Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va prescindir del mariscal Wilhelm List, comandant del Grup d’Exèrcits A que estava envoltant Stalingrad, per criticar la seva estratègia en el front oriental. Bàsicament havia demanat aturar els atacs fins a esperar rebre més homes i més material. El general Paul von Kleist el va substituir. Hitler també estava enrabiat amb Franz Halder per haver qüestionat les seves ordres i li va dir que ja no els considerava psíquicament a l’altura de les exigències de la seva missió.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten després de la tensa conversa del dia anterior sobre Finlàndia. Himmler es va excusar dient-li que oblidés tot el que l’hi havia dit i que havia parlat empès per la ira. El doctor va acceptar les disculpes, però li va recalcar que les afirmacions realitzades sota la ira fàcilment podien convertir-se en ordres. Himmler li va assegurar que podia estar tranquil perquè sempre esperava 24 hores abans d’emetre una nova ordre.

A Polònia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 1.400 jueus a Wysokie.

A França:

Heinz Röthke, el nou delegat d’Adolf Eichmann a França, va redactar un informe per als seus superiors sobre l’estat de les negociacions amb les autoritats franceses sobre la deportació dels jueus francesos. Röthke es va queixar de la poca col·laboració del govern de Vichy en aquest tema i va demanar que els hi enviessin un missatge “enèrgic”.

En el front oriental:

Segons un informe alemany, els soviètics havien esgotat tots els seus recursos en tot el front.

A Stalingrad:

Els alemanys havien començat a entrar a la ciutat però es varen trobar en una situació molt precària. A la nit, la 29º Divisió Motoritzada va rebre el primer àpat calent des de feia molts dies.

En el bàndol soviètic, l’Estat Major del quarter general del comandant Nikita Kruschev va creuar el Volga, però abans de marxar Kruschev va trucar al caporal general F. I. Golikov per ordenar-li que es quedés com enllaç amb el general Alexandr Ivonovich Lopatin, el comandant del 62º Exèrcit. Desesperat per haver-se de quedar, Golikov li va suplicar que es quedés també perquè Stalingrad estava condemnat, però Kruschev va sortir del búnquer per agafar el transbordador que el portaria a l’altra riba.

En els Estats Units:

A la costa oest nord-americana, el pilot Nobuo Fujita, que estava en un submarí des de feia dies a les costes nord-americanes d’Oregon esperant el moment per atacar amb el seu hidroavió, va considerar que aquest era el moment d’atacar. Abans de pujar al seu aparell, Fujita va anar a buscar la seva espasa de samurai, que havia passat de generació en generació al llarg de quatre segles. Fujita i el seu company, el navegant Yukio Okoda, varen iniciar el seu vol agafant com a referència el far situat en el cap Blanc. Des d’aquest punt varen anar baixant per la costa fins arribar al petit port de Brookings, on varen virar cap a l’interior per buscar els boscos per tirar-hi dues bombes incendiàries. Quan es varen trobar en el punt previst varen llançar els dos artefactes, dels quals un no va explotar i, ràpidament, varen tornar cap al submarí. Llavors, una patrulla nord-americana va localitzar el submarí i el va atacar des de lluny. Els japonesos varen aconseguir escapar. Però l’atac japonès no va ser de lluny tan fort com havien pensat i el guarda-boscos Howard Garner, des del seu lloc d’observació en el mont Emily, va comunicar en els bombers de que hi havia un petit incendi. El mateix va fer el guarda-boscos Keith Johonson, des del seu lloc d’observació. Els dos varen anar a peu al lloc de l’incendi i varen copsar en primera persona la poca violència del foc, que només havia afectat a uns quants arbres. En veure que l’incendi era provocat per una bomba es va cridar de seguida a l’Exèrcit i al FBI, que varen investigar el cas sota secret d’Estat per no alarmar a la població.

Dimarts:

En el Reich:

Al matí, Heinrich Himmler va rebre tractament del seu doctor Felix Kersten i ara li va assegurar, recordant el seu viatge a Finlàndia de finals de juliol, que el president Risto Ryti mai seria una amic per ells i que això el convertia en un enemic. En preguntar-li el per què d’aquell canvi d’opinió sobre els finlandesos, Himmler li va respondre que no els donava el suport esperat i va afirmar que tant Risty com Gustav Mannerheim eren maçons. Llavors, li va explicar que li havia demanat a Adolf Hitler que unís les forces alemanyes que encara hi havien a Finlàndia per dur a terme un cop d’Estat que creés un govern nacionalsocialista amb l’ajuda de les SS de Finlàndia. Hitler, segons Himmler, havia aprovat el pla, però havia demanat esperar. Llavors, va exclamar que enviaria al govern finlandès actual a un camp de concentració. Kersten, irritat davant d’aquells comentaris, li va etzibar que ara ja sabia com a finlandès que era quin seria el seu destí i el va amenaçar de que hauria de contractar a altres metges per curar-li els seus dolors estomacals. Somrient, Himmler li va assegurar que no li faria mai res a ell perquè sense els seus tractament no podria viure.

