Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va aprovar nous decrets antisemites en els quals es prohibia en els jueus trucar des de cabines públiques i sortir des del 24 de desembre al matí fins l’1 de gener. Només tenien lliure durant aquells dies l’hora de la compra, de tres a una, el dissabte de dotze a una, i els dies de Nadal, Any Nou i el diumenge de quatre a vuit. El qui desfiés les noves normes seria arrestat segons el decret.

---

A Gmund, després de passar la nit anterior amb la seva família celebrant la festa de Yule (Nadal), Heinrich Himmler va volar cap al front. Abans, Himmler va nomenar a Robert Ritter cap del recentment creat Institut de Biologia Criminal de la Policia de Seguretat i tenia com a missió facilitar els peritatges i consells a les autoritats i als serveis de la policia de Seguretat.  

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs sobre Paul de Lagarde.

En el front oriental:

Adolf Hitler va ordenar, contra l’opinió del seu Estat Major, resistir amb Fanatische Wille (voluntat fanàtica) en el front oriental. Convençut de que l’hi havien fallat els seus generals, va anunciar que el mariscal de camp Walther von Brauchitsch havia sigut destituït com a cap de l’Exèrcit i que ell n’assumia el comandament. Les noves ordres de Hitler es varen estendre ràpidament; Heinz Guderian, que s’havia reunit amb el dictador el dia anterior, va tornar a Orel per redactar i difondre les ordres que s’havien d’ajustar a les intencions de Hitler de resistir i no retirar-se.

En el sector central:

La Luftwaffe va destruir 75 vehicles de motor soviètics.

En el sector sud:

A Romania, a Bogdanovka, Modest Isopescu, Aristide Padure i Vasile Manescu varen organitzar la matança de 48.000 persones amb foc i granades.

A l’Atlàntic:

Els alemanys continuaven atacant el comboi britànic HG76 que havia sortit de Gibraltar el 14 de desembre de 1941 i es dirigia cap a la Gran Bretanya. A primera hora, els Marlet varen trobar dos submarins més, un d’ells greument danyat, i els varen atacar. Els dos submarins es varen allunyar ràpidament del comboi davant del risc de ser enfonsats. El migdia es va rebre una senyal que avisava de la presència de sis U–Boots a prop del comboi. Aprofitant la foscor del vespre, els britànics varen disparar amb els seus canons, però aquest fet va provocar que els vaixells mercantils, que no sabien què estava passant, disparessin bengales, una acció que va servir per il·luminar la posició del comboi. Llavors, el U-567 del capità Englebert Endrass va seguir les bengales i, a dos quarts de nou de la nit, va atacar i enfonsar un carregador britànic. Uns minuts més tard el U-751del capità Gerhard Bigalk va disparar tres torpedes contra el portaavions auxiliar Audacity. El portaavions va disparar als seus canons, però els alemanys varen tornar a contestar i varen enfonsar-lo. Mentrestant, el HMS Depford va llençar les seves càrregues de profunditat contra el U-567, provocant l’enfonsament de quatre submarins. Després de la batalla i per culpa del cansament i la tensió del moment, el Depford va xocar accidentalment contra el Stork. Tot i l’accident, les dues embarcacions varen poder continuar navegant. A primera hora del matí la batalla havia acabat. Els alemaynys havien aconseguit enfonsar Audacity i el destructor Sydeny, però només a dos vaixells mercantils. Per la seva part, els alemanys varen perdre quatre unitats.

Després d’avaluar la situació, Karl Döenitz va suspendre la persecució del comboi i el HG76 va poder arribar a Liverpool. L’almirall alemany va quedar molt afectat per la mort del seu amic Endrass i no ho va comunicar fins el març.

En els Estats Units:

El Duke of York, on hi anava Winston Churchill a bord, va atracar a Hampton Roads i, des d’allí, el primer ministre va volar cap a Washington per reunir-se amb Franklin Delano Roosevelt.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre una ordre per al Grup d’Exèrcits Centre on els prohibia la retirada de Moscou després de que els generals haguessin ordenat una retirada el 14 de desembre. A canvi, Hitler va ordenar cavar trinxeres si era necessari. En l’ordre, el dictador va recordar que Napoleó Bonaparte havia comès el greu error de retirar-se i va ordenar una política brutal de terra cremada. Franz Halder va anotar en el seu Diari que Hitler defensava de forma ferma de mantenir la línia.

Després es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per la necessitat de fer una crida per la ràdio a la població amb l’objectiu de demanar al poble que entreguessin roba d’abric i tot el que poguessin per preservar els soldats alemanys del fred rus. D’immediat, Hitler va publicar una crida per al poble demanant roba d’hivern i, a la nit, Goebbels va enumerar totes les peces que s’havia d’entregar durant una llarga retransmissió radiofònica. Ipso facto va començar la col·lecta de pells, roba interior i peces de llana, que va ser molt participativa per part de la població, tot i que la gent estava escandalitzada i enrabiada perquè el govern no havia fet els preparatius adequats per assegurar les necessitats bàsiques.

---

A dos quarts de quatre de la tarda, Heinz Guderian va aterrar a l’aeròdrom de Rastenburg per explicar-li personalment a Hitler la situació en la Batalla per Moscou i per queixar-se de que no permetés una retirada gradual. Es varen reunir durant cinc hores amb dues parades de mitja hora per sopar i per l’exhibició del noticiari cinematogràfic que Hitler li entusiasmava veure. A les sis de la tarda, Guderian va ser rebut per Hitler en presència de Wilhelm Keitel, Rudolf Schmundt i altres alts caps. Després de saludar-se, el general va exposar la situació pessimista del front. Mentre parlava d’una retirada, Hitler li va cridar que prohibia replegar l’Exèrcit cap a la posició de Zucha-Oka, i li va exigir defensar cada metre conquerit. Guderian li va contestar que era impossible mantenir-se perquè no estaven suficientment equipats per aguantar aquelles condicions climàtiques. Però, abans de que el general pogués acabar la frase, Hitler li va recordar que en la Primera Guerra Mundial havien cavat trinxeres i que havien resistit les baixes temperatures. Guderian li va mencionar que en la Gran Guerra havien patit moltes baixes per aquelles tàctiques de resistir inútilment i que l’ordre que donava portaria un número de baixes que no tenia cap relació amb el resultat aconseguit i li va senyalar que hi havia més d’un metre i mig de terra congelat. Veient que no el convencia, Hitler li va explicar que, com Frederic el Gran, ell podia demanar en els seus soldats que es sacrifiquessin i li va dir que tot hi el gran treball que havia fet estava mirant les coses de massa a prop i que es deixava impressionar pels patiments dels seus soldats. Davant d’aquelles paraules, Guderian li va replicar que era el seu deure veure els patiments dels seus homes i que estava veient que no tenien roba d’hivern per lluitar. Enrabiat, Hitler li va cridar que no era cert i que havia ordenat enviar roba d’hivern als soldats. Llavors varen parlar abastament d’armament i Hitler va ordenar que s’enviessin més fusells al front.

