Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va llançar l’Operació Tifó i va ordenar en el comandant en cap Fedor von Bock atacar la ciutat de Moscou. D’aquesta manera, el gruix de l’exèrcit alemany va avançar cap a la capital soviètica, tot i que el 30 de setembre de 1941 el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian ja havia començat a avançar-hi. Seguidament, Hitler va fer una proclama per la ràdio dirigida als soldats del front oriental, on els va dir que estaven davant de l’últim i poderós cop destinat a aixafar l’enemic a Moscou abans de que arribés l’hivern. Mentre Hitler feia aquell discurs, la Wehrmacht va arribar a la ciutat d’Orel, a l’est de Briansk, i la 2º Flota Aèria va efectuar un total de 1.387 sortides durant tot el dia per acabar amb l’artilleria soviètica. Un cop silenciada l’artilleria soviètica, el 3º Grup Panzer, al nord de Smolensk, va poder avançar amb rapidesa cap al sud-est i tallar la connexió entre els 19º i 30º del Front Oest. 

Per intentar frenar el Grup de Combat del coronel Heinrich Eberbach, al migdia els soviètics varen enviar 40 caces bimotor Pe-3 del 95 IAD i 60 caces del 27 i 120 IAP. En trenta minuts, els aviadors soviètics varen assegurar haver destruït 30 camions i 43 carros de combat. Els caces també es varen enfrontar amb la Luftwaffe. La 2º Flota Aèria va perdre un total de 18 avions en aquella jornada. Com a resposta a l’atac, els bombarders del 2º Cos de l’Aire varen atacar l’aeròdrom d’Orel. 

En el sector sud:

Amb el cel descobert, el 5º Cos de l’Aire va poder tornar a ajudar al 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que portava dies aturat després d’haver sigut atacat pels bombarders soviètics. 

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels preparava una visita de Hitler a la capital pel dia següent. Pel ministre aquella visita era molt important perquè el dictador encara no havia aparegut davant del públic des de que havia començat la campanya a la Unió Soviètica.

---

Segons l’Informe de Situacions de les Operacions Número 101, els alemanys havien assassinat a 35.782 jueus i comunistes a Kiev (33.771 a Babi Yar), Nikolaiev i Jerson, a la riba del mar Negre. 

Al mateix temps, un informe del SD de Münster comentava la conversació entre dos funcionaris de l’oficina de l’alcalde sobre les cartes dels soldats alemanys recentment rebudes del front oriental. En elles, destacaven que els soldats parlaven de la destrucció intencionada de tots els sentiments religiosos i morals per part dels jueus i comentaven que els jueus havien mobilitzat Àsia contra Europa.

A França:

A París, aquella nit es varen produir unes misterioses explosions a set sinagogues. Una de les sinagogues no va explotar perquè havia fallat la metxa i es va tenir que destruir el dia següent per, segons varen dir, motius de seguretat. Helmuth Knochen va culpar als antisemites francesos del bàndol d’Eugène Deloncle, però al cap de poc es va saber a través d’un oficial del SD borratxo que el propi Knochen havia donat trenta grams d’explosius enviats des de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de Berlín als atacants.

A Ucraïna:

A Kiev, Heinrich Himmler es va reunir amb el cap suprem de les SS i la Policia, Friedrich Jeckeln, responsable de la massacre de Babi Yar.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el palau Czernin, Reinhard Heydrich va declarar en el seu primer discurs oficial a Praga, que tenien que alimentar al treballador txec si volien que aquest produís, però va avisar que el Protectorat seria colonitzat per alemanys.

A Lituània:

A Zagaré, els alemanys varen metrallar 633 homes, 1.017 dones i 496 nens jueus. A 150 els varen disparar després de resistir-se quan els obligaven a sortir de la ciutat. A Butrimonys, els alemanys varen afusellar a 976 jueus. Una unitat especial alemanya va col·locar bancs en el patíbul perquè els ciutadans lituans poguessin veure bé l’execució. 

A Iugoslàvia:

Guerrillers serbis varen assaltar una columna de la 342º Divisió d’Infanteria motoritzada en el sector de Topola. Acte seguit de saber-se d’aquell atac, el general de les tropes alpines Franz Boehme, governador militar plenipotenciari de Sèrbia, va fer afusellar com a represàlia a 2.100 jueus. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va llegir els missatges secrets alemanys sobre l’atac de l’Operació Tifó i de seguida va enviar un missatge a C, el cap dels serveis secrets, el MI6, per saber si estaven avisant als soviètics de la concentració de tropes que estaven duent a terme els alemanys. El primer ministre va recalcar que volia que els mostressin els últims cinc missatge que havien rebut. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà, a través de Cordell Hull, que precisament aquell dia feia anys, va rebutjar finalment mantenir amb Japó una conferència de pau per posa fi a la guerra a Xina.

Dimecres:

En el front oriental:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs per la ràdio dirigit als seus soldats, on va anunciar-los el començament de l’última gran batalla decisiva de la guerra. La majoria de soldats els va encantar les paraules del dictador i varen combatre amb més entusiasme.

En el sector central:

Amb l’ordre d’avançar cap a Moscou, el 24º Cos blindat va ocupar Sevsk i avançaven a un ritme increïble fent cada dia 136 quilòmetres.

