Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre a un sotsoficial que havia destruït amb un canó anti-carro a 13 tancs soviètics en el front oriental. El dictador va ordenar que el sotsoficial, que posseïa la Creu de Cavaller, fos l’encarregat de condecorar l’endemà a la Sala dels Mosaics de la Cancelleria a un centenar d’obrers per agrair-los el treball prestat a la nació. Aquests obrers varen ser condecorats amb la Kriegsverdienstorden (Ordre de Serveis de Guerra) i la creu de cavaller. 

A Alemanya:

Després de que el Grup Baum incendiés el dia anterior l’exposició El Paradís Soviètic en el Lustgarten de Berlín, l’exposició va obrir de nou.

Bombarders britànics varen atacar la ciutat de Mannheim.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, un equip alemany va organitzar una escena d’un banquet en el restaurant Schultz entre unes dones seleccionades per la seva bellesa i uns homes ofenosos i amb molt de menjar i molt de vi. Els alemanys varen filmar l’escena per intentar demostrar que en el gueto els jueus hi vivien còmodament. 

A Itàlia:

El govern de Benito Mussolini va ser informat del desig de Heinrich Himmler d’entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano a l’octubre per preparar la campanya militar del següent hivern.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys pràcticament ja havien finalitzat l’Operació Blau, començada el 8 de maig sobre la península del Kerch, amb la captura de 150.000 presoners i un botí considerable. A més, els alemanys havien aconseguit aturar, tot i que amb certa dificultat, un potent contraatac soviètic a Khàrkiv. Però els alemanys s’anaven trobant amb greus entrebancs pel camí. Aquell dia, els partisans varen fer explotar en cinc punts diferents la línia ferroviària del sector central entre Briansk i Roslav.

A Birmània:

Retirant-se dels japonesos i després de travessar 1.000 quilòmetres en nou setmanes, els supervivents de les tropes britàniques varen creuar la frontera índia.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el migdia en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va agrair els serveis prestats a l’últim encarregat de negocis a Washington, el conseller Thomson, i al seu agregat militar a la capital nord-americana, Bötticher, perquè creia que no s’havien deixat enganyar pels nord-americans i va afirmar que els seus informes havien proporcionat una idea molt clara de la situació i va assegurar que un cop acabés la guerra els confiaria noves missions.

Alhora de sopar, Hitler es va felicitar a ell mateix quan va explicar que si no hagués atacat a la Unió Soviètica els soviètics haguessin atacat a Alemanya tard o d’hora.

Durant aquell dia, el dictador va rebre, tal i com l’hi havia demanat Albert Speer, els màxims representants empresarials. Entre ells hi havia el doctor Hermann Röchling, cap de la Confederació del Ferro del Reich; el doctor Albert Vögler, president del consell d’administració del Consorci de l’Acer; el doctor Walter Rohland, director del comitè executiu de construcció de tancs; Erich Müller, el director general de les fàbriques Krupp; i Paul Pleiger, president del consell d’administració de les fàbriques Hermann-Göering i de la Confederació del Carbó del Reich. Abans d’iniciar les conversacions, Hitler va convidar als seus convidats a un dinar que havia preparat el comissari Erich Koch. Durant l’àpat, els industrials es varen queixar de la falta de mà d’obra. Hitler es va interessar per com produïen els obrers francesos que Vichy havia enviat a Alemanya. Els industrials li varen explicar que els francesos treballaven bé, però que eren molt pocs. Llavors varen parlar dels presoners russos que treballaven a les indústries alemanyes i Hitler va preguntar per com treballaven aquelles persones. Els industrials li varen contestar que els russos intentaven eludir el treball i que se’ls havia de vigilar constantment. Un d’ells va demanar repartir tabac entre ells i Hitler li va prometre que donaria instruccions perquè es fabriqués tabac a base d’herbes silvestres. Llavors, els industrials varen exigir un increment del número de presoners de guerra russos destinats a la fàbriques. Hitler els va assegurar que procuraria de que rebessin a aquells homes i va afirmar que en un futur proper farien tants presoners que tindrien excedent d’aquesta mà d’obra esclava. Un cop acabat el dinar, Hitler es va dirigir amb els seus invitats a un pavelló de te, on els convidats varen poder gaudir de vi, xampany, conyac i purs. La sessió es va celebrar a porta tancada i en un estricte secret.

