Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquell dia va sortir el primer tren carregat amb treballadors de les institucions jueves que quedaven cap als guetos de l’Est per ser eliminats. La Gemeindeaktion (l’Operació de la comunitat) va conduir a la deportació de la major part del personal de la Reichsvereinigung i de la comunitat de Berlín.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, l’Organització Militar Jueva va executar a l’advocat i cap dels Serveis de l’Ordre, Jakub Lejkin, per haver participat en la deportació dels jueus.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soldats alemanys ja s’havien apoderat de tots els tallers de la fàbrica de tractors Dzerzhinski i varen irrompre en en els monumentals parapets dels patis Barricada. Més al sud, varen ocupar l’extrem occidental de la fàbrica d’Octubre Roig.

A Egipte:

Harold Alexander va rebre un missatge de Winston Churchill des de Londres en que el primer ministre li ordenava que li enviés la paraula ZIP quan comencés l’atac del 8º Exèrcit britànic contra els soldats alemanys.

A Guadalcanal:

Els japonesos varen començar a pressionar als soldats nord-americans que havien desembarcat a l’illa el 12 d’octubre i els disparaven constantment amb els canons instal·lats en el mont Kayo.

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector nord:

Adolf Hitler va anul·lar l’Operació Llum del Nord destinada a l’ocupació de la ciutat de Leningrad.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va explicar en els representants de la premsa que encara faltaven alguns dies abans que caigués la ciutat de Stalingrad a mans alemanyes, i els va recomanar que fossin prudents en els seus reportatges alhora de parlar de la Batalla de Stalingrad, perquè la gent estava cansada de que no acabés mai més aquella Batalla.

A França:

Les autoritats alemanyes varen detenir a tres dels autors de l’atemptat a París del 5 d’agost, l’hongarès Martunek i els romanesos Copla i Cracium.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar un missatge al seu ambaixador a Londres, Ivan Maiski, en el qual li va assegurar que l’objectiu de Winston Churchill era derrotar a la Unió Soviètica per arribar a un acord amb els alemanys. El dictador no en tenia cap dubte perquè considerava inexplicable que Churchill hagués renunciat a l’obertura d’un segon front i hagués deixat d’enviar armes a la Unió Soviètica en el moment que, en la seva opinió, no parava d’augmentar la producció bèl·lica britànica. Inclús va acusar a Churchill de guardar-se a Rudolf Hess com a reserva per utilitzar-lo com una eina per negociar. Per col·laborar la seva tesis, el diari Pravda va afirmar aquell mateix dia que els nazis havien enviat a Ilse Hess a Londres perquè es pogués veure amb el seu marit. La notícia era falsa

A Noruega:

Els britànics varen llençar l’Operació Protesta, destinada a destruir la planta de Norsk Hydro, on els alemanys hi treballaven en la producció d’aigua pesada. Un grup d’home sota el nom d’Oreneta varen aterrar en un turo del fiord del Sogne, però ho varen fer a molts quilòmetres de distància del punt acordat, fet que va provocar que haguessin de realitzar una dura travessia amb unes dures condicions climàtiques i carregant un pesat equip.

A la Gran Bretanya:

Al nord, preparant l’Operació Torch, Dwight D. Eisenhower va continuar contemplant com els seus homes feien maniobres nocturnes per la futura operació. Ike no va sortir-ne molt entusiasmat perquè veia que no estaven preparats.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar en persona l’Ordre de Comandos, que permetia executar a totes les tropes de xoc enemigues capturades, encarar que aquestes estiguessin desarmades. Hitler, en una ordre complementària, va explicar el motiu de per què s’havia vist “obligat” a aplicar tal ordre. El motiu era que volia destruir les tropes de sabotatge aliades i, de pas, de que els Aliats veiessin que estava decidit a arribar fins el final. Hitler va deixar clar que no volia que aquests homes fossin tractats d’acord amb el reglament de la Convenció de Ginebra i només va permetre de que l’execució s’endarrerís si es requeria prèviament un interrogatori. Erich Raeder va comunicar l’ordre i Alfred Jodl va afegir-hi de que aquesta ordre es diria únicament als comandants en cap i va demanar que no caigués en mans “enemigues”.

