Dijous:

L’Operació Urà:

A Stalingrad, les tropes alemanyes i soviètiques lluitaven cos a cos en les ruïnes que quedaven de la ciutat. Per desbloquejar aquella situació, els alts comandants soviètics varen preparar una de les ofensives més ambicioses de la Segona Guerra Mundial, l’Operació Urà. El pla soviètic era aïllar i rodejar al 6º Exèrcit alemany, que comptava amb 250.000 homes, amb el 5º Exèrcit de tancs i el 21º Exèrcit soviètic, uns 1.700.000 homes. El pla, obra de Gregori Zhukov, es va posar en marxa a dos quarts de vuit del matí, després de que la nit anterior hagués nevat violentament i haguessin baixat considerablement les temperatures. Després de donar la senyal de Sirena, 3.500 canons morters i coets russos seguit per música marcial soviètica, que tocava a tot volum una banda composta per 90 persones, varen despertar als soldats alemanys. A les 8:50 del matí, les tropes soviètiques varen atacar des del nord-est de la ciutat en el punt més dèbil del 6º Exèrcit amb el 21º Exèrcit de fusellers i el 5º Blindat sota el comandament del mariscal Konstantin Rokossovski. Davant d’ells tenien el 3ª Exèrcit romanès del general Peter Dumitrescu, que estava situat al costat del riu Don. Els soldats romanesos varen lluitar amb fermesa en trinxeres folrades de palla, però els tancs soviètics T-34 i KV-1 del Front sud-oest, amb el suport de la infanteria siberiana, varen obrir un forat a través de la densa boira i de la neu en les línies del 3ª Exèrcit. Només uns quants soldats romanesos varen lluitar contra els blindats, els demés o varen fugir o varen morir. En total, cinc divisions romaneses varen quedar atrapades al gir del riu Don i les bombes soviètiques enfonsaven els búnquers, asfixiant a centenars d’homes. Mentre atacaven, els generals Nikolai Vatutin, Cristinov, Romanenko i la Stavka varen trucar a Moscou per explicar com anava la situació.

Més al sud, on hi havien els alemanys, tot era bastant tranquil fins que varen aparèixer els primers soldats romanesos histèrics. Quan varen ser informats de que estaven sent atacats, la notícia va portar el caos dins les files alemanyes. Es sentien ordres contraposades a altres ordres i ningú sabia què havia de fer. En seguit, unitats alemanyes varen dirigir-se al nord. A Goublinka, a 75 quilòmetres al sud-est, el capità Winrich Behr li va explicar a Friedrich Paulus i a Arthur Schmidt tota la informació que li havia explicat el tinent Gerhard Stöck, un oficial d’enllaç que estava amb el 3º Exèrcit romanes a Klatskaia, de tots els detalls de l’atac soviètic. Els dos comandants es varen agafar amb certa calma aquella ofensiva. Paulus va ordenar que el 48º Cos Panzer es dirigís cap al nord, direcció a la bretxa al llarg del Don.

Al migdia, el 1º Exèrcit de tancs i el 21º Exèrcit ja havien penetrat per complet dins les defenses romaneses; dos cossos de tancs varen entrar per la bretxa i varen sortir a camp obert, on varen avançar 70 quilòmetres durant aquell dia. A dos quarts de dotze, el general Ferdinand Heim va rebre, mentre conduïa el seu 48º Cos Panzer per respondre l’atac del 21º Exèrcit soviètic, instruccions d’Adolf Hitler per canviar de rumb i dirigir-se al sector del voltant de Blinov, on el 5º Exèrcit soviètic també hi havia avançat. Fent cas a les ordres de Hitler, el 48º Cos va dirigir-se a Blinov, però es varen topar amb les restes de les divisions romaneses que corrien a través dels camps nevats i els varen obligar a avançar amb ells.

A la tarda, les patrulles de carros soviètics ja tenien a l’abast els dipòsits de subministraments del 6º Exèrcit i disparaven contra els quarters generals dels destacaments, els dipòsits de subministraments i els centres de comunicacions. Mentrestant, el 48º Cos va arribar a Blinov després de moure’s molt lentament. A Goublinka, ara els oficials alemanys es varen començar a desesperar en rebre diferents informes que no coincidien. Localitzaven els soviètics tant a 60 quilòmetres al sud del Don com a 75 quilòmetres al sud-est del Don. Al final del dia, els soviètics varen conquerir el pont que conduïa pel nord al poble de Kalach, el seu principal objectiu perquè era per on es tancaria el cercle que envoltaria Stalingrad. Pensaven que si ocupaven el poble deixarien al 6º Exèrcit alemany sense línies de provisions que necessitaven per l’hivern. L’ofensiva soviètica va acabar enfonsant les línies romaneses i alemanyes tant del nord com del sud. L’endemà, l’exèrcit soviètic va repetir la maniobra, però aquest cop pel sud i també es varen dirigir cap a Kalach per tancar el cercle.

A la nit, els soviètics es varen preparar per aquesta segona operació. Des dels suburbis de Baketovka fins la ribera dels llacs salats Sarpa, Tsatsa i Marmantsak, els 64º, 57º i 51º Exèrcits s’havien concentrat al llarg de 200 quilòmetres. Davant d’ells es trobava el 4º Exèrcit romanès en una franja estreta a través de la freda estepa per protegir el flanc dret del 6º Exèrcit. El comandament soviètic d’aquella operació tenia la intenció de penetrar ràpidament a través de les posicions romaneses i dirigir-se cap al nord-oest, direcció als exèrcits soviètics que descendien del Don.

Davant d’aquella ofensiva, el cap del Grup d’Exèrcits B, el capità Maximilian von Weichs, va ordenar-li a Paulus que renunciés a les operacions ofensives i ataqués amb unitats blindades. Volia treure com fos les tres divisions blindades i una divisió d’infanteria de la ciutat per protegir un flanc esquerre que ja no existia.

