Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar de forma descarada dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.

---

En el camp de concentració de Gross-Rosen varen ser executats un grup de presoners soviètics.

---

Wilhelm Keitel va sol·licitar l’expulsió del Obersturmführer SS Hans Sommer, el governador Helmuth Knochen i també del general Thomas acusats d’haver participat en els fets del 3 d’octubre quan es varen atacar unes sinagogues de París. Keitel va apuntar que Knochen havia de ser expulsat perquè els francesos havien sigut castigats per un delicte pel qual el verdader instigador era el representant del SD a França.

A França: 

Les autoritats franceses varen afusellar, com a represàlia per la mort de dos oficials alemanys, a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Bordeus, Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.

En el front oriental:

En el sector central:

El setge cap a Moscou continuava i  la 258º Divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3º i 29º divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.

---

A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del 4º Exèrcit romanès. En total hi varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de Marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a pràcticament 5.000 jueus i comunistes des de les faroles o els pals de telègrafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasius penjats al coll de les víctimes. També es varen detenir a aproximadament 30.000 jueus durant els següents dos dies, que varen ser forçats a abandonar la ciutat per anar a la localitat de Dalnic, on 19.000 d’ells varen ser metrallats en quatre grans naus. 

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar de que es produïa una brutal batalla a la perifèria occidental de Khàrkiv i que per tota la ciutat hi havia incendis.

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar el tercer comboi britànic amb 200 caces i 200 carros de combat pesats. 

 

 

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va afirmar que s’havia evolucionat molt poc si un pensava en les opinions que sostenia el cristianisme i va afirmar un cop més que cristianisme era una encarnació del bolxevisme “destructor” i va comparar la caiguda de Roma amb la bolxevització a través dels jueus. El dictador va assegurar que Jesús no era jueu i que havia sigut l’apòstol Pau qui havia falsejat les ensenyances de Jesús per destruir l’Imperi. A continuació, Hitler va defensar que els romans havien sigut tolerants amb les demés religions i va assegurar que Sant Pau havia sabut aprofitar la situació per dirigir la seva lluita contra l’Imperi Romà i que ara els sacerdots feien el mateix que Sant Pau incitant als creients a lluitar contra l’Estat. Tornant al seu antisemitisme, Hitler va afirmar que els jueus veneraven i seguien venerant l’or, que la seva religió no tenia cap tipus de metafísica i va assegurar que Roma preferia abans als germànics que als jueus, però que no va poder evitar ser bolxevitzada. Comparant aquella època amb l’actual, Hitler va narrar que a la Unió Soviètica els jueus deportaven a centenars de milers d’homes per deixar les dones abandonades als homes d’altres regions per organitzar un mestissatge a gran escala. El líder alemany va continuar assegurant que els jueus seguien torturant en nom del bolxevisme, igual que havia fet cristianisme, i va concloure el seu relat antisemita dient que s’hi eradicaven als jueus, a qui els va anomenar plaga, estarien fent una bona obra per la humanitat.  

A la nit, Hitler va rebre a Heinrich Himmler i es va reunir amb el seu entorn. El dictador els va assegurar que si fos per ell viuria de forma senzilla, però que com a Führer i cap d’Estat tenia unes obligacions i va exclamar que ningú li podia parlar en ell de la senzillesa prussiana, ja que sinó recordaria de quina manera Frederic el Gran havia administrat la hisenda de Prússia. Rememorant l’època de la República de Weimar, Hitler, després de comparar-se amb Benito Mussolini, va assegurar que el cap d’Estat de llavors havia de demanar a cada ministre que li prestés el seu personal quan rebia als diplomàtics i va afirmar que en la Nova Cancelleria hi hauria d’haver 200 cotxes de gama alta amb xofers. A continuació, el dictador va assegurar que sempre li havia agradat Berlín i va recordar que en els dos permisos de 10 dies que va tenir en la Primera Guerra Mundial els havia volgut passar a la capital alemanya, tot i que ell vivia a Munic. Després de lloar Berlín, Hitler també va dir que el problema que tenia la capital era que tenia una població massa barrejada i va afirmar que esborrarien tot el que trobava de mal gust de la ciutat i que la reconstruirien per tornar-la una rival per la ciutat de Roma. Per construir aquesta nova capital, Germània, en la qual va descriure tota classe de monuments, els va explicar que utilitzaria el granit i va assegurar que en 10.000 anys tots els seus edificis continuarien dempeus. Canviant de tema, Hitler va dir que era obra seva que hagués “triomfat” la idea de la raça i va assegurar que ell, que es va definir com a constructor, havia donat als alemanys una base de cultura sòlida. A continuació els va confessar que ell era cap de guerra contra la seva voluntat, però que ho tenia que ser perquè considerava que no hi havia ningú a part d’ell que pogués obtenir millors resultats i va afirmar que tenia l’esperit guerrer d’un pagès quan defensava el seu patrimoni. Hitler va assegurar que les batalles que estaven tenint, tal hi com havia succeït en el passat, quedarien oblidades, però que els monuments que construirien desafiarien el temps com el Coliseu romà i va assegurar un cop més que Berlín seria un dia la capital del món i que Viena era una ciutat bella.

A Alemanya:

Aquell dia varen començar les deportacions dels 11.500 jueus que vivien a Colònia. En total es varen fer 18 trasllats.   

---

Erhard Milch va anunciar davant de 200 representants de la indústria, que, a partir d’aquell moment, els Focke Wulf 190 s’encarregarien en una proporció de tres a un respecte el Me 109.

A França:

El diari francès Le Phare va sortir editat amb un comunicat que deia que “uns criminals” a sou de Londres i Moscou havien matat el dia anterior al comandant de Nantes per l’esquena. El diari explicava que encara no s’havien detingut als assassins i que com a represàlia s’havia ordenat l’afusellament de 50 ostatges i amenaçava de que en el cas de que els assassins no fossin detinguts abans del 23 d’octubre de 1941 serien afusellats 50 ostatges més. L’article portava la firma d’Otto von Stülpnangel. Aquell mateix dia, Von Stülpnangel va enviar una carta a Reinhard Heydrich indicant-li que els atemptats del 3 d’octubre de 1941 havien sigut efectuats per francesos que es movien dins del cercle de Deloncle, però va acusar a l’Obersutrmführer Hans Sommer d’haver-los proporcionat els explosius des de Berlín i d’estar al corrent de l’atemptat. A més, Von Stülpnagel va acusar a Sommer de reunir-se amb els autors de l’atac immediatament després de l’assalt i va senyalar a Helmut Knochen de donar una versió inexacte dels fets.