A Alemanya:

A la ciutat de Waldshut es varen reunir per primer cop els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel suïs Roger Masson, respectivament. Masson va ser dut a la reunió per l’assistent de Schellenberg, Hans Eggen, un cap de brigada de les SS que, convenientment, també era representant a Suïssa d’una companyia de Berlín amb interessos econòmics a Lausana. El coronel tenia diverses demandes específiques que formular, mentre que Schellenberg li va parlar de la idea d’obrir un canal de comunicació per arribar a una pau per separat amb la Gran Bretanya i els Estats Units que permetés als alemanys concentrar-se en atacar a la Unió Soviètica. Masson, que tenia altres requeriments però que va preferir guardar-los per més endavant, va començar demanant ajuda en dos assumptes sense importància. El primer tenia que veure amb un treballador del consolat de Suïssa a Stuttgart que havia sigut arrestat, acusat d’espionatge i condemnat a mort. Schellenberg li va prometre alliberar-lo. A continuació, Masson li va demanar la seva ajudar per silenciar una agència de premsa dirigida a Viena per dos suïssos pro-nazis que atacaven constantment Suïssa. Schellenberg va prometre ajudar-lo.

---

De la ciutat de Dresden va sortir un comboi amb 50 jueus cap al camp de concentració de Theresienstadt, on hi arribarien el dia 11. 39 moririen en aquell camp i la resta varen ser enviats més tard a Auschwitz per ser eliminats.

---

Bombarders britànics varen bombardejar la ciutat de Düsseldorf. Entre les bombes que varen llançar n’hi havia moltes que pesaven dues tones, les anomenades bombes de demolició. 

A Bielorússia:

El comissari general de la Rutènia Blanca de Minsk va propugnar que s’accelerés l’eliminació dels jueus i la reducció al mínim essencial de la força de treball especialitzada jueva que quedava.

A la Gran Bretanya:

Alan Brooke es va queixar de que Winston Churchill pressionés als comandants Harold Alexander i Bernard Law Montgomery perquè llancessin un atac al nord de l’Àfrica abans de que estiguessin preparats.

En els Estats Units:

Un petit avió japonès que s’havia enlairat des d’un submarí va llançar unes bombes incendiàries a prop d’Oregon, provocant la crema d’un bosc. Aquest va ser l’únic atac japonès a la zona continental nord-americana. 

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general del Wehrwolf, Adolf Hitler va perdre la paciència amb els seus generals. Durant aquell migdia va rebre a Erich Koch, governador d’Ucraïna, el ministre Albert Speer i Erhard Milch. Hitler els va comentar que en la seva època estudiantil a Àustria havien sigut educats en el respecte a les persones d’edat i sobretot a les dones, però va tornar a criticar als seus antics mestres. Després de mencionar unes quantes entremaliadures que els hi feien passar als seus mestres, va reconèixer que no  tenia cap do pels idiomes estrangers, tot i que va dir que segurament aquest dèficit es devia a que el seu professor, en les seves paraules, era un perfecte idiota. El dictador va afirmar que els seus professors havien sigut uns tirans absoluts, que no havien sentit cap tipus de simpatia cap a la joventut i que no havien mostrat el més mínim indici d’originalitat alhora d’ensenyar. També va assegurar que els alumnes modèlics d’aquells professors a qui havia arribat a conèixer més tard havien acabat sent uns complets fracassats. Hitler va afirmar que ara l’educació havia millorat molt. Heinrich Heim, un advocat que redactava els monòlegs de Hitler, va escriure l’últim monòleg del dictador.

A la nit, Hitler es va reunir amb Alfred Jodl, que havia tornat d’un ràpid viatge dels quarters generals del Caucas. El general aprovava la idea de Wilhelm List d’aturar tots els atacs en el sector sud del front oriental fins que el Grup d’Exèrcits A rebés més homes i material. A més, li va explicar que veia impossible fer retrocedir els soviètics i que només els quedava una opció per avançar, que era dirigir-se cap al mar Caspi i cap a Grozni. Llavors, Hitler es va enfadar molt amb Jodl i el va escridassar de males maneres, però el general aquesta vegada no es va poder contenir i li va recordar les diverses directrius que havia aprovat i que havien conduït a la precària situació en que es trobaven. Quan va acabar la reunió, Hitler es va negar a donar-li la mà i va marxar enfadat.

