Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va lamentar en una reunió la seva decisió de desplaçar l’economia alemanya en la producció d’armament, i va ordenar tornar a reprendre la fabricació de béns per l’establiment general de la població civil. Aquesta decisió no va agradar gens ni mica al ministre d’Armament, Albert Speer, que volia que l’economia es centrés únicament en la producció bèl·lica, i es va queixar davant de Hitler d’aquell canvi de rumb. Però les seves queixes no varen ser escoltades per Hitler, que veia com l’augment de la producció bèl·lica demanava més obrers i més matèries primes, i estava més preocupat en refer el transit ferroviari que havia quedat malmès després de la retirada dels soldats soviètics a Moscou a finals de 1941. Per Hitler era important refer les vies de comunicació perquè es portaven moltes matèries imprescindibles per l’armament. En la reunió, Hitler també va explicar que no estava d’acord amb la fabricació de metralladores mentre no es disposés de munició per als fusells. El dictador creia que el fusell era un arma més eficaç que les metralladores. Després de la reunió va ascendir al general Georg von Küchler a mariscal de camp.

A França:

De París varen ser deportats en tren 966 jueus direcció al camp de concentració d’Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar l’ofensiva d’estiu direcció al riu Volga i al Caucas, en un espai que anava entre el Kursk, al nord, i Taganrog, en el mar Azov, al sud, en l’anomenada Operació Blau. L’objectiu eren els jaciments petrolífers del Caucas, a Bakú, i la ciutat de Stalingrad, que es trobava al costat del riu Volga. La Wehrmacht en aquells moments ja havia travessat la ciutat de Sebastopol, Ucraïna, tot i que no la conqueririen fins al 3 de juliol. Després de la derrota de Moscou el desembre de 1941, Hitler va moure el seu Exèrcit cap al sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’atacar el punt sentimental del dictador Iosif Stalin, la ciutat de Stalingrad, perquè a més de ser una ciutat amb una importància industrial era la ciutat que portava el nom del dictador soviètic. Les forces d’atac alemany estaven dividides en dos grups d’Exèrcits: l’A i el B. El Grup A, del mariscal Wilhelm List, format pel 17º Exèrcit d’Infanteria i el 1º Exèrcit Blindat, es varen dirigir al Caucas. El Grup B, del mariscal Fedor von Bock, estava compost pel 2º i el 6º Exèrcits d’Infanteria, el 2º Exèrcit hongarès, el 3º romanès, el 8º italià i el 4º Blindat, va operar en els rius Donets i Volga.

Un cop començada l’Operació al voltant de les dues de la matinada, el 4º Exèrcit Panzer de Hermann Hoth es va dirigir a l’entroncament ferroviari de la ciutat de Voronezh, que va caure nou dies després. L’artilleria alemanya no va cessar de disparar els seus projectils i, cap a les nou del matí, els enginyers havien construït un pont sobre el primer riu que varen trobar per travessar-lo ràpidament. Al mateix temps, el 1º Exèrcit Panzer va marxar del sud de Khàrkiv.

A Berlín, a través de Ràdio Berlín es va difondre un anunci del OKW on s’anunciava la victòria alemanya en el Voljov.

A Japó:

L’emperador Hirohito li va confessar a Kido que degut als èxits dels alemanys al nord de l’Àfrica pensava enviar un telegrama de felicitació a Hitler. Kido li va prometre que parlaria del tema amb el ministre de la Casa Imperial, però el telegrama mai va ser enviat perquè Tsuneo Matsudaria, el ministre de la Casa Imperial, si va negar pel fet de que l’emperador mai havia rebut un telegrama de felicitació per les victòries a l’Àsia.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre juntament amb el mariscal Wilhelm Keitel al mariscal i dirigent finlandès Carl Gustav Emil Mannerheim.

A la nit, durant al sopar, Otto Dietrich li va explicar d’una reclamació de León Degrelle en que es queixava de que en el recent intercanvi de presoners de guerra, entre el belgues mai els hi arribava el torn als rexistes. Hitler va ordenar d’immediat que es fes tot el necessari perquè la influència de Degrelle fos determinant per escollir als presoners belgues que haurien de ser alliberats i va afirmar que havien tingut masses miraments amb els reaccionaris belgues i que havia sigut un error deixar que Leopold III continués a Bèlgica. En canvi, el dictador va dir que estava molt content amb l’actitud dels flamencs en el front oriental i va afirmar que en un futur no hi hauria ni a Bèlgica ni a Holanda un govern amb el qual discutir perquè determinaria la sort d’aquests dos petits Estats a través de declaracions breus i decisives. Seguidament, el líder alemany va confessar el seu desig de construir 750.000 quilòmetres de carretera a la Unió Soviètica i va explicar que volia utilitzar la mà d’obra soviètica no indispensable per l’agricultura o les fàbriques de guerra per la construcció d’aquelles carreteres. Després, Hitler es va felicitar per la conquesta de Tobruk, a Líbia. El dictador va acusar a la vegada a les autoritats espanyoles d’actuar contra ells. Llavors, el líder alemany va explicar que les reunions que mantenien el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt eren molt llargues i, per aquesta raó, creia que els dos caps d’Estat tenien dificultats per entendre’s. El dictador va comparar aquelles reunions amb les que mantenia amb el dictador Benito Mussolini, que no duraven més de dues hores, i per aquest fet creia que entre ells dos sí que hi havia entesa. També va assegurar que pels interessos que tenien amb l’Índia, la Unió Soviètica no s’atrevia a declarar la guerra a Japó. Per intentar esbrinar els plans dels britànics, va demanar flirtejar la filla de Churchill, tot i que els seus diplomàtics havien jutjat aquells mitjans com indignes.

