Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Wilhelm Keitel va proclamar en una ordre dictada que la lluita contra el bolxevisme exigia una actuació rigorosa, impecable i enèrgica contra els jueus, a qui va definir com els principals transmissors del bolxevisme. Precisament, aquell dia el Batalló policial 45 va assassinar 1.000 jueus a Berdichev. Tot i això, un informe de la unitat operativa 6 del grup operatiu C indicava que el 90% de la població jueva en moltes poblacions ucraïneses havien fugit i, afegia, que l’expulsió de centenars de milers de jueus a través dels Urals no tenia cap cost i constituïa una contribució considerable a la solució de la qüestió jueva a Europa. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys continuaven avançant cap a Leningrad, però les tropes de terra es varen queixar dels incessants atacs aeris soviètics contra les seves posicions d’artilleria i columnes en marxa. Adolf Hitler va ordenar aturar l’avanç cap a Leningrad, ja que per ell era preferible que la ciutat es rendís a causa de la fam. Cinc divisions de carros de combat, dues de blindades i bona part del suport aeri de l’Exèrcit de Wilhelm Ritter von Leeb tenien que deixar el front de Leningrad en menys d’una setmana. Von Leeb va protestar. 

Mentrestant, a la ciutat, el comissari polític encarregat dels subministraments d’aliments a Leningrad, D. V. Pavlov, va establir la ració per als no treballadors i nens en 135 grams de pa al dia, i més 450 grams de carn, 680 grams de cereals i 340 d’oli de gira-sol al mes.

---

Des del sud de Viana, a uns 30 quilòmetres al nord-oest de Murmansk, una ala de la RAF va abatre a tres avions alemanys. Els britànics només en varen perdre un. Aquella va ser la primera acció dels britànics a la Unió Soviètica. 

---

El capità Piotr Brinko va aconseguir la seva 15ena victòria en un d’aquests combats d’aquell dia, fet que el va situar com el millor pilot de caces soviètic fins la data.

En el sector sud:

El 17º Exèrcit i el 1º Grup Panzer varen començar la seva ofensiva direcció septentrional des del cap de pont del Dnièper a Kremenchug. Els exèrcits soviètics 5º i 38º varen quedar envoltats per les tropes alemanyes a prop de la ciutat de Kiev i el general Simon Budioni va tornar a proposar desallotjar de la capital ucraïnesa el Front Sud-oest per evitar precisament quedar envoltats. Quan Iosif Stalin va saber de la seva proposta va entrar en còlera i el va degradar i substituir pel mariscal Simon Timochenko, que va tenir que deixar el Front Oest i va ser substituït pel coronel general Ivan Konev. Budioni va passar a comandar el Front de Reserva del general Gregory Zhukov. A continuació, el dictador soviètic va ordenar a les VVS del Front Sud-oest que consagressin el 90% de l’aviació per atacar al 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian en el sector de Konotop-Romní, a 200 quilòmetres a l’est de Kiev. Quan anaven per atacar, la Luftwaffe els va interceptar. Sense impediments, el 1º Grup Panzer va aconseguir d’aquesta manera ocupar a Lubní, un dels ponts del Sula, mentre el 2º Grup Panzer va capturar un important pas fluvial a prop de Lojvitsa.

---

El coronel general Eugen Ritter von Schobert, al comandament del 11º Exèrcit, va intentar ocupar l’istme de Perekop, que uneix la península de Crimea amb el continent i de 8 quilòmetres d’amplada, a través d’un atac per sorpresa amb tres batallons de reconeixement. Els soviètics, amb el 51º Exèrcit independent, varen respondre ràpidament l’atac. Von Schobert va morir aquell dia en ser destruït el seu Fieseler Storch.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park varen desxifrar un missatge d’un Batalló Policial que deia que s’havien desfet de 1.255 jueus a prop d’Ovruch d’acord amb els usos de la guerra. Winston Churchill també va tenir coneixement d’aquells afusellaments massius contra la població jueva, però tant ell com Bletchley Park varen considerar que no valia la pena informar d’aquests fets perquè, de moment, no hi podien fer res i, a més, s’hi ho comunicaven al món els alemanys sabrien que havien aconseguit desxifrar els seus missatges. 

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar a les seves tropes que s’aturessin a les afores de la ciutat de Leningrad, i va decretar que es privés de menjar a la població de la ciutat fins que es rendís l’exèrcit soviètic. Volia que els habitants de la ciutat morissin de fam.