Els alemanys varen obrir oficialment el camp d’extermini de Sobibor. Com el dia anterior, els alemanys varen deportar a un grup de jueus de Pabianice al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

A Berlín, un petit grup d’opositors liderats per Herbert Baum varen tirar un artefacte explosiu en els locals de l’exposició anticomunista El paradís soviètic en el Lustgarten. Tot i l’explosió, l’atemptat no va provocar gaires danys, però sí que va provocar una repressió desmesurada per part de la Gestapo. De seguida Joseph Goebbels, que aquella mateixa tarda va ser informat de l’incident, ho va aprofitar per culpar als jueus i als opositors comunistes, que aquests últims considerava poc perillosos, però que s’havien de vigilar de totes maneres.

Un informe del SD per al govern explicava que les dificultats que hi havia en el transport en els territoris del Reich paralitzava les fàbriques de municions.

Després de la queixa de l’Exèrcit per la liquidació de 630 artesans jueus a Minsk, Heinrich Müller li va recordar en el comandant Jäger que Heinrich Himmler havia ordenat que els jueus i les jueves capaços de treballar, entre edats de 16 i 32 anys, havien de quedar exempts de mesures especials.

A Holanda:

Arthur Seyss-Inquart va firmar un decret imposant càstigs col·lectius a aquelles ciutats holandeses que donessin suport a la resistència.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la matinada, els alemanys varen continuar amb l’ofensiva de la nit anterior i, a les quatre, varen atrapar a les rereguardes soviètiques. Els alemanys varen avançar sense problemes cap a l’est, conquerint la ciutat d’Izium i travessant petits pobles on la gent els rebia amb temor però amb desig de pau. Però els soviètics no es varen fer enrere, ja que els comandants de la Stavka varen seguir concentrant la seva ofensiva contra Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Arthur Harris va presentar detalladament el pla d’operacions aèries per bombardejar les ciutats alemanyes. Aquell pla es va anomenar Dels mil bombarders i l’objectiu era arrasar una ciutat en una sola nit. Al mateix temps, l’almirall Henry Harwood va assumir el comandament de la Flota Mediterrània britànica.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que hi havia periodistes estrangers que creien que els impressionaven parlant del perill groc i de que l’aliança amb Japó traïa els conceptes nacionalsocialistes de la raça. El dictador els va recordar que els britànics durant la Primera Guerra Mundial varen sol·licitar l’ajuda de Japó i va afirmar que en un conflicte el més essencial era vèncer i que per aconseguir aquest objectiu es posaria d’acord inclús amb el diable en persona. Hitler va defensar l’aliança que tenia amb Japó, sobretot perquè havia entrat a la guerra en el moment oportú, quan el poble alemany estava desanimat per la derrota de l’hivern passat.

Els alemanys varen posar en marxar el camp d’extermini de Sobibor. A la vegada, els alemanys varen deportar a un grup de jueus de Pabianice al camp d’extermini de Chelmno, entre ells hi havia nens. L’endemà continuaran amb l’operació.

A Alemanya:

Carl Roever, un dels membres més antics del NSDAP i gauleiter d’Oldenburg, va morir. Hitler va trucar a Joseph Goebbels per comunicar-li que havia de preparar un funeral d’Estat a la Sala de Mosaics de la Cancelleria del Reich.

A Berlín, Magda Goebbels va pronunciar un discurs davant d’un miler de berlineses en el Saló Friedrichshan en motiu del Dia de la Mare.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la matinada, tal i com els hi havien ordenat el dia anterior, els soldats alemanys, amb vuit divisions d’infanteria reconstruïdes, dues divisions blindades i una divisió d’infanteria motoritzada, de Paul Ewald von Kleist varen començar l’ofensiva Donets-Khàrkiv, atacant el flanc meridional soviètic, a l’oest de Izium. Els panzers avançaven per davant de la infanteria alemanya. Les forces soviètiques de la conca del Donets no esperaven aquella ofensiva i no es varen preparar per frenar l’ofensiva alemanya. Tot i ser un atac que els va agafar desprevinguts, els soviètics es varen defensar amb coratge, però quan aconseguien frenar l’artilleria alemanya els Stukas varen intervenir i la resistència soviètica va acabar a les tres de la tarda en el poble de Jablenskaya, població on es va produir el principal combat. A les vuit del vespre, els alemanys varen començar un segon assalt contra les tropes soviètiques i es varen introduir en un camp de mines, on molts d’ells varen perdre la vida.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va assegurar en els seus convidats que ensenyar el maneig de les armes a una nació era una manera de proporcionar-li una educació viril. A continuació va criticar l’actitud que havia tingut Txecoslovàquia cap a ells i llavors va blasmar contra els diplomàtics estrangers, a excepció de Neville Henderson, a qui va lloar.

