Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es trobava més nerviós del normal i va demanar que li administressin alguna cosa pels seus tremolors a la mà esquerra. Theodor Morell li volia donar tranquil·litzants, però no ho va fer perquè sabia que inhibirien la mentalitat del dictador. 

---

Els Aliats varen bombardejar Nuremberg entre tres i quatre hores, destruint bona part de la ciutat i deixant 100.000 persones sense llar.

---

El vaixell hospital Goya carregat de refugiats alemanys i un petit contingent de soldats es va enfonsar en només set minuts després de rebre dos torpedes del submarí soviètic L-13. Més de 7.000 persones varen morir.

En el front occidental:

A França:

Veient que l’atac alemany del dia anterior es centrava en conquerir Estrasburg, el coronel Charles de Gaulle li va ordenar en el comandant Jean Marie de Lattre Tassigny que s’encarregués de mantenir la ciutat alsaciana, però, poc després, el comandant Jacob Devers va trucar al comandant francès per ordenar-li que s’encarregués de fer retrocedir la seva ala esquerra cap als Vosges, deixant així la ciutat d’Estrasburg exposada als alemanys. De Lattre no es podia creure que tenia ordres contràries de dos superiors i no sabia quina ordre complir. A les nou de la nit, el general Alphonse Juin, per ordres del general De Gaulle, es va presentar al despatx del comandant Walter Bedell Smith a Versalles i es va passar cinc hores defensant la idea de no abandonar Estrasburg. Juin li va dir que De Gaulle aniria a Versalles per entrevistar-se amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i que el líder francès ordenaria que les tropes franceses deixessin d’estar sota les ordres del SHAEF si les forces nord-americanes es retiraven als Vosges.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Hasso von Manteuffel va insistir-li un cop més en el comandant Walther Model que acceptés que la ciutat de Bastogne no podia ser capturada. Però Model sabia que Hitler no ho acceptaria de cap de les maneres una retirada i va continuar amb el pla. Des del quarter general del Alderhorst, Hitler va demanar que es dugués a terme un altre intent per ocupar la ciutat el 4 de gener, i va prometre l’assistència de la 12º Divisió Hitlerjugend i d’una altra nova de Volksgrenadier.

---

Tropes nord-americanes de la 30º Divisió d’Infanteria varen avançar pel poble de Maldemy.

A França:

A Toussus-le-Noble, a l’aeròdrom A-46, vuit quilòmetres al sud de Versalles, va morir l’almirall britànic Bretram Home Ramsay quan el seu bimotor Hudson va tenir un accident per un error del pilot en no veure el gel acumulat a les ales de l’aparell. L’almirall es dirigia a Brussel·les per una conferència amb el mariscal de camp Bernard Law Montgomery sobre les defenses a Anvers.

En el bàndol Aliat:

Els nord-americans varen utilitzar per primer cop un helicòpter Sikorsky amb l’objectiu d’escortar un comboi.

En els Estats Units:

La War Relocation Authority, la WRA, va acabar amb l’internament forçós dels japonesos en els Estats de Califòrnia, Oregon i Washington, però varen proporcionar poca ajuda als presoners que intentaven restablir les seves destruïdes vides. Alguns varen decidir emigrar ben lluny de la costa Oest.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, en el niu de l’Àguila, el quarter general de Bad Nauheim, es va celebrar l’Any Nou. Adolf Hitler estava reunit amb els seus assistents, els seus metges, les seves secretaries, el seu secretari Martin Bormann i el seu ministre Albert Speer, que aquest acabava d’arribar del front occidental. Hitler no va convidar a la festa als alts comandaments militars del quarter general perquè ara els odiava. Tothom va beure xampany per celebrar el nou any, menys Hitler que era abstemi, tot i que va ser el que estava més eufòric de tots. Tot hi el xampany, l’ambient era apagat, tothom sabia que s’havia perdut la batalla principal a les Ardenes i que els soldats soviètics estaven a punt de creuar la frontera i endinsar-se per Alemanya, però Hitler va continuar fent pronòstics optimistes per al nou any i encara creia amb la victòria. De dia, la majoria dels dirigents del règim i els caps de l’Estat Major varen anar a veure Hitler per desitjar-li un bon any, entre ells Heinz Guderian, que estava en desacord amb l’estratègia militar que s’estava duent a terme.

---

Durant aquell primer dia de 1945, el Grossdeutscher Rundfunk va emetre el tradicional discurs d’any nou de Hitler, on va fer una crida al poble alemany perquè s’unís amb ell en la lluita per “la pròpia existència del poble alemany”. En el discurs, el líder alemany no va mencionar la lluita que s’estava produint en el front occidental i va recalcar en els seus oients que no hi tornaria haver un altre 9 de novembre i va tornar a repetir que “la conspiració jueva internacional es disposava a eliminar el poble alemany” i va afirmar que si els jueus vencien executarien un programa que no només comportava la destrucció del Reich, sinó el trasllat de 15 a 20 milions d’alemanys a l’estranger, la reducció a l’esclavitud del poble alemany, la perversió de la joventut alemany i la fam entre tots ells. Després de que el poble sentís el discurs varen sortir rumors per Alemanya que deien que l’audició havia sigut gravada amb antelació o que fins i tot era fals. Molts pocs els va agradar aquell discurs i la majoria ja veia que per acabar amb la guerra Hitler havia de morir perquè estava disposat a lluitar fins l’últim home.

Per altra banda, Hitler, decidit a ocupar Bastogne i arribar al Mosa, va llançar una ofensiva menor a Occident. El dictador va fer avançar vuit divisions direcció al Sarre, on el general George Patton havia retirat les divisions que necessitava. L’objectiu era obligar al 3º Exèrcit nord-americà a retirar les seves divisions del sortint de les Ardenes per taponar una bretxa eventual.

---

A la nit, la família Goebbels va tenir com a convidat al coronel Hans-Ulrich Rudel, un famós pilot de Stuka i l’oficial més condecorat de la Luftwaffe. Com a símbol d’austeritat, que a Joseph Goebbels li agradava presumir, varen sopar sopa de patates.

---

La RAF va bombardejar de dia el canal Dormunt-Erms.

---

Segons un informe del OKW, per culpa de la guerra havien mort a Alemanya 2.061.000 persones, 1.902.875 estaven desaparegudes i 322.000 eren presoneres.

