Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va viatjar a la residència del president Paul von Hindenburg a Neudeck per visitar al President, que estava en el seu llit malalt víctima d’un càncer i ja se sabia que no li quedaven gaires dies de vida. Quan Hitler va baixar de l’avió va observar que se li havia negat la recepció que havia de rebre com a canceller i, en aquells moment, es va adonar que s’enfrontava a una greu crisi si el President moria i el seu lloc era ocupat per l’Exèrcit o la monarquia, tal i com volia en Von Hindenburg. A l’entrada de la mansió, Hitler va ser rebut pel secretari general de presidència Otto Meissner, pel comte Werner von Schulenburg i l’Oskar von Hindenburg. Els familiars del President el varen advertir de que les visites tenien que ser breus. En aquells moments, Von Hindenburg dormia i no va poder rebre al canceller fins la tarda. Sabent que havia d’esperar, Hitler va sortir al jardí . Quan pujava les escales de la residència del President el canceller es va topar amb el ministre de Defensa (Reichswehrminister), Werner von Blomberg, que el va avisar de que si no prenia mesures per garantir la pau interna en Von Hindenburg instauraria la llei marcial i deixaria la figura del canceller en una posició dèbil. Hores més tard el President es va despertar i Meissner va avisar al canceller de que es podia entrevistar amb Von Hindenburg uns minuts. El vell mariscal estava assegut a un immensa butaca vestit de paisà. Quan Hitler va entrar a l’habitació, el President es va aixecar, el va saludar amb una inclinació de cap i després va tornar a seure. Hitler va començar l’entrevista explicant la seva reunió amb el dictador Benito Mussolini a Venècia, però Von Hindenburg el va interrompre i li va preguntar per l’Ernst Röhm i la seva segona revolució. Llavors el President li va insistir de que el país necessitava ordre. Donant per acabar la reunió, Von Hindenburg va acompanyar al canceller fins la porta de l’habitació. Després de la visita, Hitler va pujar al seu avió i es va retirar.

---

A Berlín es celebrava el solstici d’estiu del districte del Gran-Berlín a l’estadi de Neukölln, i Joseph Goebbels va ser l’encarregat de fer els discursos. El ministre va cridar a la multitud que els nacionalsocialistes s’havien apropiat del poder perquè no hi havia ningú més que reivindiqués aquest dret. El discurs del ministre va ser interromput en més d’una ocasió pels aplaudiments del públic i, al final, Goebbels va menysprear el món burgès conservador insultant als seus representants i dient que un petit cercle projectava sabotejar l’obra que estaven construint, però va assegurar que passarien per damunt d’ells. Goebbels en aquell discurs no va parlar de les SA, que eren les grans senyalades aquell dia, ja que estava enfadat amb el món conservador. Durant aquell dia, Goebbels es va reunir amb diversos polítics i homes de negocis; entre ells el doctor Julius Dorpmüller, Hjalmar Schacht i el vicecanceller Franz von Papen, que aquest va acceptar la invitació del ministre tot i que l’hi havia censurat el seu discurs a la Universitat de Marburg del 17 de juny. Goebbels va demanar uns moments d’atenció pel doctor Schacht, que volia exposar el problema dels deutes de la Primera Guerra Mundial. El president del Reichsbank va presentar un programa ambiciós, ja que establiria una moratòria que tindria com a resultat la transferència dels interessos als creditors estrangers del Reich i les incitaria a adquirir productes alemanys. D’aquesta manera s’obtindrien matèries primes. Un cop va acabar la reunió, Goebbels es va dirigir a l’aeròdrom de Tempelhof, on l’esperava Rudolf Hess i varen esperar fins que va arribar un Junker gris trimotor. Era en Hitler, que els va explicar la seva entrevista amb el President.

 

Dimecres:

En el Reich.

