Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, veient les derrotes en l’Operació Barba-roja, va donar l’ordre de tornar a donar prioritat a l’armament de l’Exèrcit de Terra enlloc del de la Luftwaffe. Des del 27 de juny de 1941 havia donat prioritat a la Luftwaffe enlloc de la Wehrmacht perquè en aquella data creia que la campanya soviètica acabaria en qüestió de dies. 

A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va augurar que Japó seria un dels països més rics del món perquè ja produïa de tot. El dictador també va assegurar que els britànics respectaven les costums dels països que colonitzaven perquè no volien fer pujar el nivell de vida dels “indígenes” i de pas els explotaven millor, i va afirmar que la gran majoria de britànics preferia l’Índia que no pas Europa. Parlant dels Estats Units, Hitler va dir que la millor conducta que podien fer era fer-los front fins al final.  

A Ucraïna:

Preparant el nou quarter general de Hitler, a Vinnitsa, els membres de l’Organització Todt, que eren els encarregats de construir el quarter, varen entregar a la Policia Secreta Militar a 227 jueus de la zona, que varen ser assassinats aquell mateix dia a trets.  

A Alemanya:

Després de no tenir els resultats esperats el 5 de gener, el cirurgia Erwin Ding va tornar a repetir el mateix experiment amb els presoners de Buchenwald per tal d’obtenir una vacuna contra el tifus, però aquest cop en els presoners els va fer diversos talls profunds als braços i després els va posar en les ferides un preparat on hi havia el tifus.  

A la Unió Soviètica:

El cosí de Hitler, Heinrich Hitler, va ser capturat per les forces soviètiques i va ser traslladat a la presó militar de Butyrka de Moscou, on va ser interrogat i torturat fins a la mort, que es va produir al cap d’uns dies. Heinrich, també conegut com a Heinz, era un nazi convençut i aspirava a ser oficial de la Wehrmacht. 

A les Índies Oriental Holandeses:

Archibald Wavell es va traslladar a Batàvia amb l’objectiu de dur endavant una millor coordinació de les seves forces.

---

Els avions holandesos amb base a Tarakan varen veure a 16 embarcacions de transport japoneses amb la seva corresponent escorta. Més tard es va saber que aquelles embarcacions eren la força central japonesa. Aquell mateix dia, la força d’atac oriental va desembarcar a les Celebes i va anul·lar tota resistència aliada.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler els va confessar en els seus convidats que des dels 16 anys no havia patit cap malaltia i que l’últim cop que s’havia hagut de quedar al llit havia sigut el 1918 en un hospital militar. A continuació, el dictador va dir que admirava als pilots dels Stukas perquè tenien que aguantar molta estona a molts metres d’altura i els va relatar que un dia Hermann Göering li havia criticat al seu pilot Hans Baur per haver volat en un Heinkel i exigia que sempre utilitzés el mateix tipus d’avió. Com els havia narrat feia uns dies, Hitler els va relatar que abans no tenia por a volar, però que ara tenia que extremar la vigilància i no podia fer depèn de quin vol. També va assegurar que abans la Lufthansa estava plena de jueus i que per això el deixaven volar quan estava prohibit esperant que el seu aparell s’estavellés. El dictador llavors va recordar-los diversos vols en els quals havien tingut problemes i va confessar-los que durant les gires que feia per tot Alemanya en les eleccions parlamentàries es quedava sense veu per la multitud de míting i viatges que tenia que fer sense descans. Hitler els va dir que sentia predilecció pel cotxe i va afirmar que quan construïssin les grans autopistes a l’Est tot aniria millor, tot i que també va advertir que haurien de ser diferents a les d’Alemanya, que eren totes rectes, perquè sinó es corria el perill de tenir un accident per adormir-se o distreure’s després de fer tants quilòmetres en línia recta.

---

Prop de 9.500 gitanos del gueto de Lódz havien sigut enviats al camp d’extermini de Chelmno, on se’ls va assassinar i enterrar en el bosc.

A França:

Aquell dia es va nomenar oficialment a les juntes executives de la Union Générale des Israelites des France-Nord (la zona ocupada) i la Union Générale des Israelites des France-Sud (la zona de Vichy).

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va iniciar una contraofensiva contra el punt d’unió dels Grups d’Exèrcit Nord i Centre alemanys. La Wehrmacht es va veure obligada a retrocedir del front.

En els Estats Units:

El moll municipal 83 de Nova York es va incendiar juntament amb dos edificis situats a un extrem del carrer 43 que donava al riu Hudson. Tot i que l’incendi va ser fortuït, la majoria va pensar que havia sigut intencionat pels alemanys

A les Filipines:

