Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general d’Ucraïna, a les tres de matinada encara continuava la reunió entre l’Adolf Hitler, l’Albert Speer i Joseph Goebbels de la nit anterior, i quan estaven a punt d’anar-se’n al llit van ser informats de que la ciutat de Viena havia sigut bombardejada. Unes hores abans havien sigut informats de que Nuremberg també havia sigut bombardejada, cosa que va indignar un cop més a Hitler. Munic també va ser atacada en un dels atacs més potents a la ciutat bavaresa.

De dia, Hitler es va reunir amb l’Erwin Rommel, que acabava de retirar-se del nord de l’Àfrica i després de que el dia anterior es reunís amb Benito Mussolini, per parlar del nord de l’Àfrica. El mariscal va explicar-li que la culpa del col·lapse al nord de l’Àfrica era per la influència del ministre Hermann Göering en els quarters generals i a la seva ambició de substituir l’Exèrcit. Hitler no podia estar més irritat amb el seu mariscal de l’Aire i el culpava de tots els errors.

---

A Berlín, al migdia, durant una hora va sonar l’alarma aèria perquè dos avions Mosquits britànics estaven volant a prop de la capital del Reich. Aquella alarma va fer retardar l’arribada del ministre Joseph Goebbels a l’aeroport de Tempelhof, que provenia del quarter general de Hitler d’Ucraïna.

A la matinada, la ciutat de Munic continuava sent atacada pels britànics i poc després de mitjanit varen esclatar les primeres bombes incendiàries en els dipòsits del sud-oest i del cos central de l’edifici, provocant petits incendis. Mentre els bombers intentaven apagar els incendis, una bomba de fòsfor viu va esclatar en l’edifici central. En pocs segons, la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Nova Pinacoteca, estava en flames. El sostre de vidre va sortir pels aires, i una enorme flamarada es va alçar. Els vents violents varen fer que el fos s’expandís ràpidament cap al sector oriental. 400.000 llibres es varen perdre, tot i la intervenció d’un 1.000 voluntaris que varen treballar fins a trenc d’alba.

---

En el Kommandostelle Bergswald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i varen continuar parlant del futur de França després de la guerra. Kersten li va preguntar si Espanya es quedaria certes parts de França, però aquesta vegada Himmler no va voler entrar en aquest debat i va preferir parlar del dictador Francisco Franco. El líder de les SS li va assegurar que Hitler estava molt decebut amb el dictador espanyol. Kersten va intentar justificar la decisió d’en Franco de no entrar a la guerra, però no va convèncer a en Himmler.

---

A Estrasburg, a la seu del tribunal militar del Reich va pronunciar sentencia de mort a 12 personalitats franceses, entre elles el Dr. Bareiss, cap del primer moviment de resistència constituït a Alsàcia, Wenninger, cap instructor a Colmar, Henner, comissari de policia a Mulhouse, i Heitz, sots-director d’Assegurances Socials a Estrasburg. Tots els acusats varen reconèixer haver lluitat contra la dominació alemanya. Però, gràcies a en Pierre Laval ,les sentències de mort varen ser commutades a penes de reclusió.

---

Walter Schellenberg va tornar de Suïssa després d’haver aconseguit el 6 de març que el general Henri Guisan hagués firmat i certificat la neutralitat suïssa.

Al nord de l’Àfrica:

A Tunísia, a Ksar Rhilane, tal i com havia previst el dia anterior, el general Philippe Leclerc va veure a les sis del matí com els primers vehicles alemanys s’apropaven a les seves posicions. Les avançades de les forces L varen retrocedir uns metres davant l’atac alemany. Llavors, en els seus llocs de resistència i ben camuflats, els francesos varen rebre l’ordre de no deixar-se veure fins que els alemanys arribessin a la distància convenient. Un cop varen arribar a aquella distància, la maquinària de guerra alemanya, que s’havia lliurat de les bombes de la RAF, varen ser tirotejats a poca distància sense que es poguessin retirar per informar la rereguarda. Els alemanys varen perdre a molts homes i molt material. A les sis de la tarda, Bernard Law Montgomery va rebre per ràdio un informe que deia que els alemanys es retiraven cap el nord perdent 60 vehicles, 10 canons i sense haver pogut penetrar en cap moment les posicions de les forces L.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va informar a Washington de que fins aquella data els alemanys havien arrestat a 15.000 alemanys d’origen jueu.

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la una del migdia, el ministre Joseph Goebbels va arribar des de Berlín a l’aeroport de Vinnitsa i, a dos quarts de dues, va arribar al quarter general de Vinnitsa. Abans d’entrevistar-se amb Adolf Hitler, Goebbels va voler parlar amb el ministre Albert Speer, que des del 5 de març estava al quarter. Speer li va recomanar que no li parlés del ministre Hermann Göering, ja que Hitler estava molt disgustat amb ell per tal i com portava la Luftwaffe i, sobretot, pels atacs massius que rebien per part de l’aviació aliada.