A Alemanya:

El Departament d’Investigació va enviar uns informes al ministre Joseph Goebbels que explicaven que les relacions entre Turquia i la Unió Soviètica havien empitjorat.

El Govern va llançar un comunicat especial que donava explicacions sobre l’enfonsament d’un creuer pesat nord-americà per la Luftwaffe a prop de Spitzberg.

Wilhelm Stuckart va enviar una carta en el que va afirmar que en la seva opinió haurien d’esperar tres o quatre dècades a que els Mischlinge, a qui volia esterilitzar enlloc de deportar-los a l’Est, morissin en el territori del Reich. Stuckart admetia que si els deportaven aquest “procés” acabaria abans.

A Holanda:

Heinrich Himmler es va dirigir a Holanda per passar-hi uns dies.

A Ucraïna:

A Kiev, el químic de la RSHA, el SS-Untersturmführer August Becker, va afirmar que no aplicaven de forma correcte el gas per matar a les víctimes. Becker va criticar que per fer el procés més ràpid, el conductor dels automòbils amb gas premia l’accelerador fins avall, get que provocava que les víctimes morissin per asfíxia i no la mort per quedar-se adormits com havien planejat. Per evitar aquest procediment, va donar instruccions d’utilitzar de forma correcte les palanques.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, les forces soviètiques varen patir dures derrotes amb 176.000 baixes i els alemanys varen ocupar el Kerch. Al mateix temps, a la nit, el comandament alemany va ordenar a les seves tropes a Donets que assaltessin a les forces soviètiques. Tot i això, els soviètics varen alliberar la ciutat de Khàrkiv.

En els Estats Units:

Chester W. Nimitz va veure clar que els japonesos es dirigien cap a Midway després d’haver interceptat un missatge on es donava la posició de sortida dels portaavions japonesos.

A la Xina:

Un cirurgià australià, el tinent coronel Lindsay Ride, que feia poc havia aconseguit fugir del seu captiveri japonès, va ser nomenat oficialment representant de la fugida del Servei d’Informació Militar britànic, el MI9.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar que s’apliquessin les mesures més rígides contra els presoners francesos com a resposta de la fugida del general Henri Giraud.

Al migdia, Hitler va afirmar que el poble alemany tenia una actitud molt diferent cap als soldats de l’actualitat que els de la Primera Guerra Mundial i va posar l’exemple dels obrers, que, segons ell, ara treballaven incansablement per la indústria bèl·lica sense protestar. Hitler els va recordar un problema que havia tingut Erich Ludendorff amb el diari Frankfurter Zeitung, a qui va acusar d’haver sigut per jueus que anaven encontra dels interessos del poble, i va lamentar que en l’actualitat la burgesia es lamentés de que enviessin els jueus a l’Est. Hitler un cop més va tornar a relacionar la burgesia amb els jueus, a qui va definir com a paràsits, i va defensar que els jueus es podien aclimatar perfectament a qualsevol territori i, per tant, creia que no s’havia de sentir llàstima cap a ells. També va descriure els jueus com a saquejadors. Canviant de tema, Hitler va dir que s’havien de pensar més d’un cop abans d’atorgar la Creu de Ferro a un estranger perquè corrien el perill de que es desvalorés i per aquest fet havia creat una ordre nacional especial després de la mort de Fritz Todt. El dictador llavors va recordar i lloar la figura del seu antic ministre d’Armament i Munició.

Els alemanys varen aixecar la prohibició imposada al gener d’enviar o rebre cartes als jueus alemanys deportats al gueto de Lódz. Tot i això, les úniques que varen passar la censura varen ser les cartes pre-impreses.

A Alemanya:

El govern alemany va aprovar publicar en el diari Frankfurter Zeitung un article on es discutia les possibilitats operatives d’un atac contra Moscou. Els alemanys volien desviar l’atenció dels seus enemics soviètics fent-los creure que pensaven atacar la capital soviètica quan en realitat es volien dirigir cap al sud. Al mateix temps, el Govern va rebre una informació de París on s’assegurava que havien sigut trobats els responsables dels últims atacs contra els interessos alemanys. L’informe deia que la gran majoria eren jueus procedents de l’est (Ostjuden). Aquell mateix dia, el Govern va prohibir en els jueus que tinguessin animals domèstics.