---

A la ciutat de Stalingrad, a 150 quilòmetres a l’est del camp de batalla, hi varen tornar a haver com els últims dies i setmanes les batalles entre els soldats alemanys i soviètics. Al costat del Volga, l’atrapada divisió soviètica del coronel Ivan Liudnikob encara resistia a la fàbrica de canons Barricada. Al nord de Barricada, més enllà de la destruïda fàbrica de tractors Dzerzhinski, la 16º Divisió Panzer va perdre un altre dia lluitant a les afores de Rionk. Però, quan es va fer fosc, varen rebre ordres de tornar al Volga.

---

Per més mala sort pels alemanys, per culpa del mal temps els avions alemanys no varen poder ajudar als seus companys i el general Wolfran von Richtofen es va dedicar a bombardejar el Caucas, on hi havien unes excel·lents condicions per bombardejar als soviètics. Mentre els seus bombarders estaven atacant al llarg de les riberes del Terek, Von Richtofen es va quedar atònit en saber de l’ofensiva soviètica a les afores de Stalingrad. Incapaç de poder enviar un avió al nord degut a les tempestes al llarg del Don, va cridar frustrat que els soviètics un cop més havien aprofitat magistralment el mal temps. Tot i que el temps va afavorir clarament als soviètics, també ho hagués pogut perjudicar tot perquè per ben poc aquell mal temps no va fer que el mariscal Alexandr Vasilievski posposés l’Operació Urà.

A Obersalzberg: 

Hitler dormia a la seva habitació del Berghof quan va començar l’atac soviètic. Quan va rebre de la mà de Kurt Zeitzler les primeres notícies de la gran ofensiva soviètica, va intentar davant dels seus convidats minimitzar-ne l’atac explicant que encara creia que el seu enemic era dèbil. Però sabia que les coses no anaven tal hi com havia previst, i es passejava per la seva mansió acusant als seus generals de cometre els errors de sempre i de sobreestimar les forces soviètiques. En realitat ell també ho havia fet. Tot i està molt enfadat, Hitler encara estava convençut de que els seus enemics perdrien tard o d’hora, ja que creia que no tenien suficients recursos i pensava que aviat podria enviar més reforços a la zona que serien suficients per guanyar. En aquells moments mirava constantment l’últim mapa de batalles i examinava el terreny del flanc esquerre del 6º Exèrcit. Quan Hermann Göering va veure les intencions dels soviètics, va comunicar-li a Hitler que atacaria amb els seus avions i ajudaria al 6º Exèrcit a lluitar contra els soviètics. Però la climatologia no li va permetre dur a terme aquella operació i no va poder ajudar-los. A més, el dictador no va mostrar gaire interès en saber quin temps feia i quants grups de la Luftwaffe operaven en aquella zona. També el mariscal de camp Erich von Manstein va voler organitzar una operació de rescat, però tampoc va tenir l’èxit esperat. De forma pausada, Hitler va considerar les diferents opcions i va prendre la decisió de lluitar cos a cos contra els soviètics.

A més, Alexader Demyanov, agent doble soviètic, va informar en els alemanys de la imminent ofensiva de sis exèrcits soviètics al nord de Moscou. Aquesta informació era falsa per tal de desviar l’atenció dels alemansy

A Itàlia:

A la nit, les forces aèries aliades varen bombardejar durament la ciutat de Torí. Aquell bombardeig va plantejar molt problemes a Itàlia, ja que la població va fugir de la ciutat i va disminuir la capacitat industrial del país.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Alfred Rosenberg es va reunir amb 16 condecorats amb la Creu de Cavaller. El ministre els va relatar uns quants fets de la Primera Guerra Mundial per comparar-los amb la guerra que els tocava viure.

A França: 

Els alemanys varen intentar capturar la flota francesa del Mediterrani, entre ells el cuirassat Richelieu que estava ancorat a Toló. Abans d’entregar-los, els francesos varen enfonsar la seva flota perquè no volia que arribessin a mans alemanyes, tot i que algunes unitats importants es varen unir als Aliats com el Richelieu.

A Noruega:

Des de la Gran Bretanya, dos bombarders Halifax, remolcant un planador ple de tropes aerotransportades cada un, varen sortir amb el nom en clau de Freshman d’un aeròdrom cap a Noruega per sabotejar la fàbrica Norsk Hydro, que fabricava aigua pesada que servia per la fusió de l’àtom. Era l’Operació Urogall, que substituïa l’Operació Oreneta engegada el 18 d’octubre. Però els britànics varen tenir per culpa del mal temps un accident enmig de l’Operació i, unes hores més tard, un agent britànic a Noruega va transmetre per ràdio la notícia de que bombarders i planadors s’havien estrellat i que tots els homes, 34, havien mort o havien sigut fets presoners. 17 varen morir en l’accident i la resta els va matar a la Gestapo. Només quatre dels supervivents varen ser duts a l’hospital de Stavanger, però com que les seves ferides eren molt greus i no podien ser interrogats se’ls va aplicar una injecció letal. Els seus cadàvers varen ser llençats al mar. 

Però, per més mala sort pels britànics, un oficial del servei d’espionatge alemany va trobar en les restes d’un dels avions un mapa en el que la ciutat de Vermok, on es trobava situada la fàbrica de Norsk Hydro, estava marcada amb vermell i d’aquesta manera els alemanys varen saber quin era l’objectiu britànic.

A Japó:

El portaavions Shinano va entrar en servei transportant un total de 71.890 tones, el màxim que podia portar. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el castell d’Aigen, a prop de Berchtesgaden, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten, que aquest feia poc que havia tornat d’Itàlia. El cap de les SS li va declarar que tots els italians eren uns traïdors a la causa alemanya excepte Benito Mussolini. Indignat, li va assegurar que algun dia les SS ocuparien Roma i detindrien al Papa, a qui pensava penjar. Himmler li va admetre que de moment tenien que esperar i dissimular les seves verdaderes intencions, però li va insistir de que un cop haguessin guanyar la guerra, ajustarien comptes amb Itàlia i amb l’Església.