El general Homma Masaharu, convençut de que seria fàcil, va fer atacar amb la seva 65º Brigada de reserva a la part oriental de les defenses nord-americanes i filipines a Batan passant per una bretxa que el mont Natib i les seves espesses jungles tancaven en el centre de la posició del general Jonathan Wainwright. El general nord-americà comandava en aquells moments un exèrcit de dos cossos compost per set divisions filipines, reforçades per dos regiments de batidors. Però l’accés de confiança dels japonesos va provocar que acabessin triturats per les metralladores i l’artilleria.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que quan anava a col·legi a Àustria l’ensenyança religiosa anava a càrrec dels sacerdots i que ell tot el dia feia preguntes i va afirmar que, tot i la seva conducta, sempre tenia les millors notes. Hitler va memorar un professor molt concret, el pare Schwarz, a qui treia de polleguera i va recordar algunes de les entremaliadures que havia fet. També va recordar a un professor jueu que havia tingut a Steyr, de qui va dir que no tenia cap autoritat cap a ells. Parlant d’aquells temps estudiantils, va explicar-los que hi havia una dona de Linz anomenada Petronella que els havia cuidat com una mare a ell i a un seu amic anomenat Gustau, i que en la seva primera i única borratxera la va fer després d’haver deixat l’institut i haver obtingut les notes finals. Hitler els va relatar que en la borratxera havia perdut el certificat escolar i que aquella dona el va ajudar a que tingués un duplicat per ensenyar-li a la seva mare, Klara Hitler. Segons el dictador, es va llevar a trenc d’alba en una carretera comarcal dels voltants de Steyr. En ser preguntat per un dels seus convidats pels seus professors, Hitler va assegurar que ell no era un alumne modèlic, però que cap dels professors s’havia oblidat d’ell.

A Alemanya:

Arthur Axmann li va enviar a Heinrich Himmler una carta en el que l’avisava de que a la ciutat d’Hamburg s’havia desenvolupat entre els joves de les escoles privilegiades o de classe comerciant acomodada un moviment denominat Joves del Swing. El cap de les Joventuts també el va advertir de que aquest grup minvava les capacitats nacionals alemanyes i li va demanar permís per traslladar-los d’immediat a un camp de treball. També volia que les seves oficines d’Hamburg emetessin una ordre a efectes immediat per procedir contra aquests joves amb la màxima severitat possible. Himmler li va contestar el 26 de gener donant-li permís per actuar contra aquells joves i va emetre les ordres pertinents. 

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva general en tot el front per fer retrocedir la Wehrmacht i les tropes de Günther von Kluge es varen veure amenaçades. A la tarda, desobeint les ordres, el general Erich Hoepner va retirar aquella tarda les tropes. Von Kluge havia trucat abans a Hitler per suplicar-li que li permetés aquella retirada. Consternat per aquella desobediència, Hitler va expulsar a Von Kluge de l’Exèrcit sense assignar-li cap pensió, tot i que va concedir de mala gana el permís de retirada pas a pas per protegir les comunicacions.

En els Estats Units:

Winston Churchill va respondre a la sol·licitud d’Anthony Eden, que es trobava a Moscou reunint-se amb el govern soviètic, de que reconegués les exigències de Iosif Stalin sobre les fronteres soviètiques de 1941 dient-li que no podia defensar tal proposta davant del Gabinet britànic. Aquella nit, des de Miami, Churchill va trucar al seu ambaixador a Washington, lord Halifax, que aquest li va dir que tenia ganes de saber la seva resposta a Eden respecte al desig de Stalin de que es reconeguessin les seves fronteres de 1941. Pel primer ministre no era el moment de parlar d’aquest temal.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que no havia trobat mai a cap britànic que li parlés bé de Winston Churchill i que tots li deien que el primer ministre tenia un cervell malalt. El dictador va afirmar que si ells perdien la guerra l’hegemonia d’Europa seria del bolxevisme i no dels britànics i va assegurar que Churchill només es movia pels diners. Per aquest fet no descartava que la Gran Bretanya pogués retirar-se de la guerra, ja que pensava que hi tenien més a perdre que a guanyar en el conflicte. Després d’augurar que els britànics perdrien Singapur en breu, el líder alemany va acusar a homes com Anthony Eden de lluitar només per salvar la pròpia pell i la de l’Imperi i va afirmar que l’oposició a Churchill s’estava fent cada cop més forta. El dictador també es va atrevir a predir que els britànics deixarien tard o d’hora la seva coalició amb els Estats Units per tornar a mirar-se Europa i, inclús, va afirmar que un exèrcit anglès-alemany expulsaria als americans d’Islàndia. Hitler no va amagar la seva antipatia cap al país nord-americà afirmant que un britànic li era mil vegades més simpàtic que un nord-americà. També va assegurar que Estats Units era “un país podrit”, on hi havia greus problemes racials i de desigualtats socials, i, per aquest fet, aquest país el repugnava. Hitler va afirmar que la societat nord-americana era mig jueva i mig negra, i es va preguntar com una societat com aquesta, on tot es basava en el dòlar, podria resistir. A continuació, el dictador va reconèixer que no tenien afinitat amb els japonesos per la seva manera de viure i la seva cultura, però va assegurar que els unia l’odi contra els nord-americans.

A Holanda:

Complint les ordres dels alemanys, el Consell Jueu d’Amsterdam, responsable de tots els jueus del país des del mes d’octubre, va començar a enviar els jueus que no tenien feina als camps de treball d’Amersfoort i a altres zones.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va firmar una circular que deia que el comandament alemany consentia que els seus oficials i tropes “alliberessin els seus instints més bestials” (violacions), i per aquest fet el govern soviètic reclamava un càstig exemplar contra els alemanys. Aquesta circular portarà milers i milers de violacions i assassinats en uns anys.

