21 de novembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín es va celebrar un funeral d’Estat pel general Ernst Udet, que s’havia suïcidat perquè no creia en la victòria i patia des de feia temps una forta depressió, però els nazis varen dir que havia mort en un accident mentre provava una nova arma. Hermann Göering, amb qui havia tingut fortes discrepàncies Udet, va caminar darrere el fèretre del general Udet cap al Invalidenfriedhof, en el nord de Berlín, on va pronunciar un discurs fúnebre i se’l va veure tan afectat que fins i tot va plorar sota els focus. Quan es va retirar per posar-se al costat d‘Adolf Hitler, la marxa del Götterdämmerung va començar a sonar. En un moment de l’acte, Hitler es va emportar a Erhard Milch a una banda per comunicar-li que a partir de llavors ell seria el màxim encarregat com a cap de compres de la Luftwaffe. Milch va rebre a posteriori oficialment el càrrec de director d’armament aeri amb l’objectiu de reconstruir la Luftwaffe.

Després del funeral, Hitler es va reunir durant tres hores amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de la campanya en el front oriental, que no anava tal i com havien previst, i de les deportacions dels jueus de Berlín. El dictador va intentar animar al seu ministre, que estava desanimat per tal i com anaven les coses, dient-li que creia que Japó entraria aviat a la guerra contra la Unió Soviètica, fet que faria millorar la seva situació en el front oriental. Però, per primer cop des de feia molt de temps, Goebbels no compartia l’opinió de Hitler. Llavors, el ministre li va tornar a plantejar la deportació dels jueus de Berlín i Hitler el va tranquil·litzar dient-li que volia una política enèrgica contra els jueus, però una política que no causés problemes innecessaris. Volia que l’evacuació es fes ciutat per ciutat i encara no tenia clar quan seria el torn de Berlín, però tenia en ment que quan es produís s’havia d’efectuar de la forma més ràpida possible. El líder alemany també li va demanar que de moment no actués contra els matrimonis mixts, sobretot en els cercles artístics, ja que creia que aquests matrimonis s’anirien extingint i no valia la pena “amagar-s’hi”.


Tal i com Hitler li va dir a Goebbels, les relacions amb els japonesos s’intensificaven i aquell dia Joachim von Ribbentrop li va comunicar a l’ambaixador alemany a Japó, el general Eugen Ott, la política del Reich. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que Berlín considerava obvi que si qualsevol dels dos països es trobava en guerra contra els Estats Units, l’altre no firmaria la pau per separat amb els nord-americans.

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Rostov, que era un objectiu de Hitler. Però amb aquella conquesta el Grup d’Exèrcits del Centre va quedar esgotat. Dies més tard els soviètics tornarien a recuperar la ciutat. Heinz Guderian va trucar al quarter general per informar que els seus homes havien arribat al límit de les seves forces.  

En el sector sud:

A Crimea l’avanç alemany es va veure frenat pels continus atacs soviètics, sobretot des de l’aire. Només aquell dia una de les divisions del 11º Exèrcit va patir 22 atacs aeris. 

A la Gran Bretanya:

Després de dies d’espera, Winston Churchill va respondre-li la carta del president Franklin Delano Roosevelt del 12 d’octubre en la qual li va demanar cooperació en el camp científic, en el qual es va limitar que encarregaria a John Anderson i a Frederick Lindemann perquè estudiessin l’assumpte amb Frederick Hovde, el representant dels científics nord-americans a Londres.

20 de novembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que la força dels alemanys era el seu sentit del deure i va afirmar que els altres pobles no tenien aquest sentit. Hitler llavors va elogiar al dictador Benito Mussolini perquè considerava que havia allunyat el comunisme d’Itàlia i va afirmar que el dictador italià era un home a l’altura dels segles i que tenia un lloc reservat a la història.

A Alemanya:

A Munic va sortir de matinada el primer tren amb deportats jueus, 971 persones d’edat avançada de la Colònia Jueva i nens provinents de la residència d’Antonienheim. Els varen dur primer en el camp de concentració de Theresienstadt per viatjar després cap a Kovno, Lituània, tot i que havien d’haver anat al gueto de Riga però en aquells moments estava superpoblat. Tots aquests jueus muniquesos varen ser assassinats per les SS cinc dies després de la seva arribada.


A Dresden va morir en un accident aeri el comandant Helmut Wilberg.

A Bielorússia:

Els alemanys varen matar a 7.000 jueus del gueto de Minsk. Feia pocs dies n’havien matat més de 13.000. Però la deportació de jueus a Minsk portava cert malestar. El comandant de la Wehrmacht en el RKO, el tinent general Walter Braemer, va protestar davant de l’agreujament de la situació en termes de seguretat i transport, que s’estava vivint especialment a Minsk degut a les deportacions de jueus des del Reich.

A Ucraïna:

El doctor Dittloff es va queixar de la política d’Erich Koch a Ucraïna, la qual va qualificar de destructiva perquè no es donaven ordres clares.

En el front oriental:

En el sector nord:

La disminució d’existències d’aliments a Leningrad va obligar a que es tornés a reduir la ració a 250 grams per als obrers i 125 (dues llesques de pa) per a tots els demés.

