Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Albert Speer, com va acordar el dia anterior amb Joseph Goebbels, es va anar a entrevistar amb Hermann Göering per tal de que aquest acceptés tenir més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Göering es trobava en la seva casa d’estiu d’Obersalzberg, on es trobava de vacances després de que Adolf Hitler l’hi hagués discutit la seva forma de dirigir la Luftwaffe. En la reunió els ministres varen parlar durant unes quantes hores. Speer el va informar de les converses que havia tingut amb Goebbels i de les seves propostes de convertir-se en el nucli influent de Hitler, i li va dir que volien que fos ell qui dirigís el Consell de Ministres. Göering es va posar content de que haguessin pensat amb ell i estava d’acord amb que Martin Bormann era un perill per ells i els seus plans. Speer, en veure que Göering estava d’acord amb el que havien acordat a Berlín, li va demanar que convidés l’endemà a Goebbels per continuar parlant del tema. Göering, que havia tingut alguna baralla amb el ministre de Propaganda perquè l’hi havia tancat el seu restaurant favorit, va acceptar que aquest vingués a visitar-lo.

---

A Berlín, les dones dels jueus que havien sigut deportades el dia anterior en el camp de concentració d’Auschwitz varen protestar per frenar les deportacions.

---

Heinz Guderian va ser nomenat inspector general de les tropes motoritzades i va rebre amplis poders per reforçar les unitats de tancs alemanys.

A Noruega:

Després d’uns dies refugiats a una cabanya per culpa del mal temps, a la tarda un grup de sabotejadors noruecs va actuar en una missió secreta per destruir la fàbrica de Telemark. El seu objectiu era destruir la planta on es produïa aigua pesada, un component imprescindible per construir la bomba atòmica. Els sabotejadors varen aconseguir destruir les cambres de producció i varen aconseguir escapar. L’atemptat va fer retardar el programa nuclear alemany, ja que varen destruir més de mitja tona d’aigua pesada i grans quantitats d’equips especials. Quan fugien per on havien vingut varen començar a sonar les alarmes, però varen aconseguit tornar a Hardangervidda. Després el grup es va dividir; cinc d’ells varen fugir cap a Suècia i els altres quatre es varen quedar a la zona. Els alemanys, sabent de la importància d’aquella planta, varen enviar 3.000 soldats per posar en mara plans de reconstrucció i per reforçar les defenses de la fàbrica.

A Tunísia:

Tot i que la seva última ofensiva havia sigut frenada, Jürgen von Arnim va ordenar a les seves forces atacar de nou en direcció a Béja, a través de l’estació de tren de Sidi Nsir. Aquesta últim atac tampoc va tenir l’èxit esperat.

A Birmània:

Els japonesos varen enviar els treballadors a la frontera amb l’Índia per construir una nova carretera que substituís la Ruta de Birmània, l’anomenada Ruda de Ledo.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Joseph Goebbels va convidar a casa seva als ministres Albert Speer i Walther Funk i el Reichsleiter Robert Ley. La reunió va tenir lloc en una sala petita del descomunal edifici i es va servir conyac francès i te. Un cop va començar la reunió, Goebbels els va explicar que les coses no podien seguir tal i com anaven, ja que creia que Adolf Hitler no era conscient dels problemes que patia Alemanya perquè estava massa temps fora de Berlín desinformat. Els tres van opinar que el problema es trobava en que la majoria de les qüestions d’Estat passaven per les mans del secretari de Hitler, Martin Bormann. Per Goebbels, el fet que Bormann tingués tan poder dins del Reich era un problema, ja que era ell qui controlava la política interior del país, i va criticar durament a Hitler quan va dir que tenien una crisis de Führer. Speer els va repetir que seria convenient que Hermann Göering, tingués més poder en el Consell de Ministres per la Defensa del Reich per tal de que pogués aprovar lleis sense el consentiment de Hitler per així debilitar la figura de Bormann. Al final de la reunió es va decidir que fos Speer qui intentés convèncer a Göering perquè fes el pas d’aconseguir més poder. La persona més ideal per parlar amb el ministre de l’Aire era sens dubte Goebbels, però el ministre de Propaganda havia tingut una baralla amb Göering pel tancament del restaurant Horcher el 18 de febrer.

