Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’inspeccionar la vida en el front oriental, el ministre Albert Speer va tornar a Berlín per veure a Adolf Hitler. Volia ensenyar-li unes fotografies que havia fet durant el seu viatge en la que es veien refugiats alemanys que vivien en unes pèssimes condicions esperant l’arribada dels soldats soviètics. El seu objectiu era commoure a Hitler per tal de que destinés les seves tropes per defensar-se dels soviètics enlloc de defensar-se dels nord-americans i dels britànics en el front occidental. Però Hitler no en volia saber res, va apartar les fotografies i no en va fer cap comentari. Tot i això, es va donar l’ordre de retirar les tropes alemanyes de les Ardenes.

Segons el doctor Theodor Morell, que el va examinar aquell migdia, Hitler tenia gana i havia dormit sense la necessitat de somnífers. Tot i això, li va administrar una injecció de deu centímetres cúbics de calç i de glucosa i una altra de vitamines i d’extracte de fetge. A les tres de la tarda, Hitler, com el dia anterior, es va reunir amb Vidkun Quisling.

A la nit, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. No es veien des de que el dictador havia tornat del quarter general del Niu de l’Àguila. Goebbels va anar a la Cancelleria acompanyat de la seva esposa Magda, ja que Hermann Göering els va entregar una carta personal en que lloava a Harald Quandt, que es trobava retingut pels britànics al nord de l’Àfrica, i una Creu Alemanya d’or amb una esvàstica en el centre. Goebbels es va emocionar davant d’aquell gest.  El dictador es va mostrar davant del seu ministre favorit confiat en si mateix i va donar seguretat i fe en el ministre, que també es va tranquil·litzar en veure el seu líder “sorprenentment fresc i en bon estat de salut”. A continuació es varen projectar els últims noticiaris cinematogràfics i Hitler es va interessar pels enlairaments dels V-2. Després varen fer un repàs de la situació en general i el ministre va culpar del desastre militar als comandants. Hitler li va respondre que les missions militars més urgents ara eren salvar la base industrial, ja fos el petroli hongarès o el carbó de Silèsia, per a finals de febrer dur a terme una gran operació que estabilitzés el front oriental. Goebbels li va demanar que guardés les seves per als grans assumptes enlloc d’esgotar-se en decisions de rutina militar i li va proposar nomenar a Heinrich Himmler comandant en cap de la Wehrmacht. Hitler s’hi va negar perquè abans havia de demostrar les seves capacitats militars. A mitjanit, abans d’acomiadar-se, el dictador li va manifestar el seu desig de quedar-se provisionalment a Berlín.

---

Durant la tarda es va celebrar una conferència de premsa del govern en la qual es va dictaminar que el professor d’Història Alexander Schenck von Stauffenberg, el germà de Claus von Stauffenberg, no havia de ser mencionat més a la premsa.

---

En el camp de concentració de Buchenwald hi va arribar procedent d’Auschwitz un comboi de 2.224 jueus i es va anunciar un altre per al dia següent. També a Ravensbrück va arribar un tren d’Auschwitz amb diverses dones jueves i dos trens més d’Auschwitz amb 2.000 detinguts va arribar a Mauthausen. Una columna de dones varen ser evacuades a peu d’Auschwitz per dirigir-se a l’estació de Loslau, a l’Alta Silèsia. Les SS només varen contar una cinquantena de supervivents de les 600 que havien sortit del camp polonès. A Ohrdruf hi va morir l’industrial francès dels pneumàtics Marcel Michelin.

En el front occidental:

En la batalla de les Ardenes:

Gràcies al bon temps d’aquell dia, els pilots nord-americans varen poder bombardejar intensament als combois alemanys.

En el front oriental:

A Txecoslovàquia:

Els alemanys varen declarar la ciutat de Breslàvia fortalesa davant la imminent arribada dels soviètics.

A Alemanya:

Els soviètics varen capturar a membres de la Volkssturm a Insterburg, Prússia Oriental. Amb l’avanç dels soviètics, els prussians occidentals varen començar a marxar cap a l’oest unint-se al silesians i els prussians orientals.

---

En el quarter general de Zossen hi havien suficients informacions alarmants. La més greu era l’obertura d’una bretxa entre Bromberg i l’Óder. Heinz Guderian, dempeus davant la finestra, va dir que aniria a veure a Hitler perquè estaven a punt de perdre Prússia Oriental i el 2º Exèrcit estava desfet mentre l’Exèrcit de Curlàndia estava sense fer res. També contemplava l’opció de fer retornar les divisions que havien sigut destinades a les Ardenes. Però la temptativa de Guderian va fracassar perquè Hitler va declarar que constituiria un nou grups d’exèrcits entre el Vístula i l’Óder.

A Polònia:

A les tres de la matinada, el 3ª Cos de guàrdies de cavalleria soviètic va entrar a la ciutat d’Allenstein. A part, el 8ª Exèrcit de guàrdies, comandades pel capità general Vasili Chuikov, va rodejar la ciutat de Poznan i a 60.000 soldats alemanys.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de passar una mala nit, sense pràcticament dormir, es va dirigir al seu despatx de la Cancelleria. Davant de Josef Terboven, Hans Heinrich Lammers i Joachim von Ribbentrop, Martin Bormann li va presentar el seu informe sobre la situació de Noruega. A les tres es va afegir a la reunió Vidkun Quisling, que li va parlar de la situació militar i política al nord-est del seu país, on els soviètics ja hi havien penetrat, i li va presentar la seva última idea de celebrar a Viena un congrés paneuropeu en el que totes les nacions participin en igualtat de drets davant del Reich. La reunió amb Quisling es tornarà a celebrar l’endemà a la mateixa hora.

Durant la tarda va ordenar a tots els caps d’unitat que qualsevol decisió o pla d’atac li fos comunicat amb antelació suficient i va demanar en els seus oficials que no desobeïssin les seves ordres sinó volien ser acusats de traïdors. Seguidament, en una reunió amb Heinz Guderian i Alfred Jodl, va anunciar que Heinrich Himmler seria el nou comandant del nou Grup d’Exèrcits Vístula.