A les Filipines:

Dues de les forces organitzades pels japonesos varen sortir de Davao per conquerir les Índies Orientals Holandeses. Eren l’oriental, que es dirigia a atacar Manado, i la central, que marxava camí de Tarakan.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la francmaçoneria era una empresa de corrupció i un grup d’homes que eren responsables de la guerra. El dictador els va assegurar que l’adversari de Winston Churchill era David Lloyd George, però que per desgràcia l’antic primer ministre tenia 20 anys. També va dir-los que quan Neville Chamberlain i Edouard Daladier varen tornar a les seves capitals després del Pacte de Munic haurien d’haver dissolt els seus parlaments perquè estava convençut de que s’hauria aprovat una política de pau. Hitler també els va explicar que la Gran Bretanya i França estaven perdent or i els seus havers estrangers i va culpar als jueus de tots els mals, assegurant que ells serien els responsables de la dissolució de l’Imperi britànic, tot i que va afirmar que en els jueus l’Imperi tant els hi feia.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, aquest cop entre ells hi havia el general Eduard Dietl, i els va defensar l’ordre dins l’Estat. A continuació, el dictador va explicar-los que la col·lecta de llana del poble per proveir als soldats alemanys en el front oriental tenia que quedar molt clar que no existia cap frau i que cada objecte arribava al seu destí.

A la nit, un altre cop reunit amb els seus invitats, Hitler va criticar els canvis massa freqüents de personalitats com acabava de passar a Itàlia, ja que creia que no feia res més que agreujar els propis problemes. Els va reconèixer que si podia aguantar tota la responsabilitat que tenia era perquè tenia els seus col·laboradors i va afirmar que molt probablement Benito Mussolini no trobava en el seu voltant bons col·laboradors. Canviant radicalment de tema, Hitler va confessar-los de que s’hi el dimitit Walther von Brauchitsch hagués continuat unes setmanes més en el seu càrrec tot hagués acabat en una catàstrofe i el va acusar de ser un incapaç.

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va entregar a les potències occidental uns informes que denunciaven per primer cop les violacions sistemàtiques que feien els alemanys deliberadament i conscients del dret internacional, i es detallava que es feien actes de força contra els presoners de guerra russos, saquejos i destrucció, així com actes de crueltat contra la població civil.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va demanar en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió en el Congrés un crèdit extraordinari que permetés construir durant el 1942; 125.000 avions, 75.000 tancs, 35.000 canons i vuit milions de tones de vaixells. El president nord-americà va assegurar que pel 1943 les fàbriques nord-americanes construirien més de 125.000 avions i va afirmar que aquestes xifres i altres semblants de la multitud d’altres béns de guerra farien veure en els japonesos i en els alemanys “una petita idea del que havien aconseguit atacant Pearl Harbor“.

A les Filipines:

A la nit es va completar el replegament de les tropes nord-americanes i filipines a la línia defensiva de Batan. En una àrea de 32 quilòmetres d’ample per 40 de llarg es varen aplegar 15.000 soldats nord-americans i 65.000 filipins, la majoria sense experiència, així com milers de civils.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va reunir-se amb els seus convidats, entre ells el ministre del Armament, Fritz Todt, el general Gause, el coronel Kurt Zeitzler i el general en cap de la Leibstandarte Adolf Hitler, Josef Dietrich. El dictador els va dir que estava convençut que els britànics tindrien problemes militars perquè una de les seves grans bases es trobava a Iran, Iraq i Síria i l’altra es trobava a l’arxipèlag malaia, i els va assegurar que si ell fos el primer ministre intentaria tornar totes les forces armades de l’Índia. Hitler va augurar que els britànics perdrien Singapur en quatre setmanes i va afirmar que seria un cop molt dur per als britànics perquè perdrien milers de tones de carburant de reserva. El general Gause va intervenir en el monòleg per declarar que havia sigut una sort per ells que Japó hagués entrat a la guerra. Hitler li va reconèixer que tenia raó, tot i que el va avisar que les victòries japoneses farien que la raça blanca perdés poder. El dictador també els va informar que el 1941 només havien utilitzat una quarta part de les municions de l’any anterior i que pensava que si podien fer arribar a Erwin Rommel la quantitat suficients de carburants, tancs i canons antiaeris els britànics s’haurien de posar a la defensiva. Hitler els va assegurar que Rommel rebria en els pròxims dies 200 tancs. Per acabar el seu discurs, Hitler va assegurar que els soldats nord-americans no eren capaços de combatre com herois.

A la nit, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, ara només amb Dietrich com a convidat especial, i els va assegurar que Iosif Stalin seguia la tradició dels tsars i que el bolxevisme per ell només era un mitjà per enganyar als pobles germànics i llatins. El dictador els va afirmar que si no hagués arribat al poder el 1933, Alemanya hagués patit una gran catàstrofe per culpa de “la invasió” dels pobles de l’Est i va confessar-los que Hermann Göering s’havia cregut fins que no es va iniciar l’Operació Barba-roja que la campanya a la Unió Soviètica seria una pura formalitat. Els va reconèixer que havia pres la decisió d’atacar la Unió Soviètica quan havia sabut que una fàbrica russa produïa per si sola més blindats que totes les seves fàbriques juntes. Tot i això, els va assegurar que els russos no havien inventat res, que tot el que tenien els provenia de l’estranger, i que eren incapaços de reparar res que s’espatllés i per això necessitaven tantes màquines. En canvi, segons Hitler, els japonesos eren capaços de millorar una cosa que ja existís, tot i que també va dir que eren inferiors a ells a nivell cultural. Parlant dels secrets militars i de com havien intercanviat informació militar amb els soviètics, Hitler els va assegurar que els soviètics donaven molta importància al fet de que els coets sortissin sense fer soroll i que ell en canvi aquest tema tant li era. El líder alemany, per acabar, va dir-los que en la tècnica armamentista sempre serien superiors als demés, però que havien de vigilar que els seus secrets no sortissin de les fronteres.

