Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Durant el sopar, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que si mai el Vaticà deixava el seu lloc, creia que no hi havia motiu per substituir-lo. Després de recordar-los que les relacions entre ells i el Vaticà estaven fundades sobre el concordat de 1933, els va dir que aquest concordat no era res més que la prolongació dels que ja existien entre el Vaticà i els diversos estats alemanys i considerava que les relacions amb l’Església s’havien convertit en supèrflues. Hitler també els va dir que no existia cap acord entre l’Església i els territoris que havien ocupat i va demanar no fer cas a qualsevol influència del Vaticà sobre la situació religiosa dels nous territoris. Preferia que les relacions entre l’Estat i l’Església es basessin en acords particulars, ignorant el concordat, i considerava que l’encarregat de dur a terme aquesta relació havia de ser el Reichsstatthalter. Hitler també proposava deixar d’entregar milers de milions a l’Església cada any per així tenir el clergat més sumís i volia que les aportacions es fessin a uns cures seleccionats prèviament i va assegurar que després de la guerra acabaria amb el concordat i denunciaria l’Església de tots els atacs havien ocasionat contra ells, com en la cooperació en l’assassinat de Reinhard Heydrich. També va demanar no respondre totes les notes provinents del Vaticà i els va confessar que ell havia fet tots els possibles per no reunir-se amb el nunci papal. Hitler va posar l’exemple del bisbe Clemen August von Galen per trencar amb el concordat després de la guerra per substituir-lo per regulacions regionals i retirar part de les ajudes econòmiques a l’Església. Només pensava donar un 3% del que rebia de l’Estat.
Després de sopar, Hitler els va dir en els seus convidats que Ulrich von Hutten i Goetz von Berlichingen havien sigut dues figures avançades en el seu temps i per tal de no oblidar-los havia ordenat que es donés el seu nom a les següents embarcacions de guerra. Però, en canvi, Hitler s’oposava a que un buc de guerra portés el seu nom perquè sabia que li portaria greus conseqüències. Per aquest mateix motiu els va confessar que havia canviat el nom del Deutschland, ja que no es podien permetre perdre una embarcació que portés aquest nom. En aquell moment va ser informat de que s’havia iniciat una campanya en el Protectorat de Bohèmia i Moràvia en forma de reunions que es celebraven en tot el territori, en les que es feia una crida a la més estreta col·laboració amb el Reich. Hitler els va explicar que aquesta iniciativa era conseqüència d’una entrevista que havia tingut a la Cancelleria amb Emil Hacha durant l’enterrament de Heydrich. Li havia dit a ell i als ministres que l’acompanyaven que no toleraria cap més atac contra els interessos del Reich i que si tornava a passar no tindria problemes en deportar a tota la població txeca. Hitler els va explicar que considerava els txecs uns bons obrers i que per tant tenia interès en que regnés la calma en el seu país, ja que dues de les fàbriques més importants de guerra es trobaven allí. El dictador va assegurar que el canvi de rumb dels txecs també era gràcies a la intervenció d’Otto Meissner, que després de l’enterrament de Heydrich havia persuadit als representants txecs.
A Auschwitz es va fer la primera selecció a l’anada de l’estació amb jueus eslovacs. Els que varen ser aptes per treballar no varen ser assassinats, de moment, perquè els volien utilitzar com a esclaus. Els altres, que varen ser la majoria, varen ser assassinats. Obeint les ordres, les víctimes es varen despullar i varen entrar nuus a les cambres de gas pel túnel. Allí varen ser tancats i al cap d’uns minuts varen morir asfixiats.
A Holanda:
L’Oficina Central d’Emigració Alemanya, la Zentrallstelle, i el Consell Jueu varen enviar les primeres cartes a 4.000 jueus, la gran majoria refugiats, perquè es concentressin a un lloc el 14 de juliol per la primera deportació massiva a Auschwitz.
Per primer cop es varen produir els primers atacs de l’aviació nord-americana a Europa. Sis avions nord-americans es varen sumar a una formació de bombarders britànics en un atac aeri als aeròdroms alemanys a Holanda.
A Ucraïna:
A la ciutat de Lutsk, a Volhynia, els alemanys varen treure a 4.000 jueus de les seves cases, els varen portar a fora la ciutat i els varen matar.
