Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va emetre la seva Directriu Número 42 amb el títol Instruccions per operacions contra la França no ocupada i la Península Ibèrica. Hitler volia ocupar el sud dels Pirineus i assegurar-se els ports de la costa nord d’Espanya sense negociar-ho ni discutir-ho amb les autoritats espanyoles i altres no alemanyes.

Al migdia, abans de dinar, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich. El ministre acabava aquell dia de prohibir en els jueus assistir a les perruqueries. Els alemanys anaven mica en mica o en passos de gegant restringint els drets dels jueus. A la França ocupada s’havia prohibit a la població jueva l’accés a tots els llocs públics; el teatre, les places, els restaurants, els bars, les biblioteques… i a París s’havia ordenat en els jueus que cosissin una estrella groga al costat esquerre dels seus abrics o jaquetes. Amb un excel·lent humor, Hitler li va dir en el seu ministre i amic que amb l’avanç en el Caucas s’estava estrenyent el sistema soviètic i pensava que les últimes pèrdues soviètiques a Kerch i Khàrkiv eren irreparables ja que, segons el dictador, Iosif Stalin havia esgotat els últims recursos i estava convençut de que la Unió Soviètica estava travessant greus dificultats per assegurar els subministraments d’aliments i va afirmar que la seva població estava desmoralitzada. Parlant d’Occident, el dictador li va comunicar que Bèlgica, amb les seves dues antigues províncies germàniques de Flandes i Brabant, quedaria dividida en Reichsgaue alemanys. Al mateix volia que passés en els Països Baixos i tant li feia el què pensés el dirigent nacionalista holandès Anton Mussert. Durant al dinar, el dictador va dir-los que volia fer cas omís a les objeccions a les deportacions dels treballadors forçats jueus de Berlín perquè podria substituir-los per treballadors estrangers i va ordenar a Albert Speer que substituís els jueus que treballaven en les indústries d’armament per treballadors estrangers tant aviat com fos possible. Tot i això, Goebbels va advertir que veia un gran perill en el fet que 40.000 jueus sense res a perdre estiguessin a la capital i li va demanar una política més radical contra els jueus. Arrel de l’atemptat contra Reinhard Heydrich el 27 de maig, el ministre continuava patint que un jueu pogués atemptar contra les seves vides. Hitler hi va estar d’acord, ja que creia que el perill contra les seves vides augmentaria a mesura que es compliqués la situació militar, i li va afegir que l’experiència de la Primera Guerra Mundial mostrava que els alemanys únicament prendrien part en moviments subversius si els jueus els convencien per fer-ho i va recalcar que per “les ganes de venjança que tenien els jueus” no els podia enviar a Sibèria perquè en un futur podrien recuperar la seva vitalitat i va assegurar que preferia evacuar-los a l’Àfrica Central, ja que allí viurien en un clima que no els faria ni més forts ni més resistents. Goebbels, però, confiava que amb la deportació dels jueus alemanys s’havia neutralitzat la perillositat d’aquests. Hitler també va explicar que la policia jueva dels guetos atacava violentament als seus compatriotes d’una manera que ni la seva policia s’havia atrevit a utilitzar. El dictador també va assegurar que els jueus mes formats i que havien exercit grans professions en diferents grans ciutats després de conviure durant dues setmanes en un gueto s’havien “guetificat” i per ell era una prova més de que els jueus eren asiàtics i no europeus.

Ben dinat, Goebbels va fer projectar una pel·lícula sobre Lola Montes. El dictador va comentar que s’havia d’anar amb molta atenció de no presentar sota una falsa llum el destí d’aquella dona, ni la personalitat del rei Lluís I de Baviera. Hitler va defensar que Lola era una dona intel·ligent i de mirada llarga i del monarca bavarès va afirmar que era un gran home i un dels més grans arquitectes. El dictador va aprofitar que parlava d’aquestes dues personalitats per atacar l’església catòlica, que havia sigut hostil amb els dos. Canviant radicalment de tema, Hitler va dir que, en interès de la nació, havia dividit Àustria en una sèrie de províncies i els va prometre que estava decidit a actuar de la mateixa manera en totes les parts del Reich.

Després, Hitler es va reunir amb el líder indi Chandra Bose.

---

Heinrich Himmler va autoritzar la creació de bordells en els camps de concentració destinats als treballadors forçats.

---

Bernhard Lichtenberg va ser sentenciat a presó pels seus comentaris a favors dels jueus des del seu pupitre de la Catedral de Santa Eduvigis. El prior va morir el 5 de novembre de 1943.

A França:

Tal hi com s’ha comentat, els jueus de París varen ser obligats a dur l’estrella groga. Un diari col·laboracionista francès va declarar que era possible que l’estrella groga portés un sobresalt a alguns catòlics, però va afegir que era la renovació catòlica més estricte.

A Ucraïna:

En el poble de Radziwillow, a Volhynia, els alemanys varen reunir a 3.000 jueus per assassinar-los. Un grup de joves es va intentar fugir pels boscos, però els alemanys no varen tardar en trobar-los i matar-los.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a la nit, els alemanys varen matar a uns quants jueus en forma d’escarment. Entre les víctimes hi havia una persona que estava malalta i que no es podia aixecar del llit. Quan el varen fer seure a una cadira, el varen tirar des del segon pis del carrer de Mylna número 11 i li varen disparar mentre queia. En el mateix pis varen matar a tres homes més. A part, els alemanys varen dur a terme una batuda per trobar gent per portar-los als camps de treball per treballar en l’Organització Todt a la localitat de Bobruysk, a Bielorússia.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna va acabar la Batalla de Khàrkiv amb el resultat final de 230.000 baixes soviètiques.