---

Franz Halder va anotar en el seu Diari que en el front oriental havien perdut 830.903 homes, el 25,96% de l’Exèrcit de l’Est.

---

A Auschwitz va entrar en funcionament un nou crematori que albergava dues cambres de gas a Birkenau, designat com Búnquer 1.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Buchenwald, el cirurgià Erwin Ding va començar els seus experiments mèdics amb els presoners per trobar una vacuna contra el tifus. El cirurgià va injectar a cinc presoners de forma subcutània i intramuscular una emulsió de membranes vitel·lines d’ous contaminats amb la bactèria. Cap dels presoners va contraure el tifus.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va presentar a la Stavka un nou pla on ordenava en el seu Exèrcit efectuar una ofensiva en el Front Nord-Oest, tot i les advertències del general Gregory Zhukov de la falta de recursos per un atac en quatre fronts: Leningrad, Moscou, Ucraïna i Crimea. Zhukov era partidari d’un atac concentrat contra el Grup d’Exèrcits del Centre, que estava amenaçant Moscou.

En els Estats Units:

En el seu missatge anual sobre els pressupostos, el president Franklin Delano Roosevelt va sol·licitar 7.000 milions de dòlars més, que s’obtindrien a través de nous impostos, per guanyar la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Josef Dietrich, Hans Baur, Karl Brandt i Kurt Zeitzler entre altres i va criticar els errors estratègics que havia comès l’exèrcit italià. Hitler els culpava de no haver sabut atacar als francesos el juny de 1940, de no tenir protecció contra els blindats britànics a l’Àfrica i del seu error d’haver atacat a Albània sense l’equip apropiat. Zeitzler el va informar que el regiment italià de tancs havia fet un bon contraatac. Dirigint-se a Dietrich, Hitler li va explicar que Heinrich Hoffmann sovint li demanava que visités la seva granja model, però que temia que el fotografiés passant per l’estable i servís com a publicitat per la venda de llet. Hitler els va recordar que una vegada havia escrit una carta oberta a un cerveser en que li criticava la demagògia comercial en dir que lluitava per assegurar-li en el poble el seu vas de cervesa diari i que més tard va aparèixer Max Amann anunciant-li que les cerveseries anul·laven el seu contracte publicitari amb el diari, el que representava perdre 7.000 marcs de cop i 27.000 poc després. Llavors, el dictador els va rememorar que en els primers actes del NSDAP no hi havien altaveus i els va recordar que en el Palau d’Esports de Berlín la ressonància era tal que s’havia vist obligat a cridar, que a Essen ningú l’havia pogut entendre i que a Nuremberg, en el Dia d’Alemanya de 1923, s’havia quedat afònic després de cridar davant 10.000 persones durant 20 minuts. Dirigint-se de nou a Dietrich, Hitler li va assegurar que ara en els seus viatges en avió no s’exposava a riscs inútils, però que ell sabia que abans no tenia por de res i que només una vegada havia tingut que renunciar al seu vol, tot i que a contracor seu, en el final d’una campanya després de pronunciar un discurs a Flensburg i havia de tornar a Berlín. Hans Baur va intervenir per recordar-li que havia sigut ell qui havia renunciat al vol perquè es tractava d’un viatge de nit i estaven previstes grans tempestes.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, ara entre ells Dietrich i el coronel Zeitzler, i els va dir que sempre havia cregut que la utilització de tancs exigia l’existència de carreteres, però que ara, amb les batalles al nord de l’Àfrica, veia que també es podien moure al desert i va afirmar que a Erwin Rommel només li faltaven 200 tancs per tornar a agafar la iniciativa perduda. El dictador, però, preveia que els britànics retirarien part de les seves forces de l’Àfrica perquè es quedarien sense reserves. Hitler va senyalar que el problema que tenien era com obrir pas entre Sicília i Tripolitània, ja que els britànics coneixien les seves forces al Mediterrani. Llavors va defensar el projectil de càrrega buida per destruir els blindats i va dir que esperava poder-lo utilitzar de forma immediata, tot i que imaginava que els seus enemics també tinguessin aquesta arma perquè, segons ell, els italians no sabien guardar els secrets. El dictador també els va recordar que feia dos anys havia encarregat un nou canó antitanc pesat i va defensar que havien d’inventar noves armes i renovar el material sense repòs.