A Polònia:

A Auschwitz, 1.594 jueus varen ser assassinats a les cambres de gas.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Dels milers de treballadors de la Barrikady que treballaven sobretot en la fàbrica de tractors que reparava tancs i artilleria, només en seguien cinc en vida.

A Noruega:

Els britànics varen engegar l’Operació Oreneta i, després de quatre hores de vol i ja de nit, varen llançar amb un quadrimotor Halifax quatre paracaigudistes noruecs a prop de Vermork, sobre el glacial Hardangervidda, amb instruccions de preparar el terreny per destruir la planta alemanya d’aigua pesada de Rjukan.

A la Gran Bretanya:

Preparant l’Operació Torch, Dwight D. Eisenhower es va dirigir al nord en un llarg viatge en tren per comprovar els progressos dels seus homes en les maniobres nocturnes que haurien de realitzar.

A Madagascar:

Les tropes de la Commonwealth varen ocupar sense problemes la ciutat d’Andriamanalina. Els francesos encara resistien a Ilhosy, on el governador de l’illa, Armand Leon Annet, va decidir continuar lluitant.

En els Estats Units:_

El vicealmirall William Halsey va substituir al vicealmirall Robert Ghormley com a comandant de l’àrea del Pacífic sud.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joachim von Ribbentrop va trucar al comte Galeazzo Ciano per explicar-li que les coses anaven bé i s’havien fet grans progressos en el front oriental.

---

Més de 10.000 jueus que estaven al camp de concentració de Buchenwald i 7.000 més que estaven a Sachsenhausen, alguns dels quals portaven més de quatre anys com a presoners, varen ser deportats a Auschwitz.

En el front oriental:

El comandament suprem de la Wehrmacht va suggerir a les línies propagandístiques que fossin prudents alhora d’escriure sobre la victòria de la Batalla de Stalingrad, ja que no volien que avancessin una victòria que encara no tenien. Tot i això, el comandament de la Wehrmacht estaven segurs que en els pròxims dies es produiria la victòria que faria que “el poble alemany estigués orgullós de la planificació de la guerra“.

A Stalingrad:

Els alemanys varen atacar de nou a Stalingrad i varen arribar a la fàbrica d’Octubre Roig, però l’avanç alemany es va veure frenat per la baixa moral dels soldats alemanys, que estaven molt desanimats per les baixes que tenien i per la proximitat de l’hivern.

En el bàndol soviètic, poc abans de trenc d’alba, Andrei Yeremenko va tornar a la riba de davant per parlar amb Vasili Chuikov, que no s’havia desanimat, tot i que en tres dies havia perdut a 13.000 homes, pràcticament una quarta part del seu Exèrcit de 53.000 soldats.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Mark Clark va entrar a Norfolk House, el quarter general de les forces aliades, per reunir-se amb el general de brigada Al Gruenther, el nou cap de l’Estat Major de Dwight D. Eisenhower sota el comandament del general Bedell Smith. Quan Gruenther li va entregar un missatge de màxima urgència de Georg Marshall, Eisenhower el va cridar a través del telèfon vermell per reunir-se amb ell. El missatge de Marshall era, en gran part, una missatge del diplomàtic Robert D. Murphy, que estava a Algèria, i demanava que una figura important de l’exèrcit nord-americà es dirigís a Algèria per parlar de les intencions que tenien amb el general Charles Mast, el comandant de Vichy a Alger. Segons Murphy, Mast els podria ajudar en desembarcar al nord de l’Àfrica i estava segur de que havien de posar del seu bàndol a François Darlan per assegurar la cooperació de Henri Giraud, que considerava indispensable. Però el diplomàtic també els advertia de l’arribada de molts espies a la zona. Eisenhower pensava en Clark per aquesta missió i per això l’havia cridat al seu despatx. Després de comentar els detalls i de parlar amb Winston Churchill i amb el Gabinet de Guerra britànic, Clark i el seu equip varen marxar aquella mateixa nit a bord d’un B-17 rumb a Gibraltar.