Durant el sopar, Guderian es va asseure al costat de Hitler i varen parlar de la vida al front. Després de sopar es varen tornar a reunir i Guderian va proposar transferir en el OKW i en el OKH a oficials d’Estat Major que haguessin experimentat la guerra en el propi front. Hitler li va replicar que no era el moment de separar els seus consellers, però Guderian li va dir que el que calia fer era destinar en els llocs claus dels Estats Majors a oficials que tinguessin experiència recent en el front, sobretot en campanyes d’hivern. Totes les peticions del general Guderian varen ser denegades. Abans d’acomiadar-se d’ell, Hitler li va suggerir que potser li agradaria anar algun lloc per descansar després de l’enorme tensió nerviosa que havia patit. Quan el general va abandonar la sala de la conferència, Hitler li va assegurar a Keitel que havia convençut a Guderian. Poc després, Guderian va ser jubilat. 

---

Per millorar l’eficàcia alhora de produir armament, Fritz Todt va introduir a les fàbriques d’armament alemanyes un sistema de comissions principals, on cada una d’elles seria responsable de fabricar un tipus d’arma: armes de foc, vehicles blindats, explosius…

---

Les autoritats alemanyes de Lódz varen demanar que es tanquessin a 20.000 persones més en el gueto de la ciutat i es seleccionessin d’aquestes persones una comissió de sis homes liderada per Mordechai Chaim Rumkowski. Rumkowski va anunciar que un comitè especial, integrat per col·laboradors de la seva confiança, havien decidit la llista dels candidats a ser deportats i que s’havia donat prioritat per deportar a les persones considerades “indesitjables” del gueto. Els primers que es varen seleccionar varen ser presoners, prostitutes, asocials i les famílies que estaven fent treballs forçats.

A Alemanya:

A Gmund, Després de visitar la tomba dels seus pares, Heinrich Himmler va arribar aquell migdia a la seva casa de Gmund per celebrar aquell dia la festa de Yule (Nadal) amb la seva família. L’endemà tenia que tornar al front. 

A la Unió Soviètica:

Aquella nit es va celebrar un banquet en honor a Iosif Stalin, que havia fet 62 anys. En honor al dictador soviètic es varen fer 36 brindis. Winston Churchill li va enviar un telegrama amb “els seus millors desitjos” pel seu aniversari.

---

El comboi PQ 6 va arribar al port de Murmansk.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va alegrar de les derrotes alemanyes a la Unió Soviètica, però no volia que aquelles derrotes anessin més lluny d’un ensurt perquè anhelava que Hitler veiés que era un error l’Operació Barba-roja i esperava que la batalla es centrés en el nord de l’Àfrica.

A l’Atlàntic:

Els Martlet que protegien el comboi britànic HG76 que tornava a Gran Bretanya des de Gibraltar varen atacar a dos submarins alemanys més, obligant-los a submergir-se. 

---

A bord del Duke of York rumb a Washington, Churchill va rebre a primera hora un telegrama de Claude Auchinleck en el qual el va informar que l’atac de la RAF a Líbia contra les forces enemigues que es retiraven, unides a la pressió continua de les seves columnes d’avantguarda l’havia mantingut ocupat tot el dia. Després, el primer ministre va rebre un telegrama d’Anthony Eden des de Moscou en el que li va comunicar les exigències territorials de Stalin (bàsicament mantenir les fronteres de 1941). Churchill li va demanar per telegrama que no es mostrés brusc amb Stalin, però el va informar que s’havia compromès amb els Estats Units a no participar en pactes secrets i especials i sabia del cert que el president Franklin Delano Roosevelt es negaria amb rotunditat a arribar un acord d’aquest tipus. Considerava que s’havia de parlar d’aquestes qüestions territorials a la conferència de pau que es celebrés quan haguessin guanyat la guerra i per tant, li va recomanar que no es preocupés sinó arribava a cap acord amb els soviètics per no complaure a Stalin.

En els Estats Units:

L’almirall Ernst King va ser ascendit a comandant suprem de la Flota d’Estats Units i, en conseqüència, va tenir que dimitir com a comandant suprem de la Flota de l’Atlàntic, sent substituït en aquest càrrec per l’almirall Royal E. Ingersoll.

En el Pacífic:

Els japonesos varen atacar les Índies orientals holandeses entrant a Mindanao, al sud de Filipines, i allí varen instal·lar una base fortificada, des de la qual varen seguir el seu avanç.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

El mariscal de camp Walther von Brauchitsch va caure suposadament malalt i va presentar la seva renúncia com a comandant en cap de l‘Exèrcit de Terra. Dies abans havia patit un atac de cor i estava enfonsat per les derrotes que patia el seu Exèrcit en el sector central del front oriental. A més, s’havia oposat feia temps a l’ordre d’Adolf Hitler de debilitar el Grup d’Exèrcits Centre en la seva ofensiva cap a Moscou. Hitler va aprofitar la seva renuncia per assumir personalment totes les seves funcions i el comandament del OKH. Fedor von Bock va abandonar aquell dia el front després d’haver renunciat també el seu càrrec i va entregar el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre a Günther von Kluge.

Hitler en aquells moments ja no confiava amb els seus generals i estava molt enfadat amb el seu mariscal perquè el culpava de la lentitud de les seves tropes en la conquesta de Moscou. Com a nou comandant, va donar una ordre molt clara al seu Exèrcit: no es podien retirar dels territoris conquerits. En un discurs pels volts de la una del migdia amb els demés caps de l’Exèrcit, entre ells Franz Halder, el dictador va notificar la dimissió de Von Brauchitsch. Hitler va proclamar que “la minúscula feina de dirigir les operacions militars estava a l’abast de qualsevol i que el treball del comandant en cap era el d’educar l’Exèrcit perquè fos nacionalsocialista“. Estava convençut de que aquesta feina no la podia fer un general. Hitler va assegurar, a més, que després dels seus “triomfs immortals contra l’enemic més perillós de tots els temps” només tenia en ment aniquilar l’enemic per guanyar la guerra i va exclamar que el Senyor no negaria la victòria als soldats més valents, fent referència als seus homes. 

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va promulgar una nova norma sobre el servei laboral en què les autoritats d’ocupació obligarien a treballar a civils i presoners de guerra russos.

---

A Berlín, després de tornar del quarter general de Rastenburg el dia anterior, Joseph Goebbels va explicar en els seus col·laboradors que s’havia de tenir en compte la inseguretat que hi havia en l’opinió pública, ja que les últimes informacions procedents del front oriental contrastaven fortament amb les expectatives de la població. Els suggeriments del ministre tenien molt de fonament, ja que s’estaven retirant de Moscou ràpidament i estaven patint moltes baixes. El 56º Cos blindat va comunicar aquell dia que els seus efectius de combat eren de 900 homes, mentre el 41º Cos tenia només 1.821 homes preparats per combatre.

