Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg s’havia de celebrar una conferència del grup d’exèrcits i Franz Halder, molt alterat perquè Adolf Hitler volia atacar Ucraïna enlloc de Moscou, va volar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per reunir-se amb el tinent coronel Heinz Guderian. En la reunió tots els generals varen donar suport a la seva preferència de tornar a atacar Moscou. Halder va comunicar-li a Guderian que Hitler estava decidit a renunciar a les operacions previstes tant a Leningrad com a Moscou, ja que primer es volia apoderar d’Ucraïna i de Crimea. Entre tots varen discutir la millor forma per fer canviar d’opinió al dictador, ja que preveien que si seguien les seves directrius la campanya s’allargaria fins l’hivern i provocaria moltes complicacions. Després de llargues discussions, Fedor von Bock va proposar que Guderian acompanyés a Halder a Rastenburg per exposar-li les seves posicions.

A mitja tarda, quan s’estava fent fosc, Guderian i Halder varen aterrar a l’aeròdrom de Loetzen, a Prússia Oriental, i es varen dirigir d’immediat al quarter. Quan varen arribar-hi varen trobar a Hitler acompanyat dels generals Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Rudolf Schmundt i altres generals del Oberkommando de la Wehrmacht, però cap representant de les forces terrestres. Abans d’entrar a la reunió, Walther von Brauchitsch els va prohibir parlar amb Hitler de Moscou, ja que el dictador havia donat l’ordre d’atacar al Sud i només s’havia de debatre com executar l’ordre. Ni Halder ni Von Brauchitsch varen acompanyar a Guderian a la reunió amb Hitler.

Després de saludar-se i d’intercanviar quatre paraules, Hitler li va preguntar a Guderian si les seves unitats podien fer un gran esforç dirigint-se a Ucraïna. El general li va contestar que sí, però sempre hi quan es fixés un objectiu important com Moscou. Llavors, Hitler li va explicar que des del punt de vista militar era més important acabar de destruir l’exèrcit soviètic, però Guderian va agafar la paraula de cop i li va descriure la importància geogràfica de Moscou i el va advertir dels perills que hi hauria s’hi es desviaven cap a Ucraïna. Durant tota l’exposició del seu tinent coronel, Hitler el va deixar parlar sense interrompre’l, cosa insòlita en ell, i quan va acabar la seva explicació el dictador va dir-li que les matèries primes i la base de proveïment d’Ucraïna eren de vital importància per continuar amb la guerra i va seguir subratllant la importància de Crimea per eliminar la possibilitat de que els soviètics ataquessin als jaciments de petroli romanesos. Una mica irritat, el dictador li va afegir que els seus generals no sabien res sobre els aspectes econòmics de la guerra. Mentre Hitler exposava els seus arguments, la resta aprovava cada frase del líder alemany de manera que Guderian es va quedar sol defensant la seva idea d’atacar primer Moscou i, finalment, el tinent coronel va renunciar a defensar les seves idees.

---

El Reichssicherheitshauptamp va publicar un decret en el qual s’hi llegia:

El Reichsführer SS i cap de la policia alemanya (Heinrich Himmler) ha ordenat, en efecte immediat, que es prohibeix l’emigració dels jueus. Només en casos molt especials, per exemple quan hi hagi un interès positiu del Reich, es podrà concedir… l’emigració de certs jueus.

---

El gueto de Czestochowa va ser acordonat després de que milers de jueus de les localitats del voltant haguessin sigut deportats en el gueto.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de la divisió del Front Nord en els fronts de Leningrad i Carèlia, els soviètics varen formar el Front Leningrad, que contenia als alemanys en el sud de l’antiga capital tsarina i al llarg del riu Voljov, a l’est.

---

En el sector de Viborg, les tropes finlandeses varen atacar en un ampli front entre el riu Vuoski i el golf de Finlàndia i varen reconquerir diversos pobles com Säkkijärvi.

En el sector sud:

Tal hi com havia demanat Hitler, el 2º Grup Panzer de Guderian, juntament amb el 2º Grup d’Exèrcits, del coronel general Maximilian von Weichs, va atacar al sud del front oriental amb l’objectiu d’establir contacte amb el Grup d’Exèrcits Sud a l’est de Kiev. El Grup del coronel Guderian es trobava a la regió de Stardub i el del coronel general Von Weichs es trobava més a l’oest, a l’àrea de Gómel, a 200 quilòmetres al nord de Kiev. Els dos grups tenien el suport dels Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 i es varen enviar aquell dia bombarders mitjans contra el nus ferroviari de Chernigov, en el Desna, a 160 quilòmetres al sud de Gomel.

Al mateix temps, mentre perseguien al 5º Exèrcit soviètic, la 11º Divisió Panzer va aconseguir capturar el pont de fusta que creuava el riu Dnièper al seu pas per Gornostaipol, a 50 quilòmetres al nord de Kiev, abans de que els soviètics l’aconseguissin destruir. Aquella mateixa nit, els alemanys varen aconseguir un altre punt de suport en el costat oriental del Dnièper.

---

Després d’assassinar al dia anterior a uns 90 nens jueus a Bjelaja Zerkow, al sud de Kiev, el capità Luley va informar al quarter general del 6º Exèrcit de que s’havia complert la missió. Luley va ser recomanat per un ascens.

A la Unió Soviètica:

Exactament dos anys després del pacte Mólotov-Ribbentrop, Iosif Stalin va declarar públicament que s’havia de preguntar com podia ser que el govern soviètic hagués firmat un pacte de no agressió amb aquells homes sense paraula, i va definir a Hitler i al ministre Joachim von Ribbentrop com uns monstres. Stalin, per tal de justificar-se de la decisió presa feia dos anys, va dir que no havia sigut un error aquell Pacte perquè simbolitzava la pau, i va assegurar que cap Estat havia de rebutjar a un pacte de no agressió amb els seus veïns, encara que aquests fossin uns monstres caníbals, va sentenciar.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret va començar a interceptar els missatges de la policia alemanya enviats des de l’Est per Enigma en els quals es parlava amb tot detall dels afusellaments de jueus en grups que anaven des de 61 fins a 4.200.

A Croàcia:

L’abat benedictí Giuseppe Ramiro Marcone va informar al secretari d’Estat del Vaticà, Luigi Maglione, que els croats sentien odi contra els jueus i que aquests per protegir-se volien convertir-se en catòlics i per aquest fet el seu clergat facilitava la seva conversió. El 3 de setembre li contestaria Maglione.

