Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que creia que segons el dret natural el primer personatge de la nació tenia que ser el millor i va afirmar que a Romania era sens dubte Ion Antonescu. El dictador va aprofitar la crítica cap a Miquel I de Romania per afirmar que la monarquia era una forma de govern superada i va criticar l’aristocràcia en general, sobretot la de Turíngia.

A la tarda, Hitler va defensar que el NSDAP estigués apartat de la religió i va afirmar que quan hi havien problemes d’Estat les sotanes eren un perill per aquest Estat perquè, en la seva opinió, el clergat allistava als enemics de l’ordre establert. El dictador va assegurar que el cristianisme estava basat en nocions del passat de manera que ja no corresponia al nivell dels coneixements actuals. Per ell, els països amb una base cristiana com Itàlia i Espanya tindrien problemes per culpa de la seva religió. A continuació, Hitler va lloar la figura de Frederic el Gran per haver atacat l’Església, ja que havia interferit en els assumptes d’Estat i va criticar a Franklin Delano Roosevelt, a qui va acusar de francmaçó, de parlar del cristianisme quan no li tocaria. Per acabar el seu discurs, Hitler va augurar que el món del futur seria vegetarià.

En un moment d’aquell dia, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Heinrich Himmler i varen parlar de l’eliminació dels jueus. Després de l’entrevista, Himmler va tornar deprimit al seu despatx, on va rebre tractament del doctor Felix Kersten perquè el tractés dels seus dolors estomacals. Himmler sabia que la missió que tenia per davant seria complicada i complexa. Kersten, en sentir per primer cop que es parlava de la Solució Final, va quedar horroritzat i va avisar a Himmler de que s’estaven equivocant. El líder de les SS es va mostrar prudent perquè tampoc les tenia totes.

---

El Grup D del SD estranger a la RSHA va anotar aquell dia la conversació telefònica del banquer nord-americà Stallforth amb la seva secretària Boensel. El banquer li demanava que comuniqués en el senyor Ulrich von Hassell, anomenat en les negociacions Howe, que la seva proposta d’acabar amb Hitler havia tingut molt bona acollida. A més, li demanava que li digués si li seria possible traslladar-se acompanyat d’una persona autoritzada a Lisboa per celebrar una reunió amb certs dirigents nord-americans.

---

De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció al gueto de Minsk.

A Polònia:

En l’antiga festa nacional polonesa, a Varsòvia en els monuments dedicats a la lluita per l’alliberació varen aparèixer durant unes quantes hores engalonats amb banderetes poloneses. Entre aquests monuments hi havia l’estàtua de Poniatowski o el monument de l’Aviació.

En el Mediterrani:

Aquell dia va arribar a la zona del Mediterrani la 2º Flota Aèria del mariscal de camp Albert Kesselring i el comandament del 2º Cos de l’Aire amb l’objectiu d’atacar Malta. Aquell fet va deixar el 8º Cos de l’Aire del comandant Wolfram von Richtofen amb el control de totes les unitats de la Luftwaffe que quedaven en el Front de Moscou.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador soviètic Ivan Maiski es va presentar en el despatx del Gabinet de la Cambra dels Comuns amb una carta de Iosif Stalin. Després de llegir-la, Winston Churchill li va entregar a Anthony Eden i es va posar a donar voltes per l’habitació. Era una carta en la qual l’acusava de falta de lleialtat i d’entregar armes en mal estat. Després de parlar-ne crispadament, Churchill va esclatar i va retreure el to de Stalin i va avisar de que no estava disposat a tolerar-ho i que només se’n beneficiava Hitler d’aquestes picabaralles estèrils. Enfadat com poques vegades se’l va veure, va recordar que havia sigut ell qui havia ofert la seva ajuda a la Unió Soviètica el mateix 22 de juny i va assegurar que seguirien lluitant passés el que passés.

A França:

Aquell dia va morir el ministre de Guerra de Vichy, Charles Huntziger, en un accident d’avió.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va passar el dia reunit amb els seus invitats. Aquell mateix dia, Hitler va enviar una carta a Philippe Pétain en que li va assegurar que s’hi no hagués actuat a l’últim minut aquell 22 de juny Alemanya s’hagués col·lapsat i a França haurien triomfat els jueus francesos i el poble francès s’hauria vist sotmès a una catàstrofe terrible. 

A la nit, Hitler els va dir en els seus convidats que l’administració era el refugi dels talents mediocres i va demanar que el NSDAP seguís un camí oposat per no perdre talent. Parlant de condecoracions, el dictador els va confessar que per ell les que tenien més valor eren la Mutterkeuz, la Dienstauszeichnung i la Verwundetenabzeichen. Recordant els seus records de la Primera Guerra Mundial, Hitler els va dir que l’havia indignat que un jueu anomenat Guttmann, a qui va qualificar del pitjor dels covards, tingués la Creu de Ferro. Després de recordar per què es donaven i com eren les condecoracions, el dictador va proposar crear una Ordre del Partit que s’atorgués a casos excepcionals per eclipsar les demés condecoracions i va defensar que les distincions del NSDAP no fossin atorgades a un estranger.  