---

Mentre es pensava en conquerir Moscou i en acabar amb el bolxevisme, els alts caps militars començaven a donar instruccions cada cop més dures per satisfer els desitjos del govern en la seva política expansionista i racista. Walther von Reichenau va ordenar en els seus homes del 6º Exèrcit que l’objectiu de l’Operació Barba-roja era l’eliminació radical de les influències asiàtiques que havien amenaçat a les cultures europees. Von Reichenau els va ordenar que lluitessin sense miraments i que la seva feina aniria més enllà dels deures militars perquè eren portadors d’una idea política. Wilhelm Keitel, per la seva part, va ordenar en els comandants que tinguessin sempre en reserva a uns quants ostatges soviètics perquè poguessin ser ajusticiats tant aviat que es sabés que havia mort un soldat alemany. Keitel precisava de que era important que entre els ostatges hi haguessin personalitats rellevants o membres de les seves famílies.

En el sector sud:

El temps es va aclarir i els alemanys varen poder utilitzar la 2º Flota Aèria. Amb el suport dels Stukas varen ocupar les ciutats de Sevsk i el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach i format per elements del 4º Exèrcit Blindat, es va endinsar cap a Dmitrovsk-Orloski. Per culpa de l’avanç alemany, les comunicacions entre el 13º Exèrcit del Front Briansk i el grup d’operacions Yermakov varen quedar interrompudes.

---

A Crimea, els soviètics varen llançar entre 600 i 800 bombes sobre les posicions de la 46º Divisió d’Infanteria del 11º Exèrcit.

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler va explicar, recordant la seva joventut, que els problemes de Viena es devien a la seva diversitat racial i va assegurar que el que faltava a Àustria ja ho tenia Alemanya com una sèrie de ciutats d’alt nivell cultural. El dictador també va assegurar que la supremacia de Viena havia dut a les demés províncies austríaques a odiar la seva capital i va afirmar que tal sentiment no existia contra Berlín i que esperava que Baldur von Schirach no s’hagués deixat atacar pel “virus” vienès. Tot i això, Hitler va assegurar que Viena es podia comparar amb París, però també va dir que molts monuments de la capital austríaca s’haurien d’embellir i s’hauria de combatre contra xinxes i la brutícia per tornar-la una de les ciutat més belles del món.

A Alemanya:

Per tal d’ajudar en la conquesta a l’Est, el govern va ordenar a les noies del RAD que estaven a punt de ser rellevades servir al Servei uns sis mesos més, fins un total de dotze mesos, en el que s’anomenaria Kriegshilfsdienst o Servei Auxiliar de Guerra. A partir de llavors, totes les promocions del RAD havien de realitzar a la finalització del servei un segon període de treball obligatori en la indústria de guerra. A canvi, cada noia rebia un sou de 45 marcs al mes.

---

A Munic es va crear la 2º Companyia d’Estudiants. En aquesta unitat hi havia Hans Scholl i Alexander Schmorell.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, aquell dia els membres del Tribunal Suprem varen jutjar a Alois Elias, president del Protectorat de Praga i acusat d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili. A les deu del matí es va començar a llegir la sentencia, que duraria quatre hores, i que acabaria amb la condemna a la pena capital per crim frustrat d’alta traïció en connivència amb l’enemic.

A Holanda:

Els alemanys varen registrar 140.000 jueus holandesos.

A Ucraïna:

Heinrich Himmler va fer una visita de cinc dies al país ocupat passant per Eslovàquia. Durant aquells dies, el cap de les SS va ordenar en els seus homes que assassinessin en massa als jueus ucraïnesos. L’endemà arribaria a Kiev, on el dia anterior s’havien assassinat a més de 33.000 jueus.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, davant la desesperació de veure’s aviat enfonsats pels alemanys, va començar una conferència per concretar l’ajuda nord-americana i britànica a la Unió Soviètica.

---

A la nit, el Kremlin va allotjar un sopar solemne en honor a diversos delegats estrangers. Iosif Stalin es va presentar a les vuit i durant l’àpat va provocar a lord Beaverbrook pel fet de que els britànics no estaven disposats a obrir un segon front. El dictador, fent mofa, li va dir:

Quin sentit té disposar d’un exèrcit si no lluita? Un exèrcit que no lluita perdrà el seu esperit.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler a Rastenburg, Alfred Rosenberg es va dirigir al pavelló de caça de Hermann Göering a Rominten, Prússia Oriental, per explicar-li en el ministre com havia anat l’entrevista amb el dictador. Els dos també varen parlar de l’Est i de la producció de diversos productes agrícoles d’Ucraïna que es podrien endur. 

A Ucraïna:

En el barranc de Babi Yar, a les afores de Kiev, els Batallons policials 45 i 303 varen continuar assassinant als jueus que havien sigut reunits a la capital ucraïnesa el dia anterior amb la falsa promesa de que els portarien a un lloc segur. Un cop acabada la massacre varen tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra perquè ningú sabés què havia passat. En total varen morir en els dos dies 33.771 homes, dones i nens.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich, com a Protector Interí a Bohèmia i Moràvia, va ordenar l’execució de 188 persones.

Al mateix temps, els primers magistrats del Tribunal Suprem es varen traslladar a Praga per jutjar a Alois Elies, que presidia el govern autòcton del Protectorat de Praga.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen començar la construcció de Birkenau, Auschwitz III.

