Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una conversa privada amb Martin Bormann, Hermann Göering li va afirmar que les passes fetes per Heinrich Himmler en la qüestió jueva eren absolutament correctes, tot i hi haurien d’haver excepcions, va admetre-li el ministre pensant probablement en raons econòmiques, i li va prometre que en parlaria amb Adolf Hitler. 

Precisament, l’Estat Major general va rebre un telegrama que deia que l’Alt Comandament convenia amb Himmler que era precís substituir immediatament per força laboral ària als jueus allistats a la Wehrmacht. Els jueus que treballaven per la Wehrmacht ho feien en els serveis auxiliars o en la indústria de l’armament.

---

Davant dels experiments mèdics que es realitzaven en el camp de Dachau per saber fins quant podia aguantar una persona a alta altitud, el professor Erich Hipke, l’inspector de sanitat de la Luftwaffe, va escriure una carta d’agraïment a Himmler i li va demanar fer experiments de congelació perquè no havien pogut obtenir conclusions definitives per la pràctica del llançament en paracaigudes i volia saber fins a quin punt era determinant el fred en la supervivència de la persona que queia en paracaigudes. El doctor va informar a Himmler de que, per palar aquesta omissió, la Luftwaffe acabava de construir una cambra de descompressió equipada amb una refrigeració completa i que representava com si estiguessin a una altitud nominal de 100.000 peus. Himmler li va proposar que Sigmund Rascher dugués a terme una nova sèrie d’experiments, que des de l’agost ja estava duent a terme.

---

Helmuth von Moltke va escriure una carta a la seva esposa per dir-li que el dia anterior havia menjat amb un home que acabava d’arribar del Govern General i que l’havia informat sobre el “forn de les SS“. Von Moltke li va narrar que aquell home l’hi havia dit que cada dia “processaven” a unes 6.000 persones en aquest forn i que els oficials que estaven allí l’hi havien assegurat en el seu company que eren certes aquestes informacions.

---

La Gestapo av detenir a la jove Eva Maria Buch de l’Orquestra Roja quan va descobrir que havia escrit i traduït un pamflet en el que feia una crida als treballadors forçats francesos perquè fessin campanya en contra del règim. Eva serà condemnada a mort i executada.

En el front oriental:

En el sector sud:

Wolfran von Richtofen va llançar els seus bombarders contra les refineries dels voltants de Groznyi i va causar greus danys als soviètics.

---

Per intentar frenar l’avanç de les tropes alemanyes pel sud, Iosif Stalin va anunciar l’abolició del sistema de comissaris polítics en els exèrcits soviètics.

A Grècia:

Amb l’ajuda d’agents de la SOE, 150 partisans grecs varen destruir el viaducte que creuava el tren de Salònica a Atenes en el congost de Gorgopotamos. Amb aquest acte es va tancar la línia principal de provisions d’Erwin Rommel en el nord de l’Àfrica.

A Malta:

La Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs a l’illa durant deu dies des de les seves bases de Sicília. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann, des de la Cancelleria del NSDAP, va firmar una disposició confidencial dirigida als Gauleiter i Kreisleiters sota el títol Rumors sobre l’estat dels jueus de l’Est. En ell, Bormann va fer referència al que segons ell era la “lluita mil·lenària contra els jueus”, i va dividir el programa del NSDAP en dos punts per expulsar als jueus de totes les activitats públiques a Alemanya. A continuació va dir que quan va començar la guerra no s’havia tingut en compte aquesta necessitat i va afegir que els jueus s’havien d’haver instal·lat des d’un bon principi en els camps de concentració de l’Est enlloc d’obligar-los a emigrar. Bormann va acabar la seva disposició dient que era necessari, en interès de la nació alemanya, que aquestes mesures fossin portades a la pràctica sense consideració de cap classe.

Bormann també es va queixar de que les conversacions sobre les mesures extremes contra els jueus, en particular en els territoris ocupats, s’estigués difonent per boca d’homes de permís de les diverses unitats desplegades a l’Est que havien tingut l’oportunitat de presenciar aquestes mesures. Bormann va qualificar aquestes divulgacions com a exagerades.  

