22 de setembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En una nota, Adolf Hitler es va dirigir als seus soldats per resumir la victoriosa situació en el front oriental i va mencionar la pròxima ofensiva.

A la nit, Hitler els va narrar que trobava terrible que només feia pocs anys existissin en els grans transatlàntics tantes diferències en la forma de tractar als passatgers de diferents classes i va dir que l’eliminació d’aquests privilegis havia d’ocupar-se’n el Front del Treball. Tot i això, el dictador demanava que a l’Est els alemanys viatgessin en vagons de primera i segona classe per diferenciar-se dels “indígenes”.  A la vegada, el líder alemany trobava correcte haver instituït la cuina única a l’Exèrcit per no fer diferències i va afirmar que per les recepcions del NSDAP la millor fórmula era el bufet amb sopar fred, ja que d’aquesta manera es formaven grups segons les seves afinitats i un podia anar d’una banda a l’altra sense problemes i eliminava la reivindicació dels llocs d’honor segons el reglament clàssic de taula. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich va ser designat Protector Interí del Reich a Bohèmia i Moràvia.

A Alemanya:

A l’Oficina Central de Seguretat del Reich es va celebrar una conferència entre els comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen qualificar l’Església com enemiga i varen acordar combatre contra ella. La volien acusar d’alta traïció per haver-se interposat en la lluita del poble alemany per la seva supervivència.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va tornar a informar de que estaven sent atacats durament per l’aviació soviètica a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit greus pèrdues. Com a conseqüència d’aquells atacs, el ràpid avanç del 17º Exèrcit, que havia recorregut 150 quilòmetres durant la primera setmana de l’ofensiva des de Kremenchug, es va veure aturat. 


A Crimea, els Stukas alemanys varen causar greus danys en els destructors Bezposhadni i Bezuprechni, aquest últim va tenir que ser remolcat fins Odessa

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va constituir el Comitè Nacional de la França Lliure per lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va escriure en el seu Diari que hi havia un cert malestar entre la població italiana per l’escassetat d’aliments.

21 de setembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

El general Fedor von Bock va aconsellar a Adolf Hitler que abans de llançar un atac contra la capital russa es proveís d’estructures fortificades per passar l’hivern. Davant d’aquell consell, Hitler es va irritar i va dir que l’Estat Major l’impedia dur a terme els seus plans i li va retreure que en el passat li qüestionessin les seves decisions com les de l’ocupació de Renània, l’entrada a Àustria, l’ocupació de Txecoslovàquia, la guerra a Polònia i l’ocupació de França. Hitler va voler demostrar-li que ell tenia raó en qüestions militars i que els que s’equivocaven eren els generals de l’Estat Major. La realitat era que en aquells moments la Wehrmacht avançava amb molta força per territori de la Unió Soviètica, sobretot els mesos de juny i de juliol. Joseph Goebbels es feia ressò de l’avanç de la Wehrmacht en el seu Diari:

1.500 avions cauen com mosques… Gràcies a l’eficàcia de la nostra propaganda, a Europa domina un esperit conta els bolxevics. La premsa espanyola està amb nosaltres, la sueca també… En els Estats Units hi ha un clima de crisis i Anglaterra tremola. El nostre himne per Rússia ja està llest.

Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que els txecs serien els més afectats per la caiguda del bolxevisme perquè sempre havien mirat amb esperança a Rússia. A continuació, Hitler va criticar als Hohenzollern de no haver sacrificat la monarquia dels Habsburg, a la qual va definir com estrangera, per haver deixat que els russos aspiressin als Balcans i va afirmar que quan una dinastia no servia als interessos de la nació estava condemnada al fracàs i que, en aquest cas, estava agraït als socialdemòcrates d’haver acabat amb aquestes corones. Continuant amb els seus atacs a la monarquia, el dictador va exclamar que el Kàiser havia comès una injustícia amb Otto von Bismarck i va afirmar que per culpa de la seva destitució la generació del 1900 estava perduda econòmicament, políticament i culturalment. Després, Hitler va acusar als anteriors polítics de deixar de banda al poble i va assegurar que ell s’havia adonat de que en aquell tema anaven per mal camí i que el deure del nacionalsocialisme era la seva fidelitat al poble. 

A Alemanya:

Els alemanys varen enlairar per primer cop el Focke Wulf Fw 190.

A Lituània:

Un equip mòbil de matança de les SS va entrar a Ejszyszki, un petit poble lituanès. Allí van agafar a 4.000 jueus del poble i dels pobles veïns, i els van tancar en tres sinagogues de la població. Després, en grups de 250 persones, els van portar cap al cementiri del poble, on van ser alineats en unes fosses obertes i després afusellats. Avui dia en aquest poble ja no hi viuen jueus.

A la Gran Bretanya:

El bombarder britànic Mosquit va fer el primer vol.