A la nit, Hitler es va trobar de nou amb els seus convidats, aquell cop només quedava Dietrich com a convidat especial, i els va anunciar que els jueus no creien que fos possible fer una nova Europa i va afirmar que mai s’havien pogut establir a Japó perquè aquell país sempre els havia inspirat desconfiança i per aquesta raó s’havien esforçat en mantenir la Gran Bretanya i Estats Units allunyats de Japó. Hitler llavors va lloar a l’ambaixador Hiroshi Oshima i va menysprear a la cort del Mikado. Els va recordar que els nipons no havien perdut una guerra en el seu territori i va alabar a Joachim von Ribbentrop per haver comprès l’abast del pacte que tenien amb Japó i haver sabut treure les seves conseqüències. Hitler els va confessar que l’Exèrcit hagués preferit una aliança amb la Xina. El dictador també els va dir que estava molt content d’haver dit tot el que pensava del president Franklin Delano Roosevelt i va afirmar que era un cervell malalt, el més “ximple” dels nord-americans i una humiliació pels nord-americans. Hitler va assegurar que els sud-americans odiaven als “ianquis” i no creia que els nord-americans ataquessin a les Açores. A continuació, Hitler va criticar durament l’exèrcit espanyol titllant els seus homes d’inútils, de no saber ni netejar-se les armes, i d’incapacitats i va afirmar que quan els russos els atacaven de nit eren els “indígenes” qui els tenien que despertar. Els va acusar de no haver canviat des de feia 100 anys, de ser indisciplinats i va afirmar que mentre els oficials vivien de meravella les tropes ho feien a la misèria. Parlant dels hongaresos va dir que eren uns bons auxiliars per ells, amb bons oficials, i de Romania va afirmar que només tenien un home: Ion Antonescu.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys es varen veure obligats a acabar amb les seves maniobres sobre Sebastopol pels contraatacs soviètics sobre l’estret de Kerch.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador japonès a Alemanya, Hiroshi Oshima. Joachim von Ribbentrop, també present a la reunió, li va confessar a l’ambaixador que estava convençut que els nord-americans tindrien problemes per reclutar marines per la guerra perquè pensava que si enfonsaven les seves embarcacions aquests tindrien por per allistar-se a la Marina. Per aquest motiu, creia que no tenien que permetre’s consideracions humanes salvant els marines que estaven nàufrags al mar. Segons Hitler, el problema més gran que tenien els nord-americans era la falta de mà d’obra. L’ambaixador japonès va aprovar les mesures de Hitler i li va dir que els japonesos també es veurien obligats a aprovar-les. Parlant de la futura estratègia, el dictador li va dir que els camps petrolífers del Caucas serien el següent objectiu en quan millorés el clima, com també els camps d’Iran i Iraq. Hitler també li va comunicar que Gran Bretanya continuava sent el seu principal enemic i estava convençut que els soviètics no els derrotarien.