En el sector central:

En l’ordre del dia, Erich von Manstein va assegurar que els jueus servien d’enllaç entre els soviètics de rereguarda i els demés membres de l’exèrcit soviètic i els dirigents soviètics. A més, els va acusar de dominar tots els punts clau de la direcció política i de l’administració soviètica, del comerç i de la indústria, formant part del “desordre i de les subversions polítiques”. El mariscal acabava la seva ordre dient que el sistema jueu-bolxevic tenia que ser exterminat per sempre més i que mai més tenia que poder introduir-se en l’espai vital europeu. Per Von Manstein, el soldat alemany no només tenia el deure de destruir l’instrument de poder d’aquest sistema, sinó que tenia que avançar com a portador d’un concepte racial i venjatiu de totes les atrocitats que s’havien comès contra ell i el poble alemany.

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar a ocupar la ciutat de Rostov, l’entrada als pous petrolífers del Caucas.

A la Unió Soviètica:

Les tropes soviètiques rebien 500 grams de pa cada dia, els treballadors industrials 250 grams i la resta de la població 125 grams.

A Líbia:

Els soldats britànics varen atacar per expulsar les forces de l’Eix, però al mateix temps carros de combat alemanys procedents del Nord-est varen atacar a les posicions britàniques, tot i que varen ser rebutjats. A la tarda els alemanys varen tornar a atacar, però els britànics varen contestar de nou.

A Etiòpia:

A Gondar, després d’un violent atac dels britànics i dels francesos, es varen rendir 1.200 camises negres, carabiners i ascaris de Culquaber.

A l’Atlàntic: 

Un bombarder britànic va dur a terme el primer atac amb èxit utilitzant el radar quan va detectar embarcacions alemanyes a la superfície i va enfonsar el U-206 en el golf de Vizcaia.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va examinar el segon pla del govern japonès, que tenia per objectiu restablir l’intercanvi comercial entre els dos països a canvi del manteniment del statu quo militar. Finalment, els nord-americans varen rebutjar el pla.

19 de novembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va criticar als partits polítics burgesos perquè creia que sempre havien de cedir les seves prestacions i, en canvi, pensava que ell sempre havia tingut l’objectiu d’imposar-se com fos a les seves prestacions. El líder alemany també va demanar no tenir compassió cap als jueus que tenien que “emigrar” com feien els burgesos, ja que va assegurar que tots els jueus tenien bastants familiars en tot el món, mentre que els alemanys que s’havien vist obligats a abandonar el seu país no tenien a ningú i s’havien vist obligats a dependre de si mateixos. El dictador per acabar va demanar enfortir el paper dels membres del partit nazi.


En el gueto de Varsòvia, Adam Czerniaków va anotar que en els refugis d’assistència pública les mares estaven amagant als seus fills morts sota els llits durant vuit dies amb el propòsit de rebre una ració alimentària més gran.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, els alemanys varen executar sense previ procés a nou estudiants escollits entre els dirigents de les seves associacions que havien sigut detinguts el 17 de novembre de 1941, quan aquests s’havien manifestat contra les autoritats alemanyes. Els altres 200 estudiants detinguts varen ser enviats al camp de Sachsenhausen.

A Alemanya:

Després de diverses reunions, finalment es va arribar a un acord perquè el HSSPF i el SSPF quedessin subordinats als comissaris generals o del Reich. D’aquesta manera s’acabava en principi el conflicte entre Heinrich Himmler i Alfred Rosenberg sobre les competències de cadascun a l’Est i es creava una unitat funcional entre la Policia i l’Administració Civil que va crear unes bases per l’anomenada “qüestió jueva”.

Precisament, aquell dia el Einsatzgruppe C va informar que tot i l’escassetat de treballadors qualificats, havia sigut impossible salvar la vida dels artesans jueus que eren urgentment necessaris pels treballs de reparació a l’Est.


El metge de les SS, el doctor Friedrich Mennecke, va informar a la seva esposa des del camp de concentració de Ravensbrück, que acabava d’omplir un formulari perquè matessin a 95 presoneres i que després d’acabar la feina havia sopat salsitxes, mantega, pa i cervesa i havia dormit “meravellosament” en el seu llit i que es sentia “perfectament”.

En el front oriental:

En el sector central:

La temperatura va descendir fins a 20 graus sota zero, va començar a nevar i la boira era espessa. Tot i la duresa del temps, els alemanys varen començar una ofensiva sobre Rostov, a 202 quilòmetres al nord-est de Moscou. El 4º Grup Panzer va obrir camí a través de les línies soviètiques en tot el seu front i va guanyar molt de terreny, sobretot en el sector del 5º Cos d’Exèrcit. Però els soviètics també contraatacaven com podien i aquell dia el 4º Esquadró del 37º Regiment de Cavalleria va atacar a un batalló del 240º Regiment d’Infanteria i va matar amb els seus sabres a molts alemanys. Poc després els alemanys els varen tornar l’atac amb la 106º Divisió d’Infanteria.