A Polònia:

El cap de la província de Varsòvia, Fischer, va emetre un comunicat semblant al del 15 d’octubre en el qual imposava la pena de mort als jueus que abandonessin el gueto de Varsòvia sense el corresponent salva-conducte. 

En el front oriental:

Walther von Brauchitsch va patit un atac de cor.

En el sector sud:

Els alemanys varen re-iniciar l’assalt a Sebastopol amb 60.000 homes, però es varen tenir que aturar al cap de deu dies.

---

En el Mar Negre, el creuer Mólotov s’estava enfrontant contra les tropes alemanyes a la zona de Feodosia, en el sud-est de Crimea, quan va ser atacat pels bombarders de la 6./Kg 26. El Mólotov va tenir que marxar per no ser destruït. 

A Líbia:

Des d’Alexandria, un sòlid comando secret compost per 50 homes varen pujar a l’interior de dos submarins amb la missió de segrestar a Erwin Rommel en l’Operació Flipper, que era comandada pel tinent coronel Geoffrey Keyes.

A l’Atlàntic:

Per primera vegada vaixells de guerra nord-americans varen escortar a un comboi de tropes britàniques en el trajecte Canadà– Extrem Orient.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va rebre l’ambaixador japonès Nomura i el diplomàtic Saburo Kurusu i els va comunicar que les condicions del primer pla japonès de demanar en els Estats Units que reconeguessin definitivament l’ocupació de la Xina del nord per part de Japó i els interessos japonesos en tot el sud-est asiàtic eren inacceptables.

A Japó:

L’Estat Major japonès va dictar l’Ordre d’Operacions número 1 per les Forces d’Atac, en la qual s’ordenava a tots els bucs de guerra japonesos que contemplessin els seus preparatius de combat per al 20 de novembre, i a les forces d’atac a Pearl Harbor que es reunissin davant les illes Kuriles. 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va expressar la seva ideologia imperialista explicant que els nous territoris ocupats hi havia més de 250 milions de persones que tenien que treballar per ell. Més endavant va donar les ordres de reclutar sense cap mirament als treballadors que fossin necessaris en els territoris ocupats perquè produïssin per Alemanya. Llavors, Hitler, que estava a Munic perquè el dia anterior havia pronunciat un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller, va tornar al quarter general de Rastenburg, on hi arribaria a la nit.

---

Continuant a la capital bavaresa, Heinrich Himmler va celebrar una festa en la que va ascendir a diversos dirigents de les SS i, després, va mantenir una breu reunió amb els gauleiter i Reichsleiter. 

---

El ministre Joseph Goebbels, que no creia que la campanya en el front oriental acabés en breu, va publicar un article en el Das Reich sota el títol Quan o com. El ministre va escriure que no tenien que preguntar-se quan arribaria la victòria, sinó que s’havien de preocupar de que arribés. Perquè arribés, va dir que es necessitava un gegantesc desplegament nacional de forces. Per augmentar el rendiment militar, pensava en una mobilització de la comunitat popular que agafés a tots els àmbits de la vida.

---

En una circular del cap de la Sipo i del SD, Heinrich Müller, dirigida a totes els departaments de la Policia de l’Estat, a tots els caps, comandants i inspectors dels camps de concentració, deia que s’havia pogut comprovar que durant les marxes a peu de l’estació al camp hi havia presoners soviètics que s’havien desplomat d’esgotament hi havien mort, i va demanar que no es permetés fets com aquells perquè no es volia que la població sabés res dels camps. Tot aquell reclús que es veiés clarament que no podria suportar una marxa havien de ser executats abans.

Al mateix temps, Karl Friedrich Trampedach, el director del Departament Polític del RKO, va presentar una queixa per escrit en el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est i a Hinrich Lohse, que es trobava en aquells moments a Berlín, contra els transports a Riga i a Minsk que s’havien anunciat. Uns dies més tard, Leibbrandt el va tranquil·litzar assegurant-li que es traslladarien als deportats més a l’Est.

A Letònia:

En el gueto de Dünaburg, 11.034 jueus varen ser eliminats pels alemanys.

En el front oriental:

En el sector nord:

Feia dies que no parava de nevar, però això no va impedir que les forces dirigides pel mariscal Wilhelm Ritter von Leeb conquerissin la ciutat de Tikhvin, situada molt a prop de Leningrad i un important terminal ferroviària, tancant d’aquesta manera l’accés a l’antiga capital dels tsars i condemnant a la gent a morir de fam.

En el sector central:

El mariscal Walther von Reichenau va dir-los taxativament en els seus soldats del 6º Exèrcit que havien començar a ser els venjadors per organitzar una guerra contra els seus enemics, a qui va definir com a bèsties assassines sense escrúpols, i va deixar clar que havien de tenir en compte que s’havien de tenir els mitjans per l’aniquilació d’aquests, a qui ara va anomenar assassins, i va assegurar que “aquesta gent” no s’adaptaven a ells.

---

Tot i les victòries, dins de l’Exèrcit les tensions augmentaven dia rere dia ja que es veia que el temps no els jugava cap favor. El coronel general Heinz Guderian va enviar una carta a la seva dona, on li va assegurar que havien subestimat als russos per l’extensió del país i la traïció del clima. El coronel general va acabar la seva carta dient-li que era la revenja de la realitat.

