Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Giesler li va regalar a Adolf Hitler un model a escala il·luminat de la que havia de ser la futura capital cultural del món, Linz. Hitler, impressionat, es va passar una llarga estona contemplant la maqueta.

Durant la tarda, Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar per fer un balanç de la situació, però el dictador estava molt emprenyat amb els seus soldats del front occidental perquè, segons va afirmar, manifestaven menys voluntat de combatre que els del front oriental. Per eradicar-ho, va planejar denunciar l’adhesió d’Alemanya als convenis de Ginebra. Com que perdrien drets si eren capturats, Hitler considerava que estarien menys disposats a rendir-se i, de pas, indicarien als Aliats que estaven decidits a utilitzar els mètodes més extrems.

A Polònia:

Josef Mengele va abandonar el camp de concentració de Gross Rosen després de veure que aviat hi arribarien els soviètics. 

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

A Pomerània, al matí, els alemanys varen començar una ofensiva sense tenir el seu general Walther Wenck, que a la matinada havia patit un greu accident en picar amb el seu cotxe contra un arbre. Els tancs alemanys varen avançar vuit quilòmetres, però es varen aturar perquè el desgel feia patinar les seves erugues. Mentrestant, Gregory Zhukov havia dut a la zona amenaçada a totes les reserves disponibles i, després de furiosos combats, varen atacar en massa als soldats alemanys, que no podien fer res per frenar els soviètics. Hitler va tenir que cancel·lar l’ofensiva. Els soviètics varen arribar a la línia Greifenhagen-Arnswalde.

---

En l’Operació Sonnenwende, el general Vasili Chuikov va ordenar assaltar la fortalesa de Poznan. Abans de bombardejar la ciutat va enviar un missatge als alemanys anunciant que la rendició era l’única manera de salvar la vida, però els soldats alemanys es varen fer els sords i varen decidir lluitar. Tot seguit, 1.400 canons, morters i llançacoets Katiuska varen bombardejar la ciutat durant quatre hores. Aprofitant el caos, grups d’assalt es varen introduir a la ciutat amb l’objectiu de fer explotar la superestructura. Els soldats alemanys que varen intentar rendir-se varen ser executats pels seus propis oficials.

---

A Königsberg, durant l’assalt soviètic a la ciutat va morir en combat el comandant del 3º Front de Rússia blanca, el mariscal Ivan Cherniajovski.

En el Pacífic: 

A la nit, la task force 58, que tenia la missió d’atacar els aeròdroms japonesos metropolitans per facilitar el desembarcament a Iwo Jima, acabaven d’atacar a unes embarcacions japoneses a la badia de Tòquio, i es varen unir a les demés forces nord-americanes per conquerir l’illa volcànica. Després, la 7º Força Aèria va descarregar sobre Iwo Jima 6.800 tones de bombes per l’endemà desembarcar a la petita illa.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les dues i cinc minuts del migdia, Adolf Hitler novament va rebre tractament del doctor Theodor Morell. El dictador aquesta vegada no es va queixar de cap mal, excepte dels seus tremolors, especials en la mà esquerra. Tot i això, li va demanar que li injectés unes quantes injeccions de strophantine, un tònic cardíac, i que aplacés per més endavant l’electroteràpia que volia fer-se des de feia una setmana. Segons Morell, Hitler no es prenia calmant i, inclús, rebutjava el Luminal (un somnífer).

A la nit, Walter Wenck, que va tenir que abandonar momentàniament el seu lloc de comandant, va ser convocat un cop més a una reunió a la Cancelleria del Reich per explicar-li a Hitler com s’estava desenvolupant l’Operació Sonnenwende del dia anterior. Els resultats no eren gens esperançadors. En acabar la reunió a les quatre de la matinada, el general va tornar cap al quarter general per la carretera de Stettin, però el conductor del cotxe de Wenck, que portava 48 hores al volant, es va estar a punt d’adormir i Wenck va ocupar el seu lloc. Esgotat també, es va adormir un instant i el cotxe va impactar contra un arbre i Wenck es va destrossar el crani. Wenck va ser substituït pel general Hans Krebs.

---

Igual que el dia anterior, Joachim von Ribbentrop va enviar els seus homes a Madrid i Estocolm per intentar establir contactes amb els Aliats occidentals, a la vegada que va reobrir la seva Ambaixada al Vaticà.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes alemanyes continuaven amb la seva ofensiva a Pomerània del dia anterior dirigida pel general Wenck per frenar l’avanç de les tropes de Gregory Zhukov. Els avions soviètics ràpidament varen atacar les posicions alemanyes i els tancs varen atemorir als soldats alemanys, que es trobaven en inferioritat.

En el Pacífic:

A Iwo Jima, les Divisions de Marines 4ª i 5ª, sota el comandament del tinent general Holland M. Smith, varen desembarcar a l’illa mentre els homes-granota varen atacar les defenses japoneses. Al principi la resistència va ser dèbil, però després els assaltants varen trobar un intens foc d’artilleria i d’armes de curt abast procedent de la guarnició japonesa formada per 21.000 homes. A final del dia, tot i les baixes, els nord-americans ja tenien a 31.000 homes a l’illa.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

