Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va trucar a Günther von Kluge, i aquest li va demanar permís per retrocedir les tropes alemanyes de Moscou. Hitler, un cop més, no hi va estar d’acord perquè temia l’enfonsament de tot el front oriental. La discussió entre Hitler i el seu comandant va durar més de dues hores i va fer esperar una llarga estona els convidats del dictador que volien celebrar amb ell l’arribada del nou any.

Hitler havia rebut en aquella jornada al coronel Hermann Balck perquè li expliqués com havia vist la situació al front. Balck, a diferència dels seus anteriors comandants, li va insistir perquè no permetés una retirada sense cap circumstància perquè creia que podrien salvar-se més homes i més material si es mantenien ferms. El coronel també va insistir en que el número de tancs que arribaven al front era la meitat dels que havia demanat (Hitler). El dictador es va horroritzar davant d’aquella informació.

Amb els seus convidats, Hitler va manifestar la seva gelosia per l’avanç nipó en el Pacífic. Hitler, tot i està aliat amb els japonesos, no li acabava de convèncer aquella aliança per motius racials i estava convençut de que si els japonesos conquerien el Pacífic significaria la supressió de la raça blanca en aquella zona. El dictador també va assegurar que a Japó no era viable el nacionalsocialisme, ja que no existia la gran propietat rural i només hi havia pocs propietaris i molta classe mitjana. El dictador va augurar que els holandesos acabarien pactant amb els japonesos i es desentendrien dels britànics i va afirmar que gràcies a les conquestes japoneses disposarien sortides pels productes alemanys.

A Alemanya:

A la nit, Joseph Goebbels va llegir per ràdio un discurs dictat per Hitler per celebrar l’Any Nou. El ministre va assegurar que qui estava forçant la guerra (els jueus) assumia la responsabilitat per haver apartat a Hitler del camí dels grans canvis interns que havia començat, però va afirmar que amb l’ajuda de la Providència s’aconseguiria la victòria. Goebbels va descriure un destí horrorós s’hi el “bolxevisme jueu” en aliança amb Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill aconseguia la victòria. El ministre va assegurar que s’hi tots complien amb el seu deure, el destí compliria la voluntat de la Providència i va acabar el seu discurs afirmant que l’any 1941 havia sigut el de la més gran victòria de la història mundial.

Goebbels va celebrar l’últim dia de l’any amb la seva família i una sèrie de convidats del món del cinema a la seva finca de Bogensee. També hi havia el seu fillastre Harald Quandt. S’havia adornat una llarga taula amb un mantell blanc per celebrar la festa. Goebbels no deixava de parlar de la imminent victòria en el front oriental fins que Harald el va interrompre per dir-li que la guerra encara duraria uns quants anys més. Goebbels, ofès, es va aixecar de la cadira i el va començar a escridassar, però el noi es va mantenir ferm amb la seva postura. La picabaralla entre els dos va arribar a tal punt que Magda va tenir que allunyar al seu marit del seu fill. 

A Lituània:

A Vilna, a l’Escola Pública dels Pioners en el número 2 del carrer Straszun en un campament de partisans, uns 150 joves disfressats per la festa de Cap d’Any varen escoltar un manifest redactat pel jove cap dels partisans, Abba Kovner, en el que deia que Hitler tenia la voluntat de matar a tots els jueus, i que els primers serien els de Lituània. Kovner va demanar que no es deixessin portar com ovelles a l’escorxador i que l’únic que podien fer ara era presentar resistència. El líder partisà ja tenia notícies de primera mà dels crims que cometien els alemanys al seu país i creia que només amb la lluita armada podien fer front a aquelles massacres. D’aquesta manera, Kovner va posar en marxa el primer grup jueu de resistència a l’Europa Oriental.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics amb la seva contraofensiva varen aconseguir que els alemanys retrocedissin al llarg de 150 quilòmetres.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel, després d’estar els últims dies de retirada per l’ofensiva britànica, es trobaven en el punt des del qual havien iniciat la seva marxa el juny: la Línia de El Ahheila.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va dissoldre oficialment la Home Guard després de tenir clar que no es podria aplicar la invasió alemanya en terres britàniques.