---

En el Mediterrani:

A les quatre matinada, l’Armada italiana escortava un comboi de set vaixells cap a Líbia, però el comboi es va topar amb la Força K britànica liderada pels creuers lleugers Aurora i Penélope, a 140 milles a l’est de Siracusa. Els britànics varen disparar ràpidament amb els seus canons de 152 mil·límetres i durant mitja hora varen sembrar el caos dins dels italians. Els britànics varen enfonsar o varen danyar greument a set vaixells mercantils que sumaven 39.000 tones i un dels sis destructors de l’escorta italiana. A la una del migdia, la Força K va arribar a Malta sense haver patit cap baixa i varen rebre les felicitacions de l’almirall Andrew Cunningham. Per la seva part, el comte Galeazzo Ciano va anotar enrabiat en el seu diari que els resultats eren inexplicables.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A última hora de la tarda, Adolf Hitler es trobava a Munic per pronunciar un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller per commemorar l’aniversari del Putsch de 1923. En el discurs, el dictador va assegurar que els soviètics havien perdut 10 milions d’homes i del 60 al 75 % de la seva capacitat industrial. A continuació, Hitler va amenaçar als seus enemics dient que la guerra podria durar tot el temps del món però, tot i que va afirmar que duraria tot el 1942, va dir amb contundència que l’últim batalló que quedaria dempeus seria l’alemany. Llavors, el líder alemany va insistir en el tema de que els jueus eren els culpables de la guerra i va confessar que estava preocupat perquè sabia que darrere de la guerra hi havia el jueu internacional. El dictador va recordar llavors la dita de Disreael de que la raça era la clau per la història del món. Segons Hitler, els jueus havien enverinat als pobles mitjançant el seu control de la premsa, la ràdio, el cinema i el teatre, i va declarar que els jueus s’havien assegurat de que el rearmament i la guerra beneficiessin als seus negocis i els seus interessos financers. A continuació, el dictador va acusar a la Gran Bretanya d’estar sota la influència jueva per atacar al poble alemany i la Unió Soviètica de ser el més gran servidor dels jueus. Hitler va insistir que sabia que l’Estat soviètic estava controlat per comissaris jueus i que Iosif Stalin no era res més que un instrument dels jueus. Continuant amb els seus atacs antisemites, el líder alemany va assegurar que aquesta lluita no només era una lluita per Alemanya, sinó per tot Europa, en una lluita que decidiria entre existència i aniquilació. Llavors, Hitler els va recordar que sovint havia profetitzat coses i els va assegurar que aquesta vegada Alemanya no capitularia. Canviant de tema, Hitler va ser molt crític amb el paper de la Gran Bretanya i va explicar que no tenia la intenció d’atacar als Estats Units, però els va amenaçar dient que si els seus vaixells de guerra nord-americans atacaven als submarins alemanys els dispararia sense contemplacions i va advertir de que tot oficial que incomplís amb el seu deure seria conduït davant un consell de guerra.

Heinrich Himmler va estar a la cerveseria i després va sopar amb els caps de companyia de les SS.

---

En un memoràndum alemany es varen exposar els objectius fonamentals de la política econòmica alemanya després de conquerir l’Europa de l’est. Segons el memoràndum, s’havia d’aconseguir els excedents productius més alts possibles a través d’una producció barata i d’un baix cost de manteniment de vida de la població autòctona, que només s’havien de centrar en poder subministrar per al Reich i els demés països d’Europa. D’aquesta manera es pensava no només satisfer la demanda europea d’aliments i de matèries primes, sinó també proporcionar al Reich una font d’ingressos que li permetés cobrir en unes quantres dècades una proporció significativa dels deutes que havia portat la guerra, lliurant d’aquesta manera gran part d’aquesta càrrega al contribuent alemany.

Hermann Göering va convocar a una reunió en el seu Ministeri de l’Aire per explicar els detalls d’aquest memoràndum. Alfred Rosenberg estava assegut a primera fila. El ministre de l’Aire els va explicar que no podien imposar una reducció alimentària a la població alemanya perquè els recordaria la fam que va passar bona part del poble alemany el 1916, provocant greus dificultats nutricionals, polítiques i miliars. Els va assegurar que a ell tant li feia la sort que patirien les ciutats de l’Est com Leningrad perquè aquesta guerra coneixeria la mortaldat en massa més gran des de la Guerra dels Trenta Anys. Göering va parlar en privat amb Rosenberg per parlar de l’ús dels presoners de guerra i enfortir el drets dels Comissariats del Reich a les societats monopolis.

---

Aquell dia va començar la segona fase de deportacions de jueus del Reich als guetos de l’Est. Aquesta segona fase va durar fins a mitjans de gener de 1942.