---

1.800 jueus que vivien a la muntanya, en el centre turístic de Kislovodsk, varen rebre l’ordre de preparar-se per emprendre un viatge de dos dies per colonitzar districtes poc poblats d’Ucraïna. Però els alemanys els varen dur a prop d’una ciutat balneària de Mineralniye Vody, on els varen afusellar en una tanca antitanc juntament amb 2.000 jueus procedents d’Essentuki i 300 de Piatigorsk.

A Alemanya:

La Gestapo, després d’haver detingut a Harro Schulze-Boysen el 30 d’agost, va detenir a Arvid Harnack.

A Àustria:

Erwin Rommel, que no es trobava bé, va marxar del nord de l’Àfrica per descansar als Alps austríacs, via Berlín, després de deixar-ho tot organitzat per continuar lluitant.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va llançar el 6º Exèrcit en una ofensiva direcció al riu Volga per fer retrocedir els soviètics cap al riu. En aquell atac els alemanys varen avançar 4 milles cap al Volga, però varen ser aturats. Mentrestant, el 4º Exèrcit Panzer estava a les afores del sud de Stalingrad.

---

Per ordres del Ministeri de Propaganda, un equip de filmació va escalar de nou el mont Elbrus per gravar la bandera del Reich plantada el dia 23 d’agost.

A la Gran Bretanya:

El The Times va publicar un article on es mencionaven unes paraules del ministre d’Armament, Albert Speer, on deia que si la guerra no es guanyava aviat Alemanya la perdria, ja que només podien comptar amb les armes que tenien aquell any i no amb les de l’any següent. Quan Speer va llegir aquell article va quedar molt sorprès i no va entendre d’on havien tret aquelles frases quan només les havia pronunciat davant de Friedrich Fromm i Erhard Milch. Més endavant, Speer va veure com altres diaris britànics publicaven processos de fabricació alemanys que fins i tot per ell eren desconeguts. Per tant, era molt probable que dins del seu Ministeri tingués alguna o més d’una persona que treballava per als britànics passant informació confidencial.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar per ràdio al poble nord-americà que milions de soldats alemanys estaven condemnats a passar un altre hivern cruel i glacial en el front rus.

A Guadalcanal:_

El general Kawaguchi va planejar la manera de com aniquilar als marines nord-americans.

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler, després de parlar de la Primera Guerra Mundial, va lloar la figura de Ion Antonescu. Després va afirmar que els soviètics s’equivocaven en concentrar tota la seva força a Stalingrad i va assegurar que seria una pèrdua molt dolorosa pels soviètics perdre la ciutat que portava el nom del líder soviètic i que per aquest fet ell mai autoritzaria que cap ciutat o cap cuirassat portés el seu nom. Després de dir que els holandesos eren d’una raça excel·lent, el dictador va criticar que l’Església no permetés un casament entre un catòlic i un protestant i en canvi no s’oposés a un matrimoni interracial. Hitler els va dir que no aprovava el matrimoni d’un seu soldat amb les noies de l’Est. Dirigint-se a l’almirall Theodor Krancke, li va dir en to de broma que els seus mariners només tenien tres hores de permís i li va prometre que els hi allargaria perquè poguessin empaitar noies.

A la tarda, Hitler va afirmar que únicament les dificultats d’ordre econòmic havien empès als alemanys a emigrar en el passat i va assegurar que ara la premsa britànica tenia més bona consideració dels alemanys. Parlant dels britànics, dir que la guerra amb ells tenia que ser ull per ull i dent per dent, i va exposar dues noves tàctiques: matar a tot aviador Aliat que es tirés en paracaigudes i disparar des dels submarins als nàufrags dels vaixells enfonsats. Hitler va comentar que la vida d’un alemany valia la de vint britànics i va assegurar que ells tenien molts més presoners britànics que presoners alemanys tenien ells. També va afirmar que els britànics s’havien fet enrere en el desembarcament de Dieppe perquè ells haguessin matat a mitja dotzena de generals britànics. Hitler a la vegada va culpar als britànics dels bombardejos i va afirmar que els hi tornarien els cops amb tota la brutalitat del món. Per acabar el seu monòleg, va assegurar que obtindrien més recompensa del que podrien treure de l’Est que no de l’Oest.

A Alemanya:

A Marburg, les autoritats alemanyes varen deportar en tren a 79 homes jueus de la ciutat al camp de concentració de Theresienstadt.

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz varen arribar 981 jueus provinents del camp de Drancy. D’ells, només 16 homes i 38 dones varen ser admesos com a presoners. La resta va ser enviada a les cambres de gas.

---

En el gueto de Varsòvia va començar l’última fase per liquidar el gueto. Com ja s’havia anunciat, els jueus varen ser obligats a concentrar-se en els carrers de Gesia, Smocza, Niska i Zamenhof. Desenes de milers de persones es varen tenir que quedar en el carrer de Niska. 70 persones varen ser assassinades en una casa del carrer de Wolynska. Milers de jueus, alertats del seu possible destí final, varen amagar-se entre els edificis.