Rudolf Brandt va anunciar-li en el Standartenführer Max Stollmann, el cap de la Lebensborn, que Heinrich Himmler exigia establir una fitxa especial per totes les mares i progenitors que tinguessin el nas grec o com a mínim ho indiqués.

Hans Kehrl, del Ministeri d’Economia, va crear un nou sistema d’ordenació i producció en una reunió per coordinar la producció d’armes. En aquesta reunió, el comitè de magnats de l’acer va presentar les seves propostes per l’assignació dels recursos. Totes les demandes d’acer endarrerides havien de ser cancel·lades. A partir de llavors s’assignaria només el 90% de la producció d’acer i es guarderia el 10% restant per demandes de màxima prioritat.

El tinent de vol Donald Steventon, un dels pilots de reconeixement de la RAF més experimentats, es dirigia al poble alemany de Swinemünde, en el Bàltic, per fotografiar-lo quan, de sobte, va veure una activitat inusual a terra. Es tractava de l’aeròdrom de l’illa d’Usenemünde. Quan les imatge de Steventon es varen revelar i estudiar en l’estudi fotogràfic de la RAF a Medmenham no es va saber veure la importància d’aquelles fotografies i es varen arxivar. Steventon va fotografiar la base de Peenemünde, on els científics alemanys construïen els coets teledirigits V.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen aconseguir fer capitular la ciutat de Lashio i varen obligar als britànics a retirar-se fins la frontera de l’Índia. Fins aquell moment uns 13.463 soldats britànics, indis i birmans havien mort en la campanya de Birmània.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al sopar d’aquella nit en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va recordar que si la Völkischer Beobachter s’havia convertit en un diari amb milions de subscriptors era gràcies a Max Amann per la seva disciplina i per haver transmès els ideals nacionalsocialistes als periodistes. El dictador els va dir que aferrant-se a la manera de treballar d’Amann, havia “sanejat” el conjunt de la premsa alemanya amb un control dur sobre els periodistes i va criticar la llibertat de premsa perquè considerava que no era lliure, sinó únicament dirigida en funció d’uns interessos particulars i, molt sovint, en contra dels interessos de l’Estat. També va criticar que hi haguessin hagut tant diaris perquè considerava que només portava confusió i allunyava als lectors de la premsa, la qual va qualifica d’una arma tàctica. El dictador va explicar que el pacte amb la Unió Soviètica no havia agradat a la Vella Guàrdia del NSDAP, però que havia sigut acceptat amb disciplina igual que l’Operació Barba-roja gràcies a la premsa. Hitler va defensar la idea d’una premsa dirigida des de dalt, ja que considerava que com el poble tenia el desig de ser dirigida, i va demanar fermesa als líders corresponents. També els va explicar que durant la projecció d’una pel·lícula sobre el Tibet, a Otto Dietrich l’hi havia cridat l’atenció veure cavalls salvatges seguir al semental que els servia de guia i per ell era una prova més de que els éssers vivents volien ser guiats. El dictador va defensar la pena de mort tal hi com havia fet Otto von Bismarck perquè ho considerava la defensa dels homes amb respecte als insociables. Per argumentar la seva dures, el líder alemany va dir que els monos pegaven fins a matar a qualsevol estrany de la seva comunitat i va afirmar que el que valia pels monos també tenia que valer pels homes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes alemanyes van continuar atacant amb èxit a la península de Kersh.

A Noruega:

Els llança-torpedes alemanys varen enfonsar el creuer Trinitat, a l’oest de l’illa de l’Ós, que anava des d’Islàndia fins Archangelsk. En total varen morir 80 marines, 20 dels quals eren ferits que havien sigut rescatats del creuer Edimburg.

A Líbia:

Claude Auchinleck va enviar una llarga carta a Alan Brooke en la que li va expressar la seva preocupació per l’Índia i li va preguntar si no seria millor abandonar l’ofensiva en el desert africà per reforçar l’Orient Llunyà.