Mentre Goebbels estava amb Speer, Hitler estava en una conferència amb l’Estat Major i estava molt preocupat perquè tenia por que aquells atacs aeris que patien no acabessin destruint les ciutats alemanys i la moral de la gent. També estava enfadat amb el coronel general Friedrich Fromm perquè no era capaç de mobilitzar a 800.000 persones tal i com demanava. A les dues del migdia, Hitler va sortir de la seva conferència amb l’Estat Major i es va reunir amb Goebbels, que el va informar de l’últim bombardeig a Berlín. Llavors, Hitler va convidar a Goebbels i a Speer a dinar amb ell, però en canvi no va convidar en el seu secretari Martin Bormann, enemic dels dos ministres. Durant tot el dinar, Hitler va mostrar la seva irritació amb tots els seus col·laboradors i els seus generals i els va criticar enèrgicament. Després de dinar es va reunir amb Goebbels i Speer en privat en un refugi antiaeri per parlar de qüestions militars. En la reunió, que va durar quatre hores, no va parar de criticar a Göering i la seva gestió com a cap de la Luftwaffe. Els va arribar a dir que volia ordenar que la producció per la Luftwaffe es reduís per la ineficàcia de Göering. En aquell moment Goebbels va decidir no parlar-li de les reunions que havia mantingut amb Göering els últims dies per convertir-se en el sector influent de Hitler, i va decidir comentar-li les mesures que havien de prendre per castigar els civils que saquejaven a les ciutats bombardejades. Continuant cabrejat, Hitler va mostrar la seva irritació cap als italians perquè considerava que no feien absolutament res, però, al cap d’una estona, es va anar calmant fins al punt que en to de broma va explicar algunes històries divertides sobre Erich Raeder per la seva fascinació cap al cristianisme. Al final la conversa va ser cordial i amable, i Hitler va acabar dient que l’única preocupació que tenia era la seva salut. Després es va retirar a descansar durant una hora perquè la nit anterior havia anat a dormir molt tard. Mentre el dictador descansava, Goebbels i Speer es van posar a xerrar dels resultats de l’entrevista i van acordar no parlar més de Göering. Speer li va explicar que també desconfiava dels caps militars i li va parlar de la producció de nous tancs.

A la nit, Hitler, Goebbels i Speer van anar sopar junts. Els tres van encendrar la llar de foc i Hitler va demanar que portessin vi per als dos ministres i per ell la seva beguda preferida, la Fachinger. Tornant a pensar en la guerra, el dictador els va repetir que estava enfadat amb els seus generals i els va dir que desitjava que acabés el conflicte per tornar a vestir el seu uniforme “polític” per no tenir cap tipus de relació amb ells. Seguidament va elogiar a les divisions de les SS i va dir que Josef Dietrich tenia tota la seva confiança, tot el contrari dels militars de l’Exèrcit, de qui va reiterar que ja no hi confiava, com Wilhelm Keitel, però per Hitler aquest de moment no tenia un substitut. Tornant a portar mal humor en parlar dels militars, el dictador va dir que a Friedrich Paulus i als seus subordinats els faria comparèixer davant d’un Consell de Guerra per haver-se rendit a Stalingrad, i va assegurar que estava convençut que els generals l’odiaven per la seva falta d’educació política.

Més tard, mentre parlaven de teatre, cinema i dels fills de Goebbels, van rebre la notícia de que la ciutat de Nuremberg havia sigut bombardejada. Immediatament, Goebbels va trucar a la ciutat, on li van comunicar que no havia sigut molt afectada i que únicament havia cremat Maut Hall. Llavors, Hitler es va tornar a enfadar amb Göering i, disgustat amb la situació, va recordar totes les ordres que havia donat el ministre a la Luftwaffe des del començament de la guerra. Desesperat en recordar-les, Hitler va fer treure del llit el general de la brigada Karl Bodenschatz, l’assistent de Göering, per recriminar-li les poques defenses que tenien i va titllar d’inútil a Göering. Veient que la irritació no li passava, Speer i Goebbels van tornar que tenir que calmar a Hitler i van estar amb ell fins a les tres de la matinada.

A Alemanya:

A més de Nuremberg, les forces aèries britàniques varen atacar la ciutat de Munic en l’atac més devastador fins llavors a la capital bavaresa. 205 persones varen morir, 435 varen quedar ferides i 9.000 es varen quedar sense llar. Entre els edificis més danyats hi havia la Biblioteca Estatal de Baviera, situada al costat de la Vella i la Noca Pinacoteca.

---

Gottlob Berger, creient que tenia la màxima confiança del seu cap Heinrich Himmler, va escriure que Himmler l’hi havia demostrat plena confiança explicant-li inclús assumptes molt personals. 

A França: 

Els alemanys varen afusellar a l’hongarès Martunek i els romanesos Copla i Cracium, capturats el 19 d’octubre de 1942, després d’haver-los jutjat en un tribunal militar alemany i i d’haver-los trobats culpables de l’atemptat a París del 5 d’agost de 1942.

A Holanda:

A la nit, les forces aliades varen bombardejar Amsterdam.

A Grècia:

El guerriller Napoleó Zervas, pressionat per Winston Churchill i el Foreign Office, que els preocupava que els comunistes es fessin amb el poder a Grècia després de la guerra, va enviar una declaració de lleialtat al rei Jordi II de Grècia a l’exili a canvi d’un important augment dels enviaments d’armes i de diners des de Londres.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El 2º Cos blindat d’Erich von Manstein ja s’apropava a Khàrkiv des de l’oest amb instruccions explícites de no entrar a la ciutat i seguir avançant cap el nord-est, tot i que havien de deixar una força darrere la ciutat.