---

El director delegat de l’Oficina Central del NSDAP per la Salut Popular, el professor doctor Blome, va escriure que tal i com s’havia fet en els manicomis, una operació d’eutanàsia, ara s’hauria de fer el mateix amb les persones que patissin malalties hereditàries d’un país ocupat i proposava aïllar totalment a les persones que tinguessin una tuberculosis infecciosa sense possibilitat de poder-se curar per tal de deixar-los morir ràpidament.

A França:

Philippe Pétain va traspassar, sota amenaces, els seus poders com a cap d’Estat a Pierre Laval per la confiança que li tenien els alemanys en aquest. A més, es va nomenar a Jean-Marie Charles Abrial secretari d’Estat del departament de Marina en el govern de Vichy.

A Polònia:

La Gestapo va assassinar a 200 polonesos a la presó de Kazmierz Dolny. En l’actualitat, un monument indica el lloc dels assassinats. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

A les quatre de la tarda el Sol es va pondre i es va aixecar un vent fred que va empènyer als soldats alemanys en el seu refugi. Aprofitant la foscor de la nit, els enginyers soviètics van netejar els camps de mines alemanys per començar l’endemà l’Operació Urà. Els observadors romanesos ja havien començat a trucar als alemanys informant de que es sentien centenars de motors de carros soviètics i del moviment de milers de peces d’artilleria al llarg de les carreteres que duien als caps de pont de Serafimovich i Klatskaia. Els observadors varen afegir que les columnes de les tropes de l’exèrcit soviètic es reunien amb ordre darrere dels vehicles blindats i de l’artilleria. En el quarter general dels exèrcits romanesos, el conserge Gerhard Stöck va transmetre els amenaçadors indicis al quarter general del 6º Exèrcit alemany a Golubinka. Stöck va parlar amb el capità Winrich Behr, l’oficial d’operacions d‘Arthur Schmidt, per explicar-li tot el què sabia sobre el moviment de les tropes soviètiques. Darrere de cada observació, Behr es dirigia al mapa i registrava cada moviment dels soviètics. En veure el què els venia a sobre, va trucar a Schmidt i a Friedrich Paulus, que estaven molt tranquils en aquells moments, i només varen ordenar posar en estat d’alerta al 48º Cos Panzer per una missió immediata i varen expressar la seva confiança en la capacitat dels panzers per qualsevol ofensiva. Però els alarmats membres del servei d’informació no cessaven de trucar per telèfon per explicar que veien com els soviètics s’estaven començant a moure.

Poc abans de mitjanit, Vasili Chuikov es trobava assentat en el seu búnquer i intentava interpretar un missatge procedent del quarter general, en el qual es demanava que estiguessin preparats per rebre un important comunicat. Chuikov no en tenia ni idea del que es produiria en breu, l’Operació Urà, fins que Kuzma Gurov, el cap del seu comissari polític en el 62º Exèrcit, se li va escapar de que era la gran contraofensiva. Quan l’ordre va arribar a mitjanit, Chuikov es va posar molt content en saber que ara ells serien els qui atacarien. La gran majoria dels soldats no sabien res d’aquella operació que canviaria el destí del conflicte. Per exemple, cap dels homes que comandava Boris Yeriomin sabia què estava passant. Quan varen sentir les ordres de que per fi atacarien, tots varen començar a cridar d’eufòria. Els sergents de les forces de terra varen proporcionar immediatament roba interior neta als seus homes. La contraofensiva soviètica va expulsar els alemanys de Txetxènia.

A la Unió Soviètica:

Una emissora moscovita va comunicar que Alfred Rosenberg estava furiós perquè l’hi havien disparat uns partisans durant el seu viatge a l’Est. L’emissora va assegurar que el ministre alemany estava atrinxerat a la seva casa, amb persianes dobles de ferro, parets reforçades, artilleria i armes camuflades en totes les finestres. També varen dir que només es desplaçava acompanyat de dotzenes d’agents de seguretat, que portava una armilla antibales sota de la jaqueta. 

A Tunísia:

Paracaigudistes britànics varen destruir una força de reconeixement blindada alemanya a prop de Sidi Nsir.

A la Gran Bretanya:

Henri Frenay i Emmanuel d’Astier varen abandonar Londres per dirigir-se a Algèria per encapçalar una delegació francesa sota el control de Charles de Gaulle.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar que l’edat d’allistament militar es rebaixés als 18 anys.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En un discurs, Joseph Goebbels va assegurar que si perdien la guerra els jueus deportarien al poble alemany.

---

En una conferència secreta celebrada a Munic, Walther Schultze, comissionat de Baviera per la salut, va explicar en els directors dels hospitals psiquiàtrics de tot Baviera la dieta especial que s’estava presentant a tots els pacients que tinguessin un malaltia incurable. Aquest règim d’alimentació estava destinat a provocar la mort del pacient. El doctor Pfannmüller va explicar orgullós que un dia va prendre una llesca de pa a una infermera que li volia donar a un pacient.

A França:

Els britànics varen atacar la base de submarins de Saint-Nazaire.

---

Michael Trotobas, un agent britànic, es va llançar en paracaigudes per establir un circuit de sabotatge amb base a Lille que tenia el nom clau d’Agricultor.

A Hongria:

L’ambaixador alemanya a Budapest, Von Jagow, va entregar al govern hongarès una nota en la que exigia que s’obligués en els jueus hongaresos a portar una insígnia especial i que es prenguessin mesures segregacionistes amb vistes a la seva posterior deportació.