En els Estats Units:

A la tarda, el president Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el Secretari d’Estat Cordell Hull per parlar de l’ocupació de les illes Saint-Pierre-et-Miquelon per part de la França Lliure. Els dos varen creure que els francesos s’havien equivocat amb la seva operació militar, però creien que el govern nord-americà no podia ingerir en aquell afer que tan els molestava. Hull li va explicar que la gran majoria dels francesos no acceptaven el règim hitlerià, però que tampoc seguien a Charles de Gaulle i que, per tant, quan comencessin a operar al nord de l’Àfrica s’hauria de prescindir de la cooperació del coronel francès. Hull creia que s’havia de parlar amb els britànics perquè no estiguessin sempre donant suport a De Gaulle i desitjava arreglar les coses amb el govern de Vichy si aquests estaven disposats a parlar. Però el President no estava d’acord amb els plans del seu Secretari i pensava que l’incident de Saint-Pierre-et-Miquelon era mínim i no calia molestar als britànics pel que ell considerava un assumpte de poca importància.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar Manila.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir, entre altres, amb Heinrich Himmler i va criticar que els britànics aconseguien posar ràpidament en servei les embarcacions que havien patit algun dany durant les operacions, mentre ells s’entretenien en detalls. El dictador va demanar no seguir al peu de la lletra les velles regles i actuar més ràpid.

En el front oriental:

En el sector central:

Retirant-se després de la contra-ofensiva soviètica, el 9º Exèrcit alemany va patir una greu crisi en veure que no es podien defensar després de perdre a molts homes pels atacs soviètics i per les condicions climatològiques per les quals no estaven preparats.

En el sector sud:

La Wehrmacht es va veure obligada a abandonar Kerch i Feodósia, a Crimea.

A Líbia:

Els britànics varen llançar un atac decisiu a Bàrdia.

A Canadà:

A Ottawa, en el Parlament canadenc, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs on va criticar a en Philippe Pétain, François Darlan i els seus col·laboradors, i va homenatjar als francesos que havien seguit a Charles de Gaulle. Bàsicament, Churchill va fer aquest discurs per defensar a De Gaulle, que era durament criticat pels nord-americans per haver ocupat sense el permís dels nord-americans les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va relatar-los en els seus invitats, entre ells Fritz Todt i el director general Paul Pleiger, que la industrialització del Reich s’havia iniciat amb l’explotació de carbó en el Ruhr i que a Alemanya faltava mà d’obra i tenia necessitat de carbó i ferro. Hitler volia utilitzar la mà d’obra soviètica per recórrer les feines dels alemanys i tenia molt clar que era millor utilitzar els russos que fer venir els italians del sud perquè els considerava ganduls i egoistes. Hitler va augurar que en un futur es treballarien menys els metalls i que les premses substituirien als torners. Calculava que podrien utilitzar dos milions i mig de mà d’obra russa i que amb aquesta gent podrien produir les màquines-eines que fossin necessàries. També va demanar establir dos torns laborals, tot i que va admetre que el torn de nit no era tant productiu com el de dia. 

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Günther von Kluge i es varen discutir sobre la tàctica a seguir. El dictador li va prohibir el replegament de l’ala nord del 4º Exèrcit, tal hi com desitjava el comandant. 

A Alemanya:

En una reunió de representants en l’Institut d’Higiene de les Waffen-SS de Berlín de diverses parts interessades, entre elles el Cos d’Inspectors de Sanitat de l’Exèrcit amb el doctor Sigfried Handloser al capdavant, l’ala militar de les SS, el cap de Salut del Reich, Leonardo Conti, el cap de l’Institut Robert Koch, Eugen Gildmeister, el cap de l’Institut d’Higiene de les Waffen SS de Berlín, Joachim Mrugowsky, el responsable del Departament de Salut del Reich, Hans Reiter i el cap de la indústria química farmacèutica Behring-Werke, Albert Demnitz, es va decidir utilitzar els presoners dels camps de concentració per fer experiments sobre el tifus, ja que aquesta malaltia estava fent estralls als camps i a les presons del Reich. Després de la reunió li varen comunicar a Ernst-Robert Grawitz a la conclusió que havien arribat i aquest ho va comunicar a Heinrich Himmler, que va autoritzar aquests experiments. Els primers experiments varen tenir lloc a Buchenwald. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen tornar a bombardejar per tercer cop en pocs dies l’aeròdrom d’Aleksin. 