A Polònia:

A Auschwitz, 100 homes i 100 dones poloneses varen ser condemnades a mort per un jutge i varen ser executats en el crematori V d’Auschwitz II. Els condemnats varen ser transferits des del bloc 11 d’Auschwitz I, primer els homes i després les dones, acompanyats pel metge de les SS Fritz Klein, que els va lliurar al cap del crematori, Erich Muhsfeldt, que els va afusellar. El metge del camp va tenir que determinar la mort dels presoners després de l’execució.

En el front occidental:

A França:

La Luftwaffe, amb 1.035 caces i caçabombarders Messerschmitt Bf-109 i Focke Wulf 190, juntament amb els bombarders Ju 88 i el caces nocturns Ju 188, va sortir de 38 aeròdroms per atacar per ordres de Hermann Göering a 17 camps d’aviació dels Països Baixos i del nord de França en l’Operació Bodenplatte. Tots els aparells anaven equipats com a mínim amb un bomba. Alguns pilots estaven entusiasmats amb l’Operació, que va començar a les 9:20 del matí. En l’atac, els alemanys varen destruir uns 500 avions Aliats, fet que els va comportar en aquests reduir el seu potencial aeri durant una setmana o una mica més, però degut a errors de navegació els alemanys varen bombardejar 13 bases britànics i només 3 de nord-americanes. Les pèrdues més greus dels britànics varen ser a Eindhoven, on els alemanys varen sorprendre a una esquadrilla de Typhoon just quan s’estava enlairant. També a Evere una esquadrilla de Spitfire va ser sorpresa i destruïda. En l’atac, els alemanys varen perdre 277 aparells per culpa de les bateries antiaèries, sobretot quan tornaven a les seves bases per omplir els dipòsits, però els alemanys ja no es podien permetre perdre més avions perquè no podien construir-ne més. A més, varen perdre en aquell atac a 80 pilots i diversos líders d’esquadró. A més a més, 70 varen ser fets presoners i 21 més varen ser ferits.

En l’ofensiva de les Ardenes:

A dos quarts d’una de la matinada, aprofitant que els Aliats havien replegat forces cap a les Ardenes, el Grup d’Exèrcits de l’Alt Rin de l’exèrcit alemany, sota el comandament del Reichsführer-SS Heinrich Himmler, va llançar una ofensiva a la baixa Alsàcia i Lorena, direcció a Rohrbach i al pas de Saverne, al sud-est de Bitche, en l’Operació Nordwind amb l’objectiu d’arribar a Estrasburg i atacar el flanc esquerre del 6º Grup d’Exèrcits del general Jacob Devers. Les emissions de propaganda de Radio Stuttgart varen informar de que les tropes de xoc alemanyes s’estaven concentrant per ocupar la ciutat alsaciana. Davant d’aquell atac, Dwight D. Eisenhower va ordenar a Devers que deixés algunes tropes encarregades de cobrir-li les espatlles i que replegués el gruix de les seves forces als Vosges, deixant Estrasburg indefensa. El SHAEF va ser avisat de que tindrien que evacuar de la ciutat a més de 100.000 persones, i que altres 300.000 alsacians més podien patir represàlies alemanyes.

A París, Charles de Gaulle va ordenar-li en el general Jean Marie de Lattre de Tassigny, el comandament del 1º Exèrcit francès al sud d’Estrasburg, que s’ocupés de la defensa de la ciutat. Després, el líder francès va comunicar la seva decisió a Eisenhower i va demanar-li en el primer ministre Winston Churchill i en el president Franklin Delano Roosevelt que impedissin una retirada aliada.

A Bastogne:

Després del bombardeig de la nit anterior per part de la Luftwaffe, els nord-americans varen obligar en els presoners de guerra alemanys a netejar les runes de prop de la plaça Major de la ciutat. Un d’ells va trepitjar una bomba papallona i va volar pels aires. En el flanc est, la 6º Divisió Blindada va passar per Bastogne a primera hora per atacar Bizory, Neffe i Margeret, on s’estaven produint diversos combats. La 11º Divisió Blindada, que col·laborava amb la 87º d’Infanteria en el flanc sud-oest de Bastogne formant part del 8º Grup d’Exèrcits del comandant Middleton, havia d’avançar cap a Mande-Saint-Étienne, però va patir greus baixes quan es va topar amb la 3º Divisió Panzergrenadier i la Führerbegleitbrigade. Després dels durs combats per ocupar les runes de Chenogne, els nord-americans varen afusellar uns 60 presoners alemanys.

A Suècia:

A Estocolm, el ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther va comunicar-li personalment en el doctor Felix Kersten que ja tenia a punt tots els autobusos necessaris per l’operació projectada amb Himmler per treure el màxim de presoners, sobretot escandinaus, cap a Suècia, i li va demanar que ho comuniqués al cap de les SS. Immediatament, Kersten va trucar a Himmler.

En el front oriental:

A Txecoslovàquia:

Els 2º i 4º Fronts Ucraïnesos soviètics varen iniciar una ofensiva contra el Grup d’Exèrcits Centre alemany. L’àrea ocupada pels alemanys contenia els últims recursos industrials estrangers sota el control del Tercer Reich. Els fronts soviètics tenien a 853.000 homes, 9.986 canons, 590 tancs i 1.400 avions de combat. Tot i les fortificacions i la resistència alemanya, l’exèrcit soviètic va fer grans progressos.

A Polònia:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, va autoproclamar-se Govern Provisional de la República de Polònia. Com a resposta, el primer ministre polonès a l’exili, Tomasz Arciszewski, va pronunciar un discurs per ràdio que va ser emès a Polònia. Arciszewski va deixar clar que el govern polonès a Londres era l’únic òrgan constitucional autoritzat per parlar en nom de l’Estat sobirà de Polònia i que no acceptava que els soviètics volguessin posar en el govern polonès al Comitè de Lublin, nom pel qual era conegut el PKWN. En acabar el seu discurs, el primer ministre va dir que la missió del seu govern era restaurar la llibertat polonesa i continuar lluitant per arribar a un acord amb els soviètics.

En els Estats Units:

Thomas Mann va tornar a pronunciar un discurs per la ràdio dirigit als alemanys, on va declarar que tornava amb les seves breus locucions ara que Hitler o Himmler semblaven de nou victoriosos. L’escriptor va insistir en que no hi hauria una victòria alemanya.