El membre del NKVD a Londres, Anatoli Gorski, va enviar un missatge a Moscou en el qual els va detallar una reunió secreta dels membres del Comitè MAUD (els encarregats de les investigacions militars secretes) en la qual es va arribar a la conclusió que era factible fabricar una bomba atòmica en el termini de dos anys. Per obtenir-ho s’havien firmat contractes per la producció d’hexafluor d’urani i per la construcció d’una fàbrica pilot per produir bombes d’urani.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el front de Leningrad, a l’est de Leningrad, la Luftwaffe començava els seus atacs contra la flota soviètica del Bàltic al port de Kronstadt. Un atac de Stukas va destruir el destructor Steregushchi a Kronstadt, però les embarcacions de gran blindatge varen quedar indemnes. En aquells moments els soviètics estrenaven una nova arma, el llançacoets Katiuska, anomenat pels alemanys com l’Òrgan de Stalin.

El OKW va presentar aquella jornada una sèrie d’opcions sobre què fer ara amb Leningrad que la tenien assetjada i envoltada. L’Oberkommando va rebutjar ocupar la ciutat perquè la Wehrmacht s’hauria de responsabilitzar d’alimentar a la població. Una opció que posaven era rodejar tota la ciutat amb una tanca elèctrica protegida per nius de metralladores, però hi havia el perill d’epidèmies degut als milers de morts que hi hauria i es tenia por que pogués afectar als alemanys. Una altra proposta era la de permetre el lliures trànsit de dones, nens i vells, però es va considerar poc factible perquè també podia propagar epidèmies. Una quarta opció era retirar-se de Leningrad i deixar-la a mans dels finlandesos. Al final, el OKW va recomanar anunciar que Leningrad estava defensada com una fortalesa i que, en conseqüència, tant la ciutat com els seus habitants serien tractats com objectius militars. Tot i això, volien que no es posés “cap impediment” si els nord-americans volien proveir als seus habitants o evacuar-los, encara que ja es va deixar clar que això era més que improbable. .

En el sector central:

A l’estació de ferrocarrils de Witebsk, els alemanys varen carregar centenars de presoners soviètics en vagons sense sostre pel bestiar per transportar-los en camps de presoners.

En el sector sud:

Després de quedar envoltats pels alemanys a Kiev, el 26º Exèrcit soviètic va intentar a la desesperada sortir de la bossa. Però els Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 varen entrar en acció per impedir-ho. Els soviètics de seguida varen veure que no tenien possibilitat.


El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que es trobava a mig camí de Khàrkiv, va ser atacat per l’aviació soviètica durant tot el dia. El 17º Exèrcit va informar de que els atacs eren especialment intensos a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit grans pèrdues.


A Crimea, a la nit, un grup de Ju-87 va detectar a la canonera Krasnaia Armenia a l’oest d’Odessa i, poc després, varen aparèixer dues embarcacions més soviètiques: el destructor Frunze i el remolcador OP-8. Els Stukas varen enfonsar les tres naus.

Un altre grup, però en aquest cas de He-111 del KG 27, varen detectar aquella mateixa nit una força de contraatac soviètica en el mar, entre Crimea i Odessa.

A Egipte:

A la nit, els britànics varen connectar un sistema d’il·luminació en el Canal de Suez mentre un avió britànic l’estava sobrevolant. Tot formava part d’un assaig per veure si els tripulants de l’aparell, enlluernats pel sistema d’il·luminació, podien identificar els objectius terrestres. L’efecte dels reflectors va ser tal que el pilot no va poder distingir els indicadors del seu panell d’instruments, fet pel qual va perdre el control de l’aparell. Per la seva sort va poder corregir el rumb de l’avió i va aconseguir aterrar. L’experiment havia sigut un èxit.

20 de setembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

L’oficial d’enllaç d’Alfred Rosenberg en el quarter general de Rastenburg, Werner Koeppen, va anotar que Adolf Hitler no havia pres cap decisió sobre la qüestió de les represàlies contra els jueus alemanys pel tracte que havien rebut els alemanys en el Volga.

A la França:

Els alemanys varen aplicar una nova Llei sobre els ostatges en que aquests perdien tots els seus drets.

A Àustria:

El jove dissident Josef Landgraf va ser detingut per la Gestapo. En un primer moment se’l va condemnar a mort, però després la condemna seria commutada. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Gràcies a una millora del temps després de dies de pluja i a que es varen assecar les carreteres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va arribar a Krasnograd, a només 80 quilòmetres de Khàrkiv.


El comandant soviètic del Front Sud-oest, el coronel general Mijail Kirponos, va morir a Kiev quan intentava fugir amb els seus homes i havia caigut en una emboscada. Precisament, a la capital ucraïnesa, conquerida el dia anterior pel 6º Exèrcit, una bomba d’acció retardada va causar baixes i ferits entre els oficials d’artilleria alemanys. Les SS varen difondre el rumor de que “agitadors jueus” havien col·locat explosius en llocs estratègics del centre urbà. 