---

Després de passar el dia anterior amb la seva família a la casa de Gmund, Heinrich Himmler va marxar cap a Itàlia per passar-hi uns dies. Durant aquell dia, Himmler va contestar el memoràndum del 18 de setembre del general Kurt von Gienanth en que demanava no eliminar els jueus que estaven treballant en la indústria bèl·lica fins que haguessin trobat substituts. Himmler li va confessar que havia donat ordres perquè tots els treballadors jueus de l’armament que treballessin en tallers de confecció, pelleteria i sabateria fossin internats en camps de concentració, tot i que ells haurien de continuar garantint les demandes de la Wehrmacht. També li va dir que havia donat instruccions perquè tot aquell que s’oposés als seus plans per ajudar als jueus i als seus negocis rebés mesures implacables i li va assegurar que els demés jueus que treballaven en les indústries de guerra s’anirien retirant pas a pas. En la primera fase els concentrarien en naus separades en les fàbriques i mica en mica serien substituïts per polonesos. En un sentit semblant, Himmler va enviar un memoràndum confidencial a Oswald Pohl i a Friedrich Krüger en el qual els va ordenar que concentressin a tots els jueus que treballaven en botigues de sabates i pells, així com als sastres, en els camps ubicats a Varsòvia i Lublin. La directiva finalitzava confessant-los que els jueus desapareixerien algun dia, d’acord amb els desitjos de Hitler. En acabar Himmler li va dir que desig d’Adolf Hitler era que els jueus desapareguessin.

---

Rudolf Brandt li va enviar una carta a Gottlob Berger per informar-lo de que Himmler havia aprovat un decret que limitava les seves competències amb el Ministeri dels Territoris Ocupats de l’Est i va afegir-hi que Alfred Rosenberg “podia anar-se’n a fregir espàrrecs”.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, un comando de quatre soldats alemanys es va refugiar en un abandonat refugi en una via ferroviària entre el turó Mamaiev i les instal·lacions dels tallers de la fàbrica Octubre Roig. Els soviètics estaven dins d’aquell refugi gran part del dia informant per ràdio a la rereguarda sobre l’activitat alemanya. Havien localitzat a dotzenes de peces d’artilleria que disparaven sobre la ciutat des de darrere de les vessants situades al nord de Mamaiev. També havien vist columnes de canons i morters alemanys desplaçant-se per les carreteres de la rereguarda fins en els suburbis de Stalingrad. Darrere dels canons hi anaven centenars de camions que portaven municions. Els soviètics tenien la sensació de que arribarien reforços per al 6º Exèrcit, però necessitaven un presoner per saber-ho del cert. En fer-se fosc, els comandos soviètics varen trencar els cables telefònics i varen esperar que els alemanys anessin a reparar-los. Al cap d’una estona va aparèixer la llum d’un lot i quan un alemany es va aproximar a l’avaria, els soviètics el varen matar d’un tret. Un d’ells es va disfressar amb el seu uniforme i va esperar a la via ferroviària de que un altre alemany s’aproximés al cable. Pocs minuts després, va aparèixer un altre lot i el soldat Willi Brandt va caure en l’emboscada. Els soviètics el varen deixar inconscient. Quan va tornar a recuperar la consciència, el soldat alemany es va trobar amb quatre soviètics que en seguit li varen fer preguntes. Atemorit, Brandt va donar el seu nom, el rang i la unitat en la qual lluitava. Després va explicar que la 24º Divisió Panzer es desplaçava cap a les fàbriques, que la 94º Divisió havia arribat des del sud de Stalingrad i que Adolf Hitler havia ordenat que s’ocupés la ciutat el 15 d’octubre. Els soviètics ja tenien la informació que volien i fent-li saber a Brandt de que havia revelat secrets militars el varen conduir a la via ferroviària i li varen senyalar la carretera que duia a la zona alemanya. En la foscor, Brandt va creure en tot moment que el dispararien per l’esquena, però no ho varen fer i va poder caminar tranquil·lament cap a la zona alemanya. Quan estava ja fora de l’abast de les bales soviètiques es va girar, va saludar amb la mà, i va cridar:

Danke, Kamerad!. 