---

L’administrador alemany del districte de Przemysl, el doctor Henisch, va donar a conèixer una instrucció pública que deia que si un ucraïnès o un polonès intentava impedir la campanya de deportació dels jueus seria afusellat. A més, si es trobava un ucraïnès o un polonès en un barri jueu, saquejant les cases dels jueus, seria afusellat, de la mateixa manera si intentava amagar o ajudar a amagar a un jueu. 

A Alemanya:

El Ministeri de Transports va aprovar una ordre que prohibia l’ús de vagons de càrrega pels transport de cadàvers jueus. En cas de dubte s’havia d’aportar proves de que el cos pertanyia a un ari.

---

A Munic, Hans Scholl i Alexander Schmorell varen començar a distribuir quatre pamflets entre els universitaris on demanaven a la intel·ligència alemanya que assumís la seva responsabilitat política. Els dos amics varen distribuir aquells pamflets durant un parell de setmanes.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la zona de Sebastopol, poc després de mitjanit, els alemanys varen travessar en silenci el golf que els havia de portar a la ciutat ucraïnesa en bots pneumàtics i balses. Els soviètics els varen descobrir quan era massa tard, quan les primeres tropes d’assalt alemanyes havien ocupat la central elèctrica. De dia, els stukas varen destruir tots els obstacles soviètics que s’oposaven a l’avanç de la infanteria que, al cap de poc, va travessar l’última defensa antitanc. De seguida el pànic es va estendre dins les defenses soviètiques fins que va regnar el caos. El 3 de juliol de 1942 la ciutat de Sebastopol va ser conquerida pels alemanys. Per altra banda, després d’un combat que va durar dos dies, els soviètics varen evacuar la ciutat de Rostov, i les avantguardes alemanyes varen tenir llibertat per avançar fins al Caucas a través de Kuban. Davant d’aquelles dificultats en què es trobaven als soviètics, aquest dia es va firmar un acord de préstec i arrendament entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica per alleugerir la càrrega soviètica en la guerra.

A l’Atlàntic:

D’Islàndia va sortir direcció a Arcàngel el comboi PQ-17 integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, dos russos, dos panamenys i un holandès) que transportaven 156.500 tones de càrrega (300 avions, 600 tancs, 4.000 camions i remolcs… entre altres) i estaven protegits per 6 destructors i 15 bucs armats de la Home Fleet britànica, que navegava a unes 200 milles darrere el PQ-17. Era el comboi més gran enviat a la Unió Soviètica fins llavors.

En els Estats Units:

El New York Times va publicar un breu article en la pàgina número 5, en la part inferior d’una columna on hi havien els articles breus, en que es mencionava l’assassinat de 700.000 víctimes jueves per part dels alemanys. La informació s’atribuïa al govern polonès a Londres.

---

A la nit, a les oficines de premsa de l’FBI, en el tribunal nord-americà de la plaça Foley de Nova York, Edgar J. Hoover va convocar als periodistes per informar-los que havien detingut a uns agents alemanys que volien atemptar contra els interessos nord-americans. El líder del FBI els va entregar les fotografies dels agents i els va explicar tots els detalls sobre què volien fer aquells homes i com havien actuat.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va condecorar al comandant de la Divisió Totenkopf, el general Theodor Eicke, amb les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller pel seu valor en resistir a Demiansk durant tot l’hivern anterior. A onze dels oficials i soldats d’Eicke els varen concedir la Creu de Cavaller pel seu valor. Parlant amb el dictador, Eicke li va explicar que els seus homes estaven molt debilitats com a conseqüència dels combats, que els faltaven moltes armes i vehicles i que preferiria ser traslladat a França. Hitler li va donar permís.