En els Estats Units:

Els serveis d’espionatge nord-americans, que estaven desxifrant la clau dels missatges japonesos per ràdio, varen obtenir la primera notícia sobre la imminent operació japonesa per destruir la Flota del Pacífic nord-americana en l’oceà Pacífic central. L’operació tindria lloc al voltant de l’illa de Midway. L’oficial Joe Rochefort i el seu equip varen exposar els seus descobriments: una sèrie d’intercepcions clau, juntament amb dades de l’anàlisi de trànsit. El capità Lynde McCormick, en tornar a l’oficina de l’almirall Chester W. Nimitz, va declarar que Rochefort havia donat en el clau.

Aquell dia va salpar el primer comboi de certa envergadura direcció al sud de l’Atlàntic, a l’Amèrica del Sud.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va presidir una conferència sobre armament i es va tornar a ocupar del projecte de la base naval que tenien previst construir al costat de la ciutat noruega de Trondheim. El dictador va estudiar detalladament els mapes per situar els ports que ordenaria construir, com també una gran base submarina. La superfície que destinaven per aquest projecte era de 700 hectàrees i estava previst construir-hi 55.000 habitatges pel personal de Marina. El líder alemany donava per fet que també es construirien bases navals a Saint Nazaire i Lorient, França, com també a les illes britàniques del Canal de la Mànega degut a les seves posicions geogràfiques.

En el sopar d’aquella nit, Hitler, després de criticar la política francesa, va comentar que el govern de Vichy només tenia dues possibilitats: lluitar contra Alemanya o estar-hi al seu costat. El dictador els va assegurar que si els francesos optaven per la segona opció obtindrien beneficis a l’Àfrica Central i significaria de retruc l’entrada d’Espanya a la guerra. Tot i això, creia que els francesos haurien de comprendre que haurien de cedir territoris a Alemanya, Espanya i Itàlia, tant a Europa com a Tunísia. Si, pel contrari, els francesos adoptaven la primera opció va assegurar perdrien tots els terrenys perquè els nord-americans els traurien la Martínica i Gran Bretanya no els tornaria Madagascar i agafaria les antigues colònies franceses del nord de l’Àfrica. A més, considerava que tant Espanya com Itàlia no desistirien en les seves exigències i Japó no els hi tornaria el territori de la Indoxina. El dictador llavors va afirmar que els francesos necessitaven a un gran home al capdavant i va assegurar que Philippe Pétain no era aquest home perquè era massa gran. També va donar per fet de que gràcies a les tropes alemanyes a França no hi havia una guerra civil. Canviant radicalment de tema, els va recordar que en una inspecció que havia realitzat en la Muralla Atlàntica, un obrer l’hi havia demanat no marxar de la zona després d’haver-hi treballat tant de temps. Hitler els va assegurar que no tenia cap intenció d’abandonar aquella zona i va demanar també organitzar-se a Crimea per modernitzar els ports i establir poderoses fortificacions a l’accés a la península, i establir relacions amistoses amb Turquia per tenir més influència en el Mediterrani.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen fer retrocedir els soviètics de Crimea i els varen foragitar de la península.

Els soviètics seguien avançant al sud de Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

Els Aliats varen aprovar un desembarcament en el port francès de Dieppe. El pla tenia dues justificacions. En primer lloc, presentar en els alemanys una amenaça en el front occidental, podent forçar-los a enviar-hi allí tropes destinades a la Unió Soviètica, o com a mínim impedir que enviessin més tropes o avions en el front oriental des de França, satisfent així les demandes del ministre Viatxeslav Mólotov. En segon lloc, proporcionaria als planificadors del segon front informació de primer mà sobre els aspectes favorables i contraris de centrar una gran invasió a Europa occidental en un port.

Precisament, aquell dia va arribar a Escòcia el comboi del RMS Aquiania, un dels transatlàntics més grans, amb gran part de la 34º Divisió nord-americana Red Bull amb el sergent Ralph Schaps al capdavant.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano es va reunir amb el coronel Giuseppe Casero, cap de l’Estat Major del sotssecretari d’Esta per l’Aire, per parlar de la possible invasió a Malta. El coronel li va mencionar que estava molt preocupat per tal operació i li va dir que la defensa antiaèria a Malta era intensa i efectiva, que l’interior de l’illa estava plena de nius de metralladores i que l’aterratge dels paracaigudistes seria molt complicat.

En els Estats Units:

Els desxifradors nord-americans varen deixar clar que Pearl Harbor i les illes Aleutianes no eren la màxima prioritat pels japonesos; en el seu lloc serien les illes Midway, la base nord-americana més avançada en el Pacífic, a 1.200 milles al nord-oest de Hawaii.