La secretària Christa Schroeder va dinar a soles amb Adolf Hitler a la petita sala de la Cancelleria del Reich a les tres de la tarda. Per tal de que el dictador no hagués de veure l’estat de destrucció en què es trobava l’altra banda del palau, les cortines del menjador, que era a l’ala dreta del palau Radziville, estaven completament abaixades tot i el Sol hivernal. Hitler estava de molt mal humor i quan va besar la mà de la seva secretària tenia la mirada absent, sabent la crua realitat que l’envoltava. En seure a taula, Hitler li va dir que no es podia fiar de ningú i que era un home traït per tothom, excepte pel doctor Theodor Morell. Li va confessar que estava enfadat per culpa del seu ajudant personal Alwin-Broder Albrecht i li va explicar que Eva Braun tenia raó quan deia que “ningú suportava aquell ajudat”. Li va explicar que havia donat l’ordre de tancar amb barres de ferro la sortida que donava del seu búnquer a la Voss Strasse i que quan li va preguntar a Albercht si s’havia fet aquella feia li havia respost afirmativament, però quan ell mateix ho va comprovar va veure que s’havien limitat a posar-hi formigó, la qual cosa era completament ineficaç, al seu parer. També li va confessar que estava preocupat perquè no sabia qui seria el seu successor; amb el primer amb qui havia pensat en el passat havia sigut Rudolf Hess, però aquest havia perdut la raó i estava en mans britàniques, el segon, Hermann Göering, havia perdut la simpatia de la població, i el tercer, Heinrich Himmler, havia perdut la simpatia del Partit, però era el que més li agradava. Schroeder li va explicar que el poble parlava molt de Himmler com al seu successor, però llavors Hitler li va exclamar amb ràbia que Himmler era “una persona sense cultura artística”. La secretària li va replicar que l’art no tenia gaire importància i li va afegir que Himmler podria recórrer a algun assessor artístic. Veient que insistia, Hitler va perdre la paciència i li va dir:

No digui bestieses! Que no hi toca, o què? Com si fos tan fàcil envoltar-se de gent valuosa. Si hagués tingut la possibilitat de fer-ho, no hauria esperat pas el seu consell!. 

Aquella sortida va deixar impactada a la secretària, que va preferir romandre callada la resta de l’àpat. Hitler, per la seva banda, va continuar parlant en un monòleg sense fi i després es va anar calmant. Quan li va passar la ràbia que duia es va fixar en el silenci de la secretària i li va donar un copet amistós a l’espatlla per després dir-li:

Ja sé que a taula no s’ha de parlar de política. Em sap greu haver començat una discussió tan absurda. 

En aixecar-se de taula va meditar alguns instants davant de la secretària i li va demanar que continués buscant qui podia ser el seu successor perquè ell no sabia resoldre aquest problema.

---

Aquell dia va morir l’as de la Luftwaffe, Otto Kittel, Bruno, tal hi com era conegut. Bruno va participar en 583 missions de combat en el front oriental i havia aconseguit 267 victòries aèries.

---

El comte Folke Bernadotte va pujar en un avió a l’aeroport de Bromma, Estocolm, per volar cap a Berlín. En aterrar a Tempelhof, Bernadotte va ser rebut pel primer cap de les SS Walter Schellenberg i el cap del SD Ernst Kaltenbrunner per negociar un acord amb els alemanys.

A la vegada, Joachim von Ribbentrop va enviar a Dublín a un dels seus homes per intentar establir contactes amb els Aliats occidentals.

En el front oriental:

A Alemanya:

A primera hora va començar l’ofensiva alemanya del comandant Walther Wenck en el sud d’Atagard, a Pomerània, coneguda com la Batalla de tancs de Stargard. Els alemanys, sota el nom clau de Sonnenwende (Solstici), varen destinar 1.200 carros de combat per aquell atac, tot i que faltaven trens per transportar-los. Però l’atac alemany de seguida es va veure que no tenia cap possibilitat d’èxit. Només una sola divisió es va enfrontar al 47º Exèrcit soviètic, el més dèbil, del 1º Front Bielorús. Sorpresos per aquesta ofensiva, els fusellers soviètic varen deixar que aquesta unitat penetrés per un estret corredor a Arnswalde. A la tarda, els alemanys varen llençar un nou atac i varen conquerir alguns quilòmetres, però poc després es va estancar. La pluja i el fang varen obligar en els panzer a quedar-se en les carreteres, on l’artilleria soviètica, informada pels seus avions, els va poder atacar.

A Polònia:

Els soviètics varen envoltar la ciutat de Breslau, la capital de la Baixa Silesia, que no es va rendir fins al 6 de maig de 1945. Amb la imminent arribada dels soviètics la gent fugia desesperada cap a l’oest i el OKW va informar d’un comboi de 16 quilòmetres de longitud, tot un rècord.

En els Estats Bàltics:

En el nord de la costa bàltica, les tropes dels comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen envoltar a 500.000 soldats del Grup d’Exèrcits Centre de l’est i el Grup d’Exèrcits Kurland d’Estònia, l’anterior Grup d’Exèrcits Nord.

En el front occidental:

A Alemanya:

Dins de l’Operació Veritable, els Aliats varen creuar el Rin direcció a Kalkar-Goch, on les forces del 1º Exèrcit de paracaigudistes alemanys varen continuar resistint.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen decidir congelar els fons alemanys.

En el Pacífic:

A les Filipines, paracaigudistes i unitats amfíbies varen assaltar simultàniament l’illa de Corregidor per bloquejar l’entrada a la badia de Manila.

---

A Iwo Jima, preparant el desembarcament a l’illa volcànica, la Marina nord-americana va bombardejar l’illa durant tres dies. El cuirassat New York no va deixar de disparar la seva artilleria durant tot aquell dia.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Justícia, per ordres d’Adolf Hitler, va publicar un decret en que pràcticament abolia el sistema judicial ordinari substituint-lo per una sèrie d’instàncies arbitràries compostes per un jutge, un membre dels NSDAP i un soldat, que tant podia ser de les forces armades o de les SS. Amb aquest decret es podien decidir execucions sense cap garantia processal a través d’aquests consell de guerra anomenats Standgericht. El que volia Hitler i el ministre Otto-Georg Thierack era que ningú eludís a la seva obligació de lluitar.

Al migdia, el doctor Theodor Morell va tractar una vegada més a Hitler i es va trobar a un dictador amb un estat d’ànim precari pel la situació en general.