A Tunísia:

Davant la imminent derrota alemanya, el mariscal de camp Erwin Rommel va abandonar Tunísia i es va dirigir a Alemanya després de la derrota del 6 de març. Rommel havia demanat insistentment al quarter general d’Ucraïna més reforços, però Hitler si havia negat i l’havia donat de baixa per malaltia perquè no volia que la fama del seu mariscal favorit quedés malmesa per una derrota. Mentre Rommel es dirigia a Alemanya va ser substituït al nord de l’Àfrica pel general Hans-Jürgen von Arnim. Rommel no va tornar mai més a l’Àfrica. De retorn a Alemanya, la Guineu del Desert es va aturar a Roma per entrevistar-se amb el dictador Benito Mussolini, a qui no li va amagar la gravetat de la situació. Segons el mariscal, era imminent un atac britànic a Tunísia amb resultats molt perjudicials pels seus interessos. El dictador italià li va respondre que tenien que conservar Tunísia com fos, ja que la considerava la fortalesa d’Europa, però Rommel ja no creia possible conservar aquell país. Quan va sortir de Roma cap a Alemanya va escriure que estava fastiguejat amb l’optimisme del Duce.

---

El cap de la Força L, Philippe Leclerc, va ser convocat a una reunió amb el comandant Bernard Law Montgomery, que es trobava a l’altre costat del Djebel. El comandant francès estava al corrent de que la 9º Panzerdivision els atacaria el dia següent. Montgomery li va suggerir que retrocedís 80 quilòmetres, però Leclerc li va dir que els seus vehicles estaven molt gastats i que corrien el risc de transformar la retirada en un desastre, i li va demanar tenir el suport de la RAF per resistir els atacs alemanys. Montgomery va acceptar la proposta i, a les cinc de la tarda, Leclerc va tornar en avió cap a on es trobaven les seves tropes, però no les va informar de l’atac alemany pel dia següent perquè volia que conservessin la tranquil·litat.

Dilluns

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general d’Ucraïna de Vinnitsa, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que aquest li volia explicar els plans per l’activació del consell ministerial per la defensa del Reich que havien aprovat el 2 de març. Però abans de la reunió, Albert Speer el va informar de que Hitler estava molt molest amb el ministre Hermann Göering pels atacs aeris massius dels Aliats. D’immediat, Goebbels va creure que era inoportú parlar-li d’aquell tema i varen parlar durant quatre hores d’altres coses. Després varen anar a sopar junts acompanyats per Speer. Fins la matinada varen estar assentats al costat del foc de la xemeneia relaxats. Goebbels va parlar de cinema, teatre, xafarderies i dels vells temps per tal d’animar a Hitler. Per la seva part, el dictador li demanava que li parlés dels seus fills i de la seva família, el va lloar pel seu discurs sobre la guerra total del 18 de febrer i li va assegurar que l’admirava. De passada, varen parlar de l’hipotètic risc que hi havia d’aixecament d’obrers estrangers a Berlín i Goebbels ho va aprofitar del perill que hi havia que encara rondessin jueus a la capital i va demanar deportar-los com més aviat millor, encara que això provoqués algunes dificultats psicològiques entre el poble. Durant el transcurs de la nit, el ministre va rebre l’ordre explícita d’alliberar totalment Berlín dels seus jueus.

Quan Goebbels creia que podria parlar-li del consell ministerial, varen rebre la notícia de que la ciutat de Nuremberg estava sent fortament bombardejada. Hitler, molt enfadat per aquell nou bombardeig, va fer trucar a Bodenschatz i el va escridassar de males maneres sota la mirada de Goebbels perquè Göering estava a Roma en aquell moment. Goebbels el va intentar calmar, però ja va ser impossible.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, per tercer dia consecutiu Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va tornar a parlar sobre la nova Burgundia, Borgonya. Kersten ara es va interessar sobre què li passaria a la resta de França, i Himmler li va contestar que Hitler estava cansat de témer a França com a veí d’Alemanya i que no permetria la seva existència en la nova Europa. Li va tornar a repetir que els francesos que volguessin anirien a viure al nou Estat lliure de Burgundia i els qui no volguessin haurien de viure a la resta de França, que passaria anomenar-se Gàl·lia i seria un protectorat.

A Alemanya:

A Berlín, la majoria dels jueus detinguts a l’edifici de la Rosenstrasse 2-4 des de feia una setmana varen rebre nous treballs, tot i que alguns varen romandre detinguts. 

---

El Tribunal del Poble va condemnar a mort al pensionista berlinès Wilhelm Lehm per haver fet pintades amb guix en un cubicle contra el règim. Lehm serà executat el 10 de maig de 1943. 

A Tunísia:

Darrere de la Línia de Mareth, l’Exèrcit Panzer italià, que es trobava en retirada després de la victòria britànica de feia uns dies, va rebre un intens bombardeig.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre un informe altament secret de mans de Werner von Braun sobre els míssils teledirigits que estava construint. Ràpidament es va celebrar una reunió a la sala de projeccions amb Walter Dornberger, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Walter Buhle, Rudolf Schmundt, Otto Günsche i els demés ajudants. Von Braun va il·lustrar algunes diapositives on apareixia un enorme coet carregat amb una tona d’explosius que s’enlairava per després descendir provocant una tremenda explosió en impactar al terra. Hitler va aplaudir efusivament en entendre la importància d’aquell coet i li va concedir a Von Braun el títol de catedràtic i li va prometre que visitaria els laboratoris de Peenemünde, on s’estaven duent a terme aquells experiments.