---

Els editors del The Washington Post varen demanar en els nord-americans que es recordessin dels nens russos i que els hi enviessin una mostra de bona sort per commemorar la sensació de comunitat que havien arribat a sentir per ells.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va donar per acabat el seu viatge al front occidental, on hi estava per comprovar l’estat de les tropes alemanyes. A la nit va tornar en cotxe cap al quarter general d’Adolf Hitler a Occident, a Bad Nauheim, per celebrar el Fi d’Any. Durant el trajecte de retorn va trobar dificultats per conduir per aquelles carreteres insegures; per fer 340 quilòmetres va tardar 22 hores, ja que els caces dels Aliats no paraven de rastrejar les carreteres i atacaven a qualsevol vehicle que estigués en moviment. En aquella època conduir de dia era un suïcidi i es conduïa de nit i sense llums, a més, de que es mirava de conduir per carreteres secundàries, on hi havien boscos al voltant per no ser un blanc fàcil pels caces.

Durant aquell últim dia de l’any, Hitler va rebre del doctor Theodor Morell una barreja amb glucosa, una injecció de fetge d’animal rica en hormones i, a la nit, una dosis d’Eukodal intravenosa.

---

Joseph Goebbels va elogiar la figura de Hitler en un article publicat en el Das Reich sota el títol El Führer. El ministre va assegurar que si la gent sabés realment tot el que Hitler pogués dir-li o donar-li, i si sabés del seu amor no només al seu poble sinó a tota la humanitat, immediatament abandonaria els seus falsos déus i li rendirien homenatge. Però l’article, que no va tenir una bona acollida per la població i solament va ser ben rebut per uns quants camarades i ex combatents lleials, també descrivia com en el dictador li havia passat factura la guerra. Deia que anava encorbat degut a l’estudi del mapa i que havia encanudit, tot i que deixava clar que era fals el rumor de que estava malalt dient que Hitler estava sa, que els seus ulls tenien una brillantor juvenil, i va augurar que trencaria el seu silenci quan a ell li convingués i no en els seus enemics.

---

De les 18:50 a les 19:10 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, tot i que un altre cop no va ser atacada. De les 22:15 a les 22:30 va tornar a sonar l’alarma amb el mateix resultat.

---

Eva Braun va celebrar l’última nit de l’any en el Platterhof de Berchtesgaden, on s’hi va celebrar un ball.

A França:

Heinrich Himmler va celebrar el Fi d’Any a Metzeral bei Münster, a Alsàcia.

En l’ofensiva de les Ardenes:

George Patton ja tenia sis divisions a prop de Bastogne, envoltada pels alemanys, per poder atacar als blindats alemanys. Però el 3º Exèrcit va rebre un fort rebés quan els bombarders de la 8º Força Aèria varen bombardejar per error el quarter general de la 4º Divisió Blindada a la localitat de Wecker i part de la 4º Divisió situada a Echternach. En seguit es varen queixar i es va convocar una reunió urgent amb els generals de la força aèria James Harold Doolittle i Carl Andrew Spaatz per discutir l’error. El bombardeig va ser silenciat per no afectar la moral de les tropes. A la nit, la Luftwaffe va atacar Bastogne.

---

Un esquadró belga del 5º Regiment del SAS va localitzar part de la Panzer Lehr a Bure, a deu quilòmetres al sud de Rochefort, però poc varen fer per poder-los eliminar. Els alemanys resistien desesperadament en aquella zona i l’artilleria alemanya va bombardejar aquell dia la ciutat de Rochefort.

---

Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Lieja amb els coets V-1.

---

Tot i la ferotge batalla, a tots els quarters generals Aliats es va celebrar la festa de Fi d’Any. Els nord-americans, que estaven a primera línia de combat varen disparar diverses salves per fer saber a les tropes alemanyes que aquell seria el seu últim any. Però els alemanys no estaven per rendir-se. Es volia fer un atac important a través de la Luftwaffe i aquell dia els oficials de la Força Aèria alemanya es varen reunir en una sessió informal a la tarda per saber com havien d’actuar. Es va prohibir als pilots beure qualsevol tipus de beguda alcohòlica o anar a dormir tard durant aquella nit festiva.

A Hongria:

El govern nacional provisional, establert sota control soviètic a la ciutat de Drebrecan, va declarar la guerra a Alemanya.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ordenar en el Comitè de Lublin que proclamessin per ells mateixos els nous governants del govern provisional de la Polònia democràtica lliure. Aquell mateix dia ho varen fer.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va cridar al general Wolfgang Thomale, cap de la Inspecció General de les Forces Blindades, i li va demanar que trobés una carta escrita per Frederic el Gran durant el cinquè i més desesperat any de la Guerra dels Set Anys. La carta deia:

Vaig entrar en aquesta guerra amb l'Exèrcit més admirables d'Europa; ara tinc un munt d'escombraries. Ja no disposo de caps, els meus generals són incompetents, els meus oficials no saben manar, i les meves tropes estan desmoralitzades. 

---

El cap de la RSHA, Ernst Kaltenbrunner, va enviar una carta al Reichsführer Heinrich Himmler per explicar-li les noves mesures que havien pres en les últimes reunions per evitar fugues de presoners quan aquests eren traslladats. Es va determinar que en el trasllat de cinc presoners de guerra s’utilitzarien tres cotxes amb matrícula de la Wehrmacht per evitar-ne la fuga del presoner. La segona mesura era instal·lar un aparell que emanaria un gas verinós muntat a la part posterior del cotxe on viatjarien els presoners. També es va estudiar la possibilitat d’enverinar el menjar i el beure dels presoners, però aquesta tècnica va ser rebutjada.

En la batalla de les Ardenes:

Després de l’ocupació nord-americana de Bastogne el 26 de desembre, el general George Patton, augmentades les seves forces a sis divisions, va atacar cap al nord-est d’aquesta ciutat direcció a Houffalize. Al mateix temps, el general Hasso von Manteuffel, comandant del 5º Exèrcit Panzer alemany, va començar una operació per tallar el passadís de Bastogne i ocupar la ciutat. La Führerbegleitbrigada i la 3º Divisió Panzergrenadier atacaven des de l’oest i un Kampfgruppe de la 1º Divisió Panzer de les SS, juntament amb el 14º Regiment i la 167º Divisió Volksgrenadier, recent arribada d’Hongria, va atacar per l’est pels voltants de Lutrebois. A Villers-la-Bonne-Eau, un batalló de la 35º Divisió d’Infanteria nord-americana va ser agafat per sorpresa enmig de la boira abans de trenc d’alba. Dues companyies varen ser eliminades, però les forces del general Patton es varen mantenir fermes i varen frustrar l’atac alemany gràcies a l’arribada dels Sherman i els caça-carros de la 4º Divisió Blindada. La Leibstandarte Adolf Hitler va patir greus pèrdues.

