12 de gener de 1945

Divendres:

En el front oriental:

A les cinc de la matinada, l’exèrcit soviètic, amb el 1º Front Bielorús del comandant Gregory Zhukov i el 1º Front Ucraïnès d’Ivan Koniev, va començar una gran ofensiva en el Vístula-Òder, a la frontera entre Alemanya Polònia, amb 12.000 i 22.000 canons respectivament. L’ofensiva va ser planificada per Iosif Stalin i la Stavka, i en particular pel mariscal Zhukov, i tenia com a objectiu atacar el Grup d’Exèrcits del Centre, comandat pel mariscal Georg-Hans Reinhardt, i el Grup d’Exèrcits A, a les ordres del comandant Harper. Els soviètics tenien una superioritat brutal envers als alemanys. Els tancs i la infanteria de Koniev, després de cinc hores d’atacar el pont de Baranov, en el Vístula meridional, es varen precipitar sobre tres divisions alemanyes i varen trencar el cap de pont de Sandomierz-Baranov, sobre el Vístula, i els alemanys ja no podien fer res més que retirar-se. Les línies defensives alemanyes s’enfonsaven amb molta facilitat. Per travessar els camps de mines, els soviètics varen utilitzar els seus propis presoners. Més al nord, els varen seguir des dels caps de pont de Polvay i Magnusezev les tropes de Zhukov. Una ofensiva secundària, dels fronts bielorús 2º i 3º, des dels caps de pont del riu Narev, al nord de Varsòvia, tenia com a objectiu aïllar les tropes alemanyes a Prússia Oriental. A les dues de la tarda, els T-34 i els carros pesats Stalin varen poder avançar ràpidament. Els soldats de la 16º Divisió de Panzer capturats al final del dia varen declarar que un cop varen sentir el bombardeig soviètic el seu comandant, el general de divisió Müller, va fugir a la ciutat de Kielce.

Aquella ofensiva ja la va predir el general Heinz Guderian, però un cop més la cúpula alemanya i Adolf Hitler en particular no li varen voler fer cas, ja que centraven els seus esforços en el front occidental. D’aquesta manera, les tropes de Zhukov varen arribar a Varsòvia, les de Konev a Cracòvia i les del mariscal Konstantin Rokossovski a Prússia Oriental. Els principals objectius del 3º i el 4º Exèrcits blindats de guàrdies dels generals Rybalko i Lelyushenko, respectivament, eren les regions industrials de Silèsia juntament amb la ciutat de Breslau, on Stalin havia senyalat amb la paraula Or fent referència a les fàbriques i les mines d’aquella zona.

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general del Alderhorst, Hermann Göering va ser convocat al quarter perquè es presentés davant de Hitler, que el volia felicitar pel seu 52º aniversari. Göering havia sigut perdonat un cop més després del desastre de l’Operació Bodenplatte. Durant aquell dia també es varen presentar al quarter les dues secretàries del dictador, Traudl Junge i Johanna Wolf.


A Wiesbaden, Heinrich Himmler es va reunir per segon cop amb l’ex president de la Conferència helvètica, M. Jean-Maire Musy. Himmler va accedir a enviar un cert número de jueus a Suïssa, considerada com a lloc de trànsit pels jueus, a canvi de que les organitzacions jueves internacionals, i en particular les nord-americanes, paguessin un gran rescat. Aquests jueus sortirien del camp de concentració de Theresienstadt.


La Secció Inland II del Ministeri d’Afers Exteriors alemany va donar l’ordre de que si un general francès presoner de guerra intentava fugir tenia que morir per una mort violenta o bé per enverinament o per afusellament.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El 12º Grup d’Exèrcits va rebre autorització per acumular bombes de gas per si en la seva desesperació o per ordres de Hitler els alemanys utilitzaven armes químiques.