---

A un quart d’onze del matí, 200 B-17 varen bombardejar un cop més la ciutat de Dresden després d’atacar-la brutalment la nit del 13 de febrer. La ciutat estava en runes fumejant i els bombarders només varen acabar de destruir els edificis que quedaven dempeus. Tot i l’atac, els alemanys varen deportar en el camp de Theresienstadt a 56 jueus de Chemnitz que vivien, en la gran majoria, en matrimoni mixt.

---

Després de que el dia anterior s’escampés entre les presoneres del camp de concentració de Ravensbrück de que s’eliminaria el barracó número 32, on hi havien les presoneres que havien sigut utilitzades pels experiments mèdics, aquestes es varen amagar per tot el camp. Quan el comandant del camp, acompanyat per les SS, es va dirigir al barracó se’l va trobar buit. Gràcies a aquest fet, quatre d’aquestes presoneres varen testificar a Nuremberg.

---

Els alemanys, preveient que en breu tindrien les forces aliades occidentals, varen desmantellar el subcamp de Wittenberge, dependent de Neuengamme, tot i que la fàbrica Kurmärkische Zellwolle und Zellulose AG, que era on treballaven els presoners, va continuar activa inclús després de la guerra.

En el front oriental:

A Alemanya:

A la nit, els alemanys varen reforçar el sector de Pomerània amb tres divisions blindades, tancs, canons i camions per llançar l’endemà una ofensiva, l‘Operació Sonnenwende, amb un gran contingent de soldats de les Waffen-SS, dirigida pel general Walther Wenck per frenar les forces del mariscal Gregory Zhukov. L’Operació va fracassar.

---

A Breslau, Silèsia, els soldats soviètics varen envoltar a 150.000 soldats alemanys i varen lluitar casa per casa per la ciutat fins el 6 de maig de 1945. La defensa de la ciutat va costar la vida de 10.000 civils i 6.000 soldats alemanys, i es va destruir gran part del casc antic. Fins aquell dia, el 1º Front ucraïnès havia alliberat a 49.500 ciutadans soviètics i 8.868 estrangers que feien treballs forçats per als alemanys, sobretot a Silèsia.

A Egipte:

A Alexandria, després de la Conferència de Ialta, abans d’acomiadar-se per tornar cadascú als seus respectius països, Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill varen dinar en el creuer nord-americà Quincy. Mai més es tornarien a veure.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, l’aviació aliada, amb la participació de 529 bombarders Lancaster de la RAF i de 529 bombarders Liberators de la USAAF, escortats per caces Mustangs P-51, van continuar bombardejant amb 4.000 tones de bombes el centre de la ciutat alemanya de Dresden, on van causar-hi 35.000 morts, la majoria civils. Els britànics i els nord-americans varen fer una demostració de força per impressionar al dictador Iosif Stalin, ja que li havien promès que destruirien tota la ciutat. El primer ministre britànic Winston Churchill en la Conferència de Ialta havia tingut diferències amb Stalin i volia demostrar-li que ells eren les grans potències que dominaven la guerra, i no pas la Unió Soviètica, que estava ja dins de territori alemany en aquells moments. L’atac, que havia començat la nit anterior, es va intensificar partir de la 1:05 de la matinada i ja no va parar fins tot el dia. Uns 15 quilòmetres quadrats de territori van quedar totalment devastat per les bombes. La ciutat va quedar plena de cadàvers calcinats, el 70% de les víctimes va morir per asfíxia per inhalació de gasos tòxics provinents del fum dels incendis. Les elevades temperatures a què va arribar la ciutat per culpa dels incendis provocats per les bombes incendiàries va fer que es trenquessin els vidres i es deformessin els metalls de la ciutat. Es van destruir molts hospitals que servien de refugi per a la població, com la clínica de Pfotenhauer, la Diakonissenkrankenhaus i el centre de refugiats. A més, l’Acadèmia de Belles Arts i l’edifici Belvedere es varen cremar. Durant l’atac també es va destruir gran part de les indústries d’armament i l’estació de Friedrichstadt. Dos o tres anys després del bombardeig es va continuar trobant cadàvers entre les ruïnes de la ciutat.

Joseph Goebbels volia aprofitar l’atac de Dresden per abandonar la Convenció de Ginebra en el front occidental com a represàlia. Tot i que mai la va abandonar, el ministre va fer servir l’atac com a propaganda per alimentar l’odi cap als Estats Units i la Gran Bretanya. Es diu que Goebbels es va posar a plorar quan va tenir les primeres notícies de l’atac i que va explotar de ràbia davant de Werner Naumann i Semler contra el ministre Hermann Göering, acusant-lo d’inútil i de no defensar Dresden. Goebbels va denunciar la mort de 250.000 persones a Dresden, quan segons els últims càlculs en varen morir al voltant de 35.000. A la Gran Bretanya molts ciutadans van qüestionar l’atac a Dresden, que consideraven desmesurat, ja que anaven sortint notícies de que l’atac anava dirigit contra la població civil i els refugiats de la guerra que s’havien desplaçat a la ciutat. Dresden també acollia els ferits i els malalts de guerra i, a més, hi havia 26.000 presoners britànics i nord-americans. La vergonya va arribar a tal punt que el bolletí de notícies britànic de la tarda radiat es va eliminar la notícia del bombardeig a Dresden.

---

Després d’avaluar l’atac, Goebbels se’n va anar a Hohenlychen, a 40 quilòmetres de Berlín, per reunir-se amb el ministre Heinrich Himmler, que es recuperava d’una angina de pit a l’hospital militar de les SS. Els dos jerarques varen deliberar sobre les possibilitats polítiques de salvar el Reich i varen planificar un possible futur nou govern.

