Dimecres:

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, molt emprenyat perquè el govern polonès a l’exili l’acusava dels assassinats dels oficials polonesos a Katin, va enviar cartes de protesta tant a Winston Churchill com a Franklin Delano Roosevelt en les quals va acusar a Wladislaw Sikorski d’haver difamat contra ells, actuant a favor dels alemanys. En conseqüència, Stalin els va declarar que les relacions entre Moscou i els polonesos que vivien a Londres s’havien trencat.

Churchill el va contestar de dret amb la intenció de pacificar la situació admeten-li que es negava rotundament a tota investigació per part de la Creu Roja Internacional, com exigia Sikorski, o de qualsevol altre organisme en els territoris sota autoritat alemanys perquè ho consideraria un frau i les seves conclusions, en la seva opinió, seria “un acte de terrorisme”. També li va demanar que no trenqués les relacions amb la comunitat polonesa de Londres, perquè considerava que aquest gest només beneficiaria als alemanys.

A Suècia:

Un vaixell de guerra alemany va disparar per error contra un submarí suec. Quan la notícia va arribar al govern suec, aquests van protestar enèrgicament.

A Tunísia:

Els britànics van començar un nou atac pel país.

A Japó:

L’almirall Mineichi Koga va substituir a l’almirall Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril, com a comandant en cap de la Flota Combinada japonesa.

---

Dimarts:

L’aniversari de Hitler:

En el Berghof, a Obersalzberg, a les dotze i un minut de la matinada, Adolf Hitler i els seus convidats estaven asseguts al voltant de la xemeneia quan de cop es varen obrir les portes de la sala i varen entrar els criats amb safates plenes de copes i botelles de cava per celebrar el 54è aniversari de Hitler. Cadascú va agafar una copa de cava, mentre que Hitler se li va donar una de vi blanc dolç. Després, un per un va anar a felicitar-lo i es va festejar l’aniversari amb molt d’alcohol. El dictador no va beure alcohol. Un cop tots els convidats varen seure, tots els ajudants de cambra, el cos de guàrdia, els xofers, tot el personal de cuina i de la casa, tots els fills dels coneguts més propers i més allunyats varen entrar a la sala per felicitar-lo.

Al matí, Hitler es va despertar més aviat de l’habitual i es va dirigir a la seva oficina on l’esperaven una muntanya de regals. Entre els regals que va obrir hi havia una escultura d’una noia, una safata de fusta que l’hi havia fet un nen de 14 anys i alguns dibuixos fets per uns nens. Llavors, Hitler va ensenyar-los a Eva Braun. Tots els altres regals varen ser repartits en hospitals, col·legis, residències d’avis i associacions de beneficència. Els regals que eren aliments varen ser destruïts pel temor de ser enverinats. La secretària Traudl Junge va ajudar a destruir alguns d’aquests regals. A Junge se li va presentar aquella dia la seva predecessora, la secretària Gerda Christian.

Al migdia, Hitler va dinar amb Heinrich Himmler, Joachim von Ribbentrop, Josef Dietrich, Hermann Esser i Jakob Werlin. El líder de les SS va anar a taula acompanyat de Traudl Junge i els va explicar que en els camps de concentració tot anava bé i que havia organitzat a la seva gent per al treball de manera personalitzada i, en forma d’anècdota, va relatar com havia col·locat a un piròman incorregible de guarda d’incendis en un camp, ja que sospitarien d’ell primer quan s’originés un incendi. Hitler va riure satisfet i va aprovar les paraules de Himmler. A mig àpat, Von Ribbentrop li va preguntar a Hitler per què no bevia xampany, ja que era refrescant i sa. El dictador se’l va mirar sorprès per la pregunta i li va assegurar que no podia sofrir el xampany perquè era massa àcid i que preferia aigua de Fachinger o Apollinaris si volia beure una beguda amb gas. Després del dinar varen anar a prendre el te al saló gran acompanyats ara per alguns militars prominents com Alfred Jodl, Wilhelm Keitel, Rudolf Schmundt… Hermann Göering va aparèixer més tard per la reunió de l’Estat Major i va entregar una carta de felicitació a Hitler. La seva esposa, Emma Göering, i la seva filla Edda varen aparèixer a la tarda per felicitar el dictador. Eva Braun en aquell moment va pujar corrents al primer pis de la casa per captar amb la seva càmera com la petita Edda recitava un poema de felicitació a Hitler a la terrassa. Hitler anava sense gorra en aquell moment.