A França:

El govern de Heinrich von Stulpnagel va aprovar el Codi dels Ostatges en què permetia considerar presoners a tots aquells ostatges que volguessin.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes finlandeses varen travessar les posicions soviètiques a Petrozavodsk, a la riba del llac Onega, envoltant d’aquesta manera la ciutat de Leningrad. 

En el sector central:

Els alemanys varen posar en marxa l‘Operació Tifó, l’atac sobre Moscou. Les 73 divisions del Grup d’Exèrcits del Centre es varen enfrontar a 85 divisions soviètiques, més 10 o 15 en reserva. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va reprendre l’avanç des del sector Konotopo-Romny cap a Moscou en direcció a Briansk i Orel, però va començar a fer fred i els soldats alemanys no disposaven d’equips d’hivern per poder continuar avançant amb la mateixa energia. A més, l’espessa boira del matí no va permetre en els alemanys disposar de l’aviació, Tot i això, el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach, format pels elements de la 4º Divisió Blindada, va aconseguir un ràpid avanç contra una dèbil resistència soviètica. Al vespre, les forces del coronel Eberbach s’havien endinsat 25 quilòmetres en les defenses soviètiques.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul von Kleist va creuar els rius Dnièper i Samara en direcció a Rostov, al Don, i varen tallar immediatament una línia ferroviària vital pels soviètics. L’avanç cap a Rostov es va fer darrere de tres exèrcits soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar a la Cambra dels Comuns que tota la producció britànica de carros de combat de la setmana que acabava d’acabar s’enviarien a la Unió Soviètica. Al mateix temps, lord William Beaverbrook es va comprometre a enviar a la Unió Soviètica tota la part que li corresponia a la Gran Bretanya de l’enviament que estava a punt de rebre d‘Estats Units: 1.800 caces, 2.250 carros de combat, 500 canons anticarro, 23.000 metralladores, 25.000 tones de coure, 27.000 tones de cautxú i 250.000 capots per als soldats. El primer ministre també va informar a la resta de parlamentaris que les reserves d’aliments de Gran Bretanya eren més grans que el principi de la guerra i molts que 18 mesos enrere. Churchill va assegurar que el ministre d’Aliments es trobava en condicions d’aplicar millores considerables en les racions bàsiques de tot el país i, sobretot, d’augmentar la quantitat i varietat dels aliments.

En el Vaticà:

El papa Pius XII li va escriure una carta en el bisbe Konrad von Preysing per comunicar-li que els tres sermons del bisbe Clemen August von Galen representaven per ells un consol i una pau que feia temps que no setien i li va assegurar que les protestes dels bisbes alemanys havien gaudit sempre del seu suport absolt i que en el futur sempre el tindrien.

En els Estats Units:

El Departament d’Estat va rebre un informe del seu cònsol a Berlín, Leland Morris, en que deia que una gran proporció de berlinesos havien mostrat vergonya i inclús simpatia més que satisfacció davant el decret que obligava en els jueus a dur l’Estrella Groga. Morris també informava de que la gent no es creia la mentida que deia certa premsa i funcionaris de que els alemanys a Estats Units tenien l’obligació de dur una esvàstica en la roba amb la lletra G. 

 

Dilluns:

La matança de Babi Yar:

A primeres hores del matí a Kiev, tal hi com s’havia anunciat el dia anterior i coincidint amb les festivitats de Rosh Hashana i Yom Kippur, es varen presentar 33.771 jueus en un punt concret de la ciutat. La Wehrmacht i les SS no confiaven que fossin tants. Un cop tots reunits, els membres dels Batallons policials 45 i 303, sota les ordres del comandant de la ciutat Kurt Eberhardt, reforçats amb els Sonderkommandos 4a els varen portar a peu fins a una zona sorrenca del cementiri jueu, que quedava situat en una llarga trinxera antitanc, a prop de la ciutat ucraïnesa de Babi Yar, molt a prop de Kiev. La gran majoria dels jueus varen confiar que les SS, comandades per Paul Blobel, col·laborador fidel de Heinrich Himmler, els deportarien en tren a algun altre destí. En el barranc de Babi Yar i sota un vent fort i gelat, se’ls va obligar a deixar tota la roba i l’equipatge que portaven. Hi havia una pila especial per cada peça de roba. Els que dubtaven o anaven massa lents eren colpejats i no es varen fer distincions entre homes, dones i nens. Els diners i els objectes de valor varen quedar sota la disposició del NSV (Organització Benèfica del NSDAP), perquè els entregués als alemanys o a l’administració de la capital ucraïnesa per ser utilitzats per quan es necessitessin.

Un cop els jueus despullats, la policia ucraïnesa de l‘Organització de Nacionalistes Ucraïnesos, armats amb pals, els va dirigir en grups de 10, molt sovint d’una mateixa família, cap al punt més alt del barranc i els van obligar a estirar-se de cara a terra per assassinar-los a trets sense contemplacions per parts dels piquets dels Einsatzkommando 5 i 6. En alguns casos, e personal de les SS va utilitzar metralladores soviètiques. Per intentar dissimular la massacre perquè les demés víctimes no poguessin preveure el seu destí final, els alemanys varen engegar altaveus de gran volum que reproduïen música de ball. Però la música no va acabar de dissimular els trets. Quan molts dels jueus van preveure quin seria el seu destí, varen començar a cridar de pànic, però ja era massa tard, i se’ls va obligar de forma brutal a estirar-se damunt dels cadàvers per ser assassinats amb un tret a la nuca. Un cop morts, se’ls va tirar daltabaix del barranc per amagar a l’opinió pública el que havia passat. Acabada la massacre, pels volts de les sis de la tarda, es va tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra. A la nit, els botxins varen rebre grans dosis d’alcohol, mentre un grup de guàrdies va rebre ordres d’inspeccionar la fossa per assegurar-se que no hi havia supervivents.