---

Per tal de fer creure en els soviètics que es dirigirien a Moscou enlloc del sud de la Unió Soviètica, el mariscal de camp Günther von Kluge va firmar com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre l’ordre falsa d’avançar cap a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Robert Bruce Lockhart. el director general de l’Executiva de Guerra Política, va parlar amb els caps de l’Estat Major sobre les limitacions de la Resistència.

A Madagascar:

El cuirassat HMS Ramillies va ser greument danyat després de l’atac d’un mini-submarí japonès I-20 en el port de Diego Suárez. Els japonesos també varen danyar a un petrolier de més de 7.000 tones. En acabar l’ofensiva, amb les seves bateries esgotades, el mini-submarí va ser rodejat, però abans de caure presoner els tripulants es varen disparar un tret.

En els Estats Units:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, va mantenir conversacions amb l’administració del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt per negociar com fer front a la guerra.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El professor de les SS i director de l’Institut d’Agronomia i Política agrària a la Universitat de Berlín, Konrad Meyer-Hetling, va presentar una memòria a Heinrich Himmler, on li esquematitzava un país només amb i per a alemanys. El professor li va assegurar que la massa continental oriental es dividiria en les anomenades marques colonials i que el poder d’aquests territoris correspondria a ell, Himmler, a qui va definir com a futur rector feudal de l’Est que dirigiria als colons de les marques en els espais previstos i els concediria diversos feus, temporals, hereditaris i amb drets especials sobre la propietat.

---

Joseph Goebbels va escriure, fent referència a l’atemptat contra Reinhard Heydrich del dia anterior, que aixafarien als causants de l’atac i va afegir que la seva campanya contra els jueus de Berlín es lliuraria segons línies similars a les de Heydrich a Praga. Goebbels va afegir que havia demanat una llista d’ostatges jueus i va augurar que hi hauria molts arrestats. 

---

En el camp de concentració de Sachsenhausen es varen afusellar a 250 jueus acusats d’haver participat d’una manera o una altra en l’atemptat del 18 de maig en l’exposició El Paradís soviètic de Berlín.

A Polònia:

Els alemanys es varen endur de Varsòvia a més de 200 polonesos cap al poble de Magdalenka per després afusellar-los. Entre ells hi havia tres dones que varen tenir que ser portades en llitera des de l’hospital de la presó de Pawiak i 15 dones que havien enviat un altre cop a Polònia del camp de concentració de Ravensbrück. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va recuperar la ciutat de Khàrkiv.

A Líbia: 

A la Línia de Gazala, la major part dels blindats alemanys d’Erwin Rommel varen quedar atrapats pels britànics en una zona a l’oest de Knightsbridge, en una gran depressió coneguda com El Calder. Els alemanys es defensaven com podien amb els seus canons antitancs, tot i que aquella tarda hi va haver pocs enfrontaments seriosos. Al matí, el comandant de la Força Aèria del Desert, Mary Coningham, va ordenar que cap dels seus pilots ataquessin els caces alemanys ni volessin per sobre dels 6.000 peus d’altitud.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Viatxeslav Mólotov, que portava vuit dies a la capital britànica per reunir-se amb el govern britànic, va marxar cap a Washington per reunir-se aquest cop amb el govern nord-americà.

Dimecres:

L’atemptat contra Reinhard Heydrich:

A Praga, al matí, Reinhard Heydrich, que feia poc que havia tornat de París després d’una breu estada a Berlín, va patir una emboscada al final de la Krichmayerstrasse quan tornava amb el seu Mercedes Benz 320 verd fosc descapotable sense escorta de la seva residència d’estiu, situada a poc menys de 20 quilòmetres de Praga. Es dirigia cap al vell castell imperial de Hradschin, a Panenske Brezany, al centre de la ciutat, on hi havia instal·lat les seves oficines, per volar a una reunió llargament planejada amb Adolf Hitler sobre la política alemanya en el Protectorat. Els seus atacants eren quatre homes txecs vestits d’obrers entrenats pels britànics: Josef Valcik, Adolf Opálka, Jan Kubis i Josef Gabcik (dos d’ells van ser llançats en paracaigudes procedents de la Gran Bretanya). Tots quatre anaven amb una bicicleta per poder fugir després. Esperaven que Heydrich passés per allí a dos quarts de deu del matí i Valcik estava amagat a 270 metres d’una corba per anunciar amb un xiulet l’arribada del Carnisser de Praga. Però a l’hora esperada encara no havia passat el Mercedes verd i al cap d’una hora d’espera els atacants s’estaven començant a ficar nerviosos. Heydrich s’havia endarrerit en el castell per atendre a un assumpte urgent d’última hora. Quan va resoldre l’assumpte, va pujar al seu Mercedes conduït el seu xofer, el sotsoficial de les SS Johannes Klein. De cop, quan estaven a punt per avortar l’Operació, Gabcik i Kubis varen sentir el xiulet de Valcik. Els dos varen córrer al seu llocs. Gabcik va agafar la seva metralladora Stern de 9 mil·límetres i va saltar a la cuneta.