A Iugoslàvia:

Els alemanys varen iniciar la massacre de Kragujevac. La 717º Divisió d’infanteria va assassinar a 2.778 persones civils, entre serbis, jueus, comunistes i gitanos, molts d’ells dones i nens, d’edats de 16 a 60. Aquesta matança es va produir després d’una emboscada a prop del poble de Gorni Milanovac el 16 d’octubre, on les forces alemanyes es varen enfrontar a les forces partisanes de Josef Tito, deixant 10 soldats alemanys morts i 26 ferits. La 717º Divisió va seguir l’ordre emesa pel mariscal de camp Wilhelm Keitel, que deia que per cada soldat alemany ferit matarien a 50 comunistes i que per cada soldat alemany mort matarien a 100 comunistes. A més, tal i com varen deixar constància en el seu Informe de Situació de les Operacions Número 120, la unitat especial que actuava a Sèrbia va afusellar a 2.200 serbis i jueus com a represàlia per l’atac a un tren a prop de Topola, on varen perdre la vida 22 soldats alemanys. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys es varen fer amb el control de les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic, després de setmanes de combats.

En el sector central:

De dia, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Moscou. 

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va ocupar la ciutat de Stalino.  

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar que estaven sent atacats al nord i nord-oest de la ciutat de Khàrkiv per petits grups de combat amb el suport dels blindats. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic li va confiar a Gregory Zhukov la defensa de la capital.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, de forma profètica, va advertir que parlar de la retirada de Napoleó Bonaparte era amenaçada amb que es fes realitat.

A Alemanya:

A Munic es va arrestar a totes les persones que deien que preferien al príncep Guillem, per la gràcia de Déu, que l’idiota de Berchtesgaden, fent referència a Hitler.

---

La Berliner Illustrierte Nachtausgabe va informar de que un jueu d’Hamburg anomenat Markus Luftgas havia sigut condemnat a dos anys de presó per vendre ous en el mercat negre. Quan Hitler va llegir la notícia va exigir que Luftgas fos condemnat a mort, tal i com va ser. 

---

De Frankfurt va sortir un comboi carregat de jueus direcció al gueto de Lódz.

A França:

A Nantes varen assassinar a través d’assassins a sou al comandant alemany de la ciutat, Karl Holtz. Els alemanys varen culpar als jueus i varen executar a 50 ostatges per aquell assassinat.

A Ucraïna:

Els alemanys varen crear els Comissariats generals de Yitomir i de Kiev.

En el front oriental:

En el sector central:

El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian i el 2º Exèrcit varen destruir al 3º Exèrcit soviètic a Briansk, a uns 380 quilòmetres de Moscou. Els alemanys continuaven avançant cap a Moscou i els combats amb els soviètics es produïen a les proximitats de les poblacions de Mozhaysk i Malayroslavets. El Grup de Guderian en aquell moment només es trobava a 60 quilòmetres de Moscou.

---

Fedor von Bock va anotar que li causava una terrible impressió les desenes de milers de presoners de guerra soviètics que marxaven cap a Smolensk. Von Bock va escriure que aquelles persones tenien un aspecte famèlic i que molts d’ells morien pel camí i va afirmar que de moment no podien fer res per ells.

En el sector sud:

A Ucraïna, unitats de la policia i milícies ucraïneses varen assassinar amb extrema crueltat a 8.000 jueus en la coneguda Matança de Borrisov. Precisament, aquell dia, el Einsatzkommano número 5 va recomptar un total de 15.110 persones executades fins llavors .

---

El 6º Exèrcit de Walter von Reichenau va obrir camí a poc a poc a través de la zona industrial de l’oest de Khàrkiv, però encara estaven a tres quilòmetres del centre de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va promulgar un decret en el qual advertia a la població de que tot aquell que alterés l’ordre públic seria arrestat i jutjat davant un tribunal militar i que s’afusellaria a l’acte a provocadors, espies i qualsevol persona que provoqués disturbis.

A Iugoslàvia:

Franz Böhme, el comandant general de Sèrbia, va dir que els diversos èxits dels soldats alemanys en els últims temps havien fet que es radicalitzés la duresa de la Wehrmacht a Sèrbia.

A Japó:

Hirohito va elogiar l’elecció de Kido de posar Hideki Tojo com a nou primer ministre en detriment del príncep Higashikuni.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que era clau que la gent tingués molts fills, com a mínim quatre, i va assegurar que quan sabia que una família havia perdut dos fills en el front hi intervenia directament. Per defensar aquesta alta natalitat, el dictador va assegurar que els éssers excepcionals, els genis, molt sovint eren el cinquè, el setè, el desè o fins i tot el dotzè fill.

A la tarda, Hitler va defensar que l’art en construir edificis era un dels oficis més antics del món i va defensar una estandardització de les noves vivendes i, al mateix temps, va assegurar que en un futur no hi haurien diferències de voltatges entre barris com Moabit i Charlottenburg. Hitler va defensar l’estandardització per, segons ell, millorar les condicions de vida dels alemanys.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que el món antic havia sigut tan pur, serè i lluminós perquè no coneixia ni el cristianisme ni la sífilis. El dictador, tornant a donar un discurs antisemita, va assegurar que el tema de la mobilització cristiana dels esclaus en l’Imperi romà era una manipulació dels jueus bolxevics per destruir l’estructura de l’Estat.  

---

En el gueto de Lódz varen arribar-hi més jueus deportats de Luxemburg. 

En el front oriental:

El comandant de la 707º Divisió d’Infanteria, el general major Bechtolsheim, va llegir en els seus homes que els jueus eren els seus enemics mortals i que d’acord amb el sentit cultural d’Europa no eren persones, sinó homes educats per ser bèsties que havien de ser aniquilades. Al mateix temps, el Batalló Policial 322 va assassinar a Mogilev a 3.700 jueus.

En el sector central:

Els alemanys varen ocupar Mozhaisk, a 90 quilòmetres a l’oest de Moscou.

---

A la ciutat de Smolensk, els alemanys varen dur una gran massacre sobre els presoners soviètics, deixant els carrers de la ciutat coberts de cadàvers.

En el sector sud:

Les tropes alemanyes del 1º Grup Panzer varen ocupar la ciutat de Taganrog, a la costa del Mar d’Azov i a prop de Rostov. Per intentar fer-los front, 16 Il-2 Shturmovik del 4 ShAP varen enlairar-se i varen atacar a una columna de la 13º Divisió Panzer i destruir, segons els informes, nou vehicles.

---

Les columnes d’avanç del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau varen entrar a la zona industrial de l’oest de Khàrkiv. Els soldats varen poder copsar com els soviètics havien desmantellat o destruït la indústria de forma sistemàtica. Al mateix temps, en el centre de la ciutat, l’últim dels trens que transportava material de Khàrkiv va sortir de l’estació.

---

---

Des de l’inici de l’Operació, els alemanys havien fet fins aquell dia a 673.000 presoners i s’havien apoderat de 1,242 blindats i 5.412 peces d’artilleria.