A la tarda el dictador va visitar, com era costum el dia del seu aniversari, l’hospital militar de Platterhof. Una acció de Hitler per celebrar el seu aniversari va ser ascendir el seu antic guardaespatlles, el que li havia salvat la vida en el Putsch de Munic del novembre de 1923, Ulrich Graf, a General de la Brigada honorària de les SS.

---

L’aniversari va ser celebrat com cada any per tot Alemanya, però aquesta vegada d’una forma més digne i seriosa per la situació de la guerra. Joseph Goebbels va pronunciar un discurs a l’edifici de la Filharmònica per commemorar l’aniversari. Darrere seu tenia músics i un cor a punt per cantar. Hermann Göering, que estava sent molt criticat dins l’esfera nazi, va fer una proclamació a la premsa per celebrar l’aniversari. Es va dir per tot el país que la celebració havia servit per alimentar noves expressions de confiança i de gratitud cap a Hitler, però segons sembla no va fer aquest efecte perquè el poble alemany estava molt preocupat per la situació en què es trobaven i pels continus bombardejos.

En el Reich:

A Alemanya:

Robert Ley va visitar a Joseph Goebbels per parlar de la reunió de Hermann Göering a Obersalzberg que el ministre de Propaganda no havia pogut assistir pels dolors que li havia provocat el còlic nefrític. Ley li va explicar que no es respirava una bon clima a Obersalzberg, i no creia que Göering estigués capacitat per continuar amb els problemes del Reich. Després de la visita, Goebbels va rebre uns quants soldats de les Waffen-SS que es trobaven de permís com a premi per la reconquesta de Khàrkiv. Els soldats li van parlar de les lluites a Khàrkiv i li van afirmar que era possible eliminar les tropes soviètiques d’aquí poc temps.

---

Werner Naumann va parlar amb Josef Dietrich per organitzar un nou cos de tancs per ordre de Hitler. Dietrich li va explicar que Hitler estava molt content amb la feina que estava realitzant Goebbels, però no podia dir al mateix de Göering, que era molt qüestionat. Dietrich també va criticar durament a Benito Mussolini definint-lo com un malalt cansat i esgotat.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les dues de la matinada del dia de Pésaj, els guàrdies jueus varen advertir als guerrillers de l’aproximació dels alemanys. Al cap d’un quart d’hora els grups de combat estaven al seu lloc i es va informar a la població del perill que s’apropava. La majoria es va refugiar en els refugis o en els subterranis deixant els carrers buits. A les quatre del matinada, per grups de tres, quatre o cinc, els alemanys es varen anar introduint en el barri central, on es varen formar en batallons i companyies. A les sis del matí, 3.000 soldats de les Waffen SS i altres divisions sota el comandament del general de divisió Jürgen Stroop, amb el suport dels tancs alemanys, varen començar a destruir casa per casa el gueto per eliminar a tots els jueus que encara no havien sigut deportats en els camps de concentració, sobretot eren conduïts al camp d’extermini de Treblinka. L’objectiu era eliminar tot el que quedava de la comunitat jueva en el gueto.

Abans d’atacar, els alemanys varen oferir un ultimàtum: la rendició incondicional a canvi de la clemència alemanya, però els jueus, que estaven informats de quin seria el seu destí acceptessin o no, varen respondre disparant. A continuació, els alemanys varen avançar pels carrers Umschalgplats i després varen continuar fins Trawniki i Poniatów. De seguida, la Zydowska Organizacja Bojowa (ZOB), l’organització de combat jueva, va prendre posicions al voltant del gueto, tot i que molts no tenien armes de foc, i varen lluitar amb el que varen trobar o amb les seves pròpies mans. Les primeres batalles varen tenir lloc en tres àrees diferents i no relacionades: la zona que havia sigut el Gueto Central, els voltants del Taller de Raspalls i els carrers al voltant del Taller Toebbers Schultz. L’alçament jueu va ser tota una sorpresa per als alemanys, que pensaven que seria una operació senzilla, ja que no preveien que tindrien armes de foc. Els alemanys varen intentar replegar-se, però tenien tallada la retirada i varen tenir que buscar refugi en els comerços o les cases buides. Davant la impossibilitat d’avançar, varen demanar l’ajut dels tancs. Només el primer dia van morir 12 alemanys quan la ZOB va llançar granades i còctels mólotov, que van acabar incendiant un tanc. La resistència jueva va durar fins el 16 de maig de 1943, quan els alemanys varen arrasar el gueto.

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre l’informe actualitzat del 31 de març on s’informava que prop de dos milions de jueus havien sigut deportats als camps de l’Est.