En aquell moment, Klein va frenar en aquell revolt pronunciat de la ruta mentre els seus atacants l’esperaven ansiosos a punt per atacar. El cotxe de Heydrich va ser fàcilment reconegut pels atacants perquè portava dues banderetes, la de les SS i la de la regència del Reich. En tenir-lo al punt de mira, un dels atacants va disparar contra el cotxe. El xofer, poc experimentat, es va desconcertar i no va reaccionar a temps i va frenar en sec, aturant el cotxe al mig de la calçada. Els atacants varen atacar llavors, però el subfusell Stern de Gabcik es va encallar i no va poder disparar. Tement per la seva vida, Gabcik va agafar la seva bicicleta per marxar corrents. Heydrich va agafar la seva Luger del cinturó per atacar-lo, però en aquell moment Kubis va llançar una granada, que va impactar sota la part posterior del xassís del cotxe, al costat de la roda de darrere dreta, fent-hi un forat i destrossant el vehicle amb Heydrich dins.

Miraculosament, Heydrich no va morir, només va quedar malferit, i va tenir la suficient força com per posar-se dret i disparar contra Kubis. El xofer, que havia resultat ferit, va sortir del cotxe i va perseguir a Kubis amb el revòlver a la mà, però l’agent del SOE, que s’havia ficat en un carrer lateral, va aconseguir disparar-lo per sorpresa des de la porta d’una botiga i li va tocar les dues cames. Després d’amagar-se darrere d’un tramvia va agafar la bicicleta per marxar cap a la cripta de Sant Carles Borromeo, on s’hi havien amagat més de cent membres de la resistència txeca. Heydrich va aconseguir atacar a Gabcik, que va fugir pujant al tramvia ple de gent, fins que va caure desplomat al costat del capó del cotxe fumejant. Valcik va fugir al mateix temps. Es varen deixar les armes i les maletes en el lloc dels fets. A més, Kubis es va deixar la seva cartera i la seva gorra i Gabcik la bicicleta, que era propietat de la senyora Moravec. Més tard varen morir quan van ser delatats als alemanys i aquests els varen anar a buscar.

Heydrich va ser auxiliats per una dona txeca i, encara conscient, va ser traslladat a l’hospital municipal de la Bullovka. El Reichsprotektor va ser assistit primer pel cirurgià de Praga, el professor Hohlbaum. De seguida varen veure que les ferides eren molt greus i l’anestesista txec que el va atendre va dir que Heydrich tenia el braç perforat. Finalment es va tenir que amputar el braç. A més, tenia una costella travessada per trossos de metall i el pèl de cavall del encoixinat de la tapisseria del cotxe havia penetrat a la seva espatlla pel costat esquerre, per sobre del diafragma. Les ferides varen ser tapades a mitges i per contrarestar la infecció se li va administrar fortes dosis de sèrum antitetànic i antigangrenós. Però Heydrich, encara conscient, només volia ser atès per alemanys.

A la tarda, els principals caps de les seccions del RSHA, Heinrich Müller, Arthur Nebe i Walter Schellenberg, varen arribar a Praga per obrir una investigació i varen poder reconstruir el mecanisme de la granada que havia impactat contra el vehicle. Heinrich Himmler va ser informat de l’atac quan estava a punt de viatjar a Berlín. Es diu que es va posar a plorar en saber la notícia. Aquella mateixa nit es va oferir un milió de corones coma recompensa a qualsevol que aportés algun tipus d’informació sobre els agents del SOE, a la vegada que s’amenaçava als ciutadans de que qualsevol que ajudés als agents serien executats. Praga va ser paralitzada i es varen agafar ostatges.

A Berlín, com a represàlia de l’atemptat, la Gestapo berlinesa, sota les ordres de Joseph Goebbels, que aquella mateixa tarda va saber de l’atemptat, va empresonar a 500 jueus, dels quals 152 seran executats el 5 de juny en el camp de concentració de Sachsenhausen juntament amb 96 jueus detinguts en aquest camp. Les famílies de les víctimes varen ser deportades a Theresienstadt. El ministre aquest intent d’assassinat el va preocupar, ja que creia que podria crear escola si no utilitzaven mètodes brutals i temia que algun dia li pogués passar en ell.

En el Reich:

A França:

Vuit agents alemanys dirigits per John Dasch varen pujar a bord del submarí U-584 del tipus VIIC comandat pel capità de corbeta Joachim Deecke. El seus objectius eren sabotejar el sistema de proveïment d’aigua de Nova York, així com destruir els ponts propers a l’estació central de la ciutat nord-americana, col·locar explosius en les estacions de trens de Pennsilvanià i Newark, a més de destruir la via ferroviària que connectava Chesapeake i Ohio, els canals de St. Louis i Cincinnati, i la secció ferroviària de corba de ferradura a Atoonay. A part, havien de posar bombes als comerços jueus i a les taquilles del transport públic.