Enlluernats creient que estaven complint una missió digne però cruel a la vegada, els soldats i comandants alemanys anaven acceptant les ordres assassines. Gotthard Heinrici va escriure en el seu Diari personal que només tenien drets els que estaven en possessió del poder.

En el sector sud:

L’avanç de les forces del Grup d’Exèrcits del Sud cap a Rostov va provocar que les VVS del Front Sud efectuessin prop de 400 sortides per intentar frenar-los. Però l’atac soviètic va ser neutralitzat per l’acció del StG 77 i els He-111 del KG 27.

A la Unió Soviètica:

Davant dels desordres que es produïen a la capital soviètics davant el temor de que arribessin els alemanys, Lavrenti Beria va enviar a diversos regiments de soldats de la NKVD perquè restablissin l’ordre a través d’execucions sumàries. Tot aquell considerat sospitós de desertor, saquejador o inclús s’hi anava begut, era arrestat i executat sense judici previ.

A Líbia:

L’ofensiva britànica de l’Operació Crusader del dia anterior es va veure frenada per la batalla de tancs en el desert de Sidi-Rezegh. Davant d’aquella ofensiva i de l’intent de segrestar-lo també el dia anterior, Erwin Rommel va tornar de Roma on s’havia reunit amb el Comandament Suprem italià. El mal temps l’hi havia impedit tornar abans, però el va salvar de ser segrestat en el seu edifici de Beda Littoria.

En els Estats Units;

Nomura, que negociava amb el govern nord-americà, va rebre de Tòquio un missatge en clau anomenat Vents, que va ser desxifrat immediatament pels especialistes de Washington.

18 de novembre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en una conferència de premsa en el que va dir que en les zones ocupades de l’Est començaria l’extermini biològic de tots els jueus d’Europa. El ministre va afirmar que la qüestió jueva només es resoldria a Alemanya fins el dia que l’últim jueu hagués abandonat el territori alemany, i a Europa el dia que no quedés ni un sol jueu més en el continent europeu, fins els Urals. 


El Govern va intentar amagar el suïcidi del general Ernst Udet del dia anterior i va atribuir la mort del general de l’aviació a un accident mentre provava una nova arma.


El professor de Medicina de la Universitat de Friburg, Franz Büchner, es va preguntar retòricament en una conferència sobre el jurament hipocràtic i si l’ésser humà del futur seria valorat únicament pel seu valor biològic. La seva resposta va ser que no i va afirmar que tot metge que pensés en temes hipocràtics rebutjaria la idea de que la vida dels malalts incurables havia de descriure’s, en el sentit de Binding i Hoche, com una vida indigna de ser viscuda. Büchner, que va ser dels primers en mostrar-se crític en el programa d’eutanàsia, va afirmar que la vida era l’únic amo a qui havia de servir el metge. 

En el front oriental:

En el sector central:

El sotstinent Störck de la 3º Divisió Blindada alemanya va ocupar amb la secció de pioners de la companyia d’Estat Major del 394º de tiradors el pont del ferrocarril sobre el riu Upa, al sud-est de Tula.


El 4º Exèrcit, que depenia del 4º Grup Panzer, va atacar tot el front central, des de Volokolams, al nord, fins a Naro-Fominsk, en el sud, mentre el 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian atacava més al nord, a la regió de Tula, amb l’objectiu d’arribar a Gork, que estava a 400 quilòmetres a l’est de Moscou. El 8º Cos de l’Aire els va donar suport des del cel amb atacs contra els soldats soviètics, a les vies ferroviàries i als aeròdroms soviètics.

A Líbia:

A Cirenaica, el 8º Exèrcit britànic del comandant Claude John Eyre Auchinleck va començar una ofensiva contra les tropes d‘Erwin Rommel amb l’objectiu d’alliberar Tobruk. Les forces del comandant britànic varen cooperar amb tota la potència de la flota britànica del Mediterrani i, amb el suport addicional, de 1.500 bombarders. Segons Winston Churchill, l’objectiu no era l’ocupació de Tobruk, sinó la destrucció de les forces armades alemanyes, especialment dels seus blindats. Churchill va proclamar als seus homes:

Ha sonat l'hora per la pàtria i la llibertat de donar el cop més dur destinat a aconseguir la victòria final. L'exèrcit del desert pot afegir als anals de la Història una gloriosa pàgina, igual a les fulles en les que està escrit Blenheim i Waterloo. 

Mentre centenars de bombarders iniciaven l’atac i creuers britànics cobrien el pas de Halfaia, les divisions blindades al comandament del comandant Alan Cunningham es varen posar en marxa des del sector Siva-Giarabub, però les forces del comandant Bach els varen frenar. Els britànics si que varen aconseguir arribar durant la nit al sector Oest de Sidi Omar.

La premsa britànica va veure aquella ofensiva com una victòria i exclamaven que Rommel s’estava retirant.