A França:

Philippe Pétain va inaugurar, juntament amb l’ambaixador Lequerica, l’ambaixador espanyol a París, i l’ambaixador Petri, l’ambaixador francès a Madrid, una exposició d’obres d’art espanyoles.

A l’Atlàntic:

El comboi d’embarcacions mercantils OG74 que es dirigia a Gibraltar va perdre 5 de les seves 27 embarcacions quan varen ser atacats per U-Boots aquella nit. Un avió alemany que sobrevolava la zona va ser abatut per una de les embarcacions escorta. L’endemà, dues embarcacions de rescat varen buscar els supervivents fins que varen ser atacats per un grup de Focke Wulf Condor. Un dels aparells alemanys va ser destruït.  

19 de setembre de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el comissari Erich Koch per parlar de la futura Ucraïna ocupada. Els dos no creien que Ucraïna tenia que ser un territori independent com defensava el ministre Alfred Rosenberg, amb qui Koch hi mantenia una mala relació. Defensaven la destrucció de les grans ciutats de la Unió Soviètica i estaven contents de que Kiev hagués quedat destruïda. Pel comissari, la industria ucraïnesa havia de ser desmantellada per tal de fer tornar els obrers al camp.

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va ampliar la Directriu del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel del 16 de setembre a tots els territoris ocupats del Reich amb l’objectiu d’eliminar la resistència comunista de França. Otto von Stulpnagel va aprovar l’ordre imposada pel ministre, que afegia a categoria d’ostatge a tots els homes francesos que es trobessin detinguts per les seves activitats comunistes o anarquistes.

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 8:14 i les 23:00 hores, 276 bombarders de la Luftwaffe va atacar la ciutat de Leningrad en sis ocasions. 422 persones varen resultar mortes o ferides en caure dues bombes sobre un hospital. Els soviètics varen afirmar haver destruït 17 bombarders alemanys.


El Einsatzgruppe A va calcular que havien executat aproximadament a 85.000 persones.

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht del 6º Exèrcit varen conquerir la capital de la República Soviètica d’Ucraïna, Kiev, que la varen deixar en ruïnes pràcticament. Les tropes dirigides pels comandants Heinz Guderian i Ewald von Kleist varen entrar a la ciutat juntament amb  50 homes de les unitats d’operacions de les SS, els Einsatzgruppen, concretament el comando d’acció 4-A. Aquestes unitats varen crear una administració militar per als territoris ocupats i va ser comandada pel general de divisió Kurt Eberhard, que acabaria provocant les grans matances que hi hauria en els territoris ocupats durant la guerra.

A la nit, els comandants superiors soviètics de la regió de Kiev varen amagar-se en una arbreda situada a uns 11 quilòmetres al sud-oest de Lójvista. Però la 3º Divisió Panzer va ser informada d’aquell intent d’escapar i varen rodejar el petit bosc per a continuació entrar-hi. Els 800 homes que constituïen la força soviètica varen lluitar fins a la mort. 


A Zhitómir, els membres del Einsatzgruppe D varen evacuar els jueus del districte de la ciutat i els varen traslladar en camions a una zona allunyada per executar-los. En total, 3.145 jueus varen ser assassinats. Els objectes de la víctimes com calçat, roba, estris de cuina… varen ser transportats en 137 camions per ser utilitzats pel NSV. El diner i les possessions confiscades varen ser transferides al Sonderkommando 4a.


A Crimea, el tinent Wolfgang Skorczewski, comandant de la 3./KG 27, va aconseguir enfonsar el monitor Udarni a l’est d’Odessa. Vuit dies més tard, Skorczewski va ser condecorat amb la Creu de Cavaller. 

18 de setembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, després de rebre el dia anterior del quarter general de Rastenburg l’ordre de deportar els jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est, va ordenar a través d’una carta a Arthur Greiser, del Warhegau, enviar a Polònia els jueus del Vell Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia per després, en la pròxima primavera, enviar-los més a l’Est. Himmler també el va informar de la decisió de deportar a 60.000 jueus al gueto de Lodz perquè passessin allí l’hivern. Adolf Hitler volia que aquestes zones quedessin lliures de jueus i és evident que aquella decisió de deportar els jueus a l’Est la va donar ell, tal i com li va dir Himmler a Greiser, tot i que li va mencionar que Hitler no s’havia pronunciat sobre el volum, la velocitat i el destí de les deportacions, fet pel qual creia que havien d’utilitzar els seus propis criteris . Aquesta carta també va ser enviada a Reinhard Heydrich i a Wilhelm Koppe, que s’havien de posar en contacte amb Greiser, tal hi com Himmler va dir a la carta, per dur a terme la missió.