Quan va saber aquesta valuosa informació, Vasili Chuikov va afegir en els seus mapes la informació. Ara ja sabia que tot el pes del 6º Exèrcit aniria contra la zona fabril i va ordenar atacs locals per contrarestar la força alemanya.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En una conferència d’alt nivell celebrada a la Direcció general de les SS es va delinear el nou programa de les SS. En ell es deia que se cediria la responsabilitat de tot l’espai germànic al Reichsführer Heinrich Himmler per tal d’unir tots els pobles en el Reich. Precisament, aquell dia Himmler va dirigir-se a la seva casa de Gmund per celebrar amb la família el seu aniversari, que havia sigut el dia anterior.

---

En un escrit del cap de secció de Medicina Aèria del Ministeri de l’Aire, s’indicava que el doctor Holzlöhner, de Kiel, havia rebut l’encàrrec el 24 de febrer per l’inspector de sanitat de les Forces Aèries d’investigar l’efecte dels descens de temperatura en animals de sang calenta. El doctor va fer les proves amb els presoners dels camps de concentració.

Precisament, aquell dia August Hirt, acompanyat pel seu ajudant, un oficial mèdic de la Luftwaffe, Karl Wimmer, va arribar al camp de concentració de Natzweiler i va ser rebut pel recent nomenat comandant del camp, Joseph Kramer. Hirt havia d’investigar amb presoners com recuperar una persona després de patir greus cremades. Kramer els va conduir fins la infermeria, on els esperaven 60 presoners ja seleccionats per dur a terme l’experiment que tenia planejat Hirt. El doctor en va rebutjar la meitat després de veure que estaven en molt males condicions. La resta els va dir que serien sotmesos a una sèrie d’experiments mèdics de curta durada, que estarien supervisats per un metge i que no patirien cap dany. A continuació, Hirt va ordenar-li a Kramer que els alimentés correctament. Dies més tard varen començar els experiments, que varen ser d’una duresa impressionant després de que els cremessin totes les parts del cos amb vapors del gas. Algunes de les víctimes varen quedar-se cegues i pocs dies més tard molts d’ells varen morir. Els supervivents varen ser enviats a un altre camp.

A França:

La 8º Força Aèria nord-americana va atacar amb els seus B-17 la ciutat de Lille.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, els soldats alemanys varen tornar a avançar cap a l’est després de diversos dies de lluita contra els soldats soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a Iosif Stalin que, segons les seves últimes informacions, els plans alemanys per enviar embarcacions per tren cap al mar Caspi s’havien suspès. Churchill no li va comunicar que havia sabut aquella informació a través dels desxiframents d’Enigma.

A Líbia:

Les embarcacions italianes Creta i Calliope continuaven navegant a prop de la costa direcció Bengasi sabent que a prop tenien els britànics. Al voltant de les set del matí, els britànics varen atacar el Creta de 300 tones i el varen partir per la meitat. La proa es va enfonsar a l’instant, però la popa es va mantenir a la superfícies uns minuts més. El Calliope de seguida va rescatar als supervivents, la gran majoria grecs. Només una persona va morir.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Heinrich Himmler, que era el dia del seu aniversari, feia 42 anys, va parlar del “treball” d’Odilo Globocznik en els camps d’extermini de Sobibor i Belzec. 

A Alemanya:

Alfred Jodl va publicar en l’Ordre del Dia escrita per Adolf Hitler, on s’ordenava que “en un futur tots els grups de terror i de sabotatge britànics i seus col·laboradors fossin tractats com a bandits pels soldats alemanys i aniquilats sense compassió”.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soldats alemanys varen continuar lluitant en els carrers de Stalingrad, que estava ple de runes.

A Líbia:

El general Georg Stumme va anunciar en els seus oficials que el pròxim atac britànic es situaria entre Ruweist i Himeimat, la part septentrional del sector sud alemany.