A Ucraïna:

A Rovno, els Batallons policials 96 i 320, continuant i acabant amb les matances del dia anterior a aquesta ciutat, varen assassinar un total de 21.000 jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen perdre la seva única via de provisions a Leningrad, envoltada per les tropes alemanyes des del setembre amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població, la via ferroviària entre Tivjin i Volkovstroie, a la riba meridional del llac Ladoga, quan les 8º i 12º Divisions blindades varen destruir la línia. Aprofitant la foscor, els carros de combat de la 12º Divisió Panzer varen entrar en els ravals del sud de Tijvin. Els soviètics varen fugir en massa.

En el sector central:

Per intentar frenar als alemanys, els soviètics varen crear el 10º Exèrcit que estava constituït per homes que en la seva majoria tenien entre 30 i 40 anys, el 65% sense entrenament militar.

A Itàlia:

Tot i que la victòria semblava a l’abast de les potències de l’Eix, el govern italià es va començar a preocupar quan varen saber les xifres sobre producció d’armament nord-americà. A més, aquell dia en el Mediterrani, entre Itàlia i Líbia, les forces aliades varen enfonsar un comboi de l’Eix. Nou de les deu embarcacions mercantils varen ser enfonsades. Un missatge xifrat d’Ultra, avalat pels vols de reconeixement de la RAF, havia informat de l’existència d’un comboi italià, la Força K, a la punta de la bota italiana.

A la Unió Soviètica:

Stalin va reprendre la correspondència amb Winston Churchill i el va acusar de mantenir una relació confusa entre les dues part. Pel dictador, aquesta confusió es devia a una falta d’entesa entre els dos països pels objectius bèl·lics i els plans per l’organització de la pau després de la guerra, i també perquè no existia cap tractat entre els dos països sobre l’ajuda militar a Europa contra Hitler. Stalin li va assegurar que si no posaven solució en aquests dos temes no hi hauria una confiança mútua. La carta acabava amb un nou retret en dir-li que els tancs, els canons i els avions que havien enviat estaven en molt mal estat, i que algunes parts dels canons arribaven en diferents embarcacions i els avions venien tan desprotegits que arribaven danyats.

En els Estats Units:

La preocupació italiana tenia els seus fonament, en els Estats Units l’expert nord-americà Vannever Busch va proposar a l’equip de govern del president Franklin Delano Roosevelt la construcció de la bomba atòmica.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va celebrar una reunió amb els caps militars i els va donar més ordres sobre l’ús dels obrers russos pels treballs pesats en el Reich. El ministre va impartir directives que exigien l’explotació sense contemplacions dels civils russos i dels presoners de guerra com a mà d’obra. Göering va deixar clar que el lloc dels treballadors qualificats alemanys seria en la indústria d’armament, mentre els treballs més feixucs i més qualificats serien per als russos. També va exigir que no hi hagués contactes entre russos i alemanys, ja que considerava que el treballador alemany sempre seria capatàs del rus. Entre els possibles càstigs, Göering va establir entre la supressió de les racions de menjar a l’execució per un batalló d’afusellament.

En una altra reunió, aquesta produïda en el Ministeri d’Afers Exteriors, es va parlar d’aprovar l’onzè decret promulgat a l’empara de la Llei de Nacionalitat del Reich que deixava en els jueus alemanys que estaven a l’estranger sense nacionalitat, inclosos els deportats.

---

Joseph Goebbels va anotar aquella nit en el seu Diari que acabava de saber que l’actor Joachim Gottschalk, que estava casada amb una dona jueva, s’havia suïcidat juntament amb la seva esposa i el seu fill. El ministre va deixar constància de que prendria les mesures adequades perquè no es difongués cap rumor “alarmant”.

---

Heinrich Himmler es va dirigir en el seu tren, el Heinrich, de Rastenburg a Munic per participar en els actes de l’aniversari del Putsch. 

---

La Völkischer Beobachter novament va treure titulars contra el president Franklin Delano Roosevelt.

A Bielorússia:

Els alemanys varen assassinar a 12.000 jueus a les a fores de la ciutat de Minsk i els varen enterrar en foses comunes per tal de deixar espai als jueus alemanys deportats.

A Ucraïna:

A Rovno, els Batallons policials 96 i 320  també varen assassinar als jueus de la ciutat entre aquest dia i el següent. En total els Batallons policials varen assassinar a Rovno a 21.000 persones en dos dies.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va decidir celebrar el 24è aniversari de la Revolució amb la tradicional desfilada militar amb centenars de soldats i tancs T-34 en el Mausuleu de Lenin de la Plaça Roja de Moscou, que estava coberta de neu en aquells moments. Aquell acte públic per commemorar l’aniversari de la Revolució d’octubre semblava una autèntica bogeria perquè les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de la ciutat. Però Stalin volia demostrar que volia i podia resistir a la ciutat, i que podien fer vida normal. El dictador va ordenar mantenir la normalitat per tal de que es veiés la capacitat de resistència del país. Des del Kremlin, Stalin va enviar un missatge radiofònic al poble soviètic i a l’Exèrcit en el qual va parlar de la resistència soviètica i va mencionar figures importants de la Història soviètica com Alexander Nevsky, Mijaíl Kutuzov i Vladimir Lenin, a més de que va prometre que aviat arribaria l’ajuda britànica i nord-americana. També va acusar als alemanys d’haver perpetrat pogroms contra els jueus i va a assegurar que ” en uns mesos, mig any o un any l’Alemanya de Hitler s’haurà enfonsat sota el pes dels seus crims”. Era el primer i únic cop que el dictador soviètic va parlar sobre el destí dels jueus. Lavrenti Beria i Viatxeslav Mólotov temien un atac aeri alemany i per això varen ordenar que les bateries antiaèries estiguessin presents i varen insistir en que els caces oferissin cobertura aèria.