En el sector occidental:

A Luxemburg:

En el quarter general de Josef Dietrich, a prop de Saint Vith, després de que el 7 de gener rebessin l’ordre d’enviar dues divisions al front oriental i quan aquestes divisions estaven a punt de marxar es va rebre un telegrama xifrat. En ell es donava l’ordre de retirar de manera immediata tot el 6º Exèrcit del front i traslladar-lo al front oriental.

11 de gener de 1945

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a Helmuth James von Moltke per haver estat involucrat amb l’oposició. La sentència es va complir el 23 de gener d’aquell any.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanys s’estaven retirant de la zona Houffalize-Bastogne mentre l’artilleria nord-americana els atacava sense contemplacions, però la mala visibilitat va permetre als alemanys escapar-se.

A la Gran Bretanya:

Encara cuejaven les queixes del comandant Omar Bradley del 9 de gener cap al mariscal Bernard Law Montgomery, i per intentar calmar els ànims la BBC va anunciar que el programa relatiu als comentaris de Montgomery havia sigut producte de la propaganda alemanya. La notícia no va ajudar a calmar al comandant Bradley.

A les Filipines:

Kamikazes japonesos varen tornar atacar a la 7º Flota nord-americana.

10 de gener de 1945

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal Hermann Göering per parlar sobre els problemes de producció de les armes secretes. Göering li va explicar que un projecte poc prometedor en un principi podia acabar tenint èxit, però Hitler li va respondre que això només era una fantasia. Tothom intentava animar a Hitler en aquells moments tant complicats després del desastre de l’ofensiva de les Ardenes. Joseph Goebbels li va enviar un passatge del llibre de La Batalla d’Alexandre, que en el ministre li semblava que reflectia la situació en aquells moment en l’entorn de Hitler, i on en el final d’aquest passatge el líder macedoni mor.


En el quarter general de Zossen, Heinz Guderian i el seu Estat Major varen poder confirmar els seus informes que havien sigut rebutjats per Hitler el dia anterior quan varen observar que els soviètics atacarien aviat.


A Berlín, el membre de la resistència Helmuth James Graf von Moltke, el líder de la Kresauer Kreies, va comparèixer davant del Tribunal Popular emmanillat per darrere. L’endemà seria condemnat a mort.


En una reunió del Ministeri de Propaganda, Hans Fritsche els va explicar que Goebbels considerava que el programa de ràdio que feien des del Ministeri havia “arribat a una altura sense precedents; que era simplement magnífic”. Fritsche va explicar que cert toc d’humor era preferible davant de la crisis que estaven patint.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Walther Model va fer arribar una instrucció de Hitler enviada des del seu quarter general del Alderhorst en que s’ordenava que els 1º i 2º Cossos Panzer, juntament amb la 1º, la 2º, la 9º i la 12º Divisió Panzer de les SS, es reunissin darrere del Grup d’Exèrcits B per una reorganització ràpida, i que es posessin en disposició del comandant en cap de l’Oest.

A la Gran Bretanya:

Després de la conferència de premsa del dia anterior del comandant Omar Bradley, on va deixar clar que estava empipat perquè el mariscal Bernard Law Montgomery dirigia al 1º i el 9º Exèrcits nord-americans, Winston Churchill va escriure en el seu assistent militar en cap, el general Ismay, de que creia que havien provocat una ofensa terrible als generals nord-americans i donava la culpa a que alguns diaris britànics donessin la imatge que el Montgomery havia aconseguit ell sòl la victòria en les batalles del front occidental.