A la Unió Soviètica:

A la ciutat de Moscou es va proclamar l’estat d’emergència davant l’arribada imminent dels soldats alemanys, que es trobaven a només 100 quilòmetres. Aquell dia es trobaven a la ciutat de Moshaisk. Iosif Stalin va confiar el comandament de la ciutat al general Gregory Zhukov i, per la seva sort, arribaven reforços des de les regions del nord i del sud i de l’exterior. En total arribarien 900.000 homes sense cap tipus d’entrenament militar. Al mateix temps, els britànics varen enviar un centenar de caces, 140 carros pesats, 200 tanquetes lleugeres, 200 fusells anti-carro i 50 canons pesats. A més, els civils varen ser obligats a construir línies defensives. Tot i l’ajuda que arribava, la situació era desesperada pels soviètics. Lavrenti Beria preguntava en el Kremlin com podien defensar Moscou sinó tenien res, absolutament res, va exclamar per escrit, afegint que els havien aixafat. Però la defensa soviètica no només es va basar en la capital soviètica, ja que a través de tot el front oriental els soviètics estaven preparant posicions defensives i mobilitzaven a tota la població del país perquè donés suport a la defensa. Qui es resistia era empresonat i 40.000 persones varen acabar a la presó durant aquests dies i prop de 900 varen ser afusellades. El Comitè de Defensa Estatal va advertir en un decret que “tot aquell que provoqués algun disturbi seria acusat sense dilació i portat davant un tribunal militar”. Els espies i els demés agents que incitessin a la revolta havien de ser afusellats.

A Romania:

En resposta a la carta de Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves de Romania, de l’11 d’octubre de 1941 en què es queixava de que la deportació jueva significava la mort, Ion Antonescu li va dir en una carta oberta a la premsa romanesa, que durant l’ocupació bolxevic els jueus havien denunciat als “bons romanesos”, entregant-los a les orgies dels russos i portant el dolor a les llars romaneses. Antonescu li assegurava que cada dia treien dels subterranis de Chisinau cossos horriblement mutilats i li preguntava si s’havia preguntats quants havien caigut assassinats d’una forma covarda i quants havien sigut cremats vius. El dictador romanès li va afegir que aquests actes, els quals va descriure d’odi, estaven fomentats per la bogeria que els jueus havien mostrat cap al poble romanès. Amb l’únic propòsit de demostrar que els jueus eren uns salvatges, Antonescu li va escriure en la postdata un relat on suposadament un soldat ferit de Piatra Neamt havia sigut enterrat viu per ordre i a la vista dels comissaris jueus, tot i les seves súpliques de que no ho fessin perquè tenia quatre fills.

A la Gran Bretanya:

Després d’un extens interrogatori per part d’un agent britànic del SOE, Jean Moulin va arribar finalment a Londres.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre a l’arquitecte Albert Speer i l’escultor Aron Breker. El dictador va culpar als jueus per, segons la seva opinió, haver portat la Gran Bretanya a la guerra i va afirmar que Winston Churchill només era un titella dels jueus, a qui va acusar de només voler la guerra pels seus negocis. Hitler va defensar llavors el sistema autàrquic i va qualificar d’error la política econòmica que es va seguir després de la Primera Guerra Mundial tornant al sistema de mercat. El dictador va assegurar que en la nova Alemanya no hi faltaria mai de res, excepte el cafè i el te, i que volia que tothom participés en aquesta nova economia. De les colònies, Hitler va afirmar que no hi tenia cap interès excepte de Camerun. El líder alemany va parlar amb enyorança dels dies passats en el quarter general de Felsennest, França, i va recordar els ocells de la zona, les vistes i les esquadrilles d’avions.

A Alemanya:

El govern alemany va acabar una primera fase de deportacions de jueus alemanys a les zones conquerides de l’Est. Precisament, aquell dia el primer transport amb 1.000 jueus va abandonar Berlín direcció a Lódz. Al mateix temps i preparant-se per les següents deportacions, Heinrich Himmler va emetre l’ordre de prohibir tota l’emigració jueva des del Reich.

Precisament, Joseph Goebbels va ser informat per un dels seus informadors dels “gegantescos” afusellaments de jueus que tenien lloc a Ucraïna. També va saber que aquests assassinats eren incomprensibles per part de la població local i el ministre va considera que aquell fet era perquè el bolxevisme havia anat suavitzant “l’instint antisemita” dels pobles ocupats pels soviètics.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit alemany va ocupar Kalinin, al nord de Moscou, i Kalunga, al sud, després de dures batalles.

En el sector sud:

Els homes del Einsatzgruppen Grup D, que operaven a Crimea, varen ordenar que tots els jueus es reunissin en un patí i que portessin menjar per tot el dia, les seves coses de valor i les claus de les seves cases. Després els varen traslladar a un quarter soviètic desèrtic i, a continuació, varen dur 500 homes, molts d’ells ja molt grans, en columnes fins a un magatzem llunyà al koljoz Màximo Gork. Les dones i els nens varen viatjar en camions. Un cop tots junts els varen dur en grups de 100 a una rasa antitanc, on els ordenaven que es despullessin i s’asseguessin al marge de rasa per ser disparats.

Al mateix temps, en les instal·lacions de salut mental de Kiev, els membres del Einsatzkommano 5 varen assassinar a 300 interns jueus. Segons un informe, arrel d’aquests assassinats molts membres del Einsatzkommando varen presentar problemes psicològics.

---

Continuant a Crimea, l’11º Exèrcit va poder avançar de nou gràcies a que la II./JG 3 i la III./JG 77 varen estar tot el dia atacant les aeronaus soviètiques que tan mal havien fet a l’11º Exèrcit en els últims dies. Però ni amb la Luftwaffe al cel els alemanys varen poder aturar els atacs aeris soviètics. El 54º Cos d’Exèrcit va patir més de 1.200 baixes en els seus intents per obrir pas.

---

El temps va tornar a millorar i les carreteres es varen començar a assecar després de les pluges dels últims dies. Els alemanys ràpidament varen començar a obrir pas a través de les posicions de l’exèrcit soviètic.

A la Unió Soviètica:

Després de dies de forta incertesa i quan tothom havia donat per fet que Moscou seria abandonada, es va restablir l’ordre i es va acabar el pànic dels moscovites. Tot i això, el neguit continuava entre la població. Tement que amb l’apropament de les tropes alemanyes a Moscou hi pogués haver una revolta popular, Lavrenti Beria va ordenar l’execució de 28 presoners de la presó de Lublianka; entre ells tres antics comandants de les forces aèries: Aleksandr Loktionov, Yakov Smushkevich i Pavel Richagov.