A la nit, en l’Operació Flipper, liderada pel tinent coronel Geoffrey Keyes, que tenien l’objectiu de segrestar a Rommel, el comando secret compost per 50 persones varen arribar amb dos submarins a Beda Littoria i es varen dirigir a l’edifici en el que se suposava que hi havia Rommel. Però l’Operació va ser un autèntic fracàs: Keyes va morir en un intercanvi de trets amb els guàrdies alemanys i la resta del comando es va tenir que retirar. A més, Rommel no es trobava en aquell moment a l’edifici, ja que era a Roma reunit amb el Comandament Suprem italià.

En els Estats Units: 

El govern nord-americà va revisar la Neutrally Act.

En el Pacífic:

A la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup es varen reunir les embarcacions japoneses que havien d’atacar Pearl Harbor per planejar l’atac. En el portaavions Akagi i varen pujar tots els oficials de les altres embarcacions per assistir a una conferència especial. El vicealmirall Nagumo va determinar per primer cop que la seva missió era atacar Pearl Harbor. A continuació, el cap de l’Estat Major de Nagumo va dibuixar les operacions que es durien a terme i, després, l’almirall Genda va parlar de la conducta que havia de seguir l’aviació davant de qualsevol eventualitat.

A Sud-Àfrica:

A Ciutat del Cap, després de repostar combustible, el Prince of Wales va salpar per continuar el seu viatge cap a Singapur per defensar-la dels japonesos. Al mateix moment, el portaavions Hermes va arribar al port de Simonstown, a la costa sud-africana, per realitzar unes operacions després d’un servei a l’oceà Índic.

17 de novembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va trucar a Reinhard Heydrich per parlar d’una reunió que havia mantingut amb Alfred Rosenberg, de la situació en el Govern General i l’eliminació dels jueus. Joseph Goebbels també va trucar a Heydrich per parlar d’aquest tema i sobretot volia saber quan podrien deportar els jueus cap a l’Est. Després d’aquesta conversa el ministre va veure que la qüestió jueva era més difícil d’aplicar del que havien pensat en un primer moment, ja que necessitaven als jueus per l’economia de guerra. Només a Berlín es necessitaven 15.000 jueus perquè treballessin en “treballs estratègics i vitals”. El ministre també va saber que no podien deportar a l’Est a un conjunt de jueus d’avançada edat. Tenien pensat deportar-los a Theresienstadt. Tot i això, Goebbels encara veia viable que abans de que acabés l’any comencessin les grans deportacions ciutat per ciutat.  


A Berlín, Ernst Udet, el cap d’adquisicions de la Luftwaffe en el Ministeri de l’Aire, es va suïcidar a la seva casa de la Stallupöner Allee, en el Westend, disparant-se un tret al cap després de que les seves advertències sobre l’èxit del programa aeri britànic i nord-americà haguessin sigut repetidament ignorades, d’haver sigut acusat pel ministre Hermann Göering de les derrotes de la Luftwaffe i per haver vist com es produïen massacres a l’Est contra els jueus. El seu cos va ser trobar al costat del llit acompanyat per dus botelles buides de brandi. Els nazis varen amagar les causes de la seva mort i sempre varen dir que havia sigut un accident.

Udet aquell dia havia quedat amb Erich Milch per volar junts des de Tempelhof en el Siebel 104 d’Udet. Els dos volien refer una antiga amistat que s’havia deteriorat per la diferent manera d’entendre l’estratègia militar aèria. L’espessa boira va impedir que Milch pogués volar de Breslau a Berlín i va tenir que fer el trajecte en cotxe. Quan va arribar al Ministeri de l’Aire va saber la notícia de la mort d’Udet. 

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a dos quarts de vuit del matí varen ser ajusticiades sis dones per delictes menors. Una d’elles era mare de tres nens i una altra només tenia 16 anys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, els estudiants de la ciutat varen organitzar una manifestació anti-nazi. 400 d’ells varen ser detinguts aquell mateix dia.

En el front oriental:

Al sud-oest de Kline, els alemanys varen ser atacs per uns quants tancs T 34 amb el sorprenent suport de la 44º Divisió de cavalleria mongola. Pels alemanys l’atac va ser molt senzill d’aturar, i amb molta facilitat varen matar a tots els genets. Llavors, un segon regiment soviètic va sortir del bosc per també atacar-los, però un altre cop les bateries alemanyes varen destruir-los. Només un petit grup de genets que anaven davant de l’atac varen poder salvar la vida. Del bàndol alemany no hi va haver ni un ferit.


Amb la idea de perpetuar la idea de que anaven exterminar a un poble i a una raça, es va dictar una ordre sobre el comportament dels soldats alemanys a l’Est i es parlava d’una lluita de dues filosofies intrínsecament irreconciliables, ja que el sentiment alemany de l’honor i la raça, una tradició militar alemanya centenària segons l’ordre, era diferent a les formes del pensament asiàtic i els instints, descrits com a primitius, dels jueus intel·lectuals. En l’ordre també es demanava actuar per la fe d’un canvi en els temps, en el que la direcció d’Europa havia de passar pel poble alemany per la “superioritat” de la seva raça i dels seus èxits. Segons l’ordre, era una missió per salvar la cultura europea de l’avanç de “la barbàrie asiàtica”.