A l’Atlàntic:

En el golf de Mèxic, a quarts de dotze de la nit, el submarí U-564 va enfonsar l’embarcació petroliera de bandera mexicana Potrero del Llano amb un sol impacte de torpede que va partir la nau en dos. A bord de l’embarcació hi anaven 35 marines, dels quals 14 varen morir, i transportava 46.000 barrils de petroli. Aquell fet es convertiria en el principal motiu per la intervenció mexicana en la Segona Guerra Mundial,

A Japó:

El ministre japonès d’Afers Exteriors Hideki Tojo va pronunciar un discurs en el que va assegurar que volia la independència de l’Índia.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va demanar en els seus convidats tornar a principis econòmics raonables per resoldre els problemes d’alimentació i industrials. Volia que es pesquessin més balenes perquè en podien obtenir oli, pell i aliments. Canviant de tema, Albert Forster va recordar que el 1830 la ciutat de Thorn tenia una població en la que predominava l’element alemany, mentre que el 1939 no quedava pràcticament res d’elements alemanys. Hitler va culpar a la política seguida per Prússia els últims 150 anys perquè considerava que havia tractat aquesta zona nòrdica com una colònia penitenciària i va demanar reparar aquest “error”. Forster li va afirmar que aquest objectiu podia ser aconseguit a la província de Danzig fent una crida als “millors elements” joves de l’antic Reich. El dictador va estar d’acord en que fossin els joves qui repoblessin els territoris de l’Est. Calculava que vint milions d’alemanys s’instal·larien en els territoris de la Unió Soviètica durant els pròxims deu anys. Forster va tornar a intervenir per demanar que l’ordre cultural no fos descuidat i que en cas de que faltés mà d’obra per construir centres culturals com els cinemes es recorres als presoners soviètics. Hitler va estar d’acord en utilitzar aquesta mà d’obra i va acusar a la burocràcia de Berlín de inútil i de mirada curta. També va culpar al clergat i a la noblesa de la disminució de la població germànica als territoris de l’Est i va exigir que els soldats que lluitessin a l’Est no dubtessin en fer servir la força per inculcar el concepte germànic. Hitler els va posar l’exemple d’Alsàcia, que creia que havia sigut desgermanitzada pels francesos i va exigir extirpar el bilingüisme de la zona a través de mitjans radicals i expulsar a tots els qui no acceptin ser alemanys. Els va confirmar que Josef Bürckel ja havia adoptat mesures rigoroses en aquest sentit, però considerava que seria necessari eliminar a un quart de milió d’alsacians francesos i va demanar repoblar la zona francesa amb els joves de Baden. Llavors, Forster va plantejar alguns dels problemes que causaria la repoblació a la zona de l’Est i va citar alguns exemples. Aquests punts de vista varen suscitar algunes objeccions, en particular per Martin Bormann, que creia que no valia la pena germanitzar als polonesos en una escala massa gran. Hitler els va posar l’exemple de la Rússia dels tsars que qualificava d’eslaus a pobles que no tenien cap vincle amb els eslaus des del punt de vista racial i va demanar anar en compte alhora de germanitzar als pobles de l’Est, ja que, en la seva opinió, es podrien cometre masses errors. Els va recordar que hi havien molts jueus de cabells rossos i ulls blaus que semblaven aris i, per tant, va defensar la germanització amb tropes “ètnicament sanes” per tal de renovar la sang de la població. Canviant de tema, Hitler va defensar la idea del matrimoni per tota la vida i va acusar als prínceps prussians d’allunyar-se d’aquest ideal en tenir tantes amants. També va acceptar la idea dels matrimonis forçats quan la dona es quedava embarassada. El dictador va prometre no descansar fins que no hagi pogut reconstruir un nucli de sang nòrdica i va compartir l’opinió de Frederic el Gran de convenir els casaments fundats en la presència d’un fill il·legítim.

Aquell mateix dia, Hitler va dibuixar els plànols d’una nova galeria d’art per la ciutat de Linz, la futura capital de l’Art, i els esbossos d’una mansió que construiria en el Danubi, amb un gran vestíbul a l’entrada, una galeria oberta i un jardí arquitectònic.