El Ministeri de Transports va prohibir a través d’un decret en els jueus alemanys utilitzar els vagons restaurants dels trens, anar d’excursió en autocars o desplaçar-se en transport públic en hores puntes.


Alfred Rosenberg es va reunir amb Willi Dudzus per parlar sobre la reordenació de les esglésies ucraïnesa, russa i rutena.


En el camp de concentració de Buchenwald, el presoner txec Janacek i un seu company holandès treballaven en el departament d’horticultura per trobar la causa d’un embús a la canonaria en la conducció del desaigua. Els presoners varen quedar astorats en descobrir que la causa era una enorme quantitat d’ossos humans, alguns d’ells encara amb restes calcinades de carn, que havien sigut tirades des del crematori a les clavegueres.

A Polònia:

Franz Halder va augurar en el seu Diari que les forces alemanyes s’anirien consumint davant de Leningrad, on els soviètics havien concentrat grans forces i gran quantitat de material. Halder apuntava que la situació seguiria sent tensa fins que els russos sentissin la fam.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, el 6º Exèrcit del Grup d’Exèrcits Sud va renovar la seva ofensiva per ocupar la ciutat de Kiev després de que el comandant Simion Budionny intentés defensar la ciutat per últim cop. Els aviadors del StG 77 varen acabar amb tota resistència bombardejant els búnquers i els emplaçaments de l’artilleria dels accessos a la capital ucraïnesa. La columna del general Kirponos va caure en una emboscada i va ser rodejada quan intentava fugir. Kirponos va ser una de les víctimes. Les tropes del general Heinz Guderian varen capturar a milers de soldats soviètics a la ribera oriental del riu Dnièper.


El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ocupar la ciutat de Poltava tot i les fortes pluges. Els alemanys varen fer 4.000 presoners i varen capturar 12 carros de combat.


A Crimea, els caça-bombarders Zveno del 32-IAP/VVS ChF varen aconseguir destruir el pont sobre el Dnièper a Zaporiyia, fet que va interrompre les línies de subministrament de la Wehrmacht cap al front. Al mateix temps, el 4º Cos de l’Aire va rebre instruccions per bombardejar la navegació soviètica en el Mar Negre. Aquella mateixa tarda i en el transcurs de la nit, el KG 27 va enviar 60 He-111 en atacs successius contra la ciutat d’Odessa i el seu port, durant els quals va deixar caure 97 tones de bombes, entre elles 40 mines d’una tona.

A Iran:

Amb l’armistici, a partir d’aquell dia tots els italians, hongaresos, romanesos i alemanys residents en el país, juntament amb les seves famílies, havien de ser entregats als Aliats. Molts varen fugir a través de la frontera turca.

17 de setembre de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop per analitzar la proposta d’Alfred Rosenberg de deportar els jueus alemanys a l’Est. Hitler volia fer servir el pretext de que Iosif Stalin estava, segons l’hi havia comunicat Otto Bräutigam el dia 14, deportant alemanys del Volga a Sibèria per fer el mateix amb els jueus alemanys. A la tarda, Heinrich Himmler va visitar a Von Ribbentrop i a Hitler per parlar també d’aquell tema. Quan Himmler va marxar del quarter tenia l’autorització per començar a deportar jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est.

Després de reunir-se amb el cap de les SS, Hitler es va reunir amb els seus convidats per parlar sobre la futura desaparició de la Unió Soviètica. El dictador va justificar l’Operació Barba-roja dient que s’havia vist obligat a preveure que Stalin pogués passar a l’ofensiva en el transcurs de 1941 i que per aquest motiu havia donat l’ordre d’atacar i creia que havia sigut afortunat en la seva decisió. Després de dir que havien amagat a la perfecció la futura Operació, Hitler va admetre que en el moment de l’atac no coneixien el territori que estaven atacant. A continuació va lloar al soldat alemany dient que tornava a demostrar que era el millor del món  i que es demostrava que era el més resistent de tots. Criticant l’estratègia que havia seguit l’Exèrcit en la Primera Guerra Mundial, Hitler va afirmar que Ion Antonescu seguia la mateixa tàctica que llavors a Odessa, tot i que la trobava encertada. El dictador també va dir que havia hagut d’imposar-se per seguir la tàctica de cèrcol d’un radi de més de 1.000 quilòmetres. Parlant del futur de la humanitat, Hitler va assegurar que la lluita per la hegemonia del món seria concedida a Europa per la possessió de l’espai rus i per això va dir que ara tenien que conquerir per després organitzar.

