Divendres:
El dia després de la Nit dels Vidres Trencats:
Hermann Göering va rebre una trucada d’Adolf Hitler on l’informava dels passos decisius que tenien que sincronitzar de forma centralitzada en la reunió de l’endemà en el Ministeri de l’Aire per decidir quines mesures havien de prendre contra els jueus després de la Nit dels Vidres Trencats. Bàsicament, les mesures varen ser econòmiques fent-los pagar els desperfectes a través d’una forta multa. Joseph Goebbels va trucar al ministre Walther Funk per fer-li saber que Hitler havia donat a Göering una ordre conforme a la qual s’havia d’excloure completament als jueus de l’economia. Goebbels, que el preocupava el que diria l’opinió internacional, va criticar l’hostilitat a Alemanya de la premsa estrangera, de la qual va dir que majoritàriament era jueva, en la Völkischer Beobachter. El Ministeri de Propaganda va escriure un article en el Göttinger Tageblatt en que afirmava que el cop que els havia donat la jueria internacional era massa fort com perquè la reacció només fos verbal i va explicar que la fúria contra els jueus, reprimida durant generacions, segons el Ministeri, s’havia desencadenat. Per acabar, a l’article es deia que, tot i això, els jueus havien sigut tractats bastant bé durant els fets.
Pels carrers de les ciutats alemanyes encara cuejava la Nit del Vidres Trencats. Reinhard Heydrich va rebre els informes de les Oficines de la Policia de l’Estat que deien que a la nit del 9 de novembre de 1938 s’havien produït saquejos a les botigues i als negocis jueus en nombroses ciutats alemanyes. Les xifres que figuraven en els informes eren les següents: 815 negocis destruïts, 29 magatzems cremats o destruïts, 171 vivendes cremades o destruïdes, 191 sinagogues cremades i 76 més que varen quedar destruïdes. En els informes també es deia que si no s’haguessin pres mesures dràstiques per evitar més saquejos encara s’haguessin pogut produir més destrosses. A més, també es podia llegir en els informes que es varen destruir 11 centres comunitaris, es varen atacar als cementiris i els llocs de reunió dels jueus, que uns 30.000 jueus varen ser detinguts, que 36 varen morir i 36 més varen ser ferits de gravetat. Els números reals eren molt més elevats. A part, la secció d’Oppeln de les SS explicava en un altre informe en els seus superior de Breslau com els seus membres havien atacat als jueus de l’Alta Silèsia, cremant sinagogues a Oppeln, Karlsrühe, Landsberg, Rosenberg, Strehlitz, Tost, Peikretscham, Gleiwitz, Hindenburg, Beuthen, Langendorf, Ratibor, Troppau, Jagerndorf, Leobschutz, Neustadt, Zulz i Cosel. Per acabar, en l’informe s’afegia que tots els agents i els comandaments varen gaudir molt de l’acció i proposaven fer-ne més sovint. Després de llegir els informes, Heydrich va enviar un primer informe confidencial a Göering per resumir-li les conseqüències d’aquella Nit.
A Stuttgart, dues dones, Helene Kohn i Magarethe Fischer, varen denunciar en un agent de la policia a un home, Leopold Funk, per haver fet un comentari a favor dels jueus davant d’una botiga destrossada jueva. La Gestapo el va detenir a l’acte i el va interrogar. Funk va declarar que no sabia que aquella botiga en qüestió era de propietat jueva i va afirmar que estava totalment a favor de la reacció del Govern en aquella Nit. Després de complir sis dies de presó, Funk va ser alliberat sense càrrecs.
A Suïssa:
El diari suïs Bund informava sobre els fets de la Nit dels Vidres Trencats:
En el Kurfürstendamm i en els carrers confrontants grups de quatre o cinc joves devastaven amb martells i sables els negocis jueus (…) Davant dels ultramarins jueus els joves repartien formatge i altres aliments que havien sostret dels aparadors. La multitud observa en silenci el que passa.
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany va aprovar un decret que deia que el SD seria el servei d’informació pel Partit i l’Estat. La seva principal feina era la d’assistir a la policia de seguretat, la Gestapo i la Kripo.
Göering es va tornar a reunir amb Ferdinand Durcansky, el líder eslovac, i li va dir que estava a favor de la creació d’un estat independent eslovac i d’una Ucraïna autònoma orientada cap a aquesta Eslovàquia independent.
Diari del Tercer Reich 