A França:

La 8º Força Aèria nord-americana va bombardejar la fàbrica aeronàutica de Potez. En aquesta operació on hi varen participar 26 B-17, la 8º Força va perdre els seus primers dos bombarders.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va ocupar la base naval de Novoroisisk, en el Mar Negre.

---

A Stalingrad, els soviètics varen fer arribar reforços aeris a la ciutat. El mateix Iosif Stalin va trucar al director de provisions, Levin, per saber quan aparells disposava i per ordenar-li que augmentés la producció per enviar-la al front de Stalingrad de forma urgent.

A França: 

A totes les esglésies es va poder llegir la carta pastoral del cardenal Gerlier, primat de les Gàl·lies i arquebisbe de Lió, que deia que la deportació dels jueus donava lloc a escenes tan doloroses que tenien que elevar les protestes.

A Nova Guinea:

Després del contraatac australià a la badia de Milne, les forces japoneses varen ser evacuades de la zona.

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler, després de parlar del monestir de Maulbronn, va elogiar, en un dels pocs cops que ho va fer, a Espanya i als espanyols. El dictador va dir que era impossible no estimar aquell país i va comentar que tots els caps regionals que tornaven d’Espanya sentien admiració cap als espanyols.

Més tard i després de defensar expandir-se cap a l’Est enlloc d’ocupar colònies, Hitler va acusar a l’ex ministre espanyol Ramón Serrano Súñer de voler eliminar la Falange i d’intentar restaurar la monarquia, i va afirmar que gràcies a ell havia sigut expulsat del govern espanyol perquè l’havia senyalat com un canalla. A continuació va criticar les monarquies europees com la dels Habsburg. Tornant a parlar dels espanyols, es va burlar del dictador Francisco Franco, de qui va dir que quan tornés la monarquia espanyola ell només seria un cavaller petit pel poc poder que creia que tenia. També va comentar que estava segur de que Serrano Súñer havia caigut per culpa del clergat perquè el cunyat de Franco, segons Hitler, volia crear una Unió Llatina amb França, Espanya i Itàlia per aliar-se amb la Gran Bretanya amb el vistiplau de l’arquebisbe de Canterbury. També va assegurar que havia sigut un gran encert l’existència i l’aliança de la Divisió Blava, a qui creia que s’hauria d’equipar quan tornés a Espanya. El dictador va comentar que volia condecorar a Augustín Muñoz Grandes, el cap de la Divisió Blava, amb la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Brillants per la seva valentia i per ser un gran líder. Finalment, Hitler va qualificar la premsa espanyola com la millor del món. 

Durant aquell dia, Wilhelm List li va demanar a Hitler que enviés a Alfred Jodl al quarter general del Grup d’Exèrcits A, a Stalino, al nord del mar Azov, per estudiar el següent desplegament del 39º Cos de Muntanya. Hitler va acceptar la demanda del seu mariscal de camp.

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va ordenar que totes les forces laborals jueves fossin substituïdes sense manies per polonesos. 

A França:

La policia de Vichy va arrestar un total de 9.872 jueus per enviar-los a París per després ser deportats a Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va arribar a les afores de Stalingrad. Llavors, tal i com l’hi havia demanat el dictador Iosif Stalin el 3 de setembre, Gregory Zhukov va llançar assalts contra el flanc esquerre del corredor alemany des del riu Don al riu Volga, però varen ser ràpidament neutralitzats. Al vespre, el corredor alemany continuava intacte. Veient aquell desastre, Zhukov va trucar a Stalin per comunicar-li els resultats. Després de descriure-li una carnisseria, li va mencionar que Friedrich Paulus s’havia vist obligat a traslladar algunes reserves des de les afores de Stalingrad. El dictador soviètic es va alegrar d’aquest fet, però Zhukov anava amb més prudència. En acabar la conversa, Stalin li va ordenar que continués amb els atacs.

---

Les forces alemanyes varen penetrar el port de Novorossiysk, en el Mar Negre, i varen renovar l’ofensiva cap a Crimea.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va respondre el telegrama del president Franklin Delano Roosevelt dia anterior dient-li que estava d’acord amb el pla militar que el President havia proposat per l’Operació Torxa. Roosevelt el va contestar de seguida amb un simple: Visca!.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va declarar que saber moltes llengües no feia a un més intel·ligent i va criticar les dones espanyoles per la seva forma d’entendre la pràctica religiosa, i va afirmar que encara que algunes sabessin més d’una llengua eren excepcionalment estúpides. Hitler va posar l’exemple de la dona del dictador Francisco Franco, Carmen Polo, perquè anava tots els dies de la seva vida a l’església. Parlant dels acròbates i més concretament d’una acròbata anomenada Endres, Hitler els va dir que feia temps que havia prohibit que fessin acrobàcies perilloses sense xarxa perquè una família sencera hi havia perdut la vida en un dels seus espectacles. Després va parlar d’arquitectura.