---

El ministre d’Armament Albert Speer va escriure una carta al ministre d’Hisenda Lutz Schwerin von Krosigk per proposar-li que recaptes diners a favor del Reich amb un increment d’impostos en el patrimoni nacional, que ja tenia un import considerable des de l’any 1933. Speer volia estabilitzar la moneda alemanya, el marc, perquè tenia por que s’enfonsés després del conflicte. Krosigk va consultar aquella proposta amb el ministre Goebbels, que s’hi va oposar.

---

En el camp de concentració de Ravensbrück va córrer el rumor entre les presoneres de que havia arribat una ordre de Berlín per eliminar a totes les deportades del barracó 32, les que eren utilitzades pels experiments mèdics. Aquestes presoneres varen decidir amagar-se per tot el camp.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Però Dresden no va ser l’única ciutat bombardejada aquell dia, l’aviació nord-americana, amb el 8º Exèrcit de l’aire, va atacar la ciutat de Praga, capital del Protectorat del Reich. Els nord-americans van deixar caure gran part de les bombes a la zona residencial de Vinohrady on van morir cap a 700 persones. 1.200 van resultar ferides, 90 cases van ser destruïdes i 1.700 més van quedar malmeses. Segons diversos historiadors, aquell dia no s’havia d’atacar la ciutat de Praga i sembla ser que els pilots dels bombarders van confondre Praga per Dresden, donat que les dues ciutats tenien unes característiques semblants. A la nit, els Aliats varen bombardejar Rositz.

A Àustria:

Els Aliats també varen bombardejar Viena.

En el front oriental:

A Polònia:

En la Pomerània meridional, la ciutat de Schneidemühl va caure en mans soviètiques després de que els alemanys la defensessin desesperadament. Adolf Hitler no es va queixar de la derrota, ja que sabia que no s’hi podia fer res.

---

A Prússia Oriental, un comboi de vehicles militars de la 57º Divisió de fusellers de la NKVD va abandonar la ruta principal de Rastenburg a Angeburg per agafar una carretera secundària que els va portar a una zona boscosa, el quarter general de Rastenburg. Des del camí varen poder veure una tanca alta de filferro i les parets de formigó. Quan es varen introduir en el primer perímetre interior varen veure com els búnquers de l’Entrada nº 1 havien sigut dinamitats, i a l’interior del recinte central varen trobar una sèrie de búnquers amb un garatge subterrani. Els oficials del SMERSH varen estar segurs d’haver trobat el quarter general de Hitler quan varen veure un cartell que anunciava: Assistent de la Wehrmacht del Führer. A l’habitació del dictador i varen trobar una fotografia de Hitler amb el dictador Benito Mussolini. Com a resultat de l’avanç soviètic per Prússia Oriental, al voltant de la meitat dels 2,3 milions de persones que constituïen la població de Prússia Oriental varen fugir cap a l’oest. Alguns varen marxar amb vaixells, tot i que la majoria ho va fer a peu o en cavall o en carros. Milers varen morir del fred o per esgotament, o també en els atacs soviètics aeris i d’artilleria.

En el front occidental:

A Alemanya:

Dins de l’Operació Veritable, els Aliats varen arribar al Rin per Emmerich.

A Egipte:

Franklin Delano Roosevelt es va entrevistar amb el rei d’Aràbia Saudita Ibn Saud mentre retornava de Ialta. El President es va comprometre a no actuar a Palestina sense consultar-ho abans tant amb els jueus com amb els àrabs, i de no fer res allí contra els seus interessos. Harry S. Truman no va respectar més tard aquest compromís.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A dos quarts i cinc minuts d’una del migdia, Adolf Hitler va rebre del doctor Theodor Morell una injecció de glucosa i vitamines. El doctor va observar que el dictador estava més distant amb ell, ja que pràcticament no li va obrir boca. També va veure que tenia un ànim depriment.

A les quatre de la tarda, la Cancelleria del Reich es va celebrar una reunió entre Hitler, Heinz Guderian, Heinrich Himmler, Josef Dietrich i el general Walther Wenck. Guderian va proposar a Hitler atacar pel nord de Warthe els següents dos dies per intentar conservar Pomerània i les comunicacions amb Polònia Occidental, on Himmler havia aconseguit frenar les forces soviètiques, i va demanar que fos Wenck qui dirigís les operacions. Però Himmler es va oposar de seguida a la idea del general Guderian perquè va dir que encara no havia arribat el combustible i les municions que necessitaven per lluitar. Hitler, tot i acceptar la proposta del seu general, va coincidir amb Himmler, fet que va provocar que el general s’enfadés molt i discutissin durant dues hores i mitja. Guderian va arribar a dir que el Reichsführer no tenia experiència militar i que trobava indispensable la presència del general Wenck. El dictador, en contestar-li a crits perquè estava fart de que s’oposés als seus plans, i d’això ja feia dies, va advertir-lo que no podia dir que Himmler no estava a l’altura de la seva missió. El general, cansat dels crits, es va posar a mirar un quadre del canceller Otto von Bismarck i va preguntar amb sarcasme què pensaria el Canceller de Ferro sobre la situació en la qual vivia el país. Hitler, sorprès d’aquella reacció, es va dirigir cap a Himmler i li va dir que el general Wenck s’uniria aquella nit al personal del seu quarter general per dirigir l’ofensiva, tal i com volia Guderian. A continuació, Hitler es va asseure a la cadira, va somriure al general Guderian, i li va dir que seguissin amb la reunió i va afirmar que l’Estat Major general havia guanyat avui una batalla. Quan la reunió es va acabar, Hitler va rebre una còpia del comunicat de la Conferència de Ialta on s’explicava que els Aliats dividiren Alemanya en zones d’ocupació un cop acabés la guerra. A l’avantsala, Guderian va parlar amb Wilhelm Keitel, que li va dir que havia estat a punt de provocar-li a Hitler un atac de ràbia important.