Tot i la batalla, Patton va entrar aquell dia  a Bastogne i va donar en el general de brigada Anthoney McAuliffe i el tinent coronel Steve Chappuis, al comandament del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista, la Creu al Servei Distingit. També va felicitar als oficials i els seus homes, va regalar medalles a tothom, es va deixar fotografiar en diferents llocs perquè tothom veiés que estava a la ciutat, va examinar els carros de combat alemanys destruïts i va visitar els principals escenaris de combat.

---

A Versalles, el general Freddie de Guingand va entrar al quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per entregar-li la carta del mariscal Bernard Law Montgomery del dia anterior, on li deia que només hi havia d’haver un únic comandant al front de les Ardenes i per confirmar-li que finalment no es produiria cap ofensiva des del nord fins com a mínim el 3 de gener, deixant que el general Patton combatés sòl en el sud contra un enemic reforçat. Pensant que l’estaven enganyant, Eisenhower va ordenar en els seus oficials de l’Estat Major que busquessin el missatge que confirmava el compromís de Montgomery d’atacar l‘1 de gener. De Guingand el va avisar de que era inútil buscar-lo perquè el mariscal britànic no es comprometia mai per escrit. Enrabiat, el comandant suprem es va dirigir cap al seu cap de l’Estat Major per dir-li que enviarien un telegrama als caps d’Estat Major Conjunt per explicar que tenien problemes amb Monty i que el podien rellevar-lo a ell si volien, però que un dels dos tenia que marxar. De Guingand li va proposar anar al quarter de Montgomery a Zonhoven. Eisenhower li va demanar que retingués el telegrama fins que tornés.

Per empitjorar encara més les coses, des de Washington el general George Marshall va enviar un telegrama a Eisenhower per dir-li que hi havien certs articles apareguts a la premsa britànica que afirmaven que el mariscal britànic havia salvat als nord-americans a les Ardenes i que havia de ser nomenat comandant en cap de totes les forces de terra. Marshall li va demanar que no fes cap tipus de concessió. Eisenhower estava disposat a respondre-li de que actuaria amb duresa contra el mariscal britànic, però De Guingand li va demanar que no ho fes perquè ell mateix aniria al quarter general de Montgomery per advertir-lo. Després de que De Guingand marxés per anar al campament del mariscal britànic, tot i que no es trobava gens bé, Eisenhower va dictar un telegrama per Montgomery en què li deia que no estava d’acord que un comandant de Grup d’Exèrcits fes la seva pròpia batalla i donés ordres a un altre comandant de Grup d’Exèrcits. Eisenhower va acabar la seva nota dient-li que no podien continuar més amb aquell assumpte i li va demanar presentar les diferències que tenien als caps de l’Estat Major Conjunt.

De Guingand va arribar a Zonhoven a mitjanit i li va explicar a Montgomery que si continuava per aquell camí o ell o Eisenhower haurien de marxar i el va advertir que no seria el comandant suprem qui marxaria. Rient-se de la situació, el mariscal li va preguntar amb sarcasme qui el substituiria, però De Guingand el va avisar de que això ja ho tenien decidit. Seria Harold Alexander. Canviant-li la cara, el mariscal va quedar totalment abatut i li va preguntar què tenir que fer ara. De Guingand ja havia redactat una disculpa per Eisenhower i la va treure de la seva guerrera perquè la firmés. Montgomery va fer la seva firma i va cridar a un auxiliar perquè entregués el missatge.

En el front occidental:

A França:

Eisenhower va fer retirar les tropes franceses d’Alsàcia, decisió que no va agradar gens. El general Jacob Devers, que tampoc estava gens d’acord amb aquella ordre, va ordenar en la seva Ordre General número 201 en els subordinats francesos que mantinguessin el front actual sense cedir un sol centímetre de territori alsacià.

En els Estats Units:

El director del Projecte Manhattan, el general Leslie Groves, va informar al general Marshall que les dues primeres bombes atòmiques estarien a punt per l’1 d’agost de 1945.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Propaganda va comunicar en una nota a la premsa que si era possible fer escac i mat als 300 reis jueus que regien al món, llavors els pobles de la Terra trobarien per fi la pau.

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb les Fulles de Roure Daurat en la seva Creu de Ferro.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery continuava enfadat amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower després de la reunió del dia anterior i aquell dia li va enviar una nota en que li deia que havien patit una crisis evident i tornava a insistir en que un comandant hauria de tenir l’únic poder de dirigir i controlar l’operació. A més, li va adjuntar una proposta d’ordre perquè la fes pública al 12º i al 21º Grup d’Exèrcits, decretant que a partir d’aquell moment tota la direcció operativa, el control i la coordinació d’aquestes operacions les dirigís ell. Justament, aquell dia el general George Marshall l’hi havia enviat a Eisenhower un missatge personal en que li deia que certs diaris de Londres insistien en que el mariscal de camp dirigís totes les forces de terra.

---

A Bastogne, després de perdre el dia anterior el poble de Sibret, al sud-oest, durant les primeres hores d’aquell dia la Führerbegleitbrigade es va concentrar a l’extrem sud dels boscos propers a Chenogne per començar un contraatac sobre Sibret. Però quan les tropes del Oberst Otto Remer varen sortir, els nord-americans els varen rebre amb la seva artilleria col·locada a Villeroux, a l’est. A la nit, la Luftwaffe va atacar Bastonge quan començava a nevar.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes soviètiques varen atacar la ciutat de Budapest.

A la Gran Bretanya:

Quatre coets V-2 varen caure a Crydon, Surrey, destruint a 2.000 vivendes.