---

L’embarcació italiana Creta, escortada pel Calliope, va sortir de Tobuk per dirigir-se a Bengasi. Al voltant de dos quarts de nou del vespre varen detectar la presència de dos submarins britànics davant la costa, a prop de Derna. El Calliope va anar a la seva cerca, però després de dues hores no els va trobar. A continuació varen detectar avions, que a tres quarts d’onze varen deixar caure bengales. Les dues embarcacions italianes varen continuar navegant durant la nit a prop de la costa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va fundar amb la participació de disset nacions la Comissió Interaliada per Crims de Guerra, que es va imposar amb l’objectiu de reunir proves i testimonis sobre crims de guerra, i formar llistes dels criminals de guerra de les potències de l’Eix. Franklin Delano Roosevelt i lord Simon varen donar el seu consentiment dels seus respectius governs per la creació d’aquella comissió. Les nacions que varen signar aquell acord varen ser: Austràlia, Índia, Iugoslàvia, Canadà, Luxemburg, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, la Unió Sud-africana, Txecoslovàquia i Estats Units.

---

Winston Churchill va ordenar, en resposta a la sol·licitud de Iosif Stalin perquè entregués més caces, que 13 embarcacions mercantils es dirigissin immediatament cap al nord de la Unió Soviètica per separat i sense escorta. Només 5 varen arribar al seu destí. 

Dimarts:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Després de que Friedrich Paulus informés a Adolf Hitler d’un cessament temporal de l’atac a Stalingrad degut a que les tropes estaven esgotades, el dictador va reafirmar-se amb la seva idea dient que l’objectiu principal del Grup d’Exèrcits B era la conquesta total de Stalingrad.

A Noruega:

Els alemanys varen executar a deu ciutadans noruecs com a represàlia d’un intent de sabotatge.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En un discurs radiat i recollit per la premsa, Joseph Goebbels va afirmar que si perdien la guerra el poble alemany seria aniquilat pels jueus.

---

Un informe del Servei de Seguretat de les SS deia que hi havia una coincidència unànime en totes les ciutats universitàries de que el rendiment dels estudiants havia decaigut i que cada cop era més freqüent en els treballs escrits els errors ortogràfics, gramaticals i estilístics. També, segons l’informe, havia baixat el coneixement de llengües estrangeres.

---

Martin Luther, del Ministeri d’Afers Exteriors, es va reunir amb l’ambaixador hongarès, Dome Sztójay, i li va demanar que comencés la deportació de 800.000 jueus d’Hongria. L’ambaixador li va mencionar els rumors sobre el destí dels jueus deportats, però Luther, que sabia el què els hi passava en els jueus, li va replicar que els jueus eren utilitzats en la construcció de carreteres i li va prometre que després de complir la seva feina eren enviats a una reserva. L’ambaixador li va explicar que no volia que ningú li critiqués més tard per haver condemnat als jueus hongaresos a la misèria o “alguna cosa pitjor” després de la seva evacuació. La realitat era que Sztójay coneixia també perfectament l’objectiu del govern alemany en el terme dels jueus.

A Polònia:

Heinrich Himmler va ordenar que tots els jueus dels camps de concentració fossin enviats a Auschwitz i a Lublin.

A Ucraïna:

L’enginyer alemany Hermann Friedrich Gräbe, que treballava com a director general de l’empresa de construccions Josef Jung de Solingen a Zdolbunov, a la Ucraïna polonesa, va visitar la seva oficina a Dubno. Allí, un dels seus treballadors, Hubert Mönnikes, li va explicar que a on ells estaven construint havien sigut executats en tres grans foses d’uns trenta metres de llarg per tres metres de profunditat els jueus de Dubno. Segons el treballador, cada dia havien sigut executats unes 1.500 persones. A continuació, Gräbe, acompanyat per Mönnikes, va anar a inspeccionar les obres i va observar uns monticles de terra d’uns trenta metres de llarg per dos metres d’alt. Davant d’aquests monticles hi va veure uns camions dels quals els soldats ucraïnesos uniformats sota les ordres dels soldats de les SS feien baixar a homes, dones i nens. Aquestes persones portaven en la seva roba el distintiu groc. Gräbe i Mönnikes es varen apropar a les rases sense que ningú els impedís i varen veure com els homes, les dones i els nens que havien arribat amb els camions eren obligats a despullar-se i a col·locar separadament les seves pertinències. Les ordes les donava un oficial de les SS que sostenia en la seva mà dreta un fuet. Sense crits ni plors, aquelles persones es varen anar despullant i formant grups familiars; es besaven per acomiadar-se i esperaven la senyal d’un altre oficial de les SS que sostenia també un fuet en les seves mans. A continuació, aquells homes, dones i nens baixaven a la fosa per uns esglaons cavats en el terra per ocupar el lloc que els senyalaven. Havien de passar per damunt dels cadàvers de les demés víctimes. Després, els homes de les SS es situaven a la vora de la fosa i els assassinaven amb les seves metralletes. Gräbe es va adonar que ells no eren els únics espectadors i que més gent s’havia apropat a la fosa per observar, sense que ningú els hi digués res, aquells crims. En total varen ser assassinats 5.000 jueus de Dubno. A Gräbe li va cridar l’atenció una dona d’avançada edat que sostenia en els seus braços a un nen d’un any, a qui li cantava una cançó. Els pares de la criatura miraven el fill amb llàgrimes als ulls.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soldats alemanys no paraven d’atacar als soldats soviètics, que van contar només aquell dia més de 2.000 atacs. Els atacs eren tan intensos que l’edifici de banys comunals de l’Octubre Roig va canviar de mans cinc cops.