Agafant un to racista, el dictador va assegurar que els eslaus eren una massa d’esclaus nats, que l’Índia acabaria en la decadència si els britànics fossin expulsats del país i que a Hongria no podia ser exportat el nacionalsocialisme perquè els veia “inútils” com els russos i els espanyols i va afirmar que Miklos Horthy tenia raó en pensar que si renunciava al sistema de la gran propietat la producció descendiria ràpidament. El dictador va assegurar que l’agricultor alemany, igual que l’holandès, l’italià i el francès, tot i que aquest últim en menys mesura, estava animat pel gust del progrés pensant en el seu fills i que en canvi l’ucraïnès desconeixia el sentit del deure. Per aquest fet, el líder alemany creia que no tenia sentit educar als eslaus, a qui va anomenar d’indígenes, i va dir que no era casual que el rus fos l’inventor de l’anarquisme i va afirmar que si no fos per l’exterior els russos viurien com conills. Continuant amb el mateix to, Hitler va explicar-los que els germànics havien creat el concepte d’Estat, però que en canvi els pobles eslaus no estaven destinats a viure una vida pròpia i que per tant no se’ls havia de donar cap forma d’organització. Tampoc volia que hi hagués una universitat a Kiev, ja que creia que era millor que fossin analfabets i que es dediquessin a conrear la terra per proveir tot Europa i va afirmar que Crimea proporcionaria a Alemanya cítrics, cotó i cautxú. Els futurs alemanys que visquessin a aquells territoris com amos i senyors va dir que haurien de viure en una societat tancada com una fortalesa i va assegurar que per la joventut alemanya allò seria una gran experiència i seria un bon camp de maniobres militars. Tot i que va dir que el ferrocarril serviria pel transport de mercaderies, el dictador va afirmar que seria la carretera la que els obriria el país. Tot i que Hitler va admetre que tot el món somiava amb una conferència de pau, a la vegada va dir que ell preferia combatre durant 10 anys abans de veure com perdia part dels fruits de la victòria com el territoris que volia conquerir, dels quals va afirmar que abans hi havien viscut els germànics.

Hitler es va reunir també aquell dia amb Erich Raeder, que li va demanar que anul·lés la seva ordre del 16 de setembre en la que només autoritzava a atacar les embarcacions nord-americanes a les zones anomenades de guerra. Hitler li va respondre que no perquè no volia cap incident amb els nord-americans fins, com a mínim, a mitjans d’octubre.

A Alemanya:

El cardenal Bertram de Breslau va recordar en els bisbes que la situació de tots els catòlics, fossin o no aris, era la mateixa i va exigir que s’evités tan com es pogués les mesures discriminatòries en els serveis religiosos. Per si se’ls preguntava, Bertram recomanava que els sacerdots diguessin en els catòlics no aris que assistissin únicament als oficis religiosos de l’endemà i demanava que en cas de disturbis es llegís una declaració recordant als fidels que l’Església no reconeixia diferències entre els seus membres, fos quin fos el seu origen. Bertram, tot i això, demanava considerar la possibilitat de l’assistència separada a l’església.

A Àustria:

El cardenal Theodor Innitzer de Viena va fer pública una carta pastoral en la que demanava respecte i amor cap als jueus convertits al catolicisme. L’endemà el seu missatge va ser retirat.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia es varen produir combats aeris entre avions finlandesos i soviètics sobre el riu Svir i l’istme de Carèlia. L’ala de la RAF va entrar va entrar en acció per segon cop en el front oriental.


Abans d’iniciar un contraatac a Leningrad, els soviètics varen voler destruir el globus d’observació alemany de Kranogrvardeisk, que estava dirigint l’artilleria alemanya. El capità Piotr Brinko, el millor pilot de caces soviètic fins la data, es va presentar voluntari per la missió. Amb el seu caça I-16 va tocar el globus amb una salva de coets RS, però Brinko va rebre un dispar directe i va estavellar el caça contra un estesa de cables elèctric i va morir a l’acte.

Al mateix temps, les tropes del comandant Ritter von Leeb no varen aconseguir travessar les defenses de la ciutat i, finalment, varen tenir que enviar els seus carros de combat al front de Moscou.

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen aconseguir rodejar la ciutat de Kiev i, a Gomel, varen aniquilar al 5º Exèrcit i al 37º Exèrcit soviètic compost per mig milió de persones. Per la seva part, els soldats soviètics, en veure que els alemanys avançaven amb molta força cap a Moscou i que estaven a punt d’ocupar la capital ucraïnesa, varen introduir la instrucció militar obligatòria per a tots els homes d’entre 16 i 50 anys.


Tot i les fortes pluges, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va poder avançar cap a Poltava i varen informar que perseguien a un enemic totalment vençut cap al nord-est, per unes carreteres terribles.

En el Mediterrani:

A primera hora, un submarí britànic que operava des de Malta va desembarcar a la costa dàlmata, a prop de Petrovac, a un agent britànic, el coronel D. T. Hudson, que d’immediat es va posar en contacte amb Josip Broz, Tito, i amb el líder chetnik, Draza Mihailovic.