---

Al matí, el primer ministre Winston Churchill va arribar a Londres després de passar la nit a Nàpols i està els últims dies a Grècia per donar suport al rei Jordi II de Grècia i al seu govern a l’exili en front dels comunistes.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de l’Alderhorst, Adolf Hitler va convocar a tots els comandants de divisió a la nit per comunicar-los personalment com es desenvoluparia la nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia. L’Operació començaria el primer dia de 1945. El dictador també va demanar reprendre l’atac a Bastogne i intentar de nou avançar cap al Mosa. Els comandants varen protestar per aquesta nova ofensiva, però Hitler no els va voler ni escoltar. El dictador els va oferir un dels seus monòlegs, en que va assegurar que la pèrdua de la guerra significaria la devastació del poble alemany. A continuació els va parlar de la Història de Roma i la de Prússia en la Guerra dels Set Anys fins que va tornar a parlar dels temes de l’actualitat. Hitler va admetre que l’ofensiva de les Ardenes no havia donat els resultats esperats, inclús va dir que per culpa de la traïció dels seus aliats ara es veien obligats a retrocedir gradualment, però va assegurar que havia transformat la situació fins a un punt inimaginable quinze dies abans i va afirmar que ells estaven resistint bé, inclús en el front oriental. Els va explicar que els seus enemics havien hagut de renunciar als seus projectes ofensius i s’havia vist obligat a llençar a la batalla a tropes fatigades. També els va dir que per culpa de la seva ofensiva els seus enemics passaven un mal moment psicològic, amb dures crítiques, i va assegurar que s’havien vist obligats a declarar que la guerra no tenia cap possibilitat d’acabar abans de l’agost, inclús no abans de final del següent any. Per això estava convençut de que no podien arribar a la conclusió de que la guerra estava perduda i va afirmar que per aquest motiu ell mai admetria la capitulació, a més de que considerava de que havia patit situacions molt pitjors que la present. Estava segur de que la situació es revertiria en un moment o altre. Després del seu discurs va fer una crida als seus generals perquè donessin suport a les noves ofensives i va assegurar que aconseguirien aixafar definitivament als nord-americans, ja que estava convençut de que no podrien resistir a 45 divisions alemanyes i va exclamar que encara podien canviar el curs del destí.

Però l’Ofensiva de les Ardenes no anava com estava planejat i Walter Model va reconèixer que el primer objectiu, Anvers, havia de donar-se per perdut.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery es va reunir amb els comandants de l’Exèrcit del Nord, Courtney Hodges, Bill Simpson i Miles Dempsey, i el general Harry Crear del 1º Exèrcit canadenc a tres quarts de deu del matí en el seu quarter general a Zonhoven. El seu cap d’intel·ligència, el G-2 del 1º Exèrcit i el general de divisió Strong del SHAEF varen parlar d’un nou atac alemany. Els dos varen proposar deixar que els alemanys ataquessin i s’esgotessin ells primer contra la línia nord mentre els caça-bombarders atacarien a la rereguarda.

A primera hora de la tarda, el tren de comandament del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va aturar en una via morta de la ciutat belga de Hasselt, a vuit quilòmetres al sud de Zonhoven. A dos quarts de tres, Montgomery va pujar al tren per reunir-se amb el comandant nord-americà en el seu estudi per debatre una contra-ofensiva. Montgomery volia que quatre cossos ataquessin des del nord i nord-oest de les Ardenes juntament amb les tropes del general George Patton des del sud. Les dues ales es trobarien segons el pla a Houffalize, a la meitat de les Ardenes. El mariscal no comptava amb el 1º Exèrcit nord-americà perquè pensava que no tenia suficient força per enfrontar-se a un contingent alemany. Eisenhower va estar d’acord amb el pla i li va demanar una data per aquella operació, però el mariscal no li va voler donar, però sí que va tornar a obrir la seva vella idea d’assignar tot el front del nord a un únic comandament i va criticar a Omar Bradley. Veient que volia reobrir aquell debat, Eisenhower va donar per acabada la reunió i Montgomery va tenir que baixar del tren. Tot i aquesta desavinença, el comandant suprem creia que l’hi havia arrencat un compromís d’atacar des del nord en una ofensiva que hauria de començar l’1 de gener. El propi Bradley l’hi havia escrit un memoràndum per instant-lo a pressionar al mariscal britànic per llançar un fort contraatac. Però el mariscal de camp va tornar al seu campament a Zonhoven i va enviar un cable a Alan Brooke per dir-li que Eisenhower estava definitivament en una espècie d’estat mental de submissió i que estaven tenint problemes perquè no acceptava els consells dels britànics i sí els dels generals nord-americans.

---

Aquella nit, Bradley va sopar amb Leland Stowe i Martha Gellhorn en companyia del general Patton, que tornava de Bastogne, entre altres.

---

Davant dels rumors d’una retirada d’Alsàcia, el coronel Charles de Gaulle va enviar el general Alphonse Juin a Versalles per fer indagacions sobre aquells rumors. El general Walter Bedell Smith li va assegurar que no havien pres cap decisió definitiva i que l’acció del SHAEF era simplement l’estudi d’un pla. El general francès no en va quedar gens convençut d’aquelles afirmacions. De fet, Smith havia redactat aquell mateix matí un esborrany sobre l’ordre final d’aquella retirada, i va advertir a De Gaulle de que estaven tremant alguna cosa.

---

A Bastogne,  els alemanys varen començar a rebre reforços i la Führerbegleitbrigade va passar a encarregar-se del sector de Sibret pel flanc sud-oest. Però, després d’un intens bombardeig d’artilleria, els nord-americans varen obligar en els alemanys a sortir del poble aquella mateixa nit. A l’est, els nord-americans, després d’un intens combat, varen ocupar el poble de Villeroux.

A la Gran Bretanya:

Després de que no haguessin pogut preveure l’ofensiva de les Ardenes tot i les múltiples proves que tenien, el MI6 va difondre un comunicat que justificava l’error. En l’escrit es deia que la màquina Ultra ja els havia advertit d’una contraofensiva, però s’afirmava que ho havia fet amb molt poc marge, just en el moment en que es produïa. A més, deia que enlloc es deia a on passaria ni la seva magnitud real i posava en relleu de que els alemanys tenien millor coneixement de l’ordre de batalla que els nord-americans a través del seu servei d’intercepció que ells.

En el front oriental:

A Hongria:

Les forces soviètiques varen informar de la captura de zones perifèriques addicionals al voltant de Budapest.

A Grècia:

Després de la visita de Winston Churchill, Dimitros Damaskinos va ser nomenat regent de Grècia.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Bad Neuheim, Adolf Hitler va exposar en els seus generals els plans per controlar els territoris d’Alsàcia i Lorena. El líder alemany també els va assegurar que no es rendirien mai.

A Àustria:

Bombarders B-24 Liberator del 460º Grup de Bombarders la 15º Força Aèria varen sortir de l’aeròdrom de Foggia per atacar la ciutat de Salzburg. Els aparells varen llançar bombes a les vies de ferrocarril de Klagenfurt.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els nord-americans varen llançar en paracaigudes soldats a la ciutat de Bastogne, però aquest cop els alemanys estaven més ben preparats. 18 dels 50 planadors varen ser abatuts i molts altres varen ser tocats. A la nit varen arribar 40 camions amb provisions i després varen tornar al sud carregats amb els ferits de menor gravetat, alguns presoners de guerra alemanys i els pilots dels planadors. Llavors varen començar intensos combats en el flanc sud de Bastogne després de que els nord-americans intentessin obrir la seva ruta.