A la nit, Hitler i els seus convidats es varen acomodar al voltant de la xemeneia com era de costum per celebrar al cap d’unes hores l’aniversari de Hitler. Després d’estar tots asseguts, Hitler va començar a parlar de la seva gossa, la Blondi, i es va posar a jugar amb ella fins a fer-la bordar. El dictador els va explicar que era el gos més intel·ligent que havia vist mai i que ara no hi jugava en el seu despatx perquè tenia por que es trenqués la pota amb el terra de parquet relliscós.

---

A Berlín, a les sis de la tarda, en el Saló Filharmònic va tenir lloc una reunió en honor a Hitler pel seu aniversari. Joseph Goebbels es va encarregar de pronunciar un discurs que va commoure als presents.

---

A Munic es va celebrar un segon judici contra els membres restants de la Rosa Blanca presidit un cop més per Roland Freisler, que es va traslladar de nou a la capital bavaresa. 14 membres de l’organització estaven assegudes al banc dels acisats. El jutge va condemnar a mort a Alexander Schmorell, Kurt Huber i Willy Graf, a més de que va imposar penes privatives de llibertat d’entre sis mesos i dotze anys a altres acusats. Sorprenentment, Falk Harnack va ser absolt per falta de proves.

A Bèlgica:

Un grup de jueus va intentar alliberar a un miler de jueus que eren deportats de Bèlgica a Auschwitz. Era el vintè transport de Bèlgica al camp polonès. Al final, aquest grup de jueus només va poder aconseguir que 17 persones poguessin escapar d’un vagó de càrrega. A deu d’ells no els varen tornar atrapar.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va sortir publicat amb un article que deia que el govern polonès a l’exili s’havia deixat enganyar pels alemanys per la descoberta de les vuit fosses comunes de Katin, i els va acusar de cooperar amb els alemanys per la seva crida a la Creu Roja Internacional perquè investigués què havia passat.

A Tunísia:

De nou el principal atac Aliat es va dirigir contra les posicions italianes d’Enfidaville que, aquest cop, varen resistir i varen aturar l’ofensiva de Bernard Law Montgomery.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen engegar l’Operació Carn Picada, que consistir en llençar a aigües espanyoles el suposat cadàver d’un oficial britànic amb informació rellevant per fer creure als alemanys que no voldrien desembarcar a Sicília. A les sis de la tarda el transport que portava el cadàver del suposat oficial va sortir de Hoy Loch rumb a l’illa de Malta. El 30 d’abril arribarien al seu destí.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg va acabar la visita del regent Miklos Horthy a Adolf Hitler per parlar de l’aliança hongaresa.

---

Joseph Goebbels, que es trobava molt malament de salut per culpa d’un còlic nefrític, va ordenar fer una investigació sobre els jueus que encara quedaven a Berlín. No volia continuar veient jueus amb l‘Estrella de David per la capital del Reich i volia expulsar-los o treure’ls-hi l’Estrella. Aquell diumenge va sortir l’article del ministre en la Das Reich titulat La llei eterna. Goebbels defensava que continuaven estant en el bàndol vencedor i va afegir, després de dir que no podien preveure el futur, que un poble políticament immadur era més fàcil de dirigir en la guerra que el que tenia una educació i una formació política. El ministre creia que el poble alemany era el madur i el soviètic l’immadur.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a la nit, unitats de la policia alemanya varen entrar-hi des del carrer Nalewki per desmantellar el gueto, però els jueus en veure’ls i sabent el què els passaria es varen aixecar amb les seves armes i varen començar a disparar contra els alemanys i els varen obligar a retirar-se.

A França:

Després de l’ocupació alemanya de la zona sud el novembre de 1942, es va firmar un segon acord Oberg-Bousquet que ampliava en els territoris acabats d’ocupar tot el que s’havia estipulat en el primer acord del 29 de juliol de 1942. En el text d’aquest segon acord es varen reproduir els punts principals de l’anterior, i es repetia i es deixava clar que els processats detinguts per la policia francesa només podrien ser jutjats per tribunals del seu propi país i segons les seves pròpies lleis.

A la Unió Soviètica:

El servei d’informació soviètic va intentar explicar el que havia passat a Katin, on s’hi havien trobat vuit fosses comunes amb 20.000 oficials polonesos morts a mans dels soviètics, i varen acusar als alemanys de matar sense discriminació a tots els pobles que ocupaven i de ser ells els responsables dels crims comesos a Polònia.