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va llegir l’article escrit per Alfred Rosenberg en la Völkischer Beobachter, que era una resposta al discurs del vicecanceller Franz von Papen del 17 de juny a la Universitat de Marburg. Hitler va ordenar que els caps del NSDAP ataquessin verbalment al vicecanceller per demostrar-li que no acceptaven les seves paraules. En el moment que Hitler es retirava a una de les seves habitacions particulars, Von Papen va demanar reunir-se amb ell. El vicecanceller va tenir que esperar dues hores per després reunir-se amb el canceller en una reunió molt tempestuosa. Von Papen li va demanar l’anul·lació de l’ordre que impedia publicar el seu discurs del 17 de juny. Hitler s’hi va negar de males maneres i Von Papen es va enfadar i li va dir que podia tolerar tal prohibició d’un ministre recent arribat. Veient que el seu vicecanceller estava molt furiós, Hitler va intentar calmar-lo i li va admetre que Joseph Goebbels s’havia equivocat en anul·lar-li la difusió del discurs, però Von Papen va apujar el to i el va amenaçar amb la seva pròpia dimissió i amb la dels demés membres conservadors del seu Gabinet, Constantin von Neurath i Schwerin von Krosigk, i d’advertir al president Paul von Hindenburg. A més, li va dir que havia parlat com a representant del President. Hitler, que no ho podia permetre per por a perdre el poder, li va dir que l’acompanyaria a Neudeck, a la residència del President, que cada dia es trobava més dèbil degut al càncer que patia. Hitler li va insistir en examinar la situació plegats. Finalment, Von Papen va acceptar la proposta i Hitler li va prometre aixecar la prohibició de publicar el discurs de Marburg.

---

Davant del Consell d’Estat de Prússia, Hermann Göering va admetre que hi havia un descontent entre el poble i, referint-se a la segona revolució que les SA demanaven, va dir que la primera revolució havia sigut ordenada per Hitler i que ja l’havia acabat, i va afegir que si el canceller volgués una segona revolució estarien preparats en el carrers l’endemà, però que si no la volia aixafarien a qualsevol que intentés revelar-se contra la voluntat de Hitler.

---

Aquella nit, les organitzacions nazis es varen concentrar en els estadis, en les places i en els clars boscos per celebrar la festa del solstici d’estiu. A Verden, una petita població de Westfàlia, Alfred Rosenberg va glorificar la memòria dels 4.500 saxons rebels que l’emperador Carlemany havia fet executar en aquell lloc l’any 782, i va dir que Hitler era per ells el continuador directe de Hermann el Xerusc i del duc Witikindo.

Dimarts:

En el Reich:

Les restes de la Carin Göering, la difunta esposa del ministre Hermann Göering que va morir el 1931, varen ser transportades en un sarcòfag que tenia gravades les armes de les famílies Göering i Fock, fins a la cripta del Carinhall per rebre sepultura. Després d’un senzill servei religiós al cementiri de  Lövoe, Suècia, el taüt de zinc brillant i cobert amb una bandera amb l’esvàstica va ser col·locat en un vagó de tren folrat de rams verds i ple de flors. Les corones de flors procedien de tot Alemanya i de totes les organitzacions del NSDAP. La corona d’en Göering era de roses blanques i portava una targeta en què hi havia escrit: A la meva única Carin. En aquella cerimònia hi ha presents els representants dels tres partits nazis suecs amb les seves banderes inclinades cap al Sol. Abans de marxar amb ferri, a Estocolm la multitud es va apropar a l’andana i els homes, amb el cap descobert, saludaven amb la salutació romana. Custodiat per una guàrdia formada de nazis, el taüt va viatjar amb ferri a Sassnitz. En arribar al port, Göering va sortir de Berlín i a tres quarts de dues del migdia va arribar a Sassnitz. A continuació, el fèretre va ser dut a un vagó de tren especial cobert de florsu varen travessar les poblacions del nord de Prússia; Bergen, Stralsund, Greifswald, Ducherow, Pasewalk i Prenzlau, que declaraven l’estat de dol quan passava el taüt i els representants de diversos moviments nazis inclinaven els seus caps en veure passar el tren. A dos quarts de nou del vespre finalment va arribar a Eberswalde. Els costats del camí hi havia homes del Partit amb el seu uniforme. Göering estava present amb el seu uniforme de gala al costat de la seva cunyada, la comtessa Rosen Villamovitz Mollendorf. Davant l’estació formaven les delegacions de tots els moviments nazis amb crespons negres en les banderes. El príncep August Guillem Hozenzollern, el Obergruppenführer SA i el gauleiter Ober-präsident Kube varen saludar a en Göering i va començar en seguit la desfilada transportar alternativament el fèretre vuit oficials de la policia, vuit caps de l’organització nacional de l’esport aeri i vuit guàrdies forestals. Al llarg de la carretera les dones inclinaven el cap i els homes es treien el barret. A la casa forestal de Döllkranz es va posar el fèretre sobre un carro tirat per sis cavalls, i grups de genets de la policia personal d’en Göering varen obrir i tancar el seguici que avançava cap a la zona boscosa de la mansió.