A Noruega:

En l’Operació Freshman, destinada a destruir la central d’aigua pesada de Norsk Hydro, a les sis de la tarda dos bombarders, que cadascun remolcava un planador, es varen enlairar de la base aèria de Wick, al nord d’Escòcia, amb 43 homes a bord, direcció Noruega. A mitjanit, una senyal de ràdio interceptava un missatge de socors en el que un dels bombarders informava de que un planador s’havia estavellat contra una muntanya a prop d’Egersund. Tres agents varen morir i sis més varen resultar ferits de gravetat. Poc després els alemanys es varen dirigir a la zona i varen atrapar als ferits. El cap de les SS i de la Policia de Noruega, Wilhelm Rediess, va informar al seu govern de la mort dels tres dels ocupants de l’aparell i dels sis ferits. La Wehrmacht va executar als ferits.

L’altra aparell però també va patir un destí violent. El planador va aterrar de forma violenta en el pic d’una muntanya provocant la mort de vuit agents. Quatre agents més varen resultar ferit i cinc varen sortir-ne il·lesos, tot i que l’endemà varen ser detinguts pels alemanys. Després de ser interrogats varen ser executats.

A Tunísia:

Les forces anglosaxones varen ocupar la pista d’aterratge de Gafsa, al sud de Tunis i el 225º Esquadró es va traslladar a l’aeròdrom de Bone, a la costa propera a la frontera occidental. Al mateix temps, la 78º Divisió, que avançava amb força, es va topar amb els Fallschirmjäger alemanys a Djebel Abiod, a la carretera de Bizerta. Tot i que els alemanys es varen veure obligats a retirar-se, els dos bàndols varen patir serioses baixes.

En els Estats Units:

Els tractats Aliats amb l’almirall François Darlan al nord de l’Àfrica varen aixecar una tempesta de crítiques en les democràcies. Les crítiques varen ser tan dures que varen obligar al president Franklin Delano Roosevelt a declarar públicament que el present tractat al nord de l’Àfrica es devia a un recurs momentani per les exigències de la guerra.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El número de comissari per la Defensa del Reich es va incrementar de 13 a 42 membres i les regions que cobririen a partir de llavors coincidirien exactament amb la divisió regional del NSDAP. 

A Rússia:

A la nit, Wolfran von Richtofen va trucar a Kurt Zeitzler a Rastenburg per dir-li que tant el comandament com les tropes alemanyes a Stalingrad eren apàtiques i que per aquell camí no s’anava enlloc. El cap de la Luftwaffe li va comunicar enutjat que si no podien fer-se amb la situació ara, quan el Volga estava bloquejat i amb els soviètics patint, mai serien capaços de guanyar la batalla. Fent referència al canvi de les condicions meteorològiques, li va dir que els dies cada cop eren més curts i el temps empitjorava constantment. Zeitzler va estar totalment d’acord amb Von Richtofen.

A Holanda:

Bene, representant de Joachim von Ribbentrop a La Haia, va enviar un informe general al seu govern en que anunciava que la deportació de jueus del dia 1 d’agost s’havia dut a terme sense dificultats ni incidents, ja que la població holandesa estava acostumada a la deportació dels jueus. Bene afirmava que els jueus es dirigien voluntàriament als punts de trobada senyalats. 

A la Gran Bretanya:

En una reunió del Gabinet de Guerra, Winston Churchill va declarar que Dwight D. Eisenhower els hi havia dit que els francesos continuaven tenint quatre divisions a Marroc, tres a Argèlia i una a Tunísia. A continuació, el primer ministre va descriure a François Darlan i a Henri Giraud com uns individus menyspreables. Llavors va senyalar que Eisenhower no era el seu comandant en cap, però va afirmar que no es podien permetre alterar-lo ja que era el seu amic. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que quan arribessin a Tunísia s’havien de desfer de Daran.

A Palestina:

Un grup de jueus polonesos, que tenien passaports del mandat britànic, varen ser intercanviats per ciutadans alemanys que vivien a Palestina. Aquests jueus varen portar informació de primera mà sobre el destí dels jueus polonesos i les deportacions d’Europa occidental als camps d’extermini del Govern General. 

A Líbia:

Philippe Leclerc va anunciar que atacaria amb la seva columna quan els britànics passessin de Cirenaica a Tripolitània.

A Tunísia:

Tropes aerotransportades britàniques varen capturar l’aeròdrom de Souk El Arbaa, al nord-oest de Tunis. Paracaigudistes nord-americans també varen ser enviats al front i, juntament amb els britànics, varen ocupar l’aeròdrom de Youks-les-Bains, a la frontera amb Algèria.  

A Nova Guinea:

A Kokoda, al nord de l’illa, en una audaç maniobra, Douglas MacArthur va transportar per aire a 15.000 nord-americans fins un punt a 11 quilòmetres al sud de Buna, i entre les forces australianes i nord-americanes varen assaltar les posicions japoneses de la costa.

A Japó:

Els diaris japonesos varen anunciar que la tripulació de qualsevol avió que assaltés Japó seria castigada amb la mort. 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El setmanari Das Reich va sortir publicat amb un article de Joseph Goebbels que senyalava que hi podia haver un desastre en el front oriental, fent clara referència a Stalingrad.

---

Al mateix temps, en un article en el Dresdener Zeitung titulat Topònims alemanys a l’est, es deia que s’havia suprimit l’adjectiu Wendisch en nombrosos noms de pobles i s’anunciava que a Pomerània s’havien germanitzat 120 topònims eslaus, a Brandenburg uns 175 i que s’havien posat noms germans als pobles de la regió de Spreewald. A Silèsia s’apuntava que s’havien germanitzat 2.700 noms i, a la circumscripció de Gumbinnen s’havia germanitzat la paraula Berniglauken, que havia passat a anomenar-se Berningen. A la circumscripció de Gumbinnen s’havia canviat el nom de 1.146 municipis d’un total de 1.851. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Mentre Gregory Zhukov estava de visita al lloc de comandament del general Nikolai Vatutin, en els caps de pont del riu Don, a Serafimovich i Klatskaia, va rebre un telegrama de Iosif Stalin en què li demanava ser informat quan es produís l’ofensiva sobre Stalingrad i l’autoritzava a prendre ell personalment la decisió.