A la Gran Bretanya:

A tren d’alba, a Escòcia, sota un fred intens, un camió pilotat per un antic pilot de carreres i en el qual hi viatjaven uns agents secrets transportaven el cadàver d’un suposat tinent anomenat William Martin. Diverses hores més tard varen arribar al sud de Langbanck, a tocar del riu Clyde, on els esperava una llanxa amb l’ordre de transportar el suposat tinent a bord d’un submarí. Ningú, a part del comandant, sabia qui era aquell home mort. Unes hores més tard el submarí va posar rumb a les costes espanyols de Huelva, on el 30 d’abril hi llençarien el cadàver del suposat tinent. Era l’Operació Carn Picada i el tal William Martin en realitat era un vagabund que havia mort feia temps i que volien fer passar per tinent. La idea era que els cos fos rescatat pels espanyols amb uns documents falsos que farien creure als alemanys que atacarien a una altra zona enlloc de Sicília a l’estiu.

A Tunísia:

Una operació de 100 avions de transport alemanys que portaven subministraments a les forces de l’Eix va patir un fort atac per part dels caces nord-americans. Al voltant de la meitat dels avions de transport, així com 10 caces, varen ser destruïts.

En el Pacífic: 

A primera hora, el comandant de la flota japonesa Isoroku Yamamoto estava sobrevolant les Illes Salomó quan es dirigia a Bougainville des del quarter general de Rabaul escoltat per nou Zeros per aixecar la moral dels joves aviadors naval. Però en aquell moment el seu bombarder Mitsubishi G4M va ser interceptat per un caça nord-americà i, llavors, 16 caces P-38 el varen atacar fins que el varen batre, fent caure l’aparell al mig de la selva de Bougainville, a Nova Guinea. El general japonès va morir a l’acte per l’impacte del bombarder al terra. Els nord-americans feia dies que estaven vigilant els moviments del comandant japonès i el mateix president Franklin Delano Roosevelt va aprovar l’operació. El bolletí oficial dels Estats Units però es va limitar a informar com sempre de la destrucció de quatre avions japonesos al nord de les Illes Salomó i no es va deixar entreveure que havien matat al comandant japonès perquè no volien que els japonesos sabessin que podien interceptar les seves comunicacions.

En els Estats Units:

Els Estats Units van rebutjar la mediació oferta pel ministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Gómez Jordana de voler proposar una pau entre els Aliats occidentals i les forces de l’Eix.

---

El New York Times va treure un article que parlava per primer cop dels membres de la Rosa Blanca i de la revolta estudiantil que s’havia produït a Munic per culpa de la sisena Fulla redactada per Kurt Huber.

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

Com el dia anterior, al matí Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy en el castell de Klessheim en companyia del ministre Joachim von Ribbentrop. El dictador el va intentar convèncer perquè eliminés als jueus hongaresos, tal i com havien fet ells a Polònia, ja que Horthy li havia dit que ells, els hongaresos, aplicarien la qüestió jueva segons les circumstàncies específiques d’Hongria. Hitler li va recordar que ells afusellaven a tots els jueus que no volien treballar i va exigir-li en més d’una ocasió que es produís l’internament global dels jueus hongaresos. Von Ribbentrop li va dir a Horthy que els jueus havien de ser aniquilats o deportats en camps de concentració i que no hi havia més camí. Llavors, Hitler li va afegir que els jueus se’ls havia de tractar “com bacils de la tuberculosis” i que el fet de voler acabar amb ells no era una crueltat si es recordava que “en la naturalesa s’havia de sacrificar a criatures innocents com les llebres o els cérvols per no ocasionar mals”. Hitler li va afirmar a més que les nacions que no es desempallegaven dels jueus acabarien patint. Horthy no va canviar d’opinió, ja que no considerava viable assassinar-los. Precisament, aquell dia Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari, que Hitler havia emès instruccions perquè el “problema” jueu quedés un cop més en primera fila de la seva propaganda, de la manera més intensa possible.   

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, sentinelles alemanys es varen col·locar al voltant del gueto esperant rebre l’ordre per desallotjar-lo.

A Alemanya:

Des de la seva base a l’est de la Gran Bretanya, 115 B-17 de la 8º Força Aèria nord-americana varen atacar la fàbrica d’avions Folke Wulf de prop de Bremen. En l’atac, els nord-americans varen perdre 16 B-17 i 40 més varen resultar danyats, el que representa el 40% dels avions atacants, després de ser interceptats pels Me-109.