---

A Berlín, al matí, la germana d‘Eva Braun, Ilse Braun, va arribar a la capital del Reich després de fugir de Breslau amb un tren especial. Ilse va ser recollida per un cotxe oficial en la Bahnhof Schlesischer i va ser portada a l‘Hotel Adlon, on s’allotjava la seva germana i, a la nit, varen sopar juntes a la biblioteca de la Cancelleria del Reich. Ilse va quedar molt sorpresa en veure que la seva germana estava convençuda de la victòria i que pensés que aviat podria tornar a Breslau i li va descriure la situació dels refugiats que fugien dels soldats soviètics a través de la neu. Enfurismada, li va dir cridant que Hitler estava conduint a tot el país cap a l’abisme. Davant d’aquelles paraules, Eva i li va exclamar que es mereixeria que la posessin contra un mur i l’afusellessin.

---

El Das Reich va sortir publicat amb un article de Joseph Goebbels titulat Els causants de la desgràcia del món. El ministre va afirmar que els soviètics situats a les portes de Breslàvia i els Aliats apostats a la frontera occidental eren mercenaris al servei dels jueus, i va assegurar que aviat cauria el poder jueu. 

---

El governador penitenciari de dones de Fordon, a prop de Bromberg, va treure a les 565 presoneres sota custòdia i les va traslladar a una altra presó de dones a Krona, a uns 36 quilòmetres. Només 40 d’elles hi varen arribar. 

A Polònia:

El ministre Albert Speer es va dirigir a la ciutat d’Opole, al sud de Polònia, on els oficials del quarter general estaven marxant de la ciutat, els hotels estaven buits i molt poques persones rondaven pels carrers, ja que els soviètics estaven a molts pocs quilòmetres. Speer volia parlar amb el nou comandant en cap d’un Grup d’Exèrcit, el general Ferdinand Schörner, que li va explicar que s’havien perdut tots els tancs i totes les armes pesades, i que el seu Exèrcit ja no es podia considerar un grup de soldats.

A la nit, Speer va rebre una trucada de Hitler, que li demanava ser informat de la situació. El dictador continuava donant prioritat en defensar-se del front occidental, estratègia que Speer no entenia perquè creia que el règim de Iosif Stalin no tindria pietat amb ells un cop acabada la guerra. Els dos varen coincidir en que la guerra estava perduda i que no hi havia possibilitats de mantenir la producció d’armament després de perdre tants territoris vitals.

---

A Auschwitz, les SS varen abandonar les torres de vigilància després de destruir els crematoris principals i varen cremar l’enorme magatzem d’efectes personals conegut pels presoners com Canadà. 

Cinc presoneres varen intentar escapar del campament de dones que en aquell moment estava en el sector de Birkenau. Però en l’intent varen ser aturades per un home de les SS en l’anomenada Porta de la mort. Aquell SS es va endur la dona més jove amb ell en una cel·la. Segons més tard es varen sentir dos trets i després d’esperar una estona les recluses varen marxar. La noia s’havia defensat i havia aconseguit agafar l’arma d’aquell SS i l’havia matat. Les presoneres es varen amagar en un vagó carregat amb plomes i coixins. Després de tot un dia amagades, aquestes dones varen tornar al campament de dones.

En el front oriental:

A Alemanya:

Les tropes d‘Ivan Bagramian varen ocupar les ciutats de Memel i Gumbinen, les tropes del comandant Konstantin Rokossovski la ciutat de Tannenberg, on hi havia el gran monument de Tannenberg, tot i que els alemanys ja havien dinamitat el monument i havien traslladat el cadàver del president Paul von Hindenburg, i les tropes d’Ivan Koniev varen penetrar a l’Alta Silèsia, on varen ocupar la ciutat de Klosterbruck, en el districte d’Oppeln. Els sacerdots i les monges de la localitat es varen refugiar en la capella del convent juntament amb una jove i al seu fill. A fora, en els carrers, es varen desenvolupar escenes de violacions i saqueigs. Qualsevol dona que es negués a mantenir relacions amb un soviètic era morta a trets. La ciutat de Poznan va ser declarada fortalesa.

Davant l’avanç soviètic per territori alemanys i sabent què feien els soviètics quan ocupaven les ciutats i els pobles, molts civils fugien atemorits i Karl Döenitz va donar l’ordre de començar l’Operació Anibal, un pla d’evacuació massiva de refugiats a través de quatre vaixells de grans dimensions.

A Birmània:

L’illa de Ramree va ser envaïda per la 71º Brigada britànica. La resistència japonesa era pràcticament inexistent, tot i que es va endurir quan les tropes aliades varen penetrar terra endins. L’illa no va quedar alliberada dels japonesos fins a mitjans de febrer.

En el Pacífic:

El USS Ticonderoga va rebre danys que varen provocar greus incendis a la nau després de rebre l’impacte de dos kamikazes.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb Karl Saur per ordena’l-s’hi rapidesa en la construcció de caces a reacció.

---

Durant la nit, Joseph Goebbels, en contacte amb les autoritats militars, va posar en marxa l’alerta Gneisenau a Berlín. Tots els responsables varen ser mobilitzats als seus llocs i havien d’estar localitzables en tot moment. A la vegada, es varen prendre mesures més rigoroses per vigilar els camps de concentració del voltant, així com els camps de presoners de guerra, especialment aquells en els quals hi havia oficials soviètics. A més, es varen constituir unitats d’alerta a partir dels efectius presents a les escoles i els centres de formació, que es varen enviar cap a l’est.

---

A les 11:50 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Tot i que hi havia avions al cel, aquests no varen atacar aquest cop i l’alarma va cessar de sonar al cap d’una hora.