Després, Goebbels, aplicant les ordres de Fritz Sauckel del 26 de novembre de 1942, va ordenar a les SS que deportessin als jueus de Berlín que treballaven com esclaus en les fàbriques de munició al camp de concentració d’Auschwitz. Immediatament, i tal i com estava previst des de feia uns dies, varen començar la deportacions, però la manera en que es va fer l’operació va ser caòtica i no va tenir els resultats del tot esperats. 

---

Odilo Globocznik va enviar un informe en el que explicava detalladament que l’Operació Reinhard estava sent excepcionalment lucrativa, ja que, segons les seves dades, havien sostret 101.047.984,02 Reichsmarks de les víctimes.

A Noruega:

A les vuit del vespre, un comando noruec compost per sis homes es va dirigir a la fàbrica alemanya d’aigua pesada de Norsk Hydro, única al món i que servia per la fusió dels àtoms. Al cap de poc, el comando va ocupar de forma silenciosa el voltant de l’edifici i varen observar els 12 guardians alemanys. Llavors, en només tres minuts, els noruecs varen trobar la galeria de cables que portava directament a la sala de concentració d’aigua pesada i varen col·locar-hi els explosius que portaven al damunt. Després de sortir de la sala varen encendre la metxa i quan es varen allunyar 20 metres de la porta del subterrani varen sentir l’explosió. Quan les sirenes varen començar a sonar, els alemanys, adormits, varen sortir dels seus llocs de guàrdia i varen començar a buscar als sabotejadors, però no varen tenir èxit ja que aquests varen poder escapar.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Khàrkiv, les forces d’Erich von Manstein varen atacar des del sud i es trobaven a la línia des de Lozovaya a Kramatorsk.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar una batuda contra els jueus italians, oblidats fins llavors.

---

A Auschwitz va arribar-hi aquell dia el primer combois de gitanos procedents d’Alemanya. Varen ser internats en un camp anomenat familiar, que era especialment per ells, d’Auschwitz II-Birkenau.

---

Heinrich Himmler, que tenia fortes desavinences amb el cap de les SA Viktor Lutze, va apuntar que preferia que l’estada de Lutze en un balneari pertanyent al Govern General fos en un balneari alemany perquè prengués aquesta cura amb repòs. Lutze estava al Govern General perquè temia per la seva vida.

A Alemanya:

A les 10:50 del matí, els alemanys varen detectar una gran formació d’avions enemics a la zona de Dora-Dora. Cinc minuts més tard, varen ordenar que els caces del 1º Grup de l’Ala 1º de Caça s’enlairessin. De seguida varen contactar amb els Liberator nord-americans i en varen destruir cinc d’ells sense perdre cap caça.

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen tenir que marxar de la falca de Rzhev.

En el sector sud:

Continuant amb la contraofensiva, les unitats d’avantguarda alemanya ja havien arribat a Lozovaya.

---

En un d’aquests combats, a prop d’Oriol, va morir en combat l’ex general de les SS Theodor Eicke.

A Tunísia:

Per sorpresa dels britànics, en el nord del país, Jürgen von Arnim va aconseguir llençar un nou atac en l’Operació Ochsenkopf. L’ofensiva tenia tres branques. La primera branca va ser llençada al llarg de la carretera de Beja, on les tropes britàniques varen aconseguir aturar els Panzer. Tot i que la nit, els britànics no varen aguantar més, tres batallons Panzer varen quedar molt danyats i varen endarrerir el seu avanç i, a més, el 1º Exèrcit va tenir temps per enviar els reforços a la zona. La segona branca, llençada més al sud, va ser aturada i obligada a retrocedir a Medjez i Bou Arada.