A l’Atlàntic:

El comboi HG76 que tornava a Gran Bretanya des de Gibraltar i que havia tingut els dos últims dies incidents amb dos U-Boots, aquell matí varen clissar a un tercer submarí alemany, el U-574. En veure’s descobert, el submarí va disparar un torpede contra el destructor Stanley, però aquest va contestar l’atac fent-lo obligar a emergir. Finalment, el destructor Stork va envestir la nau alemanya i la va enfonsar. En total es varen rescatar del mar a 16 alemanys i 28 mariners britànics.

En el Mediterrani:

Després de que la nit anterior s’enfonsés el Neptune a prop de Trípoli, al matí, en el port d’Alexandria, els cuirassats Queen Elizabeth i Valiant varen ser víctimes d’una explosió duta a terme per homes-granota italians, que els va inutilitzar durant diversos mesos. Els italians també varen danyar a un altre destructor i a un petrolier. Els sis autors de l’atac varen ser capturats més tard. L’almirall Andrew Cunningham estava a bord del Queen Elisabeth en el moment de l’atac i va quedar consternat pel que havia acabat de passar.  

A l’Àsia:

Continuant amb el seu avanç imparable per Àsia, des de Formosa les tropes japoneses varen entrar a Hong Kong i unes altres unitats japoneses varen entrar a l’oest de Luzon, les Filipines. A Malàisia, davant l’avanç japonès, els britànics es varen tenir que retirar.

En els Estats Units: 

Preparant-se per la guerra, una esmena a la Llei de Reclutament Selectiu obligava a tots els homes entre 18 i 64 anys a inscriure’s-hi i als homes entre 20 i 44 anys a estar subjectes al reclutament.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va acceptar la dimissió del comandant Fedor von Bock, que comandava l’ofensiva sobre Moscou, després d’una forta discussió que havien mantingut, i el va substituir per Günther von Kluge. Hitler el va culpar de no haver conquerit la ciutat de Moscou i, a sobre, aquell mateix dia va saber que els soldats soviètics havien alliberat la ciutat de Tula, situada a 165 quilòmetres al sud de Moscou. Per aquelles derrotes també va dimitir Walther von Brauchitsch, i Hitler ho va aprofitar per nomenar-se l’endemà comandant en cap de l’Exèrcit. Per agafar més poder dins l’Exèrcit, Hitler va privar a Heinz Guderian del càrrec de comandant del 2º Exèrcit Panzer.

Al migdia, en un reunió, Hitler, en presencia de Heinrich Himmler, va manifestar la seva preocupació perquè els japonesos estaven ocupant totes les illes del Pacífic i creia que aviat s’apoderarien d’Austràlia. Per Hitler aquest fet provocaria la desaparició de la raça blanca en aquelles regions. Després, el dictador li va dir a Himmler que els jueus havien de ser extirpats com els partisans. Per tant, Hitler continuava autoritzant l’assassinat dels partisans i sabia de primera mà quin era el destí dels jueus. Himmler va vincular en el seu diari personal a Hitler amb la política d’extermini quan va anotar:

Qüestió jueva: exterminar-los com a partisans. 

Durant aquella jornada, Hitler també es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels en el quarter general, i li va comunicar que havia considerat inevitable la guerra contra els Estats Units perquè d’aquesta manera s’aclarien els fronts i ajudava a posar en pràctica les seves idees sobre una gestió socialista de la guerra.

---

Himmler es va reunir durant aquell dia amb el seu metge Felix Kersten i li va explicar que Hitler l’hi havia dit el dia anterior que la guerra a l’Est duraria uns deu anys com a mínim. Himmler estava molt preocupat i havia de transmetre als seus homes de les SS que la guerra seria més llarga del que es preveia. Li va explicar a Kersten que admirava a les forces finlandeses perquè eren tan dures i valentes com les seves SS, a més de ser fidels. Després, el cap de les SS volia saber quants jueus vivien a Finlàndia, pregunta que Kersten no li va saber respondre, i que Himmler va especular llavors dient que en deurien viure uns 2.000. Kersten li va contestar que no creia que fossin tants, però va dir que els que hi havien eren bons i lleials, comentari que en va fer mofa el cap de les SS, que va afirmar que cap jueu podia ser bo. Llavors, Himmler li va confessar que Hitler l’hi havia ordenat que deportés a tots els jueus d’Alemanya cap a l’Est per deixar Europa sense jueus.

A Alemanya:

Després de la reunió a Rastenburg, Hitler es va dirigir a Munic amb Himmler. Goebbels es va dirigir a Berlín. El ministre tornava amb noves idees per una nova política propagandística que havia acordat amb Hitler com la donació de peces de roba en la campanya socors hivernal, una recollida de roba d’hivern per als soldats de l’Est, un regal de Nadal de la pàtria per al front.

A la nit, Hitler va sopar a Munic a la cerveseria Löwenbräukeller per celebrar les festes de Nadal amb tota la cúpula del NSDAP. Al seu costat hi havia assegut Himmler. Quan es va retirar del sopar, Himmler va escriure en el seu quadern de notes: Qüestió Jueva/exterminar com guerrillers, l’ordre que li havia dit Hitler a Rastenburg.

---

Alfred Rosenberg va escriure una nota per Hitler en que li sol·licitava que se li autoritzés que totes les institucions jueves de vivendes de París corresponents a aquells jueus que havien fugit o que havien marxat es confisquessin com en els territoris ocupats a l’Oest per tal de donar suport als serveis de l’administració de l’Est. A més, proposava com a venjança pels atacs contra els membres de la Wehrmacht a França, afusellar en el futur a un centenar o més de banquers, advocats… jueus. El ministre li va assegurar que els jueus de Londres i de Nova York eren els qui incitaven als comunistes francesos a cometre aquells atemptats i per tant trobava just aquesta venjança que proposava. 

En el Bàltic:

Amb el tema jueu bullint a l’olla, Hinrich Lohse va rebre la resposta a la seva pregunta sobre la utilització de treballadors jueus qualificats del Bàltic. Otto Bräutigam li va respondre que en la indústria armamentista les consideracions econòmiques no s’havien de tenir en compte bàsicament alhora d’abordar el “problema jueu” i li va recordar que si tenia dubtes es dirigís directament als seus superiors de les SS i de la Policia.

A Bielorússia:

A les deu del matí va arribar a Minsk de Berlín el tren amb deportats jueus que havia sortit el dia 14. Els ajudants letons els varen treure dels vagons de males maneres. Els més grans i els més petits els varen fer pujar en camions, mentre que els demés els varen conduir a peu en unes cabanyes de fusta que havien sigut habitades anteriorment per uns altres jueus que havien sigut assassinats. 

En el front oriental:

En el sector central:

Les VVS, amb superioritat numèrica, varen destruir 340 camions, 11 peces d’artilleria, 100 carros de munició i 3 trens. A més, el tinent Lavrinenko, de la 1º Brigada Blindada de la Guàrdia, va dirigir un atac contra les posicions alemanyes en el poble de Goriunov. Per la seva part, Luftwaffe va destruir 4 carros de combat i 14 vehicles.