Tot i pensar que els nord-americans no li causarien problemes, Hitler estava molt enfadat perquè no paraven de retrocedir en el sector central del front oriental i va posar en dubte durant aquell dia la capacitat dels generals alhora de prendre decisions difícils. Franz Halder va escriure aquell dia que de nou hi havia hagut una reunió tensa amb Hitler en la qual havia posat en dubte que els generals tinguessin el valor de prendre decisions difícils.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que les SS no s’havien d’estendre en el seu allistament perquè era important mantenir-les a un nivell elevat. El dictador els va assegurar que quan tornés la pau les SS tornarien a ser un cos independent i va afirmar que la tasca de Heinrich Himmler tenia un mèrit extraordinari perquè havia imposat en els seus homes les condicions més complicades. A continuació va narrar-los la història del naixement de les SS, però els va deixar clar que havia sigut amb Himmler quan les SS varen arribar a ser una força extraordinària i va afirmar que el cap de les SS era el seu Ignasi de Loyola. Parlant de Josef Dietrich el va descriure com astut, enèrgic i brutal a la vegada, seriós i escrupolós i el va definir com una institució nacional i un dels més antics companys de lluita. El dictador els va recordar que en les eleccions del setembre 1930, quan esperava els resultats electorals a Munic, havia anat al teatre i que Adolf Müller els va convidar una ronda per haver passat de 12 escons a 107. Canviant radicalment de tema, el dictador els va confessar que no podia suportar als mestres d’escola i que havia sigut lamentable la situació de les universitats després de la Primera Guerra Mundial. Parlant de Hermann Göering, els va explicar que la primera vegada que el va sentir l’hi havia agradat i que havia sigut l’únic cap que havia sigut conduir les SA. Tot i això, Hitler els va dir que també li agradava Viktor Lutze, que estava lluitant com a voluntari en el front, a qui va definir com exemplar i va assegurar que quan tornés el faria tornar al seu costat i va recordar que tant ell com la seva esposa Inge havien vingut a Obersalzberg. A continuació, Hitler els va dir que en la vida tenien que ser optimistes perquè els pessimistes només complicaven les coses i va relatar-los que en la Gran Guerra els seus companys tots eren optimistes i que no hi havia res pitjor que un cap pessimista. Parlant de si mateix i del seu passat, Hitler va dir que mai s’havien de rendir i que s’havien d’oblidar dels dolors com una dona oblidava al cap d’un temps el dolor del part. Parlant del sexe femení, el dictador va assegurar que les dones adoraven als homes i que els homes dels països nòrdics eren tan efeminats que les seves dones feien les maletes quan es trobaven a un home dels seus (alemany) i va posar l’exemple de Carin Göering. Continuant el seu relat, Hitler va assegurar que les dones buscaven la protecció dels herois i que les noies de la prehistòria es tornaven boges pels caçadors furtius. Tornant a canviar de tema, Hitler els va confessar que l’havia estranyat que els japonesos trobessin millor soldat al britànic que el nord-americà i va recordar-los que durant la Primera Guerra Mundial els britànics no estaven acostumats al foc de l’artilleria i va afirmar que en conjunt no havien millorat des de llavors. També els va confessar que havia tingut la intenció d’atacar a l’Oest a la tardor de 1939, però que per culpa del temps no ho havia pogut fer. Parlant de la Batalla al Nord de l’Àfrica, el dictador els va relatar que era una Batalla de material i va afirmar-los que a Erwin Rommel li faltaven tancs i que per desgràcia no els podien transportar. A continuació, Hitler es va lamentar de la seva edat i va afirmar que ja no podria aguantar com abans com quan podia estar dempeus durant hores damunt del cotxe. Parlant de la salutació militar, el dictador va assegurar que havia imposat la salutació alemanya (la feixista), però que no havia volgut  que l’Exèrcit el saludés de tal forma, tot i que al final l’havia tingut que introduir per culpa de Werner von Fritsch. Hitler considerava que la salutació alemanya tenia més estil i va recordar-los que l’havia introduït després de que l’adoptés Benito Mussolini i va afirmar que el mateix Luter, durant l’assemblea de Worms, havia sigut saludat d’aquesta manera. El dictador també va relatar-los que durant l’època de Frederic el Gran es saludava amb els barrets i que en l’Edat Mitjana els serfs tenien que treure’s el barret, mentre que els nobles feien la salutació alemanya. Hitler els va confessar que la primera vegada que havia vist la salutació alemanya era en la Ratsekeller de Bremen el 1921 i va recordar-los que l’havia introduït al partit nazi en el primer Congrés de Weimar i que les SS l’hi havien donat un aire marcial. Recordant aquella època va rememorar la figura de l’esposa de Max Erwin von Scheubner Richter i va lamentar que Dietrich Eckart no hagués pogut veure el seu triomf. Hitler també va augurar que l’expressió Führer en deu anys hauria adquirit un caràcter impersonal i que trobava correcte que la gent digués Mein Führer. El líder alemany considerava extraordinari amb la facilitat que la gent havia adoptat aquella paraula i va afirmar que ningú es dirigia a ell en tercera persona, però va assegurar que ell no l’havia implantat. Per aquest fet considerava la paraula Führer com un títol bell i va afirmar que estava convençut que l’expressió Mein Führer havia sorgit dels llavis d’una dona. Hitler també els va recordar que es dirigia a Paul von Hindenburg com a Herr Generalfeldmarschall enlloc de Herr Präsident, tot i que va admetre que Von Hindenburg havia donat prestigi al títol de President. Per acabar el seu discurs, Hitler va augurar que mai s’hauria d’admetre que l’autoritat de l’Estat i del NSDAP es dissociessin perquè, en la seva opinió, la direcció del poble i la de l’Estat havien de reunir-se en una mateixa persona.

---

El comandant Rösler, del 528º Regiment d’Infanteria, va enviar un informe al comandant en cap del 9º Exèrcit, el general Schierwind, per dir-li que a finals de juliol de 1941 havien sentit amb els seus companys uns trets a la ruta cap a Schitomir que els havien impressionat. Quan varen córrer per veure què passava varen veure que eren testimonis d’execucions de civils. El comandant li va explicar que va quedar horroritzat en veure aquells actes d’extrema crueltat on s’assassinava a dones, nens i gent gran sense contemplacions. Segons Schierwind, a un home gran li varen disparar set trets, però encara va quedar viu i quan els hi va demanar en els seus executors que li disparessin el tret de gràcia per no patir més no li varen voler donar perquè el volien veure patir fins que morís.

---

En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va manifestar en un discurs públic davant la Casa de Cultura, que eren falsos els rumors que deien que ell havia acceptat escollir a 20.000 jueus dels centres més petits amb la condició de que el territori del gueto s’ampliés. Rumkowski els va assegurar que els alemanys li tenien confiança i prova d’allò era que havien acceptat reduir el número de deportats de 20.000 a 10.000. Rumkowski va declarar que les persones honrades no tenien res a témer.

A Varsòvia hi va morir Benjamin Zabludowski, antic membre de la Kehila de Varsòvia i membre del Consell Jueu de Varsòvia.

En el Pacífic:

Després de la Conferència d’Arcàdia, Archibald Wavell va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades del Pacífic i va ser el responsable d’ocupar el sud-oest del Pacífic. Per reforçar encara més aquella zona que estava sent ocupada pels japonesos, Chiang Kai-shek va ser nomenat comandant en cap de les forces aliades de Xina.

A les Filipines:

Els japonesos varen ocupar la capital, Manila.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va discutir amb els seus generals per com seguir el conflicte oriental. El dictador els va repetir que no volia cap retirada, tal hi com volien els seus comandants, i els va avisar de el front seguiria on era passés el que passés. Hitler va prohibir en el 9º Exèrcit, que acabava de retirar-se de Kalinin, continuar la seva retirada.