Aquell mateix dia, Hitler va rebre d‘Alfred Rosenberg la idea d’utilitzar les notícies sobre el pla de Iosif Stalin de deportar els alemanys del Volga per proposar en els Aliats que es faria pagar en els jueus d’Europa Central si es continuava atacant Alemanya.

---

Hans Frank es va discutir durament amb Bernhard Krüger i el va acusar de crear un Estat dins de l’Estat i va exigir que totes les comunicacions dirigides a Heinrich Himmler fossin aprovades primer per la seva oficina.

A Alemanya:

A Berlín, la Gestapo va prohibir el Jüdische Kulturband in Deutschland (Lliga cultural jueva a Alemanya) i es varen confiscar els seus béns, que varen anar a parar a diverses institucions, entre les quals hi havia les SS i l’Exèrcit. A més, varen ser detinguts els col·laboradors que encara vivien a Alemanya. 

A Ucraïna:

Friedrich Jeckeln va escriure un informe on deixava constància que durant el 26, 27 i 28 d’agost havien assassinat a 23.600 jueus a la ciutat ucraïnesa de Kamenets-Podolski. La meitat d’ells eren jueus hongaresos. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 80 de les unitats especials, destacava que a la ciutat de Korostien 238 jueus havien sigut rodejats i conduïts a un edifici especial per la milícia ucraïnesa per afusellar-los. 

A Letònia:

Els alemanys varen executar 11.034 jueus a Daugavpils.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, Gregory Zhukov va agafar els comandaments de defensa de l’exèrcit soviètic a l’antiga capital tsarina. Aquell dia va començar l’atac principal contra Leningrad amb un avanç de les tropes alemanyes pels forats que havien obert els bombarders de la 1º Flota Aèria. Els alemanys varen conquerir en aquella jornada Krasnoie Selo, a tant sols 15 quilòmetres de la costa del golf de Finlàndia, a l’oest de Leningrad. Des del Kremlin, Stalin va cridar en tenir notícies de l’atac alemany:

Potser hauria de rendir a Pere. 

En el sector sud:

A Ucraïna, la 16º Divisió Panzer del general Hans-Valentin Hube va començar a creuar el Dnièper per Deriivka, al sud de Kremenchug.

---

Davant la imminent arribada dels alemanys, Stalin va ordenar ajusticiar als 157 presoners polítics que tenia reclosos a la presó d’Oriol. Entre les víctimes hi havia antics bolxevics com Jristian Rakovski o Olga Kameneva, la germana de Lev Trotski. Portaven uns quants anys tancats i el dictador soviètic tenia por de que amb el caos poguessin ser alliberats i el poguessin enderrocar. Tots ells varen ser assassinats en el bosc de Medvedev i la matança es va conèixer amb el nom de La matança de Medvedev.

Stalin rebia pressions dels seus comandants i, aquell dia, Simion Budionny li va tornar a demanar que li permetés una retirada general des de Kiev. Nikita Kruschev també li va demanar. Poques hores més tard, Stalin va trucar al general Kirponos a Kiev i li va dir que digués en els seus comandants que deixessin de pensar en la retirada i busquessin la manera de resistir. 

A l’Atlàntic:

Els submarins alemanys varen descobrir un comboi, el SC-42, rumb a la Gran Bretanya, costejant el litoral de Groenlàndia, i el varen atacar enfonsat a 16 vaixells.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt, aprofitant que el seu destructor, el Greer, havia sigut atacat per un U-Boot el 4 de setembre, va anunciar en un discurs radiofònic la seva política de disparar a l’acte. El President va declarar que havia arribat el moment de passar a una defensa activa i va anunciar que havia ordenat a l’Armada la destrucció de les forces de l’Eix que trobés en aigües nord-americanes. En realitat, l’Armada ja vigilava aferrissadament les aigües nord-americanes. El President va remarcar que continuaria amb la seva política de subministrar material bèl·lic als enemics dels alemanys i que defensaria la llibertat d’acció de les seves embarcacions en alta mar. També va insistir de que ells no havien buscat una guerra contra els alemanys i que no pensaven buscar, però va fer servir una metàfora que tothom va entendre:

Quan veus una serp de cascavell disposada a atacar, no esperaràs a que et mossegui per aixafar-la.

Winston Churchill va escoltar aquell discurs des de Gran Bretanya.

---

A les afores de Washington es va començar a construir el Pentàgon.