En els Estats Units:

Davant de la prolongada vaga, el president Franklin Delano Roosevelt va ordenar la militarització de les drassanes Federal Shipbuilding & Drydock Company a Kearny.

A Japó:

L’ambaixador soviètic K. Smetanin va informar al govern japonès de que no havia de preocupar-se de l’arribada d’ajuda nord-americana a Vladivostok.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va desenvolupar un Estudi en el que acusava a l’Alt Comandament de l’Exèrcit de no complir el seu pla operatiu del dia anterior i reafirmava la necessitat de traslladar el pes principal de l’atac al nord i al sud i relegava Moscou a la condició d’un objectiu secundari. En l’Estudi també criticava al mariscal Walther von Brauchitsch per la seva falta de lideratge per deixar-se influir pels interessos particulars dels sectors individuals de l’Exèrcit. Un cop més, Hitler va reiterar en l’Estudi que s’havia d’eliminar a la Unió Soviètica per ser un aliat de la Gran Bretanya i va afirmar que només es podia aconseguir aquest objectiu després d’eliminar a l’exèrcit soviètic i ocupar i destruir les bases econòmiques que podrien permetre a la Unió Soviètica continuar la guerra, posant èmfasis en les matèries primes. El dictador va reafirmar la necessitat de concentrar-se en destruir les posicions soviètiques en el Bàltic i en ocupar la regió d’Ucraïna i el mar Negre, on les matèries primes eren vitals per l’economia de guerra soviètica. També va subratllar la necessitat de protegir els subministraments de petroli alemanys a Romania. A més, el líder alemany va insistir en que les tres divisions del Grup d’Exèrcits del Centre rebés subministraments immediatament per llavors complir l’objectiu de capturar Leningrad. Quan s’hagués complert aquest objectiu seria quan les unitats motoritzades subministrades pel Grup d’Exèrcits del Centre podrien avançar cap a Moscou. Tampoc en el sud es produiria cap alteració dels plans originals. Quan s’aconseguís destruir Kiev, l’avanç cap a Moscou seria més fàcil, va argumentar Hitler.

D’immediat que es va llegir l’Estudi de Hitler, el OKW va trucar al mariscal Fedor von Bock per informar-lo de que per ordre de Hitler els contingents del 2º Exèrcit i el Grup del general Heinz Guderian havien de desviar-se cap al sud. Aquella ordre no va agradar gens a Von Bock, que volia ocupar com fos la ciutat de Moscou, i va trucar a Von Brauchitsch per dir-li que no estava d’acord amb aquella ordre. Von Brauchitsch no en va fer gaire cas de les queixes de Von Bock, tot i que inclús aquella tarda va dir en una altra persona que a Von Bock no li disgustava aquella ordre. Després de veure que no li feien cas, Von Bock va trucar al general Franz Halder per dir-li que totes les directives que hi havia fins llavors deien que s’havia de conquerir Moscou, i que la nova ordre de desviar-se cap al sud era un greu error.

Per la seva part, Guderian va visitar a Hitler per discutir la seva última ordre, però abans de ser rebut pel dictador, Von Brauchitsch li va dir que tot estava decidit i que ja no tenia sentit discutir. Tot i això, Guderian va parlar amb Hitler de la gravetat de la situació si aplicava aquella ordre de no atacar Moscou. El dictador li va reiterar que el principal objectiu era la guerra cap al sud. Un cop més, Guderian va tenir que cedir.

A Alemanya:

A Berlín, aquell dia hi va arribar la delegada nacional de la Secció Femenina de FET, Pilar Primo de Rivera, i es va celebrar un dinar en el seu honor a l’ambaixada espanyola.

A França:

Otto von Stulpnagel va firmar una llei en que s’ordenava que a partir del dia següent tots els francesos detinguts per un Servei alemany serien considerats com uns ostatges. Per altra banda, durant una patrulla ofensiva, caces de la RAF varen atacar aeròdroms alemanys a la zona del Canal de la Mànega.

En el front oriental:

El comunicat de la Wehrmacht duia un resum dels dos primers mesos de campanya: Inconcebibles i cruentes pèrdues del soviètics, més d’1.250.000 presoners…

En el sector nord:

Els alemanys varen ocupar Chudovo, al nord-est de Novgorod, un front que seria defensat més tard per la Divisió Blava per tallar la principal via de subministrament entre Leningrad i Moscou. Els trens de la Divisió Blava varen arribar durant aquell dia i els següents en els primer punts de concentració de Suwalki, Grodno i Olecko. A part, la Luftwaffe va atacar el port de Murmansk, aeròdroms de la regió de Leningrad, les tropes soviètiques i, a més, es varen produir combats aeris. A part, l’avanç finlandès del mariscal Carl Gustav Emil von Mannerheim a la zona nord-oest de l’istme de Carèlia va començar a amenaçar la posició soviètica a Viborg.

En el sector central:

Els soviètics continuaven atacant a la zona de Yartsevo. La 7º Divisió Panzer va perdre 30 carros de combat en intentar neutralitzar aquells atacs.

En el sector sud:

Els alemanys varen ocupar el cap de pont soviètic i la ciutat de Cherkasy, a la riba oest del Dnièper. Sota un intens Sol, els alemanys i els romanesos varen atacar durament la bossa soviètica d’Odessa, que es va anar fent més petita, i varen aconseguir forçar una de les línies defensives soviètiques, fet que els va permetre trobar-se a només 15 quilòmetres de la ciutat.

---

Els nacionalistes ucraïnesos, juntament amb el Sonderkommando 4a del Einsatzgruppe C i l’exèrcit alemany, varen afusellar als 90 nens que quedaven de Bélaia Tsérkov, al sud de Kiev, que havien confinat en un edifici abandonat de les afores del poble sense menjar ni aigua després de que s’haguessin assassinat als seus pares i els demés nens el 19 d’agost. Els nens, que tenien de mesos a 6 anys, varen ser conduïts en tractor a un bosc proper i els ucraïnesos els varen afusellar al costat d’una tanca que les tropes del coronel Riedl havia excavat. L’escena va tenir com a testimonis a dos capellans castrenses alemanys, que es varen queixar per escrit al general Walter von Reichenau. El comandant del 6º Exèrcit també havia rebut un informe on s’assegurava que els soldats s’havien mostrat molt afectats per aquells fets i que esperaven que els oficials hi intervinguessin. El tinent Helmuth Groscurth, oficial d’operacions de la 295º Divisió d’Infanteria, va intentar evitar aquestes morts. Groscurth  va ser, acompanyat per molts soldats i oficials de la Wehrmacht, testimoni dels assassinats.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va continuar atacant el transit marítim en aigües britàniques de la costa oriental, on una embarcació va ser tocada a l’altura de Norfolk. Durant la nit els alemanys varen bombardejar aeròdroms anglesos a la costa oriental. Per defensar-se, la RAF va treure els seus caces, que varen lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

Els italians i els croats varen mantenir conversacions sobre la frontera comú a la costa des de Fiume fins a Montenegro.