Poc a poc, els ministres i alts dignataris es varen unir al seguici. Adolf Hitler estava present a la cerimònia seguit del seu guardaespatlles Wilhelm Brückner i d’en Joseph Dietrich. També hi havia l’Otto Meissner, que representava el president Paul von Hindenburg. Llavors varen sonar les trompes de caça i  i una banda militar tocava la Marxa Fúnebre de Sigfrid de l’òpera El Ocàs dels Déus. A continuació es varen sentir els cors cantar la Trutzlied de Luter. Un cop acabats els càntics, el pastor Frendt va dedicar unes paraules. Quan es disposaven a baixar el fèretre a la cripta va aparèixer en Heinrich Himmler, que arribava tard. Estava pàl·lid i nerviós. Durant uns minuts la cerimònia va ser interrompuda perquè Himmler li xiuxiuejava una cosa a en Göering i a en Hitler. Afirmava que havia sigut víctima d’un atemptat i que una bala havia destrossat el parabrises del seu cotxe. Estava il·lès i ningú dels presents va sentir cap tret. Brückner es va apropar a ells i després va ordenar que s’esbrinés què passava. Després, mentre sonaven les trompetes, el sarcòfag va ser baixat a la cripta, on cremaven sis veles. Després de que els portadors sortissin, Göering i Hitler varen baixar les escales per retre homenatge en silenci mentre Himmler parlava ràpidament amb els seus homes de les SS. El líder de les SS exigia represàlies i demanava executar als 40 comunistes de les SA. Alguns es varen apropar al vehicle d’en Himmler per veure que realment estava destrossat. L’ajudant de camp d’en Göering, en Bodenschatz, va examinar el vidre i va veure que una bala no podia haver causat tants pocs danys. Creia que era una pedra. Però va preferir està callat. Després de la cerimònia, Hitler va tornar a Berlín. Aquella cerimònia  teutònica el va impressionar profundament.

---

A través d’un comunicat aparegut en el Völkischer Beobachter, Ernst Röhm va comunicar que concedia un mes de llicència a les SA a partir de l’1 de juliol de 1934, i va prohibir-los tornar a vestir amb l’uniforme mentre duressin aquestes vacances. Röhm es va instal·lar en una petita estació termal de Baviera, a Bad-Wiesse, al sud de Munic.

Dilluns:

En el Reich:

Durant un míting multitudinari en el Freiburg de Baden, Joseph Goebbels va protestar, al·ludint els comentaris del Vicecanceller Franz von Papen a la Universitat de Marburg el dia anterior, on va criticar el caràcter arbitrari i autoritari del règim, contra el fet de que “la gent de que el 1918 havia demostrat no ser apte pel lideratge ara s’agrupés al seu costat i tingués la més benèvola disposició de governar”.

---

Hermann Göering va transmetre un informe elaborat pel general de les SS Kurt Daluege en el qual s’havien reunit totes les proves de la culpabilitat de les SA i la seva voluntat d’apoderar-se del poder. En realitat les proves eren poc consistents, però l’informe contenia diverses còpies de cartes, així com el registre de trucades enregistrades. Els caps de les SA no deien res concret, es burlaven d’Adolf Hitler i dels seus ministres. Hitler va llegir aquell informe i al final del dia va rebre un informe del seu representant personal en el Ministeri d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop. Aquest s’havia entrevistat aquella tarda a París amb el president del Consell francès i va senyalar que el President l’hi havia confirmat la seva impressió de que els mitjans governamentals francesos estaven fermament convençuts de les dificultats econòmiques i que coneixien la política interior d’Alemanya i, que, de moment, desitjaven esperar a que la situació evolucionés. Von Ribbentrop li deia per acabar que “l’actitud negativa i rígida del govern francès cap a ells estava fonamentada en l’opinió de que eren imminents a Alemanya dificultats internes”. Hitler, tot i els informes, no va prendre cap decisió.