---

El comandant Albert C. Wedemeyer va calcular que abans de l’1 de juliol de 1942 els alemanys haurien ocupat tota la Unió Soviètica a l’oest de la línia general (el mar Blanc, Moscou i el riu Volga, entre altres) i que militarment els soviètics quedarien bastant impotents posteriorment a aquella data. 

---

Charles A. Lindbergh va pronunciar un discurs titulat Qui són els agitadors de la guerra? davant unes 8.000 persones a Iowa, en el coliseu de Des Moins. El famós aviador va atacar durament a l’administració nord-americana, als britànics i als jueus. Tot i que va admetre que sentia compassió i comprensió cap als jueus per la seva difícil situació en que es trobaven, Lindbergh va afirmar que cap persona podia contemplar la seva política a favor de la guerra sense veure els perills que comportava una política de tal calibre. L’aviador va aconsellar en els grups jueus oposar-se a la guerra perquè, segons va afirmar, serien els primers en patir les conseqüències. Però, en un to paternalista, va dir que la majoria d’ells no ho havien entès i va afirmar que el perill més gran que patia els Estats Units residia en els seus grans propietaris i la seva influència en el cinema, la premsa, la ràdio i el govern nord-americà. Continuant amb el seu discurs antisemita, Lindbergh es va queixar de que els jueus i els britànics els volien arrossegar cap a la guerra i va demanar no guiar-se per les passions i els perjudicis naturals. El discurs només va servir perquè l’opinió públic s’indignés cap a l’aviador considerat com un mite per molts i acabés amb la seva carrera política.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar que abans d’atacar Moscou, tal hi com havia establert en la Directriu Número 35, els seus comandants havien d’envoltar a les forces soviètiques que seguien resistint al centre d’Ucraïna. 

---

Miklos Horthy va marxar del quarter després d’estar-hi des del 8 de setembre i va acompanyar a Hitler a la ciutat de Malbork, a Prússia Oriental. Allí, Hitler li va dir que no tenia el problema que ell tenia amb els jueus.

---

El cap del Einsatzkommando 3 del Einsatzgruppen A, el coronel Karl Jäger, va informar de la massacre de 76.355 persones, la gran majoria jueus. Precisament, aquell dia el comando de Jäger va emportar-se als 831 jueus que havia retingut el dia anterior a la sinagoga de Varena, Lituània, a una zona boscosa, a un quilòmetre i mig del poble, al costat de la carretera principal, on s’hi havien cavat dos grans forats separats entre ells per 25 metres: un pels homes i els nens, i un altre per les dones i les nenes. El coronel Jäger va anotar que havien executat a 541 homes, 141 dones i 149 nens aquell dia a Varena. També aquell dia fins el 15 de setembre es va saquejar el gueto de Kaunas.

A Noruega:

Josef Terboven va proclamar l’estat d’emergència a Oslo i, d’immediat, va començar l’arrest massiu dels líders sindicalistes i es varen acomiadar a directors de diaris i a periodistes. A la nit, la ràdio d’Oslo va anunciar que l’assessor jurídic dels sindicats, Viggo Hansteen, i el principal representant sindical d’una fàbrica de vagons de ferrocarril, Rolf Wickström, havien sigut condemnats a mort per un consell de guerra i havien sigut executats. 

A Alemanya:

La mare de Heinrich Himmler, Anna Himmler, va morir aquell dia. Marga i Gudrun Himmler varen tenir que interrompre les seves vacances a Itàlia. 

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen bombardejar un altre cop amb els seus Junkers els magatzems de Badaiev, el dipòsit central de la ciutat i el centre del seu proveïment, destruint una fàbrica de productes làctics i, en conseqüències, es varen perdre tones de mantega. La drassana principal va quedar molt danyada i es varen produir un total de 80 incendis. Per tal de dirigir la defensa de la ciutat, Gregory Zhukov va volar en un avió de transport a l’antiga capital tsarina. Quan estava volant sobre el llac Ladoga de poc va ser tocat per un grup de Bf-109. 

A Eslovàquia:

A Bratsilàvia, el govern va publicar un Codex Judaicum pel quals els 135.000 jueus d’Eslovàquia perdien tots els seus drets. 