---

Abans del migdia, la ràdio britànica va emetre un programa per als jueus polonesos en que els va relatar els crims comesos contra ells per part dels alemanys. En ell, es va fer un resum del informe sobre la situació dels jueus polonesos i varen afirmar que els alemanys havien matat a Polònia a 700.000 jueus. Al mateix temps, varen anunciar mesures de represàlies i varen prometre que aquests crims no quedarien impunes.

A Alemanya:

Odilo Globocznik li va recordar a Heinrich Himmler que havia mencionat en una ocasió que en el tema de la deportació de jueus s’havia de fer el més ràpid.

A Eslovàquia:

Des de principis d’any, Eslovàquia col·laborava amb els alemanys en la qüestió jueva i estava deportant als jueus eslovacs en els camps alemanys. Per tal d’evitar que hi haguessin més deportacions, un grup de líders de la comunitat jueva varen subornar als funcionaris eslovacs per assignar certificats de protecció. L’ambaixador alemany a Bratislàvia, Hans Ludin, va presentar una queixa pel fet de que s’havien donat 35.000 d’aquests certificats i, com a resultat, ja no quedaven més jueus per deportar. Fins llavors n’havien deportat 52.000. Ludin va informar al seu govern de la situació i va afirmar que el primer ministre Tuka desitjava continuar amb les deportacions i demanava suport.

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Khàrkiv i va llançar un atac en direcció a Rostov del Don. Al mateix temps, a la zona de Sebastopol, a la nit, aprofitant la foscor l’Alt Comandament soviètic va introduir a la ciutat, a través de tots els mitjans marítims que disposava, a la 142º brigada de tiradors, que va arribar a temps per assistir a l’ocupació alemanya de la ciutat ucraïnesa.

A la Gran Bretanya:

La British Broadcasting Corporation va emetre per ràdio des de Londres un relat sobre el destí dels jueus a Polònia i va declarar que 700.000 havien sigut assassinats. Aquesta informació havia sortit de Polònia i la va rebre l’historiador polonès Emanuel Ringelblum i els seus amics.

A Líbia:

La Força Aèria del Desert va continuar atacant amb intensitat a les forces alemanyes i, aquell dia, es va batre el rècord de número de sortides realitzades per un esquadró de caces (69) en un sol dia.

Dijous:

A Espanya:

Wilhelm Canaris, en nom d‘Adolf Hitler, es va entrevistar amb Francisco Franco al Prado per mirar de convèncer als franquistes perquè mantinguessin a Augustín Múñoz Grandes al capdavant de la Divisió Blava. Tot i que el règim franquista volia treure’s de sobre a Múñoz Grandes per les seves crítiques al règim per no intervenir en la guerra, el dictador espanyol va haver d’acceptar mantenir-lo en el càrrec per no fer enfadar al règim nazi.

En el Reich:

A Alemanya:

1.006 bombarders de la RAF varen atacar el port de Bremen, però no varen causar gaires danys per culpa de la nuvolositat i, a més, varen perdre 49 aparells.

A Lituània:

A la nit, guerrillers lituans varen matar a 1.500 jueus, a més de cremar i destruir diverses sinagogues i tot un barri jueu amb les seves seixanta cases.

A Polònia:

El Batalló Policial 101 va arribar a Zamosc amb l’ordre de desmantellar el gueto de Józefów, al sud de Lublin.

A França:

La Gestapo va ordenar l’arrest de 22.000 jueus de la regió de París per la seva deportació cap a l’Est.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el front de Khàrkiv, els soviètics varen començar a retrocedir després de l’ofensiva alemanya.

A Itàlia:

A Sicília, Benito Mussolini va inspeccionar les tropes alemanyes.

A Líbia:

La Força Aèria del Desert va atacar amb duresa les forces alemanyes. A la nit, avions Wellington varen bombardejar les columnes i els campaments de l’Eix.

En els Estats Units:

A Washington es va anunciar la creació del European Theater of War, Teatre de Guerra Europea, sota el comandament de Dwight D. Eisenhower. A la nit, Winston Churchill va marxar de Washington després de passar set dies reunit amb el govern nord-americà per dirigir-se a Londres per ser present a una sessió important del Parlament. L’oposició al primer ministre va dur a terme una moció de censura a la Cambra dels Comuns després de la desfeta britànica a Tobruk. Harry Hopkins va acompanyar al primer ministre en el seu hidroavió a Baltimore i, segons Ismay, les paraules d’acomiadament de Churchill varen ser:

Ara a Anglaterra, a casa, i a una bella discussió.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la feina que va tenir en els anys vint nomenant als membres del partit nazi. Hitler va afirmar que havia sigut un gran encert el nomenament de Joseph Goebbels com a gauleiter de Berlín perquè “posseïa dues qualitats” indispensables per triomfar a la capital: eloqüència i talent, i va lloar el seu treball. Parlant dels lideratges del partit nazi, el dictador també va elogiar a Erich Koch com a gauleiter i va afirmar que l’havia encertat creant el càrrec de gauleiters perquè d’aquesta manera era més fàcil trobar nous talents. Llavors va tornar a defensar la descentralització de l’Estat amb un contrapès d’una autoritat intangible i va dir que en cas de que li passés una cosa no desitjava que el nou Führer fos elegit per sufragi universal, ja que creia que llavors el poble es dividiria per culpa de la propaganda dels diferents candidats. Volia que el nou cap d’Estat fos elegit per un senat i que un cop seleccionat, en les següents tres hores, l’Exèrcit, el partit nazi i el cos de funcionaris li prestessin jurament. El líder alemany va defensar el sistema de govern del Sacre Imperi Germànic i va dir que no volia que cap dels càrrecs de l’Estat o del NSDAP es convertissin en hereditaris i que per aquest fet apostava per un sistema de trasllats en referència als gauleiters que no s’havia guanyat per si mateixos la seva província al nacionalsocialisme. Per defensar la tesi de Hitler, Martin Bormann va afirmar que el fill d’un professor de matemàtiques no s’inclinava a seguir els passos del seu pare i Hitler li va dir que la majoria dels fills heretaven les qualitats de la mare i no del pare.

---

Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu metge Felix Kersten.

---

A Auschwitz va arribar-hi un tren amb deportats francesos provinents del camp de Drancy.

A Egipte:

L’Afrikakorps va arribar a Sidi Barrani.

En el bàndol Aliat:

El general Charles de Gaulle va arribar a un acord amb els moviments clandestins francesos de resistència.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va informar a Adolf Hitler dels resultats de la conferència celebrada el 4 de juny sobre l’energia nuclear i les mesures que s’havien pres per ajudar en el desenvolupament de la investigació en aquell camp. Speer no el va voler informar gaire perquè no creia que la bomba atòmica es pogués fabricar aviat, i estava convençut de que no tindria cap transcendència en aquella guerra. Però Hitler ja estava informat per uns altres informes sobre els projectes de l’energia nuclear, i aquests informes eren més detallats i més optimistes que els de Speer. Els havia realitzat el seu fotògraf i amic, Heinrich Hoffmann, que tenia una amistat amb el ministre de comunicacions, Wilhelm Ohnesorge, que estava interessat pels projectes de l’energia nuclear. Segurament aquests informes els havia redactat Ohnesorge. Quan Speer va veure els informés del fotògraf Hoffmann es va enfadar molt, ja que no li va agradar que Hitler no es dirigís als responsables directes per informar-se i ,en canvi, s’informés per informes pocs fiables, sent la majoria de les informacions suposicions de gent que no era entesa en la matèria. Hitler mai va entendre com funcionava la fabricació de la bomba atòmica i no li va agradar parlar-ne per la desconeixença que tenia d’aquell tema. Però, en canvi, sí que es va interessar més del següent tema del que varen parlar amb Speer. Es tractava del nou tanc de 1.000 tones, el Landkreuzer P 1.000 Rate. Des del primer moment li va agradar aquell nou tanc i va demanar que es construís de seguida. Aquell dia, l’empresa Porsche també va dissenyar per al Reich un nou tanc armat, el Tiger, amb un canó més gran. L’empresa va prometre que els primers prototips estarien disponibles pel maig de 1943. Un altre tema del qual varen parlar amb Speer va ser el del llançament d’un nou coet que s’havia llançat el 13 de juny. Hitler no confiava massa en aquella nova arma i va posar en dubte la punteria del projectil.

Tot i que l’entrevista amb Speer no va ser del seu gust, Hitler encara continuava eufòric per la victòria d‘Erwin Rommel del 21 de juny i li va explicar en el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que els britànics estaven en una crisi molt important i que la prova d’aquest fet era que el primer ministre Winston Churchill havia anat a Washington. Més tard, Goebbels va indicar en els seus col·laboradors que la propaganda no havia de causar a l’opinió pública la impressió de que la Gran Bretanya estava completament acabada. El ministre va posar èmfasis sobre el fet que la política informativa oficial britànica treballava amb el principi d’exagerar, primer a propòsit, la gravetat de les derrotes per després presentar-les com a favorables.