---

Durant el transcurs d’aquell dia, Hitler va apuntar que havia lluitat obertament contra els jueus i que els havia donat una última advertència en esclatar la guerra. El dictador va continuar dient que mai els va deixar amb la incertesa de que si pretenien enfonsar el món en una guerra, aquest cop no serien perdonats, i va afegir que les feristeles d’Europa acabarien sent eradicades.

Segons Heinz Linge, Hitler va baixar a tres quarts de set de la tarda als subterranis de la Cancelleria per contemplar una vegada més la maqueta de Hermann Giesler de la futura ciutat de Linz.

---

A la nit, a les 21:51, la ciutat de Dresden va sentir sonar l’alarma anti-aèria. Era la 175è vegada que a Dresden sonava l’alarma en la Segona Guerra Mundial. Segons Victor Klemperer, les sirenes només funcionaven de manera manual perquè una apagada va impedir el funcionament de les elèctriques. La població es va dirigir d’immediat a les seves cases i en els pocs búnquers que hi havia. Poc després varen sobrevolar la ciutat nou Mosquits Pathfinders, que estrenaven els nous navegadors Loran. per llençar bengales de magnesi per delimitar l’objectiu dels següents atacants que els seguien a uns minuts de distància amb les comportes de les bombes ja obertes.

A les 22:14, els avions de la RAF varen llançar la primera bomba i, al cap de pocs minuts, 774 bombarders (259 la primera onada d’atacs i 529 la segona onada) varen destruir i incendiar part de la ciutat. L’objectiu no eren ni els edificis, ni els militars ni les indústries, l’objectiu era la població. Els 259 bombarders Lancaster de la primera onada varen sortir de Swinderby i d’altres camps d’aviació propers i varen volar durant tota l’estona entre els núvols, dirigits pel comandant general Maurice A. Smith. Sense les bateries antiaeris Flak, traslladades més a l’est per reforçar les defenses contra els soviètics, i sense els caces, que estaven a terra sense combustible, els bombarders, amb el cel descobert, varen llançar 800 tones de bombes en el centre històric de la ciutat. L’edifici Belveere va cremar juntament amb l’Acadèmia de Belles Arts. Tots els habitants de la Judenhaus situada a la Sporergasse varen morir. Els que varen intentar salvar-se llençant-se a les fonts o als canals varen morir cuits quan les bombes de fòsfor varen fer bullir l’aigua. Les línies telefòniques varen quedar danyades per culpa del primer bombardeig. Un cop va acabar el bombardeig va començar a ploure.

Quan Hitler i Joseph Goebbels varen tenir constància de l’atac britànic varen pensar que s’havien de venjar executant a desenes d’Aliats presoners i desfer-se de la Convenció de Ginebra que estipulava el tracte que havien de tenir els presoners de guerra.

---

Les autoritats alemanyes varen decidir deportar també a les parelles mixtes, un matrimoni entre un jueu o una jueva amb un ari o una ària. Gràcies al bombardeig de Dresden, el filòleg Victor Klemperer, que era jueu i estava casat amb una dona ària, va poder fugir de ser deportat.

A Àustria:

Els Aliats novament varen bombardejar Viena.

En el front oriental:

A Hongria:

A Budapest, els soldats alemanys es varen rendir sense cap condició al 2º Front Ucraïnès del general Rodion Malinosvsky, en unió amb les tropes del comandant Fiodor Tolbujin, després de les lluites cos a cos pels carrers de la ciutat durant els últims 51 dies. Tot i l’alliberament de la ciutat, la població civil hongaresa va patir la violència, els saquejos i les violacions de l’exèrcit soviètic. Després, les tropes dels dos mariscals soviètics es varen dirigir cap a Viena.

A Silèsia:

Els soviètics varen envoltar Breslàvia.

En el front occidental:

A Alemanya:

Dins de l’Operació Veritable i després d’haver ocupat Cléveris, els Aliats varen foragitar als alemanys del bosc de Reichswald.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va rebutjar els plans elaborats a Ialta sobre el futur de Polònia perquè no havien ni participat a la Conferència i no havien sigut consultats sobre aquells plans.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una i cinc minuts del migdia, el doctor Theodor Morell li va extreure a Adolf Hitler 230 centilitres de sang sense necessitat mèdica davant l’exigència del dictador. Hitler patir forts tremolors a la mà dreta a causa de la tensió amb la qual malvivia.

A la nit, Hitler va rebre al ministre Joseph Goebbels, que aquest va quedar impressionat en veure al dictador tan cansat i abatut. Hitler li va confessar que no havia dormit durant la nit. Durant l’entrevista, els dos varen estar d’acord en que Gran Bretanya faria esclatar la coalició aliada en breu, però Hitler li va recordar que només buscaria una solució política si aconseguir un èxit militar o, com a mínim, una estabilització del front, i li va demanar que no parlés amb ningú sobre el transfons polític de la guerra.

---

En el transcurs d’aquell dia, Goebbels va rebre una delegació de cosacs en qualitat de primers voluntaris que lluitaven al costat alemany contra el bolxevisme. Tot i que Hitler no va aprovar mai aquells soldats russos, el ministre els va convidar a una botella de Weissbier en el seu despatx i els va elogiar dient que eren un poble granger i guerrer que lluitaven per la llibertat. La realitat era que els alemanys s’estaven quedant sense homes i molts dels que lluitaven eren impopulars.

El tinent Gottlob Berger va informar a Heinrich Himmler que la nova divisió de les SS, la 30.Januar, estava sent molt impopular tant entre la població civil com entre els soldats per la seva falta de camaraderia. El tinent li va acabar dient que l’Exèrcit ja no es parlava amb les SS. A part, Wilhelm Keitel va publicar, en nom de Hitler, l’ordre de condemnar a mort a tot soldat que utilitzés un permís injustificat o que viatgés amb documentació falsa.