9 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Heinz Guderian va arribar al Niu de l’Àguila, el quarter general a Bad Nauheim, després de viatjar pels tres fronts orientals de més rellevància; els d’Hongria, el del Vístula i el de Prússia Oriental, acompanyat pel comandant Freytag von Loringhoven, per demanar-li a Adolf Hitler la retirada dels grups d’exèrcits estacionats davant del Vístula i del Narev fins a una posició més defensable des d’on podrien fer un contraatac als soviètics. A més, li volia proposar desplaçar l’Exèrcit Panzer de l’oest a l’est per atacar als soviètics. Quan va dir els seus suggeriments a Hitler a través de mapes i de diagrames fets pel general Reinhard Gehler, el cap del departament d’Exèrcits Estrangers a l’Est, el ministre Hermann Göering li va dir a Hitler que no fes cas a les dades que li havia donat el seu general. Wilhelm Keitel va exclamar a crits que Göering tenia tota la raó. Llavors, Hitler, novament, va negar les peticions de Guderian i, de mal humor, va amenaçar-lo de que ordenaria tancar al seu autor en un manicomi. Guderian va defensar l’informe de Gehler i li va replicar dient que si no tenia raó el declaressin boig com a Gehler. Hitler va insistir en que els 200 soldats alemanys que havien quedat atrapats a la península letona de Curlàndia havien de defensar la posició i es va negar a evacuar els seus soldats del Vístula i del Narev. Davant de la negativa de Hitler de fer retrocedir les tropes, Guderian va decidir abandonar la reunió però, quan marxava, el dictador li va assegurar que en el front oriental mai hi havia hagut tantes reserves com en aquell moment i que tot era obra d’ell, referint-se a Guderian, i li va agrair de tot cor. Guderian li va respondre que el front oriental era com un castell de cartes i que si s’empenyia per un punt s’enfonsaria. Cabrejat, el general va tornar al seu quarter general de Zossen.

Durant aquella jornada, Hitler també es va reunir amb Alfred Jodl, que aquest li va assegurar que el 15 de desembre de 1944 havien aconseguit matar a més de 1.100 persones, de les quals 700 eren soldats, a Anvers per un atac d’un V-2. Els números eren clarament exagerats. El general li va confessar que sabia tota aquella informació per un destacat informador que tenien al terreny sota el nom clau de Whisky. Hitler, que estava decebut i enrabiat pels mals resultats que havien donat els V-2, no es va acabar de creure les xifres i va preguntar qui era aquell tal Whisky. Jodl li va respondre que no ho sabia i Hitler li va afegir que malament anaven si es tenien que fiar d’una persona amb aquest nom.

En aquell dia, el general Theodor Busse va ser nomenat general en cap del 9º Exèrcit.


Després del potent bombardeig del dia anterior, les comunicacions amb Munic s’havien tallat per complet.

En el front occidental:

A França

A Bastogne, les forces nord-americanes del 3º Exèrcit del sector nord, amb el suport dels elements del 30º Cos britànic, varen agafar la iniciativa i es varen dirigir cap a Houffalize, tot i el mal temps d’aquella jornada. D’aquesta manera les forces del general George Patton va controlar Bastogne impedint als alemanys ocupar la ciutat per la qual feia dies que estaven lluitant.


Omar Bradley va trucar en dues ocasions a Versalles per queixar-se de la rellevància que la premsa britànica li estaven donant al mariscal Bernard Law Montgomery, amb qui mantenia una molt mala relació. Bradley, sense informar al comandant suprem Dwight D. Eisenhower, va convocar una conferència de premsa per justificar la debilitat de les forces nord-americanes durant l’ofensiva de les Ardenes i per defensar-se de les acusacions que l’acusaven d’haver-lo agafat desprevingut. Bradley també volia ressaltar que el comandament de Montgomery sobre les forces nord-americanes era transitori. Aquest comentari va fer que el Daily Mail lloés al mariscal britànic, tot el contrari del que buscava el comandant de Missouri.

A les Filipines:

A Luzon, al nord, abans de l’alba, precedides d’un fort bombardeig, les primeres unitats del 6º Exèrcit nord-americà del general Walter Krueger varen desembarcar a Lingayen i varen establir caps de pont en el golf de Lingayen sense trobar oposició abans d’acabar el dia.

En el mar, com el dia anterior, llanxes motores suïcides japoneses varen atacar a l’agrupació amfíbia nord-americana. Entre els dos dies varen enfonsar o danyar a nou embarcacions de desembarcament.