Un cop acabada la desfilada, unitats de refresc es varen dirigir al front amb l’objectiu de defensar Moscou. Les acompanyava una milícia de voluntaris de la capital conformada per persones que no havien pogut entrar a les tropes regulars per excés d’edat, per falta de salut o perquè treballaven en feines claus pel funcionament de l’Estat. Alguns vestien amb uniformes militars, però d’altres vestien de paisà. Es creu que d’aquests 120.000 milicians, 100.000 varen perdre la vida.

En el front oriental:

L’Estat Major alemany va presentar el memoràndum sobre la segona ofensiva a l’Est. Els objectius, entre ells, hi havia l’ocupació de Maijop i un important fons de petroli en el Caucas. Les conquestes de Stalingrad i Gorki varen ser elaborades per Franz Halder i el seu equip.

---

En el sector nord:

Tal i com havien promès feia dos dies, la Luftwaffe va bombardejar aquella nit la ciutat de Leningrad. A més de bombes incendiàries, els alemanys varen llançar mines marines d’una tona que varen causar greus danys. Una de les mines va travessar el gruixut sostre de la Fortalesa Pere i Pau i va matar a 13 persones. A l’estació de tren Finlàndia varen saltar pels aires vagons plens de soldats, dones i nens a punt per ser evacuats. Una altra mina va impactar en el pont de ferrocarril a prop de Kushelevka i va interrompre el trànsit entre Leningrad i el llac Ladoga. Els alemanys només varen perdre un Ju-88 pilotat per l’alferes Harry Kollrarczig del KG 77.

---

Tot i la intensa nevada, les 8º i 12º Divisions blindades alemanyes varen ocupar Lipnaia Gorka, un petit poble situat a només 10 quilòmetres de Tivkin.

En el sector central:

Gràcies a les baixes temperatures i a la glaçada d’aquella nit, les tropes alemanyes varen poder tornar avançar cap a Moscou després de setmanes de lluita amb el fang.

En el sector sud:

En el Mar Negre, bombarders de la 6./KG 26 varen enfonsar l’embarcació de passatgers Armenia, que estava evacuant soldats i refugiats des de Sebastopol. De les 5.000 persones que anaven a bord només en varen sobreviure vuit.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar que els Estats Units ampliaven les ajudes de la Llei de Préstec i Arrendament a la Unió Soviètica, i que oferia un crèdit de mil milions de dòlars sense interessos a pagar en cinc anys a comptar a partir d’aquell dia fins al final de la guerra. Al mateix temps, el govern nord-americà va enviar un ultimàtum de deu punts al Japó.

Precisament, els diplomàtics japonesos Nomura i Saburo Kurusu es varen reunir amb Cordell Hull per intentar arribar a un acord entre els dos països.

Dijous:

En el Reich:

A França:

Reinhard Heydrich, preocupat perquè havien demanat l’expulsió dels seus homes a França, Helmuth Knochen i i Hans Sommer, per haver participat en els atacs contra les sinagogues parisenques la matinada del 3 d’octubre, va dictar que el seu representant a París no havia informat d’aquella acció. Al final, Sommer i el general Thomas varen ser expulsats, però Knochen va poder conservar el seu càrrec. 

A Alemanya:

L’actor Joachim Gottschalk, la seva esposa i la seva filla es varen suïcidar després de que les dues rebessin una ordre de deportació pel fet de ser jueves. 

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Adolf Hitler per respondre-li la carta que el dictador alemany li havia enviat una setmana abans. El dictador italià li va explicar que també creia que el bolxevisme estava eliminat, però que estava convençut de que els nord-americans intervindrien en la guerra amb un cos expedicionari a Egipte.

En el front oriental:

En el sector central:

A la nit, en tots els sectors del Grup d’Exèrcits del Centre varen baixar en picat les temperatures i va començar a gelar. A Moscou, els soviètics varen celebrar el 24è aniversari de la Revolució, tot i que tenien els alemanys a només 60 quilòmetres. A l’estació de metro Maiakovski, que feia de refugi dels bombarders alemanys, es varen reunir com era costum els delegats del Soviet de Moscou, els representants del Partit, dels sindicats i de l’Exèrcit. Allí, Iosif Stalin, enmig dels aplaudiments, es va posar dret i va pronunciar un discurs en el qual va declarar que durant els últims quatre mesos havien mort 350.000 persones, 378.000 havien desaparegut i 1.020.000 havien quedat ferides, però que els alemanys havien perdut a 4.500.000 dels seus homes. A més, va dir que estava convençut de que les reserves alemanyes s’estaven esgotant i que ells encara no havien començat a utilitzar-les. Llavors va esmentar l’aliança amb la Gran Bretanya i els Estats Units i va dir que el règim soviètic s’enfortiria. En el final del seu discurs va exclamar que els alemanys volien una guerra d’extermini contra el poble soviètic, i que per tant a partir d’ara havien de matar a tot alemany que trepitgés el seu territori sense pietat.