Els greus problemes de l’Exèrcit els varen començar a notar els berlinesos. En un punt de Berlín hi havia un vehicle que demanava l’entrega de totes aquelles vestimentes de vestir per dotar a la Wehrmacht i a la Volkssturm. En el cartell del vehicle s’hi podia llegir:

El Führer espera el seu sacrifici per la Wehrmacht i la Volkssturm amb l’objectiu de que estigui orgullós de que aquests puguin mostrar-se uniformats. Buidi el seu armari i porti’ns els seus contingut. 

---

Els alemanys varen evacuar el camp de Gross Rosen.

---

Aquell dia es va deixar d’editar la revista Illustrierter Beobachter.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar novament Viena.

A Polònia:

A la matinada, el vaixell hospital General Von Steuben va ser torpedinat després de sortir del port de Pillau amb 2.680 ferits. Pràcticament tots varen morir ofegats.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat d’Elbing. Per altra banda, les tropes dirigides per Ivan Koniev varen rodejar la ciutat de Breslau, on hi havien quedat atrapats més de 80.000 civils. Els alemanys, per la seva part, varen fracassar en el cinquè atac per tal d’eliminar els caps de pont soviètics a l’oest de l’Òder.

En el front occidental:

A Alemanya:

El mariscal Gerd von Rundstedt va informar de que el Grup d’Exèrcits B tenia menys de 300 tancs i una força d’infanteria de menys de set divisions: cada batalló alemany tenia que enfrontar-se a un equivalent d’una divisió aliada.

---

Dins de l’Operació Veritable, els Aliats varen ocupar Cléveris.

En la Conferència de Ialta:

Després de passar la nit a bord d’una embarcació de la Marina a Sebastopol, el president Franklin Delano Roosevelt va pujar en el seu avió anomenat Vaca Sagrada a l’aeròdrom de Saki per va volar cap a Egipte. Havia suggerit trobar-se amb el líder francès Charles de Gaulle a Argel, però el francès va declinar l’oferta perquè, segons l’Ambaixada nord-americana a París, estava de molt mal humor per no haver sigut convidat a Ialta.

A la tarda, per ordres de Roosevelt, el primer ministre Winston Churchill i el dictador Iosif Stalin varen publicar una declaració conjunta per anunciar que ells tres ajudarien conjuntament als pobles de tots els Estats lliures per restablir la pau, constituir governs provisionals i per preparar eleccions lliures. A més, es deixava clar que Alemanya seria dividida i desmilitaritzada, es controlaria la seva indústria, pagaria reparacions de guerra, es jutjaria als criminals nazis i s’aboliria el NSDAP. Una part del comunicat deia:

L’Alemanya nazi està condemnada a la ruïna. Si el poble alemany intenta prolongar una resistència sense esperança, tindrà que contar amb una derrota encara més completa.

Hitler, com Goebbels, va ser informats de la declaració aliada, però no va quedar sorprès.

En el Pacífic:

Amb la missió de conquerir Iwo Jima, va salpar d’Ulithi, a les Illes Marianes, la task group 52-2, composta pels portaavions pesats Enterprise i Saratoga, 12 portaavions d’escorta, 3 creuers i 24 destructors. A unes hores de distància els seguia el grup de suport d’artilleria compost per 6 cuirassats amb la seva escorta.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler va rebre del doctor Theodor Morell una injecció de glucosa i vitamines. El metge va verificar que els tremolors eren menys violents, sobretot en la seva cama esquerra, i li va prescriure un tractament contra les flatulències i preconitza la reducció del volum de líquids absorbits.

A la nit, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria i després en una de les seves habitacions privades. El dictador es va mostrar ara optimista sobre la situació militar, ja que considerava que estava en vies d’estabilitzar-se. Goebbels una vegada més li va recomanar que ho aprofités per intentar buscar una sortida amb els britànics, però Hitler li va dir que encara no era el moment perquè confiava en que la coalició aliada es desafiaria aquell any.

---

En el camp d’instrucció de Spandau es varen contar més de 35.000 extraviats i desertors. Goebbels li va demanar en el general Von Hauenschild, el comandant de Berlín, que afusellés amb més determinació als desertors.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen, oficials soviètics varen continuar intentant escapolir del camp.

A Hongria:

A Budapest, després de que les forces alemanyes intentessin escapar del cercle soviètic, els soldats soviètics varen aixafar als defensors de la ciutat i varen hissar la bandera roja a la ciutadella de Buda. El general Pfeffer-Wildenbruch, desobeint les ordres de Hitler, va ordenar a les vuit del vespre a les seves tropes que es retiressin cap a l’oest després de destruir tots els aparells de ràdio per assegurar-se que no arribés cap contra-ordre. En clissar-los, els soviètics varen atacar-los. Dels 30.000 alemanys i hongaresos, menys de 700 varen aconseguir escapar. Els comandants de dues divisions SS es varen suïcidar i Pfeffer-Wildenbruch va ser capturat.