Al migdia, Albert Forster els va explicar que els cafès de Danzig estaven plens durant les tardes i que s’hi veien moltes dones ocioses i molt pintades. Per aquest fet, la policia l’hi havia demanat permís per fer vigilar aquests establiments, però els va explicar que creia que no era oportú actuar. Hitler li va donar la raó perquè considerava que la policia només havia d’actuar sobre els elements asocials i no en establiments públics. A més, considerava que la dona treballadora tenia dret a poder-se relaxar després de la seva jornada laboral. Tampoc volia que s’actués contra aquelles persones que per consum propi compraven sense cupons saltant-se la llei o els pagesos que venien els seus excedents sobrants en el mercat negre. En parlar d’una intervenció de l’Estat com a comprador per segon cop de determinats productes, Goebbels va afirmar que aquesta solució se semblava a la de l’ou de Colón. A la pregunta de Hitler sobre quan seria possible introduir una reglamentació adequada, Martin Bormann li va contestar que ja s’havien adoptat mesures necessàries i que entrarien de seguida en vigor. Hitler va seguir el seu anàlisis dient que hi havia motius per enfadar-se quan es pensava en determinades mesures que privaven al poble de productes indispensables i va dir-los que no havia estat d’acord en que els soldats no poguessin comprar el que volguessin en els magatzems francesos i, per aquest fet, l’hi havia ordenat a Hermann Göering que anul·lés aquesta mesura, que va considerar estúpida. Parlant de les provisions de fruites i llegums, Forster els va informar de que havia autoritzat la venda directa del productor al consumidor per tal d’evitar que les mercaderies es fessin malbé en passar per les mans de nombrosos intermediaris. Hitler un altre cop li va donar la raó i va demanar posar fi a les “tonteries” del Ministeri d’Alimentació”, ja que considerava que la reglamentació de caràcter general havia de quedar reduïda al mínim indispensable. Pensant en la situació de Berlín, Goebbels va expressar el seu temor de que els obrers quedessin en desavantatge en el cas de que s’autoritzés les compres directes al productor. Responent a una pregunta de Hitler, Bormann va dir-los que la compra directa als productors estava reglamentada pels Gauleiters en funció de les ordenances locals i que per aquest fet estava prohibit en certes comarques de l’Alemanya occidental i a la regió de Martin Mutschmann fer aquestes compres. Hitler va concloure que era necessari acabar amb el sistema anàrquic amb la compra-venda de fruites i llegums, i va demanar acabar amb la burocràcia i la centralització de l’Estat. Tot i això, el dictador va exigir que s’assegurés que les grans ciutats industrials fossin proveïdes per les grans explotacions agrícoles veïnes i, a la vegada, una utilització més racional dels productes alimentaris  en les grans ciutats multiplicant en elles el número de cantines per ús d’obrers i treballadors, i augmentant al mateix temps el número de cuines populars. Per acabar el seu discurs, Hitler va pregar que es fes l’impossible per tal de que els productes agrícoles excedents procedents de les zones que ocupaven fossin posades a disposició del consumidor alemany.

---

Aquell dia es varen començar a enviar els primers presoners en el programa d’eutanàsia a Auschwitz i es varen produir els primers gasejaments massius. Les primeres víctimes varen ser malalts mentals polonesos i jueus polonesos que estaven ingressats en hospitals psiquiàtrics.

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Heinrich Himmler, Herbert Backe va presidir una reunió en el que es discutien les dificultats de d’aprovisionament del Govern General i va ordenar retallar encara més les racions de la població local de l’Est. Backe va senyalar que encara quedaven 3,5 milions de jueus al Govern i va afirmar que Polònia havia de ser sanejada en el curs d’aquell any.

---

Viktor Brack va enviar una carta a Himmler per suggerir-li que uns dos o tres dels deu milions de jueus destinats a l’extermini havien de ser esterilitzats utilitzant els raigs X. Brack els volia salvar la vida perquè, segons la seva opinió, estaven en molt bones condicions per fer treballs. Himmler li va respondre que iniciés els experiments d’esterilització només en un camp de concentració. Brack també el va informar que, sota les ordres de Philipp Bouhler, havia posat a la disposició d‘Odilo Globocznik una part dels seus homes perquè poguessin completar “la seva missió especial” (el genocidi jueu) i que després d’una nova petició per la seva part havia col·locat encara a més persones.

A França:

El departament IV B 4 va transmetre a través del cap del servei IV una ordre de Himmler segons la qual tots els jueus establerts a França tenien que ser desplaçats el més ràpid possible.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht no paraven d’avançar en el front de l’Est i l‘exèrcit soviètic es va tenir que retirar del front de Khàrkiv, fet que va provocar que els alemanys ataquessin la ciutat de Rostov del Don. Però, tot i l’avanç dels alemanys, 16.000 homes del 2º Exèrcit de Xoc i del 59º Exèrcit soviètic en el Voljov varen poder escapar de les mans dels alemanys, tot i que 14.000 homes no varen tenir la mateixa sort i varen ser atrapats i empresonats pels alemanys. Per altra banda, el general de divisió Bruno Sculetus, de la divisió de Seguretat 281, racionalitzava en un informe al seu superior l’afusellament de 128 gitanos per la Policia Secreta de Campanya.