A Alemanya:

Com el 5 de març, a Berlín es varen detenir 690 jueus. 153 homes, 25 reclusos penals i 65 dones varen ser enviades als campaments de treball, i 30 homes i 417 dones i nens varen ser eliminats.

---

A la matinada, la ciutat d’Essen va continuar sent bombardejada pels Aliats.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler, com el dia anterior, va rebre tractament del doctor Felix Kersten i va tornar a parlar del futur de França. Himmler opinava que mentre continués existint França, aquesta actuaria amb hostilitat cap a Alemanya.

A Tunísia:

Després de la victòria britànica del dia anterior a la Línia de Mareth, els Rànger de Sherwood varen atacar a la resta de les forces de l’Eix que continuaven a la zona. Amb la victòria a tocar, el comandant Fredenhall va tornar a casa i el general George Patton el va substituir com a comandant del 2º Cos nord-americà.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Ministeri de Propaganda varen arribar informes de Renània que indicaven que la població d’algunes ciutats alemanyes començaven a donar mostres de debilitat davant del conflicte.

---

A la nit, Joseph Goebbels es va reunir amb el ministre Walther Funk i Robert Ley per parlar del pacte que tenien amb els ministres Hermann Göering i Albert Speer per convertir-se en el grup influent d’Adolf Hitler i aïllar-lo del secretari Martin Bormann. En els dos els va agradar la idea, però no veien amb bons ulls que Göering se’n ocupés perquè el consideraven una persona negligent. Al mateix moment de la reunió, la ciutat d’Essen era bombardejada pels Aliats.

---

El bisbe de Berlín, Preysing, va enviar una carta al papa Pius XII en que l’informava que a la capital alemanya s’havien vist colpejats per una nova onada de deportacions de jueus i el va avisar de que el destí d’aquestes persones era el mateix al que havia ell havia al·ludit en el seu missatge radiofònic de Nadal, la mort. El bisbe el va avisar de que hi havia molts catòlics entre aquests deportats i li va demanar intervenir-hi. El Papa el va contestar el 30 d’abril.

---

Sigmund Rascher, que el 17 de febrer havia enviat una cara a Heinrich Himmler per demanar-li ser traslladat a un camp de l’Est perquè allí, amb el fred, li aniria més bé fer els seus experiments de congelació de persones, li va escriure aquell dia que a Dachau havia arribat una nova onada de fred i que per tant ara no tenia sentit anar a l’Est. El doctor li va explicar que els presoners seleccionats eren deixats a l’aire lliure durant 14 hores a una temperatura de sis graus sota zero i que les seves temperatures corporals baixen fins a 25 graus, provocant la congelació de les extremitats. Rascher li va comentar que aquelles persones eren salvades gràcies a banys calents.

A Polònia:

A Smolensk es varen reunir un grup de persones influents dins l’esfera nazi i militar per preparar els últims detalls de l’Operació Flash, l’assassinat de Hitler. Cap a les cinc de la tarda, un vell Junker 52 va aterrar a la pista d’aterratge nevada de Smolensk. De l’avió en varen baixar Wilhelm Canaris, el seu agregat a l’Estat Major, Hans von Donhanyi, i el general Erwin von Lahousen per reunir-se amb els generals Henning von Tresckow i Fabian von Schlabrendorff. A mitjanit es varen reunir en una modesta habitació de l’oficina del redactor del diari de guerra del Grup d’Exèrcits del Centre, deixant a Canaris i a Günther von Kluge fora de la reunió. Tots varen estar d’acord de que era impossible efectuar l’atemptat mentre Hitler estigués al quarter general de Rastenburg o a Berlín. Llavors, els conjurats varen veure idoni que l’atemptat es produís a Smolensk, i el general Von Tresckow va explicar que com que era amic de Rudolf Schmundt el convenceria perquè convencés a Hitler de que vingués a Smolensk. A partir de llavors varen començar a pensar com havien de fer l’atemptat, i el general Erwin von Lahousen va suggerir col·locar una bomba d’explosió retardada que explotés durant la conferència que tindria lloc en el quarter general. Von Donhanyi es va oposar al pla perquè faria víctimes entre els conjurats, i d’aquesta manera la proposta de Von Lahousen va ser desaprovada. Llavors, Von Tresckow va dir que preferia que agafessin a Hitler viu i l’amaguessin en el bosc de Smolensk. Però Von Donhanyi es va tornar a oposar al pla perquè mai havien sondejat la possibilitat de detenir-lo. A continuació, Von Schabrendorff va dir que la millor opció era col·locar una bomba a l’avió de Hitler uns moments abans de la seva sortida de Smolensk, i d’aquesta manera podrien dir que havia sigut un accident d’avió. Von Schabrendorff els va explicar que posarien la bomba en unes botelles de conyac i les pujarien a l’avió amb l’excusa de que Von Tresckow les desitjava enviar als seus amics del quarter general. Tots varen acceptar el pla de Von Schabrendorff. Canaris i Von Kluge varen ser informats després dels plans dels seus companys i varen decidir estar callats, però no varen participar en l’intent d’assassinat a Hitler del 13 de març.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que una de les primeres mesures que prendria Hitler després de la guerra seria la creació de l’estat lliure de Burgundia, Borgonya, amb accés tant al Canal de la Mànega com al Mediterrani. També tenia la intenció d’elegir a Reims o Dijon com a capital, i seria un estat bilingüe amb l’alemany i el francès com a llengües administratives. Com a primer Reichsstatthalter, Hitler tenia la intenció de posar-hi a Leon Degrelle. La resta de França passaria a anomenar-se la Gàl·lia, que seria on anirien tots els francesos que no volguessin viure o treballar a Borgonya, que es convertiria en un protectorat. Preguntant-li el doctor per Suïssa, Himmler li va contestar que s’uniria la part francesa a la nova Burgundia, l’alemanya a Alemanya i la italiana a Itàlia.