En la Conferència de Ialta:

El president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, en l’últim dia de la Conferència de Ialta, va oferir un dinar d’acomiadament i va tornar a demanar al líder soviètic, Iosif Stalin, que ajudés als Estats Units en la guerra contra el Japó. A canvi, Roosevelt es comprometia a no tocar els drets de Mongòlia que tenia la URSS (tot i que Mongòlia era governada per comunistes) i a cedir territori xinès a Stalin. Es reservarien bases navals per a la Unió Soviètica, com les de Darien i Porth Arthur, i tindria participació en els ferrocarrils de l’est de Xina i del sud de Manxúria. També calia afegir, que després de derrotar al Japó es tornaria a la URSS al sud de Sajalin i les illes Kurils, que havien format part de la URSS. El primer ministre britànic, Winston Churchill estava el corrent del que Roosevelt estava negociant amb Stalin, però va decidir no intervenir ja que la guerra del Pacífic no era cap prioritat per a ell. A Xina totes aquestes negociacions no van agradar, ja que veien com els nord-americans cedien part del seu territori xinès a la URSS sense consulta prèviament. Els xinesos també estaven molests perquè no es va invitar el líder xinès, Chiang Kai-shek a la Conferència de Ialta. Després d’arribar a un acord per una ofensiva contra Japó va començar una picabaralla entre els dos representants de les dues potències. Andrei Vichinsky, representant de la Unió Soviètica, va explicar que la Unió Soviètica mai consentiria que les petites nacions poguessin actuar com les gran potències, i Bohlen, representant dels Estats Units, va dir contundentment que el poble nord-americà mai acceptaria que es toquessin els drets de les petites nacions. El to de la picabaralla va anar pujant fins el punt que Churchill va tenir que intervenir-hi. Aquell va ser l’últim dia de la Conferència de Yalta que havia començat al 4 de febrer.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 13:10, Adolf Hitler li va demanar en el doctor Theodor Morell que li practiqués una sagnia, tot i que la seva pressió arterial era del tot normal. Després d’un intent frustrat i dolorós, Hitler va rebre la seva sagnia juntament amb una injecció de glucosa i vitamines i una preinscripció diària de diversos medicaments, calmants nerviosos i diverses ajudes per la seva mala digestió.

---

Durant la tarda es va fer el balanç de la situació militar i es va informar de l’avanç dels britànics en el front occidental. Les forces de Bernard Law Montgomery ja havien arribat a la perifèria de Clevers, però Walther Model va afirmar que tot estava sota control. Més tard es va veure obligat a destruir els dics del Rin i la presa de Heimbach per alentir l’avanç britànic.

Les autoritats alemanyes varen rebre informes que deien que encara quedaven 800.00 refugiats per ser rescatats en el litoral bàltic, i que els trens i els vaixells que disposaven només podien transportar una mitjana de mil persones. A Danzig, les autoritats alemanyes varen arribar a la conclusió després de dir el 8 de febrer que la ciutat acollia a 40.000 refugiats, que en realitat n’acollia 400.000.

---

Després dels bombardejos del dia anterior a la ciutat de Berlín, el diari Völkischer Beobachter va demanar al poble alemany que lluités fins al final per la seva nació i, fins i tot, va demanar a les dones i els nens que estiguessin preparats per suportar el que fes falta, si calia sacrificar-se. A partir de llavors, el Govern varen començar a mentalitzar a tota la població de que tindrien que lluitar per defensar al règim.

---

Walter Schellenberg va recollir al comte Folke Bernadotte i el va conduir fins l’hospital de les SS de Hohenlyschen, on hi havia el ministre Heinrich Himmler. Abans de començar la reunió, el cap de les SS li va fer constatar que devia la seva lleialtat a Hitler i que com a soldat i alemany no podia trencar aquest jurament. Però durant la reunió Himmler va canviar d’opinió i va permetre en el comte que s’endugués cap a Noruega una part dels presoners escandinaus dels camps de concentració. A més, li va confirmar que els presoners nòrdics podrien rebre tractament de la Creu Roja sueca. 

---

Joseph Goebbels es va passar part del dia estudiant la informació recopilada en el seu moment sobre la defensa soviètica de Leningrad i de Moscou per utilitzar-la en la defensa de Berlín. Sobretot es va interessar per un informe sobre la defensa de Leningrad i la magnitud de baixes que va patir la ciutat per mantenir-se.

---

En el camp de concentració de Buchenwald hi varen arribar 6.805 personers del camp de Gross-Rosen. Molts d’aquests varen morir durant la deportació.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen, oficials soviètics que estaven empresonats al camp varen intentar escapar.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes soviètiques estaven a punt d’alliberar Budapest. Pels alemanys la batalla estava perduda i 16.000 soldats alemanys van intentar fugir de la ciutat, ja que no volien ser capturats pels soviètics perquè sabien que els matarien.

A Polònia:

L’exèrcit soviètic va atacar a l’oest del Vístula, entre Shwetz i Graudenz. A la vegada, el 2º Front Bielorús soviètic va llançar una ofensiva a la regió de Grudziadz i Sepolno, però va xocar contra una decidida resistència del 2º Exèrcit alemany. El progrés soviètic era molt lent.

En el front occidental:

A Alemanya: 

El 1º Exèrcit nord-americà es va apoderar dels salts d’aigua de Roer després d’aconseguir l’últim i el més important, el de Schwammenaeul, però va ser massa tard per evitar les inundacions.

---

El 9º Exèrcit nord-americà es va unir a la forces de Bernard Law Montgomery, que varen entrar per Alemanya des d’Holanda.

En la Conferència de Ialta:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill va celebrar l’últim sopar a la Vila Vorontsov. Abans del sopar, agents soviètics varen examinar per darrere de les parets i sota de les taules, donant la volta a les cadires i els calaixos. Durant mitja hora, Churchill, el president Franklin Delano Roosevelt i el dictador Iosif Stalin es varen tancar a la sala de mapes del primer ministre estudiant els front de batalla de l’Est i de l’Oest. Durant el sopar, en un to conciliador, Churchill es va aixecar de la cadira i va alçar la seva copa per Stalin i li va dir que tots els malentesos que havien tingut quedaven per al passat i que era un seu amic amb el qual podien confiar. El President va afegir que estaven a Ialta per construir un món nou, que no coneixeria ni la injustícia ni la violència.