Dijous:

A Itàlia:

En una entrevista amb el dictador Benito Mussolini a Roma, el ministre Joachim von Ribbentrop li va insistir perquè es mostrés més enèrgic en la “qüestió” jueva. El dictador italià li va assegurar que els seus homes estaven destrossant als jueus en la seva zona, una afirmació que el ministre alemanys sabia que era falsa.

A Espanya:

L’Ambaixada alemanya a Madrid va avisar al govern espanyol de que a partir del 31 de març els jueus espanyols residents en territori del Reich perdrien el tractament especial que tenien. L’Ambaixada espanyola va sol·licitar que els béns deixats enrere d’aquests jueus en sortir de França, Bèlgica o Holanda fossin administrats pels cònsols espanyols perquè serien considerats béns de súbdits espanyols i, per tant, béns nacionals espanyols.

A Tunísia:

Les forces nord-americanes varen aconseguir ocupar el pas de Kasserine en el centre del país.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus perquè aquests, en les seves paraules, havien expressat amb claredat que volien acabar amb el poble alemanys. El dictador també va declarar que no vacil·laria en obligar en els obrers dels països ocupats perquè treballessin en l’esforç de la guerra.

A Alemanya:

En motiu del 23è aniversari de la fundació del NSDAP, Hermann Esser va pronunciar un discurs solemne a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic.

---

Alexander Schmorell, un dels membres de la Rosa Blanca que encara no havia sigut capturat, tot i que la Gestapo el buscava, va tornar a Munic i a la nit va ser detingut per la Gestapo.

A Tunísia:

Els soldats alemanys ja no varen poder avançar més per Tunísia, i Erwin Rommel es va retirar.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre una carta del seu fillastre Harald Quandt en el que li agraïa l’enviament d’un paquet al front de Rzhev, a l’oest de Moscou, que anava ple de material propagandístic. Harald va elogiar els seus últims discursos.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen començar la generalització del tatuatge als presoners.

En el front oriental:

En el sector nord:

Durant l’avanç de les unitats del 1º Exèrcit blindat d‘Erich von Manstein, els pilots de Wolfran von Richtofen varen fer 1.200 sortides per ajudar-los.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va afirmar davant de tothom que els exèrcits soviètics portaven per si sols el pes de la guerra. L’objectiu del dictador soviètic era demostrar al món que eren ells els únics que combatien contra els alemanys. El que Stalin no va dir és que feia quatre dies que els nord-americans havien enviat a la Unió Soviètica més de 2.900.000 tones de material de guerra.

A Tunísia:

La columna de Philippe Leclerc es va apoderar de Ksar Rhilane.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Palau de Justícia de Munic, el Tribunal del Poble, amb el jutge Roland Freisler al capdavant, va jutjar  a Sophie Scholl, el seu germà, Hans Scholl, i Christoph Probst, que dirigien un moviment de resistència anti-nazi anomenat La Rosa Blanca. Els dos germans varen ser acusats de distribuir a la Universitat Ludwig Maximilian, després del desastre de Stalingrad, pamflets que condemnaven la crueltat del règim nazi. La sala estava plena de persones uniformades, seleccionades prèviament. Hans, Sophie i Probst varen ser conduïts a un dels costats de la sala, escortats cada un per dos policies. Freisler va obrir d’immediat la sessió i es varen presentar els càrrecs. En el judici hi varen intervenir uns quants testimonis, inclús un de neutral com el de Leo Samberger. En ser el torn dels acusats, segons sembla Sophie va dir:

Algú tenia que començar. El que hem dit i escrit ho pensen molts, només que no s’atreveixen a expressar-ho (…) Vostè sap tant bé com jo que la guerra està perduda. Per què no ho admet?