A França:

El govern alemany va aprovar una primera llei per enviar a Alemanya els 250.000 obrers francesos que reclamava per treballar en les indústries alemanyes. Per tal de satisfer les demandes alemanyes, el govern de Vichy va instaurar l’anomenat service du travail obligatoire, el STO, una crida a tots els homes francesos amb edat militar perquè es posessin a les ordres del govern.

---

La Resistència va fer esclatar una bomba a l’oficina de col·locació alemanya de Montluçó.

A Polònia:

El líder del gueto de Lódz, Mordechai Chaim Rumkowski, va pronunciar un discurs davant unes 1.500 persones reunides en la Plaça del Bomber del gueto després de que les autoritats alemanyes li demanessin que entregués els nens del gueto. Rumkoswki va afirmar que mai s’havia imaginat que es veuria obligat a dur a terme aquest sacrifici amb les seves pròpies mans i els va suplicar que entreguessin els seus fills i els malalts. Els va demanar que pensessin amb lògica i es posessin al seu lloc i, amb llàgrimes als ulls, els va dir, en forma de metàfora, que tenia que amputar membres per salvar el cos. Rumkowski els va recordar que en el gueto tenien a molts pacients de tuberculosis que no els quedava gaires dies de vida i els va suplicar que li entreguessin aquesta gent per salvar a les persones sanes. La gent es va posar a plorar i molts es varen enfadar i indignar pel que els demanava.

A Bielorússia:

El Batalló policial 306 va assassinar a 2.800 jueus a Luninets.

A Egipte: 

Erwin Rommel va tenir que replegar l’ala dreta del seu Exèrcit perquè estava sota el foc de l’aviació britànica. A més, dues embarcacions italianes varen ser enfonsades quan es dirigien a la zona. El dia anterior, dues més havien sigut també enfonsades.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, 1.000 bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar sense problemes la ciutat de Stalingrad, mentre Gregory Zhukov replegava els seus homes per emprendre un contraatac.

A la Unió Soviètica:

32 bombarders britànics i australians varen voler des de la Gran Bretanya fins el nord de la Unió Soviètica per participar, des de les seves bases aèries soviètiques, en la protecció dels combois de l’Àrtic. 9 d’ells no varen arribar al seu destí.

A la Gran Bretanya:

Un nou avió de guerra nord-americà, el Flying Fortresses, tripulat per nou homes, va arribar a la Gran Bretanya. El president Franklin Delano Roosevelt va prometre construir-ne 60.000 a l’any. Roosevelt, per la seva part, va enviar un telegrama al govern britànic per anunciar-los que estava dirigint els preparatius de l’Operació Torxa i que volia resoldre-ho alls de forma immediata.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va afirmar que la terra era propietat nacional i va assegurar que quan explotessin les terres agrícoles d’Ucraïna hi podrien treure més aliments que no pas en les terres alemanyes i va dir que si renunciessin a la producció de vi tindrien grans cultius de fruita.

A la tarda, Hitler va lamentar un cop més que Francisco Franco no reconegués l’ajuda alemanya durant la Guerra Civil espanyola i va dir que el dictador espanyol hauria d’aixecar un monument a la glòria del Junker 52, ja que aquest aparell podia volar directament de Stuttgart a Espanya. Pensant un cop més en que podria arribar a pactar amb els britànics, Hitler va explicar que convenia insistir en explicar que Alemanya no feia la guerra al poble britànic sinó en els seus governants. També els va parlar sobre la seva col·lecció d’art i va demanar que ensenyessin als britànic a apreciar a Alemanya i no només l’Alemanya de Goethe.

---

A Polònia:

El president del Consell Jueu del gueto de Lódz, Chiam Rumkowski, va rebre l’ordre de deportar 20.000 jueus del gueto per ser eliminats.

---

Els alemanys varen reobrir de nou, després de que s’haguessin aturat, els transports de trens cap al camp d’extermini Treblinka. Els transports es varen tenir que aturar durant aquell temps per la quantitat de cadàvers que hi havia pel terra. Christian Wirth va ser un dels responsables de treure els cadàvers. A partir d’aquell dia varen tornar a enviar-se transports des del gueto de Varsòvia, d’on provenien la majoria de les víctimes del camp. Precisament, en el gueto de Varsòvia, la Gestapo va capturar alguns dirigents de l’Organització de la Lluita Jueva (Zydowska Organizacia Bojowa o ZOB) i els va matar. També es varen descobrir armes, que varen ser confiscades.