---

Davant d’aquell ambient pre-bèl·lic, Gregor Strasser va escriure una carta a Rudolf Hess per demanar-li protecció i consell després de “tants anys de sacrifici, lleialtat i activitat en el partit nazi” perquè tenia la impressió de que molt membres del Partit eren hostils amb ell.

Diumenge:

En el Reich:

Franz von Papen va fer un polèmic discurs a l’Auditorium Maximum de la Universitat de Marburg. Aquest discurs, que es faria famós pel seu contingut, va ser escrit pel seu ajudant Edgar Jung. Jung va tenir la precaució de revisar el discurs abans d’entregar-lo a Von Papen, fet que va provocar que vicecanceller no tingués temps de corregir-lo, tot i que més tard va eliminar alguns punts que no li semblaven gaire clars. Von Papen estava decidit a llegir aquell discurs que seria crític amb el govern, però tenia por de la reacció d’aquest i es va mirar amb cara de preocupació al seu secretari Tschirschky. En el moment del discurs, a última hora del matí, l’aula magna estava plena de gent, i quan el vicecanceller va entrar a la sala tots els presents es varen posar dempeus. Quan va començar a parlar es va fer un silenci a la sala i el vicecanceller va engegar el seu discurs parlant del seu paper en la supressió del règim prussià de Weimar, i va deixar entreveure que si fos per ell restauraria la monarquia. Von Papen va recordar que sinó fos pels conservadors Adolf Hitler no hagués arribat mai al poder i es va queixar de les ansietats i la sensació d’inseguretat que viva el país per culpa de les tensions del règim amb el seu grup paramilitar, les SA, a qui les va criticar de voler fer una altra revolució dins del règim i els va titllar d’irresponsables i de marxistes. Seguidament va explicar la mala pràctica que es feia del sistema de propaganda i va afirmar que la grandesa dels homes no la feia la propaganda sinó la Història. Un dels temes que més va indignar als nazis va ser que àmplies seccions del discurs estaven dedicades als problemes de la vida intel·lectual en el govern nazi. Els professors en aquell moment estaven sorpresos i plens d’estupor però, segons va afirmar Von Papen més tard, varen escoltar en silenci les seves acusacions. Després de reconèixer la democràcia directe que representava el partit nazi, Von Papen va dir que era l’hora de substituir la seva posició monopolista per una societat orgànica basada en estaments. Llavors, després de defensar la llibertat com un valor alemany natural, va defensar el caràcter de la seguretat i la llibertat de tots en els sectors privats de la vida. Un cop va acabar el discurs, el públic de la Universitat no va parar d’aplaudir-lo i els periodistes varen trucar de seguida a les seves redaccions per explicar les paraules del vicecanceller. Tschirschky es va inclinar davant d’ell i els professors no varen dubtar en encaixar-li la mà. Entre ells hi havia Konrad Henlein.

Més tard, Joseph Goebbels va fer prohibir les publicacions del discurs a la premsa nacional i va fer retirar i destruir les copies preparades per la difusió. Però la reacció de Goebbels arribava massa tard i la notícia es va divulgar ràpidament, ja que la Frankfurter Zeitung va tenir temps de publicar alguns extractes en la seva edició de la tarda, tot i que la policia tenia ordres de retirar els diaris on hi havia el text de Von Papen. Jung va intentar de totes totes que el discurs fos escotat més enllà dels alumnes de la Universitat i va enviar texts complets del discurs a l’estranger. Les premses del diari Germània, molt proper a la ideologia de Von Papen, varen imprimir també versions íntegres que varen ser remeses secretament als representants diplomàtics i corresponsals estrangers, a qui el vicecanceller havia subministrat còpies per avançat.

Aquell discurs va donar molta feina en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse, la seu de la Gestapo. Hi va haver reunions i es va trucar al palau presidencial de Hermann Göering. Reinhard Heydrich va ordenar intervenir tota la correspondència sospitosa, sobretot aquella que provingués dels serveis del vicecanceller i que tingués com a finalitat el discurs de Marburg. Agents del SD i de la Gestapo varen transmetre les corresponents consignes a les oficines postals.