A la Gran Bretanya:

Després del discurs del dia anterior de Pierre Laval en que demanava en els francesos que anessin a treballar a Alemanya, Charles de Gaulle des de Londres va pronunciar un discurs dirigit als francesos en que els demanava que resistissin i lluitessin contra les autoritats alemanyes.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen destruir l’embarcació colombiana Resolute.

A Tailàndia:

A la base de Bampong varen arribar-hi 300 presoners britànics per construir-hi un campament i un altre per als guàrdies japonesos.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Joseph Goebbels va parlar d‘Erwin Rommel i va fer observar que generals com Walther von Brauchitsch, Gerd von Rundstedt i altres no estaven al mateix nivell que la Guineu del Desert o d’Eduard Dietl i va afirmar que els dos últims generals eren molt estimats pel poble. Adolf Hitler va afirmar que Dietl no només era popular entre ells, sinó que també a Finlàndia, i va dir que si Rommel era tant estimat era perquè el poble adorava aquest general que havia obtingut tantes victòries contra els britànics i va dir que la seva vàlua i el seu talent no tenien discussió. El dictador els va comentar que si havien tingut èxit al nord de l’Àfrica era perquè s’havien adonat de que en el desert la guerra seria motoritzada i, per aquest fet, havia demanat a la Volkswagen que fes les proves convenients per tal de que els seus vehicles es moguessin bé pel desert. Hitler va lloar llavors els cotxes de la Volkswagen i va afirmar que es convertiria en el cotxe del poble de tot Europa i imaginava que se’n haurien de produir un milió i mig cada any. Més tard, Hitler va nomenar de manera oficial a Rommel mariscal de camp.

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Eichmann va informar als seus subordinats sobre el pla de l‘Operació Reinhard. Eichmann va explicar que en primer lloc es deportarien 40.000 jueus de França, 40.000 d’Holanda i 10.000 de Bèlgica cap a Auschwitz, a un ritme de 1.000 al dia en tren. Eichmann va destacar que per part del Ministeri d’Afers Exteriors no s’havia posat cap objecció a aquestes mesures.

---

En el Ministeri de Propaganda varen començar a ressonar les paraules de Klaus Hubmann i d’altres dos companys seus del 9 de juny en que va declarar que no descansaria fins que Heinrich Glasmeier fos destituït com a director general de la Radiodifusió del Reich. Leopold Gutterer va informar a Goebbels del que havia passat i va sol·licitar l’acomiadament immediat de Hubmann. L’endemà, Goebbels va culpar a Hubmann de tornar a comprometre la convivència en la Radiodifusió del Reich i que s’havia revelat contra la seva autoritat i la del director general i superior seu. Aquella mateixa nit, Ernst Himmler va trucar al seu germà Heinrich Himmler al quarter general de Hegewald i al seu secretari Karl Brandt per organitzar una trobada entre ell, Ernst, i Werner Naumann per intentar evitar l’acomiadament de Hubmann. L’acomiadament es va mantenir, el que significava que Hubmann no podria reclamar drets de pensió durant els següents nou anys. Aquella mateixa nit, el cap de les SS va oferir-li a Hubmann contractar-lo per la seva oficina pel mateix salari que havia tingut fins llavors. Sembla que a Hubmann no li va interessar l’oferta.

En el transcurs d’aquell dia, Himmler es va reunir amb Herbert Backe per parlar de com afectava la deportació dels jueus alhora d’obtenir matèries primes en el camp.

A Líbia:

A Tobruk, Rommel va reunir als seus homes i els va dir que ara tenien que aniquilar totalment als seus enemics i que en els següents dies tornaria a exigir-los una total entrega per poder aconseguir els seus objectius. A continuació, amb el seu imparable avanç, l’Afrikakorps va entrar a Egipte per Salum. Els britànics, per la seva part, varen tenir que retrocedir fins a Marsa Matruh, a més de 300 quilòmetres d’Alexandria.

A França:

A Vichy, Pierre Laval va acceptar un acord amb Fritz Sauckel per enviar mà d’obra francesa a Alemanya i va així ho va comunicar en un discurs. Era el sistema Relève. Per cada tres voluntaris, tres presoners de guerra serien alliberats. Laval també va explicar a continuació que França no podia continuar passiva i indiferent davant la immensitat dels sacrificis que Alemanya estava disposada a fer amb l’objectiu de construir una Europa en la que els francesos tenien que ocupar el seu lloc. En concloure el seu discurs, Laval va afirmar que desitjava la victòria d’Alemanya perquè, sense ella, el bolxevisme assetjaria a tot arreu. Després del discurs, la majoria de la població francesa va entendre que el Govern havia perdut tota la seva independència.