Probst va sol·licitar que no el condemnessin a mort perquè era pare de tres fills petits. Hans també va demanar clemència per al seu company, però Freisler el va interrompre de males maneres:

Si no té res que dir en el seu propi favor, llavors calli! 

Al mateix temps, Jürgen Wittenstein va recollir els pares dels germans, Robert i Magdalena Scholl, a l’estació i els va dur directament al Palau. Robert va aconseguir entrar a la sala i va parlar amb l’advocat dels seus fills per demanar-li que li digués en el jutge que ell era aquí i que estava disposat a defensar-los. Freisler va ordenar en els guàrdies que l’expulsessin de la sala. 

A tres quarts d’una del migdia, Freisler va pronunciar la sentència: la pena de mort. Hans va replicar en seguit:

Avui ens pengeu a nosaltres, però demà sereu penjats vosaltres. 

L’altra germà dels Scholl, Werner, present a la sala vestit d’uniforme, va aconseguir arribar fins els seus germans, que varen ser traslladats a la presó de Stadelheim.

Mentre els germans Scholl i Probst eren dirigits a la presó on s’havia de complir la sentència, el pare de les criatures, amb Samberger, es varen dirigir a la Fiscalia per sol·licitar un indult. Allí els comuniquen on han sigut portats els seus fills i ràpidament es varen dirigir a Stadelheim, on varen aconseguir, gràcies a que els guàrdies varen fer els ulls grossos, veure per últim cop als seus fills. Anant contra les regles del centre, els guàrdies varen conduir a Hans a la una petita sala perquè es pogués acomiadar dels seus pares. Després va ser el torn de Sophie. 

A les cinc de la tarda es va complir la sentència i varen executar els dos germans i a Probst a la guillotina de la presó de Stadelheim. El seu botxí va ser Johann Reichhart. Abans de complir la sentència, Sophie va compartir una cigarreta amb el seu germà i amb el seu amic que els hi havia entregat un vigilant. Un cop acabada la cigarreta es varen fondre en una abraçada d’acomiadament. Sophie seria la primera en ser ajusticiada. Un dels ajudants del botxí li va lligar les mans a l’esquena i la va conduir cap a una taula on hi havia el director, el metge, el capellà de la presó i el fiscal general Weyersberg. Els botxins llavors la varen conduir cap a la taula, on la varen fixar amb tres cintes. Segons alguns testimonis de la presó, Sophie va avançar erigida i sense por cap al cadafal. Ella mateixa va deixar escrit:

Quin dia tan esplèndid de Sol, i jo tinc que morir. Però ¿Quants no estant morint ara mateix en els camps de batalla, quanta vida jove i sense esperances (…) ¿Què pot importar ara la meva mort, si els nostres actes faran que altres milers de persones s’estremeixin i despertin d’un cop?

Després de l’execució de Sophie va ser el torn de Probst, que abans havia rebut el bateig a la seva cel·la per part del sacerdot Heinrich Sperr, que substituïa a Ferdinand Brinkmann per malaltia d’aquest. Sperr li va administrar, juntament amb la Primera Comunió i l’Extrema Unció, a la seva cel·la. Hans i Sophie també havien sol·licitat la presència d’un sacerdot catòlic, però com que eren protestants se’ls va denegar i els va atendre el pastor evangèlic Kart Alt. Hans va ser el següent i en avançar cap a la guillotina va cridar: Visca la llibertat!

A Bulgària:

Theodor Dannecker, un agent d’Adolf Eichmann, va firmar un acord aprovat pel govern búlgar on s’autoritzava deportar els jueus de les noves províncies de Tràcia i Macedònia a les regions orientals alemanyes. 11.343 persones varen ser deportades al camp d’extermini de Treblinka, on varen ser assassinades immediatament. Les cases que ocupaven els jueus si varen instal·lar ciutadans búlgars per tal de bulgaritzar la regió.