---

El general Joe Collins va presentar en el quarter general del 1º Exèrcit tres plans d’atac per acabar amb els alemanys. Però el mariscal Bernard Law Montgomery no va estar d’acord amb aquests plans perquè preferia avançar cap a Houffalize enlloc d’avançar cap a Saint Vith, com li agradava al general Collins. Montgomery va presentar el pla d’avançar cap a Houffalize al comandant suprem Dwight D. Eisenhower en una reunió que varen mantenir el dia següent.

En el front occidental:

A França:

El comandant Jacob Devers va volar cap a Versalles per argumentar-li a Eisenhower que una retirada del Rin faria empipar als francesos i donaria més força als alemanys, a més de que posaria la bretxa de Saverne a l’abast de l’artilleria alemanya. Eisenhower es va mantenir ferm i li va dir que el 6º Grup d’Exèrcits tenia que retrocedir a la línia dels Vosges i esperar fins que la lluita a les Ardenes es calmés.

---

A Habsheim, Alsàcia, va morir en combat l’ex membre del Partit Comunista i membre de la Resistència, Georges Pierre Fabien.

En el front oriental:

A Hongria:

El 2º Front Ucraïnès va acabar de rodejar la ciutat de Budapest, on si trobaven a cinc divisions militars alemanyes.

A Grècia:

Aquell dia es va firmar un armistici amb el Front Comunista d’Alliberació Nacional Grec.

En el bàndol Aliat:

Iosif Stalin va escriure-li un missatge a Franklin Delano Roosevelt per queixar-se de que els Aliats occidentals donaven suport als demòcrates polonesos, a qui Stalin definia com una xarxa de terroristes criminals contra els oficials i soldats soviètics.

 

Dimarts:

En l’ofensiva de les Ardenes:

En el quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Anvers, l’objectiu principal de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5º i 6º perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rin.

Després de parlar per telèfon amb el comandant Hasso von Manteuffel, el general Alfred Jodl es va dirigir al quarter general per parlar amb Hitler. Jodl li va dir que no podien creuar el Mosa. Aquella mateixa nit va arribar a Ziegenberg el mariscal Hermann Göering, que va anunciar que la guerra estava perduda i va suggerir una treva. Irritat, Hitler el va advertir de que no intentés negociar a les seves espatlles. A última hora, en el búnquer de Ziegenberg, Hitler va parlar amb el seu assistent de la Luftwaffe, el Oberst Nicolaus von Below, de treure’s la vida. Culpava a la Luftwaffe i a l’Exèrcit de les seves derrotes, i va reconèixer que sabia que la guerra estava perduda i li va admetre que la superioritat dels Aliats era massa gran. Hitler ressaltava que havia sigut traït per gent que havia mimat i condecorat. Enfadat, el dictador va cridar que mai capitularia i que si s’enfonsava ho faria amb el món per davant.

---

En la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions, provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1º i 3º varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A prop de Dinant i del riu Mosa, el general Von Manteuffel va autoritzar als supervivents de la 2º Divisió Panzer perquè fugissin a peu, abandonant l’equipament de sis batallons. A la vegada, els Aliats varen enviar reserves addicionals al llarg del riu Mosa per contenir l’avanç alemany.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada continuava resistint a la ciutat i els alemanys varen intentar per quart cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, a la tarda, el 37º Batalló de Tancs de la 4º Divisió blindada nord-americana del 3º Exèrcit va coronar una cresta de cinc quilòmetres al sud-oest del perímetre de la ciutat.

A les dues del migdia, George Patton va rebre una trucada del comandant en cap del 3º Grup d’Exèrcits, que li va proposar atacar Assenois, direcció a Bastogne, enlloc de Sibret. De seguida varen atacar el poble agrícola d’Assenois, on hi havien Volksgrenadiers, que varen sortir dels seus subterranis on estaven refugiats en ser atacats per l’artilleria de bombardeig i els caça-bombarders. Mentre marxaven, els alemanys varen deixar unes quantes mines Teller a la carretera. Després de passar el poblet, els nord-americans de Patton es varen dirigir cap a Bastogne. Quan el general Kokott va saber per l’oficial al comandament dels Grenadiere del 39º Regiment, que els carros nord-americans havien entrat a Assenois va entendre de seguida que tot estava perdut. El general va ordenar que es bloquegés la carretera, però ja era massa tard. A les cinc de la tarda aquest Batalló va trencar el cercle alemany en diagonal i va entrar a la ciutat de Bastogne.

A l’oest de Hotton, tots els intents duts a terme per la 116º Divisió Panzer de socórrer al seu Kampfgruppe que havia sigut rodejat varen ser aixafats per la potència de foc de l’artilleria nord-americana. Durant els combats, la Führerbegleitbrigade havia rebut ordres de dirigir-se a Bastogne per tancar el passadís per on volia passar el 3º Exèrcit. El Oberst Otto Remer va protestar dues vegades per les baixes que portaria aquella operació, però les dues queixes no varen ser escoltades. A l’est de Hotton, la 3º Divisió Blindada del general Rose va fer front als atacs de la 560º Divisió Volksgrenadier, formada només per quatre o cinc carros de combat.

A Celles:

En els voltants de Celles i Conneux varen continuar els combats, però com que els Panther i els Mark IV s’havien quedat sense combustible i sense projectils el combat va ser desigual. Els nord-americans varen capturar diversos alemanys de la 2º Divisió Panzer vestits amb uniformes nord-americans i varen ser afusellats a l’acte. Portaven aquests uniformes després de robar-los a uns soldats morts per cobrir-se de l’intens fred. A més, el Kampfgruppe del general Holtmeyer va dirigir-se cap a Rochefort per intentar ajudar als seus companys de Celles i Conneux, però varen quedar bloquejats a Grande Trussogne, a pocs quilòmetres del seu objectiu. Allí varen patir l’atac d’un batalló d’infanteria de la 2º Divisió Blindada, amb el suport de carros de combat Sherman. Al final, el comandant del 5º Exèrcit Panzer Von Manteuffel va ordenar en el Kampfgruppe que es retirés al cap de pont conquerit a Rochefort, que defensava la Divisió Panzer Lehr.

---

Al matí, el 3º Regiment Panzergrenadier Deutschland de la Divisió Das Reich va atacar un altre cop per l’oest des de Grandménil. Però l’artilleria nord-americana, que va obrir foc, es va veure reforçada després per una força operativa de la 3º Divisió Blindada i varen assaltar el poble. El 2º Batalló alemany va quedar atrapat a Grandménil i la resta del regiment es va tenir que retirar cap a Manhay.