---

Com el dia anterior, els alemanys varen bombardejar les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki. 

---

A Klimovichi, al sud-est de Maguilov, els alemanys varen dur a terme una altra massacre. Varen enviar els joves a treballar a la destil·leria mentre els policies, seguint instruccions dels alemanys, varen començar a treure a vells i nens jueus de les seves cases i els varen ordenar que agafessin objectes de valor i roba d’abric. Llavors se’ls varen endur en grups a garatges propers a un hospital per després portar-los a les afores de la ciutat, darrere del riu Kalinitsa, prop del vell aeroport. 900 persones varen ser executades a prop del riu. Els nens varen ser assassinats a cops de pala. Alguns soldats alemanys varen advertir a una noia jueva de 15 anys, Alla Levina, perquè escapés. Una nena petita, Faina Manevich, va aconseguir escapar-se de la mort en el fossat d’execució gràcies a que un major la va amagar entre el seu fusell i el seu braç.  

En els Estats Units:

El govern nord-americà va concedir un crèdit de 10.000 milions de dòlars a la Unió Soviètica per comprar dins de la Llei de Préstec i Arrendament.

---

El NDRC va confirmar, tal i com havien fet els seus homòlegs britànics del Comitè MAUD, que era factible fabricar una bomba de fissió amb una inversió d’entre 50 i 100 milions de dòlars, que hauria de dedicar-se principalment a la separació dels isòtops. 

En el Pacífic: 

L’almirall Fuchida va fer l’últim assaig general abans de l’atac de Pearl Harbor. L’atac va ser simulat des del més mínim detall: l’esquadra atacant estava composta per sis portaavions i 350 avions, i els vaixells que farien de blanc es trobaven a més de 300 quilòmetres, com estaria a Oahu. Els dos primers assajos anteriors havien anat malament, però aquest va anar tot bé.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, el Standartenführer SS Hugo Blaschke i el doctor Richter, i els va advertir de que els criminals comuns significaven un problema greu en temps de guerra perquè els joves queien al front mentre ells, els criminals, estaven fora de perill i ho va relacionar amb la rendició de 1918. Com a remei, Hitler demanava la pena de mort per tots aquests criminals perquè considerava que no es podien tornar ciutadans útils i, a partir d’aquí, va criticar el sistema penitenciari. Hitler també va confessar que era partidari dels càstigs corporals als joves abans que penes de presó.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, menys amb Himmler que ja no hi era, i els va afirmar que els soldats de Cèsar eren vegetarians i va defensar que l’home podria viure més anys, entre 140 i 180 anys, s’hi s’alimentés d’aliments crus i va criticar la dieta amb aliments esterilitzats relacionant-la amb el càncer. Després d’uns comentaris racistes sobre la “inferioritat racial de la classe baixa anglesa”, Adolf Hitler es va exaltar i va tornar a atacar als jueus. El dictador va afirmar que aquella era la guerra més estúpida que havien començat els britànics i que, després de la derrota, es produiria un brot d’antisemitisme a la Gran Bretanya i va augurar que el final de la guerra portaria la caiguda del “jueu”. Hitler va insultar als jueus acusant-los de falta de capacitat i creativitat en tots els aspectes de la vida menys en dos: mentir i enganyar, i va continuar el seu atac antisemita dient que tot edifici jueu s’enfonsaria si no se li permetia tenir seguidors i va exclamar que sempre havia dit que els jueus “eren el diable més estúpids que mai havien existit”. Tornant a insultar-los encara amb més força, va acusar als jueus de no tenir un verdader músic, un pensador, i va afirmar que no tenien ni art ni res, i va reafirmar-se en les seves acusacions dient que els jueus eren mentiders, falsificadors i uns impostors, i va afirmar que si havien arribat a algun lloc havia sigut per la simplicitat dels qui els rodejaven. Per acabar, el líder alemany va dir que si els aris no “netejaven” als jueus, aquests no serien capaços de veure la porqueria que els cobria als ulls i va afirmar de nou que podien viure sense jueus, però que ells, els jueus, no podien viure sense ells, els aris.

---

Martin Bormann va prohibir que els presoners de guerra soviètics fossin enterrats d’una forma digne.

---

En el gueto de Lódz va arribar-hi des del Reich 20 transports que portaven 19.593 jueus, acabant d’aquesta manera la primera fase de deportacions.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Luftwaffe va llançar milers de pamflets a Leningrad prometent celebrar l’aniversari de la Revolució Russa, el 7 de novembre, amb bombarders de terror. Però els soviètics, amb el general de divisió Aleksandr Novikov al comandament de les forces aèries del nord-oest, es varen anticipar a l’atac alemany i varen atacar les bases dels bombarders alemanys.

En el sector central:

Una divisió alemanya va arribar a la carretera de Plavsk, a Tula, amb el seu Estat Major a cavall per la falta de carburant i per culpa del fang. Fedor von Bock va anotar en aquella jornada que havien arribat a una temperatura de 29 graus sota zero.