En el gueto de Varsòvia, a la nit, les autoritats alemanyes varen afusellar a quatre jueus per haver mantingut contacte amb el moviment d’alliberació varsovià. Els varen treure per la nit de la presó de Pawiak i els varen matar a diferents carrers com a mesura d’escarni per la resta de la població. Les víctimes eren Mojezesz Sklar, membre del Bund i de l’Associació Professional d’Impressors, Fas, Zaks i Tenenbaum.

A Varsòvia, durant el dia, els alemanys varen organitzar una gran batuda de polonesos a Kercelak i a les places del voltant d’aquest mercat. Es varen endur teixits, pells i milers de polonesos per fer treballs forçats.

A Alemanya:

Wilhelm Stuckart va enviar una carta a diferents instàncies del Govern, entre elles a la Cancelleria, en que va defensar la seva proposta de no deportar a l’Est els Mischlinge, tot i que considerava convenient esterilitzar-los. 

A França:

A París, un grup de la Resistència francesa va assaltar l’estació de ràdio d’ones curtes, l’Alois, i varen destrossar dues instal·lacions de transmissions.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, els soldats alemanys varen continuar amb l’Operació Blau i varen avançar cap a la península de Kersh.

Al mateix temps, els soviètics, amb el mariscal Simon Timoshenko al capdavant, varen atacar a les forces alemanyes al sud de Khàrkiv, a la zona de Izium, començant així una dura batalla que acabaria amb victòria alemanya, tot i que per als alemanys va suposar posposar fins a finals de mes els plans per efectuar una altra ofensiva.

A la Unió Soviètica:

Des de Londres, agents soviètics varen informar a Moscou de que, segons unes fonts per ells molt fiables, un oficial de l’Ambaixada alemanya a Estocolm havia arribat a Londres a bord d’un avió suec amb propostes de pau en virtut de les quals la Gran Bretanya mantindria el seu Imperi, els alemanys retirarien tropes de Txecoslovàquia i restaurarien les antigues fronteres. A més, tota l‘Europa Oriental recuperaria l’anterior traçat dels seus límits territorials i els Estats bàltics també serien independents. L’informe acabava dient que un cop els alemanys arribessin a un acord amb els britànics, intentarien arribar també a un acord amb la Unió Soviètica.

Diumenge:

En el Reich:

A Bielorússia:

Els alemanys varen posar en funcionament un nou camp d’extermini. Aquest estava situat a prop de Minsk, a prop del poble de Maly Trostenets. El nom del camp, Maly Trostenets, i la seva existència es va mantenir en rigurós secret. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El Comandament del Reich va ordenar posar en moviment totes les forces del Donets per atacar en direcció est.

A la Gran Bretanya:

El polític del Partit Conservador, Anthony Eden, va declarar que la Gran Bretanya tenia la intenció i la missió de dirigir Europa en el futur i va insultar al nazisme i a Adolf Hitler, a més de deixar clar que no podien parlar de pau amb els alemanys.

A les Filipines:

A Mindanao, on encara lluitaven les tropes nord-americanes de Sharp contra els japonesos, Sharp va ordenar l’alto el foc després de rebre un missatge del general Wainwright, reclòs pels japonesos a Bataan, en què li tornava a demanar tirar les armes.

A l’Índic:

A primera hora del matí, un petit hidroavió va sobrevolar el vaixell de càrrega australià Nankin, que navegava des de Fremantle rumb a Calcuta amb un carregament d’explosius, 180 tripulants i 162 passatgers. Al cap de poc, el creuer de combat alemany Thor s’hi va aproximar i va obrir foc. Ràpidament el Nankin va donar el senyal d’alarma i el seu capità va llançar al mar els llibres confidencials abans de rendir-se després d’una hora del primer tret. Els passatgers i la tripulació varen ser transferits al Thor juntament amb diversos centenars de sacs de correspondència. Entre el correu, els alemanys varen identificar una remesa del Centre d’Operacions i Intel·ligència Conjuntes, COIC, a Wellington, Nova Zelanda, on es trobava un resum d’alt secret relatiu al període del 21 de març al 20 d’abril, basat en gran part en material d’Ultra, on figuraven les posicions de totes les embarcacions de guerra aliades i enemigues, així com els vaixells mercantils en el Pacífic i a l’oceà Índic. Tot i la importància dels papers, el capità del Thor no va considerar d’especial urgència enviar els documents a Berlín.

En els Estats Units:

Aquell dia es va donar a conèixer l’atac nord-americà a Tòquio del 18 d’abril de 1942.