Divendres:

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va firmar a les cinc de la matinada a Moscou un nou tractat d’amistat entre Alemanya i la Unió Soviètica i amb la delimitació de fronteres a Polònia. Iosif Stalin va traçar en un mapa la nova línia limítrof i el va firmar. Com a compensació per incloure la ciutat de Lvov i les zones properes de pous petroliers de Drogóbich en el costat soviètic, el dictador soviètic va prometre proporcionar a Alemanya 300.000 tones de petroli a l’any. Stalin també va acceptar retirar-se de la línia del Vístula fins a la del riu Bug. Amb aquest Tractat 22 milions de polonesos varen quedar sota control alemany. 

Quan Von Ribbentrop va tornar cap a Alemanya, el govern soviètic va firmar un Tractat d’Ajuda Mútua amb Estònia, que atorgava als soviètics ocupar les bases navals estonianes de Narva, Paldisk, Haapsalu i Pärnu. La Unió Soviètica es va concentrar en estendre el seu control sobre la regió del mar Bàltic per protegir-se contra qualsevol amenaça alemanya, tot i que en aquells moments eren els seus aliats.

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va tornar de la segona Conferència i Adolf Hitler va convidar-lo juntament amb els seus col·laboradors a menjar amb ell per tal de que li expliqués com havia anat la conferència. Von Ribbentrop li va comentar que s’havia sentit molt a gust amb els col·laboradors del dictador Iosif Stalin, definint-ho com si estigués amb els del règim nazi. Aquelles sensacions del ministre no li varen fer gaire gràcia a Hitler, ja que igualava els col·laboradors comunistes amb els nacionalsocialistes. Però Von Ribbentrop no tenia cap queixa cap als soviètics i, fins i tot, Stalin li va regalar un territori de caça que havia de formar part de la Unió Soviètica. Hermann Göering, un amant de la caça, quan va saber el què li havien regalat es va enrabiar molt amb el ministre, ja que creia que havia de ser per Alemanya aquell territori enlloc de per al ministre d’Exterior. Per aquest motiu els dos ministres varen tenir una disputa.

A les quatre de la tarda, Hitler li va indicar a Alfred Rosenberg que es deportarien els jueus dels territoris del Reich i de Polònia cap a una reserva a l’est del Vístula. Els punts de vista sobre aquest tema coincidien exactament amb les directrius que havia dictat Reinhard Heydrich aquell dia. Precisament, Heydrich va enviar una carta a Kurt Daluege on li deia que “el problema jueu” s’acabaria resolent d’una manera especials. Continuant amb la trobada amb Rosenberg, Hitler li va explicar com pensava dividir Polònia i llavors li va descriure les diferents batalles, com per exemple la d’una divisió de Johannes Blaskowitz. El dictador també li va parlar de la possibilitat de que els soviètics canviessin de bàndol i de possibles atacs i després el va animar a visitar les zones on es produïen les batalles.  

Durant aquella jornada, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i li va explicar que la guerra amb Polònia ja havia acabat i que podien començar a pensar en el futur. Li va exposar la seva idea de repartir els territoris polonesos en tres zones: la part antigament alemanya seria germanitzada i més a l’est construirien un protectorat compost de dues entitats, una amb els considerats “polonesos bons” i una altra part amb els considerats “polonesos dolents” i amb els jueus.

---

Heinrich Himmler va rebre l’esborrany d’un edicte secret de Hitler pel qual se li confiava l’enfortiment de la raça alemanya. En el document es demanava recuperar tots els alemanys residents i nascuts a l’estranger, eliminar les pernicioses influències exercides per races foranes entremesclades amb la població, de les que es deien que resultaven ser un perill pel Reich i la comunitat alemanya, i el desenvolupament d’un nou territori colonitzable alemany. 

La segregació dels jueus també portava problemes entre la població “considerada ciutadana”. Segons un informe del SD de Colònia d’aquell dia, alguns dels propietaris de botigues es negaven a atendre als jueus fins que no els asseguressin que no patirien cap desavantatge per fer-ho. Els jueus que vivien a Colònia només podien anar a comprar de 8 a 9:30 del matí.  

---

El U-30, el submarí alemany que havia enfonsat el 3 de setembre de 1939 el vaixell de passatgers SS Athenia, va acabar la seva patrulla i va tornar a Wilhelmshaven. Per aquell enfonsament il·legal i no autoritzat, Karl Döenitz es va encarregar personalment d’aplicar-li en el capità del submarí, Fritz Julius Lemp, mesures disciplinàries. Es va parlar d’aplicar-li un consell de guerra, però finalment es va decidir arrancar la pàgina del diari de bord que feia referència a l’incident. Per evitar més problemes, a l’Atlàntic sud, Hans Langdorff, el capità del Graff Spee, va ser advertit un cop més de que no havia d’exposar la seva embarcació als riscos d’una batalla naval.

---

Wilhelm Keitel va denegar a través d’una carta la sol·licitud del pastor Martin Niemöller, tancat al camp de concentració de Sachsenhausen, del 7 de setembre per ser readmès a la Kriegsmarine. 

En la Batalla de Polònia:

Els alemanys varen aconseguir ocupar el poble de Modlin, al nord de Varsòvia, després de ferotges combats. El general Wiktor Thommee no va tenir més remei que fer capitular als seus 24.000 homes. 

A la Gran Bretanya:

En el MI5, l’almirall John Godfrey va distribuir en els caps dels serveis d’intel·ligència el seu pla per combatre als alemanys, el Memoràndum truita, que incloïa 51 propostes. Algunes d’elles incloïen llençar pilotes de futbol amb pintura lluminosa al mar per atreure als U-Boots; distribuir, a través de botelles llençades al mar, missatges ficticis; o l’enviament d’informacions falses a través d’exemplars falsificats del The Times o deixar a la deriva llaunes d’explosius que semblessin conserves amb l’esperança de que mariners o tripulants dels submarins alemanys afamats i a la deriva les agafessin i morissin. La proposta número 28, dissenyada per Ian Fleming que va trobar en un llibre de Basil Thompson, serà la futura Operació Carn Picada del 1943. Consistia en llençar a la costa un cadàver vestit d’aviador amb documents importants a la butxaca.