A la nit, Hitler els va confessar en els seus convidats que quan anava a Obersalzberg l’atreia, a més de la bellesa del paisatge, l’ambient tranquil de la zona, el qual va definir com idoni per la seva imaginació. Els va dir que a les nits en el Berghof les passava despert observant des del seu llit les muntanyes il·luminades per la Lluna i va afirmar que en aquells moments veia més clar el seu esperit. Els va posar d’exemple la primera campanya electoral, que havia tingut que pujar a Obersalzberg per pensar, i va assegurar que a les quatre de la matinada s’havia adonat què tenien que fer per guanyar i que aquell mateix dia va dissenyar els cartells. Continuant amb el mateix relat, va assegurar que les seves grans decisions les havia pres envoltat d’aquelles muntanyes i que allí havia concebut l’ofensiva de maig de 1940 i l’Operació Barba-roja. Canviant de tema, Hitler els va dir que quan feia dies que no veia a Heinrich Hoffmann el trobava a faltar. La secretària Christa Schroeder el va tallar per dir-li que Hoffmann estaria encantat de saber que el trobava a faltar. Hitler li va confessar que el seu fotògraf ja sabia el que sentia per ell i els va relatar que no feia gaire l’hi havia volgut oferir un Menzel, però que l’havia rebutjat perquè no tenia un lloc adequat per col·locar-lo i que trobava que a la casa de Hoffmann hi lluiria com un tresor. En canvi, el dictador els va explicar que no rebutjaria un Rottmann per al seu museu de Linz, ja que en tota la ciutat només hi havia un quadre d’aquest pintor. A continuació, Hitler va parlar del món animal assegurant que els ocells tenien un llenguatge molt més desenvolupat del que pensaven i va afirmar que els gats marxaven quan es cansaven dels manyacs dels homes.

---

Per primer cop va sortir un transport de Lódz al camp d’extermini de Chelmno. En el transport hi anaven gitanos que havien sigut traslladats a Lódz el novembre de 1941 des d’Àustria. Vivien aïllats en una zona especial del propi gueto.

A Alemanya:

El cirurgià Erwin Ding va arribar al camp de Buchenwald per començar els seus experiments mèdics amb els presoners per trobar una vacuna contra el tifus.

---

Karl Döenitz va donar ordres perquè els primers cinc submarins es dirigissin a la costa est nord-americana.

En el front oriental:

En el sector central:

Aquell dia es varen produir uns combats molt durs entre els alemanys i els soviètics. Des de la contra-ofensiva soviètica els alemanys no havien parat de retrocedir i els soviètics no havien parat de guanyar terreny aprofitant les condicions climàtiques.

A França:

A la matinada, Jean Moulin va volar de Gran Bretanya fins a França i es va llençar en paracaigudes entre Avinyó i Aix-en-Provence.

A Egipte:

A Halfaya, l’última posició de l’Eix que mantenien a Egipte, els alemanys es varen rendir davant dels britànics.

A les Filipines:

Les avantguardes de les tropes japoneses varen ocupar Manila i varen desfilar pels carrers de la ciutat. Després de ser foragitats, les tropes del comandant Douglas MacArthur es varen tenir que replegar a la península de Batan.

En el Pacífic:

Els japonesos varen entrar al nord de l’arxipèlag Bismarck, per la ciutat de Rabaul.

A Malàisia:

Els japonesos varen continuar avançant per Malaia.

En els Estats Units:

Els 33 espies nazis, inclòs Fritz Duquesne, que havien sigut atrapats el 28 de juny de 1941, varen ser sentenciats a més de 300 anys de presó, trobant-los culpables d’espionatge.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En les dures derrotes que patia la Wehrmacht en el front oriental, ara s’hi afegia el fet de que el subministrament de combustible s’havia reduït en una sisena part i, per tant, es mostrava clarament que Adolf Hitler s’havia equivocat en l’estratègia de l’Operació Barba-roja. No admetent aquells errors, el dictador va acomiadar al comandant Gerd von Rundstedt com a cap del Grup d’Exèrcits del Sud per desobediència i va ser substituït pel mariscal Walter von Reichenau. Durant aquell dia Hitler va brindar un missatge d’Any Nou als seus soldats.

A primera hora del matí es varen presentar a Rastenburg el ministre Julius Dorpmüller i el seu sots-secretari Kleinmann per reunir-se amb Hitler per parlar dels problemes amb el transport de ferrocarril al front oriental, que estava molt malmès per culpa de les baixes temperatures. Mai arribaven les comandes desitjades per part de l’Exèrcit. En seguit, el dictador es va reunir amb el seu ministre acompanyat per Wilhelm Keitel, el cap de Transport Militar, el general Rudolf Gercke i Heinrich Himmler, que acabava d’arribar al quarter. El dictador els va confessar que era partidari de que els grans treballs com la construcció de túnels els fessin els presoners de guerra per no perdre mà d’obra alemanya.

A la tarda varen acordar que els Ferrocarrils del Reich assumirien tota la responsabilitat de tot el sistema ferroviari de la Unió Soviètica ocupada i, per tant, la xarxa ferroviària deixaria de ser responsabilitat del cap de Transport Militar. També es va demanar a Dorpmüller que informés cada dia personalment a Hitler sobre quants combois havia entregat al cap de Transport Militar en les capçaleres de via per veure si es podia o no complir els requeriments que demanava l’Exèrcit, que en aquella època tenia unes necessitats de 120 combois diaris i només, en els dies més bons, arribaven 100 combois.