A Tunísia:

A trenc d’alba, Erwin Rommel va llançar a Medenine, el principal dipòsit del comandant Bernard Law Montgomery i a poc quilòmetres de la Línia Mareth, tres divisions blindades contra la línia aliada del 8º Exèrcit, però el comandant britànic, que sabia que es produiria aquell atac gràcies als missatges que l’Enigma havia interceptat, va fer caure als alemanys en una trampa. Els artillers britànics varen aguantar als alemanys fins que estaven pràcticament a sobre d’ells i, a una distància de 500 metres, els varen disparar sense contemplacions i Rommel es va veure obligat a retirar-se a Medenine. Els alemanys varen perdre 52 tancs en la batalla, en canvi els britànics no en varen perdre cap. En conseqüència, al vespre l’Exèrcit de tancs italià es va retirar de la Línia Mareth i els britànics varen avançar.

A Suïssa:

Tal i com havia demanat en la reunió del 3 de març, el general Henri Guisan va entregar a Walter Schellenberg  un document certificat i firmat en el que assegurava la neutralitat suïssa i afirmava que davant de qualsevol invasió els suïssos lluitarien per la seva supervivència.

A Portugal:

El dictador portuguès Antonio Oliveira Salazar va pronunciar un discurs anti bolxevic davant d’un grup de gent important.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el Wehrwolf, el quarter general de Vinnitsa, al migdia es va celebrar una altra conferència on va destacar una referència del diplomàtic Walther Hewel. El diplomàtic va explicar que l’ex ministre Constantin von Neurath li havia dit que quan havia tornat el dia anterior de Tunísia havien fet presoners a bastants soldats nord-americans que havien vingut a la guerra només per diners i per veure món, i que no tenien un objectiu polític. Per Hewel aquest fet era una prova de que els nord-americans no sobreviurien una crisi. Seguidament, Adolf Hitler va criticar el paper de la Luftwaffe en la Batalla d’Anglaterra i per no haver fet res davant dels bombardejos Aliats a Alemanya. Volia que la Luftwaffe tornés atacar la Gran Bretanya.

A la nit, el ministre d’Armament, Albert Speer, va arribar al quarter general de Hitler. Speer volia tractar amb el dictador algunes qüestions d’armament, però el seu objectiu principal era preparar el camí per una aliança entre ell, Hermann Göering i Joseph Goebbels per tal de que Hitler deixés de banda la Comissió Tripartit. Abans de marxar a Ucraïna, Speer s’havia vist en privat amb Goebbels, que li va donar instruccions concretes perquè informés a Hitler sobre la situació interna i en especial sobre la xerrada que havia mantingut amb Göering feia uns dies. Finalment, Speer va aconseguir que Hitler volgués rebre a Goebbels en el seu quarter general per parlar de diverses qüestions.

---

A Kiev, Erich Koch va expressar clarament en un discurs la seva teoria racial dient que ells pertanyien a una raça superior i que governarien amb fermesa i justícia. També va afirmar que ell explotaria aquell país, Ucraïna, fins al límit. Koch va explicar sense pèls a la llengua, que volia que la població treballés perquè no ho hagués de fer la població alemanya ja que, segons ell, tant en el pla racial com en el biològic la vida d’un alemany tenia mil vegades més valor que qualsevol ucraïnès.

A Alemanya:

A Berlín es varen detenir a 1.128 jueus. 389 homes i 96 dones varen ser destinats en campaments de treball, i 151 homes i 492 dones i nens varen ser eliminats. A Breslau es varen detenir un total de 1.405 jueus. 406 homes i 190 dones varen ser destinades als camps de treball, i 125 homes i 684 dones i nens varen ser eliminats. Precisament aquell dia es varen establir compensacions econòmiques per als treballadors forçats destinats a les empreses alemanyes.

Però les deportacions de jueus cap a l’Est varen dur cert malestar entre part del poble. Goebbels va canalitzar aquesta afecció, ja que, tal i com ell mateix va reconèixer, la detenció de jueus a Berlín havia donat lloc a algunes escenes “desagradables” i es va preguntar si era necessària en aquells moments l’operació quan la ciutat i el poble berlinès estaven afectats pels bombardejos. Finalment va decidir donar en el SD l’ordre de no continuar deportant jueus durant unes setmanes.

---

A la tarda es va celebrar el 25è aniversari de la UFA (Universal Film Aktiengesellschaft), la principal productora cinematogràfica alemanya. El director gerent, el doctor Ludwig Klitzsch, va pronunciar un llarg discurs sobre la història de l’empresa i va explicar la lluita que havien mantingut amb la indústria cinematogràfica nord-americana. Després, Goebbels va anunciar la concessió per part de Hitler d’unes distincions. Entre els guardonats hi havia Alfred Hugenberg, que va rebre l’Escut del Àguila.