A la Gran Bretanya:

Per celebrar la victòria aliada al nord de l’Àfrica, Winston Churchill va ordenar que sonessin les campanes de les esglésies de la Gran Bretanya.

En el nord de l’Àfrica:

Els francesos varen nombrar a Henri Giraud com a general en cap de les tropes franceses al nord de l’Àfrica.

A Tunísia:

Les forces britàniques varen ocupar Tabarka, a l’interior del país.

En el Pacífic:

A l’illa de Guadalcanal, a les Salomó del Sud, la Marina nord-americana va aconseguir guanyar la batalla naval contra les tropes japoneses començada l’11 de novembre de 1942.

 

Dissabte:

En el Reich:

A França:

Els alemanys continuaven amb l’ocupació de la zona no ocupada, i soldats alemanys i italians varen envoltar la base de Toló, on els francesos es negaven a entregar la seva flota.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va rebre informes de la Unió Soviètica que explicaven que l’exèrcit soviètic encara no tenia suficients forces per dur a terme grans accions bèl·liques, però sí per resistir a l’exèrcit alemany.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Vasili Chuikov va informar al quarter general del front que ja no arribaven embarcacions pel Volga i que feia tres dies que no es produïen entregués de provisions i no s’havien pogut transbordar reforços, el que comportava que les seves unitats estiguessin avocades a una extrema escassetat de municions i provisions. A més, els va notificar que els gels flotants havien tallat completament les comunicacions amb la riba esquerra.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel es varen retirar a Cirenàica després de que els britànics recuperessin Tobruk el dia anterior. Al mateix temps, Walter Nehring, ferit a Alam Halfa però ja recuperat, va arribar a Trípoli per agafar el comandament de les forces alemanyes a la zona. Quan aterraven a l’aeròdrom, el pilot va tenir que fer un aterratge d’emergència i va tenir un accident, però aquest cop Nehring va sortir-ne il·lès.

A Tunísia:

Per contrarestar l’Operació Torxa, les forces blindades alemanyes varen desembarcar a Tunísia.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, les forces del contraalmirall Willis Lee es varen tornar a enfrontar a la Tòquio Express, una força molt superior amb dos cuirassats més i un creuer pesat. A més, el South Dakota va tenir problemes elèctrics i va ser atacat per les granades japoneses, però el Washington va aconseguir apropar-se a 8.500 metres de les embarcacions japoneses i va destruir el cuirassat Kirishima i el creuer pesat Ayanami. Tot i la seva superioritat numèrica, els japonesos varen abandonar el combat i es varen retirar al nord, deixant darrere seu a 13 transports destruïts i uns 6.000 soldats japonesos morts, la majoria víctimes dels següents atacs aeris. Tot i la victòria, els nord-americans varen perdre tres destructors. Una de les embarcacions que varen destruir els japonesos, el USS Juneau, que va ser enfonsat per un torpede del submarí japonès I-26, portava cinc germans que havien sol·licitat lluitat junts. Els cinc varen morir. Per tal de no repetir un dramàtic succés com aquest, el govern nord-americà va firmar una norma que prohibia de forma taxativa que no hi haguessin germans en les tripulacions. Els pares dels cinc nois, els Sullivan, de Waterloo, Iowa, varen rebre mostres de condol des del president Franklin Delano Roosevelt al papa Pius XII, que els va enviar una medalla de plata i un rosari. La Marina nord-americana va posar el nom The Sullivans a un destructor l’any 1943 i el 1992 la Marina va tornar a posar el nom dels Sullivan a un altre destructor.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below. Hitler es va mostrar deprimit davant de Von Below, ja que estava al corrent de que ara eren els Aliats qui portaven la iniciativa al nord de l’Àfrica, i ja s’imaginava que els soviètics atacarien al seu 6º Exèrcit a Stalingrad abans de que comencés l’hivern. Hitler va enviar durant aquell dia un missatge al mariscal Philippe Pétain en que li prometia que ni els alemanys ni els italians ocuparien la base naval de Toló, on la flota francesa estava immobilitzada des de l’armistici.

---

En el camp de concentració de Ravensbrück, Heinrich Himmler va presenciar un dels experiments mèdics del doctor Sigmund Rascher. Dues dones presoneres varen ser obligades a mantenir relacions sexuals amb un home, també presoner, que havia sigut cabussat a un tanc d’aigua gelada. L’experiment consistia en esbrinar quan de temps tardava una persona en recuperar-se gràcies a l’escalfor humana després d’haver patit temperatures extremadament baixes.

A França:

Mentre les tropes alemanyes penetraven en la zona lliure arrel del desembarcament Aliat a Casablanca del 8 de novembre, les autoritats de Vichy varen ordenar enviar urgentment targetes falses d’identitat i de racionament per tots aquells alsacians i lorenesos que poguessin ser buscats pels alemanys.

A la Unió Soviètica:

En el Kremlin, al matí, Gregory Zhukov es va reunir amb Iosif Stalin per presentar-li una elaborada contraofensiva a Stalingrad. La reunió va anar bé pels interessos del general soviètic. Stalin el va escoltar en silenci xuclant la pipa i acariciant-se el bigoti, una senyal del dictador soviètic de que estava d’acord amb el pla. Quan es va acabar la reunió, Stalin li va dir a Zhukov que tornés a Stalingrad en dos dies i revisés als soldats i els comandaments per veure si estaven preparats per l’Operació Urà. Després, Stalin va escriure en el corresponsal de l’Associated Press per explicar-li que les operacions al nord de l’Àfrica havien canviat el rumb de la guerra a Europa i que acabarien col·lapsant les forces de l’Eix.