Iosif Stalin va telegrafiar des de Moscou que els alemanys no es podien apoderar de Stalingrad i la part de la ciutat que havia sigut ocupada havia de ser alliberada.

A Noruega:

Com a represàlia pels actes de sabotatge, els alemanys varen executar als ostatges que tenien.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va tornar al quarter general de Vinnitsa de Berlín. 

A Alemanya:

En el Palau d’Esports, Hermann Göering va pronunciar un dels últims discurs en públic en una festa de la collita. El ministre va dir que era el seu desig que la població dels territoris que havien ocupat no patissin gana, però els va avisar de que si per l’acció dels seus enemics apareixien dificultats en el subministrament d’aliments, llavors tot el món hauria de saber que si havia d’haver gana seria per totes les parts, però no n’hi hauria mai per a Alemanya. També els va advertir de que s’esperaven xifres espectaculars de la indústria bèl·lica nord-americana, però tot i saber el seu potencial industrial i de lloar-lo, va dir que no s’havia d’oblidar que hi havia una paraula que en el seu idioma s’escriu amb B majúscula, i aquesta paraula era Bluff. A la vegada, Göering va afegir-hi que els jueus els havien declarat la seva intenció d’aniquilar-los i va deixar anar aquesta frase en forma d’advertència:

Ningú podrà dir després: Jo he sigut un bon demòcrata i he estat en contra d’aquests mesquins nazis. El jueu ens tractarà a tots per igual, es venjarà en tots els alemanys. 

A Polònia:

Els nazis varen ordenar transferir a Auschwitz a tots els jueus deportats.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va llançar una gran ofensiva contra la ciutat de Stalingrad. Pensava que seria la definitiva.

A Itàlia:

Robert Ley es trobava a Roma i es va reunir amb el doctor Felix Kersten, que li va preguntar què hi feia a la capital italiana. Ley li va contestar que volia convèncer als italians de que Alemanya guanyaria la guerra. A la nit, Ley va donar una ponència davant de 25 periodistes alemanys i italians, on va afirmar que era evident que guanyarien la guerra, ja que “els seus enemics estaven liderats per idiotes i en canvi ells per Hitler”. A continuació, va assegurar que cada nen nascut a Alemanya rebria una fortuna d’un milió de marcs i que el paper del treballador alemany seria el de liderar i repartir els treballs perquè el poble alemany “era un poble superior”. Els periodistes varen escoltar les paraules del doctor Ley en silenci.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va rebutjar la proposta d’obligar en els jueus casats amb dones alemanyes (àries) a dur l’Estrella Groga, tal i com desitjava Martin Bormann. El dictador va afirmar que no podria prendre aquesta mesura abans de la deportació total de tots els jueus.

---

Heinrich Himmler, encara irritat per la crítica del comandant general Von Gienanth el 18 de setembre en la qual deia que la deportació dels jueus comportaria a una paralització de la indústria bèl·lica, va exclamar que havia donar l’ordre de procedir sense contemplacions contra tots aquells que esgrimissin presumptes interessos del rearmament quan en realitat només volien protegir als jueus i els seus negocis. El general Von Gienanth va ser destituït. 

