Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en el cinema Titania Palast, un dels més grans de la ciutat, Joseph Goebbels hi va pronunciar un discurs per a les Joventuts Hitlerianes.

A la nit, 21 bombarders Mosquits varen bombardejar les ciutats de Bochum, Colònia i Dusseldorf. Els britànics buscaven atacar objectius industrials.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A la ciutat txeca d’Olomouc es va firmar el contracte de compra-venda de l’empresa Heikorn, una de les productores d’oli de taula més importants de Txecoslovàquia, prèviament confiscada als seus propietaris jueus, el matrimoni Adolf i Wilma Heikorn, i els seus fills, per ordre de la Gestapo. L’empresa va acabar a mans del metge Theodor Morell, que la va comprar per 120.000 Reichsmarks per transformar-la en el principal centre de producció d’Hamma, la seva firma.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El general Hasso von Manteuffel, amb el seu grup de blindats, va atacar en una acció sorpresa en ziga-zaga a les tropes soviètiques i va ocupar la ciutat de Zhitomir, a l’oest de Kiev, cosa que va animar a una contra-ofensiva alemanya dels carros blindats d’Erich von Manstein.

En la Conferència de Teheran:

Els caps dels respectius Estrats Majors es varen reunir per abordar una estratègia comuna. Com la reunió del dia anterior entre els tres caps d’Estat, el general Kliment Vorochilov va defensar una vegada més la invasió de França perquè gaudís de preferència abans d’altres operacions militars. William Leahy, el cap de l’Estat Major nord-americà, no es va atrevir a pronunciar paraula i George Marshall es va limitar a dir que per ells era important l’operació a França. Els britànics varen marxar de la reunió a dos quarts de dues del migdia ben frustrats.

A dos quarts de quatre va tenir una altre reunió dels tres grans mandataris a l’Ambaixada soviètica. Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt varen sorprendre a Iosif Stalin regalant-li l’Espasa de Stalingrad per commemorar la famosa victòria soviètica. Entre les bandes, els himnes nacionals i els fotògrafs, Stalin va fer un petó a l’Espasa, però quan la va entregar a Vorochilov, aquest li va caure al terra. L’escena es va eliminar del reportatge cinematogràfic oficial. En començar la reunió, Roosevelt va cedir la paraula a Stalin, que una vegada més va insistir en la invasió de França i els va avisar de que les operacions al Mediterrani només eren una distracció. En cap moment va amagar la desconfiança que tenia cap a l’estratègia britànica.

A la nit durant el sopar, en el qual Stalin va fer d’amfitrió, l’ambient encara es va enrarir més perquè dictador se’l va passar burlant-se dels britànics. Li va recordar a Churchill que en el passat s’havia volgut enfrontar als soviètics i que ara se’n havia ben oblidat. Literalment, els va dir fent mofa d’ell:

Què ha passat? És aquest el resultat d’arribar a una certa edat? De quantes divisions disposa vostè que estiguin en contacte amb l’enemic? Què ha passat amb aquests dos milions d’homes que té a l’Índia?

Churchill no va contestar.

Parlant de què passaria després de la derrota alemanya, Stalin els va anunciar la intenció d’executar a 50.000 alemanys i de fer desaparèixer tot el seu Estat Major. Churchill es va aixecar de la cadira i va exclamar que no participaria de cap matança. Stalin va insistir en la seva idea, però Churchill també i el va amenaçar de que preferiria que es desfés abans d’ell que deshonrar el seu país d’aquella manera. Roosevelt va tenir que posar pau i li va prometre a Churchill que les paraules de Stalin només eren en broma, però el britànic no s’ho va prendre gens bé i va abandonar visiblement irritat la sala. Parlant amb els seus, ja de matinada i amb un whisky a les mans, Churchill els va confessar :

L’home pot arribar a destruir a l’home i a exterminar la nostra civilització. Europa quedar esborrada i a mi se’m farà responsable

A Itàlia:

Les tropes del 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery varen continuar com el dia anterior atacant als alemanys a la variant adriàtica dels Apenins, però una panzerdivisionen va restablir el front defensiu a la línia Gustav.

A Colòmbia:

La premsa colombina es va fer ressò de la declaració d’estat de guerra entre Colòmbia i Alemanya del 27 de novembre per les vulneracions de les aigües territorials colombianes per part dels U-Boots.

En el Pacífic:

A les proximitats de les Illes Marianes, el submarí USS Snook va disparar 26 torpedes contra un comboi japonès. De tots els projectils, només 9 varen tocar el seu objectiu, però va ser suficient per enfonsar un transport de tropes i una embarcació mercantil, a més de danyar una de les embarcacions de guerra que realitzava servei d’escorta.

A l’Oceà Índic:

En el Mar de Java, el transport japonès Suez Maru va ser torpedejat pel submarí USS Bonefish. L’embarcació japonesa transportava a 549 presoners, a més de 200 soldats nipons, sent recollits aquest per una embarcació escorta. La tripulació de l’embarcació va buscar venjança disparant contra tots els britànics i els holandesos que havien sobreviscut al naufragi. Al final només va quedar un supervivent, Kenneth Thomas, que va ser rescatat més tard per un vaixell australià i va donar la notícia de la massacre.