---

Els alemanys varen bombardejar, tant a la nit com el dia, les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki. El dia següent varen repetir l’acció.

A Japó:

Des de Tòquio, Hideki Tojo i uns quants ministres claus es varen reunir amb l’emperador Hirohito per revisar els plans militars, que ara incloïen el pla de Pearl Harbor de l’almirall Isoroku Yamamoto. Després de diverses deliberacions i d’algunes preguntes sobre els aspectes pràctics del pla, tot el govern japonès va decidir que si els nord-americans no complien les seves condicions d’acceptar l’extensió de l’Imperi japonès abans de que acabés el mes començarien les operacions militars contra Estats Units, Gran Bretanya i Països Baixos. Hirohito, per la seva part, va voler saber quan s’informaria als comandants de camp dels plans militars, ja que era una necessitat mantenir-los fins llavors en secret. El general Sugiyama li va respondre que les instruccions detallades començarien el 7 de novembre, però li va deixar clar que seria molt complicat calcular fins quan podrien mantenir l’operació en secret. L’emperador li va demanar no lluitar en masses fronts a la vegada, però el general li va dir que seria necessari reforçar les unitats al llarg de la frontera de Xina amb la Unió Soviètica, tot i que no era partidari de traslladar tropes a la zona de Xangai.

Durant la reunió, l’emperador en persona va autoritzar l’atac sobre Pearl Harbor i, ràpidament, es va difondre el missatge. En seguit, a Hawaii, en el port de Honolulú, l’embarcació japonesa Taiyo Maru, que des de l‘1 de novembre de 1941 estava al port per observar Pearl Harbor, va marxar cap a Japó.

Cordell Hull va saber aquell mateix dia que Tojo havia fixat pel 25 de novembre l’aplaçament de la firma eventual per un acord entre Japó i Estats.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat va rebre la notícia de que el portaavions Indomitable havia embarracat a les Índies Occidentals i que patia diversos danys. Tot i això, no varen aturar al Prince of Wales, que es dirigia a Singapur per defensar la ciutat fortalesa d’un possible atac japonès.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va aprovar una nova Llei del Treball per als jueus, on el treballador jueu perdia tots els seu drets i podia ser acomiadat d’un dia per l’altre. A part de cobrar el salari diari mínim, el treballador jueu no podia reclamar cap tipus de benefici social ni cap compassió econòmica. En canvi, els treballadors jueus tenien que entregar pràcticament la meitat del seu salari en forma d’impostos i pagaments per beneficis socials. Al mateix temps, Walther Funk va establir els canals administratius obligatoris per quedar-se les propietats dels jueus deportats per part de les autoritats locals, regionals i centrals del Ministeri.

---

Hermann Göering va aprovar que la distribució setmanal d’aliment per als ciutadans no treballadors de l’Est no excedís a 1,5 quilograms de pa, dos quilograms de patates i 70 grams de greix. Els nens menors de 14 anys rebrien la meitat de la ració.

---

Otto Bräutigam va informar de la impressió negativa causada pel discurs d‘Erich Koch davant els oficials del OKH i el OKW.

A Polònia:

En el gueto de Lodz ja s’havien produït 20 transports de jueus i ja s’havia aconseguit arribar a la xifra de l’objectiu de la deportació. Precisament aquell dia va sortir de Praga un tren amb deportats jueus que es va dirigir a Lodz.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Luftwaffe va enfonsar l’embarcació Konstructor en el llac Ladoga i com a resultat varen morir 200 persones, la majoria dones i nens que fugien de la fam de Leningrad.

En el sector central:

Tot i l’avanç de les tropes alemanyes cap a Moscou, a les afores de la capital soviètica la temperatura va descendir fins als 35 graus sota zero, fet que portaria greus conseqüències als alemanys perquè no estaven preparats per unes temperatures tan baixes.

A Japó:

L’emperador Hirohito li va proporcionar a Kido un detallat informe sobre les futures accions militars i li va ordenar preparar un informe especial per quan envaïssin Tailàndia.

A la vegada, el diplomàtic japonès Saburo Kurusu va abandonar Tòquio per unir-se a Nomura a Washington per tal d’enfortir l’equip negociador amb el govern nord-americà.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va manifestar la seva idea de canviar els noms geogràfics eslaus per noms alemanys. Pensava que amb l’ocupació de les desolades terres d’Ucraïna serien més boniques quan les haguessin posat a treballar.

A Alemanya:

Alfred Rosenberg es va reunir amb el ministre danès Gunnar Larsen, que aquest li va preguntar si creia necessària una intervenció danesa en el conflicte. Rosenberg li va respondre que si, ja que els danesos eren excel·lents enginyers, gerents d’explotacions… i creia necessari crear un comitè danès. Després d’aquesta trobada, Rosenberg va ordenar en el representant de la Societat Nòrdica a Copenhaguen que es posés en contacte amb Larsen.