El conflicte de Katin:

El govern polonès a Londres va sol·licitar a la Creu Roja Internacional una investigació a Katin per examinar les vuit fosses comunes trobades pels alemanys. Per deixar clara la seva postura a favor dels Aliats després de criticar durament als soviètics, el gabinet polonès va llançar un comunicat resumint les innombrables atrocitats que havien comès els alemanys a Polònia. La Creu Roja va respondre als polonesos dient-los que no podia actuar sense el consentiment previ del govern polonès. 

A la nit, després de saber la petició polonesa, Joseph Goebbels va trucar a Adolf Hitler per explicar-li la petició. El dictador va autoritzar enviar un telegrama a la Creu Roja Internacional demanant col·laboració per la identificació dels cadàvers de Katin i per esbrinar qui havia comès aquells crims. El telegrama va ser firmat pel duc Carles Eduard de Coburg-Gotha, nét de la reina Victòria d’Anglaterra i sogre del fill del príncep hereu de Suècia.

A la Unió Soviètica:

Després d’informar feia un parell de dies del imminent atac alemany en el Kursk, Aleksandr Rodó va informar a Moscou de les noves formacions blindades i d’infanteria alemanyes que s’utilitzarien per l’atac, amb les seves ubicacions i identificacions.

En el Mediterrani:

Al sud-oest d’Irlanda, el submarí alemany U-175 va ser atacat i enfonsat pel vaixell de guerra nord-americà USS Spencer del Servei de Guardacostes nord-americà.

A Espanya:

L’Ambaixada nord-americana a Madrid va advertir al govern espanyol de que no es donaria permís de sortida a dos dels cinc petroliers espanyols, que dos cops l’any portaven combustible a la Nova Espanya, si no deixaven de vendre wolframi als alemanys. 

En el Pacífic:

Els nord-americans varen interceptar un teletip japonès que els va permetre saber que Isoroku Yamamoto realitzaria el dia següent un viatge d’inspecció; el missatge incloïa els horaris i les visites que realitzaria. Yamamoto estava preparant una gran ofensiva aèria i volia supervisar les bases aèries on es llançaria l’atac. Després de saber el contingut del teletip, Franklin Delano Roosevelt va aprovar atacar l’avió de l’almirall Yamamoto. Per no fallar, els aparells atacants es varen tenir que dotar de dipòsits suplementaris de combustible per augmentar la seva autonomia.

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler es va entrevistar amb Miklos Horthy en el castell de Klessheim. Horthy li va deixar clar que qualsevol solució hongaresa en la qüestió jueva tindria que tenir en compte les circumstàncies específiques d’Hongria. El dictador va fer llegir una nota de la intel·ligència alemanya que analitzava l’estratègia hongaresa en el que s’afirmava que la política antisemita seguda no tenia un impacte real. Horthy es va intentar defensar dient que ells havien actuat contra els jueus, però que consideraven que assassinar-los no era la solució. Hitler li va respondre que tampoc era necessari matar-los, però li va suggerir tancar-los en camps de concentració com havia fet Eslovàquia. La reunió va continuar l’endemà amb un Hitler irritat.

---

Alfred Rosenberg va escriure-li a Hitler una carta per al seu aniversari en que li remetia un expedient amb fotografies d’algunes de les pintures de més valor sense propietari i en mans dels jueus que havien sigut aconseguides pel seu comando en els països ocupats occidentals. En aquest expedient hi havia una gran quantitat d’objectes d’art confiscats a França d’alt valor i que havien sigut posat sota les mans del Reich. Rosenberg li va afegir un resum escrit de tots els tresors que el seu comando havia confiscat a occident.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels encara tenia molèsties del còlic nefrític que havia patit feia uns dies i va decidir examinar-se amb raigs X a l’Hospital de St. Hedwig amb el professor Huetepohl. La radiografia no va indicar res greu, només se li va detectar una pedra que li ocasionava aquells dolors i li feia perdre pes i no es temia per la seva vida. A la nit, Goebbels va mirar un documental de les fosses de Katin que li havia portat el seu ajudant Roellenbleg. El ministre tenia clar de que havia d’aprofitar que havien descobert aquelles fosses per atacar als soviètics i buscar un conflicte entre els soviètics i els britànics.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus varen començar un aixecament contra les forces alemanyes que va acabar el 16 de maig de 1943 amb derrota jueva.

A França:

Els alemanys varen detenir a la membra del SOE Odette Hallowes, que va ser enviada al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va aconseguir sobreviure.