Els membres dels Batallons policials varen tardar fins el dia següent a complir aquells assassinats. Aquella matança va provocar que alguns oficials de la Wehrmacht es queixessin, però tot i les queixes gran part d’ells varen acceptar-ho. La matança va ser ordenada pel general Walter von Reichenau, acceptada pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt, comandant en cap del Grup dels Exèrcits del Sud, aprovada pel mariscal de camp Walter von Brauchitsch i elogiada pel propi Adolf Hitler.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va parlar del procés contra el primer ministre txec Alois Elias i de la seva futura condemna a mort. A continuació varen criticar els discurs de certs religiosos. Després de sopar, Rosenberg li va presentar a Hitler els documents dels nomenaments d’alguns comissaris generals a Ucraïna i diversos números de l’agència de notícies Weltdienst i la Carpeta Marró per l’administració d’Ostland. Hitler li va dir que ja havia arribat el moment de proporcionar instrucció als presoners de guerra britànics i francesos sobre la qüestió jueva.  

En el protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga va instal·lar-s’hi Reinhard Heydrich amb el títol de Segon Protector de Bohèmia i Moràvia, encara que pràcticament se li havia ordenat que exercís tots els poders. Heydrich va arribar-hi en companyia dels seus homes i es va negar a utilitzar el personal de l’antic protector Constantin von Neurath, a més va escollir entre els membres de la RSHA un equip de confiança.

El dia anterior, Heydrich havia fet detenir al president Elias i aquell dia va ser acusat pel Obersturmbannführer SS doctor Hans Geschke, cap de la Gestapo local, d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili a Londres. L’endemà seria traslladat al Tribunal Suprem.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad es varen desenvolupar plans per establir prioritats per l’activitat dels partisans en tota la regió. 

En el sector sud:

Els soviètics varen decidir evacuar Odessa i varen concentrar-se en la defensa de la península de Crimea.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ordenar l’evacuació a l’altra banda dels Urals de la fàbrica més gran de maquinària pesada de la Unió Soviètica, a Kramatorsk, al sud-est de Khàrkiv. 

En el bàndol Aliat:

Durant una conferència tripartit, Iosif Stalin, el ministre britànic lord William Aitken Beaverbrook i Averell Harriman, l’enviat nord-americà, varen determinar les modalitats de l’ajuda a la Unió Soviètica.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler. Al migdia, el dictador els va explicar en els seus convidats que l’estat en que es trobaven les relacions alemanyes amb les de la Gran Bretanya es podien comparar amb les que havien existit entre Prússia i Àustria el 1866, quan els austríacs estaven tancats en la idea dels seu imperi com els britànics ho estaven en la seva Commonwealth. Parlant dels britànics, Hitler va lloar el britànic definint-lo com un poble educat, que havia sigut conservar el seu Imperi. Canviant de tema, el dictador els va explicar que havien de vigilar en no massa lluny en l’organització, ja que el més petit incident els podia fer parar la màquina i també va manifestar que seria un error decretar que a Ucraïna només s’havia de sembrar blat i que s’havia de respectar l’ordre natural com el de deixar subsistir els pantans.  

Hitler també es va reunir aquell dia amb Hermann Göering, que aquest després de la reunió va tornar al seu pavelló de caça a Rominten, a Prússia Oriental. 

---

Aquell dia es va començar a construir el camp de concentració d’Auschwitz II, el de Birkenau, on moririen la majoria de les víctimes d’Auschwitz.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Tal i com es va acordar el dia anterior, les SS varen detenir el president del govern de Praga, Alois Elias, acusat de col·laborar amb el govern txecoslovac exiliat a Londres.

A Ucraïna:

Els alemanys varen preparar una matança de jueus a l’ocupada Ucraïna. La ciutat de Kiev es va omplir de cartells redactats en alemany, rus i ucraïnès en què es demanava a la població jueva presentar-se l’endemà a un punt concret de la ciutat i amenaçaven amb la pena de mort a qui no s’hi presentés. El comunicat deia textualment:

Tots els zhidí que viuen a la ciutat de Kiev i als seus voltants hauran de presentar-se dilluns 29 de setembre de 1941 a les 8:00 del matí a la cantonada del carrer Mélnikov amb Dokterivski (prop del cementiri) amb documentació, diner, objectes de valor, vestits d’abric, roba de llit, etc… Tot zhidí que desobeeixi aquesta ordre i sigui, per tant, trobat en qualsevol altre lloc serà afusellat.

Molts dels jueus varen creure que els portarien en tren a una altra ciutat i varen decidir presentar-s’hi on deien els alemanys. Però també hi va haver casos de jueus que varen veure el perill que corrien, com el d’una dona que en un atac de desesperació en veure aquells cartells es va suïcidar juntament amb els seus fills ingerint verí o el d’una noia que es va tirar per la finestra de l’Òpera de Kiev.