---

A Peenemünde, els alemanys varen fer el primer llançament amb èxit del futur V-2.

---

Després de que Hitler li confirmés que rebria nous reforços, Erwin Rommel va parlar amb els periodistes de la seva pròxima ofensiva sobre Alexandria, que es trobava a 100 quilòmetres de la seva posició.

A Polònia:

A Auschwitz, 1.014 homes, dones i nens jueus varen arribar al camp des del camp holandès de Westerbork. La primera selecció va tenir lloc a Cosel, on 300 homes varen ser destinats en els camps de Silèsia per treballar. Després d’una següent selecció a Auschwitz, 29 homes i 33 dones varen ser registrades en el camp, la resta, 652 persones, varen ser assassinades a les cambres de gas. Durant aquell mateix dia, una altra selecció va tenir lloc en el camp femení a Auschwitz II-Birkenau, on 1.800 presoneres varen ser seleccionades i assassinades a les cambres de gas. Tot això passava quan el doctor de les SS, Johan Paul Kremer, escrivia en el seu Diari: 

Avui, material viu fresc procedent del fetge humà i de la base, així com pàncrees, junta amb polls de pacients i tifus conservat en alcohol. A Auschwitz, la ciutat, els carrers han sigut atacats pel tifus. Així que avui he tingut el primer sèrum d’injecció contra el tifus abdominal aplicat en mi. El SS-Oberstrumführer està malalt de tifus!. 

---

En el gueto de Varsòvia va finalitzar la primera “acció de reubicació” començada el 22 de juliol. En total varen ser deportades prop de 300.000 persones a Treblinka.

A Rússia:

Els alemanys varen engegar l’Operació Regata per tal d’eliminar els partisans soviètics a prop de la ciutat de Gorki. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus i el general Walther von Seydlitz Kurzbach es varen reunir amb Wolfran von Richtofen, que havia criticat durament a Paulus dient que si no fos per la seva timidesa ja s’hauria d’haver conquerit Stalingrad, i amb Hans Jeschonnek. Els oficials de la Luftwaffe es varen lamentar de les pèrdues humanes en els carrers de Stalingrad, però quan Paulus els va assegurar que els pròxims reforços portarien la victòria, tots els homes de les forces aèries varen semblar satisfets. Després d’acomiadar-se, Von Richtofen li va dir a Jeschonnek que necessitaven les idees clares i un objectiu primordial ben definit.

En els Estats Units:

L’Oficina per l’Estabilització Econòmica (Office of Economic Stabilization) va congelar els preus dels productes agrícoles i va passar a exercir un complert control sobre les assignacions d’acer, alumini i coure.

 Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En ple debat sobre què fer amb els Mischlinge, Luther, subordinat d‘Ernst von Weizsäcker en el Ministeri d’Afers Exteriors, va informar als serveis d‘Adolf Eichmann que el Ministeri d’Afers Exteriors preferia l’assimiació dels Michlinge als jueus i la seva deportació a l’Est abans que esteriltizar-los i deixar-los quedar a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys varen ocupar el raval d’Orlovski i varen llençar els seus obusos sobre el districte fabril. En conseqüència a aquest atac, darrere de la fàbrica d’Octubre Roig hi havia els dipòsits de petroli, que varen esclatar incendiant el turo al Volga. Tot i que les flames de poc no varen cremar el quarter general de Vasili Chuikov i el seu Estat Major, sí que varen cremar totes les línies telefòniques.

A l’Atlàntic:

En el Firth Forth d’Escòcia, el Queen Mary, que havia salpat el 27 de setembre de Nova York i es dirigia a Gourock, es va trobar, tal i com estava previst, amb la seva escorta davant de la costa d’Irlanda. Un cop junts, tant el Queen Mary com el creuer Curacoa varen navegar en ziga-zaga per evitar els submarins alemanys. El transatlàntic va avançar a la seva escorta al cap de poc, però va cometre l’error de que tant el capità del Queen Mary com el del Curacoa varen creure al mateix temps que l’altre havia d’acomodar-se als seus moviments i el resultat va ser que un d’ells tenia que fer zig i va fer zag, provocant que el Queen Mary xoqués amb el Curacoa a prop de la popa i el va partir en dos. Amb 11.000 soldats a bord, el Queen Mary no es va atrevir a dur a terme una operació de salvament per evitar un atac submarí. En conseqüència, el Curacoa es va enfonsar ràpidament deixant només 101 supervivents dels seus 430 tripulants. Danyat per sota de la línia de flotació, el Queen Mary es va dirigir cap a Clyde, a la costa escocesa.

