Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Al matí, el comte Galeazzo Ciano va arribar al quarter general de Rastenburg, on va ser rebut primer pel ministre Joachim von Ribbentrop i després per Adolf Hitler, que l’esperava a l’entrada del barracó fortificat. Durant la reunió, Hitler li va explicar que el seu següent objectiu era conquerir el Caucas i que estava segur de que ja havien destruït gran part de l’exèrcit soviètic i del seu material bèl·lic. El líder alemany també li va parlar de la suposada influència de la propaganda jueva a Llatina Amèrica. Ciano, per la seva part, li va relatar que la “propaganda jueva” presentava la situació interna d’Itàlia com a funesta i li va voler deixar clar que era mentida.
Hitler s’enganyava a ell mateix, ja que pensava que la campanya a la Unió Soviètica havia acabat, però no era l’únic culpable de no mirar més enllà perquè els seus arguments varen convèncer al comte Ciano, que després de la reunió va trucar al dictador Benito Mussolini per explicar-li que havia trobat a un Hitler de molt bon humor, en bona forma, i li va comentar els plans i les previsions optimistes dels alemanys.
A la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler i amb Reinhard Heydrich. El dictador els va dir que s’havia de fer alguna cosa amb els jueus i els va deixar anar aquesta frase:
No són dolents els rumors que ens atribueixen un pla d’exterminar als jueus, el terror és una cosa saludable. La temptativa de crear un Estat jueu serà un fracàs.
Després de parlar de l’ordre de Himmler de principis d’agost de traslladar a la força a les dones jueves fins els pantans, el dictador els va dir que els jueus, a qui va definir com a raça criminal, eren els responsables de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial amb dos milions de morts a la seva consciència i, que, per tant, no podien queixar-se del tracte que rebien per part dels alemanys. Hitler va dir a més que la guerra acabaria amb l’eliminació dels jueus, que estaven escrivint la història de nou, des de la perspectiva racial, i va afirmar que la gent només retenia del passat el que volia trobar-hi allí. De nou, el dictador va assegurar que el bolxevisme actuava com el cristianisme, que va acusar d’haver destruït la cultura antiga, fent que els seus fidels ignoressin el que succeïa a la resta del món. Tornant a atacar als jueus, el dictador va assegurar que els jueus haguessin eliminat a Schopenhauer, Nietzsche i Kant, i va augurar que si els bolxevics triomfessin aquells homes caurien a l’oblit o serien presentats com a criminals i bandits. Fent una revisió del passat, Hitler va assegurar que no havia sigut Neró qui havia incendiat Roma sinó els cristians-bolxevics, a qui també va culpar de l’incendi de París durant la Comuna de 1871 i de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. A continuació, el líder alemany va assegurar que era molt millor viure en una zona catòlica que en una protestant i va afirmar que a Àustria el protestantisme estava lliure d’intolerància. També els va explicar que havien de facilitar que la gent pogués deixar la fe i no haguessin de pagar la contribució religiosa durant un any més un cop haguessin deixat de creure i va posar l’exemple de Joseph Goebbels, que quan es va casar amb la protestant Magda Goebbels es va negar a pagar a partir de llavors la contribució religiosa, i va assegurar que l’Església l’havia atacat a ell per haver fet de testimoni en aquella boda. Parlant del divorci en mencionar el cas de Magda, que era divorciada quan es va casar amb Joseph, el dictador va assegurar que en aquest aspecte estava més avançada Àustria perquè no veia en el divorci un pecat i va relatar-los el divorci d’Ernst Rüdiger von Starhemberg, que per poder-se divorciar l’Església li demanava el pagament de 250.000 schillings que va tenir que pagar la Heimwehr perquè l’afectat no tenia suficients diners. Continuant parlant de l’Església, Hitler va assegurar que en l’actualitat molts sacerdots abandonaven l’Església, tot i que també els va confirmar que en ella hi havia un nucli dur que es resistia. El dictador també els va confessar que s’oposava que s’utilitzés la força contra les monges, tot i que es va queixar de que a Alemanya hi haguessin dos milions més de dones que homes i va definir el paper de la dona com el de la cuidadora de la llar dins d’un matrimoni amb fills. Hitler va assegurar que les dones que no tenien fills perdien el cap. Després del llarg monòleg, Hitler va sopar aquella nit amb Himmler i Heydrich.
A Alemanya:
Preveient una guerra de guerrillers entre els soldats alemanys i la població conquerida, els alemanys varen aprovar un decret que deia que l’enemic havia de ser aniquilat per complet, sense contemplacions ni misericòrdia, sota un total menyspreu i sense sentiments. A Berlín, en l’Informe de Situacions de les Operacions a la Unió Soviètica, es va registrar, entre altres execucions, la de 627 jueus que havien sigut afusellats a Shklov, a més de 813 persones amb problemes mentals i 3.000 jueus assassinats en el gueto de Vítebsk.
El pilot Franz von Werra va morir en un accident quan volava a bord d’un Messerschmitt.