A la Gran Bretanya:

El ministre polonès de Defensa Nacional, el tinent general Marian Kukiel, va publicar una declaració on acusava als soviètics d’assassins pels assassinats dels oficials polonesos trobats a les fosses de Katin i de ser uns mentiders per haver trencat tots els acords i pactes firmats. Kukiel també demanava que la Creu Roja es dirigís a la zona on s’havien trobat els cadàvers perquè investiguessin què havia passat. Sota l’aval de Winston Churchill, Wladislaw Sikorski també va protestar per aquells assassinats, culpant al govern soviètic, i va demanar una investigació de la Creu Roja.

A Finlàndia:

Aquell dia va començar un moviment nacionalista dirigit contra la política col·laboracionista amb els nazis.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics varen passar el Kuban.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va dictar les ordres per una ofensiva al Kursk, a la Unió Soviètica, una ofensiva que creia que faria de far per tot el món. Aquella operació es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella. L’atac que havia dictat Hitler sobre les forces soviètiques havia de venir tant del sud com del nord amb la intenció d’encerclar als soldats soviètics i derrotar-los en un atac concentrat, brutal i dinàmic. Per aquella ofensiva els alemanys varen tenir un nou tanc, el Tiger, amb un canó blindat i autopropulsat. Parlant d’aquella ofensiva, el dictador va declarar literalment:

Aquest atac té una importància decisiva. Ha de ser un victòria ràpid i contundent. Ha de donar-nos la iniciativa per la primavera i l’estiu…. S’ha de convèncer a cada oficial, a cada soldat, de la importància decisiva d’aquest atac. La victòria del Kursk ha de brillar com un far pel món.

Després de donar aquesta ordre, Hitler es va reunir amb Fritz Sauckel, que aquest li va anunciar que 3.600.000 obrers estrangers havien sigut destinats a treballar a les fàbriques alemanyes, a més d’1.600.000 que eren presoners de guerra.

---

Werner Naumann es va reunir amb el mariscal de camp Erhard Milch per trobar solucions a la defensa antiaèria civil. Milch va proposar col·locar sota un sol comandament la defensa aèria i volia proposar a Hitler i a Hermann Göering que fos ell el comandant.

---

El cap delegat de la Creu Roja a Berlín, Roland Marti, va informar de que la població jueva de la capital alemanya havia disminuït a 1.400 persones, i que també estaven destinats a la deportació als camps de l’Est. Marti va afegir que no hi havia notícies dels 10.000 jueus que havien sortit de Berlín entre el 28 de febrer i el 3 de març i que suposava que estaven morts.

A Bèlgica:

Bombarders nord-americans varen intentar destruir les instal·lacions industrials de reparacions d’avions alemanys a Antwerp, però les bombes varen matar a 936 civils i en varen ferir a 1.342.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Ràdio Moscou va acusar a la Wehrmacht de ser la responsable de la matança de Katin i varen qualificar els alemanys de mentiders. Els locutors de Ràdio Moscou varen assegurar que eren mentides les afirmacions alemanyes de que els culpables d’aquells crims eren ells i varen informar de que el poble de Gniezdovo, on s’havien trobat les fosses, era un lloc conegut per les seves excavacions arqueològiques perquè allí s’hi trobaven nombroses sepultures històriques. Però la realitat era que varen ser els soviètics i no els alemanys qui varen matar els oficials polonesos a la primavera de 1940, i varen ser els mateixos soldats soviètics qui els varen enterrar en les vuit fosses comunes que varen ser descobertes pels alemanys el 13 d’abril de 1943.

---

Aleksandr Radó va passar a Moscou l’ordre operativa que havia donat aquell mateix dia Hitler a Obersalzberg d’atacar el Kursk.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va aprovar l’Operació Carn Picada, que consistia en llençar a aigües espanyoles el cadàver d’un suposat oficial britànic amb documentació rellevant (falsa) i que havia d’enganyar en els alemanys, fent-los pensar que no tenien l’objectiu de desembarcar a Sicília. Ràpidament, els serveis secrets britànics, que tenien el cadàver d’un jove que havia perdut la vida feia poc i que ningú reclamava, varen dedicar-se a construir una identitat falsa al cadàver. Dwight D. Eisenhower també va donar suport a tirar endavant amb l’arriscada Operació.