A Saint-Vith:

A la tarda varen arribar prop de 300 bombarders Lancaster i Halifax de la RAF i varen llançar 1.400 tones de bombes detonants i incendiàries. Es calcula que varen morir unes 250 persones. Aquella mateixa nit i la següent, els bombarders mitjans de la 9º Força Aèria nord-americana varen atacar La Roche-en-Ardene.

---

---

Un oficial de l’Estat Major del SHAEF va dur-li en el comandant Jacob Devers un mapa dibuixat personalment per comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que deixava clar que els exèrcits francès i nord-americà havien de retirar-se al llarg dels Vosges, abandonant Estrasburg i la planura alsaciana. El comandant Devers no hi va estar d’acord, ja que tenia informes del servei d’intel·ligència del 7º Exèrcit que deien que els alemanys podien atacar al nord d’Alsàcia durant els primers dies de gener. L’endemà es va dirigir a Versalles per parlar-ne personalment amb el comandant suprem.

En el Reich:

A Polònia:

Els Aliats varen tornar a bombardejar el camp de concentració d’Auschwitz, causant novament danys a l’hospital de les SS de Birkenau.

En el front oriental:

A Hongria:

L‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

A les Filipines:

Els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte i ja consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Aquell va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, tot i que la 2º Divisió Panzer es trobava a només vuit quilòmetres de Dinant, apropant-se suficientment al Mosa com per obrir foc sobre els tancs britànics, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, el general George Patton, que havia traslladat el seu quarter general a l’Escola Industrial de Luxemburg, va qualificar el dia com:

Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys.

A la nit, el mariscal Gerd von Rundstedt li va comunicar a Adolf Hitler que l’ofensiva havia fracassat i li va recomanar dur a terme una retirada abans de que el gruix del Grup d’Exèrcits B quedés atrapat. Hitler va rebutjar el consell i va insistir en dur més atacs a Bastogne, que des de les tres de la matinada s’hi llençaven diversos atacs, tot i que els homes de McAuliffe continuaven resistint. Lluny de rendir-se, Hitler tenia en ment una altra operació que consistia en atacar Alsàcia i durant aquell dia de Nadal va posar nom a l’operació, Nordwind.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada nord-americana continuava resistint a dins de la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat. A primeres hores de la matinada, la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. El quarter general del comandant McAuliffe va ser tocat, però tot i el caos no es varen lamentar baixes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria i, a trenc d’alba, varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Estava previst que els alemanys entressin en cinc hores a la ciutat, però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva. A més, amb uns 20 Sherman, el 37º Batalló de tancs va liderar un atac al nord sota el comandament del tinent coronel Creighton W. Abrams Jr.. A les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners.

A les afores de la ciutat, en els voltants de Champs, Rolley i Hemroulle, el foc dels carros Shermann, dels caça-carros Hellcat i dels canons va causar grans pèrdues als alemanys. Al migdia, l’anell defensiu de la ciutat ja estava novament tancat. A la tarda, la 15º Divisió Panzergrenadier va comunicar que no li quedava cap carro de combat per combatre. Al vespre, els alemanys varen tornar a atacar a la desesperada amb el suport dels caça-carros Jagdpanzer, però els equips d’artilleria del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista els varen atacar i varen deixar fora de combat la meitat d’ells.

Durant els combats per Hemroulle, els generals Walther Model i Hasso von Manteuffel varen visitar el quarter general del 67º Cos del general Lüttwitz en el Chateau de Roumont, a prop de la carretera de Marche. Lüttwitz va insistir en salvar a la 2º Divisió Panzer amb una retirada, però no estaven autoritzats per aprovar una retirada. L’ordre només podia venir de Hitler, que no estava disposat a retirar-se.

---

Pel sud-est, el grup d’assalt dels Panzergrenadiere del 901º Regiment de la Divisió Panzer Lehr va quedar aïllat i aniquilat. En el regiment ja no li quedaven reforços. El general Kokott va suspendre tots els demés atacs previstos. La 15º Divisió Panzergrenadier havia quedat també pràcticament aniquilada i la seva pròpia unitat havia patit més de 800 baixes. A més, la 5º Divisió Fallschirmjäger no podia resistir els atacs cada cop més freqüents dels homes de la 4º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general George Patton, que arribaven pel sud, entre la carretera d’Arlon i la de Neufchateau. El 3º Exèrcit es trobava en els voltants de Lutrebois, a només sis quilòmetres al sud del centre de Bastogne.

---

A primera hora, l’artilleria que acompanyava a la 29º Brigada Blindada va començar a bombardejar el batalló de reconeixement del general alemany Von Böhm a Foy-Notre-Dame. Les bateries nord-americanes varen ocupar posicions en els camps dels voltants de les localitats de Haid i Chevetogne. A més, els Sherman del 3º Regiment Reial Blindat, amb el suport del 82º Batalló de Reconeixement nord-americà i acompanyats de caces P-38 Lightning, varen sobrevolar la zona i varen avançar des de Sorinnes cap a Foy-Notre-Dame. La localitat va ser ocupada de nou, i amb ell varen ser capturat el Major Von Böhm i 148 dels seus homes.

Al mateix temps, l’Agrupació de Combat B de la 2º Divisió Blindada també va entrar a Celles aquesta tarda. Les tropes panzer, que estaven exhaustes i sense munició, no varen poder resistir. Uns 2.500 homes varen resultar morts o ferits i altres 1.200 varen ser fets presoners. A més, varen ser capturats o destruïts 82 vehicles de combat blindats i 82 peces d’artilleria. El Major Cochenhausen, amb uns 600 homes, va aconseguir escapar a peu. Molts desitjaven rendir-se. Alguns alemanys amagats demanaven en els civils que busquessin als nord-americans per dir-los que estaven disposats a entregar-se.

---

Els homes de les SS del general Joachim Peiper, que s’havien retirat del poble de La Gleize, varen arribar a primera hora a la línia alemanya de Wanne, uns pocs quilòmetres al sud-est de La Gleize. Dels 5.800 homes amb els que va marxar, només en quedaven 770.

---

El comandant Omar Bradley, per invitació del mariscal Bernard Law Montgomery, va volar a Saint Trond, a prop del quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a Zonhoven, acompanyat d’una escorta de caces. Bradley volia que el mariscal llancés d’immediat un contraatac. Però Montgomery, que només li va oferir una poma per dinar, es va mostrar arrogant cap al comandant de Missouri i li va dir que el problema que tenien era que no s’havia seguit la seva estratègia.