A Espanya:

Després de firmar-se un protocol addicional al Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de treballadors espanyols a Alemanya, des de Madrid  va sortir un tren en direcció a Alemanya i el front oriental per portar en el front un grup de metges i infermeres de la Divisió Blava.

A Romania:

Ion Antonescu va ser ascendit per reial decret al rang de Mariscal de Romania.

En el nord de l’Àfrica:

Avions Stuka de la Luftwaffe varen atacar el port de Tobruk. A més, l’activitat de l’artilleria i de patrulles es va intensificar en el front de Tobruk. Per la seva part, la RAF va realitzar incursions aèries contra Bardiyah, Trípoli i Derna. A Abissínia es varen produir combats en el front de Gondar.

A la Xina:

L’aviació japonesa va bombardejar novament objectius militars a Chongqing.

A Japó:

Richard Sorge va informar a Moscou de que ara l’Armada japonesa i el govern japonès havien decidit no iniciar una guerra contra la Unió Soviètica, però el radio operador no va transmetre el missatge. Finalment el missatge va ser transmès el 14 de setembre.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va enviar-li una carta en el mariscal de camp Walther von Brauchitsch, on li deia que la conquesta dels sectors Nord i Sud de la Unió Soviètica tenien prioritat i que la conquesta de Moscou podia esperar. Hitler li volia respondre la petició que Von Brauchitsch li havia fet d’atacar Moscou. El dictador va ordenar al 2º Grup Panzer del tinent coronel Heinz Guderian que continués marxant en sentit meridional des de Gomel, a 250 quilòmetres al sud de Yelnia, per tal d’ajudar a acabar amb el punt mort que es trobava el camp de batalla a Kiev. Però Von Brauchitsch discrepava de l’estratègia militar de Hitler i quan va llegir aquella carta on veia rebutjat de nou el seu pla per arribar a Moscou va patir un lleu atac de cor.

En els mateixos termes, el dictador va enviar en el general Fedor von Bock una nova directiva on li deia que la proposta de l’Exèrcit de continuar les operacions cap a Moscou no corresponien als seus plans, i que l’objectiu principal no era arribar abans de l’hivern a la capital soviètica sinó que eren la conquesta de Crimea, la de la regió minera i industrial de la conca dels Dönets, les zones petrolíferes del Caucas, eliminar la ciutat de Leningrad i arribar a Finlàndia. La conquesta de Crimea, va afegir Hitler, era de vital importància per salvaguardar els subministraments de petroli procedents de Romania. Aquesta nova directriu tampoc va agradar gens al general Von Bock.

A Alemanya:

Heinrich Himmler tenia que decidir aquell dia si alliberava o no a uns jueus i li va explicar en el metge Felix Kersten que la majoria de la gent no tenia ni idea de qui eren els jueus. Li va dir que s’havien fet una multitud d’estudis dels jueus, analitzant el seu comportament des d’una perspectiva històrica, i va afirmar que només ell era capaç d’analitzar i comprendre de forma objectiva i correcte el caràcter jueu.

---

A Berlín, l’ambaixador espanyol José Finat va convidar a dinar al general Agustín Muñoz Grandes per la marxa del general al front oriental. Mentrestant, continuava des d’Alemanya l’embarcament i sortida de trens amb material i soldats de la Divisió Blava amb destí a Polònia i el front rus.

---

Els diaris varen anunciar la nova companya d’Ajuda Hivernal que aniria de l’1 de setembre al 31 de març de 1942.

A França:

El guarda-marina alemany Mozer va ser assassinat en el metro Barbès-Rochechouart sota les bales del coronel comunista George Pierre Fabien dels Francs-tireurs et Partisans i que havia sigut un antic membre de les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola. Aquesta va ser la primera execució, de les moltes que vindrien, d’opositors francesos a l’ocupació alemanya. Els alemanys varen reaccionar afusellant a més de 55 ostatges francesos.

A part, durant el dia la RAF va atacar aeròdroms en el nord de França. De seguida els caces de la Luftwaffe hi varen intervenir i varen començar els combats aeris.

A Iugoslàvia:

A primera hora, els alemanys varen massacrar a jueus i serbis en els carrers com a represàlia per l’atac a una patrulla alemanya. A continuació, varen reunir a més jueus i els varen ordenar que pengessin els cadàvers dels seus companys a les faroles. L’endemà es va ordenar en aquests jueus que despengessin els cossos i els portessin en els camions de les escombraries.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Finlàndia, en el seu avanç per l’istme de Carèlia, els finlandesos varen ocupar Priozersk, a la riba oest del llac Ladoga, i a la línia Ilme-Khiytoal varen tenir durs combats mentre avançaven cap al riu Vuoksi. Els soviètics, que no aguantaven més, es varen retirar a les illes de Vaalam i Kilpola i l’aviació soviètica va intervenir sobre les regions de Kotka i Suojärvi. La Luftwaffe va respondre a l’atac soviètic.

---

Messerschmitt Bf-110 de la ZG-26 varen atacar la base de Pushkin, on hi havia la força aèria soviètics 81 D, i varen causar danys de diversa consideració a les instal·lacions de terra de l’aeròdrom.

---

Els alemanys varen ocupar Chudovo i varen tallar la línia ferroviària entre Leningrad i Moscou.

En el sector sud:

A Ucraïna, després de que es prengués el dia anterior l’ordre d’afusellar els 90 nens jueus a Bjelaja-Zerkow o se’ls deixés morir de gana, Helmuth Groscurth va rebre una trucada de l’alta comandància de l’Exèrcit en què li deien que aquells nens tenien que ser executats l’endemà. En el seu informe, Walter Reichenau va concloure que la indignació que havia dut aquella ordre no radicava en l’afusellament dels nens, sinó en el fet de que haguessin estat en unes condicions deplorables mentre els oficials responsables de les SS dubtaven què fer al respecte.