Churchill aquell dia, juntament amb Alexander Cadogan, va dinar en el 10 de Downing Street amb el primer ministre polonès Wladislaw Sikorski i el comte Edward Raczinski per calmar-los per les informacions que sortien sobre l’afer de Katin. El primer ministre els va assegurar que comprenia que es sentissin emprenyats, però els va demanar que no diguessin o fessin res que pogués provocar a Iosif Stalin. Tot i això, els va admetre que era molt probable que els alemanys diguessin la vertitat i els va confessar que els bolxevics eren molt cruels.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va arribar a l’estació de trens Anhalter, però el tren es va aturar fora de l’estació per treure el ministre sense que la gent s’adonés que estava malalt. Tot i que es va trobar millor de salut, el dia anterior havia tingut un còlic nefrític i no havia pogut assistir a la reunió a Berchtesgaden. Més tard, Goebbels va rebre un informe de Vidkun Quisling. De l’informe en va treure la conclusió de que havien d’haver posat més èmfasis en explicar que la lluita del Reich era contra el bolxevisme i no contra tot el poble rus perquè creia que d’aquesta manera molts pobles s’afegirien a la lluitat contra la Unió Soviètica.

---

En el camp de concentració de Sachsenhausen va morir aquell dia el tinent Yakov Dzhugashvili, el fill del dictador Iosif Stalin, que havia sigut detingut el 16 de juliol de 1941. Segons una versió, Yakov va entrar a la zona neutral del camp després de barallar-se amb diversos oficials britànics amb els quals hi convivia. Yakob hauria demanat veure el comandant del camp i en negar-li la seva demanda, el fill de Stalin va córrer cap a la tanca de fil-ferro sota el crit: Dispareu-me. Els guàrdies l’haurien abatut.

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb les Fulles de Roure en la seva Creu de Ferro.

---

A la nit, la ciutat de Stuttgart va ser atacada pels britànics.

A Tunísia:

En el quarter general d’Harold Alexander a Aïn Beïda va tenir lloc una reunió per planificar les futures operacions militars. Carl Andrew Spaatz tenia que ser-hi present, però el seu avió es va endarrerir i Alexander va tenir que defensar l’estratègia aèria d‘Arthur Coningham, que no tenia el vistiplau de George Patton, Omar Bradley i Mark Clark. Quan va arribar Spaatz, els comandants nord-americans varen presentar les seves queixes fins que Dwight D. Eisenhower va intervenir per dir-los que “estava fins els nassos de dir a les forces de terra que necessitaven controlar els cels”.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen anunciar per Ràdio Berlín el descobriment del dia 9 d’abril de vuit fosses comunes amb 10.000 cadàvers d’oficials polonesos en els boscos de Katyn, a prop de Smolensk, Polònia, i varen culpar als soviètics de la massacre. La intenció del govern alemany era criminalitzar als soviètics davant dels seus aliats. Després de denunciar aquesta massacre per la ràdio, els alemanys varen fer una conferència de premsa al Ministeri d’Afers Exteriors per explicar el què havien descobert i varen culpar en tot moment als soviètics d’aquells crims.

---

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va passar el dia planejant un atac contra l’exèrcit soviètic a la zona del Kursk. Aquell operació es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella.

Joseph Goebbels es va dirigir en cotxe a Berchtesgaden acompanyat de Walther Funk per assistir a una reunió amb Hermann Göering. Però, a mig camí, Goebbels va patir un còlic nefrític i, entre dolors i vòmits, es va veure obligat a tornar a Berlín i no va poder assistir a la reunió.

Mentre el ministre tornava cap a la capital, en un edifici a prop de Berchtesgaden es va celebrar la reunió, en la qual hi havia de ser present Goebbels, amb Göering, Albert Speer, Fritz Sauckel i Erhard Milch. Speer tenia el propòsit, juntament amb Milch, de deixar en evidència a Sauckel com a comissari per tal de que aquest li oferís més treballadors per la indústria bèl·lica. En un principi Göering es va mostrar d’acord en l’enviament de més treballadors, però, per desgràcia i sorpresa de Speer, van entrar a l’habitació on estaven reunits Heinrich Himmler, Martin Bormann i Wilhelm Keitel, que eren els seus adversaris polítics. A partir de llavors, Speer va trobar a faltar la figura de Goebbels, ja que amb aquestes arribades Sauckel va agafar força a la reunió i va posar en dubte els suggeriments de Speer i de Milch. Göering, que no va preveure aquella situació, va canviar la seva visió i va atacar durament a Milch acusant-lo de posar dificultats on no n’hi havien i va elogiar la figura de Sauckel pel seu treball. Llavors, Himmler, per posar-hi pau, va suggerir que potser aquells treballadors que es trobaven a faltar havien mort. En aquells moments per Speer la reunió ja havia acabat, no tenia sentit continuar amb el seu pla per eliminar a Sauckel, i va decidir abandonar la reunió. Quan Göering va veure que marxava es va dirigir a ell i li va consellar de que no es fiés de Milch. Curiosament, uns dies abans, Göering també es va dirigir a Milch en privat per dir-li de que no es fiés de Speer.