A última hora d’aquella nit, Iosif Stalin va tornar a la seva datxa de Kuntsevo i es va trobar amb el seu personal preparant-ho tot pel trasllat del dictador. Un tren especial estava a punt per treure’l de Moscou. Però Stalin els va anunciar que no volia sentir a parlar de cap evacuació i que es quedaria a la capital fins la victòria. El líder soviètic va tornar a la capital i va fer saber als seus escortes que no abandonaria Moscou i que tots ells es quedarien amb ell. Sí que es va preparar un búnquer que reproduïa molt fi de digne el despatx que ocupava en el Kremlin.

A Romania:

Romania es va annexionar la Moràvia ucraïnesa que va passar a dir-se Transnistria.

A la Gran Bretanya:

El científic James Chadwick va enviar una carta a un seu company del Ministeri de Provisions en el qual es va queixar de que tant els britànics com els nord-americans no s’estaven prenent prou seriosament el secret de la bomba atòmica i els va avisar de que s’havien de donar els passos necessaris per evitar que els alemanys descobrissin que passarien a l’etapa de fabricació.

A Japó:

Després de les detencions del 10 d’octubre i del 15, els japonesos varen detenir als espies Max Clausen, Richard Sorge i Branko Voukelitch. Els espies varen parlar de les seves activitats als seus captors, tot i que en un principi Sorge es va resistir. És molt probable que els torturessin perquè parlessin, tot i que també és possible que xarressin per esgotament anímic.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al dinar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el dictador romanès Ion Antonescu era un gran aliat per Alemanya, ja que el considerava un home de gran classe, i que amb la caiguda d’Odessa la guerra pràcticament hauria acabat per Romania. El dictador va assegurar que Antonescu havia acabat amb al corrupció i que ara tenia la missió de construir el seu Estat basant-se en l’agricultura. Per tal de garantir la supervivència de l’Estat, Hitler va narrar-los que s’havia de tenir un exèrcit incorruptible, una política i administració reduïdes al mínim i l’expulsió dels jueus.

A la tarda, Hitler va reunir-se amb el ministre Fritz Todt i Fritz Sauckel i va tornar a parlar amb els seus convidats de la seva idea “d’europeïtzar” Rússia i els va tornar a insistir de que tenia pensat construir carreteres que conduirien fins al sud de Crimea i fins al Caucas per tal de que els alemanys poguessin anar aquells territoris amb facilitat. Hitler volia convertir tota la Unió Soviètica en una colònia alemanya, la volia germanitzar, i estava convençut de que amb vint anys a Ucraïna hi podrien anar a viure vint milions d’habitants de diferents països occidentals, tot i que, hipocondríac com era, va afirmar que ell ja no hi seria per veure-ho. De la població autòctona d’aquells països per Hitler només eren una nosa i tenia molt clar, i així ho va expressar quan va dir que haurien de passar per sobre d’aquells pobles i s’haurien d’extingir. El líder alemany va assegurar que s’estaven alliberant per complet dels jueus, a qui va qualificar de destructius, i va confirmar que s’ocupava d’aquest assumpte amb fredor i va comentar que no tenien absolutament cap obligació cap a aquells pobles i que esperava que només aprenguessin a entendre les senyals de trànsit de les autopistes que pensava construir per tal de no atropellar-los. A continuació, Hitler va continuar defensant la seva idea de germanitzar tots aquells territoris de l’Est a través de l’emigració d’alemanys. El dictador va assegurar que a ell tant li feia el que poguessin dir d’ell sobre com havia aconseguit el seu objectiu i que estava feliç per haver donat en el poble alemany el que li faltava per afirmar la seva posició en el món. A continuació, Hitler li va demanar a Todt que ampliés el seu programa de construcció de carreteres i xarxes de ferrocarrils i li va assegurar que de mà d’obra no li faltaria.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que no havia dormit les nits del 10 de maig de 1940 i la del 22 de juny de 1941. Després de narrar-los que durant el maig de 1940 el clima era la seva principal preocupació, el dictador els va rememorar aquells dies i la bellesa de Felsennest. De l’Operació Barba-roja, Hitler els va comentar que en aquells moments no sabien què els esperaria perquè, en la seva opinió, el bolxevisme havia suprimit qualsevol tipus de civilització i va afirmar que no sentiria cap tipus d’emoció si destruïa ciutats com Kiev, Moscou o Sant Petersburg. En aconseguir la victòria, Hitler els va assegurar que faria construir a Berlín monuments que proclamarien la glòria del seu Exèrcit.

---

En el gueto de Lódz va arribar-hi procedent de Praga un tren carregat amb jueus deportats. 

A Itàlia:

A Roma, Magda Goebbels gaudia d’uns dies a la capital italiana acompanyada per la seva cunyada i va ser rebudes amb tots els honors pel govern italià. Magda va aprofitar que era lluny del seu marit, Joseph Goebbels, per mantenir una aventura amb Karl Hanke, que també l’acompanyava en el viatge. Per la cort italiana sortien rumors i xafarderies que deien que Magda no era un esposa fidel i que s’havia anat al llit amb molts dels assistents dels mítings del NSDAP en el Sportpalast de Berlín. Fins i tot alguns varen dubtar de que els sis fills de la parella fossin de Joseph.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els espanyols de la Divisió Blava varen aconseguir la primera victòria a Leningrad quan el 269º Regiment del coronel José Martínez Ezparza va creuar el Vóljov, tot i que varen ser obligats a retrocedir d’immediat per un contraatac soviètic. En aquell primer combat la Divisió Blava va registrar 139 morts i 434 ferits.

En el sector central:

El dia va acabar amb victòria alemanya en la doble batalla a les ciutats de Viazma i Briansk. Els alemanys varen aniquilar a nou exèrcits soviètics i varen empresonar a 663.000 homes.

---

De dia, els alemanys varen llançar 11 bombes contra la ciutat de Moscou. A la tarda, els alemanys varen atacar els trens que es dirigien al sud de la capital soviètica.

En el sector sud:

Un canvi de temps, amb intenses nevades, pluges i boires, va complicar el pas dels soldats del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau cap a Khàrkiv. Però els soviètics preveien que aquell Exèrcit conquerís la ciutat i, per aquest fet, la Stavka va ordenar replegar el Front Sud-oest 120 quilòmetres a l’est de la línia Khàrkiv-Belgorod.

---

A Crimea, He-111 del KG 27 es varen dirigir cap a una flota soviètica que evacuava gent i material d’Odessa. Abans de que la interceptessin, les VVS ChF varen enviar els seus MiG-3 contra els alemanys i es va produir un combat aeri. Els alemanys varen entrar al port de Taganrog.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de que circulessin diversos rumors que deien que el dictador Iosif Stalin havia fugit, es va anunciar que el líder soviètic es trobava a Moscou. La notícia va enfortir la moral de la població i la majoria va pensar que la ciutat estava salvada. Tot i que Stalin es va quedar a la capital, el govern soviètic es va establir a Kuybyschev.