Dimarts:

En el Reich:

A Lituània:

El Einsatzkommando 3, liderat pel coronel de les SS Karl Jäger, va retenir a 831 jueus a la sinagoga de la ciutat de Varena. L’endemà varen ser assassinats. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El mariscal Wilhelm Ritter von Leeb va començar la lluita pel control de la ciutat de Leningrad. Els alemanys varen bombardejar els grans dipòsits de queviures, però els soviètics varen contraatacar amb els canons navals del creuer Maximo Gorki, els cuirassats Revolució d’Octubre i Marat. Els finlandesos, que tenien que ajudar als alemanys, es varen retirar de la zona després de conquerir els territoris perduts durant la guerra contra la Unió Soviètica i de veure que no estaven preparats per dur a terme una operació de tal calibre. Tot i perdre els finlandesos, els alemanys varen disposar a partir d’aquell dia de la Divisió Blava va arribar a la zona per servir en el Front de Leningrad.

En el sector sud:

Tal i com va escriure Franz Halder aquell mateix dia, el 2º Exèrcit havia completat el seu pas del Desna i, després d’eliminar les unitats soviètiques, s’havia posat en marxa rumb sud-est. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian havia ocupat Romní.

---

El comandant Gerd von Rundstedt va ordenar en el 11º Exèrcit que iniciés el seu atac contra l’istme de Pereskov, que unia la península de Crimea amb el continent. El mariscal Simion Budionny va demanar permís a Iosif Stalin per abandonar Kiev, però el dictador li va negar. 

A Eslovàquia:

El Parlament eslovac va ratificar el Codi Jueu en el qual va provar als 80.000 jueus eslovacs dels seus drets civils.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park varen desxifrar les ordres alemanyes per l’Operació Tifó, l’atac a Moscou.

---

Winston Churchill va precisar en la seva intervenció en la Cambra dels Comuns, que el principi d’autodeterminació proclamat a la Carta Atlàntica del 14 d’agost no es podia aplicar als pobles colonials subjectes a l’Imperi Britànic, sinó que només perseguia restablir la sobirania i l’autogovern de les nacions sotmeses pels nazis. 

A l’Atlàntic:

Al nord, un grup de 16 U-Boots va atacar el comboi SC42 format per 65 embarcacions mercantils que es dirigien a la Gran Bretanya escortats per corbetes canadenques procedents de Sydney, a Cape Breton. Tot i que estaven protegits per cinc corbetes i un destructor, els alemanys varen aconseguir enfonsar 15 embarcacions. Les embarcacions canadenques no tenien l’últim equip de guerra anti-submarina i la seva tripulació no tenia experiència en aquelles batalles. Tot i això varen obligar en el U-501 ha tenir que sortir a la superfície en ser atacat per dues corbetes canadenques, la Chambly i la Moosejaw. Poc després, la Chambly va ser bombardejada per avions i també es va enfonsar.   

A Japó:

L’emperador Hirohito va rebre els plans militars per les operacions militars destinades a ocupar tots els territoris dels sud-est asiàtic. L’endemà els aprovaria sent conscient de que portaria a una escalada bèl·lica important.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va arribar-hi el regent Miklos Horthy per parlar amb Adolf Hitler durant un parell de dies.

---

El OKW, a través del general Hermann Reinecke, va dictar unes directrius que explicaven com s’havien de tractar els presoners de guerra soviètics. En aquests soldats se’ls va treure tot dret a ser tractats com adversari honorable, conforme la Convenció de Ginebra, i se’ls va utilitzar per la força davant la insubordinació i la resistència activa o passiva, i es va ordenar disparar sense avisar contra qualsevol presoner soviètic que intentés escapar. Gràcies a aquestes directius es va utilitzar legalment les armes contra els presoners de guerra. En la directriu es deixava clar que l’adversari soviètic era un “enemic ideològic irreconeixible”. També es demanava mantenir la distància més estricte entre els membres de la Wehrmacht i els presoners soviètics; inclús es va exigir no considerar aquests presoners com “homes dignes de miraments”. L’ordre afegia que tota indulgència o complaença havia de menysprear-se perquè en cap cas se’ls podia considerar “companys en humanitat”, objectes d’una interacció o de qualsevol tipus d’empatia. Per això exigien prudència i desconfiança cap als presoners soviètics i es demanava un càstig per tot aquell que no utilitzés la seva arma si tenia l’ordre de fer-la servir. Un memoràndum annexa subratllava que tota conversa amb els presoners de guerra estava estrictament prohibida, excepte si tenia per objectiu la comunicació absolutament necessària d’una consigna de servei.