A Líbia:

Les forces de 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery varen recuperar Tobruk després de que els alemanys es veiessin obligats a abandonar la ciutat per la qual havien lluitat aferrissadament amb anterioritat.

A Algèria:

A Alger, el comandant Dwight D. Eisenhower, el general Mark Wayne Clark, Robert Murphy i l’almirall François Darlan, que aquell dia es va convertir en cap del govern francès al nord de l’Àfrica després de ser destituït el 10 de novembre per Pétain, varen negociar un acord entre França i els Estats Units. L’acord en que varen arribar es va redactar en un document on es precisava l’ajuda de les autoritats franceses a canvi de que es comprometessin a ajudar les forces aliades. També es concedia el dret a utilitzar els ports i les vies ferroviàries de les zones controlades pels francesos. Els Aliats, a més, varen declarar que a condició de que les forces franceses i la població civil obeïssin les ordres de Darlan de cooperar amb ells, respectarien l’administració francesa de l’Àfrica del nord i col·laborarien amb les autoritats locals en el manteniment de l’ordre. Segons aquest acord, Darlan lideraria el govern civil i polític de tot el nord de l’Àfrica francès, mentre que Charles Nogués continuaria com a governador del Marroc francès i Henri Giraud es convertiria en el comandant suprem de totes les forces franceses. Després de la reunió, Eisenhower i Andrew Cunningham varen tornar a Gibraltar. Clark es va quedar al país i aquell mateix dia va donar una roda de premsa on va informar que seguirien avançant cap a Tunísia i va demanar més agilitat alhora de dur a terme aquella acció militar. Aquest acord amb Darlan no va satisfer ni al govern britànic ni a la premsa nord-americana per la figura de l’almirall francès, que no havia dubtat en seguir la política de Pétain.

Aquell dia també va arribar a Alger el general Tooey Spaatz, que havia sigut nomenat comandant del teatre de les Forces Aèries de l’Exèrcit nord-americà.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a l’emir de Transjordània que, tot i la victòria al nord de l’Àfrica, encara faltava molt de camí a recórrer, però li va assegurar que el final era segur.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, a la nit, el Tòquio Express va topar amb la Marina nord-americana. L’almirall Turner va tornar a tenir problemes amb el seu radar, i les dues forces es varen apropar a uns 1.000 metres de distància abans d’obrir foc. Els japonesos havien desplegat dos cuirassats per bombardejar Hernderson Field, l’aeroport de l’illa pel qual hi havia tantes disputes, però un d’ells va ser enfonsat, a més de dos destructors. Tot i la victòria nord-americana, aquests varen perdre un creuer lleuger i quatre destructors, a més de dos creuers pesats i dos de lleugers, així com un destructor, que varen patir greus danys.

Dijous:

En el Reich:

A la Unió Soviètica:

En una cita secreta a la selva de Smolensk, Karl Goerdeler li va suplicar a Günter von Kluge, el comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre, que prengués part activa en l’acció per alliberar Alemanya d‘Adolf Hitler. El mariscal va acceptar l’oferiment, però més endavant, atemorit per possibles represàlies, va escriure-li en el general Ludwig Beck, que es trobava a Berlín, perquè no comptessin amb ell.

A Tunísia:

Hitler va enviar més tropes a Tunísia per fer front al desembarcament Aliat del 8 de novembre. Els soldats alemanys varen desembarcar a Tunis i a Bizerta. Per altra banda, les tropes alemanyes es veien obligades a retirar-se de Líbia i, segons sembla, enmig del desert els soldats alemanys varen agafar els camions italians per fugir deixant els soldats italians abandonats condemnats a morir de set i de gana.

A Algèria:

El 1º Exèrcit britànic, amb el tinent general Kenneth Anderson al capdavant, va arribar per terra a Bône, moment en el qual van començar les pluges d’hivern. Aquell dia varen acabar tots els combats en la regió situada a l’oest d’Alger, on François Darlan negociava amb els Aliats l’alto al foc.

A França:

Els alemanys varen continuar amb la invasió de la zona sud, la no ocupada, i les tropes de la Wehrmacht varen arribar al camp atrinxerat de Toló, on els francesos es resistien a entregar la seva flota. Maxime Weygand va ser detingut per les SS a prop de Vichy per haver proposat en el seu govern negociar amb els Aliats. L’antic comandant va ser traslladat a Alemanya. Per altra banda, les tropes franceses no varen posar resistència a la invasió italiana a Còrsega del dia anterior.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes de Vasili Chuikov, situades al costat dret del riu Volga, van començar a preocupar-se quan varen veure que el riu s’estava congelant deixant que els soldats alemanys el poguessin travessar pel seu propi peu. Però no només els soviètics estaven preocupats, Wolfran von Richtofen va escriure en el seu Diari que els soviètics estaven preparant una ofensiva contra els romanesos i es preguntava quan atacarien.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns on va afirmar que havien decidit atacar Itàlia per deixar-la fora de combat.

A Guadalcanal:

Els nord-americans varen atacar als japonesos atrapats en les seves línies. Arrel d’aquest atac varen morir 475 japonesos i els nord-americans varen capturar gran part de les armes pesades i les provisions japoneses.

En els Estats Units:

A la drassana Richmond número 2 de Califòrnia, a les 15:27 va ser botat al mar l’última embarcació de la classe Liberty fins el moment, el Ribert E. Peary, batejat en honor a un explorador àrtic nord-americà. Aquesta embarcació va trencar el rècord de la construcció naval més ràpida, ja que es va construir en quatre dies, quinze hores i vint-i-sis minuts.