A la Gran Bretanya:

A tres quarts de set de la tarda, Winston Churchill va trucar a Harry Hopkins, conseller del president Franklin Delano Roosevelt, per llegir-li un llarg telegrama que acabava d’enviar el Foreign Office. Churchill li va dir que s’oposaven formalment a l’expulsió dels francesos lliures desembarcats aquell mes a les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon, i va afirmar que Charles de Gaulle no donaria mai l’ordre de que tornessin. Churchill va criticar al coronel De Gaulle dient que havia tingut mala fe en tot aquell assumpte, però va exposar que no veien la forma per obligar-lo a retirar-se i creia que seria trist utilitzar la força.

A les Filipines:

Japó va atacar l’illa fortificada de Corregidor, on hi havia estat feia pocs dies el comandant Douglas MacArthur i l’almirall Norman Rockwell.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, davant dels seus convidats, Adolf Hitler va defensar la dieta vegetariana i va assegurar que els gossos morien de càncer perquè s’alimentaven de carn crua. El dictador, després de defensar el darwinisme social, va confessar-los que ja no seguia totalment les organitzacions del partit nazi i va dir que era injust que li donessin les gràcies d’alguns temes quan eren obra dels seus gauleiters. Parlant de substituir alguns càrrecs, Hitler va afirmar que Julius Streicher mai havia sigut substituït tot i les seves “debilitats”, però va assegurar que sense ell Nuremberg no hauria sigut atreta pel nacionalsocialisme i va afirmar que Dietrich Eckart el tenia en gran estima. El dictador va relatar-los que Streicher havia presentat un retrat idealitzat dels jueus en la Der Stürmer, ja que, en la seva opinió, el jueu era molt més maligne, molt més desitjós de sang que la descripció que havia fet d’ell Streicher. Hitler llavors els va dir que Wilhelm Frick li havia senyalat que Streicher estava totalment desacreditat a Nuremberg, però que quan ho comprovava amb els seus propis ulls veia que quan Streicher entrava en una sala la gent l’aplaudia entusiasmada. Parlant de la crítica i com serien criticats en un futur llunyà, Hitler va admetre que segurament les noves generacions també l’atacarien a ell violentament, però també els va dir que això no l’importava. Tornant a parlar de Streicher, el dictador va assegurar que quan escrivís les seves memòries hauria de reconèixer la seva lluita i va admetre que la conquesta de Francònia era obra de Streicher. Parlant de les “faltes” de Streicher, va dir que ningú era “normal” i que molts eren considerats per les seves famílies com ovelles negres i va posar l’exemple de Richard Wagner, que havia sigut criticat per dur pijames de seda, i, tornant a parlar de si mateix, va afirmar que tant li faria que a ell el jutgessin de la mateixa manera. El líder alemany va assegurar que ningú tenia dret a fotografiar un home en la seva intimitat perquè era molt fàcil ridiculitzar-lo i va afirmar-los que havia prohibit fotografies com aquestes. Continuant parlant de Streicher, els va confessar que Streicher no tenia dots d’administrador, però va dir que ningú era perfecte en tot, que ell tampoc era un gran administrador, i que Eckart per exemple no hagués pogut dirigir l’Institut Nacional d’Arts i Lletres. Hitler també va admetre que ell hagués sigut totalment incapaç de dedicar-se a l’agricultura. Canviant radicalment de tema, Hitler va assegurar que si els seus adversaris polítics eren nobles no tenia problemes en donar-los un bon tracte i va posar els exemples de Severing, Gustav Noske, Ernst Thaelmann, de qui va dir que gaudia d’un bon tracte en el camp de concentració i que inclús tenia una casa allí, i d’Ernst Torgler, de qui va assegurar havia deixat en llibertat i va confessar-los que el trobava un home intel·ligent, tot i que creia que era el responsable de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Contraposant-ho, Hitler va dir que trobava insensat per part d’Espanya perseguir els falangistes genuïns i va afirmar que ell sempre havia evitat perseguir als seus enemics.    