A l’Atlàntic:

Un U-Boot va atacar al destructor nord-americà Kearney matant a 11 nord-americans.

A Japó:

El tinent general Hideki Tojo va ascendir al poder i va fer un govern militar amb el suport dels caps de l’Estat Major de l’Exèrcit i de la Marina.

A Iran:

Després de diversos dies amb l’armistici firmat, els Aliats es varen retirar de Teheran, però el país es va dividir de manera efectiva entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica durant tota la guerra. Els soviètics es varen estacionar en el nord i els britànics varen tenir el control del país fins a Hammad i a Qazvin.

Dijous:

A la Unió Soviètica:

A Moscou la situació era molt precària; els soldats alemanys es trobaven a uns 150 quilòmetres de la capital, i la ciutat només estava defensada per 90.000 soldats. Un comunicat oficial explicava que durant la nit del 14 al 15 d’octubre de 1941 havia empitjorat la situació i que els alemanys havien llançat contra l’exèrcit soviètic enormes efectius de tancs i d’infanteria motoritzades. Davant d’aquelles informacions, el govern soviètic va decidir començar a evacuar la població i, fins i tot, Iosif Stalin va pensar seriosament en fugir de la capital i marxar cap a Juibisheb, a 650 quilòmetres a l’est de Moscou, cap als Urals. De fet, ja tenia un tren blindat esperant la seva decisió de marxar, però, mentre debatia sobre si quedar-se o no, el seu personal va començar a portar en el tren el material de comunicacions del Kremlin i, a la nit, varen pujar-hi tots els membres de l’Estat Major de Stalin esperant que el seu líder acceptés fugir de la capital. A última hora, Stalin va decidir quedar-se i es va fer baixar tot el material que s’acabava de pujar i els membres de l’Estat Major varen tornar al seu lloc de treball. El dictador soviètic volia demostrar que ell es quedaria a lluitar fins l’últim moment i esperava que el poble davant d’aquella decisió no deixaria caure la capital a mans dels alemanys. A la vegada, Ràdio Moscou, després de dies de silenci, va tornar a emetre per comunicar que la situació era greu i va recomanar a tots els residents abandonar a capital.

Els moscovites en veure que es transportava fora de la ciutat a material i a alts càrrecs es varen indignar pensant que els abandonaven i alguns varen cridar consignes contra els dirigents soviètics. El NKVD va intentar sufocar els disturbis amb les seves armes i varen abatre a més de 200 persones, la xifra més alta en un sol dia des de 1938. Obrers, armats amb martells i pales, varen atacar als oficials del NKVD, agents de policia i caps i dirigents locals del Partit.

Centenars de moscovites es varen dirigir a l’estació de trens per fugir, però només es varen trobar un caos absolut, amb gent anant d’una banda a l’altra. A la nit, les autoritats varen omplir d’explosius el Teatre Bolshói.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, el 49º Cos Panzer i el 1º Grup d’Exèrcits alemany varen atacar als soviètics. En aquest atac i va participar per primer cop la Divisió Blava, integrada com la 250º Divisió d’Infanteria.

En el sector central:

Les tropes del general Gotthard Heinrici es varen veure obligades a aturar-se per culpa del mal estat de les carreteres, plenes de vehicles de motor destruïts i el número de cavalls morts.

En el sector sud:

A Ucraïna, a Lubny, a Nadvornaya, grups d’Einsatzgruppen (equips mòbils de matança) i del Batalló policial 133 van agafar a més de 1.000 jueus (nens dones i homes) del poble per reunir-los en un camp obert, on després serien assassinats a trets. Abans de ser executats, un fotògraf alemany no va parar de tirar-los fotografies.

---

Les tropes alemanyes, juntament amb soldats de l’exèrcit romanès, varen conquerir Odessa amb el seu gran port. Tot i la conquesta, els romanesos varen patir un gran número de baixes, però per ells la gesta era tan important que es va celebrar amb una desfilada sota l’Arc de Triomf de Bucarest. Per no ser eliminades, les tropes soviètiques eren des de feia dos dies evacuades per mar. Els alemanys no es varen adonar fins aquell dia de la maniobra soviètica i quan ho varen veure varen enviar tots els bombarders disponibles per atacar a la flota de rescat. Però els caces soviètics, a més dels canons antiaeris de les embarcacions, varen evitar que els alemanys ataquessin. Degut a la confusió, els alemanys quan varen tornar varen notificar haver enfonsat sis carregadors i causat danys en altres vuit i una torpedera. Però, en realitat, els alemanys només varen enfonsar el vaixell Bolshevik.

---

El 1º Grup Panzer, després de rebre el suport dels caces, va entrar a Taganrog. Els alemanys també varen entrar a Stalino, Donetzk.

En el Reich:

A Alemanya:

A partir d’aquell dia els jueus que vivien a les grans ciutats varen ser reunits per ser deportats a l’est. Els primers jueus alemanys, una vintena de combois, varen arribar a la tarda en el gueto de Lodz provinents de Viena, Praga i Luxemburg.

A Iugoslàvia:

Les forces partisanes del guerriller Josef Tito varen fer una emboscada als alemanys a prop del poble de Gorni Milanovac, provocant la mort de 10 soldats alemanys i ferint-ne a 26. Davant d’aquella emboscada, els homes de la 717º Divisió d’infanteria varen ser mobilitzats al poble de Kraguejavec, on varen escollir a diversos civils que serien assassinats el 21 d’octubre de 1941.

A l’Atlàntic:

A la nit, el destructor nord-americà Kearny, que havia anat a ajudar a un comboi atacat per submarins, es va llençar contra un d’ells. Els alemanys varen respondre ràpidament amb els torpedes, que varen matar a onze homes de la tripulació, les primeres víctimes de guerra del conflicte entre nord-americans i alemanys.

A Japó:

Aquell dia es va formar el govern de Hideki Tojo, fins llavors ministre de Guerra, després de la dimissió del primer ministre, el príncep Fuminaro Konoye, que era contrari a la política bel·ligerant del país. Konoye, que el dia anterior havia anunciat la seva dimissió a l’emperador Hirohito, va comunicar per carta les seves raons al Consell d’Ancians. Però l’emperador no va fer cas a l’últim consell del seu primer ministre de nomenar en el seu lloc al príncep Higashikuni perquè, aconsellat per Kido,  no volia que un príncep imperial declarés la guerra provocant la ira del poble contra la família imperial. Per aquest fet, i sota la proposta de Kido, es va nomenar a Tojo com a primer ministre.

---

Al mateix temps, els alemanys varen demanar a través de Soemu Toyoda a Nomura, en un missatge que va ser interceptat pels nord-americans, que el govern japonès presentés a Cordell Hull una versió suavitzada sobre les relacions entre japonesos i nord-americans.