Dimarts:

La conquesta de la França no ocupada:

Després del desembarcament dels nord-americans i els britànics al nord de l’Àfrica el 8 de novembre, Adolf Hitler va ordenar a les tropes alemanyes que ocupessin la França de Vichy en l’Operació Anton. A dos quarts de sis del matí va arribar a Vichy una carta de Hitler dirigida al mariscal Philippe Pétain per anunciar-li l’entrada imminent de les tropes alemanyes en la zona no ocupada per la necessitat que tenien d’ocupar el litoral mediterrani. A les set del matí, les unitats de la Wehrmacht varen travessar la línia de demarcació i varen penetrar la zona sud francesa. A les nou del matí, un tren blindat alemany va arribar a l’estació de Moullin. A dos quarts d’onze, Gerd von Rundstedt, vestit de gala, va arribar a Vichy per notificar-li oficialment a Pétain l’ocupació de la zona que fins llavors era denominada com a lliure. Pétain va llegir-li la seva nota de protesta, que hores més tard va ser difosa per la ràdio, on criticava la decisió alemanya. A la tarda, Pierre Laval, tornat de Munic, estava preocupat perquè Hitler li acabava de dir que el seu seria el seu últim govern i que després vindria un gauleiter. En reunir-se amb Pétain, Laval va convèncer al mariscal perquè renunciés a la seva intenció d’ordenar a les tropes franceses del nord de l’Àfrica que deixessin de combatre contra els Aliats occidentals. Un Pétain esgotat va acceptar la proposta de Laval de continuar lluitant amb els alemanys.

A continuació, els alemanys, amb sis Einsatzkommandos de la Gestapo, varen començar a detenir a tots els francesos que trobaven sospitosos. Molts varen marxar de França, com el general Jean Marie de Lattre de Tassigny, que va marxar de Montpellier. Els secretaris d’Estat per la Defensa Nacional Bridoux, Gabriel Auphan i Jannekeyn varen ordenar a les tropes franceses que no posessin resistència i varen ser retinguts en els quarters generals. Rene Bousquet, el cap de la policia francesa, també va donar la mateixa ordre a la seva policia. D’aquesta manera les tropes alemanyes varen avançar durant aquell matí per la zona sud sense cap incident. Per la seva part, les tropes italianes varen entrar a la Rivera francesa i varen desembarcar a Còrsega per ocupar França juntament amb els alemanys.

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va reunir-se amb Arthur Greisler, governador de la comarca del riu Warta, i varen parlar de la qüestió jueva. Hitler li va ordenar que actués contra els jueus com millor li semblés. 

A França:

El SS-Obersturmführer Klaus Barbie va assumir el càrrec de cap de la Gestapo a Lió.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Coincidint amb l’aniversari de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va fer un assalt final per conquerir definitivament tota la ciutat de Stalingrad. A dos quarts de set de la tarda, el 6º Exèrcit alemany va avançar amb cinc divisions d’infanteria, més les divisions Panzer 14º i 24º, entre el carrer Voljovstroyevskaya i Banna Gully, al sud del magatzem de la fàbrica de tractors Barrikady de la ciutat, sota la protecció aèria i d’artilleria. Els combats van ser molt intensos, es lluitava per cada metre quadrat, i els enfrontaments amb granades de mà varen continuar durant moltes hores. Els alemanys van aconseguir ocupar un front de 548 metres al llarg del riu Volga dividint les forces soviètiques per tercer cop durant la campanya i varen capturar gran part de la fàbrica Krasny Oktybar. Els soviètics varen llançar aliments i municions als seus homes, però gran part d’aquestes provisions varen caure en les línies alemanyes o en el riu Volga, que estava glaçat. 

Preveient que la batalla seria llarga i amb la ment al cap en la futura Operació Urà, Gregory Zhukov, que va inspeccionar l’estat de l’exèrcit soviètic a la regió de Stalingrad, va enviar un telegrama a Iosif Stalin per demanar-li amb urgència que enviés equips d’hivern i munició abans del 14 de novembre per als Exèrcits 51º i 57º i 100 tones d’anticongelant per als homes d’Andrei Yeremenko.

---

Els alemanys varen emetre una nova directriu general que declarava que els bandits capturats en el front oriental havien de ser penjats o afusellats, excepte els que participaven en el bàndol alemany.

A Itàlia:

D’Itàlia en varen sortir una quarantena de Junker-52 direcció a Tunísia portant a bord el 5º Regiment de paracaigudistes per reforçar les forces italianes.

A Romania:

Mihai Antonescu li va dir en el delegat de Heinrich Himmler a Bucarest, Gustav Richter, que els alemanys s’estaven comportant d’una forma brutal amb els jueus. 

A Marroc:

La 3º Divisió nord-americana va ocupar la ciutat de Casablanca i Bujia, i ja tenien el seu poder Orà i Algèria. Al voltant de les quatre i vint de la matinada, George Patton, que era el seu aniversari, va ser informat al seu hotel de Fedala de la conquesta de l’aeròdrom de Port Lyautet, però també va rebre un missatge del general Charles Nogués que anunciava que havia ordenat un alto al foc. L’Estat Major de Patton volia cancel·lar l’atac a Casablanca, però el comandant californià si va negar fins que l’Armada francesa cessés els seus atacs. Els francesos varen acceptar l’alto al foc a les 6:40, però els bombarders en picat nord-americans ja s’havien enlairat i els canons de les embarcacions estaven a punt per atacar. Poc després, les tropes nord-americanes varen entrar a Casablanca.

A Líbia:

Els britànics, per la seva part, varen tornar a entrar a Líbia. Veient-se perduts, les forces de l’Eix varen evacuar Halfaya.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal va començar una batalla naval entre les forces japoneses i nord-americanes que va acabar el 15 de novembre amb victòria nord-americana.