A Polònia:

A Auschwitz, les SS varen destruir els crematoris de Birkenau i varen abandonar les torres de vigilància. L’empresa I.G. Farben va destruir els arxius de Buna-Monowitz davant l’arribada dels soldats soviètics. Al mateix temps, els alemanys varen evacuar el camp de Grünberg. De les 2.000 presoneres que hi havia, els alemanys les varen dividir en dos grups: Un aniria a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, i un altre a Bergen Belsen. Les presoneres varen tardar més d’un mes en arribar als seus nous destins i moltes d’elles varen morir durant al trajecte per les dures condicions o pels afusellaments dels seus guardians.

En el front oriental:

A Alemanya:

Els soldats soviètics varen creuar la frontera del Reich per Prússia Oriental, a l’oest de Hohensalzam, i varen començar a avançar més enllà de Königsberg, la capital de Prússia Oriental, on les temperatures eren inferiors a 25 graus sota zero. Tot i això, la Stavka va ordenar en el comandant Konstantin Rokossovsky que alterés el seu avanç cap al nord de Prússia Oriental per la lentitud de les tropes d’Ivan Cherniajovski. El general i comandant del 6º Exèrcit alemany, per la seva part, va decidir abandonar la fortalesa de Lötzen veient l’avanç soviètic, contradient d’aquesta manera les ordres de Hitler de mantenir-la a qualsevol preu, fet que en el dictador el va fer entrar en còlera quan va saber de la decisió que havia pres el seu general. Els alemanys també varen abandonar la regió de Warthegau, i les unitats blindades d’avantguarda soviètiques s’apropaven a Katowice. Per altra banda, les tropes d’Ivan Konev varen entrar a Silèsia i Poznan.

A Silèsia, el gauleiter de la regió, després d’haver proclamat que els soviètics no creuarien la frontera silesiana, va autoritzar la sortida de 700.000 habitants de Breslau, la majoria dones i nens que varen marxar amb destí a Alemanya amb temperatures de 20 graus sota zero. Des de primera hora, desenes de camionetes amb altaveus varen recórrer els carrers de la capital silesiana anunciant que les dones i els nens havien de sortir de la ciutat direcció a Opperau i Kanth. Més de mig milió de persones la varen abandonar en unes hores. Alguns varen arribar a Dresden i altres varen anar a Berlín. Més de 70 nens varen morir aixafats a l’estació per una multitud embogida per fugir.

Pel camí cap a Berlín, els soviètics es trobaven molts cops amb els civils que miraven de fugir d’ells. Moltes vegades, els soldats soviètics els tractaven com un objectiu militar legítim i assassinaven sense contemplacions als homes, els nens i la gent gran, i violaven a les dones. Com a conseqüència d’aquelles atrocitats, a Prússia Oriental un tren de mercaderies va arribar a l’estació de Stolp carregat de refugiats atemorits per la imminent arribada dels soviètics. Moltes d’aquests civils varen viure una proesa per arribar a aquella estació: passant gana i fred, i alguns varen perdre els seus fills, que havien mort per les baixes temperatures. A Poznan, les autoritats nazis varen decidir evacuar els civils de la ciutat, cosa que fins llavors s’hi havien negat.

A Hongria:

La Unió Soviètica va firmar l’armistici amb Hongria.

A Eslovàquia:

Els exèrcits soviètics varen alliberar Kosice, la ciutat més important de l’est d’Eslovàquia i on es proclamaria el nou govern txecoslovac.  

En el front occidental:

A França:

El 1º Cos del 1º Exèrcit francès va començar una ofensiva a les Vosges, a l’est de França, i les tropes aliades varen dur a terme un nou atac a l’extrem oriental de la bossa Colmar. En un llarg missatge als caps d’Estat Major Conjunt, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar que l’atac del mariscal Bernard Law Montgomery al nord del Ruhr era el principal objectiu, però creia que aquesta zona seria fortament defensada pels alemanys. Eisenhower, en una reunió informativa, va expressar el seu malestar perquè s’havien espantat massa per l’atac alemany del 16 de gener a Bastogne.

En els Estats Units:

A Washington, el candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser investit per quart cop president dels Estats Units. Mai a la història nord-americana un President havia sigut reelegit per al càrrec més de quatre cops.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A dos quarts de quatre de la tarda, de Munic varen arribar a Berlín en un tren especial Eva Braun, la seva germana Gretl, que esperava una criatura, i el secretari Martin Bormann, que havia estat els últims dies per ordre d’Adolf Hitler a Obersalzberg, juntament amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS. Eva es va presentar elegantment vestida i acabada de pentinar, i es va instal·lar en la seva habitació de la Cancelleria.

---

Davant la imminent entrada dels soldats soviètics a Silèsia, Albert Speer va advertir de que amb la pèrdua de la conca industrial de l’Alta Silèsia no estarien en condicions de continuar la guerra amb una perspectiva d’èxit.

A Polònia:

Davant l’avanç imparable dels soviètics, 58.000 presoners d’Auschwitz varen començar a desplaçar-se lentament cap a l’oest, la majoria a peu. Els guàrdies de les SS disparaven contra aquell que no podia continuar i abandonaven els cossos al costat de la carretera. Unes 15.000 persones varen morir d’inanició, de fred o assassinades per les SS. Bombarders soviètics varen bombardejar el complex industrial de IG Farben de Monowitz. L’atac va interrompre els subministraments d’aigua i electricitat del camp i la zona del voltant.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics varen començar la segona part de la seva ofensiva que els duria a ocupar la totalitat de Prússia Oriental i a penetrar aquella dia l’antiga frontera de Silèsia. Els 3º i 4º Exèrcits Panzer alemanys es trobaven en aquells moments aïllats a Prússia Oriental. El 1º Front de Bielorússia, dirigit pel comandant Georgy Zhukov, va ocupar la ciutat de Lódz, i el 1º Front d’Ucraïna, dirigit pel comandant Ivan Koniev, va ocupar la ciutat de Cracòvia després d’una dura lluita. Mentrestant, el comandant Konstantin Rokossovski va aconseguir que els seus blindats arribessin al Vístula, a poca distància de la ciutat de Bydgoszcz. Durant l’avanç soviètic cap a Alemanya es produïen greus actes criminals com el d’aquell dia quan un destacament blindat soviètic va massacrar a una columna de refugiats alemanys que fugien cap a l’est. Molts ciutadans de Prússia Oriental i Silèsia fugien en massa cap a l’oest.