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Aquell dia va morir el que va ser professor d’Història i de Geografia de l’Adolf Hitler entre 1901 i 1904 a l’escola de Linz, Leopold Pötsch. El professor Pötsch va influenciar a Hitler quan era adolescent en les seves teories de la superioritat de la raça ària i l’odi contra la comunitat jueva i eslava, a més, el va influenciar en la seva teoria de que totes les races nòrdiques havien de ser governades per un mateix govern. Però Pötsch es va distanciar de Hitler quan anys més tard va veure que només volia annexionar Àustria amb Alemanya per sotmetre el poble austríac a l’alemany.

A Alemanya:

Durant aquella jornada va tenir lloc la segona reunió del Cercle Kreisau que va durar un parell de dies més.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen penjar en públic a 50 comunistes que pertanyien a un grup de resistència clandestí. 

---

Hermine Braunsteiner va ser destinada al camp de concentració de Maïdanek.

En el front oriental:

Davant els actes de sabotatge en el front oriental, Hermann Göering va emetre una ordre en què s’ordenava protegir les vies ferroviàries. Amb aquesta mesura el rus no autoritzat que es trobés a menys d’un quilòmetre d’una línia ferroviària havia de ser afusellat. El rus sorprès cometent actes de sabotatge se’l penjava en un pal de telègraf més pròxim. Els pobles més pròxims al punt en que sigués destruïda una línia ferroviària s’havia de cremar i a la població masculina se l’havia d’afusellar i a les dones i als nens enviar-los als camps de concentració.

A Stalingrad:

Els soldats alemanys van ocupar definitivament la fàbrica de tractors Dzerzhinski que utilitzaven els soviètics per reparar tancs i artilleria.

A Suïssa:

Els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel Robert Masson respectivament, es varen tornar a reunir després de la reunió del 8 de setembre. Aquesta vegada es varen reunir a la casa de Meyer-Schwertenbach, a les ribes del llac Constança, i per tant Schellenberg i el seu ajudant Hans Eggen varen tenir que creuar la frontera conduïts pel xofer del coronel. Schellenberg havia complert les promeses que l’hi havia demanat el suïs en l’anterior reunió: el jove suïs havia sigut alliberat i l’agència de premsa de Viena havia deixat d’atacar Suïssa. Inclús li va prometre que els documents comprometedors havien sigut destruïts,

En el Pacífic: 

Els nord-americans varen ocupar les Noves Hèbrides i les illes Fiji.

En els Estats Units:

Els polonesos exiliats a Nova York varen denunciar l’Acció Especial de Cracòvia del 6 de novembre de 1939 quan les SS varen deportar a gran part dels professors de la Universitat de Cracòvia. En aquesta denuncia apareixia el nom d’Otto Wächter com el responsable de la deportació dels professors al camp de concentració de Sachsenhausen, tot i que ell havia afirmat que s’havia fet sense el seu coneixement. 

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va celebrar una conferència amb el seu Estats Major. Alfred Jodl va demanar que el govern de Vichy fos autoritzat a destacar a l’Àfrica del nord reforços militars francesos destinats a rebutjar tota temptativa d’assalt anglosaxona. Hitler va rebutjar aquesta proposta, ja que no volia fatigar als italians i, en cap cas, volia que els francesos tinguessin cap poder. Durant aquell dia, el dictador no va fer cas a les advertències dels seus agents, situats a la part espanyola de Gibraltar, relacionats amb la formació d’un exèrcit anglosaxó.

A Alemanya:

Després d’estar els últims sis dies a Itàlia, Heinrich Himmler va tornar a la seva casa de Gmund.

---

A Hannover, a les deu del matí va sortir un tren de vagons de fusta direcció al camp de concentració de Neuengamme. En el comboi hi viatjaven deportats de diverses religions, ètnies i nacionalitats, entre elles alemanyes, franceses, holandeses, belgues, espanyoles… i soldats soviètics capturats. També hi havia l’antic boxejador Johann Trollmann. Després de vuit hores de viatge, el comboi va arribar a la ciutat d’Hamburg.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia varen haver-hi novament noves batudes per deportar als jueus.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A la nit, 3.500 ferits soviètics van tenir que arrastrar-se pel seu propi peu als centres mèdics perquè no quedaven ni ajudants ni lliteres suficients per transportar-los.