---

A Kremenchug, l’alcalde rus, Vershovsky, va ordenar que fossin batejats diversos centenars de jueus amb la idea de protegir-los d’una futura matança. Els alemanys en saber de les intencions de l’alcalde el varen arrestar i afusellar. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 17:05 i les 18:30, els soviètics varen enviar totes les aeronaus disponibles de la unitat 72 SAP/VVS SF, 26 caces i 9 bombarders, contra el pont sobre el riu Petsamojoki, a prop de Petsam, i altres objectius propers per on havien de passar les forces alemanyes i finlandeses que es dirigien al port de Murmansk. L’impacte de dues bombes de 250 quilograms va provocar el corriment de tres milions de metres cúbics de terra, que varen caure sobre els trenta metres que separaven les dues ribes. En conseqüències es va produir una gran inundació i totes les forces invasores que es dirigien al port de Murmansk varen quedar aïllades a la riba oriental durant 10 dies.

En el sector sud:

A Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar que la superioritat soviètica des de l’aire els hi havia permès en els soviètics infligir greus danys als seus soldats i l’artilleria a través d’atacs aeris en onades, inclús a baixa altitud, amb bombes i metralladores.

En el nord de l’Àfrica:

La França Lliure va proclamar la independència de Síria i Líbia.

A Etiòpia:

Amb més de 1.000 morts entre les seves files i la falta de queviures i de condicions higièniques, els italians es varen rendir amb honors militars.

A l’Atlàntic:

Un comboi regular Aliat, el PQ-1, va sortir d’Islàndia carregat de subministraments militars i amb gran quantitats de les matèries primes vitals com cautxú, coure i alumini que havia sol·licitat el dictador Iosif Stalin. El comboi es va dirigir cap a la base naval soviètica de Poliarnoe, a prop de Murmansk.

---

Un submarí britànic va fer una emboscada al U-67 i al U-111 a prop de les Illes de Cap Verd, en aigües del litoral senegalès. Però el submarí no va tocar als dos U-Boots amb els seus torpedes, però sí que va tocar a un tercer submarí allí present.

Dissabte:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Adolf Hitler va destituir a Constantin von Neurath com a Protector de Bohèmia i Moràvia per falta de fermesa i després de que aquest hagués presentat la seva dimissió el 23 de setembre de 1941, tot i que Hitler li havia rebutjat, i va ser substituït per Reinhard Heydrich. Von Neurath va ocupar transitòriament les seves funcions fins el 25 d’agost de 1943, quan va ser substituït pel ministre Wilhelm Frick.

Heydrich, ja com a Protector, es va reunir aquell dia amb el president del Tribunal Suprem, el doctor Otto Thierack, i varen acordar detenir al ministre president de Praga Alois Elias i fer-lo comparèixer davant del Tribunal Suprem perquè creien que col·laborava amb el govern txecoslovac exiliat a Londres. L’endemà seria arrestat.

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg es va anunciar que una victòria com l’aconseguida en aquella batalla, referint-se a la Batalla de Kiev, mai s’havia conegut fins llavors en la història.

A la nit, Hitler va explicar en els seus convidats que havien d’aconseguir conservar les possessions que ara tenien a l’Est i mantenir la guerra el més lluny possible d’Alemanya. El dictador va manifestar que s’havia de respectar a la Providència i que els més joves havien de respectat als més grans. Dels russos, el líder alemany va afirmar que només tenia lloc en la societat humana treballant sota una pressió terrible. Parlant del seu passat humil, Hitler va afirmar que fins que no es vivia a la misèria com va fer ell no es podia arribar a saber el que era, tot i que va dir a la vegada que gràcies a que havia viscut d’aquella manera la nació alemanya se n’havia beneficiat perquè estava segur que sinó el bolxevisme hagués triomfat. Hitler va afirmar que va ser en aquella època, en la qual imaginava viure en grans palaus, quan havia concebut els plans del nou Berlín.  Recordant al seu passat, el dictador va dir que tots els adolescent tenien que ser educats per compte de l’Estat i no es tenia que tancar a ningú cap porta. El dictador, després de criticar la societat de classes dient que era una societat tancada, va afirmar que la vida en aquell moment era molt diferent a la del seu temps, i va assegurar que en un futur l’obrer tindria les seves vacances i podria viatjar per mar. Hitler va afirmar que l’Església s’havia aprofitat de la forma de vida senzilla de la gent i va posar l’exemple dels espanyols, dels quals va afirmar que amb poques olives ja quedaven satisfets.

A Lituània:

A la ciutat d’Eisiskes, els alemanys varen agafar a 3.446 jueus, 800 dels quals eren nens, i els varen conduir a foses excavades a propòsit en el cementiri jueu i, allí, varen ser afusellats amb les metralladores.

A Ucraïna:

Un destacament de les SS va assassinar a prop del barranc de Babi Yar a uns 700 interns d’un manicomi.

A Àustria:

Eleanore Gusenbauer, una civil, va enviar una carta de protesta a la policia de Mauthausen per queixar-se de que en el camp es disparava repetidament contra els presoners, ja que ella ho podia veure perfectament perquè la seva llar estava situada en una zona elevada al costat de la Tanca Viena del camp i sovint era testimonia involuntària de tal atrocitats. Gusenbauer afirmava està alterada per aquelles imatges i suplicava que es prenguessin les mesures oportunes perquè o bé s’acabessin tals atrocitats o bé es fessin en un altre lloc on les pogués veure.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen capturar Perekop i, d’aquesta manera, Crimea va quedar aïllada de la resta sud de la Unió Soviètica.

A Etiòpia: 

Aquell dia va acabar la resistència italiana.

