Dimecres:

Preparant el putsch del 20 de juliol:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va convocar al coronel Claus von Stauffenberg perquè fos present a la reunió del dia següent a la una de la tarda per tal que mostrés el seu informe sobre els progressos fets en la constitució de les divisions de Volksgrenadieren, que l’exèrcit de reserva entrenava ràpidament per llençar-se al front oriental. Curiosament, Hitler estava molt nerviós i inquiet aquell dia. La seva secretària Christia Schroeder li va preguntar el per què estava tan preocupat, i el dictador li va respondre:

Espero que no em passi res.

Després d’un llarg silenci li va afegir:

Seria un desastre que ara ocorregués alguna desgràcia. Jo no puc permetre’m caure malalt, perquè no tinc ningú que em reemplaci en la difícil situació que travessa Alemanya. 

---

A la tarda, Von Stauffenberg es va reunir a la Bendlerstrasse amb el diplomàtic Adam von Trott zu Solz per discutir sobre les orientacions de la política exterior del futur govern i després va treballar en l’informe que havia de presentar a Hitler. En retornar cap a la seva casa de Wannsee a les vuit del vespre, el coronel li va demanar en el seu xofer, Schweizer, que aturés el cotxe davant la Rosenkranzkirche, una església de Dahlem, en la que es celebrava missa. Von Stauffenberg hi va entrar durant una bona estona. Quan va tornar a casa va rebre la visita del seu germà Bertholf, que va estar amb ell fins l’endemà el matí. Helmuth Stieff, que viatjaria l’endemà amb ell a Rastenburg, es va dirigir a casa de Stauffenberg per entregar-li la bomba que havia de matar a Hitler. 

Mentrestant, en aquella nit, els oficials que ocupaven els càrrecs més importants en la guarnició de Berlín i del seu voltant (Doeberitz, Juueterbog, Krampnitz i Wuensdorf) que pensaven conspirar contra la vida de Hitler varen rebre l’avís de que el 20 de juliol seria Der Tag, el gran dia, i varen ser discretament convocats a Berlín. Entre ells hi havia el mariscal Erwin von Witzleben, el tinent general Erich Hoepner, el general de brigada Paul von Hase, el tinent general Ludwig Beck i el comte Wolf Heinrich von Helldorf. 

---

El Sturmbannführer SS Plaas va ser detingut i ajusticiat per haver actuat contra el règim.

En el Reich:

A Alemanya:

La Policia de Seguretat i del SD varen enviar una carta al districte de Radom dient que Heinrich Himmler havia ordenat, d’acord amb el governador general Hans Frank, que en tots aquells casos en que es cometessin atemptats o intents d’atemptats contra alemanys, sabotatges o intents de sabotatges contra instal·lacions vitals, no només havien de ser afusellats els culpables sinó que també s’havien d’ajusticiar a tots els homes de la seva família. Les dones de més de setze anys havien ser enviades a un camp de concentració.

---

Les primeres 179 dones varen arribar en el petit camp de concentració de Helmbrechts.

---

Benito Mussolini es va dirigir a Alemanya per entregar a les seves tropes les banderes de combat. La bandera era la tricolor amb un àguila negre al centre amb les ales desplegades sobre un fascio republicà. Mussolini va parlar amb les divisions Monterosa i Littorio, que estaven a punt de tornar a Itàlia per tornar seguidament al front. Entre altres coses, el dictador italià els va dir que no havien de tenir por per tornar a Itàlia perquè només es trobarien a la línia de foc enemic a uns quants europeus juntament amb gent d’Àfrica, d’Amèrica i amb mercenaris sense ideals.

A Hongria:

Tot i la prohibició de Miklos Horthy del 7 de juliol, Adolf Eichmann va aconseguir deportar del camp de Kistarcsa jueus hongaresos a Auschwitz.

A Itàlia:

A la Toscana, la 34º Divisió nord-americana va ocupar el vital port de Livorno.

En el front occidental:

A França:

En l’Operació Goodwood, les tropes britàniques varen eliminar les resistències alemanyes i es varen fer amb el control de la xarxa de carreteres de la zona. Però l’Operació havia costat més baixes del previst, tot i que els britànics ho varen amagar i el principal titular del diari londinenc Times era que el 2º Exèrcit avançava i el Daily Mail deia en el seu titular que els blindats arrasaven. A les quatre de la tarda va començar una tempesta tropical.

Les forces del general Omar Bradley varen iniciar el seu atac principal a través de la carretera Periers, Saint-Lo per dirigir-se cap Coutances per després atacar a través d’Avranches.

---

Després de diversos dies de treball, el port de Cherbourg va quedar novament en situació de ser utilitzat i immediatament va començar a descarregar material.

---

La 1º Divisió de Guardes Gal·leses va entrar en acció a prop de Cagny.

A la Gran Bretanya:

Veient que l‘Operació Goodwood s’estava desinflant, Omar Bradley va visitar el quarter general del comandant Trafford Leigh-Mallory a Stanmore, Middlesex, per parlar d’utilitzar petites bombes amb detonadors instantanis que impedirien que s’obrissin al terra els grans cràters que havien obstaculitzat l’avanç de les tropes a Cassino i a Caen després d’haver bombardejat la zona.

A la Xina:

El 20º Comandament de Bombardeig de la USAAF va enviar per primer cop 96 bombarders B-29 per atacar objectius a Anshan, Manxúria.

En els Estats Units:

A Chicago es va reunir la Comissió del Partit Demòcrata per elegir a la persona qui acompanyaria al president Franklin Delano Roosevelt en les eleccions presidencials del novembre. El President va tenir que acceptar la imposició de la direcció del Partit, i no va opinar massa en el tema perquè ja estava malalt i no tenia suficient energia. Tant Henry Wallace, com Harry S. Truman, com James F. Byrnes, que havia deixat el Tribunal Suprem i s’havia convertit en responsable de la mobilització de la guerra, creien que podrien ser elegits. Wallace, que era l’actual vicepresident, tenia en contra que havia sigut objecte d’atacs de l’ala més conservadora del Partit per demanar una revolució popular en tot el món en la qual els Estats Units i la Unió Soviètica cooperarien per sumar-se a la causa dels sindicats, les dones, els afroamericans i les víctimes del colonialisme. Entre els seus enemics hi havia banquers de Wall Street i empreses contràries als interessos dels treballadors, segregacionistes i defensors del colonialisme francès i britànic. Truman inicialment va rebutjar la vicepresidència, però després va canviar d’opinió quan Roosevelt li va dir que si no ho acceptava ell seria el responsable de trencar el Partit Demòcrata en plena guerra. En la primera votació va guanyar Wallace; en la segona, els dirigents de l’aparell del Partit en les ciutats i els demòcrates del sud varen imposar a Truman, que va gaudir del suport de la central sindical CIO.