A l’Atlàntic:

El comboi GHG76 que es dirigia a Gran Bretanya des de Gibraltar i que el dia anterior ja havia tingut un incident amb un submarí alemany, a les nou del matí el destructor Stanley va veure un altre U-Boot, el U-434, a uns 10 quilòmetres de distància. Ràpidament va ser atacat pels britànics i el HMS Blankney, que el tenia just davant i a la superfície, va decidir envestir-lo. La tripulació del U-434 va abandonar l’embarcació després de destruir el submarí amb càrregues de demolició. Els britànics varen recollir 41 tripulants.  

A Líbia:

Les forces italianes i alemanyes varen quedar replegades a Cirenàica per l’ofensiva de les forces britàniques d’Archibald Wavell. 

---

A l’altura de Trípoli, diversos bucs britànics es varen dirigir en un camp de mines alemany. El creuer Neptune i un destructor es varen enfonsar en plena nit.

A Egipte: 

Una unitat militar italiana de torpedes humans dirigida per Junio Valerio Borghese va atacar a la flota britànica en el port d’Alexandria deixant fora de combat als cuirassats Queen Elizabeth i Valiant. La malparada flota del Mediterrani oriental va quedar en tres creuers i sis destructors. 

A les illes de la Sonda:

Els Aliats varen ocupar Timor.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va parlar amb Joseph Goebbels de l’anomenada qüestió jueva i varen discutir l’evacuació dels jueus del Reich a l’Est. El dictador li va dir que abans que res, els jueus havien d’abandonar el territori del Reich.

Després, Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler, que provenia del quarter general d’Hochwald. El dictador li va explicar, en to pessimista, que la guerra a l’Est podria durar deu anys, afirmació que va deixar glaçat a Himmler, que no s’esperava que les coses anessin tan malament. Hitler li va reconèixer que estava lluitant contra un enemic massa gran i li va dir que havia dipositat tota la fortuna d’Alemanya en l’Exèrcit. Himmler li va preguntar per què de cara a l’exterior assegurava que tot acabaria aviat, i Hitler li va respondre que els russos no li havien donat temps per preparar al poble per una guerra tan llarga.

A la tarda, Hitler es va reunir amb Himmler i Goebbels. El dictador els va parlar i diferenciar l’antisemitisme de l’antic alcalde de Viena Karl Lueger i de Georg von Schönerer. Tot i admetre que havia rebutjat a Lueger per les seves idees cristianes i socials, el dictador els va dir que al cap de poc havia sentit un gran respecte cap a l’alcalde i el va considerar un orador formidable. A continuació, Hitler va criticar la gestió de l’alcalde de Leipzig, Dönicke, a qui va definir com un excel·lent Kreisleiter però un pèssim alcalde i el va contraposar amb l’alcalde de Rothenburg i Lindau, Siebert, i l’alcalde de Nuremberg, Liebel, a qui va definir aquest últim com una gran personalitat. Hitler els va explicar que el decebia que grans ciutats que tenien un gran passat estiguessin governades per administradors de baixa categoria, però tot i això va defensar un Estat descentralitzat.  

A la nit, Hitler es va reunir només amb Goebbels i li va confessar que des del moment que havia arribat al poder s’havia plantejat s’hi tenia que conservar la cronologia cristiana o inaugurar una nova era. El dictador també li va dir que desitjava que en esperava que l’Exèrcit assimilés a poc a poc les tradicions més notables de Prússia, Baviera i Àustria i va criticar que només la Kriegsmarine portava la bandera de guerra del Reich. 

A Alemanya:

Les autoritats alemanyes varen promulgar l’acte d’expropiació de l’abadia de Münsterschwarzach, que havia sigut registrada per la Gestapo el 8 de maig i s’hi havia trobat llibres prohibits pel règim, llibres que havia col·locat la mateixa Gestapo dies abans. Tots els béns de l’abadia varen anar a parar a les arques del règim.

---

Els dirigents de l‘Església evangèlica de Meckenburg, Turíngia, Saxònia, Nassau-Hesse, Schleswig-Holstein, Anhalt i Lübeck varen emetre col·lectivament una proclama oficial en el que declaraven als jueus incapaços de salvar-se a través del bateig, degut a, segons la seva declaració, la seva “constitució racial, pel fet de ser responsables de la guerra i de ser enemics innats del món i d’Alemanya”. En conclusió, els dirigents demanaven que es prenguessin mesures més dures contra els jueus i se’ls expulsés dels territoris alemanys, encara que s’haguessin passat al cristianisme.

A Letònia:

Aquell dia va acabar les matances de jueus iniciada el dia 15 de desembre a la platja de Skede, al nord de Liepaja.

A Ucraïna:

Els alemanys varen desmantellar el gueto de Ialta, creat el 5 de desembre, després d’acabar amb la vida de tots els ocupants. 

En el front oriental:

A través d’una directiu, les tropes alemanyes varen poder formar sis legions nacionals. Armenis, àzeris, georgians, nord-caucasians, turcs i tàrtars del Volga es varen afegir als alemanys.

En el sector central:

Una gran formació de Ju-87 va atacar a la punta de llança de les forces del general Gregory Zhukov a l’oest de Tula i, segons els informes, varen destruir 13 carros de combat i al voltant de 200 vehicles.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va informar que encara que estiguessin matant a tots els jueus, no s’acabaria amb l’amenaça bolxevic. L’informe continuava relatant que les activitats bolxevics les realitzaven jueus, russos, georgians, armenis, polonesos, letons, ucraïnesos i, per tant, no es podia identificar la població jueva amb el bolxevisme com s’havia fet fins llavors.

---

Sis divisions d’infanteria alemanyes i dues brigades romaneses varen re-iniciar un altre atac contra la ciutat de Sebastopol. Aquest cop els alemanys tenien el suport de 1.275 canons i morters, uns 150 tancs i 300 avions, però tampoc varen poder contrarestar les defenses soviètiques.

A la Gran Bretanya:

Charles de Gaulle va prometre en els britànics que no havia ordenat a les seves tropes de la França Lliure que ocupessin les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon.

A l’Atlàntic:

El comboi HG76 que es dirigia a Gran Bretanya era perseguit aquell matí per quatre submarins alemanys sense que els britànics se’n adonessin. Dos Marltlet que sobrevolaven el comboi varen clissar a un d’aquests submarins i varen informar de seguida al comboi. Els destructors varen obrir foc d’immediat, causant greus danys al U-131 de classe IX i obligant-lo a sortir a la superfície. En defensar-se, els bucs escorta es varen veure obligats a obrir foc amb els seus canons. La tripulació alemanya va saltar a l’aigua per no enfonsar-se amb el submarí. 44 d’ells varen ser rescatats.

A l’Àsia:

A Hong Kong, la 38º Divisió japonesa va obligar a replegar-se als defensors australians, indis, canadencs i britànics.

En el Pacífic:

Els japonesos varen continuar desembarcant a Borneo per apoderar-se dels pous petrolífers.