Iosif Stalin també va firmar una ordre aquell dia, la número 428, en la qual demanava privar a l’exèrcit alemany de l’oportunitat de romandre en els pobles i les ciutats soviètiques per tal de que es congelessin a l’aire lliure. Per això, va ordenar que els soldats de primera línia destruïssin i cremessin totes les zones poblades situades a la rereguarda de les tropes alemanyes. Si s’havia de realitzar alguna retirada, els ciutadans soviètics també havien de marxar i destruir les zones poblades per tal de que els alemanys no les poguessin utilitzar.

En el sector sud:

Els alemanys varen conquerir la península del Kerch. Amb la millora de l’estat de les carreteres en el sector sud, les tropes del Grup d’Exèrcits Sud varen tornar a atacar cap a Rostov, la porta d’entrada als camps petrolífers del Caucas

Al nord de l’Àfrica:

A la nit, els britànics van posar en marxa l’Operació Crusader, l’ofensiva més gran de blindats feta mai pels britànics fins aquell dia.

A Japó:

Al vespre, el portaavions Akagi, escortat per dues embarcacions i amb totes les llums apagades, va dirigir-se cap a la badia de Hitokappu, a l’illa de Iturup, a uns 1.600 quilòmetres de Tòquio, per reunir-se amb totes les altres embarcacions que havien d’atacar Pearl Harbor. En total s’hi varen dirigir 31 unitats: 6 portaavions, 2 cuirassats, 2 creuers pesats i 1 lleuger, 3 submarins, 9 vaixells de guerra i 9 grans bucs cisterna. L’últim en arribar-hi va ser el portaavions Kaga, que es trobava a Sasebo per ser reparat. Un cop varen arribar a l’illa, el vicealmirall Nagumo es va posar a treballar i va reunir el seu Estat Major en el saló de l’Akagi per sentir l’exposició del capità de corbeta Suzuki sobre els resultats de la missió que acabava de realitzar a les illes Hawai a principis de novembre.

16 de novembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler, Hugo Blaschke i el doctor Richter. El dictador va defensar la descentralització de l’Estat, que els diferents territoris no depenguessin de Berlín, i va demanar reorganitzar l’administració de manera que els homes eficaços poguessin fer el seu treball allà on es trobessin sense problemes. Després de descriure els inconvenients d’un Estat centralitzat, el líder alemany va demanar l’expulsió dels juristes i va explicar-los que havien de veure els juristes com un conseller i no com algú que pogués manar i va afirmar que Frederic el Gran pensava el mateix d’ells.

A la tarda, Hitler es va reunir un altre cop amb Himmler i aquest cop també hi havia Alfred Rosenberg. El dictador va continuar criticant als juristes dient que la llei no s’adequava a la realitat del moment i va criticar que quan ell volia aprovar una llei un notari la tenia que revisar, però els va explicar que ara tot havia canviat perquè era Hans-Heinrich Lammers qui revisava la seva voluntat. Hitler va continuar criticant al món jurídic, definint la professió d’advocat com a deshonesta perquè podia mentir en un tribunal i va demanar que es col·loquessin al servei de l’interès general. A continuació, el dictador va desaprovar que els jutges no fossin més durs en depenen quin crim i va posar l’exemple d’un home que després d’embarassar a una noia l’havia ofegat al Wannsee i havia sigut indultat i ho trobava intolerable. Hitler va defensar que l’oficial i el jutge havien de ser els defensors de la concepció nacionalsocialista del món. Després va criticar que Ramón Serrano Súñer fos el ministre d’Afers Exteriors espanyol perquè creia que era dolent que una família tingués el monopoli del poder.

A Alemanya:

En un article firmat per Joseph Goebbels en el setmanari Das Reich, titulat Els jueus són culpables, que va ser distribuït a les tropes del front oriental així com per tot Alemanya, el ministre invocava directament a aniquilar la raça jueva a l’Europa de Hitler, comentant que estaven experimentant en aquells moments el compliment de la profecia del dictador del 30 de gener de 1939. Afirmava que el destí dels jueus era dur, però més que justificat, va assegurar, i que la compassió o el remordiment estaven fora de lloc. El ministre va culpar al “jueu internacional” de la guerra i va assegurar que havien calculat malament les forces que podien controlar, ja que, en la seva opinió, estaven sent devorats gradualment pel mateix procés d’extermini que havien tramat contra els alemanys i que s’hauria de posar en marxa sense cap escrúpol. El ministre acabava el seu article recordant la “pròpia llei jueva”: Ull per ull i dent per dent. En l’article també va defensar que els jueus portessin l‘Estrella Groga.

Feia dies que Hitler havia ordenat en secret que s’aprovés el pla per eliminar als jueus. El dia 11 n’havia parlat amb Heinrich Himmler i aquest ho havia explicat en el seu doctor Felix Kersten. El massatgista va anotar aquell dia que els últims dies havia intentat fer canviar d’opinió a Himmler d’aquella operació i l’havia avisat de les conseqüències nefastes que podria tenir de cara al futur. Segons Kersten, Himmler el va escoltar en silenci i preocupació. 

