Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler en sortir de la sala de conferències li va ordenar en el seu cap de premsa Otto Dietrich que es presentés davant d’ell en mitja hora perquè volia donar informació a la premsa per explicar en el poble tot el que s’havia amagat. Dietrich es va presentar davant Hitler al cap de mitja hora acompanyat pel seu secretari i el dictador li va demanar que convoqués per l’endemà una conferència de premsa en el Ministeri de Propaganda per explicar en el poble alemany que en poques setmanes cauria l’exèrcit soviètic, que farien presoners a 2.400.000 soldats, destruirien a 14.000 avions, 17.500 tancs i 21.600 peces d’artilleria. Dietrich ja havia fet publicar en els diaris alemanys sota els titulars Ha arribat la Gran Hora, que la campanya en el front oriental ja estava decidida i que el bolxevisme estava acabat. Hitler li va afirmar a Dietrich que els soviètics estaven perduts i que la batalla a l’Est ja estava decidida. En sortir de l’habitació, Dietrich va redactar la convocatòria per l’endemà i el comunicat que havia d’emetre la premsa, però abans el va fer revisar pel general Alfred Jodl.
A la nit, Hitler va explicar que estava molt satisfet amb el dictador romanès Ion Antonescu perquè creia que els seus soldats atacaven amb valentia als soviètics. Entusiasmat, el dictador va afirmar que havien aniquilat els exèrcits russos i que ara només quedava per fer unes missions de vigilància. Després, Hitler va explicar que només era mèrit dels alemanys que els huns, els àvars i els magiars s’haguessin aturat a Europa central i va afirmar que ja llavors eren un gran imperi quan els britànics encara no havien començat a edificar el seu imperi marítim. El líder alemany va assegurar que si ells no s’haguessin anat desplaçant mútuament al llarg de la història, la Gran Bretanya mai hagués tingut ni dret ni vot en l’equilibri de forces continental i va afirmar que els britànics només representaven un perill quan tenien la possibilitat d’oposar a una potència que amenaçava la seva supremacia. També va assegurar que la victòria britànica en la Primera Guerra Mundial era pírrica i va afirmar que per sostenir l’Imperi britànic, els britànics només necessitaven al seu costat una forta potència continental i aquesta segons ell només podia ser Alemanya.
A Alemanya:
Segons un informe del SD, el decret que ordenava l’obligació als jueus de dur l’estrella groga era vista amb entusiasme per part de la població alemanya.
El comissari general Schoene va informar sobre el seu treball a Podolien i dels problemes que tenia amb la Wehrmacht. També es va mostrar insatisfet amb l’autoritarisme d’Erich Koch.
A França:
Els alemanys varen obligar en els jueus a tornar-se a inscriure en un registre.
En el front oriental:
En el sector central:
L’espessa boira només va permetre a la 2º Flota Aèria alemanya fer 189 sortides.
En el sector sud:
Després de que els soviètics ataquessin sense dificultats a la Leibstandarte SS Adolf Hitler a Mariupol, un grup de caces de la II./JG 77 varen ser enviats a la zona de combat per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs aeris soviètics també varen dificultar l’avanç del 17º Exèrcit, que va informar que havia arribat a un punt que era impossible continuar avançant.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el diari soviètic Pravda va invitar al poble de Moscou a mobilitzar totes les seves forces per rebutjar l’ofensiva alemanya.
En els Estats Units:
A Washington, Franklin Delano Roosevelt va demanar en el Congrés que revisés la llei sobre Neutralitat perquè permetés l’armament en les embarcacions mercantils i perquè poguessin navegar a ports bel·ligerants. Per altra banda, el President i el vicepresident Henry A. Wallace es varen reunir amb el científic Vannevar Bush perquè aquest els volia informar de les últimes notícies sobre el desenvolupament de la bomba atòmica. En vista dels últims descobriments, Roosevelt va concedir a Bush els fons que sol·licitava.