---

L’almirall Chester Nimitz va substituir a l’almirall Husband Kimmel com a comandant de la Flota del Pacífic després del desastre del 7 de desembre de 1941.

A les Filipines:

Douglas Mac Arthur va evacuar Manila i va retirar el seu Exèrcit a la península de Bataan.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va arribar al quarter general de Rastenburg des de Berlín i allí va poder copsar que la realitat en el front no era tan optimista com havia descrit el 12 de desembre en els gauleiters. Un cop instal·lat va rebre l’anàlisi del comandant Fedor von Bock, fet feia uns quants dies, en que deixava clar que una retirada podia acabar amb una tragèdia per la falta de disciplina i organització dels soldats. A la nit, Hitler va trucar en el comandant Heinz Guderian a través d’una línia plena de sorolls. El dictador li va confirmar que no hi hauria retirada, es tenia que mantenir la línia de front i s’enviarien nous reforços. Per altra part, segons Nicolaus von Below, aquella mateixa nit Hitler va decidir assumir personalment el comandament suprem de l’Exèrcit en substitució del mariscal Walther von Brauchitsch, que estava clar que aviat dimitiria. Per un moment es va pensar en noms com Erich von Manstein i Albert Kesselring, però a Hitler no li agradava Von Manstein, i Kesselring acabava d’assumir el comandament de la Luftwaffe en el Mediterrani. Com a número 2 Hitler va col·locar-hi el mariscal Günther von Kluge.

---

En una reunió a l’edifici governamental de Cracòvia, el governador Hans Frank, que també acabava de tornar de la capital, va dir que el Govern General s’havia de lliurar de la presència dels jueus de la mateixa manera que s’havia de fer en tot el Reich, i va assegurar que el mitjà per aconseguir-ho depenia de les mesures que adoptessin i que no havien de tenir compassió. Frank va reconèixer que els criticaven per les mesures que s’havien pres contra els jueus, però els va dir que tenia clar que només volien tenir pietat amb el poble alemany i amb ningú més sobre la terra perquè, en les seves paraules, els demés mai havien sentit pietat cap als alemanys. El Governador va deixar clar que si es guanyava la guerra però els jueus continuaven vius la victòria només seria un èxit parcial. En una pregunta retòrica que va començar dient que s’iniciaria una gran migració jueva, va preguntar si es creien que els jueus serien acomodats en pobles del Ostland, i  Frank els va contestar que des de Berlín els havien respost amb la pregunta de per què els donarien tants problemes, i va concloure la seva pregunta retòrica dient que havien de destruir els jueus allà on els trobessin. Acusant-los de tots els mals, va dir que els jueus eren extraordinàriament danyosos per ells i va exclamar que eren uns perillosos paràsits. Calculava que vivien en el Govern General uns dos milions i mig de jueus, a més d’un milió més de mig jueus d’altres zones. Llavors va explicar que no els podien ni afusellar ni enverinar, però que havien de fer alguna cosa per anar disminuint aquest número en ple acord amb les instruccions que s’anessin donant per acabar amb el seu extermini. A continuació, Frank va declarar que la pena de mort dictada contra els jueus per desobediència a la prohibició d’abandonar els guetos havia de ser executada sense perdre temps. Llavors va intervenir el doctor Hummel, que va afegir que el procés de liquidació era massa lent, que estava recarregat de formalitats burocràtiques, i va demanar simplificar-ho i, per aquest motiu, va dir que havien d’estar agraïts a l’ordre de poder afusellar als jueus en els carrers.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre el comte espanyol de Mayalde per parlar de la situació d’Espanya. Quan va sortir de la trobada, el ministre va quedar molt decebut amb el comte espanyol, ja que es va negar a parlar d’una possible entrada d’Espanya a la guerra. Goebbels creia que els falangistes estaven dominats per l’Església, fet que li repugnava, igual com els modals de la burgesia espanyola.

Després, Goebbels va ser convocat al quarter general de Rastenburg perquè busqués una solució propagandística a la imminent dimissió o expulsió de Von Brauchitsch, que estava lluitant a la batalla de Moscou i s’havia retirat i no havia conquerit Moscou.

---

Heinrich Himmler es va llevar de molt bon humor en el quarter general de Hochwald i tot ho agraïa al seu metge Felix Kersten, a qui li va prometre que el nomenaria catedràtic, però el doctor li va demanar esperar al final de la guerra perquè en el seu país, Finlàndia, l’havien honrat amb el títol de conseller de Medicina. Parlant d’una altra qüestió, Himmler li va garantir que pensava construir el museu més gran del món a prop de Munic, on hi reuniria tots els tresors dels països conquerits.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va rebre l’ordre de Hitler de que havia de defensar el front fins l’últim home.

En el sector central:

Durant aquella jornada es va informar al Grup d’Exèrcits del Centre de que no es podia acceptar les retirades generals per la pèrdua massiva d’armament pesat. La decisió de no retirar-se va ser transmesa pels generals Von Brauchitsch i Franz Halder aquella nit. Però la realitat era ben diferent i en tots els sectors del front l’exèrcit alemany es va tenir que replegar i, per la seva part, l‘exèrcit soviètic va continuar amb la seva contra-ofensiva i va recuperar la ciutat de Kalinin. Gregory Zhukov va ordenar aquell dia avançar de ple cap a l’oest.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits Sud també va rebre l’ordre de mantenir el front i se li va prometre que rebria reserves de Crimea un cop caigués Sebastopol.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Anthony Eden i el seu equip varen arribar al Kremlin per reunir-se amb Iosif Stalin i Ivan Maiski, amb Stafford Cripps traduint i prenent notes. El dictador els va entregar els esbossos de dos tractats diferents que mostraven que el futur territori de la Unió Soviètica era més important per Stalin. Eden li va dir que seria convenint incloure un protocol secret en el que es tracés per sobre un pla general per la reorganització de les fronteres europees després de la guerra. Stalin amb aquest va voler ser molt clar i taxatiu i el va advertir de que considerava imprescindible recuperar la situació de les fronteres de l’any 1941, abans de l‘Operació Barba-roja, amb part de Polònia dins del seu territori.

A Líbia:

Erwin Rommel va ordenar la retirada de tota la línia del front després de l’ofensiva britànica.

En el Pacífic:

Els japonesos varen fer entrar en servei el cuirassat Yamato.