Al mateix temps, Goebbels va escriure en el seu Diari que havia rebut un detallat informe del OKW sobre les comunicacions i subministraments en el front oriental i que revelava les dificultats que tenien i que el clima els obligava a adaptar-se a mesures noves no planejades. 

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre va començar una gran ofensiva amb 50 divisions cap a Moscou. Sota un intens fred, el 4º Grup Panzer va atacar al 16º Exèrcit soviètic a Volokolamsk amb el 5º Cos d’Exèrcit i el 46º Cos Panzer al sud del 3º Grup Panzer. 

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen rodejar la ciutat de Sebastopol i varen conquerir la ciutat de Kerch, a l’extrem orient de la Península de Crimea.

A Egipte:

En el quarter general del 8º Exèrcit a Bagush, Alan Cunningham va cridar a diferents corresponsals de guerra, entre ells Alan Moorehead del Daily Express, per anunciar-los que en breu atacaria a les forces d’Erwin Rommel a Líbia i els va assegurar que tot dependria d’aquella batalla. 

15 de novembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Nuremberg va tenir lloc la primera deportació de jueus de la ciutat i, segons sembla, varen ser vistes amb entusiasme i aprovació per part de la població.


Hermann Göering li va dir en el comte Galeazzo Ciano que aquell any moriren de 20 a 30 milions de persones a la Unió Soviètica.


Joseph Goebbels va comentar que la situació política estaria determinada pel que pogués passar als Estats Units i va afirmar que la premsa nord-americana ja no mantenia en secret que l’objectiu del president Franklin Delano Roosevelt era unir-se a la guerra abans de l’any següent com a molt tard.


Una protesta pública dels bisbes Gröber, Berning i Preysing que s’havia d’emetre aquell dia de l’Església encontra de la persecució de l’Església per part de l’Estat i les vulneracions dels drets bàsics, com la llibertat i la propietat privada, va quedar cancel·lada a instàncies del cardenal Bertram.

A Estònia:

El comissari del Reich pels estats bàltics Hinrich Lohse va escriure que havia prohibit les execucions indiscriminades de jueus a Libau perquè no hi havia una justificació. Lohse demanava que se li aclarís si existia o no una ordre d’aniquilació de tots els jueus de l’est al marge de les seves edats, sexe o interessos armamentistes perquè ell era incapaç de trobar una directriu de tal calibre. Alfred Rosenberg li va respondre que era fonamental que no es tingués en compte les consideracions econòmiques per eliminar o no els jueus. Precisament, Rosenberg es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar, a més de la delimitació de competències, de l’anomenat problema jueu. Rosenberg va acceptar la idea de Himmler de que la qüestió jueva a l’Est quedés a càrrec de la Policia, tot i que el ministre va insistir en poder influir en la política general de l’Est.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear el Comissariat general de Nicolaev.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes varen poder tornar a avançar cap a Moscou després de quedar bloquejades els últims dies per culpa de les glaçades i per una forta resistència soviètica. El terra ferm, que declarava l’arribada de l’hivern, va permetre reprendre aquest avanç. El 3º Grup Panzer va atacar Kalinin, al nord-oest de Moscou. Al mateix temps, el 30º Exèrcit del Front de Kalinin intentava contraatacar, però el contraatac va ser aixafat pels blindats alemanys amb el suport dels Stukas del 8º Cos de l’Aire.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Ialta, i ja havien conquerit totalment Crimea, excepte Sebastopol.


La Divisió SS Calavera va comunicar que les pèrdues patides en combat equivalien al 60% dels efectius i que s’havien desmuntat totalment els quadres de caps i sots-caps. El comunicat seguia dient que una companyia havia perdut a tots els sots-caps, que caporals d’esquadra es veien incapacitats per atacar, que la defensa resultava poc fiable per la falta de la columna vertebral i que hi havia en la divisió diversos caps de companyia que no podien fer ja reconeixements davant del seu sector.

A Egipte:

Claude Auchinleck va llançar una ofensiva per aixecar el bloqueig de Tobruk.

En els Estats Units:

L’enviat especial japonès Saburo Kurusu va arribar a Washington per discutir, juntament amb Nomura, les exigències nord-americanes d’una retirada japonesa de la Indoxina francesa i el reconeixement oficial de Chiang Kai-shek com a líder de la Xina.

Precisament, el ministre de Guerra nord-americà, Henry L. Stimson, va anotar en el seu dietari que el problema capital que tenien era saber la manera com podrien obligar en els japonesos a disparar el primer tret sense col·locar-se en una situació massa perillosa.

A Japó:

El govern japonès va acordar l’estratègia bàsica per la guerra, que consistia en l’atac a Pearl Harbor i declarar la guerra als Aliats.

14 de novembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg molt probablement per parlar de l’anomenada qüestió jueva i dels futurs assentaments als territoris de l’Est. Hitler va aprovar els plans de Rosenberg.  

A Alemanya:

El Govern va prohibir en els jueus vendre els seus llibres. 