En el front occidental:

Per culpa de perdre 700 vehicles blindats a les Ardenes, el Reichsbahn estava tan arrasat que a partir d’aquell dia tots els enviaments de carregament de via ferroviària varen quedar prohibits a excepció del carbó i del material bèl·lic de la Wehrmacht.

A Birmània:

Els Aliats varen iniciar una operació per tal de que les tropes del general William Joseph Slim aconseguissin ocupar les ciutat de Mandalay i Meiktila.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Munic, Eva Braun, acompanyada per la seva germana Gretl que estava esperant un nen, va viatjar en tren cap a Berlín sota la protecció del secretari Martin Bormann, que havia passat uns dies en el Berghof, a Obersalzberg, amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS.

---

Al migdia, Heinz Guderian, que els últims dies havia criticat durament les ordres d’Adolf Hitler, va rebre una reprimenda pública. A la nit, un grup d’alts càrrecs de l’Exèrcit, propers a Guderian i que havien donat l’ordre d’evacuar Varsòvia contra la voluntat de Hitler, es varen reunir per celebrar l’aniversari de Bonin. Quan tots es trobaven dempeus per fer un brindis, el general Meisel, el sots-cap del Departament de Personal, va entrar a l’habitació amb dos tinents armats amb metralladores i varen detenir a Bonin i els dos tinents coronels, Von Christen i Von dem Knesebeck. Tots varen ser traslladats per ordres de Hitler a la presó de Prinz-Albrechtstrasse de Berlín per ser interrogats per la Gestapo. Quan Guderian va saber de l’incident va defensar als tres oficials i va insistir en que l’interroguessin també a ell, cosa que va aconseguir finalment i va ser interrogat durant unes hores per Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller. Després de dues setmanes es varen alliberar als dos oficials de menys graduació, però Bonin va estar tancat en un camp de concentració fins al final de la guerra.

---

Heinrich Himmler va escriure una nota per si mateix on es preguntava qui tenia la connexió amb Washington que ell tan desitjava.

A Polònia:

Els alemanys varen continuar evacuant el camp de concentració d’Auschwitz davant l’imminent arribada dels soviètics. Tot el camp de Birkenau va ser evacuat, deixant-hi només els malalts. Els que tenien suficients forces i eren capaços de caminar, uns 56.000, varen ser traslladats a Gleiwitz. Després de tres dies sobre la neu, se’ls va carregar en vagons oberts i se’ls va traslladar a Mauthausen, a Buchenwald i a Gross-Rosen i altres camps de l’Alta Silèsia. A la nit, els alemanys varen desconnectar la centraleta telefònica i varen cremar els últims documents del camp.

Però no només a Auschwitz s’estaven evacuant presoners, a la carretera que conduïa a Königstein els alemanys varen executar a uns quants presoners de guerra per ordres de Kaltenbrunner i del ministre Joachim von Ribbentrop.

En el front oriental:

A Polònia:

Després d’haver acabat el dia anterior la primera fase de la seva ofensiva, els soviètics varen continuar amb l’ofensiva i es varen dirigir a la frontera txecoslovaca. El 1º Front Bielorús i el 1º Ucraïnès ja es traslladaven cap a l’Òder, a prop de Rosenberg, a Silèsia. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasili Chuikov va entrar a la ciutat industrial de Lódz. L’oficial soviètic va decidir atacar la ciutat, que va ser ocupada l’endemà pels soviètics, sense consultar-ho prèviament en el seu quarter general del front. Al vespre, la ciutat estava pràcticament sota control soviètic, i molts soldats alemanys que estaven malferits a terra varen ser executats a mans dels patriotes polonesos.

A Hongria:

El 4º Cos blindat de les SS va travessar les línies soviètiques al riu Danubi, al sud de Budapest, però no va poder evitar que les tropes soviètiques entressin a la capital hongaresa. A les set del matí, amb el consentiment de Hitler, les tropes alemanyes i hongareses varen abandonar Pest i varen destruir els ponts sobre el Danubi.

A Polònia:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, es va establir a Varsòvia.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Després de que el dia anterior el 1º Exèrcit tornés a està sota el control d‘Omar Bradley, el comandant Courtney Hodges va tornar a traslladar el quarter general de l’Exèrcit a l’Hotel Britannique de Spa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, sabent del malestar dels generals nord-americans per culpa de que el mariscal Bernard Law Montgomery volgués dur el pes principal de l’ofensiva amb les forces nord-americanes, va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns per posar èmfasis a que les tropes nord-americanes havien suportat pràcticament tots els combats i havien patit moltes baixes. El primer ministre deixava clar que havien de ser considerats com una gran força i va dir que no havien de permetre que l’orgull el fes creure que l’exèrcit britànic havia fet una gran gesta perquè l’ofensiva de les Ardenes passaria a la història com una de les més cèlebres victòries nord-americanes.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna va anunciar que Noruega i Itàlia podrien ser els primers escenaris en que s’iniciés la retirada de soldats alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a les quatre de la tarda va tenir lloc la primera reunió militar. Adolf Hitler estava molt enfadat amb la situació al front oriental. Heinz Guderian li va exposar com esperava estabilitzar la situació a l’oest de Varsòvia, tot i que li va admetre que molt probablement ja havia caigut. Mentre el cap de l’Estat Major exposava el seu informe, a Hitler li va arribar un comunicat del comandant de la fortalesa de Varsòvia en que l’advertia de la imminent evacuació de la capital polonesa, tot i que ell ho havia rebutjat. Hitler es va enfadar com mai perquè ara sabia del cert que els seus generals havien donat ordres d’evacuar Varsòvia sense el seu permís, deixant que els soldats soviètics del comandant Gregory Zhukov alliberessin la ciutat. A més, Varsòvia encara resistia, cosa que no l’hi havia dit Guderian. Desconfiant dels seus militars, ràpidament va donar l’ordre de resistir a la capital polonesa i va ordenar detenir a diversos oficials de l’Estat Major que havien enviat senyals relacionades amb la retirada de Varsòvia: el tinent coronel Von Christen, el cap de la secció de grups d’exèrcits, que havia sigut el primer en saber de la notícia, el tinent coronel Von dem Knesebecht i el coronel Von Bonin. Guderian va protestar i va demanar que tota la responsabilitat recaigués sobre la seva persona. Hitler li va respondre que no estava enfadat amb ell, sinó amb l’Estat Major i li va assegurar que els aixafaria.