A Tunísia:

En el Dorsal Occidental, a la nit, l’ofensiva de l’Afrikakorps d’Erwin Rommel del 20 de febrer de 1943 cap a Thala es va estancar contra el 2º Cos del general de divisió nord-americà Lloys Ferdinan. Al voltant de la una del migdia, Rommel es va reunir amb Albert Kesselring i junts varen acordar aturar l’ofensiva i replegar-se. Abans de que Kesselring marxés, es va decidir constituir el Grup d’Exèrcits d’Àfrica sota el comandament del general Rommel. Aquest Grup estava compost pel 5º Exèrcit de Panzers, recentment desembarcat a Tunísia a les ordres del general Hans-Jurgen von Arnim, i el 1º Exèrcit, compost per dos cossos italians i de les restes de l’Afrikakorps. En total uns 200.000 homes.

 

 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

La ràdio va repetir el discurs de Joseph Goebbels sobre la guerra total del 18 de febrer.

---

A Munic, el fiscal en cap va elaborar l’escrit per acusar als germans Scholl, detinguts el 18 de febrer, d’alta traïció. Adolf Hitler en persona va demanar que la causa fos duta pel Tribunal Popular i, per aquest fet, Roland Freisler va voler de Berlín a la capital bavaresa per jutjar als principals membres de la Rosa Blanca.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va començar el desallotjament alemany a Demiansk.

En el sector sud:

Les tropes d‘Erich von Manstein varen començar una contraofensiva contra les tropes del general Nikolai Vatutin, en el front del sud-oest, i les tropes de Filipp Golikov, en el front de Voronej.

En el Vaticà:

Davant l’Acadèmia Pontifícia de Ciències, el papa Pius XII va dir que la idea de fabricar una màquina d’urani ja no es podia considerar una utopia i que era important evitar que la reacció donés lloc a una reacció en cadena perquè sinó podia produir-se una explosió molt perillosa.

A les illes Salomó:

Forces nord-americanes varen desembarcar a l’illa Russell. Aquest va ser el primer moviment en la campanya per conquerir la cadena d’illes. L’operació, sota el nom clau de Cartwheel, pretenia més tard atacar la base aèria i marítima japonesa de Rabaul, a Nova Bretanya. L’almirall Chester W. Nimitz i el general Douglas MacArthur varen idear una estratègia de salt entre les illes.

Dissabte:

En el Reich:

Després d’una llarga absència, Heinz Guderian es va tornar a reunir amb Adolf Hitler. El general va quedar impressionat pel canvi físic que havia fet el dictador, li semblava molt més vell. No l’havia vist des del desembre de 1941. En parlar una estona, Guderian va notar que Hitler estava menys segur d’ell mateix.

A Alemanya:

En la seu Central de la Gestapo en el Palau dels Wittelsbach, la Gestapo va acabar el brutal interrogatori que varen sotmetre a Hans Scholl, detingut el 18 de febrer. El noi, juntament amb la seva germana Sophie, seran executats el dia 22. Hans va dir que el nom de la Rosa Blanca el varen posar a l’atzar, perquè sonava bé, i els va confessar que segurament se l’hi hauria acudit perquè acabava de llegir el romanç espanyol de Clemens Brentano, La Rosa Blanca. Els resultats dels interrogatoris es varen comunicar d’immediat a Berlín.

---

La RSHA va emetre noves i secretes directrius internes a propòsit de la deportació dels jueus alemanys a dos destins previstos: Theresienstadt i Auschwitz. Estava previst en breu batudes contra els jueus a les grans ciutats alemanyes.

En el front oriental:

Els alemanys, sota les ordres d’Erich von Manstein, varen començar un contraatac amb èxit. El 40º Cos blindat va atrapar al Grup Popov al nord-oest de Stalino i varen rodejar a la força blindada soviètica. Mentrestant, els soldats soviètics varen alliberar les ciutats de Krasnograd i Pavlograd.