Groscurth es va presentar a una reunió en el quarter general local on hi havia el coronel Riedl, el capità Luley, un oficial de contraespionatge, el SS-Obersturmführer August Häfner i el SS-Standartenführer Paul Blobel. Luley es va queixar que els capellans que havien visitat aquells nens en un edifici fora de la ciutat hi havien criticat les condicions en què malvivien aquells infants. Riedl es va queixar de que els nens havien d’haver mort el dia anterior com estava planejat. Bobel va donar suport a la queixa de Riedl i va demanar que aquelles tropes que no tinguessin res més a fer se’n ocupessin. Groscurth es va queixar, però Bobel li va replicar que Reichenau així ho havia ordenat.

---

En el front del Mar Negre, els alemanys varen ocupar la ciutat costera d’Otchakiv.

A Líbia:

La RAF va atacar els aeròdroms de Gambat i Menastir, i a Abissínia va atacar objectius de Gandar. En el front de Tobruk, després de la tempesta d’arena del dia anterior, l’activitat de l’artilleria va continuar. Per la seva part, la Luftwaffe va atacar a una flota britànica al nord de Sidi Barrani i el port de Tobruk, fet que comportarà a combats aeris contra la RAF.

A Iran:

Teheran va respondre el memoràndum del govern britànic i soviètic sobre el suposat elevat número d’alemanys a Iran.

En el Mediterrani:

La Regia Aeronàutica va atacar un aeròdrom a Malta i el port de Famagusta a Xipre.

A l’Àrtic:

Aquell dia va sortir d’Islàndia el comboi de proves britànic que es va dirigir a la Unió Soviètica transportant subministraments vitals com 48 Hurricane. El comboi va atracar al port rus d’Arkangel el 31 d’agost de 1941.

A Espanya:

A Madrid, després d’un mes de negociacions, es va firmar el Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de 100.000 treballadors espanyols a Alemanya amb un contracte de dos anys i es va establir que el diner enviat pels espanyols a Espanya seria a càrrec de la deute espanyola.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, Adolf Hitler va llegir els informes del comandant Walther von Brauchitsch del 18 d’agost de 1941 en què li demanava que es tornessin a dirigir cap a Moscou enlloc de cap al sud. Després de reflexionar-hi una estona, el líder alemany continuava pensant que la conquesta de Moscou podia esperar. Era més important per ell la conquesta d’Ucraïna i la conca del Volga perquè volia aquelles terres fossin el futur graner d’Europa. Precisament, aquell dia es va crear el Comissariat del Reich d’Ucraïna. 

Durant aquell dia, Hitler va firmar el decret sobre la imposició de l’estrella groga a tota persona considerada jueva que visqués al Reich. L’ordenança va entrar en vigor l’1 de setembre. 

A Alemanya:

A Berlín, l’arquitecte Albert Speer, per odres de Hitler, va comunicar a l’almirall Lorey, l’assessor de l’arsenal de Berlín, que es col·loquessin entre l’estació del sud de la capital i l’Arc de Triomf (que encara s’havia de construir, la que seria l’obra T de la futura Germània) uns 30 canons pesats. Speer també li va comunicar que Hitler volia posar peces d’artilleria en altres punts de la gran avinguda (Unter den Linden) i de l’eix sud, com també tenien pensat posar els tancs més grans davant dels edificis públics més important. Estava clar que els nazis tenien por de que la capital del Reich pogués ser atacada i ja sabien que les coses no anaven tant bé com havien pensat.

---

L’aviació soviètica va executar una nova incursió contra el litoral d’Alemanya. Els soviètics també varen atacar aquella nit la ciutat de Berlín amb tres bombarders DB-3. Dos altres bombarders que havien d’anar a la capital es varen perdre i uns altres dos es varen estavellar en enlairar-se des de la seva base. Després d’aquell atac, que no va tenir importància, els soviètics varen apartar els BAP 22 i 200 de futures missions a la capital alemanya.

---

Alfred Rosenberg va aprovar una ordre relativa a les cerimònies confessionals entre els alemanys desplaçats a l’Est. 

---

Els voluntaris de la Divisió Blava estacionats a Grafenwöhr, Baviera, varen acabar el seu període d’instrucció i varen passar a formar part de la 250º Divisió de l’exèrcit alemany. Poc després varen ser enviats al front oriental sense equips militars adequats.

A França:

A París, la policia francesa, sota les ordres dels alemanys, varen començar la segona ràtzia antisemita i varen arrestar a 4.230 jueus, sobretot en el districte 11. Tots ells varen ser enviats al camp de concentració de Drancy.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les forces alemanyes començaven el bloqueig a la ciutat de Leningrad i unitats blindades varen arribar aquella mateixa nit a Gatchina, a només 40 quilòmetres de l’antiga capital tsarina. Preveient que seria dura la campanya, els alemanys varen demanar en els finlandesos que els ajudessin a atacar Leningrad. Les tropes soviètiques, com a resposta, varen demanar a la població de Leningrad que defensessin la ciutat fins a la mort i es va crear aquell dia un soviet militar per la defensa de l’antiga Sant Petersburg. Aquell fet va fer enrabiar al dictador Iosif Stalin, que tenia por de que aquell nucli pogués amenaçar la seva autoritat interna.

---

La 6º i la 8º Divisió Panzer varen passar a la defensiva.

---

El 18º Exèrcit alemany va creuar l’antiga frontera entre Estònia i la Unió Soviètica a Narva i va aconseguir d’aquesta manera l’aïllament complet de la guarnició soviètica a Tallin.

En el sector central:

Després d’un atac per sorpresa, els alemanys varen ocupar Chudovo, un important nucli ferroviari i, a Bielorússia, varen ocupar la ciutat de Gomel.