Poc després de l’aprovació de la nova directriu, Wilhelm Canaris va escriure una carta a Wilhelm Keitel per indicar-li que, basant-se amb les Lleis internacionals, el SD no havia d’intervenir en la nova directriu. Keitel li va contestar que les objeccions tenien origen en el concepte militar d’una guerra cavalleresca, però que en aquest cas es tractava de la destrucció d’una filosofia i, per aquest motiu, aprovava totes aquelles mesures i va afirmar que ell personalment se’n feia responsable.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va atacar per primer cop la ciutat de Leningrad amb l’objectiu d’envoltar-la per deixar-la aïllada de la resta de la Unió Soviètica per deixar morir de gana a la gent tal i com volia Hitler. Els alemanys es trobaven a menys de 13 quilòmetres de l’antiga capital tsarista i confiaven en capturar-la aviat després de capturar un petit tram del riu Neva cap al sud-est i després d’haver arribat a la riba del llac Làdoga. El 8º Cos de l’Aire i el 39º Cos d’Exèrcit varen empènyer fora de Schlüsselburg, a la riba meridional del llac Ladoga, fet que va conduir a l’aïllament de Leningrad. La 12º Divisió Panzer va entrar aquell dia a Schlüsselburg.

A la tarda, mentre l’exèrcit de terra bloquejava la ciutat, la Luftwaffe, amb la 1º Flota Aèria, va intensificar els bombardejos sobre Leningrad amb atacs molt destructius. Des de les 18:55, 27 Ju-88 varen deixar caure 6.327 bombes incendiàries, que varen causar 183 focs, la majoria en els magatzems de Badayevo, on varen cremar totes les reserves de sucre de la ciutat i tones de carn, farina i mantega. Els alemanys confiaven i esperaven que els finlandesos els donessin suport en l’atac, però els finlandesos no tenien ordres del seu govern d’avançar un cop varen recuperar els territoris que havien perdut durant la guerra contra la Unió Soviètica. Els finlandesos varen tallar la via ferroviària de Kirov, que anava de Leningrad a Murmansk, després d’ocupar l’extrem nord del pont sobre el riu Svir.

---

Els alemanys varen començar una campanya destinada a ocupar les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic. Aquell dia les forces alemanyes varen desembarcar en les petites illes a l’est de Hiiumaa.

En el sector central:

Els soviètics varen començar una contraofensiva al sud-est de Smolensk i varen recuperar Lelina.

En el sector sud:

El KG 28 va atacar des de l’aire contra el pont que defensaven els soviètics en el Desna, al nord de Chernígov, amb les bombes més pesades i contra les bateries d’artilleria soviètiques que havien concentrat en aquell sector. Aquells atacs varen crear greus problemes en el Front de Briansk, ja que a partir de llavors els soviètics no va poder rebre reforços i ja no varen poder contraatacar al 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian i es varen retirar sense ordre.

---

La flota soviètica del mar Negre va enviar a la brigada de bombarders 63 BAB i al grup de caces 32 IAP a un atac contra el pont de Berislav. Però l’aviació soviètica va ser interceptada per Bf-109 del JG 77. Tot i els atacs, formacions de caces I-16 i bombarders varen llançar les seves bombes al pont, però no el varen destruir; només li varen causar danys suficients per impedir el trànsit durant dues hores.

A la Unió Soviètica:

Els soviètics varen començar a deportar cap a l’est a 600.000 membres d’ètnia alemanya que portaven més de dos segles vivint a la regió del Volga. 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar Berlín. Aquell va ser l’assalt de més relleu que varen conèixer fins llavors els berlinesos. Els 200 bombarders que varen actuar varen deixar 250 víctimes civils, entre morts i ferits, i varen deixar sense llar a 3.000 persones.

---

La Parole der Woche va reproduir el discurs d’Adolf Hitler del 30 de gener de 1939 en que amenaçava als jueus d’exterminar-los en cas d’una guerra. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va continuar l’avanç finlandès a la riba est del llac Ladoga i varen caure les localitats de Tuloksa i Olonets, arribant al riu Svir i tallant el Canal Stalin.

---

Després de que els bombardejos a Berlín des de la base de Kagul, una illa d’Estònia, no donessin resultats i que els alemanys ataquessin la base, els soviètics varen decidir sobrevolar el personal de terra amb tres aparells a Bezabótnoie, a prop de Leningrad.