Aquella mateixa tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Himmler. El cap de les SS el va informar, entre altres coses, sobre el seu viatge d’inspecció a les divisions de les Leibstandarte Adolf Hitler i Wiking de finals de desembre. El dictador li va explicar que un dia el gauleiter de Baden li havia confessat que estava preocupat per la baixada d’ingressos perquè els jueus havien desaparegut des de 1933 i que per solucionar-ho ell havia autoritzat el joc perquè es construís un casino.

A la nit, a propòsit d’una carta de la senyora Von Oeynhausen, la secretària Christa Schroeder va examinar l’oportunitat de substituir l’ensenyança religiosa en les escoles per un curs de filosofia general amb el propòsit que els nens no perdessin el sentit del respecte davant les coses que sobrepassaven la seva comprensió. Un dels convidats va saltar i va dir que aquesta nova ensenyança no es digués filosofia, ja que es tractaria una explicació del nacionalsocialisme. Hitler llavors va intervenir en la conversa i va assegurar que no es podia al·ludir al “problema” de Déu i va afirmar que quan disposés de temps abordaria el tema. El dictador els va dir que en la seva opinió s’havia d’organitzar la cerimònia de casament de manera que les parelles no es presentessin una a una davant el funcionari del registre civil, ja que aquest es trobava davant una feina impossible de realitzar. Parlant dels funcionaris, Hitler va mencionar, en una de les poques vegades que sabem que ho va fer, del seu pare, Alois Hitler, dient que quan escoltava l’expressió funcionari del registre civil recordava la figura del pare i, en particular, d’una conversa que varen mantenir quan ell era petit; Hitler li deia en el seu pare:  

Papa, pensa que…

I de seguida el seu pare li tallava la frase per dir-li:

Fill, jo no tinc necessitat de pensar: sóc funcionari.

Hitler llavors es va posar a fullejar un llibre il·lustrat d’Espanya i, fitant el Monestir de Montserrat, el dictador va exclamar que Montserrat l’evocava a la llegenda del Sant Grial i va afirmar que aquell monestir tenia el seu origen en el conflicte que hi va haver entre els moros i els romans-germànics.

A Alemanya:

La Societat Ahnenerbe va ser agregada a l’Estat Major particular de Himmler, convertint-se d’aquesta manera en un organisme de les SS. A la comissió de la Societat hi figurava Himmler com a president, el doctor Wuest, el rector de la Universitat de Munic, i Sievers, un antic bibliotecari ascendit a coronel de les SS.

---

En el camp de Buchenwald, les SS varen col·locar en el portaló del camp als Testimonis de Jehovà per haver-se negat unànimement a contribuir amb donatius de llana per les tropes alemanyes en el front oriental. Un oficial els va anunciar a crits que els farien treballar a 20 graus sota zero fins que comencés a enfosquir i els va ordenar que es traguessin d’immediat tota la roba interior, tal i com varen fer. Quan aquells homes varen tornar a la tarda en el bloc varen tenir que entregar a més les sabates de pell i canviar-les per esclops.

A França:

A la nit, Jean Moulin va saltar en paracaigudes en els Alps per liderar i dur l’estratègia de la Resistència francesa.

En el front oriental:

Els exèrcits soviètics varen contraatacar en tota l’extensió del front.

En els Estats Units:

A Washington, a la Casa Blanca, 26 governs varen firmar un decret de la Declaració de les Nacions Unides. A la cerimònia no hi varen ser presents els representants de la França Lliure per les seves discrepàncies amb els nord-americans. Els països que varen firmar es varen comprometre a defensar la Carta de l’Atlàntic, firmada l’agost de l’any anterior, i en posar tots els recursos que tenien per lluitar contra els països de l’Eix. Per la part nord-americana va firmar el president Franklin Delano Roosevelt, per part britànica el primer ministre Winston Churchill, per part soviètica Maxim Litvinov i per part xinesa T.V. Soong. Com a curiositat, per primer cop es varen utilitzar les paraules Nacions Unides. De fet aquestes paraules eren obra de Roosevelt quan aquell matí es va despertar a la Casa Blanca. Sense pensar-s’ho va demanar en el seu assistent que el portés a l’habitació de Churchill i va entrar a l’habitació del primer ministre sense trucar abans. Però en aquell moment Churchill estava despullat, a punt per ficar-se a la banyera Roosevelt es va disculpar, però el primer ministre va deixar anar una de les seves frases que quedarien gravades per la història:

El primer ministre de Gran Bretanya no té res que amagar al president dels Estats Units!

Per la seva banda, els tres països de l’Eix varen pactar no negociar cap tipus de pau separada amb els Aliats.

A Malta:

Les forces de l’Eix varen començar a bombardejar l’illa, que va ser atacada fins al 24 de juliol de 1942.

A Itàlia:

El dictador Benito Mussolini va rebre la carta de Hitler en què l’informava sobre la marxa de les operacions a la Unió Soviètica.

A les Filipines:

La 48º Divisió japonesa estava a menys de 25 quilòmetres de Manila i la 16º a 65. El comandant Homma va ordenar aturar les seves tropes del nord perquè les forces es reorganitzessin i els va exclamar que no volia veure repetir els actes de violència, abusos i violacions que s’havien comès a la Xina.