En el sector sud:

A la localitat de Belaya Zerkov, molt a prop de Kiev, va ser escenari d’una brutal acció d’extermini per part de la Wehrmacht i dels batallons de les SS. L’atac alemany va durar dos dies seguits i varen perdre la vida 90 nens jueus. La comandància local, creada per la pròpia Wehrmacht després de l’ocupació dels territoris situats al sud-est de Kiev, va demanar que s’establís a la ciutat un registre de la població jueva. Els adults varen ser entregats per la Policia Secreta de Campanya a les unitats especials de les SS, que es varen encarregar d’afusellar-los deixant a molts infants de Belaya Zerkov orfes. Aquests nens varen viure en unes condicions inhumanes, tancats i sense menjar en un edifici semblant al d’una escola. El tinent coronel Helmuth Groscurth va inspeccionar l’edifici i va dir que les habitacions estaven plenes de nens coberts de mosques i va afirmar que la mala olor era insuportable. Afectat per tot el què havia vist, el tinent coronel va informar a un alt comandament de les SS, que aquest li va assegurar que aviat els nens serien portats a un altre lloc. Però el mariscal Walter von Reichenau va donar l’ordre en el coronel Paul Blobel d’executar als 90 nens que es trobaven tancats. Groscurth va voler impedir aquells fets sense èxit.

Les execucions en massa eren vistes i aprovades per totes les esferes militars alemanyes. Aquell dia, en un informe d’actuació del grup d’acció C, es va deixar escrit que el tracte amb la Wehrmacht no havia tingut cap problema i que en els seus cercles es vivia amb interès el treball i les convivències de la policia de seguretat. En l’informe es deixava clar que això es podia veure sobretot en les últimes execucions en massa i que en alguns departaments s’enviaven diversos missatges als grups d’acció sobre jueus i funcionaris.

---

El 1º Grup Panzer va arribar a la localitat de Jerson, un municipi a la desembocadura del Dnièper, riu que havia crescut de forma desmesurada després de que el 18 d’agost els soviètics destruïssin la presa hidroelèctrica del riu a Zaporozhie.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va atacar objectius situats a l’Anglaterra oriental. Per la seva part, la RAF va atacar la costa noruega.

A Croàcia:

Les tropes italianes que estaven a la costa dàlmata de Iugoslàvia varen ocupar la ciutat de Gospi i l’illa de Pag, on varen exhumar 791 cadàvers, dels quals 293 eren dones i 91 eren nens, que havien sigut abatuts pels ustaxis. 

A la Unió Soviètica:

Hotsumi Ozaki des de Japó va informar al govern soviètic que els líders militars japonesos no estaven encara disposats a entrar a la guerra i que esperaven una victòria determinant dels alemanys a l’Oest. Max Clausen, tot i això, va avisar de que tot i que Japó no entraria probablement a la guerra aquell any la decisió encara no s’havia pres fermament.

A Líbia:

Les grans tempestes d’arena varen dificultar l’activitat bèl·lica en el front de Tobruk, on els australians, que portaven pràcticament quatre mesos resistint, varen començar a marxar en embarcacions per tornar a Egipte per ser substituïts per soldats britànics. Durant la nit, la RAF va bombardejar el port de Benghazi i la Luftwaffe va atacar Port Said, Egipte.

A l’Atlàntic:

A aigües britàniques i davant a la costa oriental, llanxes ràpides alemanyes varen atacar a un comboi britànic i varen enfonsar a un petrolier.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt li va comunicar a Henry Stimson que considerava d’una importància vital per la seguretat i la protecció de Nord-Amèrica que es proporcionés a la Unió Soviètica totes les municions raonablement que es pogués fins que seguís lluitant contra l’Eix amb eficàcia. El President anava més enllà i volia que tant ells com els britànics arribessin a acords importants i complets amb els soviètics.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, després de que Adolf Hitler acceptés les propostes de Joseph Goebbels d’obligar en els jueus d’Alemanya a dur l‘estrella de David i a segregar-los encara més dels seus veïns, el ministre de Propaganda va escriure que treballaria d’immediat en la qüestió jueva i va deixar clar que estava convençut de que amb el distintiu els jueus desapareixerien de la vista dels llocs públics, ja que per ell “espatllaven” l’aspecte de la ciutat de Berlín i el seu ambient. El ministre va concloure el seu escrit dient que només podien parar quan els haguessin eliminat del tot i que havien d’abordar el tema sense cap sentimentalisme. En el tema de la guerra, Goebbels admetia que Hitler estava molt molest amb ell mateix per haver-se deixat enganyar en relació amb el potencial dels bolxevics a partir dels informes procedents de la Unió Soviètica. Pel ministre, aquesta era la causa dels problemes de les operacions militars i deixava clar que Hitler les havia patit durament en conseqüència.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que pel be del poble alemany tenien que desitjar una guerra cada 15 o 20 anys i els va assegurar que un exèrcit que només tenia la finalitat de conservar la pau només conduïa a jugar a ser soldats i els va posar els exemples de Suècia i Suïssa. El dictador els va explicar que li criticaven haver sacrificat de 100.000 a 200.000 en la guerra, però els va afirmar que ell podia assegurar que gràcies a la seva activitat la nació alemanya havia guanyat a més de 2.500.000 éssers humans i que esperava que en 10 anys serien entre 10 i 15 milions més d’alemanys en el món. A més, Hitler va explicar-los que les guerres impulsaven els naixements perquè s’ensenyava a les famílies que era un error tenir un fill únic. Parlant d’Europa, el dictador els va dir que no podien permetre que els pobles del continent depenguessin de la Gran Bretanya i va tornar a assegurar que Ucraïna i després la conca del Volga serien algun dia el graner d’Europa i va recordar que en temps dels tsars Rússia mai havia patit fam. Hitler estava segur que les pobres famílies obreres de Turíngia i del Harz trobarien allí grans possibilitats i va afegir que deixaria que la població autòctona pogués tornar a les esglésies. 

A Alemanya:

A Munic, convidada per Jutta Rüdiger, la líder de la Lliga de Noies Alemanyes, la BDM, va arribar-hi la filla del dictador Primo de Rivera i germana de José Antonio Primo de Rivera, Pilar Primo de Rivera, que en aquells moments era la Delegada Nacional de la Secció Femenina de la Falange, i que havia sortit aquell matí de Madrid en avió rumb a la capital bavaresa.

---

La RAF va atacar el port d’Ostende, que feia de trànsit marítim en aigües d’Holanda, l’estació de ferrocarril de Sarrebruck, i altres objectius a França. Aquells atacs diürns varen fer intervenir a la Luftwaffe, que va continuar atacant el trànsit marítim en aigües britàniques. En els combats aeris els britànics varen perdre quinze avions. A la nit, la RAF va atacar objectius del litoral oest d’Alemanya.