A Síria:

El general francès Georges Catroux va proclamar la independència de Síria.

En els Estats Units:

A les drassanes de Baltimore es va botar una embarcació mercantil de 10.000 tones, el Patrick Henry, el primer de les embarcacions Liberty.

Divendres:

En el front oriental:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador no considerava persones els ciutadans de l’Est.

En el sector nord:

El líder de la Divisió Blava, Augustin Muñoz Grandes, va rebre l’ordre de Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. Muñoz Grandes va complir l’ordre de Hitler, tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el sector sud:

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on hi varen participar el general de divisió i l’oficial al comandament de la ciutat, Kurt Eberhard, i diferents oficials de les SS i caps de la Wehrmacht per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquesta unitat estava composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia. Aquell mateix dia, el Batalló policial 64 va assassinar a Sajmiste a més de 6.000 jueus.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Els soviètics també varen perdre 28.419 peces d’artilleria i 411 carros de combat. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.

---

Tot i que eren atacats pel 5º Cos Aeri, el Front Sud-oest de les VVS i els DB-3 varen tornar a atacar sobre el camp de batalla, al sud-est de Khàrkiv, contra el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel. Els Exèrcits 9º i 8º sota el comandament del tinent general Dimitri Riabishev varen atacar al mateix temps al 3º Exèrcit romanès, que cobria el flanc nord del 11º Exèrcit a Crimea. Els romanesos varen tenir que retrocedir. Tot i ser atacats des de l’aire, el 1º Grup Panzer del coronel general Paul Ewald von Kleist va iniciar el seu atac des del cap de pont de Dnepropetrovsk i va eliminar les dèbils posicions del 12º Exèrcit soviètic. La Divisió Totenkopf de les SS es va veure obligada a enviar per primer cop esquadrilles especials per aniquilar els carros de combat T-34. Aquestes esquadrilles estaven formades per dos oficials i deu soldats que transportaven explosius, mines, granades i bombes en les seves bosses.

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a uns dos quilòmetres, a Birkenau, perquè allotgés a presoners de guerra soviètics per utilitzar-los com esclaus. Himmler tenia pensat empresonar-hi 200.000 presoners.

A Alemanya:

Després de que s’apliqués l’ordre de que els jueus portessin l’Estrella Groga, Otto Dietrich va informar en el seu Tagesparole que existien possibilitats d’abordar el tema des de diferents formes per explicar-lo en el poble alemany de la necessitat de tals mesures, com la d’assenyalar que els jueus eren nocius. Dietrich va confirmar que a partir de l’endemà el servei d’informació publicaria material que oferiria proves del “dany” ocasionat pels jueus a Alemanya.

Precisament, segons un informe del SD de Westfàlia, la mesura de l’Estrella havia sigut saludada amb satisfacció en termes generals i que les crítiques anaven dirigides en l’existència de les excepcions.

A Lituània:

Els alemanys varen reunir a 1.800 jueus del gueto del Kaunas per carregar-los en camions per portar-los en un dels forts que hi havia a les afores de la ciutat per després ser assassinats.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A Abissínia:

La guarnició italiana d’Ulochefit estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va intentar des de Berlín negar tots els rumors dels diaris britànics i nord-americans que deien que Alemanya pensava envair la Gran Bretanya.

---

Hans-Heinrich Lammers va informar a Wilhelm Frick que Adolf Hitler volia ara posposar la prohibició de les relacions sexuals entre Mischlinge de primer grau i alemanys plens o entre els mateixos Mischlinge de primer grau. Lammers no li va explicar el motiu de la decisió.

---

Segons un informe del SD de Westfàlia sobre l’aplicació d’obligar en els jueus a dur l‘Estrella Groga, la gent demanava que els jueus també portessin l’Estrella a l’espatlla per proporcionar una millor visibilitat.

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics, a qui va considerar estúpids, tenien que ser eliminats perquè els considerava perillosos i va deixar clar que tenien que ocupar els territoris de l’Est per posar una frontera entre Europa i Àsia. Hitler va definir els russos com a salvatges i asiàtics, i va afirmar que per posar ordre haurien d’aplicar un estat d’alarma permanent a l’Est. Després d’afirmar que haurien de reunir a Alemanya totes les glòries del passat, tot i que va deixar clar que ell ja no seria viu per veure-ho, el líder alemany va concloure la seva explicació dient que era precís que Berlín fos el centre d’Europa, una capital de tots els germànics.

A la tarda, el dictador va explicar en els seus convidats que el mite de que eren vulnerables en cas de que la guerra s’allargués l’havien de desmentir enèrgicament i va senyalar que per aconseguir-ho la Unió Soviètica tindria que ser una font de matèries primes i un mercat pels productes alemanys. El dictador els va narrar que el seu Pla Quadriennal havia sigut un cop molt dur pels britànics i va afirmar que per Europa hauria d’abandonar el desig d’exportar a altres parts del món, ja que considerava que estaven en desavantatge. Hitler va posar l’exemple dels britànics a l’Índia, afirmant que per culpa d’haver industrialitzat el país a la Gran Bretanya ara hi havia molt atur i l’obrer britànic s’empobria igual que als Estats Units, però allí donava la culpa de la situació pel fet de que es guiaven pel patró or i pel dèbil mercat interior. Pel fet de no dependre de l’exterior, Hitler va afirmar que a Alemanya no havia atur i que els països que estaven conquerint serien per ells una font de matèries primes i va afirmar que estava convençut que Europa voldria emigrar cap a l’Est enlloc de cap a Amèrica. Hitler volia ocupar la Unió Soviètica per fer-ne una colònia alemanya on hi poguessin treure tot el rendiment sense tenir en compte la població autòctona i va afirmar que el Mar Negre seria per ells un mar ple de riqueses pels pescadors alemanys i que a Ucraïna conrearien tot el que volguessin i no tindrien que preocupar-se de buscar sortia a l’Extrem Orient, ja que Rússia seria el seu mercat.