A Letònia:
El doctor Eberhard Wetzel, del Ministeri dels Territoris de l’Est Ocupats, va enviar una carta a Hinrich Lohse, comissari del Reich en el Bàltic, afirmant-li categòricament que no existien objeccions a la gasificació dels jueus dels guetos d’Ostland que fossin considerats no aptes per treballar. Wetzel també va enviar una carta a Alfred Rosenberg per dir-li que s’havia d’informar a Lohse de que Viktor Brack havia ofert la seva ajuda per la creació dels allotjaments necessaris, així com dels aparells de gas, en els camps de concentració, i que Adolf Eichmann havia autoritat aquell procediment i havia anunciat la creació de camps a Riga i a Minsk per dur a terme tal operació. També es portarien els jueus del Vell Reich, que havien de ser enviats a Litzmannstadt, així com a altres camps, amb l’objectiu de fer-los servir més endavant per treballs a l’Est, sempre hi quan fossin aptes pel treball. Wetzel també el va informar de que de moment no feia falta utilitzar els mètodes de Brack per aquells jueus que no fossin aptes pel treball, ja que creia que ara només se’ls havia de separar per sexes i enviar-los als camps. A la primavera, continuava Wetzel, serien traslladats més a l’Est. Precisament, aquell dia, els Einsatzgruppen havien assassinat només en els Estats bàltics a 135.567 persones.
Precisament, aquell dia el sergent major de les SS, Helmut Rauca, el comandant de la secció jueva en la Gestapo a Kovno, va informar al Consell Jueu de Kovno de que tota la població, unes 27.000 persones, tenien que reunir-se el 28 d’octubre a les sis del matí a la plaça Demokratu per dur a terme una redistribució de les racions de menjar entre aquells que treballaven per als alemanys per una banda, i els que no treballaven per una altra; els no treballadors serien traslladats a un gueto més petit, segons Rauca.
A la ciutat de Riga, les tropes alemanyes van començar a deportar els 30.000 jueus de la ciutat i de les poblacions veïnes en el gueto que havien construït en un barri de la ciutat. El gueto era molt petit per cobrir a tanta gent i estava envoltat per filferro perquè no escapessin. Qualsevol individu que s’apropés a la reixa de filferro corria el risc de ser disparat per un guàrdia, a més de que els guàrdies tenien autorització per disparar de nit a l’atzar s’hi ho creien convenient. Mentre els jueus eren empresonats al gueto i deixaven buides les seves antigues cases, els alemanys varen aprofitar-ho per confiscar les seves propietats i els varen robar tot el que els va interessar.
A la vegada que es perfilava el genocidi jueu, Franz Rademacher, un funcionari de l’Estat a Sèrbia, va afirmar en el seu informe que a partir del moment en que fos tècnicament possible practicar l’anomenada solució total del “problema jueu”, els jueus serbis restants, unes 20.000 persones calculava, haurien de ser transportats per via fluvial als camps de l’Est. Aquell mateix dia, Rademacher va rebre una carta d’un dels seus amics, Paul Wurm, un periodista del Der Stürmer, que li va explicar que durant un seu viatge de retorn de Berlín s’havia trobat un antic camarada de Partit que treballava a l’Est en la qüestió jueva i que l’hi havia confessat que en un futur pròxim, gran part “de la misèria jueva seria exterminada a través de mesures especials”. La carta acabava dient-li que la solució final equivalia a la mort.
En el front oriental:
En el sector central:
Amb les victòries alemanyes, el Grup d’Exèrcits del Centre va tenir el camí lliure per arribar a Moscou, però l’avanç es va alentir per culpa del fang, fet que va permetre en el general soviètic Gregori Zhukov preparar-se per la defensa de la capital soviètica. Fedor von Bock va escriure que la divisió del Grup d’Exèrcit s’havia quedat aturada pel mal temps i que els soviètics estaven guanyant temps per la seva defensa i preveia que aquest fet no portaria res positiu per ells.
Per altra banda, el 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya, que es trobava a Ruza, va rebre l’ordre d’ocupar, a través d’un assalt a Zvenigorod, la segona línia de defensa russa davant de Moscou. Mentrestant, la capital russa va ser atacada pels alemanys, que varen produir l’últim atac aeri contra la capital russa amb vuit avions.
El grup de tancs que liderava el general Paul Ewald von Kleist va passar a denominar-se 1º Grup de Tancs.
En el sector sud:
A Ucraïna, les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la ciutat de Khàrkiv. Aquesta vegada els soviètics varen ser més hàbils i just abans de que caigués la ciutat varen agafar tots els equipaments de les fàbriques i ho van transportar en tren als Urals per construir-hi noves les fàbriques.
A la Gran Bretanya:
El Prince of Wales, amb el comandant Tom Phillips a bord, acompanyat de dos destructors, va salpar a alta mar amb l’objectiu d’arribar a Singapur per defensar-la de possibles atacs japonesos.
Diari del Tercer Reich 