Després de sentir el discurs, Henri Frenay va treballar en dues directives: una per als seus caps regionals i una altra per la junta editorial Combat. En elles, Frenay els demanava desobeir l’ordre de Laval i lluitar per la llibertat. Es varen imprimir i distribuir uns 80.000 exemplars d’aquesta edició.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, els alemanys varen començar una ofensiva per tal de conquerir Sebastopol.

En els Estats Units:

A Washington va acabar la conferència entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill començada el 18 de juny.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, després de que el dia anterior Adolf Hitler marxés al front, Eva Braun va marxar a Itàlia de vacances durant quatre setmanes. Aquell va ser l’últim viatge a l’estranger de la parella de Hitler. 

---

A Munic, Heinrich Himmler va assistir al funeral d’Estat del Korpsführer Adolf Hühnlein.

A Líbia:

Després de la retirada aliada a Egipte, les tropes d’Erwin Rommel, que havien ocupat la ciutat de Tobruk el dia anterior, varen acabar de destrossar, tant per terra com per aire, al 8º Exèrcit britànic i les tropes australianes de la ciutat, capturant a 30.000 soldats britànics i Aliats, molts d’ells sud-africans, i 2.000 vehicles en funcionament. A primera hora, els homes del comandant Neil Ritchi varen intentar sortir de la ciutat, tal i com els havia ordenat la nit anterior el seu comandant, però la ruta que volien seguir estava tallada per les tropes de Rommel.

A les 9:40 del matí, el general Hendrik Klopper, que comandava la 2º Divisió d’infanteria sud-africana i tenia el comandament de la fortalesa de Tobruk, va trobar-se amb els generals de l’Eix per entregar-los la capitulació. Els britànics varen deixar a la ciutat grans piles de caixes plenes d’aliments (unes 5.000 tones), conserves i begudes i, per si no fos poc, les cisternes d’aigua i tots els magatzems de combustible, unes 2.000 tones, es varen capturar intactes. En seguit, Rommel i el tinent general Fritz Bayerlein varen recórrer els carrers de la ciutat damunt del vehicle Horch Kfz 15. A la nit, les últimes unitats britàniques que encara combatien varen entregar les seves armes.

Quan en el quarter general de Rastenburg varen arribar les notícies dels èxits de Rommel, Hitler, que acabava d’arribar al quarter d’Obersalzberg, es va posar tan content que va decidir l’endemà ascendir a Rommel a mariscal de camp. Tot i rebre el bastó de mariscal, Rommel li va escriure a la seva esposa que hagués preferit rebre una divisió més. El dictador va creure que aviat tindria tot el control del nord de l’Àfrica i es podria centrar en el front oriental. A Alemanya, després de que les autoritats varen tenir coneixement d’aquella victòria, varen anunciar per la Gran Ràdio Alemanya aquella victòria i varen treure descaradament pit de la situació.

Els alemanys estaven molt convençuts en aquells moments de les seves possibilitats i, aquella mateixa nit, Albert Kesselring, que aquella mateixa tarda havia volat fins a Tobruk per reunir-se amb Rommel, va deixar clar que ocupar Malta havia de ser el següent pas. Pensava que es podria dur a terme l’operació per al mes següent. La Guineu del Desert, però, no estava gens d’acord en aquell assalt i va insistir en atacar al 8º Exèrcit ara que estava en retirada i en cap cas volia que li retiressin el suport aeri. Kesselring va insistir amb la seva idea i li va explicar que les seves possibilitat d’èxit serien menors si no controlaven del tot el subministrament en el Mediterrani. Cap dels dos va cedir, però Rommel va acabar guanyant la partida.

---

Des de Londres, Charles Portal va ordenar utilitzar per la RAF els bombarders nord-americans pels seus atacs nocturns a terres alemanyes i reservar nou grups de bombarders, que es denominarien Ales de tres esquadrons, per l’Orient Mitjà.

En els Estats Units:

A Washington, a la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb Winston Churchill, Alan Brooke, el general George Marshall i altres comandants d’alt rang per definir l’estratègia militar conjunta. Abans, Churchill havia mantingut converses privades amb Roosevelt en la casa de camp del president a Hyde Park, Nova York.

Enmig de la reunió, el President va rebre una nota de color rosa on es comunicava la caiguda de Tobruk. Després de donar-hi una ullada li va donar en el primer ministre britànic perquè la llegís. Churchill, totalment bloquejat, va demanar una confirmació, que va arribar poc després. Roosevelt, en veure Churchill molt preocupat (més tard va comentar que una cosa era la derrota i una altra la desgràcia), li va preguntar en què el podia ajudar. 

En el Pacífic:

Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Kiska, al nord-est de Japó.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va marxar del Berghof, a Obersalzberg, per dirigir-se durant diversos mesos al front per dirigir l’ofensiva d’aquell estiu a la Unió Soviètica.