8 de gener de 1945

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

La gran ofensiva alemanya de les Ardenes es va començar a apagar, i Adolf Hitler va permetre la retirada de les tropes del mariscal Walter Model, situades al nord-est de Bastogne, fins a Houffalize per impedir un desastre defensiu. Les restes que quedaven de la 2º i 9º Divisió Panzer varen rebre l’ordre de retirar-se el dia següent.

En el Reich:

A Alemanya:

Els Aliats varen bombardejar durament la ciutat de Munic. El tram de ferrocarril va patir desperfectes i els telèfons no varen funcionar després de l’atac.

A França:

Afrien Tixier, ministre de l’Interior francès, va escriure una carta al general Charles de Gaulle per explicar-li que per culpa del caos que viva França després de l’alliberació, amb batalles entre ideologies polítiques i grups rebels, havia donat instruccions als prefectes, sots prefectes i als caps de policia per identificar i arrestar a totes les persones culpables d’atacs a les presons, a les execucions il·legals i als assassinats de presoners i condemnats. El ministre Tixier li va confessar que sabia que les seves ordres eren difícils d’aplicar, ja que cada regió i cada departament només disposava d’un mínim de policies, de gendarmeria, d’unitats motoritzades, d’armament i tenien molt pocs mitjans de transport.

En els Estats Units:

A Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar el seu missatge anual davant del Congrés. Tot i que en el President se’l veia somrient, sabia que la victòria estava assegurada, el seu estat de salut era molt dèbil i es començava a pensar que no viuria gaire més temps.


El primer ministre Winston Churchill va enviar un telegrama al president Roosevelt per parlar-li del seu temor de que al final d’aquella guerra resultés més decebedor que l’última.

A les Filipines:

Llanxes motores suïcides varen atacar a l’agrupació amfíbia nord-americana.

7 de gener de 1945

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va afirmar que aquella tarda havia escrit un article sobre l’anomenat problema jueu i va dir que era necessari tractar de nou “el problema” a una escala més gran, ja que no es podia donar descans. El ministre va assegurar que els jueus no gaudirien dels seus arguments. 


Bombarders Aliats varen bombardejar la ciutat de Munic. La Braunes Haus va quedar pràcticament destruïda. El 1947 es varen acabar d’enfonsar les seves restes. 

En el front occidental:

A Holanda:

Tal i com havia promès el dia anterior, el mariscal de camp Bernard Law Montgomery es va presentar davant d’un grup de corresponsals a Zonhoven. El mariscal va elogiar als nord-americans dient que eren ferms sota al foc i soldats de primera classe. També va homenatjar al comandant suprem Dwight D. Eisenhower, definint-lo com el capità de l’equip i va manifestar la seva amistat cap al comandant nord-americà. En cap moment va mencionar a Omar Bradley. Llavors va exagerar el paper de les tropes britàniques al camp de batalla.

A França:

Aprofitant que els Aliats havien enviat reforços a les Ardenes, els alemanys varen aconseguir fer passar alguns soldats a través del Rin, a pocs quilòmetres al nord d’Estrasburg, i varen guanyar algun terreny en un atac cap al nord des de la bossa de Colmar.


Jacob Devers va advertir al general Alexander Patch, comandant del 7º Exèrcit francès a Alsàcia, que les seves línies telefòniques podien està intervingudes pels nord-americans, ja que es desconfiava dels francesos.

A Luxemburg:

De bon matí, Otto Günsche es va presentar en el quarter general de Josef Dietrich, a prop de Saint Vith, amb una ordre d’Adolf Hitler. En ella li demanava que dues de les seves divisions es retiressin per ser enviades al front oriental. Dietrich va quedar bloquejat i li va explicar a l’ajudant de Hitler que tot estava a punt per creuar el riu Mosa. 