Dimarts:

A França:

Philippe Pétain va enviar un telegrama a l’almirall i cap de les Forces Armades, Jean François Darlan, per autoritzar-lo a negociar secretament amb els Aliats la neutralitat de l’Àfrica del nord francesa. Un cop l’almirall va llegir el telegrama de Pétain, va ordenar per ràdio a les seves tropes i a tots els caps francesos acabar amb tota la resistència al nord de l’Àfrica. A Marroc, les tropes de George S. Patton estaven a punt d’ocupar Casablanca, i a Orà va cessar tot combat entre les tropes nord-americanes i les tropes franceses. Pétain, des de Vichy, va desautoritzar immediatament aquesta iniciativa de baixar les armes per no haver-ho negociat prèviament i va destituir a Darlan. Llavors, Darlan va intentar anular les seves ordres, però el general Mark Clark no ho va permetre. El comandant francès i el nord-americà es varen reunir durant aquell dia a Alger i ells varen acordar emetre l’ordre a les tropes franceses en el nord de l’Àfrica perquè respectessin l’alto al foc, però poc després va arribar la notícia de Vichy que Darlan havia sigut destituït com a comandant suprem al nord de l’Àfrica. Clark el va posar sota arrest domiciliari per la desconfiança que li transmetia. Charles Noguès va substituir a Darlan per ordres de Pétain.   

Pétain durant tot el dia va estar dubitatius sobre el què havia de fer. Des del matí, a Vichy, després de que autoritzés a Darlan a negociar la neutralitat, no la retirada, alguns militars varen pressionar al mariscal perquè marxés al nord de l’Àfrica i es posés al capdavant de la dissidència. Però el vell mariscal va rebutjar l’oferta. A la tarda va creure que Vichy encara es podia unir als Aliats negant-se a capitular. Però, a la nit, els alemanys varen redactar una nota al govern de Vichy per informar-los sobre la necessitat d’ocupar el litoral mediterrani francès per fer possible el desembarcament immediat de contingents alemanys i italians a Tunis i a Bizerta, i exigien que no s’hi oposessin. Hores més tard va arribar una nota de Berlín que explicava que aquesta mesura no modificaria en res les condicions de l’armistici.

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, en el Führerbau, quan es va tenir notícies de la neutralitat francesa al nord de l’Àfrica, Adolf Hitler, Hermann Göering, Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano varen quedar molt decebuts davant d’aquella notícia i es varen reunir per decidir ocupar tot França. Per la seva part, Pierre Laval, que es trobava des del dia anterior a la ciutat bavaresa, es va quedar al marge de la reunió i no va saber dels nous plans d’ocupació dels alemanys. Laval estava molt nerviós, ja que no sabia com justificar els nous plans de Pétain. Quan Hitler es va dirigir cap a ell el va tractar de forma freda i distant, i li va preguntar si França estava en condicions d’assegurar punts de desembarcament a Tunísia. Laval només li va respondre que no podien cedir a l’Eix Tunis i Bizerta. Hitler, en veure que no arribarien a cap acord i que no en trauria informació, va marxar a una altra sala on estava reunit amb els seus ministres i el comte italià deixant al francès tot sol a una sala. Laval es va posar tan nerviós que es va passar tota l’estona fumant, mentre des d’una altra sala es transmetia l’ordre d’ocupar tot França. El dictador, en una carta al mariscal Pétain i en una proclama dirigida al poble francès, va justificar la necessitat de defensar la costa del sud de França i Còrsega contra la invasió dels Aliats des de la seva nova base en el nord de l’Àfrica.

---

Aprofitant els actes a Munic, Alfred Rosenberg es va reunir amb Erich Koch per parlar d’Ucraïna.

---

Heinrich Himmler va rebre el seu habitual tractament mèdic del doctor Felix Kersten i aquest cop, davant la insistència del doctor perquè aturés el genocidi jueu, va voler parlar del tema. Himmler li va confessar que aquella operació no era idea seva i va assegurar-li que la idea provenia del ministre Joseph Goebbels. El cap de les SS li va narrar que anys enrere Hitler li havia ordenat que allunyés als jueus d’Alemanya amb tots els seus béns i que ell només havia iniciat aquella operació. Inclús, va afirmar, ell havia castigat els excessos de la seva gent quan n’havia tingut notícies. Està clar que Himmler es volia treure totes les responsabilitat d’aquell tema, ja que l’eliminació dels jueus havia sortit també de la seva ment juntament amb la de Hitler i la de Reinhard Heydrich. A més, els jueus que abandonaven Alemanya no ho podien fer amb tots els seus béns i les seves riqueses, tal hi com explica Himmler en aquesta trobada amb el doctor Kersten. Els jueus eren obligats a deixar el 80% de les seves riqueses. 

A Polònia:

Bernhard Krüger va emetre un decret sobre la creació de guetos en els districtes de Kielce, Krakow i Galítzia.

A Egipte:

Les tropes aliades ja controlaven 2.000 quilòmetres de la costa, obligant a les forces de l’Eix a retirar-se de Líbia. Només en aquella jornada la infanteria aliada havia destruït a 77 tancs alemanys i 47 italians.

A Algèria:

La Luftwaffe va atacar Alger i va començar una sèrie de devastadors raids contra les formacions aliades que avançaven per la carretera costera. El seu objectiu era ajudar el número més gran de tropes a arribar a l’oest abans de que arribessin els Aliats.

A Marroc:

Dwight D. Eisenhower va ordenar-li des de Gibraltar a George Patton que ataqués. Ràpidament, tancs Sherman es varen dirigir a Safi, a les a fores de Casablanca, mentre la infanteria nord-americana ocupava posiciona al nord de la ciutat. 

A la Gran Bretanya:

En el banquet anual de l’alcalde de Londres a la Mansion House, Winston Churchill va reiterar que mai havia promès més que sang, llàgrimes, treball dur i suor, i que tenia clar que la victòria seria seva. Al final del seu discurs, va declarar que tot i el triomf al nord de l’Àfrica això no era el final, ni tant sols el principi del final, i que es podria dir que era el final del principi.