---

Després de la reunió del dia anterior, Joachim von Ribbentrop es va entrevistar amb Ion Antonescu i li va tornar a plantejar la possibilitat de deportar als jueus romanesos. Aquesta vegada, el dictador romanès va considerar la possibilitat d’enviar a 100.000 jueus a Crimea, sota ocupació romanesa, i de fer-los treballar allí a les indústries mineres. Antonescu va demanar explícitament que no fossin assassinats.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Amb els alemanys en retirada, en el front de Simferopol dues companyies alemanyes varen canviar de bàndol.

A Algèria:

Les forces de l’Eix varen bombardejar la ciutat d’Alger, que de seguida va activar la seva artilleria antiaèria per defensar-se.

A Guadalcanal:

A l’aeròdrom de Camp Henderson, la intel·ligència nord-americana va interceptar un radiotelegrama japonès que indicava un itinerari de visites d’un alt cap japonès a camp Kahili, Bougainville. Més tard varen descobrir que es tractava de l’almirall Isoroku Yamamoto i en seguida varen ordenar abatre l’avió en el qual viatjava l’almirall japonès en una operació que s’anomenaria Venjança. Yamamoto va ser abatut el 18 d’abril quan viatjava en un caça.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar un decret on nomenava a Martin Bormann com a secretari del Führer. Aquella firma feia que Bormann acumulés encara més poder, ja que fins llavors només portava els assumptes del NSDAP, i ara com a secretari podia actuar oficialment en qualsevol camp del Reich, tot i que de fet ja en portava la direcció dels assumptes interns.

Hitler es va reunir durant aquell dia amb Ion Antonescu en el Palau de Klessheim. El dictador va rebre al seu homòleg romanès a l’estació ferroviària de Liefering, a Salzburg, al costat de Joachim von Ribbentrop per després portar-lo al Palau. Després de deixar a Antonescu a la seva habitació, Hitler va mantenir la seva habitual reunió informativa. Un cop acabada aquesta reunió es va preparar l’entrevista amb Antonescu. Els mapes d’escala 1:300.000 del front oriental varen ser guardats i en el seu lloc es varen estendre uns mapes d’una suposada situació que els era més favorable pels seus interessos. Un cop varen tenir els nous mapes desplegats, Heinz Linge li va picar l’ullet a Hitler per indicar-li que tot estava a punt. A continuació, Hitler es va dirigir a la suite d’Antonescu per portar-lo a la sala de la reunió.

A la sala hi havia oficials romanesos, funcionaris del Ministeri d’Afers Estrangers, Von Ribbentrop, Otto Meissner, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl i altres. El dictador va engegar la reunió amb un to triomfalista i va donar una visió optimista sobre la situació en el front oriental. Hitler també el va intentar convèncer perquè deportés als jueus romanesos i li va prometre que, després d’haver-los expulsats, l’economia, la vida cultural i altres sectors havien conegut un fort auge, a part, segons Hitler, havia unit al poble. El dictador romanès li va dir que ell ja voldria lliurar-se dels jueus romanesos, però també li va dir que no tenia a on enviar-los i li va parlar de la dificultats que havia tingut per transportar als jueus fora de Romania a través de Bulgària. Un cop acabada la reunió, Antonescu va tornar a Romania i Hitler a Obersalzberg de bon humor.

---

A la nit, Joseph Goebbels, que no li va fer gens de gràcia el nomenament de Bormann perquè sabia que ara controlaria encara més a Hitler, acompanyat per Walther Funk, es va dirigir a Berchtesgaden per participar l’endemà en una reunió presidida per Hermann Göering. Durant el viatge, Funk li va explicar que molts amics de l’entorn de Göering eren corruptes.

---

Després de veure que la Gestapo executava a molts detinguts abans de que haguessin sigut entregats al tribunal i per aquest fet els tribunals perdien molt de temps revisant casos de persones que ja havien sigut executades sense que ho sabessin, Ernst Kaltenbrunner va difondre un comunicat en que s’ordenava a la Gestapo que advertís als tribunals locals de les execucions practicades perquè n’estiguessin al corrent. La informació que havia de donar la Gestapo es limitava amb el nom de l’individu i el fet pel qual se l’havia executat.

A la Unió Soviètica:

El Comitè de Defensa de l’Estat va donar autorització per l’obertura dels laboratoris científics.

A Tunísia:

Els francesos varen alliberar Kairuà i Susa.