A Alemanya:

Es va revelar en el govern alemany que el ministre britànic d’Afers Exteriors britànic Anthony Eden havia anat a Moscou per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i el ministre Viatxeslav Mólotov.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els britànics varen començar l’Operació Antripoide que consistiria en l’assassinat de Reinhard Heydrich. L’Operació va començar aquell dia quan d’un aeroport de Londres es va enlairar un bombarder Halifax del 138º Esquadró de la RAF amb dos comandos txecs, els Rotsmistr (sergents) Jan Kubis i Josef Gabcik de l’exèrcit txec a l’exili. Els dos que varen ser llançats en paracaigudes juntament amb altres vuit comandos britànics. Per un error de navegació se’ls va llançar a Nehvizdy, a 20 quilòmetres de Praga, però com que tenien papers falsos d’identificació i anaven vestits de paisà varen aconseguir contactar amb la resistència txeca a Pilsen després d’amagar-se en una cantera abandonada.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb el cel clar i amb una temperatura de 20 graus sota zero, el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de que la situació en el front s’havia restablert tímidament en la majoria dels sectors. 

En el sector sud:

Els soviètics varen desembarcar a Crimea.

A Romania:

En el camp de concentració de Bogdanovka, els romanesos varen tornar a massacrar als jueus. Només en varen sobreviure 200, que varen ser obligats durant un parell de mesos a exhumar els cadàvers dels seus companys. 

A Indonèsia:

A Sumatra, les tropes japoneses varen desembarcar a l’illa per ocupar-la.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar un decret de l’arquitecte Albert Speer per destinar 30.000 obrers dels 65.000 obrers que tenia en el seu càrrec per la reconstrucció de les instal·lacions ferroviàries que havien estat destruïdes pels soviètics quan aquests es retiraven cap a Moscou. Per Speer aquesta aprovació arribava tard, ja que segons el seu criteri s’havia d’haver fet a principis de novembre, quan li va proposar a Hitler. Llavors, a prop de Berchtesgaden, Speer es va dirigir a la casa del ministre d’Armament, Fritz Todt per rebre ordres. Todt li va assignar la reconstrucció d’Ucraïna i li va explicar que els obrers que estaven construint les autopistes alemanyes a partir d’ara es farien càrrec de reconstruir les regions del nord i del centre de la Unió Soviètica. Todt, que acabava de tornar d’un viatge d’inspecció al front oriental, veia com l’Operació Barba-roja estava resultant ser un fracàs i es mostrava molt pessimista amb el resultat final de la guerra.

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini va exposar la situació militar i política en el Consell de Ministres i va explicar que preveia una guerra molt llarga i va menystenir l’entrada dels Estats Units en el conflicte.

A Noruega:

A l’illa Lofoten, en l’Operació Archery, un segon desembarcament Aliat amb 600 homes va atacar amb èxit les plantes d’oli de pescat i les instal·lacions de ràdio.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs sobre Dietrich Eckart.

---

Bernhard Lösener va saber de la massacre duta a terme contra els jueus alemanys deportats a Kaunas i Riga al mes de novembre i va preguntar al seu superior, Wilhelm Stuckart, sobre els fets. Aquest li va respondre que la decisió s’havia pres des de les més altes autoritats.