A la nit, Hitler els va comentar en els seus convidats que havia estant observant els noticiaris cinematogràfics del dia i que estava convençut de que estaven vivint una èpica històrica, semblant a la Primera Guerra Mundial però amb la diferència de que abans no es podien fixar aquelles imatges. El dictador va afirmar que era un afortunat per haver viscut en tals guerres i va lloar la figura del soldat guerrer i es va posar a ell d’exemple quan havia combatut en la Gran Guerra. Tot i confessar que ell no desitjava mal a ningú, tot i que entenia que molta gent es posés els mans al cap quan demanava aniquilar una ciutat com Sant Petersburg, ell havia de lluitar per conservar l’espècie quan aquesta es trobava en perill i havia de tornar-se en un ésser insensible.

---

El Einsatzgruppe A va informar de que els jueus de les zones urbanes estaven sent utilitzats per diverses agències alemanyes com a treballadors no remunerats.

A Iugoslàvia:

El general Franz Böhme li va dir a les seves tropes que la seva missió es tenia que dur a terme en un país que en el 1914 havia assassinat als alemanys i que ells eren els venjadors de les seves morts. Böhme va insistir en que havien de donar exemple intimidatori a Sèrbia, un càstig dur, i va afirmar que tot aquell que mostrés compassió estaria traint les vides dels seus companys i se li exigiria responsabilitats i hauria de respondre sense excepció davant un consell de guerra. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va començar una ofensiva cap a Crimea.

---

El 5º Cos Aeri va iniciar una ofensiva de tres dies contra els aeròdroms del Front Sud-oest de les VVS als voltants de Khàrkiv i Bogodujov. Els alemanys es varen atribuir la destrucció de 43 aeroplans a terra.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va bombardejar la costa oriental d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

Durant la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom de Mqabba, a Malta.

En els Estats Units:

Cordell Hull va rebre noves contrapropostes japoneses per arribar a un acord de pau. Novament els nord-americans varen trobar les exigències japoneses fora de lloc.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure que el preocupava que el sagnant regne de terror dels croats contra els serbis acabés provocant la desaparició d’aquests i s’estenguessin els moviments d’alliberament. 

---

El Ministeri d’Economia va prohibir en els jueus utilitzar txecs. Al mateix temps, el Ministeri de Justícia va excloure als jueus de qualsevol benefici que poguessin rebre en herència d’un “alemany ple”. El Ministeri afirmava que tals beneficis estaven profundament en contradicció amb els sentiments populars alemanys “més sans”. 

---

Reinhard Heydrich va ser ascendit a general de les SS, Obergruppenführer i governador de Bohèmia i Moràvia amb una denominació especial: Stellvertreter des Reichsprotektors.

---

L’economista Gottfried Feder va morir a Murnau.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar el port de Dover.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies al suport aeri, els soviètics varen poder fer contraatacs a prop de Leningrad i varen forçar la retirada del 39º Cos d’Exèrcit alemany.

---

A Lushno, el caporal de les SS Fritz Christen, després de que morissin tots els homes de la seva bateria, va seguir dempeus al peu del seu canó i va eliminar a 13 carros de combat soviètics. Per aquella gesta, Christen va ser el primer soldat de la Totenkopf que va rebre la Creu de Ferro de Primera Classe amb la Creu de Cavaller. Posteriorment va ser enviat en avió a Rastenburg per ser condecorat pel propi Adolf Hitler. 

En el sector sud:

A la ciutat de Kiev va esclatar una bomba en les oficines de la seu militar de la rereguarda alemanya, que va provocar un greu incendi degut a l’escassetat d’aigua. Els alemanys varen culpar als jueus.

Per la caiguda de Kiev, els soviètics varen destituir al general de divisió Piotr Shelujin, comandament de les VVS del Front Sud, i va ser substituït pel coronel Konstantin Vershinin.

---

Els avions de reconeixement aeri soviètics varen detectar un gran número de forces blindades del 1º Grup Panzer a Dnepropetrovsk, a 80 quilòmetres al sud de Krasnograd. Ràpidament varen desviar bombarders cap a aquest sector i el 52 DAB va atacar aquell mateix dia als alemanys amb 40 sortides de bombarders DB-3. Però els alemanys també varen atacar amb els seus avions i varen ser més eficaços, sobretot els del 5º Cos de l’Aire, que va poder desviar-se des de Kiev per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs dels He-111 i Ju-88 varen paralitzar les tropes soviètiques a Dnepropetrovsk i la línia ferroviària des de Stalino fins a Dnepropetrovsk va quedar interrompuda. A més, un altre bombardeig alemany va endarrerir el trasllat de tropes i material soviètics a la zona de Khàrkiv.

---

A Crimea, el 14º Cos d’Exèrcit del 11º Exèrcit va tornar a atacar.