En el Pacífic:

Amb la missió d’atacar els aeròdroms japonesos metropolitans per reduir els riscos durant el desembarcament a Iwo Jima, va salpar de la base d’Ulithi, a les Marianes, la task force 58, sota les ordres de l’almirall Mitscher, composta per 11 portaavions pesats, 5 portaavions lleugers que transportaven 1.200 avions, 8 cuirassats, 17 creuers pesats i lleugers, i 81 destructors.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, Adolf Hitler va passar-se fins a les sis del matí acompanyat per Eva Braun, Albert Speer, l’arquitecte Hermann Giesler i Martin Bormann contemplant l’enorme maqueta de remodelació de la ciutat de Linz en un dels subterranis de la Nova Cancelleria. En la maqueta hi havia una sala de concerts amb capacitat per 35.000 persones, un campanar de 150 metres i el museu de pintura més gran del món. El líder alemany estava fascinat davant la maqueta de l’arquitecte Giesler; la mirava des de tots els costats i amb diferents tipus d’il·luminació. El dictador va demanar una cadira i va comprovar les proporcions dels diferents edificis i va preguntar detalls sobre els ponts. Mentre parlaven de la seva futura residència, Hitler va rebre la notícia de que l’aviació britànica, la RAF, havia destruït la refineria de gasolina sintètica de Pölitz, l’última font de provisió per la Luftwaffe.

De dia, les forces aèries aliades varen bombardejar la ciutat de Berlín ocasionant nombroses destrosses. A la nit, Eva Braun va abandonar Berlín per ordres de Hitler juntament amb la seva germana Gretl Fegelin, que estava embarassada, i es varen dirigir a Berchtesgaden. Hitler li va ordenar a Bormann que les escortés en el tren per seguretat.

---

A la nit, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Weimar i l’empresa Gustloff-Werke, on hi treballaven 2.000 presoners de Buchenwald, amb 1.400 bombes explosives. Més de 300 persones varen morir i centenars varen resultar ferides i la ciutat va patir enormes danys amb la destrucció total de 642 vivendes. Les cases de Goethe, Schiller i Lucas Cranach varen resultar greument danyades; la de Bach va quedar totalment destruïda.

En el front occidental:

A Alemanya:

A les vuit de la nit, un batalló de la 309º d’Infanteria nord-americana va sortir d’un bosc i es va trobar amb la presa de Schwammenauel intacte amb els seus 52 metres d’altura, 366 d’ample i 300 de gruix a la seva base. Els alemanys de seguia els varen rebre amb els seus morters i la seva artilleria, però 40.000 projectils els varen respondre. Els alemanys havien començat a destruir la presa i per tal de destruir-ho tot varen obrir les comportes perquè la vall del Ruhr quedés inundada. Durant tota la nit el riu va pujar 20 centímetres.

A França:

A Alsàcia, el 6º Exèrcit nord-americà i el 1º Exèrcit francès varen liquidar la bossa de Colmar i varen alliberar la zona. El mariscal Gerd von Rundstedt va convèncer a Hitler de que el 19º Exèrcit retrocedís creuant el Rin. La riba esquerra del riu, al sud d’Estrasburg, es trobava en aquells moments lliure d’alemanys. A les vuit del matí, les demolicions alemanyes varen enfonsar l’últim pont del Rin a Chalampé. D’aquesta manera, el 21º Exèrcit nord-americà i el 1º Exèrcit francès varen reduir les tropes alemanyes a l’oest del riu Rin, a la zona del Neuf Brisach.

En el front oriental:

A Alemanya:

El general rus anti-soviètic Andrei Vlasov va enviar a la batalla, per ordres del ministre Heinrich Himmler, el seu batalló de seguretat. Aquests soldats es van unir a la divisió Döberitz i varen atacar a la 230º Divisió de fusellers soviètics en el cap de pont del riu Òder, situat al nord de Küstrin. Per altra banda, els alemanys varen iniciar un contraatac entre el llac Madu i el riu Ihna amb l’objectiu de recuperar el nus de comunicacions de Lindenberg.

A la Conferència de Ialta:

Mentre es parlava dels càstigs que rebrien els criminals de guerra, el primer ministre Winston Churchill va recordar la Declaració de Moscou de l’1 de novembre de 1943 i la decisió conjunta que havien arribat. En el dictador Iosif Stalin no li va fer gens de gràcia el recordatori del primer ministre i li va contestar que havia sigut ell qui havia redactat la Declaració. En un altre punt, Churchill va dir-li que era partidari de fer una llista dels principals criminals de guerra, identificar-los, fer-los presoners i afusellar-los, però que abans de ser afusellats volia que fossin processats. Aquell comentari tampoc li agradava gens a Stalin perquè no volia celebrar un judici, i es va apropar al primer ministre per preguntar-li a través del seu intèrpret què feia Rudolf Hess i li va dir que esperava que també fos jutjat amb els altres criminals de guerra. Intimidat, Churchill es va limitar a respondre-li que era a la Gran Bretanya com un presoner de guerra. Després, Stalin va demanar passar aquell tema als ministres d’Afers Exteriors per ells centrar-se a l’ofensiva aliada a l’Oest.

A la Unió Soviètica:

Tot i que els soviètics havien alliberat el camp de concentració d’Auschwitz el 27 de gener de 1945, no va ser fins aquest dia que varen informar a l’opinió pública de l’existència d’aquell camp a través d’un reportatge gràfic publicat en el diari de l’exèrcit soviètic, Stalinskoe Znamya. La Unió Soviètica va amagar qualsevol notícia d’Auschwitz fins al 8 de maig de 1945, un cop acabada la guerra a Europa. Per altre part, la direcció militar soviètica es va preocupar per la falta de disciplina dels seus soldats quan ocupaven els pobles i ciutats alemanyes. Segons uns informes que va redactar la direcció, s’estava saquejant i destruint les propietats dels ciutadans, i creien que era molt possible que estiguessin assassinant als civils sense contemplacions.