Durant diverses hores, Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller els varen interrogar, ja que Hitler quan va saber que Von Bonin era dels sospitosos ja va témer un complot. El dictador encara va tenir més clara la seva decisió de destituir al coronel general Josef Harpe, que era senyalat com el culpable de la desfeta en el front del Vístula, que va ser substituït pel coronel general Ferdinand Schörner.

A les onze de la nit va acabar la reunió. Hitler va fer un sopar lleuger amb un suc de cirera amb farina de llavors de lli. En sonar una vegada més les sirenes antiaèries i es va veure obligat a baixar al seu búnquer privat, on va prendre el te i unes pastetes fins les quatre de la matinada.

---

Heinrich Himmler va ordenar publicar en els diaris del matí la següent crida:

Demano en els compatriotes alemanys, en particular a les dones, que no mostrin cap pietat amb els desertors que s’incorporen als combois d’evacuació en direcció a l’oest. Els homes que s’allunyen del front no mereixen un tros de pa de la rereguarda. S’exhorta a les dones i a les noies alemanyes a recordar a aquests homes l’honor i el deure, a mostrar-los menyspreu enlloc de pietat i a expulsar a escombrades en direcció al front als covards més obstinats.

---

El Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Hermann Kaiser, que va ser executat a la presó de Berlín-Plötzensee.

---

A les dues de la matinada, Magdeburg va ser atacada per 371 bombarders britànics. Més de 4.000 persones hi varen perdre la vida i el 44% del centre de la ciutat va quedar destruït. Les runes varen obstruir carrers, carreteres i canals. A la nit, Mosquits varen tornar a la ciutat per llançar mines i explosius per tal d’obstaculitzar els treballs de les brigades antiincendis i les quadrilles de neteja. 

A Polònia:

A Auschwitz, per temor a l’arribada dels soviètics, 87.000 presoners varen ser obligats a marxar del camp. Els reclusos varen caminar o varen ser introduïts en vagons fins a un nou destí. 15.000 d’ells varen morir perquè els feien caminar mig despullats i sense poder menjar amb unes temperatures de 20 graus sota zero. Entre els qui varen abandonar el camp aquella nit hi havia el doctor Josef Mengele, que va marxar cap a Alemanya amb una maleta plena de documents sobre els seus experiments. Abans de marxar va fer una última visita a la seva antropòloga, la doctora Puzyna, en el seu despatx per agafar tots els papers sobre els seus experiments, que va posar en dues caixes i se’ls va endur fins un cotxe que l’estava esperant.

---

Hans Frank també va marxar a Alemanya amb prop d’una dotzena dels integrants de la seva plantilla i va residir temporalment en un castell de la ciutat prussiana de Seichau.

---

Davant la proximitat de l’arribada dels soldats soviètics, la direcció de la presó de Radogoszcz de Lódz va entrar en pànic. Per no deixar rastre i recolzats per civils alemanys de la ciutat polonesa, efectius de les SS i aviadors de la Luftwaffe, els guàrdies varen assassinar, pis per pis, als 2.000 detinguts i a continuació varen incendiar l’edifici per després marxar corrents.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics eliminaven totes les defenses alemanyes que trobaven i varen rodejar la ciutat de Varsòvia, ocupant-la des de la rereguarda, i varen seguir el seu avanç cap al riu Òder. Per aire, els avions soviètics controlaven el cel i podien bombardejar quan ells volguessin sense trobar resistència. A la capital polonesa, els soviètics es varen trobar amb un ciutat en ruïnes que havia passat de tenir 1.310.000 habitants d’abans de la guerra a 172.000. Tot seguit es varen dirigir al famós gueto, del que només en quedava un mur de tres metres i mig d’altura amb filferro d’espines, i el Judenrat, l’edifici de l’administració jueva. Miraculosament, un polonès va dirigir aquells soldats cap a un amagatall, un esquelet d’un edifici, d’on varen sortir quatre jueus que havien sobreviscut tot el conflicte.

Després, els soviètics van alliberar el camp d’extermini de Chelmno. Després d’aconseguir alliberar més de cent quilòmetres del front de la ciutat de Varsòvia, els soviètics varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva començada el 12 de gener de 1945 i pràcticament ja tenien Polònia sota el seu control.

Hans Frank, veient que tot estava perdut, va fugir del seu castell de Wawel, a Cracòvia, per reunir-se amb la seva família, que havia marxat feia uns mesos a Baviera.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Després de la unió el dia anterior del 1º i el 3º Exèrcit a Houffallize, el 1º Exèrcit nord-americà, que havia estat momentàniament sota les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, va tornar a les ordres del comandant del 12º Grup d’Exèrcits Omar Bradley per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower. L’ordre es va donar a mitjanit.