---

La Völkischer Beobachter va tornar a escriure en la portada que Franklin Delano Roosevelt era la dominació mundial en mans dels jueus. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Les primeres divisions blindades del Grup d’Exèrcits Nord, comandades pel mariscal de camp Wilhelm von Leeb, varen arribar a prop de Leningrad i varen començar el seu atac contra la ciutat soviètica. A més, el 56º Cos Panzer d’Erich von Manstein, que actuava en el flanc de Sobennikov, a Straya Rusa, va agafar desprevinguts als soviètics i, poc després, el 10º Cos d’Exèrcit es va llançar contra les forces soviètiques en retirada. La 8º Divisió Panzer d’Erich Hoepner també va avançar cap a Leningrad aquell matí per la carretera del Luga direcció Krasnogvardeisk. Però la columna de tancs d’aquesta Divisió va caure en una emboscada preparada per diversos elements de la 1º Divisió de tancs soviètica sota les ordres de l’alferes Zinovi Kolobanov. Amb aquesta acció, l’avanç del Grup d’Exèrcits del Nord cap a Leningrad va tornar a quedar paralitzat i Kolobanov va rebre l’Ordre de Lenin per haver destruït 22 carros en aquella missió.  

---

A Finlàndia, l’aviació soviètica va atacar Joensuu i una altra localitat. Els caces finlandesos varen intervenir a l’acte i es varen produir combats aeris. A més, els finlandesos varen atacar a la navegació soviètica en aigües del golf de Finlàndia i l’activitat de l’artilleria va continuar en el front de Hanko.

---

A Estònia, les tropes alemanyes varen iniciar l’assalt a l’assetjada ciutat de Tallin, defensada per 40.000 soldats i civils armats.

---

En el sector sud:

A Ucraïna, la Stavka va crear la regió defensiva d’Odessa i va alterar les defenses de Kiev desplegant el dèbil 40º Exèrcit soviètic contra l’amenaça de les tropes del general Heinz Guderian pel nord. Els soviètics comptaven amb tres línies fortificades i amb el suport de la flota soviètica del Mar Negre.

---

Les tropes alemanyes d’avantguarda varen atacar els caps de pont soviètics en el baix Dnièper occidental i varen ocupar la ciutat de Jerson, a la desembocadura del riu. Tot i això, els soviètics varen resistir. A més, les tropes italianes que varen creuar feia uns dies el riu Bug meridional varen perseguir als soviètics en retirada cap al Dnièper. Al mateix temps, el 1º Grup Panzer va establir el seu primer cap de pont a l’altra banda del riu Zaporozhie.

---

En el poble de Byelaya Tserkow, al sud de Kiev, els homes de la secció del Sonderkommando del Einsatzgruppe C dirigida pel SS-Obersturmführer August Häfner, varen carregar en camions a diversos dels nens jueus de les víctimes que havien assassinat feia dies i els varen conduir al camp de tir on havien assassinat als seus pares per també afusellar-los. Únicament 90 nens de fins a 6 anys varen ser confinats en un edifici situat a les afores del poble sense menjar ni aigua i vigilats per guàrdies ucraïnesos. El 22 d’agost seran assassinats de la mateixa manera. 

A Líbia:

Stukas alemanys varen atacar de nou el port de Tobruk. Mentrestant, en el front de la ciutat libanesa, l’activitat d’artilleria i accions locals de les patrulles va continuar. A la nit, la Luftwaffe va bombardejar la base d’Alexandria.

A Itàlia:

La Regia Aeronàutica va atacar Malta, però els avions italians varen ser interceptats per la RAF sobre Malta i Sicília.

A la Gran Bretanya:

Ja instal·lat a Londres, en una reunió del Gabinet de Guerra a dos quarts de dotze del migdia, Winston Churchill els va confessar que el president Roosevelt l’hi havia dit de forma deliberada que buscaria un incident que li permetés entrar a la guerra. El primer ministre va assegurar que el president nord-americà l’hi havia dit que entraria a la guerra, però que no la declararia, i que cada cop es mostraria més i més provocador.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va cancel·lar les exportacions a qualsevol port japonès.

A Japó:

Davant la pregunta de l’ambaixador alemany a Tòquio, el general Eugen Ott, de quan atacarien a la Unió Soviètica, el ministre d’Afers Exteriors, Yosuké Matsuoka, li va respondre que atacar als soviètics era un acte extremadament greu, que exigia una profunda reflexió.

---

El govern japonès va aprovar la intervenció de l’Estat en la navegació.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Berlín, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va rebre uns informes de la Gestapo sobre la situació en les regions ocupades en el que s’insistia de la “perillositat dels jueus bolxevics” i sobre els pogroms comesos per les poblacions locals. El ministre també va saber que els romanesos atacaven durament als jueus i, tot i que justificava aquests assassinats, sí que qüestionava els mètodes perquè els executats no eren enterrats i se’ls deixava en el mateix lloc on s’havien produït les execucions. 

Al migdia va viatjar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Adolf Hitler. Quan Goebbels va veure a Hitler va observar que el dictador no es trobava bé, des de feia dies els problemes estomacals li havien augmentat per culpa dels nervis i feia mala cara i se’l veia cansat. Durant la reunió, el dictador li va comentar que estava convençut de que tot i les reunions entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt del 9 al 12 d’agost de 1941, els Estats Units encara no estaven preparats per entrar a la guerra. Seguidament li va comentar que la destrucció dels jueus s’estava materialitzant tal hi com havia anunciat el 30 de gener de 1939 amb una exactitud que es podia considerar casi misteriosa i li va assegurar que els jueus alemanys de les ciutats més importants serien deportats a l’Est poc després de la victòria contra la Unió Soviètica. Llavors, Goebbels li va ensenyar un informe que contenia una gran quantitat de propostes per deportar els jueus de Berlín i li va suggerir excloure’ls de la utilització dels mitjans de transport i privar-los dels productes artesans alemanys. A més, tenia pensat que entreguessin objectes d’ús quotidià i de luxe com bicicletes, màquines d’escriure, llibres, frigorífics, forns elèctrics, tabac… A part, pensava ordenar una inspecció general per determinar quins jueus eren útils per la indústria bèl·lica. El ministre li va afirmar que s’havien d’aprovar totes aquelles propostes perquè els jueus minvaven la moral, sobretot la dels soldats del front. Un cop Hitler es va mirar totes aquestes propostes li va donar permís per començar el trasllat de tots els jueus de la capital cap als guetos i als camps de concentració de l’Est quan estiguessin disponibles els primers mitajsnde transport. Goebbels li va afirmar que els jueus de l’Est tindrien que pagar la factura i que en el futur no tindrien motius per riure. Precisament, aquell dia, els alemanys varen obligar en els jueus dels territoris ocupats de l’Est a dur el distingiu de l’estrella de David groga per distingir-los de la resta de la població. Però el que va deixar sorprès a Goebbels, a més de la mala salut de Hitler, va ser sentir com el líder alemany sospesava la idea d’acceptar les condicions de pau de Iosif Stalin i, inclús, va afirmar que el bolxevisme no suposava cap perill per Alemanya sense l’exèrcit soviètic. Goebbels també li va parlar de la creixent protesta que hi havia a Alemanya contra el programa d’eutanàsia. Hitler, finalment, ordenarà posar fi al programa, una ordre que serà enviada al doctor Viktor Brack el 24 d’agost. 

