Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
Al matí, Benito Mussolini va arribar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler. Un cop reunits, Hitler li va explicar que el seu Servei d’Intel·ligència s’havia equivocat en no detectar que la Unió Soviètica tenia un Exèrcit ben armat i ben equipat, però li va assegurar que tot i les dificultats seguia convençut de la victòria. Després li va prometre que un cop haguessin derrotat als soviètics, calculava per l’octubre d’aquell any, envairia la Gran Bretanya. Hitler també li va fer un anàlisis sobre l’entorn de Franklin Delano Roosevelt, senyalant que estava rodejat de jueus que explotaven al poble nord-americà. Va assegurar que per res del món viuria en un país com Estats Units perquè tenia un concepte de vida inspirat en el comercialisme més vulgar i que no s’immutava davant cap de les expressions més sublims de l’esperit humà.
A la tarda es varen tornar a reunir i ara el líder alemany li va expressar el seu malestar per no haver convençut al dictador Francisco Franco perquè ocupés Gibraltar, ja que pensava que tot hagués canviat si el gener o febrer d’aquell any haguessin controlat aquella zona de control britànic tal i com ell desitjava. Amb un mapa enorme que hi havia damunt la taula, Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i el mateix Hitler li van explicar a Mussolini tal i com avançava la guerra en el front oriental. Al final de la reunió, el líder italià li va prometre que Itàlia participaria més àmpliament en la lluita, i Hitler li va donar la seva paraula de que aniquilaria als soviètics per alliberar Alemanya i Europa de “l’amenaça bolxevic” i per crear les bases necessàries per un nou ordre mundial. Quan s’acomiadaven, Hitler li va manifestar el seu desig de visitar la ciutat de Florència un cop hagués acabat la guerra per la seva harmonia en l’art i per la bellesa dels seus paisatges. El dictador italià es va passar cinc dies en territori del Reich i després d’aquesta visita es va dirigir al front.
En una reunió celebrada entre el OKH i el ministre Alfred Rosenberg, Jeckeln va anunciar que es liquidarien els milers de jueus que s’havien congregat a Kamenets-Podolski. A petició del govern hongarès s’havien deportat a aquesta ciutat ucraïnesa més de 10.000 jueus hongaresos.
A part, un informe del Einsatzgruppe D va senyalar que la solució de la qüestió jueva ja havia sigut abordada, tot i que admetia que es feia de forma “vacil·lant”.
En el front oriental:
En el sector nord:
Les tropes soviètiques envoltades a prop de Tallin varen oferir una forta resistència. En el front de Viborg va continuar l’avanç finlandès, que ja es trobaven a uns 10 quilòmetres de la ciutat des de l’est i el nord-est, sobre l’istme de Carèlia, i varen ocupar el poble d’Ahvola. A més, la Luftwaffe i les mines col·locades al mar varen enfonsar diverses embarcacions soviètiques en el golf de Finlàndia.
En el sector central:
Veient que l’avanç alemany no tenia fre, la Stavka va reaccionar ordenant en els Fronts de Reserva, Briansk i Oest atacar a Smolensk i Novozybkov.
En el sector sud:
Les forces alemanyes, complint les ordres de Hitler, varen començar la batalla de Kiev. El 2º Grup Panzer del general Heinz Guderian va tornar a avançar cap al sud d’Ucraïna des de Gomel i Starodub fins al riu Desna. A més, després de durs combats, els tancs del 1º Grup Panzer general Paul Ewald von Kleist es varen apoderar d’un cap de pont soviètic a les ribes del Dnièper, al seu pas a Dnipropetrovsk,. Però, d’immediat, els soviètics varen contraatacar-los amb intensos atacs de la DBA i les VVS del Front Sud, inclosos els Il-2 Shturmovik del 210 ShAP.