---

Els britànics varen començar una ofensiva de quatre mesos contra l’àrea industrial del Ruhr. Una força de 367 bombarders va colpejar de nit les fàbriques Krupp d’Essen en el primer atac. Per culpa de la boira, els bombarders varen tirar les bombes a cegues. Les bombes varen destruir 65 hectàrees, 35 edificis del complex de Krupp, 3.018 caces i altres 2.166 varen patir danys. A més, varen morir unes 500 persones, entre ells quatre flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria. Els britànics, per la seva part, varen perdre 14 avions.

A Tunísia:

Per ordres d’Harold Alexander, la 51º Divisió Highland i la 7º Divisió Blindada varen arribar a Médenine, a uns 40 quilòmetres al sud de la Línia Mareth, on s’hi dirigien els alemanys.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la nit, en el Wehrwolf, en el quarter general de Vinnitsa es va celebrar una conferència en la que es va parlar de Tunísia, Itàlia, la guerra aèria i Rússia. Alfred Jodl va informar que els soviètics s’estaven apropant a la Línia de Mareth i que havien de preveure un atac en tota regla per part dels soviètics.

A Alemanya:

A la presó de Plötzensee, les autoritats penitenciàries varen executar a l’opositora Marianne Joachim. El mateix temps, el Tribunal Especial de Bremen va condemnar a un home a 15 anys de presó per 15 càrrecs per apropiar-se de roba, receptors de ràdio, menjar i altres objectes en les zones bombardejats. El tribunal va senyalar que tenia condemnes anteriors i el va considerar un delinqüent habitual i perillós. Però el fiscal no va està d’acord amb la sentència, ja que volia la pena de mort, i va recórrer-la. El dia anterior a la vista d’apel·lació, el presumpte delinqüent lladre es va suïcidar. 

---

Bombarders britànics varen bombardejar l’estació ferroviària de Hamm. Un dels bombarders que va participar en l’atac va deixar caure les bombes que no havia llençat a la ciutat holandesa de Brielle. Concretament les bombes varen caure sobre una escola i varen matar a 27 persones, la gran majoria nens. Es probable que el bombarder estigués avariat i volgués desprendre’s de les bombes, però que per mala fortuna les va llençar en el lloc incorrecte.

---

Un informe del Servei de Seguretat de les SS informava de que la gent ja no anava al cinema simplement pels noticiaris i no volia seguir assumint “tots els aspectes desagradables” que solia dur anar a les sales de cinema, com fer cua per adquirir una entrada. 

A Suïssa:

Després de reunir-se amb el cap del SD Walter Schellenberg i dos agents alemanys, el cap de la intel·ligència suïssa, Roger Masson, i el general Henri Guisan varen elaborar una declaració per evidenciar la determinació de Suïssa per fer front a qualsevol incursió protagonitzada per forces estrangeres. La declaració va ser redactada sobre paper amb capçalera de l’Exèrcit i subscrita pel seu comandant en cap. D’aquesta manera Suïssa reafirmava la seva neutralitat, tal hi com volien els alemanys. Amb la missió acabada, el propietari de l’hotel on s’allotjaven els alemanys, el Schweizerhof, estava profundament emocionat pels clients que tenia i els va demanar que firmessin el llibre de visites. Per si de cas, cert contacte suïs del RSHA es va encarregar més endavant d’arrencar aquella pàgina.

Dimecres:

En el Reich:

Martin Bormann va anotar en les seves notes el què li deia Adolf Hitler sobre com havien de finançar la guerra. El líder alemany li va explicar de que seria bo no apujar els impostos a la població durant el conflicte, però també deixava clar que si al final no hi havia cap més solució per ell seria millor una pujada de l’impost sobre la renda a la gent que ingressés més de 6.000 RM (Reichmarks). Hitler no volia tocar a la classe treballadora i no volia que aquesta financés la guerra. En aquella època la situació econòmica de la població alemanya era bona; la gent pagava els seus deutes i les seves hipoteques.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín de la seva estada a Obersalzberg i es va trobar amb la ciutat mig destrossada pel bombardeig Aliat de la nit anterior. Quan va veure que la situació era greu, el ministre va decidir donar una volta pels carrers de la ciutat per veure les destrosses i va observar les zones més afectades. Per tot Berlín circulava el rumor de que l’atac s’havia efectuat amb motiu del Dia de la Força Aèria. Llavors, Goebbels va decidir destituir a dos caps locals de la part occidental de la ciutat.

Durant aquell dia el ministre va anotar en el seu Diari que havia sentit de diverses font que es podria fer alguna cosa amb el papa Pius XII, tot i que admetia que sabia que no era hostil al nacionalsocialisme com afirmaven alguns dels seus bisbes. 

A Polònia:

A última hora de la tarda, complint el desig d’Adolf Eichmann, els últims jueus del camp de Hellerberg varen arribar en un comboi d’uns trenta vagons a Auschwitz-Birkenau. Pràcticament tots varen ser seleccionats només arribar i varen marxar directament de la rampa a la cambra de gas. D’un total de 1.750 jueus, 1.118 eren dones i nens. Només 200 no varen ser seleccionats per morir. 