Hitler aquell mateix dia es va reunir amb el comandant del Grup d’Exèrcits del Centre Fedor von Bock, i aquest novament li va exigir que el deixés avançar cap a Moscou. Hitler de nou li va negar el seu desig i varen tenir un dur enfrontament. Al mateix temps, el comandant en cap del OKH Walther von Brauchitsch, aliat de Von Bock, va escriure uns informes redactat per Franz Halder i elaborats pel coronel Adolf Heusinger per Hitler, on argumentava que s’havia d’eliminar l’exèrcit soviètic dirigit pel general Semyon Timochenko per conquerir la ciutat de Moscou, ja que després d’octubre seria impossible per les males condicions climatològiques. Von Brauchitsch, que estava influenciat per Halder, volia que Hitler reflexionés sobre la seva idea de frenar l’avanç cap a Moscou i es decidís per centrar tots els esforços per conquerir la capital de la Unió Soviètica. També la Secció L del general Walter Warlimont va redactar un informe de la situació perquè Alfred Jodl el transmetés a Hitler. L’informe repetia els arguments per continuar l’avanç cap a Moscou. 

A Alemanya:

A la matinada, la RAF va bombardejar objectius industrials a l’oest i el nord-oest d’Alemanya, atacant ciutats com Bremen i Duisburg. A la nit, la força aèria britànica va bombardejar Colònia, Duisburg, Dunkerque, aeròdroms en territori ocupat i Trípoli. Al mateix moment, cinc bombarders soviètics DB-3 varen llançar les seves bombes a Berlín i un sisè va atacar Swinemünde.

---

A Grafenwöhr, davant els espanyols de la Divisió Blava, Robert Ley va senyalar que Alemanya estava triomfant gràcies a l’esforç de l’Exèrcit, el Poble i el Partit.

A Lituània:

A Kaunas, un lituà que treballava per les autoritats alemanyes va ordenar que 534 escriptors, intel·lectuals, professors, mestres i estudiants jueus es presentessin a l’entrada del gueto per treballar en els arxius de la ciutat. Tots els que es varen presentar esperaven un treball simple, no massa pesat i millor menjar, però, en realitat, els varen dur a un dels vells forts que rodejaven la ciutat i els varen afusellar. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia varen seguir els combats entre els finlandesos i els soviètics per ocupar el llac Ladoga. Els soviètics varen oferir una ferotge resistència.

En el sector central:

A Bielorússia, els alemanys varen eliminar la bossa de tropes soviètiques al nord de Gomel, que seria ocupada el 20 d’agost.

En el sector sud:

A Ucraïna, els soviètics es varen retirar darrere del Dnièper per formar una línia defensiva més al nord, el Front Bryansk, deixant el 35º Exèrcit a Kiev, després de que els alemanys del 1º Grup Panzer avencessin en col·laboració amb els hongaresos, els romanesos i els italians per ocupar les regions occidentals del baix Dnièper, a les afores de Zaporozhie. Per tal de que no construïssin una línia defensiva, els soviètics del 157º Regiment de la tropa especial de protecció del NKVD varen dinamitar a les quatre de la tarda el dic i la central hidroelèctrica de Dnièperpetrovsk per elevar el nivell del Dnièper. La crescuda del riu, fins a 1,5 quilòmetres d’ample, va destruir els ponts i tot el que va trobar pel camí. Les autoritats soviètiques, que durant el Procés de Nuremberg varen culpar als alemanys d’aquell fet, varen prohibir en els mitjans de comunicació informar del que havia passat i, en conseqüència, no hi ha cap estudi sobre les conseqüències d’aquella acció. Les estimacions dels morts que es varen poder produir van dels 20.000 als 100.000.

---

La Luftwaffe va atacar el port d’Odessa i les embarcacions que s’hi trobaven. Els soviètics varen evacuar ràpidament el port de Nikolaiev.

---

El Einsatzgruppen D va enviar un informe de la situació operació i va informar que no cessaven els robatoris, els maltractaments i els assassinats que cometien els milicians ucraïnesos col·laboracionistes.

A Itàlia:

La RAF va bombardejar Catània.

A la Gran Bretanya:

A Scapa Flow va arribar-hi el grup britànic encapçalat pel primer ministre Winston Churchill, que s’havia reunit del 9 al 12 d’agost de 1941 amb el grup nord-americà a la badia de Placentia, Canadà. De retorn a Londres en tren, Churchill va fer un llarg dinar que va acabar amb un Benedictine seguit, deu minuts més tard, per un conyac.

---

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar les drassanes de Sunderland i els aeròdroms a la costa oriental de la Gran Bretanya.

A la Unió Soviètica:

Tot i la delicada situació militar, a Moscou es va celebrar com cada any el Dia de l’Aviació a l’aeròdrom de Túshino. Les autoritats governamentals es varen allotjar a la tribuna del Club Central de Vol de Moscou. Stalin estava dempeus, al centre, i lluïa, a diferència del seu entorn, la seva jaqueta de color caqui. Els avions varen escriure en el cel: Glòria a Stalin, i es varen desplegar imatges del líder soviètic. El presentador de l’acte va parlar dels falcons de Stalin en fer referència aquells aparells i va declarar que quan ho sol·licités el Govern o el Partit, els pilots soviètics es dirigirien al camp de batalla com bandades d’àguiles per defensar les fronteres soviètiques i aniquilar a l’enemic.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va informar a l’ambaixador finlandès Hjalmar Procopé de que la Unió Soviètica desitjava posar fi a les hostilitats i que estava preparada per parlar sobre el Tractat de Moscou firmat després de la Guerra d’Hivern. Els finlandesos no els varen respondre.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va reunir amb Adolf Hitler i, molt probablement, va informar-lo dels afusellaments a gran escala que havia vist els últims dies a Minsk. Himmler es va trobar amb un Hitler molt debilitat; el seu metge Theodor Morell li havia donat fortes dosis de medicaments.