A Líbia:

L‘Afrikakorps d’Erwin Rommel va tornar a reprendre la seva ofensiva en el desert. Els britànics, tot i que la nit anterior havien rebut nombrosos informes de moviments de tropes enemigues, els va agafar desprevinguts aquell atac. A dos quarts de set, la 3º Brigada Motoritzada de l’Índia va comunicar que estava sent atacada per una divisió blindada alemanya.

A primera hora del matí, la 21º i 15º divisions panzers es movien pel flanc sud de Gazala i ja viraven cap al nord, mentre que la 90º Divisió Lleugera havia accelerat en el nord-est. Al migdia, les dues divisions panzer ja es trobaven a prop de l’anomenat Knightsbridge, però en aquells moments varen clissar a una columna de tancs Grant britànics que es dirigien cap ells. Al cap de poc els britànics varen obrir foc. El comandant Hans von Luck va demanar aturar l’avanç d’immediat i va ordenar la creació d’un front defensiu al nord. Von Luck va ser ferit de gravetat a la cama dreta quan es dirigia als canons antiaeris, però, després de rebre assistència mèdica, va ser capaç de tornar al seu batalló. A la tarda, la posició de Rommel era dura, ja que estaven acorralats. A més, l’Afrikakorps va patir greus pèrdues i algunes unitats es varen tenir que dissoldre. Un terç dels Panzer havien sigut destruït, els demés els faltava combustible i estaven pràcticament danyats.

Al mateix temps, 70 carros italians M13 de la Divisió Ariete del 21º Cos es varen llançar en una ofensiva per ocupar la ciutat de Bir-Hakeim, però allí també es varen trobar amb els britànics que varen oferir resistència durant dues hores i mitja. 18 tancs varen ser destruïts per les mines i pels canons britànics. Quan va arribar una Legió Estrangera francesa, els italians, en veure que no tenien possibilitat de victòria, varen decidir fer mitja cua. 32 blindats varen ser destruïts i molts varen caure presoners, inclòs el comandant italià.

A la Gran Bretanya:

A Kent, Dwight D. Eisenhower i Mark Clark varen presenciar unes grans maniobres militars del Comandament Sud-est del tinent general Bernard Law Montgomery, amb qui es reunirien més tard en el seu despatx.

A Japó:

En el port d’Hashirajima va sortir a alta mar l’esquadrilla de l’almirall Nagumo composta per 21 embarcacions de guerra, que varen avançar al sud-est, cap a Midway, en formació de creuer.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort s’havia de reunir amb l’almirall Chester W. Nimitz i el seu equip per intentar fer-los veure que els japonesos es dirigien a Midway. Quan estava a punt de sortir de la base direcció al despatx dels comandants en cap, Joe Finnegan i Ham Wright, varen desxifrar una senyal que identificava les dates dels atacs japonesos pel dia 3 de juny contra les Aleutianes i el 4 contra les Midway. Després de mitja hora de retard, Rochefort li va explicar el doble pla d’atac japonès a l’almirall i li va suggerir que l’atac japonès contra les Aleutianes era una distracció. Pensant en la possibilitat de que podia està equivocat, Nimitz només va enviar un creuer i uns quants destructors cap al nord, però els va enviar just a temps per trobar els japonesos abans de que ataquessin les Midway.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els més alts responsables de la seguretat varen parlar per telèfon de les represàlies que hauria de tenir l’atemptat del 18 de maig a Berlín. Dos dies més tard, més de 250 persones varen ser afusellades.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A la nit, Reinhard Heydrich va assistir a un concert en el palau Wallenstein, on es va interpretar el preludi titulat Reinhards Verbrechen (El crim de Reinhard), compost pel seu pare, el cantant d’òpera Richard Bruno Heydrich. L’endemà, Heydrich va patir un atemptat contra la seva vida del qual no se’n sortirà.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, la Gestapo va detenir als músics jueus que es varen trobar a cafeteries, jardins… per portar-los a la presó de Pawiak, on els varen obligar a tocar durant tota la nit per entretenir als guàrdies.

A Líbia:

A la nit, després d’assegurar les seves línies de proveïment, Erwin Rommel va llançar una segona operació amb l’objectiu d’arribar a l’interior d’Egipte. D’immediat, les tropes de l’Afrikakorps varen avançar cap al sud, rodejant la línia de Gazala, i varen començar a atacar Bir Hakeim, que estava defensat per la 1º Brigada de les Forces de la França Lliure del general Marie Pierre Koenig. La Luftwaffe i els carros blindats de Rommel varen atacar amb duresa a les forces franceses, però el pla inicial de la Guineu del Desert no va tenir l’èxit esperat. A més, els tancs de Rommel es varen llançar pel nord, direcció Tobruk, amenaçant seccionar gran part del 8º Exèrcit, però varen ser aturats pels britànics que, a més, varen acabar envoltant les tropes alemanyes enmig de la calor i el vent.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el govern britànic i el govern soviètic, representat aquest pel ministre Viatxeslav Mólotov, varen firmar un tractat d’ajuda mútua per una duració de vint anys, pel qual els dos països es comprometien a prestar-se suport militar i de qualsevol altre tipus. Els dos varen acordar també no negociar ni pactar cap armistici amb Alemanya i els seus aliats, excepte amb consentiment mutu. 