---

Günther von Kluge va enviar un missatge a Friedrich Olbricht perquè acceleressin el seu pla per assassinar a Hitler a causa de la situació en el front, que s’estava enfonsant per moments. Olbricht i els seus actuarien el 13 de març.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler es trobava molt malament i varen cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés. A les dotze del migdia, Kersten va entrar a l’habitació i es va trobar amb un Himmler ben adolorit. El doctor li va preguntar si havia rebut males notícies d’Holanda, i Himmler li va respondre que no, tot i que el dia anterior se l’havia passat parlant dels holandesos perquè volia posar en un lloc segur els tresors artístics holandesos davant un possible desembarcament britànic a les costes holandeses. Kersten li va dir que s’equivocava perquè creia que si transportava aquells tresors cap a l’est es veuria com una senyal de debilitat. Reflexionant-hi, el líder de les SS va veure que tenia raó i va decidir que aquells tresors els continuarien guardant els propis holandesos. A la nit va continuar la conferència del dia anterior sobre els tresors artístics, però ara Himmler havia canviat d’opinió i no era partidari de moure’ls. Després de passar-se tot el dia amb reunions i entrevistes, Himmler va acabar el dia contemplant les estrelles.

A Suïssa:

El cap del SD, Walter Schellenberg, va volar amb la companyia Lufthansa a Zuric acompanyat per dos agents de seguretat. Tot i que tenien habitacions reservades en l’Hotel Bellevue, Schellenberg va preferir allotjar-se en el Schweizerhof abans de traslladar-se per carretera a Biglen, a 20 quilòmetres de Berna, per trobar-se amb el cap de la intel·ligència suïssa Roger Masson i el general Henri Guisan en el Baran. Portava ordres explícites de Himmler de pressionar als suïssos perquè accentuessin públicament les seves intencions de mantenir una neutralitat. Masson sabia a través de la Línia Vikinga, una xarxa d’espionatge que operava a Alemanya en col·laboració amb oficials de la Wehrmacht contraris al nazisme, que els alemanys havien discutit una possible invasió de Suïssa. Schellenberg va preguntar si en cas d’un atac Aliat al país utilitzarien les armes suïsses contra les tropes aliades, i Guisan li va contestar que feia poc havia concedit una entrevista en un periodista suec en la que havia afirmat que Suïssa es defensaria de qualsevol agressió. Se li va oferir una còpia de l’entrevista, però Schellenberg va exigir un certificat per escrit i firmat pel propi Guisan en el que es declarava la neutralitat suïssa.

A Espanya:

Una formació d’11 avions nord-americans Lockheed P-38 Lightning estava sobrevolant Nador, una localitat pròxima a Melilla, quan el tinent provisional espanyol Miguel Entrena Klett amb un Heinkel He 112B els va perseguir. A un dels aparells nord-americans el va aconseguir atacar i li va inutilitzar un dels seus dos motors provocant que el Lightning hagués de fer un aterratge forçós a les arenoses ribes del riu Mulluya, a la frontera entre Algèria i Marroc. Tot i la gravetat dels fets no hi varen haver conseqüències ni es varen produir represàlies per part dels nord-americans.

A l’Índia:

Mahatma Gandhi va cessar la seva vaga de fam, símbol de protesta contra la presència britànica a l’Índia.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va arribar a Obersalzberg per reunir-se amb els ministres Albert Speer i Hermann Göering a la mansió del ministre de l’Aire. Només arribar, Goebbels es va reunir amb Speer per informar-se de la reunió que havia mantingut amb Göering el dia anterior. A les quatre de la tarda es van dirigir a la residència de Göering, que es trobava a dalt a la muntanya, per parlar d’acordar un programa per aïllar al secretari Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers i el general Wilhelm Keitel de l’entorn d‘Adolf Hitler. En entrar a la casa, Göering els va rebre amb un vestit luxós i de manera cordial va convidar a Goebbels a reunir-se amb ell en privat mentre Speer es va esperar a una altra habitació. Un cop assentats van parlar de la situació del conflicte i després varen segellar un pacte entre ells per intentar convertir-se en el sector influent de Hitler. Després de que Goebbels exposés els seus plans, els dos varen estar d’acord en que ara era el moment d’actuar. Göering va criticar amb duresa a la gent del quarter general, sobretot els generals i en especial a Alfred Jodl, i els va culpar de ser la causa de l’envelliment de Hitler. Seguint amb les crítiques va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop per falta de compromís, a Alfred Rosenberg per ser inútil i al general Friedrich Paulus per ser un covard. Després de veure les intencions del seu company, Goebbels li va demanar que formés un Consell Ministerial controlat per ell que influís en les decisions de Hitler i deixés de banda la Comissió Tripartit per la mobilització popular. Göering li va respondre que així ho faria i li va dir que es tornarien a reunir a Berlín després d’un viatge que tenia que fer a Itàlia, i un cop Speer hagués parlat amb Hitler. Després de quatre hores, Göering va fer cridar a Speer per informar-lo de les decisions que havien pres.

Goebbels es va lamentar en el seu Diari que tot el món feia i deixava de fer el què li donava la gana perquè no hi havia cap autoritat forta en cap lloc. El ministre també va anotar que Göering era conscient de l’amenaça en que es trobarien si es debilitaven en aquesta guerra i que en el “problema” jueu estava plenament compromès perquè ja no hi havia escapatòria. 