A Egipte:

A la frontera amb líbia va caure un aiguat que va afectar a les forces combatents d’un i de l’altra bàndol.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la base de Peenemünde, a la costa del Bàltic, es va produir amb èxit el primer llançament del míssil A4 del científic Werner von Braun. Després de la prova, el ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb Adolf Hitler per comunicar-li que les segones proves del llançament del nou coet havia sigut tot un èxit, ja que el projectil havia encertat l’objectiu que es trobava a una distància de 190 quilòmetres. Hitler, que fins llavors no s’havia interessat per aquella nova arma, va començar a posar-hi més interès i, quan va anar estudiant el projecte, va demanar que quan es fessin els primers llançaments amb finalitat bèl·lica es disparessin 5.000 projectils de cop per tal de realitzar un atac en massa.

---

El Govern va fer oficial que es retirava en els jueus alemanys tots els cupons de carn i de pa blanc. Des de feia dies circulava com a rumor.

A Ucraïna:

Els alemanys varen assassinar a trets als jueus del gueto de Mizoc. Abans d’executar-los, els Einsatzkommandos varen obligar a les dones a despullar-se. Un cop els varen afusellar a tots, uns quants oficials varen disparar a les víctimes per tal de que no hi pogués haver cap supervivent.

A Polònia:

Des de la ciutat de Piotkrow, els alemanys varen començar la deportació a Treblinka de 22.000 jueus. L’operació va durar set dies. 

A Itàlia:

Heinrich Himmler va dinar a la Vila Madama, una vila a les afores de Roma, amb el matrimoni Kersten, el SS-Gruppenführer Karl Wolff i Eugen Dollmann. Després de l’àpat, Himmler va marxar en tren de la capital italiana, on hi havia arribat l’11 d’octubre per descansar uns quants dies, cap a Munic.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Hitler va ordenar en el seu Exèrcit que l’objectiu principal de la campanya oriental era conquerir la ciutat de Stalingrad. Immediatament, Friedrich Paulus va ordenar una gran ofensiva i, durant aquell matí, el 6º Exèrcit alemany va atacar al 62º Exèrcit soviètic a la banda dreta del riu Volga. En seguit, 3.000 avions varen bombardejar la ciutat i, a dos quarts de dotze, tres divisions d’infanteria completes i més de 300 tancs alemanys varen assaltar el districte de les fàbriques i varen ocupar la fàbrica de tractors Dzerzhinski, trencant la línia de defensa de la 37º Divisió de la Guàrdia del general Zholuev i varen seguir endavant per atacar a les divisions 95º del general V. A. Gorishny, la 308º del general Guritev i a la 84º Brigada Blindada. La 389º Divisió d’Infanteria del general Erwin Jaenecke va obrir pas pel laberint de tallers d’un quilòmetre i mig de longitud. Aquell va ser l’últim dia que els soviètics van seguir treballant a la fàbrica de tractors reparant tancs i canons amb l’ajuda dels treballadors de la Barrikady. Els alemanys i els soviètics lluitaven uns contra els altres entre cadires i taules i 8.000 soldats de la 37º Divisió de Guàrdia varen lluitar de cara amb els alemanys en el complex fabril. En total, aquell dia els soviètics van patir més de 3.000 atacs que van acabar dividint en dos al 62º Exèrcit soviètic. Els atacs van ser tan intensos que, tot i ser un dia amb Sol, la pols i el fum feien que no es pogués veure res. Vasili Chuikov va enviar a totes les dones i els ferits a l’altre costat del Volga. A la nit, els alemanys varen aïllar la fàbrica de tractors per tres costats i van començar a entrar en els tallers. Els soviètics, aprofitant la foscor de la nit, varen dirigir a 3.500 ferits al Volga.

A la Unió Soviètica:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav M. Mólotov, va enviar una nota als governs Aliats on demanava que Hitler, Hermann Göering, Rudolf Hess (que es trobava empresonat pels britànics), Joachim von Ribbentrop, Himmler i Joseph Goebbels havien de ser jutjats d’immediat un cop hagués acabat la guerra.