A l’oceà Àrtic:

Un total de 260 avions alemanys varen atacar el comboi PQ 16, que es dirigia a Murmansk i Achangelsk. Set de les embarcacions mercantils es varen enfonsar i molts mariners es varen ofegar.  

En els Estats Units:

Tot i els desxiframents que havien fet que indicaven que els japonesos atacarien a Midway, Chester W. Nimitz no les tenia totes i aquell dia va escriure que l’única font que tenien provenia de la intel·ligència de senyals i va deixar clar que els japonesos els podrien estar enganyant.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

Dwight D. Eisenhower, acompanyat pel general de brigada Mark Clark, va aterrar a Prestwick a bord d’un Boeing Stratoliner.

A Austràlia:

Tres persones varen ser arrestades sota l’acusació de conspirar contra el govern australià i establir un govern feixista per negociar la pau amb Japó.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler estava segur que els problemes en el transport començaven a ser un problema molt més greu del que un principi ell es va pensar i es va reunir amb Albert Speer per solucionar el problema. Speer li va recomanar que posés com a sotssecretari de transports el jove conseller del ferrocarril, el doctor Albert Ganzenmüller, que durant l’hivern de 1941 havia aconseguit restablir el trànsit ferroviari en el trajecte de Minsk a Smolensk. Hitler estava entusiasmat amb aquell home i volia nomenar-lo sotssecretari de Transports immediatament. Mentre esperaven a Ganzenmüller, Hitler va parlar amb el ministre de Transports, Julius Dorpmüller.

Quan Ganzenmüller va arribar, el dictador va fer entrar-lo en una habitació sense el ministre i, juntament amb Speer, varen parlar del problema dels transports. Llavors, Hitler li va dir en el nou sotssecretari la situació en què es trobaven i li va manifestar que era molt important aquell problema i que s’havia de solucionar perquè, en les seves paraules, ell ja ho hagués fet l’hivern passat, però el fet de tenir massa feina no l’havia permès ocupar-se d’aquell tema tan vital. Li va explicar que el problemes s’havien de solucionar com fos i estava segur de que sempre que hi haguessin les persones adequades seria possible corregir aquell error, encara que la solució no fos amable. També li va relatar com havia passat la catàstrofe de l’hivern de 1941 i els problemes que havia tingut amb els seus generals. Després del monòleg, Hitler el va nomenar nou sotssecretari de Transports sense que el ministre de Transports, que estava esperant a fora, ho sabés. Després de que Ganzenmüller acceptés el nou càrrec, Hitler va fer entrar el ministre Dorpmüller, que es va quedar molt sorprès per aquell nomenament ja que no havia sigut consultat prèviament i, a més, li van comunicar que tant Speer com Erhard Milch actuarien temporalment com a directors absoluts del transport.

Dorpmüller va quedar molt decebut amb Speer, ja que feia dos dies que li havia ofert aquell càrrec de director absolut i l’havia rebutjat, però davant l’oferiment de Hitler sí que l’havia acceptat. Hitler va acabar aquella humiliant reunió per al ministre Dorpmüller dient que la guerra no es tenia que perdre pel problema dels transports i que per tant ja el podien solucionar immediatament.

---

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que entre els detinguts de l’atac al Lustgarten del 18 de maig hi havia cinc jueus i tres semi-jueus, així com quatre que no ho eren. El ministre va anotar que a partir d’aquesta composició es podia veure” que era correcte la política que estaven duent a terme contra els jueus”, a qui va definir com “aquests grans criminals en llibertat” i va dir que haurien de ser evacuats, tot i que ell era del parer que havien de ser eliminats. També va escriure en el seu Diari que Hitler ara estava inexorablement decidit a aniquilar les esglésies cristianes després de la victòria.

A Rússia:

A partir d’aquell dia, un total de 45.000 soldats alemanys, incloses unitats blindades i de les SS, varen engegar l’Operació Hannover entre la línia ferroviària de Bryzansk a Viazma, per buscar 20.000 partisans. Milers varen ser capturats i executats.

A les Filipines:

A Leyte, l’última illa que defensaven els nord-americans, va caure davant la superioritat japonesa. Tot i la rendició nord-americana, algunes unitats varen continuar lluitant de forma aïllada.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que es trobava a la capital alemanya perquè havia assistir el dia anterior al funeral d’Estat del gauleiter d’Oldenburg Carl Röver, membre de la Vella Guàrdia, va parlar aquella tarda amb tots els Reichsleiters i gauleiters durant dues hores a porta tancada a la Cancelleria del Reich. El dictador els va recalcar que la guerra a orient no era comparable amb cap altra guerra del passat perquè es tractava de triomfar o de ser destruït. Parlant-los dels programa d’armament nord-americà, els va desmentir les xifres donades pel president Franklin Delano Roosevelt i els va explicar que tenia informació sobre la magnitud de la construcció naval japonesa. Parlant dels territoris ocupats, Hitler va deixar clar que se’ls hauria d’explotar, però va assegurar que a França se l’explotaria per una qüestió estratègica, no ètnica, i que havien de resoldre la qüestió ètnica només a orient. Llavors va continuar exposant la seva visió d’un territori poblat per pagesos soldats, que sumarien una població de 250 milions de persones en 78 anys, i va assegurar que havien de preservar el caràcter ètnic alemany en els territoris conquerits. Tornant-se més agressiu verbalment parlant d’aquell tema, el líder alemany va exclamar que el sentit ètnic era també l’autèntic sentit d’aquella guerra perquè, pel dictador, només podria està justificat l’enorme sacrifici de sang si les futures generacions rebien gràcies a ell la benedicció dels camps de blat. Sabent que no n’hi hauria prou amb el blat, Hitler va dir que no estaria malament adquirir algunes colònies per proveir-se de cautxú o cafè, tot i que va tornar a assegurar que el seu territori colonial es trobava a l’Est, on trobarien la terra negra fèrtil i ferro. En concloure el seu discurs, el líder alemany va explicar que el moviment nacionalsocialista tenia que assegurar que la guerra no finalitzés amb una victòria capitalista, sinó amb una victòria del poble per construir una nova societat que no es basés en el diner, la posició o el nom, sinó en el valor i la demostració del caràcter. Un cop estigués resolt l’assumpte d’orient, Hitler va tornar a insistir en que pràcticament haurien guanyat la guerra i que llavors estarien en disposició de començar una guerra a gran escala contra les potències anglosaxones, que segons ell no serien capaces d’aguantar una guerra prolongada. Parlant de l’atemptat del 18 de maig en el Lustgarten, Hitler els va dir que l’atac demostrava que els jueus estaven obstinats en aconseguir que aquesta guerra acabés de forma victoriosa per ells fos com fos, ja que sabien que la derrota significaria la mort per cada un d’ells, i va afirmar que ara veurien que Iosif Stalin, com a testaferro dels jueus, havia preparat aquella guerra contra el Reich.  

Abans d’aquesta reunió, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que va saber aquell dia que havia augmentat molt la despesa alemanya en munició, fins al punt de que quedarien esgotades les reserves de les proximitats del front, per analitzar la situació en el front oriental. Hitler encara estava especialment confiat en la victòria i tenia grans esperances en la guerra marítima.

Goebbels també es va reunir amb Hans Frank durant aquella jornada per parlar del destí dels jueus. Mentre els jueus alemanys eren deportats al Govern General, mentre que els jueus locals eren deportats als camps d’extermini.  

---

El govern va aprovar prohibir en els jueus anar a les perruqueries alemanyes i es deia en el comunicat que els jueus tenien l’obligació d’encarregar-se d’ells mateixos de cuidar-se i mantenir net el cabell.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic, sense revelar la seva font, va enviar a l’Alt Comandament soviètic els detalls, seleccionats dels propis missatges d’Enigma alemanys, sobre on i amb quina força arribaria la principal ofensiva alemanya d’estiu. 

A Espanya:

Imitant a la Winterhilfswerk alemanya, el govern espanyol va publicar una ordre en la qual feia obligatori que tota persona que assistís a espectacles públics, restaurants, cafès, bars i diversos establiments… en determinats dies adquirissin una emblema d’ajuda social destinada als més desfavorits. Les negatives es podien sancionar amb multes de 5 a 100 pessetes per particulars, i de 100 a 500 pessetes pels establiments que oblidessin recarregar la consumició de l’Auxili Social. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler, que es trobava a la capital per assistir al funeral de Carl Röver, el gauleiter de Weser-Ems, va afirmar davant dels seus convidats de que la millor manera per combatre l’espionatge consistiria en persuadir als qui s’hi volguessin dedicar de que no tindrien cap possibilitat de salvar la vida en el cas de que fossin arrestats. També va plantejar aplicar la pena de mort a tot aquell que aprofités els bombardejos a les ciutats alemanyes per cometre delictes com robar o saquejar perquè sinó considerava que la criminalitat augmentaria i s’establiria una discriminació entre “l’home honorable” i el delinqüent. Defensant la pena capital, va atacar una vegada més als juristes i va afirmar de que eliminaria a tot aquells jutges que dictessin sentències contràries al poble i a la nació. També va defensar el càstig físic abans d’una pena de presó per aquells joves que haguessin comès un delicte lleu, ja que considerava que a la presó aprendrien amb els demés reclusos noves tècniques per tornar  a delinquir, i es va mostrar partidari d’aplicar les penes més dures contra els anomenats elements “asocials“.  

Durant aquell dia es va publicar un decret en que es garantia l’absoluta tolerància religiosa en les comarques ocupades de l’Est. Hitler va decidir que aquest decret no fos firmat per Alfred Rosenberg, sinó pels comissaris de les diferents regions perquè el ministre dels Territoris Ocupats era una coneguda persona antireligiosa.

---

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre la situació alimentària a Berlín. En llegir-lo, el ministre va poder veure que la reducció de subministrament de patates havia portat moltes queixes entre els berlinesos. A més, en les oficines del govern cada cop arribaven més cartes de diferents llocs del país de gent que estava irritada per la situació alimentària que vivien.