---

A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada pels Aliats, que van destruir fàbriques industrials i edificis públics. Les zones més afectades van ser els barris baixos i els suburbis. La catedral de St Hedwig, quatre esglésies, alguns hospitals i algunes residències d’avis varen cremar. La protecció antiaèria va fallar, i molts berlinesos van estar massa temps en els soterranis mentre les seves cases cremaven.

---

A la nit, sota ordres d’Adolf Eichmann, el comissari Henry Schmidt va traslladar, sota forta vigilància, els jueus que quedaven del camp de jueus de Hellerberg a l’estació de mercaderies de Dresden-Neustadt per fer-los pujar en vagons de bestiar per deportar-los al camp d’Auschwitz. 

Un memoràndum remès a la RSHA suggeria retenir a uns 30.000 jueus, primer els de nacionalitat britànica i nord-americana i després de nacionalitat belga, holandesa, francesa, noruega i soviètica, per canviar-los per grups d’alemanys. 

A Àustria:

En el Komanndostelle Bergwald a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va organitzar una conferència per parlar sobre els tresors artístics holandesos. Himmler volia dur-los a les zones de l’Est, ja que esperava un desembarcament de tropes britàniques a les costes holandeses. Però la conferència va acabar sense acord, ja que alguns volien dur els tresors a certs espais subterranis d’Àustria, mentre que d’altres preferien dur-los a Warthegau. La conferència es va posposar per l’endemà.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va acusar als polonesos de voler afavorir el desmembrament de les regions i pobles d’Ucraïna i Rutènia Blanca.

En el Pacífic: 

Aquell dia va començar la Batalla del mar de Bismarck entre els japonesos i els Aliats.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, a la casa de Hermann Göering, el ministre de l’Aire es va entrevistar amb Albert Speer, que des del dia anterior ja es trobava per la zona (ell també tenia una casa a Obersalzberg) per aquella reunió que havia planejat amb Joseph Goebbels per tal d’allunyar a Martin Bormann de l’esfera d’Adolf Hitler. Göering li va explicar que la campanya soviètica havia produït una seriosa crisi de confiança a la Wehrmacht i que ara els generals culpaven a Hitler dels errors. Després va criticar a Friedrich Paulus i va augurar que el general no tardaria en parlar per la ràdio per criticar les últimes decisions de no deixar-lo rendir a Stalingrad. Canviant de tema, Göering li va confessar que estava preocupat per com havia envellit Hitler des de que havia començat la guerra. Després de canviar diverses impressions sobre Hitler i el seu estat, varen acordar que el primer que tenien que fer ara era construir un Consell de Ministres per la Defensa del Reich, on Göering tindria que ser el president, i Goebbels i Speer en formarien part d’ell. També varen acordar que tenien que fer tots els possibles per substituir al ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, ja que consideraven que no estava capacitat per aquell càrrec. Un dels objectius de Speer i de Göering, i també de Goebbels, era fer veure a Hitler que Bormann era un inútil que només volia acumular poder i que no era de fiar i, en canvi, ells es volien mostrar com els seus aliats lleials sense cap ambició personal. Speer li va dir que tenien que allunyar a Bormann del poder perquè creia que aquest volia ser un dia el successor de Hitler. En acabar la reunió, Göering en va sortir content i convençut de que els seus plans funcionarien. Speer també en va sortir content perquè tenia ganes d’eliminar a Bormann, però estava una mica enfadat per tal i com l’havia informat Göering, ja que creia que només li havia donat informacions parcials. Finalment van acordar veure’s el pròxim dilluns per parlar de la construcció del nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich. Més tard, Speer va trucar a Goebbels per informar-lo de com havia anat la reunió.

Un cop va parlar amb Speer, Goebbels es va dirigir cap a la mansió de Göering per reunir-se amb ell i parlar de tots aquests temes que havien acordat. El mariscal del Reich el va rebre, segons va dir Goebbels, de forma barroca i casi ridícula. Un cop reunits varen repesar la situació de la guerra amb desànim. Goebbels va intentar fer-li veure la necessitat d’aconseguir que Alemanya fes un esforç de guerra total. Junts varen criticar a Alfred Rosenberg, a Von Ribbentrop, a Hans Heinrich Lammers, a Bormann i  a Wilhelm Keitel i als demés generals en el quarter general de Hitler, i varen discutir l’estil de vida poc saludable del dictador. Goebbels li va demanar que considerés el seu pla principal, reunir a un grup de líders lleials per concentrar-se en guanyar la guerra i expulsar als homes indesitjables i insuficients que posessin traves a Hitler i l’aconsellessin malament. Göering es va entusiasmar i va exclamar que volia ajudar, i va afirmar que li agradaria convèncer a Heinrich Himmler d’aquesta idea.

---

A Berlín, a la nit, l’aviació aliada va atacar la capital alemanya amb molta duresa causant greus danys en els suburbis del sud-oest, on varen ser destruïdes nombroses fàbriques. En l’atac varen morir sis flakhelfers, nois joves que ajudaven a l’artilleria antiaèria.

---

De Berlín va sortir aquell dia el primer tren de treballadors jueus que havien treballat forçosament a les fàbriques d’armament direcció a Auschwitz, tal i com havia ordenat Goebbels el 27 de febrer. El ministre es va mostrar eufòric en saber la notícia i va afirmar que els jueus serien expulsats a l’Est el més aviat possible i es va prometre no descansar mentre la capital no estigués lliure de jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes de Semion Timoshenko van ocupar la ciutat de Demiansk i alguns punts secundaris.