A la Filipines:

En el nord, en el Corregidor, els nord-americans es varen dirigir cap a Manila.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 9:40 matí, Adolf Hitler va arribar a Berlín després de passar els últims dies en el quarter general de Bad Nauheim, el Niu de l’Àguila. Sota un temps nevat, el Brandenburg, el tren de Hitler, es va aturar a l’estació Berlín-Grunewald. L’andana estava pràcticament buida; només hi havia un cordó d’efectius de les SS. Hitler va pujar a un Mercedes blindat conduït per Erich Kempka, al que seguien una desena de vehicles. Kempka va elegir una ruta per la qual Hitler no hagués de veure tantes destrosses a resulta dels bombardejos, però no va evitar que el dictador expressés el seu disgust en veure el munt de runes en que estava gran part de la ciutat. Vint minuts més tard varen arribar a la Wilhelmstrasse.

A tres quarts d’onze, ja a la Cancelleria del Reich, Hitler es va deixar visitar pel seu metge Theodor Morell, que li va trobar la gola inflamada i en un estat de gran excitació per culpa de la situació militar. Una vegada més li va administrar una injecció intravenosa de glucosa contra la insuficiència cardíaca i després una subcutània d’un extracte de bilis bovina.

Un quart d’hora més tard va començar al despatx de Hitler una reunió militar. A part de Hitler, hi havia Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i el ministre Albert Speer. També hi havia de ser Heinz Guderian, però es va endarrerir i va arribar més tard. Speer li va explicar que després de perdre la conca del Ruhr no es podien permetre perdre l’Alta Silèsia perquè forçaria un col·lapse econòmic, i li va demanar que enviés un exèrcit per defensar la zona. Però la reunió es va interrompre bruscament per una alerta antiaèria que els va fer baixar als subterranis.

A la una es va reprendre la reunió, ara amb el general Guderian, i es varen desplegar els mapes sobre l’enorme taula de marbre davant de les finestres que donaven als jardins. Guderian li va suplicar traslladar a l’Est les forces del front occidental per llançar un atac contra els soldats soviètics i abandonar Curlàndia. Hitler, novament, es va negar a acceptar els suggeriments del seu general, tot i que el va informar de que dos cossos blindats del 6º Exèrcit blindat de les SS abandonarien les Ardenes per dirigir-se a Hongria per continuar atacant en el nord de Budapest. Guderian, que segons Speer anava begut, li va replicar que era el seu deure salvar aquells homes de Curlàndia que encara podien ser evacuats. Llavors, Hitler, que no estava acostumat a que el responguessin de males maneres, li va respondre que es quedarien a lluitar i que no podien abandonar aquell territori. Fart de la situació i de que no l’escoltessin, li va cridar que seria inútil sacrificar aquells homes, i Hitler li va tornar a dir que una retirada seria pitjor i que els seus generals no entenien res dels aspectes econòmics de la guerra. La reunió va acabar tard i amb l’anunci de Hitler de la destitució del comandant del Grup d’Exèrcits A, el general Harpe, a qui es va fer responsable de la situació, que va ser substituït pel general Ferdinand Schörner. Amb la reunió donada per finalitzada, Hitler se’n va anar a dinar.

A la nit, l’Estat Major del general Harpe del Grup d’Exèrcits A va advertir al OKH del quarter general de Zossen de que no serien capaços de mantenir la ciutat de Varsòvia. Després, el coronel Bogislaw von Bonin, el cap del departament d’operacions, va discutir la situació amb Guderian, que havia tornat de reunir-se amb Hitler, i varen decidir donar carta blanca al quarter general de Grups d’Exèrcits perquè es retiressin si així ho veien més convenient. Però un membre de l’Estat Major va informar a Hitler de la intenció d’abandonar Varsòvia, i el dictador els va enviar un missatge dient que havien d’aturar-ho tot i que havien de mantenir la capital polonesa com fos. Però les comunicacions de ràdio havien deixat de funcionar i l’ordre de Hitler no va arribar a temps i els soldats alemanys varen començar a fugir de Varsòvia. A les 21:26 va sonar l’alarma antiaèria i es va tenir que interrompre tota l’activitat a la Cancelleria.

Després de prendre un te lleuger acompanyat per unes pastetes vieneses, Hitler se’n va anar a dormir a les habitacions de l’ala dreta de la Vella Cancelleria a les quatre de la matinada, just abans de prendre’s un somnífer.

---

A dos quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i a les dotze va tornar a sonar. Per aquest motiu s’havia activat l’alarma també a Berlín. La ràdio va anunciar que una esquadra avançava cap a la capital i que ja es trobava a 30 quilòmetres de distància. 133 avions de les forces aèries nord-americanes varen bombardejar la ciutat de Dresden, on varen morir 334 persones. Aquest bombardeig va ser un entrenament per l’atac que farien a Dresden la nit del 13 de febrer fins dos quarts de dues no va cessar l’alarma. Els nord-americans varen bombardejar l’estació de Friedrichstadt, del Hohe Brücke i del Nossoner Brücke. De tres quarts de nou de la nit fins les onze va tornar a sonar l’alarma a la ciutat, però aquest cop no hi va haver un atac.

---

Arthur Nebe, que portava des del 24 de juliol amagat perquè estava sent buscat per estar involucrat en el complot del 20 de juliol, va ser detingut. El març seria executat. Qui va ser executat en aquell dia va ser el ciutadà anònim de Salzburg, Ferdinand Lang, després d’haver ser jutjat en un judici ràpid del Tribunal Popular, en el qual el varen acusar d’haver escoltat la ràdio anglesa, difonent entre els seus companys de treball “les mentides enemigues per intentar acabar amb la seva fe en la victòria final”. L’anunci del seu ajusticiament el va donar l’agència de premsa oficial DNB.