En el front oriental: 

El Einsatzgruppe B va declarar haver matat a 45.000 jueus des de que havia començat l’Operació Barba-roja. Aquesta xifra va augmentar quan es va acabar de completar l’estadística. A més, Franz Halder va anotar aquell dia que nombrosos presoners estaven morint per inanició cada dia i va afirmar que de moment no podien fer res per ells. Precisament, aquell dia unitats de la Wehrmacht i col·laboracionistes lituans varen assassinar a més de 10.000 jueus a la localitat de Slonim. 

En el sector central:

Heinz Guderian va visitar a la 167º Divisió d’Infanteria i va poder observar que faltaven camises per la neu, grassa per les botes, roba blanca i pantalons que abriguessin. Després, el coronel general va copsar que la 112º Divisió havia robat abrics i gorres de pell als soviètics i que solament eren reconeguts com a soldats alemanys per les seves insígnies. Fedor von Bock, en el mateix sentit, va anotar que tots els exèrcits s’estaven queixant de les dificultats per tenir nous subministraments com aliments, municions, combustible i roba d’hivern.

En el sector sud:

A Khàrkiv, els partisans varen destruir diversos edificis de la ciutat, entre ells el quarter general alemany en el número 17 del carrer Dzhersinski. 

A Itàlia: 

El comte Galeazzo Ciano va rebre un informe del ministre Joachim von Ribbentrop on es queixava que els obrers italians treballaven molt menys que els obrers alemanys.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador polonès Jan Kot es va reunir amb el dictador Iosif Stalin. L’ambaixador estava molt preocupat perquè trobava a faltar a uns 4.000 oficials polonesos i no sabia, com la resta del món, que aquests oficials havien sigut assassinats pels soviètics al bosc de Katin durant l’ocupació soviètica a Polònia. Kot li va explicar que havia dedicat molt de temps a la cerca d’aquells oficials i li va preguntar si havia alliberat a tots els presoners de guerra polonesos tal i com s’havia promès. Stalin li va contestar que miraria d’esbrinar què havia passat i li va preguntar si tenia les llistes exactes de les persones que faltaven. Kot li va dir que tenien tots els noms i, llavors, Stalin va agafar el telèfon i va ordenar que el posessin en comunicació amb l’oficina central del NKVD. El dictador soviètic va preguntar si havien sigut posats en llibertat a tots els presoners polonesos i després de rebre la resposta, no se sap quina va ser, va penjar el telèfon i li va comunicar que tots els oficials polonesos que es trobaven en territori soviètics havien sigut alliberats. A continuació, Stalin va parlar amb Kot de temes diferents.

13 de novembre de 1941

Dijous:

En el front oriental:

Les temperatures varen arribar a 20 graus sota zero i els soldats alemanys no estaven equipats per aguantar unes temperatures tan baixes. Davant les discrepàncies amb Adolf Hitler, Gerd von Rundstedt es va veure obligat a dimitir del seu càrrec com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Sud. Però el mal temps i les discrepàncies dels alts comandants amb Hitler no varen fer aturar l’ofensiva alemanya. En una conferència d’alt nivell del Grup d’Exèrcits del Centre es va assignar a l’exèrcit blindat del coronel general Heinz Guderian l’objectiu de tallar les comunicacions orientals de Moscou ocupant Gorki, a 400 quilòmetres a l’est de la capital soviètica. En aquesta conferència tots es varen oposar als plans del general Franz Halder presentats el dia 7 de novembre de 1941 en forma de memoràndum i on es demanava un atac al sud de la Unió Soviètica. Els objectius eren clars per als comandants, havia de ser la conquesta de Moscou la màxima prioritat, i es va aprovar l’atac amb el coneixement de que existien problemes logístics i dels enormes perills que hi havia en avançar en condicions contràries climatològicament als seus interessos i sense cap possibilitats d’assegurar l’arribada de provisions. El general Eduard Wagner va afegir que els presoners de guerra que no treballessin haurien de ser eliminats. Només els que treballessin podrien rebre aliments a través de les reserves de l‘Exèrcit de Terra.

En el sector nord:

El deteriorament de la situació a Leningrad va obligar a redir la ració a 300 grams per als obrers i 150 per a tots els demés.

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió entre els ministre Hermann Göering i Alfred Rosenberg amb el general de divisió Rudolf Gercke, comandant de transports de camp alemany, i altres diversos membres del Reichsluftfahrtministerium, el ministre de l’Aire va declarar que el destí de les grans ciutats soviètiques, sobretot de Leningrad, no tenien cap importància per ell. Göering va afegir que en aquesta guerra hi hauria el número de morts més gran des de la Guerra dels Trenta Anys i va afirmar que si el cereals que requisaven no es podia transportar des d’Ucraïna s’haurien d’utilitzar per alimentar als porcs. Göering no volia alimentar a la població autòctona.