---

A Borneo, la 19º Divisió japonesa va realitzar tres desembarcaments a la costa. Les forces britàniques i holandeses, que defensaven l’illa, en veure’s desbordades varen cremar les instal·lacions petrolíferes abans de retirar-se.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es preparava per tornar al seu quarter general de Rastenburg, on rebria informés que anunciaven que els atacs soviètics provocaven moltes baixes. Després de reflexionar-hi, el dictador va decidir acceptar una retirada de les seves tropes fins al riu Voljov. A la nit, Hitler estava molt preocupat per les derrotes que tenia el seu Exèrcit i va ordenar en els seus comandants que no volia ni sentir a parlar d’una retirada general, ja que creia que els seus soldats eren superiors. Sabent les ordres de Hitler, Alfred Jodl li va comunicar a Franz Halder l’ordre de que no es podia produir cap retirada allí on existís alguna possibilitat de mantenir el front. Però a on la posició fos insostenible estava permesa la retirada a una línia més fàcil de defensar. Tot i això només es podia fer un cop s’haguessin enllestit els preparatius necessaris per una retirada ordenada. Aquella mateixa nit, un Walther von Brauchitsch totalment abatut per tal i com estava la situació i per no tenir una ordre per retirar-se, va dir-li a Halder que no veia cap possibilitat de que l’Exèrcit sortís de la situació en que es trobava.

---

La pensionista Seline Winter va ser denunciada per un familiar a la Gestapo per haver entregat una còpia del sermó del bisbe August von Galen en que criticava el programa d’eutanàsia. L’endemà va ser interrogada per la Gestapo, i va declarar que havia actuat simplement per pura curiositat. Winter va ser alliberada. 

A França:

Els alemanys varen executar a 100 ostatges a Mont-Valérien, Romainville, Drancy, la Santé, Caen, Fontevrault i Chateubriant.

A Letònia:

A la platja de Skede, al nord de Liepaja, destacaments del Einsatzgruppe A, del SD, de l’ORPO i forces auxiliars de la policia i milícies letones varen dur a terme una execució en massa de jueus que va durar fins el 17 de desembre. Soldats i personal naval alemany varen ser presents durant els tirotejos. Prèviament es va excavar una tanca antitanc en forma de V a les dunes. A les presoneres de la presó de dones les varen conduir al lloc que tindria lloc l’execució sota custòdia. Els botxins eren majoritàriament guàrdies letons; molts dels quals havien consumit grans dosis d’alcohol. En arribar a la platja, les víctimes eren allotjades a un graner i després les cridaven en grups de vint per portar-les a la tanca. Allí, les obligaven a estirar-se de cara avall una bona estona. Posteriorment varen rebre l’ordre d’aixecar-se i despullar-se. A continuació, les feien caminar fins a un estret passadís fins que rebien l’ordre d’aturar-se. Eren al marge de la tanca, en el punt més alt. Mirant al mar i d’esquenes als botxins, aquests varen disparar a les seves víctimes amb les seves metralladores. Cada víctima tenia assignat dos tiradors. Després de cada execució, diversos membres del servei de seguretat baixaven a la tanca per rematar als supervivents. Cada equip d’execució va ser rellevat per un altre després de matar a deu grups de víctimes.

En el front oriental:

Instruccions emeses per al 11º Exèrcit deien clarament que la població autòctona havia de tenir més por a les represàlies alemanyes que dels guerrillers.

En el sector nord:

Les forces soviètiques recuperaven terreny i varen atacar a l’exèrcit alemany en el front de Leningrad.

En el sector central:

En el nord-oest de Moscou, les forces soviètiques varen recuperar les ciutats de Klin, Kalinin i Istra.

A l’Atlàntic:

Winston Churchill es trobava a bord del Duke of York rumb a Washington i aquell dia va enviar un telegrama a Iosif Stalin per anunciar-li que es trobaria amb el president Franklin Delano Roosevelt per parlar dels plans en comú que tenien. El primer ministre li va prometre que des de la capital nord-americana l’informaria de la situació i li va confessar que es sentia alleugerit en rebre a diari notícies de les seves “extraordinàries” victòria al front oriental i que no tenia dubtes del resultat de la guerra.

A la Unió Soviètica:

Aquella nit i amb una temperatura de 26 graus sota zero, Anthony Eden i la seva delegació varen arribar a Moscou per reunir-se amb el govern soviètic.

A Líbia:

A la tarda, el general britànic sir Claude Auchinleck va obligar a les tropes d‘Erwin Rommel a una retirada temporal.

A Turquia:

En el port d’Istanbul va ser remolcat el SS Struma amb 769 refugiats jueus procedents de Romania. Tots ells varen ser posats en quarantena mentre es decidia el seu destí.

A Irlanda:

El govern irlandès va proclamar la seva neutralitat.

A la Xina:

Els soldats japonesos varen desembarcar en el Borneig britànic, al sud, i es varen apoderar dels camps petrolífers.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb el ministre de Territoris Ocupats, Alfred Rosenberg, per parlar de l’anomenada qüestió jueva. Quan Rosenberg li va entregar el manuscrit d’un futur discurs a la mateixa capital per tal de que li donés una ullada, Hitler li va comentar que el discurs havia sigut redactat en les circumstàncies anteriors a l’entrada de Japó a la guerra i que, per tant, havien de vigilar què deien. Rosenberg, en veure que no podien dir depèn de què, va senyalar-li que la seva postura seria no parlar de l’extermini dels jueus. El líder alemany va aprovar aquesta actitud per raons de política internacional i, un cop més, va culpar als jueus de la guerra i de totes les destruccions que hi havia hagut a la Història i, per això, va arribar a la conclusió juntament amb Rosenberg que havien de ser castigats i els primers en patir les conseqüències. El ministre llavors li va demanar que només rebés a Erich Koch, molt criticat pel seu autoritarisme a Ucraïna, davant d’ell. Hitler ho va acceptar.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Rosenberg, Heinrich Himmler i Philipp Bouhler. Himmler i Bouhler s’havien reunit abans i el doctor l’hi hauria dit en el cap de les SS que s’havia d’executar amb rapidesa el programa de l’Operació T4. En aquella reunió varen saber de la mort de Hanns Kerrl feia dos dies. El dictador els va explicar que tot i els intents de Kerrl no es podia unir el cristianisme i el nacionalsocialisme i va afirmar que li hagués sigut més fàcil arribar a un acord amb els papes del Renaixement perquè en aquell temps protegien els artistes i va tornar a relacionar cristianisme i bolxevisme. Després d’oferir-li a Rosenberg la cartera del difunt Kerrl, que el ministre va declinar, varen continuar parlant del cristianisme. Hitler els va dir que un cop acabés la guerra solucionaria “aquest problema” i els retiraria la llicència en educació. Rosenberg li va recomanar que es llegís el llibre de Burckhardt L’època de Constantí el Gran, en que es descrivia el procés de cristianització.

Durant aquell dia, Hitler va concedir a l’ambaixador Hiroshi Oshima la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de l’Àguila d’Or alemanya pels seus serveis prestats.