A Letònia:
Heinrich Himmler va viatjar en tren a Tilsit i es va reunir amb la seva esposa Marga, que estava ingressada a un hospital militar a Jelgava a conseqüència d’una vacuna contra la virola i la va acompanyar en tren a Berlín.
A França:
Pierre Laval es va reunir amb el SS Hauptsturmführer Theodor Dannecker per parlar de les deportacions dels jueus francesos. En la reunió també hi havia Rene Bousquet, que fins llavors no havia volgut participar en la deportació dels jueus francesos. Bousquet va assegurar-li a Dannecker que participarien en la deportació de tots els jueus sense Estat de totes les zones, l’ocupada i la no ocupada. Laval li va afegir que durant les evacuacions de les famílies jueves de la zona no ocupada també podien dur-se als nens menors de 16 anys, en quan al destí que correguessin els nens a la zona ocupada li era indiferent, va assegurar.
A l’Atlàntic:
El comboi Aliat PQ-17, integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, dos russos, dos panamenys i un holandès) i protegits per 6 destructors i 15 bucs de guerra armats, va ser atacat pels submarins i avions alemanys en l’Operació Jugada de cavall. Al matí, quatre d’aquests vaixells mercantils varen ser enfonsats pels bombarders Heinkel. A la tarda, el comboi va ser atacat per uns 25 bombarders Ju-88, que varen assetjar les naus aprofitant els núvols d’aquella jornada per amagar-se.
Davant l’atac alemany i el perill de que vinguessin destructors i vaixells de guerra alemanys, des de Londres l’almirall britànic Dudley Pound es va espantar i encara ho va fer més quan va rebre informació de Bletchley Park que deia que havien desxifrat una senyal naval alemanya secreta que afirmava que el cuirassat Tirpitz havia sigut localitzat entrant en un port noruec el 3 de juliol. Per Pound aquell fet significava que el Tirpitz s’estava preparant per interceptar al comboi PQ-17 i tenia por que s’hi unissin el Scheer, el Lützow (que estava ancorat a Altafjord) i el Hipper. Però la realitat era una altra, ja que el cuirassat només estava canviant d’ancoratge. En seguit, Pound va convocar una reunió del seu Estat Major. Tots els membres, excepte un, el mateix Pound, varen defensar que el comboi tenia que seguir unit, tot i que el vice-almirall Henry Moore va suggerir que si havien de donar l’ordre de dispersar el comboi es fes immediatament.
A la nit, Pound continuava contrari a l’opinió dels membres del seu Estat Major i va ordenar que el comboi es disperses, desautoritzant l’almirall i comandant en cap de la Flota John Tovey i el Centre Operatiu d’Intel·ligència, que també volien que continuessin avançant tots junts. El comodor del comboi i el comandant de l’escorta pròxima varen quedar horroritzats davant d’aquella nova ordre, però no varen poder fer res per oposar-s’hi. En conseqüència, els destructors es varen acomiadar i varen deixar que les embarcacions del PQ-17 s’enfrontessin soles contra els alemanys. Però, per sort dels britànics, Hitler va ordenar l’endemà que els seus quatre bucs de guerra que es dirigien cap al comboi tornessin al seu lloc. Al final només 13 embarcacions varen arribar al seu destí, Arcàngel, transportant 156.000 tones. 99.300 tones es varen enfonsar al mar amb 430 dels 594 tancs, 3.350 dels 4.246 vehicles i 210 dels 297 avions. A més, es varen ofegar 153 homes.
En el front oriental:
En el sector sud:
En l’Operació Blau, després d’un llarg assalt, les tropes de l’11º Exèrcit alemany a Crimea dirigit pel mariscal Erich von Manstein van capturar a la ciutat Sebastopol a 90.000 presoners.
A Egipte:
A El-Alamein, els neozelandesos varen començar una contra-ofensiva contra les tropes d’Erwin Rommel, que estaven atrinxerades després d’haver-se de retirar l’1 de juliol de 1942. Però quan els neozelandesos varen arribar a les posicions del mariscal Rommel, els alemanys varen rebre divisions de refresc des d’Ariete i Trieste.
En el Pacífic:
Avions Douglas SBD3 varen atacar i enfonsar el portaavions japonès Akagi.
Diari del Tercer Reich 