A Polònia:

Josef Mengele, conscient de que seria el seu últim dia a Auschwitz, va ordenar en els guàrdies de les SS que destruïssin totes les proves sobre els experiments que havia dut a terme. Les SS varen desmuntar la pesada taula de dissecció de  marbre i es va tapar el forat del terra. També es varen cremar tots els gràfics de les proves i un esquadró de les Waffen-SS va dinamitar els forns crematoris i va executar a tots els presoners que no podien caminar. Precisament, avions soviètics varen bombardejar el magatzem de menjar de Birkenau.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys estaven enmig d’una retirada per fer front a les tropes aliades que els atacaven amb molta violència. A la una de la matinada, una patrulla de la 2º Divisió Blindada va entrar en el poble de Houffalize, però no es varen trobar amb el 5º Exèrcit Panzer. De la mateixa manera es varen enviar patrulles a l’est del riu Ourthe, on els alemanys també havien abandonat les seves posicions. A les 11:40 del matí, la 84º Divisió nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges es va enllaçar amb la 11º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton a Houffalize. Els alemanys s’havien replegat per les ordres de Hitler del 8 de gener i les forces nord-americanes de Hodges i Patton els varen perseguir. Els alemanys, un mes just després de l’ofensiva de les Ardenes, tornaven en el mateix punt d’on havien començat l’ofensiva.

Però Hitler encara creia en la victòria i va llançar les últimes reserves, la 7º Divisió Fallschirmjäger i la 10º Divisió Panzer de les SS Frundsberg, a Bastogne. L’atac al llarg del Rin mentre intentaven arribar al cap de pont de Gambsheim va ser funest per la 12º Divisió Blindada a Herrlisheim. Els nord-americans es varen preocupar molt per aquell nou atac.

A França:

El comandant Omar Bradley va aterrar a l’aeròdrom de Villacoublay i es va traslladar en automòbil a Versalles per veure al comandant suprem Dwight D. Eisenhower. El comandant de Missouri es va queixar de que el mariscal Bernard Law Montgomery volia dur el pes principal de l’ofensiva amb forces nord-americanes a les seves ordres.

A Birmània:

En el nord del país, el nou 1º Exèrcit xinès del general Daniel Sultan va ocupar Namhkan. Les últimes posicions japoneses que amenaçaven la carretera de Birmània varen ser eliminades.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, en el Niu de l’Àguila, el quarter general de Bad Nauheim, Adolf Hitler va mantenir una reunió militar amb els comandants Gerd von Rundstedt i Walther Model després de l’ofensiva soviètica dels últims tres dies. Durant aquell dia Hitler va donar l’ordre, tot i l’oposició del general Heinz Guderian, de traslladar la divisió Panzer Grossdeutschland de Prússia Oriental a Kliece, Polònia, on l’exèrcit soviètic amenaçava en penetrar per aquella zona cap al Warthegau. Els alemanys del Wartheland varen començar a marxar cap a l’oest.

A les sis de la tarda, Hitler va abandonar el Niu de l’Àguila per dirigir-se amb el seu tren privat a Berlín, on passaria els últims dies de la seva vida. Abans de marxar va demanar a Martin Bormann que es quedés a Obersalzberg juntament amb la seva esposa, que feia companyia a Eva Braun i a la seva germana Gretl Fegelein. Segons les notes de Bormann, Hitler i el seu entorn s’hauria d’haver dirigit a Berchtesgaden. Fos com fos, el comboi d’automòbils es va posar en marxa en el poble de Wiesental, a prop del castell de Ziegenberg, a uns deu quilòmetres de l’estació de Bad Nauheim per dirigir-se a Berlín.

A les 19:20, Guderian va trucar a Wiesental per parlar amb Hitler, però el varen informar de que el dictador ja havia marxat cap a Berlín. El cap de l’Estat Major va informar a Alfred Jodl de que l’exèrcit soviètic havia destrossat el front alemany a Polònia i que no tenia notícies de la majoria de les unitats. Abans de penjar i a la desesperada, va demanar a crits que enviessin totes les forces militars cap a l’est.

A les vuit del vespre el comboi es va aturar a l’exterior de la petita estació de Hungen. Hitler va pujar a bord del Brandenburg. En el tren del dictador hi havia el seu entorn habitual d’ordenances, secretàries i ajudants. Tot i la greu situació, en el tren encara es respirava bon humor i algú fins i tot es va atrevir a explicar que Berlín era molt pràctic com a quarter general perquè es podria anar en poc temps amb el tren especial des del front de l’Est fins al front de l’Oest. Hitler va riure d’aquell comentari. La realitat també era que Hitler havia de circular de nit per evitar els bombarders Aliats.  A la nit varen arribar a la capital alemanya amb les persianes baixades perquè ningú els veiés. Molts pocs berlinesos sabien que el seu líder havia tornat. Precisament, Berlín va patir la seva alerta número 279 que avisava de la presència de bombarders Aliats.

---

Helmut Knochen va ser destinat a organitzar el treball dels nous grups del SD, que a partir de llavors assumien les funcions de l’antiga Abwehr.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin va rebre a Dwight D. Eisenhower i el comandant suprem de les forces aèries, Arthur W. Tedder, per estudiar futures operacions militars. Stalin els va dir que l’ofensiva de les Ardenes havia sigut una estupidesa pels alemanys, i estava content per haver rodejat una guarnició alemanya de gran prestigi a Curlàndia.

En el front oriental:

En el nord d’Hongria, les forces hongareses, amb el suport dels exèrcits blindats de les SS, varen atacar progressant, ràpidament, tot i el mal temps, cap al sud. Una de les forces alemanyes es va dirigir primer cop a l’est i després ràpidament cap a Budapest.

En l’ofensiva de les Ardenes:

La 30º Divisió d’Infanteria, en el seu atac a la localitat de Thirimont, es va trobar amb una forta resistència alemanya. Varen ser necessaris dos batallons del 120º Regiment d’Infanteria, un batalló blindat i un batalló caça-carro, així com més d’11.000 projectils de 105 mil·límetres i de 155 mil·límetres per aconseguir conquerir el poble. El regiment va patir més de 450 baixes a mans de la 3º Divisió Fallschirmjäger.

---

Al vespre, les dues agrupacions de combat de la 2º Divisió Blindada havia avançat fins arribar a uns dos quilòmetres de la localitat de Houffalize. Diverses patrulles es varen encarregar de saber a on eren les posicions del 5º Exèrcit Panzer.