A Alemanya:

Per les seves victòries al nord de l’Àfrica, les últimes l’1 de setembre quan va aconseguir destruir 17 aparells, el pilot Hans-Joachim Marseille va ser un dels candidats a rebre els Brillants per la seva Creu de Cavaller.

A França:

A la nit, a les illes anglesa-normandes, dotze comandos britànics varen desembarcar en un far alemany que també s’utilitzava com emissora de ràdio. Els set alemanys que hi havia en el far varen ser capturats, juntament amb els seus llibres de claus i el seu equip de ràdio va ser destruït.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Wolfran von Richtofen va llançar un atac aeri massiu que va durar 24 hores i que va deixar Stalingrad en flames. A la llarga aquest atac va ser avantatjós pels soviètics perquè es varen poder refugiar en els edificis que els alemanys havien deixat en runes i es varen poder defensar millor de l’entrada del 6º Exèrcit.

Veient que les coses no anaven bé, Iosif Stalin va enviar un telegrama al general Gregory Zhukov a Malaia Ivanovka, a la riba occidental del Volga, a 80 quilòmetres de Stalingrad. El dictador soviètic el va informar que la situació s’havia deteriorat, que els alemanys es trobaven a tres quilòmetres de Stalingrad i que havia ordenat que els comandants de les forces del nord i del nord-oest de la ciutat ataquessin d’immediat als alemanys. Però Zhukov no podia llançar un atac tan ràpid i va trucar al dictador per explicar-li i demanar-li temps. Stalin li va donar temps fins al 5 de setembre.

A Egipte:

Després d’una ràpida incursió britànica amb tota la potència de la seva artilleria, Erwin Rommel va decidir renunciar a trencar el front britànic i l’Afrikakorps es va tenir que replegar sobre les seves posicions de defensa. En aquells moments l’Afrikakorps es trobava a només 25 quilòmetres d’Alexandria, però ja no tenia ni combustible ni forces per seguir avançant. Aquell va ser el punt màxim en que va arribar l’Eix en el nord de l’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial. A més, els Aliats varen enfonsar dues embarcacions italianes que es dirigien a la zona.

A Suïssa:

Issac Sternbuch, el representant a Suïssa de l’organització jueva ortodoxa, va enviar a Jacob Rosenheim de Nova York un telegrama en que afirmava que els alemanys estaven evacuant el gueto de Varsòvia i matant “de manera bestial al voltant de 100.000 jueus” i va assegurar que la resta dels jueus europeus patirien el mateix destí. També va afegir que amb els cossos de les víctimes els alemanys en fabricaven sabons i adobs artificials. L’endemà es varen discutir aquestes informacions a Nova York en una gran reunió de les organitzacions jueves nord-americanes més importants.

A la Gran Bretanya:

Per commemorar el tercer aniversari de la guerra, el rei Jordi VI va convocar al poble a una jornada d’oració nacional.

A Espanya:

El govern espanyol va fer pública la destitució del ministre Ramón Serrano Súñer com a ministre d’Afers Exteriors i l’entrada del general Francisco Gómez Jordana en el seu lloc.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt finalment va aprovar l’Operació Torch en que ordenava desembarcament simultanis a Casablanca, en el Protectorat francès de Marroc i a Algèria. Les tropes nord-americanes haurien de liderar l’operació a Casablanca i Orà, mentre que els britànics ho farien a Alger.

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, el Werwolf, Adolf Hitler va ordenar en el general Franz Halder que un cop es conquerís la ciutat de Stalingrad s’havia d’eliminar a tota la població masculina i deportar a totes les dones a Alemanya, tot i que no va especificar a on.

Al migdia, Hitler una vegada més va criticar el sistema judicial del país, acusant-lo de ser massa tou en depèn quins delictes, i els va anunciar que començaria un dur període per als criminals. En parlar de diversos delictes que ell considerava que no estaven suficientment castigats, el dictador ho va aprofitar per criticar una vegada més la caça furtiva i va lloar als gauleiters que estaven a Àustria.

A la tarda, tornant a parlar de la caça, va acusar d’absurditat el museu de caça de Christian Weber. Canviant de tema, Hitler va augurar que Winston Churchill aguantaria al poder durant tota la guerra, però tampoc descartava grans canvis i creia que si es produïen s’havien d’alliberar a totes les persones que el primer ministre havia fet empresonar perquè estava convençut de que aquests voldrien eliminar als jueus. El dictador també va vaticinar que arribaria el dia en que britànics i bolxevics deixarien d’entendre’s i va assegurar que els Estats Units ocuparien Canadà. També creia que els conservadors britànics no aprovaven la política de Churchill perquè, en les seves paraules, només portava a la derrota de l’Imperi i els va confessar algunes converses que havia mantingut amb lord Rothermere i la seva esposa.