En l’ofensiva de les Ardenes:

Les 25º i 21º Divisions Panzergrenadier es varen llançar a l’atac i varen arribar al bosc de Hagenau, a uns 30 quilòmetres al nord d’Estrasburg, però varen ser frenats per les últimes reserves del comandant Devers, la 14º Divisió Blindada. Més al nord, en els Vosges Septentrionals, la 45º Divisió d’Infanteria va aconseguir impedir el pas de la 6º Divisió de Muntanya de les SS.

A França:

L’almirall Bertram Ramsay va ser enterrat en un turó sobre el Sena després de patir un accident d’avió el 2 de gener. Eisenhower va seguir molt afectat la cerimònia amb la marxa fúnebre de Chopin. El comandant nord-americà estava tan afligit davant d’aquella pèrdua que a quarts de cinc de la tarda se’n va anar a casa.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va decidir, després de rebre el dia anterior una carta del primer ministre Winston Churchill, escriure-li una carta per demanar-li ajuda perquè avançaria la seva ofensiva en el front oriental del 20 de gener al 12 de gener, tot i que les condicions climatològiques no eren tan favorables.

En el front oriental:

A Hongria:

Les forces alemanyes varen conquerir Esztergom, al nord-oest de Budapest, un reducte nacional nazi, en el seu intent de rescatar a la guarnició de la capital.

En les Filipines:

Kamikazes japonesos varen tornar a atacar a la 7º Flota nord-americana.

6 de gener de 1945

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, quatre joves poloneses, Rózia Robota, Regina Safirsztajn, Ester Wajcblum i Ala Gertner varen ser penjades per les autoritats alemanyes davant de les seves companyes presoneres. Les quatre havien intentat un aixecament en el camp que va ser aturat per les SS.

A Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va enviar una carta al dictador Iosif Stalin per demanar-li que ataqués aviat als alemanys en el front oriental i, d’aquesta manera, els ajudés perquè les forces alemanyes havien concentrat les seves divisions en el front occidental. Churchill també li va assegurar que l’ofensiva de les Ardenes havia sigut frenada i que controlaven la situació. El dictador soviètic es va estar tot el dia pensant si avançar o no la seva ofensiva que tenia planejada començar el 20 de gener.

En el front occidental:

El general Heilmann, el comandant en cap dels paracaigudistes, va rebre una ordre secreta del ministre Heinrich Himmler en que ordenava afusellar a un membre de la família, preferiblement l’esposa, del soldat que volgués desertar.


El mariscal Bernard Law Montgomery va enviar un telegrama al primer ministre britànic per dir-li que planejava convocar la premsa per explicar com els alemanys havien sigut interceptats, després expulsats i, finalment, eliminats. També tenia la intenció de desmentir qualsevol suggeriment de fracàs dels nord-americans a les Ardenes. Poc després, molta gent de l’entorn del mariscal el va intentar convèncer perquè no fes aquella roda de premsa.

En el front oriental:

A Eslovàquia:

Les avantguardes soviètiques varen establir una capçalera de pont en el riu Hron.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va impactar contra el cuirassat USS Columbia.

A les Filipines:

L’embarcació de guerra USS Calloway transportava a 1.118 soldats nord-americans cap al Golf de Lingayen, en el nord de les Filipines, quan un kamikaze va impactar contra l’embarcació. L’aparell va impactar a la coberta i el dipòsit de combustible va començar a cremar. Aquest atac va costar la vida a 29 membres de la tripulació i 22 més varen resultar ferits. Increïblement, cap dels 1.118 soldats va patir cap dany personal.

5 de gener de 1945

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Tribunal del Poble va jutjar i executar al socialista Julius Leber, detingut el 5 de juliol de 1944, que tenia que ser el ministre del Interior en el govern post-hitlerià.


Edgar Feuchtinger va ser arrestat per les autoritats alemanyes acusat de corrupció i per haver abandonat el servei de forma il·lícita. El 6 de juny de 1944, mentre es produïa la invasió de Normandia, ell estava amb la seva amant.