---

A Tòquio, els japonesos varen detenir a l’espia Richard Sorge en veure que passava informació a Moscou sobre els seus plans. Just abans de ser arrestat, Sorge va informar a Moscou sobre l’imminent atac japonès a Pearl Harbor.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany, seguint les ordres d’Adolf Hitler, va començar una nova fase de la deportació de jueus alemanys, sobretot berlinesos, i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia als guetos dels territoris ocupats de l’Est i va prohibir en els jueus emigrar d’Alemanya. El primer transport va sortir de Viena direcció a Lódz. 19 jueus es varen suïcidar abans de ser deportats. El SS-Brigaderführer Franz Stahlecker, destinat en els països bàltics, va dir en una reunió, que juntament amb l’organització i la posada en pràctica de les ordres d’execució, des dels primers dies es va procurar concentrar en totes les ciutats a tots els jueus en els guetos creats a l’efecte. En un seu informe, Stahlecker va declarar que el Einsatzgruppe A havia matat 121.817 jueus en el seu sector del front oriental, entre ells 3.387 comunistes, i que la població autòctona havia sigut induïda a iniciar pogroms contra els jueus durant les primeres hores de la captura.

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va rememorar el passat dient que la República de Weimar havia fet tots els possibles per endarrerir la seva caiguda final i va definir a Gustav Stresemann com el pitjor dels polítics de l’època. Recordant la remilitarització de Renània del març de 1936, Hitler els va confessar que quan s’havia allotjat a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg se li havia passat pel cap travessar una de les zones ocupades pels francesos i que havia tingut la sort de no fer-ho perquè sinó estava convençut que els francesos l’haguessin atrapat i empresonat. El dictador també va rememorar que quan va pujar al poder havia ordenat que es suspenguessin tots els pagaments del Pla Young i que havia tingut que posar en marxa la màquina de fer bitllets per acabar amb la inflació. Hitler va presumir de saber economia i, inclús, va afirmar que havia tingut que explicar-li a Hjalmar Schacht com acabar amb la inflació. El dictador va relatar-los que sabia tan d’aquell tema perquè havia llegit molt i havia sabut treure profit de l’experiència del passat com quan Frederic el Gran va retirar poc a poc de la circulació els seus tàlers que havien perdut valor per restablir d’aquesta manera el valor de la moneda. Hitler, tot i això, va explicar-los que el fonamental per millorar l’economia era que els jueus no s’interposessin, ja que, en la seva opinió, la base de la política comercial jueva residia en fer que els negocis arribessin a ser incomprensibles per un cervell normal i, per aquest fet, era un defensor de les idees simples i naturals. El dictador va posar l’exemple d’un dia a Obersalzberg on havia rebut a uns obrers per parlar-los sobre el diner i que aquella gent l’havia comprès molt bé i l’havien recompensat amb forts aplaudiments.

El Govern General va promulgar un decret en què es permetia matar a qualsevol jueu al que es trobés per una zona determinada o fora d’ella. A més, el decret avisava de que qualsevol polonès que ajudés a algun jueu a fugir patiria el mateix destí. El governador Hans Frank va assegurar que no estaven en disposició de donar més aliments als jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Heinz Guderian li va dir a Fedor von Bock que tenia que ordenar aturar l’avanç per culpa de la resistència soviètica i el mal estat de les carreteres. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i varen ocupar Kalinin, a 150 quilòmetres de Moscou. L’exèrcit soviètic no va tenir temps de muntar un front davant de Kalinin per defensar la ciutat. També varen dur a terme un fort avanç que els va dur a Naro-Fominsk, a 70 quilòmetres al sud-oest de Moscou.

---

Els soviètics, en aplicar una política de terra cremada, varen fer descarrilar un tren d’armament i varen sabotejar una via ferroviària, provocant un llarg endarreriment.

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a Odessa. Al mateix temps, els soviètics estaven evacuant per mar als seus homes d’Odessa per transportar-los a Crimea. Per tal de no ser atacats, els soviètics varen atacar per aire la ciutat de Constanta, a Romania, en una maniobra de distracció.

---

La força de caces alemanys va atacar a les aeronaus del Front Sud de les VVS, que tan mal estaven fent al 1º Exèrcit Panzer. Els alemanys varen assegurar haver destruït 18 avions soviètics a la zona del Mius.

A la Unió Soviètica:

El Comitè de Defensa Estatal va concloure evacuar el Presídium del Soviet Suprem i les altes categories de Moscou. En el document es deia que en cas de que les forces alemanyes arribessin a les portes de la capital, la NKVD tenia l’ordre de destruir establiments comercials, magatzems i institucions que no poguessin ser evacuades, així com tot l’equip elèctric del ferrocarril metropolità. També es va evacuar els militars i, per exemple, es va donar l’ordre de traslladar cap a Engels, a 800 quilòmetres al sud-est de Moscou, al 122º Grup Aeri.

A la nit, les ambaixades estrangeres i els departaments governamentals varen rebre instruccions de preparar-se per abandonar Moscou. En els patis dels ministeris es varen fer fogueres per cremar els arxius del govern. Batallons d’afusellament de la Lubianka i altres presons de la NKVD varen començar a executar als presoners perquè no caiguessin en mans alemanyes. Al voltant de la ciutat es varen col·locar pues de filferro amb la intenció d’impedir l’entrada per carretera dels carros blindats alemanys i es va enviar a les afores a desenes de milers de ciutadans mal equipats perquè cavessin més tanques antitanc. Quan aquests varen ser fora, els veïns i els supervisors que varen quedar a la capital varen córrer a saquejar les vivendes dels que eren fora.

Aquest document va dur al caos entre la població moscovita i varen córrer diversos rumors que ja apuntaven que el Govern era fora o que els alemanyes estaven a les portes de la capital. Una multitud va saquejar els establiments comercials de tota classe.

A l’Atlàntic:

Al nord, un comboi Aliat que navegava rumb a la Gran Bretanya va perdre nou vaixells per un atac de submarins alemanys.

A França: 

El govern francès va condemnar a dos anys de presó al resistent Loustaunau-Lacau, detingut el 18 de juliol de 1941 i acusat de provocar una revolta al nord de l’Àfrica.

A la Gran Bretanya:

El general polonès Wladislaw Sikorski va manifestar el seu descontent amb els soviètics i va enviar una nota a l’ambaixador soviètic Bogomolov per recriminar-li que diversos milers d’oficials polonesos no havien tornat a Polònia després de que els russos passessin al bàndol Aliat i va assegurar que no els havien trobat en els camps militars soviètics. Aquests generals polonesos que trobaven a faltar eren morts, els varen matar els soviètics quan varen ocupar Polònia el setembre de 1939 i seran descoberts pels alemanys en els boscos de Katin a l’abril de 1943.