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht anava retrocedint terreny i varen fugir de la ciutat de Kaluga, a mig camí entre Moscou i Briansk. Per aquelles derrotes, al matí, Heinz Guderian va rebre l’ordre de ser rellevat com a comandant per les seves discrepàncies amb Adolf Hitler i va ser traslladat a la reserva del comandament del OKH. El seu successor va ser el general Rudolf Schmidt, que comandava el 2º Exèrcit. També aquell dia el general Ludwig Kuebler va agafar el comandament del 4º Exèrcit en substitució de Günther von Kluge, que insistia en una retirada. Franz Halder, per la seva part, va recalcar que “d’ara en endavant l’obediència cega a les ordres a Hitler era essencial per superar la crisis.

En els Estats Units:

A Washington, Winston Churchill va parlar en el Capitoli davant dels congressistes i senadors nord-americans durant 35 minuts per explicar-los de la necessitat d’una unió entre els Estats Units i Europa. Els va recordar que si haguessin estat units després de la Primera Guerra Mundial haurien pogut adaptar una defensa conjunta per combatre els seus enemics, però va declarar que ara que caminaven junts amb grandesa, justícia i pau ho feien per la pròpia seguretat i pel bé comú. Tot i l’èxit del seu discurs, Churchill va observar amb certa preocupació que els seus paràgrafs anti-japonesos eren rebuts amb més entusiasme que els anti-alemanys. A la nit, el primer ministre va patir un lleu atac de cor després de fer un esforç per obrir una finestra.

En el Pacífic:

Els soldats japonesos procedents de Canton, la Xina, varen conquerir les colònies britàniques.

A les Filipines:

Manila va ser declarada ciutat oberta però, tot i això, va ser bombardejada i va ser abandonada pel govern filipí, que es va dirigir d’immediat a l’exili. L’almirall Hart, amb la seva petita guarnició nord-americana, va abandonar la ciutat en un submarí en les primeres hores deixant a centenars de milers de civils sense protecció.

Dijous – Dia de Nadal:

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad hi van morir de gana només aquell dia 3.700 persones, tot i que els soviètics transportaven subministraments a la ciutat a través d’una pista gelada sobre el llac Ladoga.

En el sector central:

Per les seves discrepàncies amb Adolf Hitler, Heinz Guderian, que volia una retirada de l’Exèrcit i Hitler volia aguantar com fos, va tenir que marxar del front i va tornar a Berlín.

---

L’Alt Comandament de l’exèrcit alemany va informar de que s’havien fet 3.350.639 presoners des de que havia començat l’Operació Barba-roja.

En el Reich:

A Polònia:

Eberhard Schöngart, el cap de la Policia de Seguretat i dels Serveis de Seguretat del Govern General, va enviar a tots els caps de les SS i de la Policia de les cinc províncies del Govern General una ordre per telegrama en que exigia la confiscació de tots els articles de pell a la població jueva.

A la Gran Bretanya:

Oswald Mosley va ser traslladat a la presó de dones de Holloway, convertint-se en el primer presoner home que entra a una presó de dones. A partir de llavors va compartir cel·la amb la seva esposa Diana en una suite de tres cel·les rodejada per un tros de terra que transformarà en desig. Winston Churchill, parent de Diana, li va oferir aquest tracte de favor.

A Hong Kong:

La 38º Divisió japonesa va obligar a rendir-se als 15.000 defensors australians, indis, canadencs i britànics. Després, les tropes nipones varen començar una ofensiva a la província xinesa de Yunnan.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Un oficial de l’Estat Major de Walter Reichenau va informar a Alfred Rosenberg sobre la situació a l’Est i li va explicar que havia enviat a Adolf Hitler un informe sobre l’estat de la zona de rereguarda.

En  el front oriental:

En el sector central:

Amb els soviètics recuperant terreny, a la matinada les tropes soviètiques varen creuar el riu Voljov i varen alliberar les ciutat de Gorka i Teremets després d’una forta ofensiva. De dia, el 2º Exèrcit va alliberar la ciutat de Livny i, a la nit, la ciutat de Chern després d’un sorprenent atac.

Al mateix temps, la Luftwaffe continuava atacant i aquell dia va destruir dos tancs i 50 vehicles de motor, a més de que va tornar a atacar l’aeròdrom d’Aleksin.