En el camp de concentració de Ravensbrück, 160 poloneses varen ser afusellades per sabotatge en un petit corredor proper als forns crematoris. Actualment aquest lloc està sempre ple de flors.

A Polònia:

A Auschwitz, en el bloc 11 hi va tenir lloc l’últim sessió del tribunal sumari de la Gestapo de Kattowice. Al voltant de 70 polonesos, homes i dones, varen ser sentenciades a mort. Tots ells varen ser afusellats en els següents dies en el crematori V de Birkenau. Davant la imminent arribada dels soviètics, el camp de dones va ser evacuat. A cada presonera se li va donar un pa i un paquet de margarina i, seguidament, se les va obligar a marxar a peu. No es varen poder aturar ni de dia ni de nit. Si algú es parava tant sols per cordar-se els cordons de les sabates o simplement per descansar perquè estava massa dèbil, immediatament se les disparava. Varen caminar sobre la neu a través de camps i boscos. Dos dies després les varen fer pujar a uns vagons descoberts i varen ser enviades a Ravensbrück.

En el front occidental:

En l'Ofensiva de les Ardenes:

La Luftwaffe va continuar l’Operació Bodenplate per ajudar l’Ofensiva de les Ardenes utilitzant 1.035 caces i bombarders, que varen atacar els aeròdroms Aliats a Bèlgica i el sud d’Holanda. Els alemanys varen destruir 156 avions Aliats, però en varen perdre 277, pèrdues que no es podien permetre. Aquell va ser l’últim atac alemany important.


En lOperació Nordwind, la 6º Divisió de Muntanya de les SS, portada d’Escandinàvia, va arribar a Wingen-sur-Morder, a uns 20 quilòmetres de Saverne. Els Aliats de seguida varen continuar amb els seus atacs. La 6º Divisió Aerotransportada va mantenir el poble de Bure, al sud de Rochefort. Durant el dia, la Divisió Panzer Lehr va llançar més contraatacs amb el suport de quatre Tiger, però al vespre varen ser eliminades les últimes posicions alemanyes.

Aquella nit, 90 Lancaster varen atacar la localitat de Houffalize per bloquejar els principals encreuaments de carreteres utilitzats per les columnes d’aprovisionament i la ruta de fugida de les forces alemanyes.

A Alemanya:

Després de no aconseguir els seus primers objectius, el Grup d’Exèrcits de l’Alt Rin del ministre Heinrich Himmler va començar la seva ofensiva de suport contra el flanc sud del 6º Cos nord-americà. El 15º Cos de les SS va llançar un atac a través del Rin al nord d’Estrasburg.

En el bàndol Aliat:

El SHAEF va confirmar en un informe de premsa nord-americà que el 1º i el 9º Exèrcits nord-americans combatien ara sota comandament britànic. Aquella notícia no li va agradar gens al comandant suprem Dwight D. Eisenhower.

En el bàndol Aliat:

La Unió Soviètica va reconèixer oficialment el nou govern provisional de Polònia dirigit pel Comitè de Lublin.

4 de gener de 1945

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Diferents membres del govern alemany varen celebrar una conferència per mirar de fer una altra ofensiva militar al front occidental després de que fracassés l’ofensiva de les Ardenes. En la conferència i varen ser presents Adolf Hitler, Martin Bormann, els ministres Joseph Goebbels i Albert Speer, i el cap de les forces armades Wilhelm Keitel. Goebbels volia que tothom col·laborés en fer una altra ofensiva a Occident, i desitjava paralitzar Alemanya reclutant al màxim de persones per fer un atac. Però Speer si va oposar. ja que creia que seria perjudicial pels seus interessos perquè pararia els programes de producció d’armament i seria definitivament el final de la guerra. En seguit, els dos ministres varen tenir una forta discussió, fins al punt que Goebbels el va amenaçar dient-li que si es perdia la guerra seria per culpa d’ell per no facilitar el reclutament de més gent. Hitler, que fins llavors es mirava aquella discussió, va decidir posar-se del costat de Goebbels i va acabar la pica-baralla. Per Hitler era molt important fer una altra ofensiva perquè sabia que aquella batalla seria decisiva. Després de la conferència varen fer una reunió per tractar el tema de l’armament. Però a diferència d’altres reunions d’armament, Hitler no va voler saber l’opinió de Speer, ja que volia saber l’opinió de l’enginyer i secretari de l‘Organització Todt, Karl Saur. Speer ja no li donava massa importància ser desplaçat de l’entorn de Hitler perquè sabia perfectament que era qüestió de mesos que la guerra acabés encontra dels desitjos alemanys.