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre havia patit un total de 160.000 víctimes des del començament de la invasió.

En el sector sud:

Els blindats de Heinz Guderian es dirigien al sud del front i aquell dia varen arribar a Konotop. El KG 28 va rebre instruccions d’atacar la rereguarda de les tropes soviètiques del Front Briansk, que havien començat una contraofensiva contra el cap de pont que havia establert el 2º Exèrcit alemany en el Desna al seu pas per Chernígov. Davant l’amenaça alemanya, militars soviètics varen demanar al dictador Iosif Stalin la retirada de Kiev, però el líder soviètic els hi va negar.

---

Un bombarder Heinkel 111 que sobrevolava Crimea va enfonsar amb els seus torpedes el buc hospital soviètic Armenia, que evacuava miliars ferits i la població civil assetjada. Només es varen salvar vuit persones dels entre 5.000 i 7.000 passatgers.

A Croàcia:

El comandant del 2º Exèrcit italià, el general Vittorio Ambrosio, va fer pública una proclama que establia l’autoritat italiana sobre la seva zona de Croàcia. Ambrosio va senyalar que tots aquells que haguessin abandonat el país per diferents motius se’ls convidava a tornar i que les forces italianes eren els garants de la seguretat, la llibertat i la propietat privada. En els alemanys no els va agradar tal proclama. 

En els Estats Units:

Després d’haver patit un vessament cerebral, Sara Delano Roosevelt, la mare del president Franklin Delano Roosevelt, va morir aquella tarda. Durant un any el President va dur un braçalet negre com a símbol de respecte.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de bloquejar la ciutat de Leningrad, Adolf Hitler, des del quarter general de Rastenburg, i l’OKW varen emetre la Directriu Número 35, l’Operació Tifó, en la que ordenava en el Grup d’Exèrcits de Centre amb el suport dels tancs dels grups d’Exèrcit Nord i Sud, els avions del grup d’Exèrcit Nord i l’exèrcit finlandès llançar per finals de mes una ofensiva contra les forces del general Simon Timochenko a l’est de Smolensk per dirigir-se a Moscou per conquerir-la.

A Alemanya: 

El govern va reforçar les restriccions als jueus amb l’ordre que obligava en els majors de sis anys a dur una insígnia amb l’Estrella de David amb la paraula Judeper identificar-los més ràpidament. L’ordre ja s’havia decretat l’1 de setembre per als més grans. També es va restringir la llibertat de moviments dels jueus per tal de que no fugissin.

---

A la nit, Berlín va patir un dels bombardejos més potents de la ciutat, tot i que la gran majoria de les bombes varen caure a les afores de la ciutat.

A Lituània:

A Vilna, a partir d’aquell dia els alemanys varen començar a tancar els jueus en una àrea que abans havien allotjat únicament a 4.000 persones. En total 29.000 jueus serien tancats en aquell gueto. Els alemanys només els varen donar una hora per fer les maletes i traslladar-se a la nova zona.

A Ucraïna:

Alfred Rosenberg va entregar-li a Erich Koch el seu nomenament com a comissari del Reich d’Ucraïna i va parlar amb ell de Podòlia i Volinia, que eren alemanys des de l’1 de setembre.

En el front oriental:

En el sector nord:

La 1º Flota Aèria va dur a terme 1.004 sortides, de les quals 186 varen tenir com a destí una àrea de només 25 quilòmetres quadrats. 

En el sector central:

Les forces soviètiques varen tornar a capturar Yelnya després d’un fort contraatac. 

En el sector sud:

Avantguardes del  2º Grup Panzer va arribar al riu Seim, al nord de Konotopo, a mig camí entre Kiev i, més a l’est, Kursk. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va rebre la resposta oficial de Winston Churchill del 4 de setembre en la qual es va reafirmar de que no es produiria un segon front com tant insistia, excepte algunes accions aèries per allunyar les forces alemanyes de l’Est abans de que vingués l’hivern. També li va dir que era impossible obrir un segon front per la banda dels Balcans sense l’ajuda de Turquia. Stalin, que va llegir la resposta als seus companys del Poltibur, va qualificar la resposta de repugnant perquè considerava que ara no els estaven donant explicacions per negar-se a obrir el segon front.

En el Mar Roig:

Una embarcació mercantil nord-americana, el Steel Seafarer, que es dirigia a Egipte, va ser enfonsat per un avió alemany a 350 quilòmetres al sud de Suez. 

