Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar que s’havia de conquerir Crimea i va manifestar la seva idea d’eliminar el bolxevisme del planeta.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va publicar un article en el Das Reich sota el títol El vel cau, en el qual deia que la guerra que Alemanya estava duent a terme contra el bolxevisme era “una guerra de la humanitat civilitzada davant la perversitat mental”. El ministre va acusar als soviètics de penetrar en el cor d’Europa i va definir als soldats alemanys com els salvadors de la cultura i la civilització europea.

---

El bisbe Clemen August von Galen va protestar en el seu sermó contra l’ocupació de les propietats de l’Església a Münster i els seus voltants, així com contra l’expulsió de monjos i monges per part de la Gestapo. A  més, va criticar la pràctica de l’eutanàsia.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits del Nord va travessar el Duna, va arribar a Tartu i va trencar la Línia Stalin amb l’objectiu de dirigir-se a Leningrad, que estava a menys de 300 quilòmetres. A l’extrem nord, els alemanys varen dur a terme cinc atacs contra la 1º Divisió Blindada soviètica, que es trobava a Salla. Però els soviètics estaven resistint com podien i aquell dia varen obligar a retrocedir dues divisions alemanyes des de Zhlobin. A part, la flota del nord soviètica va desembarcar en aquell dia i el següent uns 1.000 efectius a la badia de Litsa, a la rereguarda alemanya.

Mentre els alemanys avançaven per territori soviètic, els Einsatzgruppen continuaven acabant amb els jueus. A Kaunas, Lituània, el Einsatzkommando 3 va afusellar aquell dia a 2.514 jueus.

---

El general de divisió Novikov va enviar totes les aeronaus que seguien en condicions de volar contra els ponts que creuaven el Velikaia, al seu pas per Ostrov, per aturar l’avanç de la 1º Divisió Panzer. L’atac soviètic va ser un desastre total i els pocs caces que varen rebre la missió d’escortar a les demés aeronaus varen fracassar.

---

Franz Halder va anotar aquell dia que s’havien donat ordres a Finlàndia perquè iniciés la seva ofensiva el 10 de juliol.

En el sector central:

A Bielorússia, els soviètics varen iniciar un contraatac per frenar l’avanç del Grup d’Exèrcits del Centre del comandant Fedor von Bock. El 21º Exèrcit del coronel general Nikolai Kuznetsov va atacar a les forces del comandant Heinz Guderian al sud de la carretera de Minsk a Smolensk. L’atac va colpejar amb duresa a la 10º Divisió d’Infanteria i a la 3º Divisió Panzer, que va perdre 22 carros. Precisament, aquell dia la Divisió Totenkopf va informar de pèrdues excessivament altes: Més de 1.700 morts en menys de tres setmanes.

En el sector sud:

En una sola incursió, 10 bombarders alemanys varen atacar les columnes de vehicles i cavalleria soviètics a l’est de Proskurov. Els caces soviètics i els caces alemanys es varen enfrontar en una batalla, on el JG 3 alemany va destruir 41 aparells soviètics perdent només 1 Bf-109. Gràcies al suport aeri, el 1º Grup Panzer va poder entrar a Miropol.

---

---

El general Gotthard Heinrici va escriure en el seu Diari que els seus homes colpejaven i disparaven a matar contra tot el que es mogués amb uniforme marró .

A la Unió Soviètica:

Des de Tòquio, Richard Sorge va enviar a Moscou un missatge per ràdio on deia que els japonesos s’havien negat a lluitar contra la Unió Soviètica i, pel contrari, havien decidit entrar a la Indoxina francesa. Com a conseqüència d’aquesta informació, les tropes soviètiques a l’est del país varen poder seguir reforçant els exèrcits que combatien a l’oest.

A Iugoslàvia:

Josef Broz, Tito, va enviar a la seva província natal a un estudiant montenegrí, Milovan Dijlas, per organitzar la resistència contra les forces alemanyes.