A Iran:

Les tropes britàniques i soviètiques van ocupar Teheran.

En els Estats Units:

El país, tot i ser un país neutral, va augmentar la seva Marina de guerra per escortar combois i vaixells de passatgers a l’Atlàntic.

16 de setembre de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va dinar amb Heinrich Himmler i, amb tota probabilitat, varen parlar de la deportació dels jueus, ja que aquells dies només es parlava d’aquest tema. Hitler va consultar amb Joachim von Ribbentrop s’hi era cert el que l’hi havia dit feia dos dies Otto Bräutigam, de que Iosif Stalin estava deportant alemanys del Volga a Sibèria.

Precisament i casualment, Hitler va rebre aquell dia una petició del gauleiter d’Hamburg, Karl Kaufmann, perquè li deixés deportar els jueus de la seva ciutat després del bombardeig britànic del dia anterior. L’atac havia destruït moltes vivendes i Kaufmann va pensar utilitzar les vivendes dels jueus perquè fossin ocupades per “alemanys”. 

Després, Hitler es va reunir amb l’ambaixador a França, Otto Abetz, per parlar-li dels seus plans a l’Est. Hitler li va assegurar que Leningrad seria esborrada del mapa, que els asiàtics i els bolxevics serien expulsats d’Europa, que els Urals es convertirien en la nova frontera i que la part occidental de de la Unió Soviètica seria l’Índia alemanya. Hitler li va explicar a més que França obtindria la seva part de les noves conquestes a l’Est, tot i que el va advertir que primer haurien d’estar d’acord en participar en la derrota de Gran Bretanya. 

A Alemanya:

Hermann Göering va presidir una reunió d’oficials de l’exèrcit alemany per estudiar l’explotació dels subministraments d’aliments que ara estaven a la seva disposició a la Unió Soviètica. El ministre va posar èmfasis, un cop més, en que els territoris ocupats que treballessin per ells, en principi, només rebrien la quantitat adequada d’aliments.


Després de rebre el 5 de setembre 250.000 Reichsmarks per part de Hitler pel seu 65è aniversari, Wilhelm Ritter von Leeb va enviar una nota a Hans-Heinrich Lammers per agrair-li que hagués fet que el xec quedés lliure d’impostos i li va confessar que tenia previs construir-se una casa de camp al sud del Danubi.


Buchenwald varen arribar-hi 300 oficials soviètics que varen ser assassinats a l’acte.

A França:

A París, els alemanys varen afusellar 10 ostatges, la majoria jueus, com a represàlia pels atacs dels membres de la resistència francesa a camions i edificis alemanys. 

A Ucraïna:

A Uman, les SS i milicians ucraïnesos varen assassinar a diversos centenars de jueus. Els varen dur a un terreny situat a les afores de la ciutat, els varen formar en fileres, els varen obligar a despullar-se i, a continuació, els varen afusellar. 

En el front oriental:

Com a resposta dels assassinats de soldats alemanys a mans dels partisans, el cap de les Forces Armades alemanyes, Wilhelm Keitel, va firmar una directriu escrita per Hitler on s’ordenava a la Wehrmacht tenir crueltat amb la població dels països ocupats que anés contra els interessos del règim nazi. Per Keitel la vida humana d’aquella gent no tenia cap tipus de valor i volia matar als civils sense contemplacions encara que aquests fossin nens, ja que podia “aconseguir un efecte dissuassiu. Va arribar a plantejar la possibilitat d’executar entre 50 i 100 comunistes per cada assassinat alemany. A Iugoslàvia, en una norma semblant, el OKW va treure un avís en que advertia que executaria a 100 vells serbis per cada soldat mort i 50 si resultava ferit. Franz Böhme va ser l’encarregat d’aplicar aquesta norma.

En el sector nord:

En el front de Leningrad, en el sector sud-oest, els alemanys varen derrotar als soviètics i varen ocupar Uritsk, el poble de Pushkin i la terminal de tramvies de la ciutat de Leningrad, Alexandrovka. D’aquesta manera els alemanys varen frustrar el contraatac del comandant Gregory Zhukov, però no varen aconseguir marxar sobre pels bulevards de la ciutat.


Els comandants alemanys varen enviar el StG 2 al golf de Finlàndia per destruir les embarcacions de guerra soviètiques. Els alemanys varen interceptar l’embarcació Marat davant de Leningrad i, de forma immediata, varen rebre l’ordre d’atacar. Abans de que l’artilleria antiaèria pogués obrir foc, una bomba de 500 quilograms va impactar contra l’embarcació, que es va refugiar a la fortalesa naval de l’illa de Kronstadt per ser reparat.