En els Estats Units:

La Llei Antiinflació va permetre al president Franklin Delano Roosevelt limitar tant el salari com els preus, però no els beneficis empresarials, durant tot el temps que durés la guerra, congelant-los en els nivells del 15 de setembre.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va dirigir una reunió de tres hores entre gauleiters i Reichsleiters. El dictador els va parlar de la imminent conquesta de Stalingrad i va arribar a la conclusió de que la guerra estava completament perduda pel bàndol Aliat, independentment del temps que aquests estiguessin en condicions de continuar-la.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Erwin Rommel, que s’havia retirat d’Egipte, per donar-li el seu bastó de mariscal de camp. Rommel, molt preocupat per la situació en el nord de l’Àfrica, el va informar dels seriosos problemes d’escassetat d’armes i equipament i el va informar de la superioritat aèria britànica i de les deficiències dels oficials italians. Rommel li va explicar que renunciava a conquerir El Caire.

Hitler també es va reunir amb Joseph Goebbels i li va dir que estava d’acord amb la seva idea de deportar a l’Est tots els jueus del Reich, començant pels de Berlín. 

A Bielorússia:

En el poble de Bielosirka, els alemanys varen fer una batuda en busca d’obrers i varen publicar una ordre que deia que necessitaven 25 obrers. Al final del dia no se’n va presentar cap; tots varen fugir. Emprenyats per la falta de resultats, va arribar la gendarmeria alemanya i varen cremar les cases de tots els fugitius i varen prohibir a la població apagar el foc. Enrabiats, els gendarmes varen cremar encara més cases. Les dones i els vells es varen deixar caure de genolls per demanar-los que paressin amb aquella crueltat, però els gendarmes els varen respondre amb les seves porres i els varen amenaçar de cremar tot el poble sencer. Una noia russa que va ser testimoni d’aquells abusos va escriure-li una carta a Alfred Rosenberg per explicar-li tot el què havia vist. El ministre va quedar tan consternat que el 21 de desembre de 1942 li va escriure una carta a Fritz Sauckel per demanar-li que rebaixessin el to de les seves accions.

A França:

Els primers obrers francesos varen ser obligats a sortir en direcció a Alemanya per treballar com a treballadors forçats en les indústries alemanyes. Des d’aquell dia fins a finals de juliol, un total de 640.000 obrers francesos varen anar a Alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació en el quarter general de Vasili Chuikov era molt inestable: els gasos i el fum feia que no es pogués respirar, les bombes i els projectils explotaven al voltant del quarter, i molts operadors de ràdio van morir amb el micròfon a la mà intentant transmetre un missatge que no s’escoltava pel soroll dels artefactes.

En el sector sud:

Els soviètics varen acabar amb l’avanç alemany en el Caucas. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a Anthony Eden que si l’Operació Torch (el desembarcament al nord de l’Àfrica) fracassava estaria acabat i se’n hauria d’anar i, per tant, deixaria el càrrec de primer ministre a un d’ells.

A Madagascar:

L’ofensiva de la Commonwealth va començar a pressionar als francesos.

En el Pacífic:

Un torpede va tocar a l’embarcació japonesa Lisbon Maru, que es va enfonsar. A bord hi viatjaven 1.816 presoners de guerra britànics que anaven de Hong Kong a Japó. Quan els presoners varen intentar abandonar l’embarcació quan s’enfonsava, els japonesos varen tancar les escotilles. Tot i això, centenars d’ells varen insistir, però llavors els japonesos els varen disparar. Més de 840 varen morir ofegats o a mans dels japonesos. La resta varen ser evacuats més tard per petites patrulles o per xinesos que els varen dur a Japó com a presoners de guerra.