A Guadalcanal:

El comboi japonès que el dia anterior havia sortit cap a les illes de les Salomó va arribar en el seu destí i, a la matinada, els cuirassats japonesos varen obrir foc contra Camp Henderson, a 16 quilòmetres de distància. Els seus enormes projectils varen arrasar la jungla, varen destrossar la pista d’aterratge del Camp amb els dipòsits de combustible i varen destruir 48 dels 90 avions nord-americans que hi havia. Després, indemnes, varen tornar a Truk. Poques hores després, els equips de treball nord-americans varen arreglar algunes pistes perquè aterressin avions de l’Armada, però no varen impedir que el comboi japonès desembarqués reforços.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va ser destituït com a cap de la Hypo i va ser assignat al comandament d’un dic flotant a San Francisco. En el seu lloc com a criptoanalista el va substituir el capità William Goggins, un oficial sense experiència en la matèria que era considerat un administratiu competent.

Dimarts:

En el Reich:

Des de Roma, Heinrich Himmler va emetre un decret en el que s’asseverava que els sintis de raça pura se’ls podia autoritzar a fer vida nòmada dins d’àrees concretes dels guetos i ser supervisats per un cacic gitano.

A Itàlia:

Els alemanys, amb Himmler al capdavant. varen organitzar un dinar per agrair les atencions dels italians a la Vila Madama, una mansió a les afores de la capital romana.

En el front oriental:

En el sector central:

Els partisans soviètics varen obrir 178 bretxes en la línia ferroviària de Bryansk a Lgov.

En el Pacífic:

Per evitar que els nord-americans controlessin definitivament Guadalcanal, va sortir un enorme comboi japonès molt protegit cap a l’illa de les Salomó.

Dilluns:

A Itàlia:

A Roma, Heinrich Himmler li va explicar en el doctor Felix Kersten el contingut de l’entrevista que havia tingut el dia anterior amb Benito Mussolini. El cap de les SS li va confessar que l’objectiu del viatge era posar ordre a Itàlia perquè en tots els fronts posaven una resistència passiva. Himmler li va afegir que havia parlat molt profundament del tema amb el dictador italià, però que aquest l’hi havia demanat que renunciés de moment a tota ocupació perquè ell mateix s’encarregaria de controlar amb fermesa la situació. 

Aquella mateixa nit, el comte Galeazzo Ciano va organitzar una gran recepció en honor a Himmler a l’Hotel Ambassadore. Després del sopar, Himmler es va reunir amb Kersten, Ciano i Buffarini. El cunyat de Mussolini li va comentar en el cap de les SS que el tractament de Kersten li estava anant molt bé. Himmler va lloar efusivament al seu doctor, però es va queixar de que sempre posava excuses per demanar-li l’alliberació de certes persones.

A Hongria:

El primer ministre Miklos Kallay va apuntar que l’ambaixador a Berlín, Döme Sztójay, l’hi havia confirmat que els alemanys estaven executant els jueus.

A l’Atlàntic:

Un comboi compost per 44 embarcacions mercantils, el SC 104, va ser atacat per una quadrilla de 13 U-Boots. Els bucs de guerra que escortaven al comboi varen presentar batalla durant cinc dies, en els quals esvaren enfonsar vuit embarcacions mercantils i tres U-Boots.

A Guadalcanal:

Després de rodejar Guadalcanal la nit anterior, 6.000 soldats nord-americans varen desembarcar a l’illa.

Diumenge:

A Itàlia:

Heinrich Himmler, juntament amb el SS-Gruppenführer Karl Wolff, entre altres, va arribar a Roma per passar uns dies de descans després d’estar en el front oriental. El cap de les SS va aprofitar la seva estada a la capital italiana per entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano i per rebre a la tarda un massatge del seu doctor i amic Felix Kersten, que portava uns dies a la capital italiana. Mentre rebia el massatge, Himmler va ser informat per Eugen Dollmann del discurs del doctor Robert Ley del 4 d’octubre. El líder de les SS li va dir en el doctor Kersten que ja no es podia treballar amb el doctor Ley i li va confessar que proposaria a Adolf Hitler que el destituís i li donés un altre treball. Quan el doctor li va preguntar com podia ser que una persona com Ley pogués tenir un càrrec com aquell, Himmler li va contestar que en els treballadors els hi queia bé Ley i que ara no podien fer-los empipar. Quan varen parlar dels italians, Himmler li va assegurar que els italians començaven a ser una càrrega per ells i que havia vingut precisament per calmar-los. Quan el doctor li va dir que els italians eren de fiar, Himmler li va afirmar que Benito Mussolini treballava per al Vaticà i que l’Església catòlica era l’enemic més gran d’Alemanya. A continuació, Himmler li va parlar de com seria la tomba de Hitler i va dir que quan acabés la guerra construirien la casa més gran i més bonica del món a la Königsplatz de Berlín. Calculava que costaria uns 150.000 milions de marcs, que tindria una altura de 355 metres i un diàmetre d’uns 1.500. En el seu interior hi hauria sales i espais per cerimònies amb una capacitat d’entre 200.000 i 300.000 persones. El sarcòfag seria d’or i seria col·locat en el centre d’una sala obovada adornada amb pedres precioses dels Monts Urals. Quan va acabar el seu relat va sonar el telèfon i li varen comunicar que Mussolini l’estava esperant. Quan es va aixecar per reunir-se amb el dictador italià, Himmler li va dir en el seu doctor que la vintena de persones per les quals havia demanat la llibertat ja eren lliures.

En la reunió amb Mussolini que va tenir lloc aquella nit, Himmler li va admetre que en els territoris de l’Est havien matat a un número significatiu de jueus, incloent dones i nens, perquè els consideraven missatgers dels partisans. Segons Himmler, Mussolini li va respondre que aquella era l’única solució possible. El cap de les SS també li va parlar de camps de treball, de carreteres, de Theresienstadt… i dels jueus als que havien disparat els russos quan ells intentaven expulsar-los a la banda soviètica a través dels forats en les línies del front. Himmler també li va dir que considerava que s’havien de posar als jueus en camps de concentració i utilitzar els altres jueus en la construcció de carreteres a l’Est, fet que implicaria una alta mortalitat. Els jueus més grans serien deportats a Theresienstadt, on, segons Himmler, podrien viure “conforme als seus gustos”. Per acabar, li va assegurar que havien intentat crear una altra pàtria per als jueus a l’Est, però que els russos els hi havien impedit.

Durant aquella nit, el govern italià va organitzar un sopar on Ciano, en honor a Himmler, va convidar a totes les persones importants com els funcionaris del partit, polítics i ambaixadors.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia i per primer cop després de 51 dies de combat, no es va produir cap atac d’infanteria ni de carros de combat. Els alemanys estaven preparant el seu atac que havia de ser definitiu. 

A Romania:

Ion Antonescu va ordenar que es posposessin les deportacions de jueus fins la primavera. 

A Malta:

La Luftwaffe va atacar l’illa de Malta. 

A Guadalcanal:

A la nit, davant la sorpresa japonesa, una formació nord-americana composta per destructors, quatre o cinc creuers i set o vuit embarcacions de transports va rodejar Guadalcanal. Els japonesos, veient les intencions nord-americanes de desembarcar, varen atacar amb el Tòquio Express, una formació de quatre creuers i quatre destructors, en el cap Esperances. L’almirall Turner, que no estava completament segur del funcionament del seu radar, va ordenar girar 180 graus abans d’apropar-se a les embarcacions japoneses per atacar-les. Però els destructors varen quedar fora de la formació i es trobaven entre els seus propis creuers i els dels japonesos. Inclús així, un creuer, el Furutaka, i un destructor japonès varen ser enfonsats abans de que el Tòquio Express es retirés, tot i que els nord-americans també varen perdre un destructors, el Duncan, on varen morir 48 marines, i un dels seus creuers lleugers, el Boise, va quedar greument danyat després de cometre l’error d’encendre un reflector per il·luminar l’objectiu. Els marines japonesos que varen quedar nàufrags a alta mar es varen negar a ser rescatats per les embarcacions nord-americanes i varen preferir ser devorats pels taurons.