A Grècia:

Després de fer una parada a Nàpols, Winston Churchill va arribar aquell migdia a Atenes amb la intenció de reunir-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Ràpidament es va dirigir al creuer britànic Ajax, que estava ancorat en el port de El Pireu. Al vespre, mentre el primer ministre descansava en la seva habitació, la tripulació del Ajax va celebrar la festa de Nadal amb una gran festa de disfresses. Però just en el moment de que la festa estava més animada va aparèixer l’arquebisbe greu per donar la benvinguda a Churchill. Els tripulants del Ajax, alguns completament borratxos, varen creure que aquell arquebisbe era un més de la festa que s’havia disfressat. Ofès, Damaskinos va demanar baixar de l’embarcació. Un oficial es va estranyar pel comportament d’aquell home i va avisar al capità, que aquest estava al corrent de que Damaskinos es podria presentar aquella nit. Ràpidament varen anar a buscar l’arquebisbe i, després d’apartar a uns mariners que li volien treure el seu barret negre, li varen demanar disculpes. Poc després Churchill es va presentar davant d’ell. Damaskinos es va mostrar comprensiu i va disculpar aquella mariners ebris.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Heinz Guderian va sortir de Zossen amb el seu Mercedes per arribar al quarter general occidental d’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava el mariscal calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. Guderian va entrar de seguida a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, Guderian es va limitar a defensar les xifres de Gehlen, però Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental.

Al vespre, Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant l’àpat, Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a Guderian, a qui tenia just davant seu, que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, Guderian va tornar al quarter general del OKH a Zossen.

---

A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar la nit de Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. El ministre Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, Magda Goebbels li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.

---

A Berchtesgaden, Eva Braun va passar la Nit de Nadal en companyia de la seva cosina en el bar del Platterhoff, on hi tocava una orquestra i hi havia ball en tots els salons. Les dues varen beure xampany fins altes hores de la nit.

---

Ernst Kaltenbrunner li va ordenar a Adolf Eichmann que abandonés Hongria.

L’ofensiva de les Ardenes:

L’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquell dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats, que varen atacar sobretot els camps d’aviació alemanys destruint molts aparells que no varen aconseguir ni enlairar-se.

---

A Bastogne, la 101º Divisió aerotransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i els seus homes estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats. Al vespre, una bomba alemanya va caure en un lloc de socors, a prop de la carretera de Neufchateau, deixant sepultats a una vintena de soldats i matant a una infermera civil. A la nit, per celebrar la nit de Nadal, els ferits de menor gravetat varen rebre racions de conyac i varen escoltar la cançó Nadals blancs. Al nord-oest de Bastogne, a Foy, els soldats alemanys es varen acomodar a cases i granges per escalfar-se.

Mentrestant, el 3º Exèrcit del general George Patton juntament amb la 4º Divisió Blindada avançava cap a Bastogne des del sud trobant-se una resistència més dura de l’esperada. La 5º Divisió Fallschirmjäger, que defensava el flanc sud del 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel i que estava composta bàsicament per nois adolescents, reclamava més Panzerfäust i més canons anti-carro per lluitar contra la 4º Divisió Blindada. A trenc d’alba, el 53º Batalló d’Infanteria Mecanitzada i el 37º Batalló Blindat nord-americà varen atacar el poble de Bigonville, a més de 20 quilòmetres al sud del lloc de comandament del general alemany Kokott. En menys de tres hores es varen fer amb el poble, però varen ser necessaris uns quants combats més per expulsar els alemanys. Les forces del general Kokott patien escassetat de munició, especialment de granades de morter. A la tarda, els nord-americans es varen adonar que els alemanys no utilitzaven els canons.

---

A La Gleize, després de rebre el dia anterior l’ordre de retirada, a les dues de la matinada els homes de les SS del general Joachim Peiper varen sortir del poble en direcció sud en fila índia conduïts per dos guies belgues. Els alemanys només varen deixar en el poble a més de 300 alemanys ferits i 130 presoners nord-americans. A les tres de la matinada, el grup principal format per uns 800 homes va creuar el riu Amblève i va marxar a través dels espessos boscos del flanc sud cap a la línia de la cresta. Peiper, que anava just darrere del primer destacament, va dur els seus homes cap al sud en paral·lel al riu Salm. En fer-se de dia i en veure avions de reconeixement, el general berlinès va amagar els seus homes sota les branques dels arbres i va repartir provisions.

---

Al vespre, quan els caça-bombarders Thunderbolt i Lightning varen marxar, els carros de combat i els semi-erugues de la divisió de les SS Das Reich varen sortir dels boscos on estaven amagats i es varen dirigir cap al nord, a Manhay. Els alemanys varen utilitzar un Sherman per confondre i, per aquest fet, els nord-americans varen deixar de disparar pensant que es tractava d’una força operacional de la 3º Divisió Blindada. A les nou de la nit, els alemanys varen atacar i, a mitjanit, varen ocupar Manhay. L’agrupació de combat de la 7º Divisió Blindada va perdre 19 carros de combat.

---

L’artilleria britànica va començar a bombardejar les posicions de la 2º Divisió Panzer als voltats de Celles. La 2º Divisió Panzer necessitava urgentment municions i combustible, però el problema que tenien no era la manca de provisions sinó els atacs que varen efectuar les forces nord-americanes en els terrenys elevats situats al sud-oest de Marche. En el poble de Bande, a uns deu quilòmetres al sud-est de Marche, homes del SD varen assassinar a sang freda i de manera brutal als joves del poble que tenien entre 17 i 31 anys.

---

A la Ciutat de Luxemburg s’hi trobava el general George Patton, que va assistir aquella nit de Nadal a un servei de comunió a la llum de les veles a l’església episcopal juntament amb el comandant Omar Bradley. El general californià va murmurar amb el seu llenguatge obscè:

Nadal, Nadal, quina nit per donar-los canya als nazis!.

En el front occidental:

A França:

A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los.

A Bèlgica:

Els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.

En el front oriental:

A Hongria:

A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. Abans de que rodegessin la ciutat, Adolf Eichmann va aconseguir sortir de la capital hongaresa i va viatjar a Berlín per destruir tota la documentació que l’incriminava en l’Holocaust.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava celebrant la Nit de Nadal amb la seva família a Londres quan li varen arribar missatges de que a Grècia les tropes britàniques no podien frenar a la guerrilla comunista. Aquella mateixa nit va ordenar que li preparessin un avió per dirigir-se a Atenes per entrevistar-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Abans pararia a Nàpols.

A les Filipines:

A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.