---

En el Tribunal Especial número 1 del Tribunal de Primera Instància de Berlín va tenir lloc el judici a porta tancada contra monsenyor Bernhard Lichtenberg. L’acusat se l’acusava d’haver abusat dels seus drets de predicador i d’infringir la Llei d’Activitats Subversives. L’acusació es basava en dos fets: el primer fet era l’oració política del 29 d’agost, on monsenyor havia demanat, entre altres coses, una oració per als jueus. El president del Tribunal li va preguntar què l’havia incitat a pregar per als jueus. Lichtenberg, dempeus i vestit amb la seva sotana, li va respondre que havia canviat la seva opinió després dels actes vandàlics de la Nit dels Vidres Trencats. El segon fet era que l’acusat havia atacat a l’alta jerarquia del NSDAP i de l’Estat, sobretot se l’acusava d’atacar la propaganda antisemita. Després de tres hores de judici, monsenyor Lichtenberg va ser condemnat a una pena de dos anys de presó, dels que es deduiria el temps de detenció preventiva. Lichtenberg va ser dut a la presó de Tegel.

---

Després de quatre dies d’investigació, la Gestapo va va dur a terme les primeres detencions dels responsables de l’atemptat al Lustgarten de Berlín el 18 de maig. Al cap de poc, tot el grup va ser desmantellat i el seu líder, Herbert Baum, es suïcidaria més tard a la presó de Moabit. Els demés membres varen ser jutjats per una cort especial (Sondergericht) del tribunal de Primera Instància de Berlín que, en tres processos que es varen desenvolupar entre juliol de 1942 i juny de 1943, va pronunciar 25 condemnes a mort, que varen afectar a 11 dones. Però les resistències alemanyes estaven lluny de ser eliminades i aquell dia va tenir lloc la primera trobada del Cercle Kreisau.

---

800 jueus alemanys, tant homes com dones, que des del 1939 vivien i treballaven en una granja a Steckelsdorf, a 70 quilòmetres a l’oest de Berlín, on es preparaven per realitzar treballs agrícoles a Palestina, varen ser expulsats per la Gestapo. Els varen dir que marxarien a l’est, en una zona freda, i que es podien endur dues mantes cada persona, així com els estris per netejar i aliments. Mai més es va saber res d’aquestes 800 persones. 

A Iugoslàvia:

A Valjevo, després de ser capturat el 24 de febrer, els alemanys varen penjar el líder partisà croat, Stjepan Filipovic. Mentre li posaven la soga al voltant del coll, Filipovic, de manera desafiant, va aixecar les mans i va denunciar als alemanys i als seus aliats de l’Eix com assassins, i va cridar:

Mori el feixisme, llibertat al poble!. 

Després va instar al poble iugoslau a resistir. Anys més tard va ser declarat com Heroi del Poble de Iugoslàvia.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud de Khàrkiv, els soldats alemanys varen rodejar i capturar a molts soldats soviètics del 57º Exèrcit i els soldats del Grup Bobkin d’unitat mecanitzades, un total equivalent a tres exèrcits.

A la Gran Bretanya:

El Despatx Conjunt de l’Extrem Orient britànic també va arribar a la conclusió, com els nord-americans i els australians a partir de les seves activitats de desxifrats, de que les illes Midway eren l’objectiu escollit pels japonesos per dur una nova ofensiva.

A Mèxic:

El Congrés mexicà va declarar la guerra a Alemanya, Itàlia i Japó després de que el maig d’aquell any els alemanys enfonsessin a dues embarcacions petrolieres mexicanes, el Potrero del Llano i el Faja de Oro, i de que no contestessin la nota de protesta enviada pel govern mexicà. Mèxic va ser el tercer i últim país nord-americà en entrar a la Segona Guerra Mundial.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen parlar dels perills que suposava el dictador Iosif Stalin, ja que creien que era el seu principal enemic perquè pensaven que havia començat una guerra de totalitarismes i d’ideologies.

Després de sopar, Hitler els va recordar l’època que havia rebutjat entrar en un govern dirigit per Franz von Papen i els intents del canceller Kurt von Schleicher per desestabilitzar el partit nazi. El dictador els va confessar que Paul von Hindenburg no li feia gens de gràcia que els militars com Von Schleicher entressin en política i va rememorar com gràcies a la intervenció de Von Papen es va poder negociar la seva elecció com a canceller. Els va assegurar que va ser complicat convèncer a Alfred Hugenberg perquè entrés i donés suport al nou govern. També els va recordar que el principi com a canceller va ser complicat perquè només tenia un ministre del partit nazi, Wilhelm Frick, i perquè Von Hindenburg no li tenia una gran confiança, tot i que els va dir que al cap d’una setmana les relacions amb l’antic President varen canviar. A més, els va fer memòria de com havien sortit de la Conferència de Desarmament de Ginebra a l’octubre de 1933 i com havien entrat militarment a Renània el març de 1936. Els va relatar a la vegada com n’havia sigut de complicat convèncer a Von Hindenburg perquè aprovés certes mesures com les antisemites o l’eliminació de la llibertat de premsa.

A Alemanya:

El ministre de Transports, el doctor Julius Dorpmüller, estava molt preocupat per l’estat dels ferrocarrils del Reich i va parlar sobre aquest assumpte amb el ministre d’Armament, Albert Speer, que també estava preocupat pels problemes de les línies ferroviàries pel seu pla de producció bèl·lica. Dorpmüller li va explicar que tenien poques locomotores i vagons en territori alemany i, per tant, no podien garantir ni tant sols els transports més importants. El ministre de Transports li va parlar amb franquesa i li va explicar que estaven amb un dèficit massa important i, per millorar la situació, li va proposar que fos ell el director absolut de transports. Speer va decidir rebutjar l’oferiment ja que tenia massa feina, tot i que més tard i davant de Hitler acceptaria el càrrec.