---

Ernst von Weizsäcker va presentar la seva patent en nom de l’Institut Kàiser Guillem sobre l’energia nuclear sota el títol: Tècnica d’extracció d’energia, producció de neutrons i manufactura de nous elements a través de la fissió de l’urani o d’elements més pesats relacionats amb ell. En cap cas va parlar de bombes o explosius nuclears.

En el front oriental:

El Einsatzgruppe C va calcular en el seu Informe d’Activitats número 128 que havien assassinat a 75.000 jueus des de juliol fins octubre, però s’afirmava que amb tot s’havia fet evident que aquest mètode no acabaria amb “l’anomenat problema jueu”. L’Informe es va distribuir a través de 55 còpies.

En el sector sud:

La Wehrmacht va conquerir el Kursk.

En els Estats Units:

En una conferència de premsa, Franklin Delano Roosevelt els va dir en els periodistes que no desitjaven declarar la guerra contra Alemanya perquè actuaven en legítima defensa. El President va afirmar que trencar les relacions diplomàtiques no serviria per res i que era més útil que es mantinguessin com estaven.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A mitjanit i matinada, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, on hi havia Heinrich Himmler, i els va explicar que a Àustria la policia criminal estava per sobre de tota sospita i va acusar el seu antic país d’estar “contaminat” per la mentalitat balcànica. Parlant del passat del NSDAP, quan encara no havien arribat al poder, Hitler va assegurar que les seves SA tenien elements extraordinaris que el seguien amb una confiança cega i va criticar durament a la burgesia. Parlant de la ideologia nacionalsocialista, el dictador va demanar no oblidar-se de les masses i no convertir la nova societat en una de tancada i va afirmar que volia en el seu voltant a gent valenta, disposats a anar fins al final en les seves idees, tot el contrari de la “mentalitat” burgesa. Comparant aquesta societat en una unitat militar, Hitler va dir que tot militar necessitava un cap qualificat i va afirmar que si Alemanya no havia tingut lloc un esdeveniment com la Revolució francesa era perquè havia tingut Frederic el Gran i Josep II. A continuació, Hitler va afirmar que l’Església protestant era més productiva que la catòlica.

A la tarda, Hitler va explicar en el seu entorn que l’idioma alemany seria l’idioma d’Europa d’aquí 100 anys i que els països de l’est, del nord i de l’oest aprendrien l’alemany per comunicar-se amb ells sempre i quan la lletra anomenada gòtica deixés d’existir. Parlant del futur dels territoris de l’Est que pensava ocupar, Hitler va assegurar que substituiria els noms geogràfics eslaus per noms alemanys. A continuació, el dictador va comparar l’època que els tocava viure amb l’època de l’Imperi Romà.

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht va ocupar les ciutats del Kursk i Artémivsk.

---

En el Mar Negre, tres Ju-88 del KG 51 varen atacar al creuer Voroshílov, que, després de rebre l’impacte de tres bombes, va quedar fora de servei durant mesos.

A Japó:

L’emperador Hirohito els va preguntar en els seus caps d’Estat Major en quantes baixes calculaven que hi hauria en les imminents ofensives militars. La Marina va respondre que consideraven que perdrien un cuirassat, dos creuers pesats, quatre creuers lleugers i 800 avions. L’emperador els va recordar que també havien de tenir en compte les baixes de terra. El general Sugiyama el va tranquil·litzar en totes les preguntes que feia. Hirohito a continuació va preguntar pel calendari operatiu a la zona de la Xina i Hong Kong i els va recordar que si actuaven massa aviat perdrien el factor sorpresa i l’atac a Malàisia fracassaria. Sugiyama de nou el va tranquil·litzar, però llavors Hirohito li va preguntar com podria afectar el mal temps en els desembarcaments previstos. Sugiyama li va respondre que per aquest motiu havien previst no fer un atac massiu aeri inicial a Malàisia i que a Filipines no esperaven problemes climàtics. A continuació, l’emperador es va dirigir a Osami Nagano per preguntar-li quina era la data límit de la Marina per atacar Pearl Harbor. L’almirall li va respondre el dia 8 de desembre, però l’emperador es va fer un embolic amb els canvis d’horari, ja que la data límit del 8 de desembre a Hawaii era el 7 de desembre. Nagano li va confirmar que atacarien el diumenge perquè tothom estaria cansat després del cap de setmana i li va recordar les nits alcohòliques que hi havia a Pearl Harbor els dissabtes a la nit. L’emperador llavors va voler saber si tot estava planejat perquè passés de forma simultània, però Nagano li va dir que era complicat per les grans distàncies en que s’atacaria i li va demanar amagar les intencions bèl·liques perquè els atacs fossin una sorpresa. L’almirall li va afegir que les primeres etapes de la guerra serien més ferotges que qualsevol experiència viscuda a la Xina, degut a la presència d’avions i submarins enemics, però li va assegurar que si desembarcaven amb èxit la victòria estava assegurada i acabarien aviat amb la guerra. A més, li va recordar que havien d’impedir que els nord-americans utilitzessin les bases soviètiques. L’emperador, per acabar, li va demanar a Nagano que recordés la possible amenaça que significava els submarins amb bases en els ports australians i els danys que podrien causar als transports de petroli japonesos.