Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser novament informat sobre els assassinats massius de jueus que tenien lloc a Romania per part dels propis romanesos. El ministre va anotar que els romanesos havien assassinat a Chernivitsi a 682 jueus, a Chisinau, 551, a Tighina,155… Però Goebbels va apuntar que segurament hi havien d’haver més víctimes perquè, en la seva consideració, no era possible avaluar aquestes liquidacions perquè la policia romanesa actuava de forma acarnissada contra els jueus.

---

Rudolf Schmundt, en nom d’Adolf Hitler, va visitar al comandant Wilhelm Ritter von Leeb per entregar-li pel seu 65è aniversari un xec per valor d’un quart de milió de Reichsmarks perquè pogués adquirir una finca o el què cregués convenient-

A Polònia:

Rudolf Schmundt li va entregar a Wilhelm Ritter von Leeb 250.000 Reichsmarks en motiu del seu 65è aniversari.

A França:

A París, en el Palais Berlitz, en els Bulevards, es va inaugurar una gran exposició antisemita organitzada per l’Institut per l’Estudi de Temes Jueus de Sézille.

En el front oriental:

En una ordre dels alemanys de cara a les operacions terrestres en territori soviètic, el AOK 11 va denunciar “l’ús traïdor i bàrbar” de l’exèrcit soviètic que, segons els alemanys, impulsava la resistència dels partisans darrere de les línies. Per aquest fet demanaven en els soldats adaptar-se a aquesta forma de combat per “aniquilar” els grups de partisans sense “consideració d’una humanitat mal compresa”.

En el sector nord:

Les forces finlandeses varen arribar a la ciutat d’Olonets.

A Japó:

Fuminaro Konoye es va reunir amb l’emperador Hirohito perquè presidís una reunió de Gabinet per l’endemà que seria transcendental. En ella es volia aprovar l’últim ultimàtum al govern nord-americà. Després de repassar la seva agenda, l’emperador li va dir que tenia preguntes importants que fer als seus comandants militars. Konoye li va suggerir que es reunís immediatament amb els caps d’Estat Major. Hirohito va acceptar i es varen cridar als caps militars.

L’emperador els va deixar clar que no volia preparar-se a la vegada per la guerra i per la diplomàcia. Repassant els plans d’invasió previstos, Hirohito es va posar nerviós en veure que Sugiyama no responia directament a les seves preguntes. Dubitatiu amb les seves explicacions, l’emperador li va recriminar que no passava res del que s’havia planejat prèviament, però el general, ferm, li va prometre que aquesta vegada els plans militars havien sigut minuciosament estudiats. Veient la contundència de les seves paraules, Hirohito li va preguntar si les operacions de desembarcament serien tan senzilles, pregunta que Sugiyama es va limitar a respondre que serien factibles. Quan l’emperador li va retreure que durant una simulació davant la illa de Kyushu diverses embarcacions varen ser declarades enfonsades, el general es va excusar dient que eren simples maniobres i li va prometre que no es tornaria a cometre el mateix error. Hirohito va preguntar llavors què passaria si feia mal temps durant els desembarcaments, pregunta que Sugiyama li va reconèixer que seria un problema, però no determinant. Llavors, l’emperador li va tornar a recordar que quan era ministre de Guerra l’hi havia promès que la guerra xinesa només duraria cinc mesos i, en canvi, encara continua vigent. Sugiyama es va defensar com va poder i al final va reconèixer que no li podia assegurar al 100% la victòria japonesa, però si que existien moltes possibilitats de guanyar. Osami Nagano també va apostar per no endarrerir més en entrar a la guerra.