A Alemanya:

Arrel d’un decret del Ministeri d’Agricultura i Subministraments d’Alimentació, els jueus ja no podien rebre carn, llet, pa blanc o articles de fumador, ni tampoc productes que escassegessin.

A Polònia:

A Varsòvia, les SS varen anar liquidant el gueto. Uns 50.000 jueus varen ser assassinats amb gas verinós o varen ser enviats al camp d’extermini de Treblinka.

A Rússia:

L’exèrcit alemany va llançar l’Operació Mar del Nord contra els partisans soviètics que operaven a la regió de Mogilev i posaven en perill les principals línies alemanyes de comunicació i de subministrament que passaven per Smolensk.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, després d’haver rebut repetidament des del 30 d’agost ordres perquè mogués les tropes, Friedrich Paulus finalment les va moure cap al sud de les afores de la ciutat, en direcció a les tropes de Hermann Hoth, i en poques hores els dos exèrcits varen tancar en un moviment en pinces la ciutat. Però aquests tres dies que Paulus no es va moure va permetre a les tropes soviètiques de l’estepa escapar cap a Stalingrad, reforçant les defenses de la ciutat.

A Egipte: 

Erwin Rommel va llançar un atac sorpresa per conquerir la ciutat de El Caire, però els britànics es varen poder defensar perquè varen conèixer els plans de Rommel gràcies a la descodificació dels missatges per l’Enigma i, a més, la Guineu del Desert va quedar fatalment frenat per la falta de carburant. D’aquesta manera Rommel va tenir que interrompre la seva ofensiva a El-Alamein, camí cap al Canal de Suez, però va continuar igual d’optimista tant en privat com en públic.

En els Estats Units:

El sotssecretari d’Estat, Sumner Welles, va trucar a Stephen Wise per demanar-li que evités fer públic els continguts d’uns informes que parlaven de les deportacions dels jueus fins que no ho pogués confirmar per la seva compta. Wise va acceptar no fer públics els informes.

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la tarda, Adolf Hitler va afirmar que la Viena d’abans de la Primera Guerra Mundial era una ciutat meravellosa i va dir que s’hi havia empitjorat era per culpa dels jueus i es va alegrar de que a la capital austríaca ara no hi haguessin jueus. Parlant de Berlín, el dictador ho va aprofitar per criticar a l’antic kàiser Guillem II i va afirmar un cop més que farien de Berlín una capital mundial. Canviant de tema, Hitler va criticar el viatge del primer ministre Winston Churchill a Moscou, i va assegurar que quan el primer ministre havia tornat a la Gran Bretanya l’havien rebut de forma freda perquè per uns viatjava massa lluny i per uns altres no viatjava suficientment lluny. En acabar el seu discurs va desaprovar una vegada més l’hàbit de fumar.

A Alemanya:

A Wiesbaden varen ser deportats els últims 450 jueus de la ciutat.

---

Els britànics varen atacar la ciutat de Saarbrücken. En aquest atac varen utilitzar per primer cop una nova i poderosa bomba d’unes quatre tones amb el suport dels Pathfinders, que feia poc que ajudaven als bombarders britànics.

A Polònia:

En el gueto de Lódz, els alemanys varen començar les deportacions. Els pacients dels cinc hospitals del gueto varen ser deportats en menys de dues hores. Qui protestava o no complia les ordres rebia un tret. En total es varen endur a uns 2.000 pacients, 400 d’ells nens. Per ordres d’Otto Wächter i del SS-Oberscharführer Oskar Waltke, es varen penjar als 12 membres del Consell Jueu de Lvov.

A Egipte:

A El-Alamein, els blindats britànics de la 10º Divisió, amb superioritat numèrica i amb el suport de la RAF, varen contenir amb facilitat l’atac del general Erwin Rommel, que, decebut, es va tenir que retirar fins al punt de partida. Les forces de l’Eix es varen poder retirar sense problemes gràcies a la prudència del comandant Bernard Law Montgomery, que no volia embarcar-se en un arriscat contraatac.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va arribar al Volga i ja havien rodejat completament la ciutat de Stalingrad.

A l’Atlàntic:

El comandant del U-564, Teddy Suhren, va ser condecorat amb les Espases Creuades per la seva Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i va ser ascendit a capità de corbeta. El comandant va rebre el missatge, firmat per Hitler, quan estava en el seu submarí. Tota la seva tripulació, que li va preparar un homenatge sorpresa, va pujar a la coberta per felicitar-lo i li varen regalar nou anells fets a partir de llaunes i un joc d’espases i fulles de roure per la seva gorra. Un emocionat Suhren, que es convertia en el 18è membre de les Forces Armades en aconseguir aquell guardó, va dedicar-los un missatge d’agraïment per megafonia i els va recordar que havien de tornar l’U-Boot “d’una sola peça”.