A Tunísia:

En el pas de Kasserine, les tropes d’Erwin Rommel, la 10º Divisió Panzer, varen aconseguir l’última victòria alemanya a l’Àfrica després de l’ofensiva començada el 14 de febrer de 1943 i varen avançar pel país, cap a Thala, fins el 24 de febrer de 1943.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va parlar en públic per primer cop d’unes armes fins llavors desconegudes i úniques que aviat, segons va prometre, arribarien i que donarien un gir en la guerra.

A Alemanya:

A la nit, després del discurs del dia anterior sobre la Guerra Total del ministre Joseph Goebbels, a la mansió del ministre (un palau que havia fet construir poc després de començar la guerra al costat de la Porta de Brandenburg, a Berlín) es va convocar una reunió de diferents altes personalitats del règim per discutir per primer cop una proposta d’Erhard Milch i Albert Speer per donar tots els poders al ministre Hermann Göering com a president del Consell de ministres per la defensa del Reich. L’objectiu de la trobada era fer més forta la política interior i, així, controlar més les activitat de Heinrich Himmler, que anava per la seva banda i tenia molta enemistat amb Speer.

La Dresdner Anzeiger va publicar el text original del discurs del ministre Goebbels de la Guerra Total del dia anterior.

---

Després de detenir el dia anterior els germans Scholl i de que trobessin a casa dels nois, en la Franz-Josefstrasse 13 de Munic, cartes de Christoph Probst des d’Innsbruck, la Gestapo es va dirigir a la ciutat austríaca per detenir-lo. El noi va acabar detingut i dos agents de la Gestapo li varen ordenar que es tragués l’uniforme i es vestís de paisà. Després de posar-li les manilles, el varen introduir en un cotxe que el va portar a Munic. Al mateix temps, des de la capital bavaresa es va informar al ministre de Justícia, Otto Thierack, de que havien sigut detingudes diverses persones que havien distribuït pamflets en la Universitat de Munic i en el carrer.

A Polònia:

En una reunió en el districte de Bialystok, un delegat del comandant de la Policia de Seguretat li va prometre a Barash que de moment no hi hauria cap reassentament de jueus del gueto de Bialystok i que estava garantida la presència de 30.000 jueus en el gueto fins el final de la guerra. Els alemanys mentien.

En el front oriental: 

En el sector sud:

Erich von Manstein va llançar una contra-ofensiva inesperada i de grans dimensions contra els soviètics amb tres exèrcits Panzer i un cos Panzer SS. Dos Exèrcits Panzer es varen dirigir cap a Khàrkiv, mentre que un altre es va dirigir més a l’est per destruir els blindats soviètics.

Però els soviètics continuaven avançant i les unitats del 1º Exèrcit de guàrdies soviètic estaven a només 60 quilòmetres de Zaporozhie, el quarter general del Grup d’Exèrcits B, i on Hitler hi havia sigut el dia anterior.

A Tunísia:

Tal i com l’hi havien ordenat el dia anterior, Hans von Luck es va dirigir de matinada al pas de Kasserine per agafar per sorpresa als nord-americans. Però el que no esperava el comandant alemany va ser que els nord-americans estiguessin preparats i varen atacar amb la seva artilleria. Al mateix temps, la 21º Divisió Panzer es va topar amb la línia de defensa anglosaxona formada per la 1º Brigada de Guàrdies britànics, tres batallons de la 34º Divisió Red Bull i el 18º Equip de Combat del Regiment de Gran Ú Roig. A partir d’aquí els alemanys ja no varen poder avançar després de perdre una vintena de Panzer. A les cinc de la tarda, una trentena de Panzers es varen llençar contra els nord-americans, però aquests varen aconseguir també frenar-los. Al vespre, la 21º Divisió Panzer es va retirar, tot i que en la retirada varen perdre quatre Panzers més per culpa d’un contraatac de la Companyia G aprofitant la foscor de la nit.