---

Mentre el front oriental es desintegrava també es malmetien les relacions entre els alts caps militars alemanys. Aquella mateixa nit, el mariscal Günther von Kluge va trucar al general Heinz Guderian per recriminar-li haver transmès un informe fals a Hitler el 20 de desembre i li va penjar el telèfon enfadat després d’avisar-lo que enviaria un informe en el dictador sobre ell. Guderian va ser rellevat al cap d’uns dies.

La nit de Nadal:

Amb aquell ambient enrarit per les derrotes en el front oriental, en el quarter general de Rastenburg es va viure la nit de Nadal de forma especialment trista per tal i com anaven les operacions militars. En canvi, a Washington, a la Casa Blanca, que estava molt adornada amb símbols nadalencs, el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill varen assistir a la cerimònia d’il·luminació de l’arbre de Nadal en el pòrtic sud de la Casa i varen pronunciar uns breus discursos des del balcó del pòrtic davant d’una multitud que els escoltava eufòrics.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat va informar a la comandància de la RAF sobre la possibilitat de que els alemanys intentessin trencar el cercle de l’Atlàntic direcció a l’est en qualsevol moment.

A l’Atlàntic:

Una petita flota de la França Lliure guiada pel submarí Surcouf va desembarcar a les illes de Saint-Pierre i Miquelon i els soldats de la flota varen ocupar l’illa sense resistència. Aquella ocupació produiria un conflicte entre la França Lliure i els Estats Units, que no varen acceptar mai l’ocupació francesa.

A Líbia:

Les tropes britàniques varen ocupar Bengasi provocant que les tropes del general Erwin Rommel es retiressin de Cirenàica.

A Wake:

Les tropes japoneses varen ocupar l’illa, tot i que els va costar 820 morts, 333 ferits i la pèrdua de dos destructors, dos transports i un submarí. A més, els varen danyar un creuer, varen perdre vuit avions i 20 més varen ser danyats. Els defensors nord-americans varen patir 120 morts, 49 ferits i 2 desapareguts.

A les Filipines:

En la Batalla de Bataan, després d’ordenar que es posés en pràctica el pla Orange 3 per defensar l’illa, Douglas MacArthur es va retirar al seu quarter general del Túnel de Malinta, sota del bastió de l’illa de Corregidor, d’on va quedar aïllat de la realitat, ja que en prou feines va sortir per observar com anava la situació.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va explicar en els seus convidats que en l’actualitat el museu de Linz era comparable a qualsevol museu de Nova York, tot i que va culpar als jueus d’haver-lo monopolitzat i d’haver fet negoci amb les seves obres i a la burgesia per haver sigut “covarda i estúpida”.

En el front oriental:

En el sector central:

La Luftwaffe va bombardejar els aeròdroms de Yelets i Aleksin.

En els Estats Units:

La Casa Blanca va acordar a través d’una directriu, que el FBI ampliés el seu camp d’acció i es fes càrrec de les activitats de contraespionatge dels Estats Units. Amb aquesta directriu, el cap del FBI, J. Edgar Hoover, va poder crear una nova empresa, Importadors i Exportadors de Serveis, amb seu en el Centre Rockefeller de Nova York, de forma tapadora pels seus agents a l’estranger.

En el Pacífic:

Després de ser sotmesa a bombardejos, al foc continu dels creuers i l’últim atac dels portaavions de l’almirall Nagumo, els japonesos van ocupar l’illa de Wake, que havia sigut defensada pels nord-americans durant 16 dies.

A Filipines:

Douglas MacArthur va admetre que no podia conservar Manila després de que el dia anterior els japonesos hi desembarquessin.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb el ja rellevat Fedor von Bock. Segons el comandant, la trobada va ser cordial, tot i que feia temps que no opinaven igual en l’Operació.

---

En el gueto de Varsòvia, les autoritats alemanyes varen prohibir de cop en els jueus sortir al carrer pel carrer Sienna. Només podien sortir a través del carrer de Sliska, tot i que molts per aconseguir-ho tenien que enfonsar parets o fer forats en els murs, subterranis… El carrer de Sienna va ser exclòs del gueto, tot i que durant un temps es va permetre en els jueus que vivien a l’edifici que donava al carrer de Sienna, sortir per aquest carrer.