A Japó:

Després de l’amenaça del dia anterior de Hideki Tojo i inclús de plantejar-se la possibilitat de fugir a Estats Units, Fuminaro Konoye es va dirigir al palau reial per reunir-se amb Hirohito per anunciar-li que renunciava al càrrec de primer ministre i va demanar que nomenés al príncep Higashikuni pel càrrec. L’anunci es faria públic l’endemà.

---

Després de les detencions del 10 d’octubre, els japonesos varen detenir a l’espia Hotsumi Ozaki en el seu domicili. A la comissari de Meguro va començar a parlar d’immediat de les seves activitats.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, on entre ells hi havia Heinrich Himmler, i els va dir que trobava perillós que l’Església tingués tant poder perquè algun dia, quan l’interessés, podria anar encontra dels interessos de l’Estat i va afirmar que qualsevol acord amb l’Església només podria portar beneficis provisionals. El dictador els va explicar que sempre havia mantingut al partit nazi apartat de les qüestions religioses per evitar enfrontaments innecessaris i va afirmar que la millor manera per acabar amb el cristianisme era deixar que patís una mort natural i va afegir que una mort lenta produïa cert consol. Hitler llavors va fer una crítica a la religió i va augurar que tard o d’hora, com els mites, s’aniria desintegrant. El dictador va afirmar que el cristianisme havia arribat a l’absurditat i que per aquest fet la seva estructura es destruiria. Hitler va dir que la persona que tenia una vida simple era més propens a tenir fe i que el que tenien que fer era crear una fe més sòlida de la que ja tenien basada en la ciència. Tot i això, el líder alemany va explicar que no era desitjava que es deixés de creure en un Déu, ja que donava l’oportunitat de concretar el sentiment que tenien de les realitats sobrenaturals. En acabar el seu relat després de dir que les religions no havien de tenir una mort violenta, Hitler va afirmar que havien de vigilar que les esglésies no poguessin difondre a l’exterior ensenyances en pugna amb els interessos de l’Estat i que havien de seguir predicant la doctrina del nacionalsocialisme i als joves ja no se’ls ensenyaria res més que la “veritat”.  

A la nit, Hitler li va dir en el secretari Martin Bormann i els seus convidats que no es podia fiar de les previsions meteorològiques i es va mostrar a favor de que els meteoròlegs es separessin de l’Exèrcit perquè considerava que la Lufthansa tenia un servei meteorològic de primera, tot el contrari que l’Exèrcit, i va demanar un nou servei que no havia de costar molts diners amb homes que estiguessin en contacte amb la naturalesa i el seu entorn i no homes d’estudis. 

---

Christian Wirth, el comandant del camp d’extermini de Belzec, va quedar sota l’autoritat d‘Odilo Globcznik. 

A Alemanya:

A Berlín, Kurt Daluege, en qualitat de cap de la policia berlinesa, va firmar la primera ordre de deportació pels jueus berlinesos.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

El cap dels destacaments de les Waffen-SS de la zona va escriure un informe a Himmler per comunicar-li que tots els batallons de les Waffen-SS havien de traslladar-se per carretera al Protectorat per executar afusellaments i controlar els penjaments. En l’informe s’apuntava que fins llavors hi havia hagut a Praga, 99 afusellaments i 21 penjaments; a Brunn, 54 afusellaments i 17 penjaments, un total de 191 execucions, incloses les de 16 jueus.

En el front oriental:

En el sector central:

Una secció dels tancs alemanys van arribar al pantà de Jimki, a prop de Moscou, i els soldats de la Wehrmacht del front de Mojaisk de la 1º Divisió Panzer varen conquerir sense masses problemes la ciutat de Kalinin, a 150 quilòmetres al nord de Moscou, fet que va provocar que quedés interrompuda la línia de trens que unia la capital soviètica amb la ciutat de Leningrad. A més, aquests soldats es varen apoderar del pont sobre el Volga. Des d’aquell dia es varen produir ferotges batalles en el sector de Volokolamsk, a meitat del camí entre Mojaisk i Kalinin, a uns 80 quilòmetres al nord-oest de Moscou. A part, la divisió Das Reich de les SS i la 10º Panzer varen arribar al camp de batalla de Borodino. A més, les tropes del general Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner varen destruir el 32º Exèrcit soviètic a Viazma.

Mentre els soldats alemanys s’apropaven a la capital soviètica, a Moscou la població va començar a patir quan varen tenir les primeres notícies de l’avanç imparable dels alemanys. El menjar va començar a ser racionat, cosa que va provocar l’augment de la histèria, i els robatoris al carrer eren freqüents. A més a més, aquell dia els alemanys varen atacar amb els seus bombarders una estació de ferrocarril del sud i varen destruir 90 vagons. Els moscovites volien fugir, però les carreteres cap a l’est estaven col·lapsades de gent morta de pànic. Per fer front a la fugida de la població, les unitats especials de la NKVD, per ordre del dictador Iosif Stalin, varen reprimir brutalment aquella situació de pànic i van eliminar a tot aquell soldat o civil que volgués fugir del combat o de la capital.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud del comandant Gerd von Rundstedt va ocupar Mariupol.

---

El vicealmirall Oktiabrski va enviar a tota la seva flota al Mar Negre per evacuar els seus homes d’Odessa.

A Japó:

En una reunió del gabinet es va prendre la decisió de continuar amb els preparatius per entrar a a guerra contra els nord-americans i els britànics. Però el primer ministre Fuminaro Konoye, que apostava per la diplomàcia, sabia que tenia les hores contades. A la nit, després d’assistir a una reunió de la Companyia pel Desenvolupament de Xina Septentrional, Konoye va rebre un missatger enviat per Hideki Tojo en que l’avisava que si la Marina, més contrària al conflicte, es negava a entrar en guerra seria una greu falta als seus deures militars i per això criticava que la reunió del gabinet del 6 de setembre amb l’emperador Hirohito s’apostés per obrir negociacions. Konoye sabia que això era un ultimàtum i que el seu Gabinet hauria de dimitir.    

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va rebre la visita del ministre Walther Funk i de molt bon humor va reflexionar en veu alta sobre els seus plans econòmics per l’Europa que volia conquerir. Hitler va afirmar que els països als que convidarien a participar en el seu sistema econòmic tindrien dret a la seva part de les riqueses naturals de les regions russes i, d’aquesta manera, creia que eliminaria l’atur europeu. El líder alemany estava convençut que Amèrica no podia ser mai un aliat d’aquests països perquè només podia pagar amb or, tot i que va assegurar que si ell visqués a Amèrica no es preocuparia gens ja que només haurien d’establir una gegantesca economia autàrquica. Hitler va atribuir “l’estat catastròfic” de les polítiques econòmiques dels Estats Units al pensament jueu. Hitler va assegurar que Amèrica del Sud només podia oferir a Estats Units productes que els nord-americans tenien en excedent. Canviant de tema, el dictador va explicar que volia unir els rius Dnièper i Don amb el Mar Negre, i d’aquesta manera s’apoderaria amb més facilitat del petroli i els cereals de l’est d’Europa. Així, creia que Europa tindria més importància i seria Europa i no Amèrica el continent de les possibilitats il·limitades. Parlant de la seva joventut com a referent, Hitler va explicar-los que en l’única època en la qual no havia patit preocupacions havia sigut durant els seus sis anys de soldat. 