A Iran:
A les quatre de la matinada, els ambaixadors soviètic i britànic varen informar al Ministeri d’Afers Exteriors d’Iran que els seus governs havien pres la decisió de prendre mesures militars contra el país. El propi Viatxeslav Mólotov va informar a l’ambaixador iranià a Moscou, Mohammad Saed, sobre la invasió soviètica i li va entregar una nota per al seu govern. Tot seguit, les tropes britàniques i soviètiques varen envair Iran davant el temor de que els alemanys estiguessin operant en el país. Els exèrcits 44º, 47º i 53º del Front Transilvània, sota el comandament del general Dmitri Kozlov Timofeyevich, es varen llançar sobre les províncies del nord d’Iran, per Azerbaijan, amb el suport de la força aèria i les embarcacions del mar Caspi. Els soviètics varen bombardejar Tabriz, Ardabil i Rasht, causant desenes de baixes civils, i varen capturar Naft-e Shah, Yolfa, Maku i Qasr-e Shirin. La resistència iraniana va ser molt dèbil.
En el sud, les armades britàniques i australianes varen atacar a les embarcacions iranianes començant d’aquesta manera l’Operació Compostura. Totes varen ser enfonsades o capturades i les instal·lacions petrolíferes d’Abadà varen ser ocupades després d’un ràpid atac amfibi. Amb d’una sèrie de combats contra l’exèrcit iranià, que havia desplegat en aquesta zona els seus millors blindats, la Pèrsia i la Irak Force, sota el comandament del tinent general Edward Quinan, els britànics varen entrar al país. Per aire es va ajudar a envair Iran i des del Golf Pèrsic les embarcacions britàniques varen actuar.
Al matí, la RAF, després d’acabar amb la força aèria iraniana a terra i destruir la seva xarxa de comunicacions, va atacar objectius militars a Teheran i Qazvin, i va llançar també milers d’octavetes en les que explicaven les intencions britàniques. Bandar Shahpur va ser capturat per dos batallons de la 24º brigada índia en un desembarcament amfibi des de l’embarcació australiana Kanimbla per assegurar la terminal portuària i el petroli. En el port, per por a que les embarcacions fossin capturades pels britànics, els mariners alemanys i italians varen enfonsar les seves embarcacions. A continuació, les forces britàniques varen avançar des de Khanaqui, Iraq. La 8º Divisió va avançar des de Basora fins a Qasr Sheik, que va caure aquell mateix dia, a través del Chat-al-Arab, i va capturar també Khorramshahr. Només els franctiradors iranians varen retardar l’avanç britànic sobre el riu Karun.
En seguit de que va començar la invasió, el primer ministre iranès va informar al Parlament de la invasió. Després de la reunió, el govern iranià va demanar a Turquia i Afganistan l’aplicació immediata del Tractat de Saadabad, un pacte de no-agressió.
A Líbia:
En el front de Sollum es va produir activitat de l’artilleria britànica i va continuar l’ofensiva de les patrulles britàniques. Per altra banda, avions sud-africans de la SAAF varen atacar dipòsits i magatzems a la regió de Bardiyah.
A la Gran Bretanya:
Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius al sud de Gal·les i a la costa sud-est d’Anglaterra.
Winston Churchill va enviar un missatge per ràdio al poble britànic on va revelar que els alemanys estaven exterminant districtes sencers i que s’havien produït milers d’execucions a sang freda contra els patriotes russos que defensaven la seva pàtria. El primer ministre va recordar que des de les invasions mongoles d’Europa en el segle XVI mai hi havia hagut una carnisseria tan metòdica i despietada. Churchill es va reafirmar en les seves paraules quan va dir que estaven presenciant un crim que no tenia nom.
En el Mediterrani:
A la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom britànic de Mqabba a Malta.
A l’oceà Àrtic:
Dins de l’Operació Gauntlet, una flota britànica va ocupar el desmilitaritzat arxipèlag de Svalbard i varen destruir les instal·lacions útils a Barentsburg i a l’illa noruega de Spitsbergen i varen evacuar a 2.000 civils russos que, a continuació, varen ser traslladats cap al sud, a Archangelsk, a bord del Empress of Canada.
A Japó:
Hiroshi Oshima va informar a Tòquio 0que es calculava que el número de baixes comptades en l’exèrcit soviètic ascendia als 5 o 6 milions d’efectius.
Diari del Tercer Reich 