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que en el seu temps l’hi havia preguntat a David Lloyd George per què no havia imposat el seu punt de vista alhora de firmar el Tractat de Versalles. El primer ministre, segons Hitler, l’hi hauria confessat que no s’hauria pogut imposar a la voluntat del president Woodrow Wilson i que a més s’havia trobat amb els francesos intrigant contra ell. Parlant de les relacions entre Gran Bretanya i d’Alemanya i després d’assegurar que els britànics i els francesos no haguessin pogut combatre si la Primera Guerra Mundial hagués continuat el 1919, Hitler va afirmar que el discurs del duc de Windsor als ex combatents britànics, on els havia dit que el seu objectiu era l’aliança entre la Gran Bretanya i Alemanya, havia sigut un cop de gràcia per l’antic monarca. Els va recordar que com a resultat d’aquell discurs, una delegació d’ex combatents havia viatjat a Berlín, on hi va haver una gran entesa. Hitler creia que els britànics s’equivocaven “atacant” al seu rei, Jordi VI, perquè estava convençut de que el monarca estava a favor d’una pau amb Alemanya i va acusar un cop més a Winston Churchill, de qui va dir de no tenir caràcter, i als jueus de que hi hagués guerra entre els dos pobles. En parlar dels jueus, Hitler va assegurar que les nacions que no eliminaven als jueus acabaven tard o d’hora en devorades per ells.  

Després, Hitler es va reunir un altre cop amb l’Alt Comandament militar. El dia anterior els havia esbroncat de males manera. En aquesta trobada els va dir que els soviètics necessitarien més reforços per les baixes que estaven patint i va assegurar que al final s’acabarien enfonsant. A continuació, els va explicar que tenia de sis a vuit divisions per atacar Leningrad. El dictador també va demanar-li en el mariscal Wilhelm List, comandant en cap de les operacions del Caucas, perquè reunís totes les seves forces disponibles amb l’objectiu d’avançar cap a Grozny, el camp petrolífer més gran de la Unió Soviètica, a 160 quilòmetres del mar Caspi. Franz Halder va apuntar en el seu Diari que Hitler havia dit que quan entressin a Stalingrad eliminessin tota la població masculina perquè els considerava perillosos. A la població femenina, va apuntar Halder, tenia que ser enviada a un altre lloc, tot i que no va especificar a on. 

A Alemanya:

Els alemanys varen detenir a l’espia alemany Harro Schulze-Boysen en el Ministeri de l’Aire.

---

Després de que el dia anterior hagués tingut lloc la boda civil, el príncep Constantí de Baviera i Marie-Adelgunde de Hohenzollern es varen casar per l’Església en el castell de Sigmarine en una cerimònia que va durar dures hores. Es va llegir un telegrama del papa Pius XII i es va celebrar una missa acompanyada amb un cor i una tocata de Bach. Els recents casats varen passar una curta llunya de mel en el llac Wörthersee.

A Bielorússia:

Heinrich Himmler va ordenar a un destacament de l’Einsatzgruppen d’executar a un centenar de presoners a la presó de Minsk per veure amb els seus propis ulls les execucions. Segons Erich von dem Bach-Zalewski, que va presenciar l’escena, el cap de les SS pràcticament es va desmaiar en veure ‘efecte de la primera ràfega del batalló d’execució. Uns minuts més tard, quan les bales no varen matar a dues dones jueves, Himmler es va posar histèric.

A Egipte:

A El-Alamein, a Alam Halfa, Erwin Rommel no va aconseguir trencar les defenses britàniques després reprendre la seva ofensiva amb la intenció de rebutjar el 8º Exèrcit britànic i acabar el seu avanç sobre Alexandria i el Nil. Els camps de mines, els avions de guerra i l’artilleria britànica van alentir l’avanç dels Panzer. L’avanç alemany cap a l’est del nord de l’Àfrica va quedar definitivament aturat quan varen perdre 3.000 homes per 1.750 del 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery. El mateix Rommel va estar a punt de morir quan la Desert Air Force (DAF) va bombardejar i metrallar al Kampstaffel (el quarter general tàctic). A la tarda, els alemanys ja no tenien combustible i no els hi arribava subministraments per abastir als 274 tancs que encara quedaven en servei. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, tots els petroliers italians que es dirigien a la costa africana varen ser enfonsats pels submarins britànics. Winston Churchill va telegrafiar a Franklin Delano Roosevelt i a Iosif Stalin aquell mateix matí per anunciar-los que Rommel havia començat l’atac pel qual tan s’havien preparat. 

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen fer el primer vol del caça Martin Baker MB 3, però la prova va ser un fracàs en estavellar-se l’aparell i en morir el pilot. En conseqüència, el programa del Martin Baker MB 3 va ser suspès.