---

De Berlín va sortir un tren amb deportats jueus direcció a Minsk. Aquest transport arribaria a la capital bielorussa el dia 18. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els generals alemanys varen continuar retirant-se quan feia pocs dies estaven a molts pocs quilòmetres de Moscou. Desesperat per la situació, Hitler va enviar a Rudolf Schmundt i Walther von Brauchitsch al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per estudiar personalment la situació. Però Hitler, que estava impacient per rebre bones notícies del front, va trucar al coronel general Friedrich Fromm, el comandant de l’Exèrcit de reserva, per demanar-li un informe sobre les divisions que es podien enviar d’immediat al front oriental. Hermann Göering i el cap de transports de la Wehrmacht, el tinent general Rudolf Gercke, varen rebre ordres d’organitzar els transports. Quatre divisions i mitja de la reserva, allistades a Alemanya ràpidament, varen ser enviades corrents al front. També es varen mobilitzar unes altres nou divisions procedents del front occidental i dels Balcans. Per si no estava ja prou abatut, Heinz Guderian li va fer arribar a Hitler una descripció pessimista de la situació i, a la nit, el dictador el va trucar per dir-li que prohibia els moviments de retirada i li va prometre reforços. Però com que la comunicació era molt dolenta, Guderian no el va entendre i li va fer repetir en més d’una ocasió el què deia perquè no l’entenia. Finalment, el general va decidir que es traslladaria al quarter general de Rastenburg quan Hitler hi fos per explicar-li personalment la situació.

A l’Atlàntic:

El comboi britànic HG76 de 32 embarcacions va sortir de Gibraltar amb destí a la Gran Bretanya, però de seguida que va ser descobert pels alemanys aquests es varen llançar contra ells en grups de submarins apostats a l’oest de l’estret, a més de tres unitats més que estaven disponibles per atacar en els ports francesos. Els britànics coneixien la presència alemanya i el comboi comptava amb tres destructors, set corbetes, dos patrullers i el portaavions auxiliar HMS Audacity, que era el primer portaavions escorta britànic utilitzat per la protecció aèria interceptant bombarders alemanys o els U-Boots.

A les Filipines:

L’almirall Hart va enviar la resta de la seva flota al sud de l’illa després de l’ocupació japonesa al nord, i va deixar-hi 2 destructors, 27 submarins i algunes unitats petites.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joachim von Ribbentrop, Alfred Rosenberg, Joseph Goebbels, Josef Terboven i Philip Bouhler i els va assegurar que quan acabés la guerra resoldria el problema religiós perquè l’Estat fos l’amo absolut del país. Després de relatar-los de que era possible viure sense ser religiós i de posar l’exemple d’uns SS, Hitler va explicar que Jesucrist era ari i que Sant Pau havia servit de la seva doctrina per mobilitzar el món del delit per organitzar un Estat protobolxevic. Després de dir que el cristianisme era un invent de mentalitats malaltes i de criticar-la durament, concretament va difamar contra August von Galen, Hitler també va manifestar que tenia el somni de crear una situació en què tots els homes sabessin viure i morir per la conservació de l’espècie. Al final del seu discurs va fer una crítica al dictador Benito Mussolini dient que si fos ell hagués entrat al Vaticà i els hagués fet fora a tots. El líder alemany va expressar que estava convençut que els italians, com també els espanyols, estaven sota la droga del cristianisme i estava orgullós de que el poble alemany fos immune de la que considerava una malaltia.

---

Goebbels va pensar que Hitler l’havia encertat plenament declarant la guerra als Estats Units, i creia que la guerra es decidiria en les batalles de l’Atlàntic entre nord-americans i alemanys. A més, el ministre va escriure que Hitler estava decidit a realitzar una “neteja total” en relació a la qüestió jueva i que la destrucció dels jueus havia de ser una conseqüència inevitable de la guerra i que havia de ser considerada sense sentimentalismes.

Precisament, el comissari general de Rutènia, Wilhelm Kube, va afirmar que els propis jueus deportats moririen sense cap tipus de dubte les següents setmanes de fred i fam. El comissari va avisar de que els jueus podrien portar epidèmies degut el seu mal estat de salut que els podrien afectar i va deixar clar que no hi haurien vacunes ni pels jueus ni pels bielorussos.

---

Fedor von Bock li va recomanar en el mariscal Walther von Brauchitsch que Hitler decidís si el Grup d’Exèrcits Centre havia de mantenir-se ferm en la seva posició i defensar-la o iniciar la retirada. Von Bock havia afirmat obertament que en els dos casos existia el perill de que el Grup d’Exèrcits Centre s’enfonsés, però va senyalar les desavantatges d’una retirada perquè afectaria a la disciplina dels soldats. Després de saber que Hitler el destituiria, Von Bock li va presentar a Von Brauchitsch la seva petició de que el rellevessin del comandament perquè no s’havia recuperat de les conseqüències d’una malaltia. Va afirmar que es trobava físicament molt debilitat.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic ja havia recuperat al voltant de 400 pobles que els alemanys havien conquerit i ara es trobaven al canal Moscou-Volga. Amb els cels destapats i amb temperatures de 20 graus sota zero, el 2º Exèrcit alemany va continuar retirant-se i ja no podia mantenir la línia Stalingorsk-Chatt-Upa i es replegaven darrere del Plava. Els alemanys els va agafar desprevinguts l’atac soviètic sobre l’aeròdrom de Klin. El 6º Exèrcit i els Grups Panzer 3º i 4º tampoc varen poder mantenir les seves posicions i es varen tenir que retirar.

En el Mediterrani

Al cap Bon, a les costes de Tunísia, es va produir un combat aeronaval entre les forces italianes i les forces britàniques que va acabar amb victòria britànica. Tres destructors britànics i un holandès varen enfonsar als creuers ràpids italians Alberico da Barbiano i Alberto di Gussano de 5.000 tones. Les embarcacions de guerra italianes transportaven combustible al nord de l’Àfrica i l’atac va acabar amb 900 vides. També, a davant de Messina, el submarí britànic Urge va enfonsar dues embarcacions de transport italianes i va danyar el cuirassat Vittorio Veneto, que portava subministrament, sobretot tancs, Líbia. En saber de les funestes notícies del Mediterrani, el comte Galeazzo Ciano va escriure resignat: Les desgràcies navals habituals.

En el nord de l’Àfrica:

Aparells de la RAF varen destruir un Messerschmitt Bf 109/3Trop (WNr8477) pilotat pel Oberfeldwebel Albert Espenlaub. El pilot va sobreviure l’aterratge forçós però, ja com a presoner de guerra, mentre intentava escapar el febrer de 1942 va ser disparat i abatut sense cap judici previ.