En el sector sud:

A Ucraïna, l’exèrcit alemany va rodejar a 665.000 soldats soviètics a prop de Kiev. Simon Timochenko va autoritzar la retirada de la capital ucraïnesa, però Iosif Stalin no va confirmar l’ordre fins al cap de dos dies


Segons les seves pròpies estadístiques, el Grup d’Exèrcits D, que operava a Crimea, havien matat a 13.315 persones.


Després d’haver avançat 45 quilòmetres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va veure alentida la seva marxa per les fortes pluges torrencials, que varen convertir les carreteres en impracticables.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius (ports, aeròdroms…) a la costa oriental d’Anglaterra.

A Canadà:

A Halfixa, Nova Escòcia, va salpar un comboi transatlàntic, el HX 150, que va ser el primer en ser escortat per embarcacions de guerra nord-americanes. 

15 de setembre de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, durant aquell dia Adolf Hitler va rebre la sol·licitud per escrit del gauleiter d’Hamburg Karl Kaufmann per expulsar els jueus de la ciutat. Hitler va optar per autoritzar la deportació immediata de tots els jueus de l’interior del Reich.


A Auschwitz, els alemanys varen fer les primeres proves a les cambres de gas que acabaven de construir. Aquell dia varen executar a 800 membres de l‘exèrcit soviètic i 600 presoners soviètics.


En el Landrat de Turek, Fritz Klemm va comunicar que s’havia aprovat un decret en que obligava en els polonesos dels dos sexes a saludar a tots els vehicles militars i a tots els vehicles que portessin banderetes perquè, segons ell, els polonesos s’havien tornat descarats i presumptuosos. Segons Klemm, la reputació i la categoria del Reich alemany exigia que els polonesos reconeguessin a través de la seva salutació la forma alemanya de governar a Polònia.


Ernst von Weizsäcker va apuntar en el seu diari que a Rastenburg s’estava planejant construir una carretera que arribés a la península de Crimea i que s’especulava amb una possible fugida de Iosif Stalin a Àsia o que inclús concedís un tractat de pau. 

A Alemanya:

A la nit, els britànics varen bombardejar durament la ciutat d’Hamburg.  


A Berlín, el doctor Felix Kersten es va reunir amb l’holandès Jacobus Nieuwenhuis del NSB a qui l’hauria confiat de que els alemanys pensaven comprar, dins del Pla Quadriennal, mercaderies al mercat negre a Holanda, Bèlgica i França per beneficiar al Reich. El doctor volia (i aconseguirà) que l’holandès entrés a les SS com expert comercial per tal de desmantellar el pla.

A Holanda:

Després d’obligar en els jueus a inscriure tots els seus béns en l’antic banc jueu Lippman-Rosenthal, aquell dia els alemanys varen incloure també a la inscripció a tots els béns immobles. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord tenia aïllada la ciutat de Leningrad amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població tal hi com volia Hitler. Atacant la ciutat des de l’aire, només les unitats de bombarders de la 1º Flota Aèria varen dur a terme aquell dia 606 vols.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits Sud va establir contacte amb el 2º Grup Panzer del coronel  general Heinz Guderian del Grup d’Exèrcits del Centre a Lokhvitsa, ciutat situada a 160 quilòmetres a l’est de Kiev i que era assetjada pel 1º i el 2º Grup blindat. D’aquesta manera els alemanys varen rodejar la ciutat de Kiev amb un contingent soviètic de quatre exèrcits de 650.000 homes a dins.


El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va avançar 45 quilòmetres i es trobava a meitat de camí de Poltava, 120 quilòmetres al sud-oest de Khàrkiv.

14 de setembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Alfred Rosenberg va donar instruccions a Otto Bräutigam, l’enllaç en el quarter general de l’Exèrcit, perquè aconseguís que Adolf Hitler aprovés la proposta de deportar a tots els jueus d’Europa central a l’Est com a represàlia. Complint les ordres del seu cap, Bräutigam es va dirigir aquell dia a Rastenburg i va informar a Hitler de l’ordre de Iosif Stalin de deportar a tota la població d’alemanys del Volga a Sibèria. Hitler li va dir que donava tota importància a aquesta informació i, probablement, a partir d’aquí, volent imitar al dictador bolxevic i tenint una excusa, va ordenar les grans deportacions de jueus a l’Est. 

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que durant la Primera Guerra Mundial, mentre els millors homes eren al front es desenvolupava una criminalitat a l’interior del país i va afegir que les penes de mort eren una cosa excepcional. Per aquest fet, el dictador els va anunciar que havia donat ordres a Heinrich Himmler perquè si algun dia esclatessin disturbis a l’interior liquidés a uns quants criminals dels camps de concentració. A continuació, Hitler va rememorar les seves vivències a la Gran Guerra, recordant que no sempre varen ser ben rebuts per la població i pels juristes, i va afirmar que ara tornava a passar igual perquè els juristes havien intentat atacar a les tropes durant la campanya de Polònia perquè havien afusellat a 60 civils on hi havia una matança de soldats. Criticant durament la feina dels juristes, Hitler va confessar-los que tenia interès en saber s’hi condemnarien a mort al “pertorbat” que havia cremat al Bremen per gust de produir un incendi i va afirmar que ell havia donat ordres de que si no era condemnat a mort se l’afusellés d’immediat. Continuant amb el tema, el líder alemany els va dir que prop de 2.000 persones desapareixerien d’Alemanya tots els anys sense deixar rastre, víctimes la majoria de maniàtics i sàdics, i va assegurar que la majoria d’aquestes eren generalment reincidents i que per aquest fet ell no diferenciava entre ells i els presoners russos, a qui va definir de bruts.  