A Japó:

A Tòquio, l’emperador Hirohito va reunir les altes autoritats del país en una conferència imperial secreta per examinar la situació i per decidir si entraven o no en el conflicte. El primer ministre Fuminaro Konoye va obrir la sessió exposant un pla conjunt de la política nacional, i va estipular que si a primers d’octubre els governs Aliats no acceptaven les seves peticions de treure els embargaments imposats a Japó, sobretot el del petroli, començarien a pensar en preparar-se per la guerra contra els Estats Units, la Gran Bretanya i Holanda. Tot i això, Konoye va demanar fer tots els possibles per aconseguir els seus objectius per la via diplomàtica. Quan va acabar d’exposar els seus plans es va fer un llarg silenci i l’emperador es va aixecar de la cadira per llegir uns versos d’un poema del seu avi, l’emperador Meiji, titulat Les quatre ribes del mar.

L’emperador els va reconèixer que sovint pensava en aquest poema per esforçar-se per mantenir la pau. Després d’un altre llarg silenci, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina va afirmar que l’Alt Comandament reconeixia la importància de l’acció diplomàtica i demanava utilitzar com a últim recurs la força. Però l’emperador no es va mostrar satisfet davant d’aquelles paraules i va aixecar la sessió en un ambient tens. Hirohito encara no coneixia en aquells moment el pla d’atac de Pearl Harbor.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va romandre tot el dia al costat de la seva mare Sara, que estava greument malalta després de patir un vessament cerebral. L’endemà moriria.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, quatre DB-3 es varen dirigir a Berlín per atacar-la, però, en aquesta ocasió, els focs antiaeris i els caces nocturns varen impedir que un d’ells arribés a la capital i en varen destruir un altre. Aquest va ser l’últim atac de la Unió Soviètica a Berlín el 1941. 

---

El Govern va introduir la pena de mort per castigar el sexe amb menors. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Walther von Brauchitsch i Franz Halder varen visitar al mariscal Wilhelm Ritter von Leeb per explicar-li que Adolf Hitler havia decidit aïllar Leningrad per deixar morir de gana als tres milions de civils que hi havia a la ciutat. Von Leeb va creure que era un greu error no conquerir la ciutat. Aquell dia va començar el bombardeig a l’antiga capital tsarina.

---

A Finlàndia, Alfred Jodl va intentar convèncer al comandant finlandès, el baró Carl Gustaf Emil von Mannerheim, perquè l’exèrcit finlandès continués la seva ofensiva cap a la Unió Soviètica, però Von Mannerheim no ho va acceptar, ja que no volia traspassar les fronteres de 1939. Tot i això, aquell dia les tropes finlandeses varen continuar el seu atac a la Carèlia oriental soviètica i varen capturar la ciutat de Beloostrov, a unes 20 milles al nord de Leningrad, gràcies al debilitament del 7º Exèrcit soviètic, i es varen dirigir al riu Svir.

---

---

Un dels cossos de l’Exèrcit va prohibir als soldats prendre part, fotografiar o assistir a les execucions comeses pels Einsatzgruppen.

---

Walter Melter, corresponsal de guerra i cunyat de Heinrich Himmler, va caure en combat en aquella jornada. El líder de les SS va ser el primer en saber de la notícia.

A l’Atlàntic:

Davant les aigües d’Islàndia, el U-652 va confondre el destructor nord-americà Greer amb una embarcació britànica i, després de ser atacat per l’aviació britànica, li va disparar dos torpedes sense tocar-lo. El destructor va respondre amb dues càrregues de profunditat i va arribar sa i estalvi a Islàndia. Més tard, Franklin Delano Roosevelt va interpretar l’incident com un acte de pirateria i es va donar ordres de disparar immediatament en aigües essencials per la defensa nacional.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va sol·licitar en el primer ministre Winston Churchill 30.000 tones d’alumini i un mínim de 400 avions i 500 tancs mensuals.