A la tarda, tornant a parlar d’economia però ara sense el ministre Funk, Hitler va confessar-los que es preguntava sovint si havien de reunir als dirigents responsables de l’economia de Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica, Suècia i Finlàndia per explicar-los com estaria la situació un cop conquerits els territoris de l’Est. El dictador també els va explicar que Funk li havia assegurat que en 10 anys Alemanya no disminuiria el seu poder de compra. 

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn de que havia donat la contraordre sobre un atac que els havia de fer guanyar quatre quilòmetres de terreny perquè el benefici que els hagués dut no era suficient i, parlant de la Primera Guerra Mundial, va afirmar que l’ofensiva de Verdú havia sigut una bogeria i que s’havien sacrificat inútilment a 20.000 persones utilitzant-los de dia en missions que es podien fer a la nit. Hitler va explicar que un cap de Guerra (referint-se a ell mateix) tenia que tenir imaginació i fantasia, i estava convençut de que el poble alemany era un poble de soldats i artistes (Hitler es considerava un soldat i un artista, tot i que mai va destacar en cap d’aquests camps).

Llavors, el líder alemany va comentar que havia agafat la costum de deixar un descans entre el moment d’escriure el correu i d’enviar-lo i va explicar-los que ara s’havia tornat més prudent alhora d’escriure perquè ningú pogués posar en contradicció un text seu. Per aquest fet defensava explicar les coses cara a cara i va afirmar que ara només redactava notes que es tractava de fets essencials i que meditava durant unes 10 hores sobre qüestions militars i que les altres decisions només hi dedicava mitja hora. Tot i això, el dictador va dir-los que esperava que aviat no s’hauria d’ocupar de la guerra en el front oriental perquè ja l’hauria deixat encaminada per la victòria. Seguidament, Hitler va comentar que tenia la sort de saber-se relaxar passant el temps amb l’arquitectura i observant dibuixos, i va afirmar que la seva força provenia del seu passat com a soldat i que per això podia comprendre amb rapidesa les mesures que convenien en cada moment. Per acabar, el líder alemany va assegurar que sense ell les decisions per les quals devien les seves existències no s’haguessin pogut prendre.

A Alemanya:

Otto Dietrich va anunciar a la premsa que militarment la guerra ja estava decidida i que el que quedava per fer era d’essència política, tan interna com externa. Dietrich va confirmar que els exèrcits alemanys a l’Est s’aturarien en el seu avanç i es dibuixaria una frontera determinada per ells per “protegir” la gran Europa i el bloc comunitari. Dietrich explicava les opinions de Hitler. 

---

A Berlín, Hans Frank es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar de la possibilitat d’expulsar a la població jueva del Govern General cap als territoris ocupats de l’Est. El ministre va al·ludir a l’existència de desitjos semblants en el si de les demés autoritats, però no va considerar possible realitzar aquella operació a curt termini. Sí que preveia en un futur enviar els jueus als territoris més solitaris. 

També a la capital alemanya, Heinrich Himmler es va reunir a última hora de la tarda amb els caps de la policia, Odilo Globocznik i Friedrich-Wilhelm Krüger, per assignar-los la implantació de l’Operació Reinhard i va decidir que s’havia de construir un camp de concentració a Belzec per servir com un centre d’extermini amb gas a través de les camionetes de gas. Himmler va deixar clar que aquest camp només seria creat amb el propòsit de matar. Globocznik per la seva part li va presentar a Himmler el trasllat “radical” de les poblacions locals de la ciutat de Zamosc i els seus voltants amb el propòsit de substituir-los per alemanys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

La Gestapo va detenir a Paul Thümmel després de descobrir la seva emissora des de la qual enviava informació a l’estranger, concretament al govern txecoslovac a l’exili. Thümmel, conegut com l’agent A-54 pels txecs, va declarar que ell no era cap espia i que el seu propòsit era atrapar als espies txecoslovacs. La Gestapo el va deixar anar amb la promesa de que col·laborés amb ells per detenir al líder de la xarxa. 

A Ucraïna:

A la ciutat de Simferópol, Crimea, el tinent del Einsatzgruppe D de 28 anys, Heinz Schubert, va organitzar i inspeccionar l’afusellament d’entre 700 i 800 persones. En el barri gitano de la ciutat es varen carregar en un camió a les persones que anirien a ser afusellades. En un lloc a fores de la ciutat, les víctimes eren col·locades davant d’una tanca antitanc i després les disparaven amb metralladores i fusells.

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht va atacar les ciutats de Bryansk i Vyazma, i el 4º Exèrcit alemany va conquerir la ciutat de Kogula, a 160 quilòmetres al sud-est de Moscou, fent 750.000 presoners. A part, varen creuar el Volga en a prop de Kalinin, on les aigües eren menys profundes, A més, la Luftwaffe va aniquilar pràcticament la bossa nord del Front Oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic, com el dia anterior, continuava traslladant a Kuibichev i a altres ciutats de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Després de la crida del dia anterior dels físics soviètics per col·laborar amb els físics occidentals en el programa atòmic, el Daily Telegraph va publicar un article titulat: Exhortació dels científics soviètics al món de la ciència, en el qual comentava de manera favorable la crida dels físics i apel·lava a la resta de científics a concentrar-se en el descobriments de nous mètodes de fer la guerra per utilitzar-la contra Alemanya. En l’article també es parlava de la possibilitat de construir una bomba atòmica, però l’autor deixava entreveure que ho veia molt complicat abans del final de la guerra.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va enfadar molt quan va saber que un alemany el va qualificar de gauleiter d’Itàlia.

A Japó:

L’emperador Hirohito va transmetre al seu entorn de que acceptava que la guerra era inevitable, ja que era molt pessimista amb la possibilitat d’arribar a una entesa amb els nord-americans, tot i que no tancava la porta a un possible acord, tot i que després de demostrar el seu poder militar. Això sí, l’emperador volia enfrontar-se als britànics i els nord-americans amb la situació europea controlada i en cap cas l’interessava que Hitler arribés a un acord amb britànics o soviètics. Per això, va demanar tenir bons contactes diplomàtics amb els alemanys per fer que es mantinguin cooperants en la guerra d’ells amb els nord-americans. També era necessari, en les seves paraules, començar a pensar en la manera d’acabar amb la guerra i en la recerca d’un mediador adequat. Hirohito va proposar el Vaticà.