A Sachsenhausen, els alemanys varen executar l’ex alcalde de Berlín, acusat d’estar implicat en el cop d’Estat del 20 de juliol de 1944, Fritz Elsas.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanys, amb el comandant Hasso von Manteuffel al capdavant, varen continuar intentant ocupar la ciutat de Bastogne, ocupada pels nord-americans a finals de desembre, i varen llançar un nou assalt. Els alemanys varen entrar aquest cop pel nord i el nord-est amb la 9º Divisió de les SS Hohenstaufen i la 12º Divisió de les SS Hitlerjugend amb el suport de dues divisions Volksgrenadier. En el nord, a prop de Longchamps, el 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va ser atacat per la Divisió SS Hohenstaufen, però va ser rebutjat. L’atac principal dels alemanys va ser contra el 327º Regiment d’Infanteria de Planadors en els voltant de Champs, i va ser especialment violent l’atac en el sud-oest. La 6º Divisió es va tenir que retirar i abandonar Mageret i Wardin. Les concentracions massives de l’artilleria varen impedir el col·lapse total. La 17º Divisió Aerotransportada, que combatia als voltants de Flamierge i Falmizoulle, a l’extrem oest de Bastogne, va perdre el 40% dels seus homes després d’enfrontar-se a la Führerebegleitbrigade i la 3º Divisó Panzergrenadier. De nou varen ser rebutjats definitivament i va començar el contracop nord-americà.

Bernard Law Montgomery, que havia anat a visitar al comandant Courtney Hodges a les dues del migdia, estava molt content per l’avanç de les tropes britàniques a l’oest de Bastogne. El mariscal britànic va informar a Hodges de que dues brigades de la 53º Divisió britànica atacarien a primera hora de l’endemà, precisament el dia de l’aniversari de Hodges, a l’extrem oest amb l’objectiu d’establir contacte amb els flancs de la 2º Divisió Blindada.


Al sud de Rochefort, part de la 6º Divisió Aerotransportada britànica va avançar cap a Bure. A la una del migdia, el 13º Batalló Lancashire del Regiment Paracaigudista va atacar Bure, però es varen trobar amb la resistència dels morters dels Panzergrenadiere de la Divisió Panzer Lehr. Tot i la resistència alemanya, la Companyia A va entrar en el poble. Minuts més tard, els Panzergrenadiere, amb el suport d’un carro Mark VI Tiger, varen llançar un contraatac. L’atac va ser frenat, però a la nit els alemanys varen tornar-ho a provar mentre cremaven les granges dels voltants.

A Birmània:

Unitats del 14º Exèrcit britànic del general William Slim varen dur a terme un desembarcament sense oposició a l’illa d’Akyab, ocupant el port i el camp d’aviació.

A les Filipines:

Kamikazes japonesos varen atacar a la 7º Flota nord-americana.

3 de gener de 1945

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Les vacances d’any nou varen acabar aquell dia per als alemanys. Els que varen poder varen tornar al seu lloc de treball. Els que treballaven tenien poca feina a fer degut a l’escassetat de matèries primes i de peces.


En el quarter general del niu de l’Àguila, Adolf Hitler es va veure obligat a acceptar que la continuació de l’operació originalment planejada en les Ardenes ja no tenia cap possibilitat d’èxit.