---

Heinrich Himmler va tornar a la seva casa de Gmund per assistir l’endemà al funeral d’Estat del Korpsführer Adolf Hühnlein i, de pas, estar una nit amb la seva filla. La seva esposa Marga no era a casa perquè havia emmalaltit com a conseqüència d’una vacuna contra la virola i va estar 14 dies internades a un hospital militar a Jelgava, Letònia.

---

La Reichsvereinigung va rebre la informació de que a finals de mes es tancarien totes les escoles jueves.

A Líbia:

A les 5:20 del matí, diversos centenars de bombarders alemanys varen atacar el perímetre sud-oriental de la ciutat de Tobruk. Immediatament després, la infanteria de l’Afrikakorps, la infanteria d’acompanyament de la 15º Panzer i la del 20º Cos italià varen passar a l’atac i varen començar a avançar direcció a la ciutat libanesa. Dues hores després, les tropes d’assalt alemanyes varen aconseguir penetrar les posicions britàniques. Cap a les onze del matí, les divisions Ariete i Trieste varen rebre l’ordre de penetrar la bretxa oberta per l’Afrikakorps. Sabent que no podien perdre aquella vital ciutat portuària, unitats britàniques van arribar al pas de Halfaya, a la frontera entre Egipte i Líbia, per defensar la ciutat de Tobruk. Al migdia, l’Afrikakorps va arribar a Sidi Mahmud després d’haver destruït 50 tancs britànics i les tropes varen arribar al camí que conduïa a Tobruk. A les set de la tarda varen entrar els primers carros de combat i l’Afrikakorps va ocupar la ciutat i el seu port. Al vespre, dues terceres parts del perímetre de la fortalesa britànica estava a mans de les forces de l’Eix. Els britànics varen dividir la zona que controlaven de la ciutat per la meitat, amb les forces sud-africanes atrapades a la banda occidental. A les vuit del vespre, Neil Ritchie, conscient de que ja no hi havia res a fer, va ordenar en els seus homes que trenquessin el cèrcol alemany i sortissin de la ciutat.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la zona de Sebastopol, els alemanys varen ocupar el Fort Lenin.

A la Gran Bretanya:

Rudolf Hess va escriure una carta al doctor Karl Haushofer en que li confessava que el fracàs de la seva missió no es podia negar, tot i que va afirmar que no tenia res a criticar-se.

---

Carl Andrew Spaatz va celebrar la seva primera conferència d’Estat Major a gran escala en el quarter general del Comandament de Bombardeig, a High Wycombe. En la reunió, el comandant nord-americà va subratllar la necessitat de cooperació entre ells, els nord-americans, i el Comandament de Bombardeig. Tot i això, va deixar clar que la 8º Força Aèria no imitaria les tàctiques del Comandament de Bombardeig.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el camp d’extermini de Sobibor hi va arribar un comboi procedent de Düsseldorf carregat de jueus. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas.

A França:

De l’estació de Bobigny va sortir un tren carregat de dones jueves per ser enviades als camps de l’Est. Durant el viatge de tres dies fins arribar a Breslau, els alemanys no els hi varen oferir en cap moment aigua, tot i les súpliques de les víctimes.

En el front oriental:

El tinent coronel Rudolf Schmidt, el comandant del 2º Exèrcit alemany, va assegurar que esperava que les tropes entenguessin la diferència entre els partisans i aquells que vivien en zones de partisans pressionats pel terror. Per Schmidt només depenia de si estaven del seu bàndol o no en atacar-los.

En el sector sud:

Els soviètics varen trobar uns documents en un avió alemany destruït que confirmaven que els alemanys atacarien Stalingrad i el Caucas, però Hozyain va desestimar aquells documents per considerar-los una filtració de l’enemic.

A Líbia:

Les forces d’Erwin Rommel varen passar ràpidament pel costat de la ciutat de Tobruk, defensada per la 2º Divisió sud-africana, la brigada de la guàrdia reial i la 32º Brigada de tancs composta per 70 carros de combat, sense aturar-se i varen apoderar-se dels aeròdroms situats a l’est del port. Però durant aquell dia una columna de proveïments va arribar a la zona britànica.

Quan semblava que no atacarien la ciutat libanesa, a la nit, unitats d’assalt de les forces de l’Eix varen arribar al punt on havien d’iniciar el seu atac l’atac sobre Tobruk. Durant aquella nit, els fusellers britànics varen atacar un campament alemany, però varen ser rebuts amb un contraatac i es varen tenir que retirar.

En els Estats Units:

A Washington, George John Dasch, el líder d’un grup de sabotejadors alemanys, va decidir entregar-se a les autoritats i va trucar a l’FBI per comunicar-los que es trobava a l’hotel Mayfower, a l’habitació 435. La resta dels seus companys cauria en els següents dies.