En el front occidental: 

A dos quarts d’onze del matí, Bernard Law Montgomery va celebrar una conferència amb el general Bill Simpson per parlar de les funcions del 9º Exèrcit. Montgomery va demanar preparar uns plans per al 9º Exèrcit, de 4 cossos i 16 divisions per avançar cap a Colònia i el riu Rin. Montgomery, amb aquesta ordre, desobeïa els generals nord-americans i anava pel seu aire.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Alt Comandament de la Wehrmacht va reconèixer que la iniciativa a la zona de l’ofensiva de les Ardenes havia passat a l’altre bàndol. Tot i això, Adolf Hitler va rebutjar una petició dels mariscals Gerd von Rundstedt i Walter Model de retrocedir fins al Rin; la retirada s’havia d’aturar en el Mur de l’Oest, allí on havia començat l’ofensiva.

---

En una reunió del Ministeri de Propaganda es va determinar que un cor de soldats no es podria tornar a emetre per ràdio perquè havien cantat feia poc: Deixeu les armes.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes soviètiques amb el 2º Front bielorús del comandant Konstantin Rokossovsky, que es trobaven al Vístula, varen arribar al sud de Varsòvia i varen envair Prússia Oriental atacant en direcció nord i nord-oest des dels caps de pont del Narew. Els homes de Rokossovsky tenien l’objectiu d’aïllar Prússia Oriental per dirigir-se després a la desembocadura del Vístula i a Danzig, arribant al Òder, on hi havia el flanc dret del comandant Gregory Zhukov. De seguida el front alemany de Narew es va enfonsar.

Precisament, aquell matí, el 1º Front bielorús de Zhukov va entrar en acció sobre les dues posicions en que es trobaven sobre el Vístula: Magnuszew i Pulawy. Els batallons de fusellers disposaven del suport dels canons d’assalt autopropulsats, i varen ocupar les primeres línies de combat situades en el cap de pont del Magnuszew. Seguidament, el 8º Exèrcit de guàrdies i el 5º de xoc varen trencar la tercera línia alemanya amb l’ajuda de l’artilleria pesada i varen poder avançar amb força. A la tarda els soviètics es trobaven de camí a la ciutat de Radom, mentre el 1º Front bielorús i el 47º Exèrcit varen començar a rodejar Varsòvia des del nord, i el 1º Exèrcit polonès lluitava a les afores de la ciutat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Amb una temperatura de 23 graus sota zero i amb una gran quantitat de neu, la Companyia Easy del 506º d’Infanteria Paracaigudista va avançar a camp obert cap a Noville, a prop de Houffalize, on hi havia el 5º Exèrcit Panzer.

A Birmània:

La 19º Divisió, part del 14º Exèrcit britànic del tinent general William Slim, va creuar el riu Irawaddy a Kyaukmyaung, però després va ser atacada per les tropes japoneses, que varen ocupar la línia de la via fluvial. Obligada a retrocedir, la Divisió va aconseguir ocupar el cap de pont davant la violent ofensiva.

En els Estats Units:
En la seva locució radiofònica als alemanys, Thomas Mann va afirmar que entre el 15 d’abril de 1942 i el 15 d’abril de 1944 havien sigut assassinats, només en els dos camps d’Auschwitz i Birkenau, 1.750.000 jueus.

Dissabte:

En el Reich:

Els assistents a un curs per oficials, varen preguntar al ministre d’Armament Albert Speer si podien contar amb les noves armes que deia la premsa. Speer els va respondre que estava encontra d’aquells rumors i que no tenien que esperar aquelles armes miraculoses. A més, els va dir que no creia en una forma meravellosa d’acabar amb la guerra de cop. Reflexionant sobre aquell tema de les armes miraculoses, Speer va enviar una carta a l’Adolf Hitler on li va comunicar que considerava un error aquella propaganda de fer creure a la gent i els soldats que arribarien noves armes. A part, li va dir que creia que aquella propaganda feia baixar el nivell combatiu dels soldats alemanys. Tot seguit, Speer va ordenar als comandants de l’Exèrcit en el campament situat a Krampnitz, a les afores de Berlín, que estiguessin en contacte amb les indústries bèl·liques.

---

A Auschwitz, el número de presoners a Auschwitz III-Monowitz era de 9.806 persones: 9.054 eren jueus (3.391 polonesos, 3013 hongaresos, 1,039 francesos, 598 alemanys, 343 grecs, 278 holandesos, 189 belgues, 110 italians, 78 txecs, 10 eslovacs i 4 noruecs), 289 eren presoners polítics (160 alemanys, 68 polonesos, 12 holandesos, 11 iugoslaus, 7 russos, 6 francesos, 6 croats, 2 romanesos i 1 grec), 226 eren presoners de reeducació (EH), 25 eren presoners criminals alemanys (BV), 30 alemanys i 2 polonesos eren presoners asocials (Aso), 168 alemanys i 11 polonesos eren presoners sota arrest de prevenció (PSV), 1 era presoner per ser Testimoni de Jehovà i 1 altre per ser homosexual.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques, després de l’atac de l’Ivan Koniev el dia anterior al pont de Sandomierz, varen començar un assalt a Prússia Oriental amb el 3º Front bielorús del general Ivan Chernyakovsky al capdavant. De seguida que va començar l’atac, les primeres defenses prussianes varen caure i el 4º Exèrcit alemany es va tenir que retirar al mar Bàltic. Però l’atac soviètic no va tenir un començament esperançador perquè el comandant del 3º Exèrcit de Panzer tenia un bon servei d’espionatge i va retirar les seves tropes de la primera línia de trinxeres a l’últim moment i va llançar una sèrie de contraatacs. A l’extrem nord, el 1º Front del Bàltic, sota les ordres de l’Ivan Bagramian, va atacar la ciutat de Memle. Per altra banda, l’Alt Comandament soviètic va anunciar que començaria una gran ofensiva contra Varsòvia.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els encreuaments de carreteres de Baugnez-Malmédy varen ser reconquerits pels nord-americans.