Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb uns quants dirigents econòmics per demostrar que el govern, amb Hitler al capdavant, continuaven amb energia i convençuts de la victòria. Quan va començar la reunió, Hitler els va explicar que aquella guerra no era una guerra de soldats sinó que era una guerra de tècnics i els va prometre noves armes miraculoses. Estava convençut de que Alemanya havia entrat en el conflicte amb superioritat militar, però que els Aliats s’havien reforçat i que per això els havien vençut en algunes batalles. Posant l’exemple dels nord-americans, que creia que s’havien reforçat copiant el que havia fet Alemanya i contractant a la majoria de tècnics d’origen alemany, va justificar les derrotes que havien patit davant dels Estats Units. Per acabar, els va prometre que mai es tornaria a produir una capitulació per part d’Alemanya com la del novembre de 1918 mentre ell estigués al capdavant del país, i els va amenaçar dient que si algú pensava en la rendició seria aniquilat. Per assegurar-los la victòria, els va dir que creia que Alemanya mai havia estat vençuda per enemics exteriors, sinó que sempre havia estat vençuda pels propis alemanys que ara ja no existien, en referència a la comunitat jueva.

Hitler també es va reunir en aquella jornada amb Gerd von Rundstedt i Erwin Rommel, que li varen demanar en el dictador posar fi a la guerra mentre el gruix de les forces alemanyes encara existien. Rommel li va entregar un informe realista del front occidental. Hitler els va rebre fredament i va rebutjar les seves peticions i els va oferir un llarg monòleg sobre la forma en que pensava guanyar la guerra amb una nova arma prodigiosa. El dictador volia omplir de mines la desembocadura del riu Sena.

Després de la reunió, Hitler, que mai més trobaria amb Rommel en persona, va acomiadar a Von Rundstedt com a comandant en cap de les forces de l’Oest després de que Wilhelm Keitel li preguntés que havien de fer, i aquest respongués que fer la pau. Von Rundstedt no va rebre la notificació del seu cessament aquell dia, sinó el 3 de juliol a través d’un manuscrit i va ser substituït pel mariscal Günther von Kluge el mateix dia sota les ordres de no retirar-se. Von Kluge va tenir sota el seu comandament tot l’Exèrcit que es trobava a França i el va dirigir tal i com volia Hitler, ja que creia fermament amb els ideals del dictador i estava convençut de que seria capaç de salvar Alemanya.

---

El Govern no acceptava aquells moments cap tipus de crítica cap a les normes i ordres de Hitler, i el deliri alemany va arribat a tal punt que a Berlín-Tegel varen executar al soldat Heinz Bello per haver fet comentaris despectius sobre l’Exèrcit i el comandament alemany.

---

D’un quart de deu a un quart d’onze del matí va sonar l’alarma antiaèria gran a la ciutat de Dresden. Tot i que aquest cop sí que esperaven bombarders, la ciutat un cop més no va ser atacada.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, després de ser ser alliberada pel 7º Cos nord-americà amb un cost de 22.000 baixes, tot i que varen capturar a 39.000 alemanys, el comandant del 7º Exèrcit alemany va morir de cop d’un atac de cor. Segons alguns, ell mateix s’hauria enverinat en saber que Hitler l’havia amenaçat de dur-lo a un tribunal militar per la rendició de la ciutat. .

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes del comandant Konstantin Rokossovski ja havien fet 24.000 presoners alemanys. Per altra part, els soviètics varen ocupar la ciutat de Babruisk.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els líders d’Estat Major britànic i nord-americà es varen ampliar clarament. Inclús el primer ministre Winston Churchill es va prendre malament el suggeriment del president Franklin Delano Roosevelt de consultar amb el dictador Iosif Stalin una operació contra el sud de França per saber la seva opinió. El primer ministre va creure que el President volia que el dictador fes d’àrbitre en les diferències que els separaven, cosa que no li va fer gens de gràcia perquè ell odiava a Stalin.