Mentrestant, Adolf Hitler havia de fer un  discurs en el congrés del NSDAP del districte de Turíngia celebrat a Gera acompanyat per dirigents del partit nazi. A un quart de nou del matí, el canceller va arribar a l’aeroport de Munic i allí l’esperava un D-260 reservat pels desplaçaments interiors. Tothom que va veure al canceller va notar que estava molt malhumorat i ningú sabia el per què. El motiu era que les reunions dels dies anteriors a Venècia amb el dictador Benito Mussolini havien anat francament malament per Hitler perquè el dictador italià l’havia fet sentir com un ninot que no estava a l’altura del càrrec que ocupava. Deu minuts més tard, l’avió es va enlairar i a un quart d’onze d’aquell matí, amb alguns dèbils bancs de núvols, varen aterrar a l’aeroport de Leipzig, on l’esperava un automòbil. Els vehicles oficials es varen endinsar per la vall del Elster fins arribar a Gera, ciutat d’importants fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. Des de primera hora d’aquell matí, les SS s’havien desplaçat fins allí en autocars i milers de persones estaven al carrer cantant alegres esperant que sonés l’hora de la concentració. El vehicle del canceller, que va ser aclamat per la gent, es va aturar a l’Hotel Victòria, situat a prop de l’estació, i va ser rebut pel gauleiter Fritz Sauckel. Després de saludar a la multitud, Hitler va entrar a l’hotel, on estava previst que parlés amb els comandaments del partit.

A la una del migdia, Hitler va aparèixer mentre començava una desfilada per la ciutat. Goebbels i Robert Ley estaven al seu costat en aquells moments. Sauckel desfilava al capdavant d’una formació composta per SA, Joventuts Hitlerianes, RAD, Motor-SA…. Uns 200.000 homes en total que desfilaven entre crits de Heil Hilter!. Totes les unitats es varen dirigir llavors a la Schützenplatz, on s’hi havien concentrat 70.000 persones. Unes salves de canó varen anunciar l’arribada del canceller i, entre aclamacions, va sonar la Badenweilermarsch. Pocs minuts després va aparèixer Hitler, que estava molt enfadat perquè l’acabaven d’informar del discurs de Von Papen. El líder alemany va dir que el vicecanceller era com el pigmeu que s’imaginava capaç de parar amb unes quantes paraules la renovació gegantesca de la vida d’un poble. Passant a l’insult personal, Hitler va titllar de nan i de petit cuc al seu vicecanceller i el va amenaçar dient que tot aquell que critiqués, encara que tímidament, al govern es trobaria amb el puny de tot un poble. Sobre les seves paraules es podien sentir crits de Heil, Sieg Heil!. A continuació, les bandes varen tocar els seus himnes. En el seu torn de paraula, Goebbels va atacar als alarmistes burgesos conservadors com Von Papen.

---

A Berlín es va celebrar una nova festa de l’aire a l’aeròdrom de Tempelhof. Milers de persones es varen reunir a l’aeròdrom, on el ministre Göering havia decidit oferir un immens glòbuls lliure a la ciutat. Com que era a Turíngia, Göering va delegar els seus poder en el Obergruppenführer SA Karl Ernst. Entre músiques i aclamacions, Ernst va batejar el globus amb el nom de Hermann Göering i seguidament va pujar a la barqueta per pilotar-lo. Centenars de mocadors i de braços fent la salutació alemanya varen saludar aquell vol.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va marxar de Venècia, on s’havia reunit amb el dictador Benito Mussolini des del 14 de juny,  per tornar a Alemanya. Hitler va pujar al seu avió particular, el Immelmann, pilotat pel pilot Hans Bauer i que estava decorat amb els colors alemanys i italians, i s’entremesclaven en ell la creu gamada i els símbols feixistes. Després de que sonessin les bandes musicals a les 7:50 del matí, els avions es varen enlairar i dues hores més tard aterraven a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld. Allí també varen sonar les bandes, que interpretaven el Deutschland über alles i, com de costum, la Badenweilermarsch, la banda favorita del Canceller. Hitler estava cansat, nerviós i decebut per tal i com havia anat la trobada. Els diaris, com el dia anterior, anaven plens de notícies sobre la trobada a Venècia. El Canceller es va instal·lar a la Casa Parda, on va ser informat sobre el procés dels assassins del màrtir Horst Wessel, Sally Epstein, de 27 anys, i Hans Ziegler, de 32. L’altre assassí, anomenat Höller, ja havia sigut assassinat per les SA. Però Hitler es va inquietar de cop quan li varen comunicar que l’ambaixador francès André François-Poncet acabava de marxar de Berlín per passar dues setmanes a París. Creia que l’ambaixador estava preparant un complot juntament amb les SA i diferents generals alemanys com Kurt von Schleicher. Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich no paraven d’enviar-li comunicacions perquè es posés en guàrdia contra les SA.