En el Mediterrani:

Mentre el comboi britànic de l‘Operació Halberd sortia de Gibraltar cap a Malta, el primer U-Boot va entrar en el Mediterrani. Mentrestant, la Regia Aeronàutica va atacar els aeròdrom de Malta.

A la Gran Bretanya:

Un informe del Comitè MAUD, que resumia i avaluava les investigacions en sis instal·lacions secretes, va afirmar que una massa crítica d’urani 235 suficientment purificada podria explotar inclús a traves de neutrons ràpids i sense necessitat de que alguna persona hi intervingués. A més, descartava la producció de plutoni, la difusió termal, la separació centrífuga d’isòtops i el mètode electromagnètic, i optava per la difusió gasosa a escala massiva. Les seves conclusions volia que fossin transmeses del Ministeri de l’Aire al Departament d’Investigacions Científiques i Industrials. En aquest sentit, l’informe acabava demanant construir una planta de difusió gasosa a Canadà i limitar al paper dels nord-americans a simple assessors.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic es va unir a la Carta de l’Atlàntic firmada el 14 d’agost de 1941 entre els britànics i els nord-americans.

A Japó:

Tòquio va enviar un missatge en el seu consolat a Hawai dirigit per Nagai Kita per sol·licitar la ubicació exacte de les embarcacions de guerra nord-americanes a Pearl Harbor. Aquesta informació es va xifrar en el codi consular japonès, el denominat J-19. Els nord-americans varen desxifrar el missatge, però varen creure que tenia poca importància i el varen enviar a Washington en un clíper de la Pan Am que va arribar a la capital el 6 d’octubre.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que trobava absurd que la frontera entre Europa i Àsia es fixés en una cadena de muntanyes poc elevades (els Urals) i va assegurar que la verdadera frontera que seria la que separaria el món germànic del món eslau i que el seu deure era situar-la allí on volia. A continuació, el dictador va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador, els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. Després de narrar-los que estava a favor del darwinisme social, el dictador va afirmar que li agradava precisament aquest món i va deixar la porta oberta en la teoria de la reencarnació. Tot i que va afirmar que l’objectiu era triomfar per sobre de la religió, el dictador va afirmar que el nacionalsocialisme no havia d’imitar una religió i establir un culte, ja que la seva única ambició havia de ser construir científicament una doctrina que fos un homenatge a la raó. Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys i va assegurar que Déu actuava igual i per aquest fet justificava de nou el darwinisme social i les lleis naturals on s’imposava el més fort. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils per als alemanys, va nomenar al seu fidel Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna.

Al mateix temps, Reinhard Heydrich va ser nomenat Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moràvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones. Hitler va reunir-se precisament aquell dia amb el Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament de Heydrich com a Segon Protector. Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, Hitler li va negar.

En una altra reunió, Hitler va ordenar a Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.

Després, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador es va relaxar amb el seu ministre i amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, Hitler es va queixar de les dificultats que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria, Hitler va repetir que Leningrad seria destruïda carrer per carrer, que havien aconseguit el gran avanç que estaven buscant i que no tardarien en rodejar Moscou. Llavors, canviant de tema, el ministre li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop havia sigut el 4 de maig de 1941 i Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. Hitler va acceptar pronunciar aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.

Aprofitant que Heydrich rondava pel quarter, Goebbels li va parlar de la mesura de l‘Estrella Groga, però va continuar insistint amb la idea que volia deportar a tots els jueus de Berlín. Heydrich, però, més caut, li va prometre que quan solucionessin les qüestions militars a l’Est seria de les primeres mesures que es prendrien. També li va parlar que els jueus haurien de ser transportats a camps instal·lats pels bolxevics i erigits pels propis jueus. Es referia als gulags soviètics.

---

En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va ser informat pels alemanys de que imminentment es produirien les deportacions al gueto.

A la Unió Soviètica:

A prop de Krasnaya Gora, com a represàlia per la mort de tres sentinelles de les SS, els alemanys varen posar en fila a tots els habitants d’un poble i els varen afusellar. 

A Alemanya:

Aquell dia va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.

---

Per tal de justificar els atacs aeris a la població civil britànica, els alemanys varen emetre una instrucció que permetia aquests atacs per trencar la capacitat de resistència del poble britànic, sumant-li una sensació de perill constant i convertint les seves ciutats en físicament inhabitables.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat.

---

El StG 2, amb només bombes de 1.000 quilograms, es va dirigir a tres quarts de nou del matí a Kronstadt sota les ordres del pilot Hans Ulrich Rudel. Els bombarders alemanys varen col·locar una bomba a la coberta del creuer Marat, de 23.600 tones, fet que va provocar un enorme incendi. Una altra bomba va fer explotar la munició de les torretes davanteres de 30,5 centímetres i tot el castell de proa va quedar destruït. A continuació, un impacte directe del tinent Rudel va causar una enorme explosió que va deixar fora de combat durant uns mesos el Marat. Els alemanys també varen aconseguir enfonsar el Minsk, el destructor Steregushichi i el submarí M-74 i varen danyar els Oktiabrskaia Revolutsia i els destructors Silni i Grozsiashchi. Quan donaven mitja volta, les aeronaus alemanyes varen ser interceptades per grans formacions de caces soviètics. Els pilots soviètics varen afirmar haver destruït 10 naus. Les bateries antiaèries soviètiques es varen atribuir la destrucció d’altres cinc aeronaus.