A la Gran Bretanya:

Ivan Maiski es va presentar al 10 de Downing Street per comunicar-li a Churchill la resposta de Stalin sobre l’enviament dels Hurricanes. El primer ministre el va rebre al seu despatx oficial vestit amb un vestit d’etiqueta juntament amb Anthony Eden i Alexander Cadogan. En preguntar-li si portava bones notícies, Maiski li va dir que no i li va entregar el missatge del dictador en el qual li donava les gràcies pels avions, però el va advertir de que no els podien utilitzar d’immediat ni tots al mateix temps i que no produirien un canvi dràstic de la situació del front. Maiski els va admetre que estaven en una situació complicada i els va preguntar com podrien vèncer si la Unió Soviètica queia derrotada. Churchill, que no li va passar per alt el to amenaçador de l’ambaixador, li va recordar que quatre mesos enrere no sabien si la Unió Soviètica lluitaria contra ells al costat dels alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

El cap del SD a Poznan, el SS-Sturmbannführer Rolf-Heinz Höppner, va enviar a Adolf Eichmann un memoràndum de 15 pàgines en què parlava de la deportació dels jueus i la seva visió general sobre les possibilitats d’efectuar un ampli assentament conforme a criteris racials. Höppner preveia deportacions quan hagués acabat la guerra fora de l’espai d’assentament alemany dels sectors, que va definir com a indesitjables, de la població del Gran Reich alemany i dels pobles de l’est i el sud-est d’Europa que no fossin aptes racialment per la germanització. Les zones on es pensava enviar aquestes persones eren a grans espais de la Unió Soviètica i el Sturmbannführer va afegir que seria pura especulació pensar en l’organització d’aquests territoris, ja que creia que primer s’haurien de prendre decisions bàsiques. Tot i això, Höppner va declarar que era essencial que quedés totalment clar des d’un principi quin seria el destí d’aquesta gent i volia saber si l’objectiu era establir per ells un cert tipus d’existència permanent o si havien de ser totalment aniquilats.

---

A Auschwitz, en els subterranis del Block II del quarter polonès d’Oswieçim, a l’oest de Cracòvia, varen morir enverinats en una petita cambra de gas 250 presoners soviètics i polonesos amb el gas Zyklon B. A 26 graus centígrads, els grànuls de Zyklon-B es convertien en un gas molt tòxic i mortal.

A Alemanya:

A Buchenwald varen arribar els primers presoners de guerra soviètics.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va començar la Batalla de Beloostrov entre les forces soviètiques i les finlandeses. Els finlandesos ja es trobaven a tant sols 15 quilòmetres al nord de Leningrad. Wilhelm Keitel li va assegurar en el comandant de les forces que atacaven Leningrad, el mariscal Wilhelm Ritter von Leeb, que Adolf Hitler no tenia res a dir si es bombardejava la ciutat des de terra o des de l’aire.

En el Vaticà:

Contestant la carta de l’abat benedictí Giuseppe Ramiro Marcone del 23 d’agost, el secretari d’Estat del Vaticà, Luigi Maglione li va demanar que la conversió dels jueus croats al catolicisme es fes de manera discreta i que no s’interpretés com una petició oficial per no causar friccions entre les parts, ja que volia que es preservés en tot moment la cooperació lleial amb les autoritats civils croates.

A Espanya:

El govern espanyol va crear la Comissió Interministerial per l’Enviament de Treballadors a Alemanya, el CIPETA, després d’acordar amb els alemanys un acord laboral per l’enviament de 100.000 treballadors.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va rebutjar totes les propostes dels japonesos de posar fi a l’ajuda nord-americana al líder xinès Chiang Kai-shek, la retirada de la immobilització sobre les possessions japoneses i el restabliment dels subministraments de petroli, i varen insistir en que Japó retirés les seves tropes de la Xina i anul·lessin el Pacte Tripartit amb Alemanya i Itàlia. El president Franklin Delano Roosevelt va rebutjar en una reunió amb el representant japonès Nomura, la idea de reunir-se amb el govern japonès sota l’excusa de que necessitava saber què estava en joc i volia saber de què parlarien amb el primer ministre Fuminaro Konoye.

A Japó:

A Tòquio es va produir una reunió entre part del Gabinet i alguns líders militars per preparar un ultimàtum al govern nord-americà que, en cas de que fracassés (tal i com apostaven), comprometria el país cap a la guerra. L’ultimàtum era com les últimes propostes de pau japoneses en que exigien la no intervenció nord-americana o britànica a la Xina, la fi de l’ajuda nord-americana o britànica a Chiang Kai-Shek, la restauració del comerç amb Japó i una cooperació amistosa en els llaços comercials de Japó amb Tailàndia i les Índies Orientals holandeses. En aquest ultimàtum l’únic que canviava respecte als anteriors era la promesa d’evacuar tropes d’Indoxina per després celebrar un “just” tractat de pau.