Dijous:

A Itàlia:

Adolf Hitler va viatjar amb el seu avió personal a Venècia per reunir-se per primer cop amb el dictador italià Benito Mussolini. Aquell també va ser el seu primer viatge del canceller alemany a l’estranger A les 8:10 Hitler va arribar a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld, amb el seu Mercedes negre. Poc després, Wilhelm Brückner, Otto Dietrich, Julius Schaub i Heinrich Hoffmann, la seva vella guàrdia de Munic, varen baixar d’uns altres vehicles oficials. A l’aeroport ja els esperaven el ministre d’Afers Exteriors alemany, Constantin von Neurath,  l’ambaixador alemany a Itàlia Ulrich von Hassell, el Ministerialrat Thompson, el Legionsrat Von Kotze i el Oberführer que dirigia el servei de premsa de Baviera. El canceller va parlar amistosament amb el seu pilot particular, Hans Bauer, i després es va dirigir cap al seu avió personal, el Immelmann, amb matrícula 2.600. A les 8:20 l’avió es va enlairar seguit per un segon aparell que pilotava el pilot Schäbele i en el que viatjaven diferents experts alemanys. Hitler, com de costum, es va asseure al costat del pilot.

A les deu del matí els dos avions alemanys varen aterrar a l’aeroport Sant Nicolo, on els esperava Mussolini en companyia del seu gendre, el comte Galeazzo Ciano, el subsecretari d’Estat i secretari d’Estat de Premsa i Propaganda a més de membre del Gran Consell Feixista, Fulvio Suvich, i l’ambaixador d’Itàlia a Berlín, Vittorio Cerutti. Mussolini anava vestit amb un elegant uniforme i, en canvi, Hitler es va presentar amb un senzill impermeable i un barret de color crema. El dictador italià li va ensenyar a en Hitler la ciutat de Venècia.  A continuació, Mussolini i Hitler es varen embarcar en una llanxa motora escortada per una petita flota, i les embarcacions varen penetrar en la llacuna entre el soroll de les sirenes i els crits de la multitud que els va voler rebre. Unes llanxes torpederes varen rendir honors als dos caps d’Estat. Després de fer el Gran Canal es varen aturar en el Gran Hotel i els dos líders es varen reunir durant dues hores en la vila Pisani Di Stra. El dictador italià el va pressionar sobre el tema d’Àustria, on les intrigues dels nazis havien provocat molts problemes al país, i volia que els nazis no es fiquessin amb el seu país veí i aliat. Després li va aconsellar que frenés l’ala socialista del seu partit, fent referència a les SA. Hitler estava deprimit perquè pensava que Mussolini l’havia alliçonat, cosa que no suportava, i sabia que s’havia mostrat com un líder dèbil davant del dictador que més admirava. Per la seva part, Mussolini va sortir de la trobada decebut perquè pensava que havia fet com de professor i creia que Hitler no donava la talla pel càrrec que ocupava. A la nit es va donar un gran concert en el Palau dels Dogos de la ciutat italiana i el públic que va assistir a l’acte va ovacionar al dictador italià mentre ignoraven al canceller alemany.

En el Reich:

Davant el creixement de la deute externa, mentre les reserves d’or i de divises queien de manera imparable, el Reichsbank va imposar una moratòria de sis mesos en el pagament del deute extern a llarg i mitja termini.