Heinrich Himmler rebia el seu habitual tractament del seu doctor Felix Kersten, quan el doctor li va treure el tema de la cacera del 27 d’octubre i li va anunciar que la següent vegada el també participaria com a tirador. Himmler li va confessar que creia que no tenia cap tipus de sentit organitzar caceres de faisans quan s’estava en guerra, però li va dir que com a mínim aquella cacera havia servit per veure que el ministre Galeazzo Ciano era un mentider i un traïdor. Kersten va aconseguir aquesta vegada després del tractament canviar les sentències de mort a cadena perpètua de dotze holandesos, disset alemanys, vuit francesos, tres alscacians i dos suïssos. Parlant dels suïssos, Himmler li va confessar que Hitler volia annexionar Suïssa com havia fet amb Àustria, regalant la part italiana als italians, però que el pla se’n havia anat a norris per culpa del dictador Benito Mussolini i el seu gendre Ciano. Després, el doctor va ser convidat a sopar amb el propi Himmler i amb Rudolf Brandt per continuar parlant de Suïssa. Himmler els va explicar que ara per ara no podien ocupar aquell país neutral perquè necessitaven els homes que estaven en el front oriental.


El Govern va obligar en els jueus a registrar tots els seus aparells electrònics i aquell mateix dia varen tenir l’obligació d’entregar les seves màquines d’escriure, bicicletes, càmeres i prismàtics.  

A Polònia:

Hitler va ordenar en una nova directriu que els seus submarins es defensessin en cas d’un atac nord-americà en qualsevol mar.

A la Unió Soviètica:

20 alts oficials de l‘exèrcit soviètic, entre ells el general Grigorly Savchenko i Pavel Rychagov i la seva esposa, varen ser executats sense cap judici previ. Se’ls acusava de no obeir ordres.

En el Mediterrani:

Davant de les costes de Marroc, en aigües de Gibraltar, el U-81 comandat per Friedrich Guggenberger va atacar als portaavions Ark Royal i Argus mentre tornaven de Malta després d’haver-hi dut caces. L’Ark Royal va ser greument danyat i va arribar a 40 quilòmetres de Gibraltar quan de sobte es va declarar un foc a l’embarcació, que el va fer enfonsar juntament amb 70 avions.

En els Estats Units:

El Congrés va abolir la Llei de Neutralitat, que era un llastre per l’ajuda nord-americana a la Gran Bretanya i a la Unió Soviètica.

12 de novembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per planificar la conquesta de Moscou. El dictador no va tenir en compte alhora de determinar l’estratègia la temperatura. Aquell dia el termòmetre marcava -15 graus i era de preveure que amb l’hivern continuaria baixant dràsticament.

Tot i això, al migdia Hitler va explicar en els seus invitats que el bolxevisme estava acabat i va afirmar que donarien en els russos tot el que necessitessin si treballaven, però va assegurar que si no treballaven anirien a un camp de concentració i se’ls privaria de l’alcohol. Després d’aquesta reflexió, Hitler va explicar que el seu mite, Frederic II de Prússia, havia sigut exemplar per no haver deixat penetrar els jueus a Prússia Oriental.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats, on hi havia aquest cop Hugo Blaschke i el doctor Richter. El dictador va criticar que un cop acabada la Primera Guerra Mundial haguessin entrat en l’àmbit de l’economia mundial enlloc d’apostar per un sistema autàrquic perquè d’aquesta manera pensava que haguessin acabat amb l’atur i va assegurar que s’hi s’havia separat de Gottfried Feder era perquè no opinaven igual en aquest tema. Defensant el sistema autàrquic i el Pla Quadriennal, va assegurar que quan els negocis estaven en marxa entraven diners en les caixes de l’Estat i per això havia fet que tot aquell que obrís una nova empresa no tingués que pagar impostos. Parlant del futur econòmic del país després de la guerra, Hitler va dir que tot aquell que vengués a preus per sobre de la taxa seria enviat a un camp de concentració i va afirmar que el futur d’Europa passava per produir en les terres fèrtils d’Ucraïna. De la gent de l’est, a la qui va qualificar d’estúpida, Hitler va assegurar que els farien treballar en els treballs més durs i va afirmar que Heinrich Himmler seria en un futur el gran capatàs. El dictador va acabar el seu discurs dient que en els següents 10 anys haurien de suprimir totes les càtedres d’economia política a les universitats.

A Alemanya:

La Völkischer Beobachter va tornar a criticar en els seus articles a Franklin Delano Roosevelt i el varen definir com L’enemic jueu. 


Heinrich Himmler va ordenar a Friedrich Jeckeln que assassinés als 30.000 jueus del gueto de Riga. Jeckeln va dur a terme aquells assassinats el 30 de novembre.

A França:

El govern de Vichy va internar a Léon Blum, Édouard Daladier i Maurice Gamelin en un fort dels Pirineus, a Fort Portalet.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Mar Negre, aquell dia va tenir lloc un fort combat aeri-naval entre el 4º Cos de l’Aire i la flota del Mar Negre. Els alemanys varen destruir el creuer Chervona Ukaina i  varen causar danys en els destructors Sovershenni i Bezposhadni. Els alemanys no varen patir cap baixa. 

A Japó:

El govern japonès va prendre la decisió d’intentar arribar a un acord amb Alemanya si la guerra contra els Estats Units es feia inevitable per tal de fer participar en els alemanys en la batalla contra els nord-americans i aconseguir el compromís de no firmar la pau per separat.

A Finlàndia:

El govern finlandès va rebutjar una proposta nord-americana de firmar la pau amb la Unió Soviètica.