En els Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen requisar en els seus ports el paquebot Normandie, l’orgull de la flota francesa, així com 13 vaixells més sense avisar al Comitè Nacional de la França Lliure de Londres.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de les Marines, els japonesos varen ocupar la base nord-americana de Guam.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el seu apartament privat de la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va fer un discurs davant de 50 gauleiters i Reichsleiter per parlar-los de l’anomenada qüestió jueva i de l’economia alemanya. Primer els va parlar de les conseqüències de l’atac de Pearl Harbor i va afirmar que si els japonesos no haguessin declarat la guerra als Estats Units ell ho hagués tingut que fer en un altre moment. Satisfet amb aquell nou enemic, el dictador va afirmar que el conflicte d’Àsia oriental els havia arribat com un regal caigut del cel. Canviant de tema, el dictador va parlar del front oriental, on va reconèixer que havia sigut necessari replegar momentàniament les tropes a una línia defensable i va declarar que tenia la intenció d’acabar l’any següent la guerra a l’Est arribant fins als Urals. Hitler va exposar un cop més la seva visió d’orient com la futura Índia d’Alemanya, que en tres o quatre generacions seria absolutament germànica. Amb aquella victòria va proclamar que podria ser possible arribar a un punt d’estabilització a Europa a través d’una pau parcial. Llavors, sense afirmar que volia exterminar als jueus, va deixar molt clar que tenia un pla per fer-los desaparèixer d’Europa perquè, segons les seves paraules, havien causat la guerra mundial i va confirmar que no tindrien pietat ni sentiments cap als jueus. No existeix una transcripció de les paraules de Hitler, però els testimonis deixats pel ministre Joseph Goebbels i el governador Hans Frank coincideixen en els punts claus que va parlar Hitler sobre els jueus. És probable que Hitler confirmés directament la seva intenció de deportar i matar a tots els jueus d’Alemanya i la resta d’Europa.

Però el tema principal de la reunió va ser el problema econòmic que patia Alemanya per culpa de la guerra. De fet, els comentaris sobre els jueus es varen produir quan el discurs de Hitler havia consumit ja tres quartes parts. El dictador va afirmar que per culpa de la guerra havia augmentat el deute, però va assegurar que tiraria endavant un programa social que beneficiaria tant als obrers com els camperols alemanys. Per solucionar aquell greu problema, els va proposar esclavitzar a milions d’eslaus si es guanyava la guerra per construir noves vivendes barates per vendre-les després a un preu més alt i creia que així evitaria la catàstrofe econòmica que se li presentava per culpa de la inflació. El líder alemany va afirmar que aquest mètode era el que havien seguit en l’antiguitat, fet que havia portat a l’esclavitud. També va deixar clar que en aquella utopia no hi hauria lloc per les esglésies cristianes i va explicar que de moment s’avançava molt lentament en la “qüestió” de l’Església. Després del discurs tothom va poder veure que Hitler estava de molt mal humor, ja que creia que Moscou ja hauria d’estar sota el seu control i, en canvi, es trobava amb que els seus soldats en retirada per culpa de l’ofensiva soviètica del 5 de desembre de 1941. Hitler volia tornar aquella nit al quarter general de Rastenburg, però els compromisos el varen fer quedar i no va poder tornar al quarter fins el matí del 16 de desembre de 1941. Però no tot varen ser males noticies per Hitler, ja que Romania, Bulgària i Hongria varen declarar la guerra als Estats Units.

---

Aquell dia es va aplicar el decret de Wilhelm Keitel anomenat Nit i Boira aprovat el 7 de desembre de 1941 en el que ordenava que tota agressió comesa contra l’Estat alemany fos castigada amb la pena de mort. Keitel argumentava que s’havia d’aplicar la mort perquè, segons el seu criteri, una pena de presó o treballs forçats seria vist com un signe de debilitat.

---

L’informe del SD a la ciutat de Minden, al costat de Bielefeld, a Westfàlia, parlava dels comentaris dels ciutadans de la població sobre el destí dels jueus de la pròpia ciutat, deportats feia pocs dies. L’informe senyalava que es parlava obertament de que els jueus eren obligats a treballar en antigues fàbriques russes mentre que els jueus més grans i els que estaven malalts eren afusellats. L’informe també comentava que la gent creia que existia una suposada ordre de Hitler d’expulsar a tots els jueus cap a mitjans de gener de 1942 i que parlaven entre ells del rumor de que els Estats Units obligaven en els alemanys a portar una esvàstica a la roba amb la lletra G per identificar-los tal i com feien ells amb els jueus des del setembre amb l’Estrella Groga. Segons sembla, aquest últim rumor no se l’acabava de creure la gran majoria.

---

Al matí, Heinrich Himmler li va explicar orgullós en el doctor Felix Kersten que havien declarat la guerra als Estats Units perquè no podien tolerar les provocacions del president Franklin Delano Roosevelt, qui va titllar de sequaç dels jueus. En preguntar-li el doctor què opinava el poble alemany d’aquella declaració, Himmler li va contestar que no ho tenien que consultar i li va assegurar que qui protestés seria eliminat. El cap de les SS li va explicar la seva versió dels jueus nord-americans, dient que controlaven el dòlar i va afirmar que amb la resta de nord-americans arribarien a un acord amistós i ràpid. A continuació varen parlar d’Holanda. El doctor va aconseguir alliberar 31 holandesos que anaven a ser afusellats juntament amb 17 noruecs i 7 alemanys. Kersten també va intentar alliberar a una família jueva anomenada Bry de Friedenau que coneixia de feia temps, però Himmler aquí va ser dur i no ho va consentir.

Després de la visita al seu doctor, Himmler va emetre noves instruccions per als seus líders i comandants de les SS perquè motivessin als seus homes. El cap de les SS els va demanar que mantinguessin una disciplina estricta en la realització de les seves missions oficials a través de reunions nocturnes de camarades després dels dies plens d’obligacions (es referia a l’assassinat de jueus). També els exigia que en aquestes reunions no abusessin de l’alcohol i que, en canvi, s’asseguessin al voltant de la taula per menjar, oir música i escoltar conferències. 

A França:

A París va morir el ministre d’Afers Eclesiàstics, Hanns Kerrl, a l’edat de 54 anys.

---

Continuant a la capital francesa, la policia alemanya va començar la tercera ràtzia antisemita i varen detenir a 743 homes jueus, la gran majoria francesos de classe mitjana. Tot ells varen ser enviats a Compiègne per ser deportats més tard als camps de l’Est

En el bàndol Aliat:

La revista Israelitischen Wochenblatt va publicar un article on s’explicava que havien sigut ajusticiats a Odessa milers de jueus, i que tenien informacions de que a Kiev i a altres ciutats russes també passava el mateix.

En el front oriental:

El Einsatzgruppe D va informar de que havia assassinat a 55.000 jueus des de que havia començat l’Operació Barba-roja.

En el sector central:

En el sector de Moscou, els soviètics varen tenir sota el seu control la regió de Moscou després d’expulsar als alemanys. Sota la pluja i el desgel, la 2º Divisió Panzer del coronel general Heinz Guderian va ser expulsada de Solnechogorsk després d’haver retrocedit 40 quilòmetres des de l’inici del contraatac soviètic. Aquella derrota en la Batalla de Moscou era el que feia que Hitler estigués de tan mal humor. Desesperat per la situació, Fedor von Bock va tornar a trucar al OKH per informar de que la situació del Grup d’Exèrcits del Centre havia arribat a una fase crítica.

En el sector sud:

La penetració del Front Sud-oest soviètic en el front del 2º Exèrcit alemany va arribar encara més lluny, direcció a Orel. A més, la 45º Divisió d’Infanteria alemanya estava rodejada i parcialment destruïda.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va sortir amb la seva expedició cap a Washington a bord del cuirassat Duke of York per reunir-se amb el president Roosevelt.