---

Un informe del Ministeri d’Alimentació explicava que la situació alimentària era molt preocupant, sobretot per la falta de llavors i gra. Com a resposta, Hitler va acomiadar al ministre d’Agricultura i Alimentació Walter Darré, que era mal vist per la majoria dels nazis, i el va substituir Herbert Backe, que portava anys dirigint el Ministeri com a Secretari d’Alimentació i Agricultura.

A Polònia:

4.300 jueus varen ser deportats de la ciutat de Chelm al camp d’extermini de Sobibor, a menys de 40 quilòmetres de distància. Tots varen ser enviats a les cambres de gas només arribar.

---

L’empresa IG Farben va establir una fàbrica a Monowitz, a les afores d’Auschwitz, per fabricar petroli i cautxú sintètic.

A Ucraïna:

Es alemanys es varen endur a més de 2.000 jueus de la ciutat de Korzec, a Volhynia, i els varen assassinar en els camps pròxims.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Sebastopol.

A Irlanda:

Noves unitats nord-americanes varen arribar a Irlanda.

A Austràlia:

L’equip de la Cast a Melbourne es va declarar convençut de que les informacions de l’oficial nord-americà Joe Rochefort de que els japonesos anirien a atacar Midway eren certes.

Dimecres:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler va manifestar que s’oposava a que el nacionalsocialisme fos exportat a altres països i estava convençut de que en deu o vint anys els joves que només haurien viscut en el món nacionalsocialista serien homes segurs de si mateixos i disciplinats. Considerava que el nacionalsocialisme donava respostes immediates a les necessitat vitals del temps present i estava segur de que si mantenien aquesta educació durant cent anys, el poble alemanya constituiria el bloc més sòlid que mai hagués existit a Europa. El dictador també els va relatar que quan visitava a fàbriques alemanyes com la Krupp o assistia a grans actes inauguracions com a la botadura del Tirpitz, podia veure la diferència entre els obrers alemanys i els obrers estrangers i va lloar els miners alemanys per les dures condicions en les quals treballaven. També els va confessar que aquella mateixa tarda tindria lloc una cerimònia a la Sala dels Mosaics de la Cancelleria per expressar en els obrers alemanys el reconeixement que brindaven a la nació amb condecoracions com la Kriegverdienstorden (Ordre de Serveis de Guerra) i la creu de cavaller. Hitler els va prometre que quan acabés la guerra es dedicaria a desenvolupar la joventut i va assegurar que els camps de batalla d’aquesta guerra serien els ciments del gran Reich alemany. A la vegada creia que haurien de tenir en compte al conjunt de la nació per projectar nous projectes i va dir que el jove alemany del futur hauria de realitzar part del seu aprenentatge a l’Est, a Noruega o a qualsevol de les noves zones ocupades. Hitler va afirmar que havien d’apostar per una solidaritat fanàtica entre el poble per convertir d’aquesta manera el Reich alemany en la potència més gran d’Europa.

Durant el sopar, Hitler va retreure que gran part dels seus projectes havien sigut ignorats pel gran públic i va afirmar que havien millorat les condicions de la dona treballadora. El dictador va posar l’exemple de les ballarines, que no cobraven més de 70 o 80 marcs i es veien molt sovint obligades a prostituir-se per poder viure, i que, en la seva opinió, els hi havia millorat el salari perquè arribessin a cobrar entre 180 i 240 marcs. D’aquesta manera, estava convençut de que aquestes noies es podrien casar abans dels 35 anys.

A Alemanya:

El diari Frankfurter Zeitung va publicar un article on deia que s’estava contemplant atacar la ciutat de Moscou. El govern alemany estava darrere d’aquest article perquè volien que els soviètics es creguessin que volien atacar la seva capital enlloc del Caucas, que era l’objectiu real. A la nit, a Alemanya es va transmetre un comunicat especial sobre la conquesta del Kerch. El comunicat explicava que havia sigut una gran victòria de l’exèrcit alemany i que havien fet 150.000 presoners.

---

A les sis de la tarda, Heinrich Himmler va aterrar a Munic després d’estar quatre dies a Holanda i des de la capital bavaresa es va dirigir a la seva llar de Gmund.

En el front oriental:

A Ucraïna:

En el sector sud, els alemanys varen iniciar un bombardeig a la ciutat de Sebastopol amb uns enormes canons.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va aprovar el pla de bombardejos d’Arthur Harris del 18 de maig de 1942. Per altra banda, aquell dimecres va arribar-hi a la capital britànica el ministre Viatxeslav Mólotov per reunir-se amb el govern britànic.

A Itàlia:

Benito Mussolini no va fer cas del desig de Himmler del dia anterior d’entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano. Els italians estaven enfadats amb els alemanys perquè destinaven molts esforços en el front oriental enlloc del nord de l’Àfrica, on ells estaven lluitant aferrissadament.

En els Estats Units:

Red Lasswell del servei d’espionatge nord-americà va desxifrar l’ordre d’operacions dels japonesos a Midway, tot i que els nord-americans no varen poder interpretar l’abast de les forces d’assalt japoneses.