A Alemanya:

En el Das Reich, Joseph Goebbels hi va escriure un article titulat Die Angeber (Els presumptuosos), on en la primera frase deia que l’habitant de Berlín considerava presumptuosa a la persona que volia semblar més del que era. En l’última frase del seu article, el ministre va assegurar que la victòria final seria per les mans actives i els cors forts.

Aquell mateix dia, el ministre va rebre el text original del discurs de l’aviador Charles Lindbergh del dia 11 i es va alegrar pel seu clar to antisemita. 


El bisbe Bernewasser de Treveris va predicar que ni cap Estat ni cap govern tenien el dret de portar a la mort als anomenats improductius, és a dir, els malalts mentals, i que cap metge estava autoritzat a assassinar.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gregory Zhukov va ordenar un contraatac contra les posicions alemanyes a Schlüsselburg. Quan el general Shcherbakov li va respondre que no era possible, el varen destituir juntament amb el seu comissari polític, Chukhov. 

En el sector sud:

Els alemanys avançaven amb força cap a Kiev i un grup alemany va assaltar el cap de pont del Sula a l’altura de Lojvitsa, al nord, i va entrar en contacte amb el 1º Grup Panzer a Lubni. Ara tenien envoltats als soviètics del Front Sud-oest a la capital ucraïnesa. Hi havia un total de quatre exèrcits (el 5º, el 21º, el 26º i el 37º) amb més de 450.000 soldats. L’exèrcit soviètic, a la desesperada, va començar una contraofensiva per trencar la bossa de Kiev, però els primers tancs del 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian varen travessar les posicions soviètiques i ja es trobaven a prop de Kiev.

Al mateix temps, els bombarders del 5º Cos de l’Aire de la 4º Flota Aèria va operar des del sector de Kirovograd, en el sud, i el 2º Cos de l’Aire de la 2º Flota Aèria va operar des de la regió septentrional de Gómel i Orsha, en el nord.

A la Unió Soviètica:

Hotsumi Ozaki des de Japó va presentar un informe als soviètics per dir-los que els japonesos estaven reduint la seva aposta militar immediata a Manxúria, però que estaven construint una nova carretera estratègica cap a la frontera amb l’objectiu de preparar-se per una possible guerra contra la Unió Soviètica el 1942. Richard Sorge, també des de Japó, va informar al govern soviètic de que Japó no atacaria a la Unió Soviètica fins que els alemanys no haguessin conquerit Moscou.

13 de setembre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg, que es continuava recuperant de dolors al peu, va rebre al baró Walter Eberhard Alexander Albert Medem i a Karl Sigmund Litzmann, que el volien informar dels treballs del seu Ministeri a Semigàlia, una regió de Letònia, i de que la població els havia acollit amb entusiasme. Rosenberg però els va avisar del perill de la intel·ligència letona a Riga i Medem li va explicar que els agricultors de la zona l’hi havien demanat que els protegís d’aquestes persones.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen disparar esporàdicament els seus canons contra la ciutat deixant caure granades en els carrers principals. La situació era tan complicada que Gregory Zhukov va tenir que venir aquell dia a la ciutat per restaurar l’ordre, però no va poder impedir que la infanteria del comandant Wilhelm Ritter von Leeb rodegés la ciutat.

En el sector sud:

Nikolai Voznesenski va ordenar que comencés el desmantellament de les indústries de Khàrkiv. Al mateix temps, Gerd von Rundstedt va ordenar en el comandant del 17º Exèrcit, el general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que comencés a avançar des del cap de pont del Dnièper, a Kremenchug, cap a Khàrkiv, 200 quilòmetres més al nord-est.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, desesperat per la situació, li va suplicar en el primer ministre Winston Churchill que li enviés d’entre 25 i 30 divisions de l’exèrcit britànic perquè participessin en el front oriental.

En els Estats Units:

Després del discurs del president Franklin Delano Roosevelt de l’11 de setembre, les forces navals nord-americanes varen rebre l’ordre de disparar contra qualsevol embarcació de l’Eix que es trobés dins de l’anomenada zona neutral americana, definida unilateralment per Estats Units i que s’expandia fins la meitat de l’Atlàntic.