A Alemanya:

Els diaris varen publicar la cridar de Hitler i del ministre Joseph Goebbels perquè la gent entregués com a donatius per al front oriental totes les vestimentes de pell i de llana de les que es pogués prescindir. Tots els jueus que portaven l’Estrella se’ls ordenava a través de la Comunitat que entreguessin abans de les cinc de la tarda de l’endemà sense dret d’indemnització totes les vestimentes de llana i pell; posteriorment es durien a terme controls oficials per verificar que les haguessin entregat.

En el front oriental:

En el sector central:

En plena retirada, la 18º Divisió alemanya va tornar a la ribera del Vóljonov amb només 741 soldats, els altres 9.000 soldats de la Divisió havien mort.

---

La Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 60 vehicles a motor soviètics.

A Palestina:

Un informe de l’Agència Jueva a Ginebra va ser enviat a Jerusalem on es parlava que l’atac a l’Est dels alemanys podria comportar el cessament de l’expulsió dels jueus del Reich degut a les dificultats de transport i a la necessitat d’utilitzar tots els treballadors disponibles en les fàbriques alemanyes. Al mateix temps, l’informe advertia de que també hi podrien haver més pogroms i expulsions, tant a Alemanya com en el territoris ocupats, s’hi els alemanys veien que no podien guanyar la guerra.

En els Estats Units:

El primer ministre Winston Churchill va arribar a Washington per assistir a la conferència Arcàdia per parlar de les respectives delegacions polítiques i militars, reafirmar la prioritat estratègica d’atacar primer Alemanya i establir un Estat Major combinat per dirigir l’acció militar aliada. La Casa Blanca va preparar la visita del primer ministre amb minuciosos preparatius per seduir-lo i perquè entengués que ara eren els nord-americans qui liderarien la marxa de la guerra. Se li va reservar la millor habitació de la Casa i va disposar de grans quantitats de begudes alcohòliques que tan li agradaven i de menjars de gran qualitat. El seu viatge no va passar desapercebut a Alemanya, ja que el govern alemany va anunciar que Churchill havia marxat en avió (va viatjar en vaixell El Duke of York) a Washington per celebrar una conferència amb el president Franklin Delano Roosevelt.

La reunió entre els dos mandataris va començar de forma cordial i varen parlar a l’estudi del President de Vichy, Àfrica del Nord i altres assumptes relacions. Quan l’almirall Harold Stark i el general George Marshall li varen reiterar el resultat de les negociacions del ABC-1, que s’havien dut a terme a principis de l’any en el que l’escenari de la guerra europea era decisiu per ells.

---

Nou submarins japonesos es varen passejar sense problemes entre els estats de Washington i Califòrnia.

A les Filipines:

En el nord de Manila, a la nit, els japonesos varen desembarcar des de Formosa en el golf de Lingayen per dos punts diferents. Un dels punts va ser a la badia de Lamon, on hi va desembarcar la 16º Divisió del tinent general Susumu Morioka i en poc temps varen establir un cap de pont. L’Exèrcit del comandant Douglas MacArthur de seguida es va enfrontar a la invasió japonesa.

A Japó:

Eufòrics per les seves victòries, els japonesos varen festejar l’arribada de la 1º Esquadrilla aeronaval que havia atacat Pearl Harbor i es varen fer discursos desbordants i entrevistes. Inclús l’almirall Osami Nagano, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina, que s’oposava a l’atac, va repetir constantment:

Yoku Yatta!, És magnífic!.

Però, en canvi, el dissenyador de l’atac, Isorku Yamamoto, no va participar en els actes de celebració perquè s’ho mirava amb prudència i pensava en el futur. En quan a Mitsuo Fuchida va ser l’heroi del dia; l’entrevistaven com una estrella de cinema i tothom el convidava a sopar, fins i tot l’emperador Hirohito el va convidar a visitar-lo per explicar-li com havia anat l’atac.