En el front occidental:

A França:

Al matí. el comandant Walter Bedell Smith es va reunir amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower per explicar-li la reunió del dia anterior amb el general Alphonse Juin, que volia lluitar per la defensa d’Estrasburg. Smith seguia pensant que era millor retirar-se als Vosges. A la tarda, davant dels informes de represàlies dels alemanys, varen ser evacuats 1.000 funcionaris de la ciutat alsaciana. Però, el general francès Jean Marie de Lattre Tassigny, fent cas a les ordres del coronel Charles de Gaulle, va ordenar a la 3º Divisió algeriana que es dirigís a Estrasburg. Enfadat per aquella decisió que contradeia les seves ordres, Eisenhower es va mostrar públicament decebut.

A un quart de tres del migdia, el primer ministre Winston Churchill i Alan Brooke varen visitar a Eisenhower en el seu quarter general a Versalles després d’un vol des de la Gran Bretanya amb un temps espantós i després de que De Gaulle l’informés que no estava d’acord amb la idea del comandant suprem d’abandonar Estrasburg per dirigir-se als Vosges. Eisenhower els va conduir fins a una sala de conferències en el Trianon Palace per debatre totes les qüestions juntament amb De Gaulle i Juin. Es varen asseure en unes butaques al voltant d’un mapa situat en el terra. Sense perdre ni un minut, el líder francès li va donar en el comandant suprem una còpia d’una seva carta on ordenava en el general De Lattre la defensa d’Estrasburg. Assenyalant Alsàcia en el mapa, el comandant nord-americà va declarar que la situació era precària i que a les Ardenes els combats continuaven sent molt ferotges. Eisenhower el va amenaçar de deixar-lo sense municions i sense queviures si no obeïa les seves ordres. De Gaulle li va replicar que Alsàcia era sagrat i Churchill el va defensar en dir cordialment, que tota la seva vida havia constatat la importància que tenia Alsàcia pels francesos. Eisenhower, en veure’s atrapat, es va lamentar de les pressions que rebia per rectificar els plans militars per raons polítiques. Llavors, el primer ministre es va aixecar de la cadira per assenyalar Estrasburg perquè fos defensada i Eisenhower no va tenir més remei que acceptar-ho i va retirar l’ordre de retirada. Quan es va saber a Estrasburg que es defensaria la ciutat, un multitud de gent de la ciutat alsaciana va sortir al carrer per cantar La Marsellesa. De Gaulle va sortir de la reunió content i satisfet. Per la seva part, Eisenhower va informar en el president Franklin Delano Roosevelt d’aquell canvi.

Després de la reunió, el primer ministre va anar a veure a Bernard Law Montgomery i a Gante per observar l’estat de les operacions militars. A la nit va agafar un tren nocturn cap al nord de França.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanys varen intentar un últim atac contra la ciutat de Bastogne, controlada pels nord-americans, amb dos cossos de nou divisions, però varen ser rebutjats i els nord-americans varen començar un contracop. El 1º Exèrcit, des del nord del front i sota les ordres de Montgomery, i el 30º Cos britànic varen ser ser llançats a l’atac direcció a Houffalize, però no va avançar tal i com s’esperava, tot i l’ajuda. El 7º Grup d’Exèrcits del general Collins, amb la 2º i 3º Divisió Blindada al capdavant, va atacar entre Hotton i Manhay, tenint al 18º Cos Aerotransportat del comandant Matthew Ridgway en el seu flanc est. Però l’avanç va ser molt lent per culpa de les condicions climàtiques (havia tornat la neu, el gel i la boira) i les divisions alemanyes no paraven de rebre reforços per dur a terme l’endemà una ofensiva tal i com havia demanat Hitler.

A Birmània:

Les tropes angloíndies varen desembarcar a l’illa d’Akyab d’Arakan sense trobar oposició.