---

Pràcticament havia finalitzat la instrucció de la Divisió Blava a Grafenwöhr i va sortir aquell dia una comissió espanyola cap a Königsberg.

A Alemanya:

Per tots els púlpits de les esglésies es va llegir una carta pastoral del cardenal Michael von Faulhaber on va defensar que es mantinguessin els crucifixs a les aules. A Baviera, Adolf Wagner, ministre d’Educació, havia provat sense èxit de retirar-les a l’abril.

En el front oriental:

En el sector nord:

El nou batalló suec voluntari, el Svenska Frivilligbataljonen o SFB, conformat per mig miler de soldats sota les ordres del tinent coronel Hans Berggren, va arribar a la península de Hanko per ajudar a les forces finlandeses.

En el sector central:

El 19º Exèrcit soviètic del coronel general Ivan Konev va atacar a Yartsevo al 9º Exèrcit amb l’ajuda d’una brigada blindada i els nous aeroplans de la 43 SAD.

---

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius militars a Moscou i importants línies de ferrocarril. En el sector nord, els alemanys varen conquerir la ciutat de Novgorod. Per altra banda, per l’ordre del general Gregory Zhukov del 15 d’agost, el 24º Exèrcit soviètic va atacar les posicions alemanyes en el cap de pont d’Elnia.

En el sector sud:

La Wehrmacht va continuar assetjant Odessa i va conquerir Dniepropetovsk. Al mateix temps, el 5º Cos de l’Aire va començar una sèrie d’atacs contra les vies de trànsit de Dniepropetovk. Els objectius principals eren l’estació ferroviària, les carreteres i els ponts. L’atac alemany va ser poc productiu.

A Líbia:

La Luftwaffe va atacar el port de Tobruk i els seus dipòsits i objectius del Canal de Suez, i la Regia Aeronàutica va atacar objectius a Marsa Matruh. A la nit, la RAF va atacar a un comboi italià que es dirigia a Líbia.

A Iran:

El govern iranià va rebre una sol·licitud conjunta anglesa-russa amb una sèrie de demandes, entre les quals l’epulsió del seu país de tots els alemanys i italians. Aquestes demandes varen ser rebutjades, fet que portaria a la invasió del 25 d’agost.

A la Gran Bretanya:

En el Canal de la Mànega, avions britànics i alemanys es varen batre en un combat aferrissant. Durant la nit, la Luftwaffe va atacar objectius a l’est i el sud-est com el port de Hull, aeròdroms i dipòsits situats en el riu Humber.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va declarar públicament que tot intent japonès d’aconseguir l’hegemonia a Àsia, sobretot si atacava les Índies Orientals Holandeses, portaria als Estats Units a prendre mesures actives per salvar els seus interessos. Com a resposta, la flota del Pacífic va ser transferida de Califòrnia a Pearl Harbor, es va incrementar el suport als nacionalistes xinesos del Kuomintang que lluitaven contra Japó i es van desplaçar 35 bombarders B-17 a Filipines, des d’on podien bombardejar les illes de Japó.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Viatxeslav Mólotov i l’ambaixador britànic Stafford Cripps varen firmar un acord econòmic en el qual Londres concedia crèdit de deu milions de lliures a Moscou.

Dissabte:

En el Reich:

A la nit, durant un sopar, on hi havia el metge Felix Kersten, entre altres, Heinrich Himmler va explicar que tots els oficials de les SS tenien que fer un jurament especial a través del qual prometien no afavorir de cap manera als seus parents o amics Kersten li va senyalar que no deixaven de ser sers humans. Himmler li va contestar que les famílies sacrificaven als seus fills per la nació, pel que també podien fer aquest sacrifici per consolidar l’ordre.

---

A Berlín, a la seu de la Falange, l’ambaixador espanyol i membre de la Junta Política, José Finat, es va fer càrrec de la FET (Falange Tradicional Tradicionalista) berlinesa. Finat va dir aquell dia que Espanya no oblidaria el què devia a Alemanya i va assegurar que havia arribat el moment de demostrar-ho.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va arribar a Novgorod. Els homes de l‘Erich von Manstein varen arribar a Dno per ajudar al 10º Cos de l‘exèrcit alemany envoltat pels soviètics. Al mateix temps, els bombarders del KG1 varen aconseguir interrompre tot el trànsit ferroviari fins al front del Luga i, amb els soviètics en retirada, el 4º Grup Panzer va aconseguir avançar després de molt de temps.

---

El govern soviètic va aprovar l’Ordre número 270 on es posava a fora de la llei a totes les famílies dels oficials i membres del partit que haguessin caigut presoners i es privava l’accés al racionament i l’auxili social a les famílies de nivell menor en la mateixa situació. A partir de llavors, els que ingressaven en la captivitat ferits o inconscients més tard, un cop alliberats dels alemanys, desapareixien en el sistema del gulag. Homes que havien escapat de la captura dels alemanys eren enviats a les unitats que col·locaven mines o als camps d’inspecció del NKVD.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a través de la ràdio francesa, Maurice Schumann va anunciar que les condicions mínimes dels alemanys per la conclusió d’un tractat de pau amb el govern de Vichy estipulaven a la vegada l’annexió definitiva d‘Alsàcia i Lorena al Reich i la del Nord i del Pas-de-Calais a un Estat denominat thiois, bastió vassall del Reich. L’objectiu d’aquella radiació era fer veure en els francesos que els alemanys els volien subordinar en un Estat titella.

A Itàlia:

A la nit, la RAF va bombardejar el port de Siracusa i objectius del cap Passero.

Divendres:

En el front oriental:

Els alemanys varen conquerir Ucraïna i Adolf Hitler va tornar a ordenar en el Grup d’Exèrcits Central que esperessin a la defensiva mentre el Grup d’Exèrcits del Nord havia de conquerir la ciutat de Leningrad. El dictador volia esperar per conquerir Moscou a que el seu Exèrcit hagués eliminat a totes les forces soviètiques de tot el país, tal hi com havia ordenat el dia 12. Tot i les ordres de Hitler d’avançar pel nord, el Grup d’Exèrcits del Nord es va aturar a 70 quilòmetres de Leningrad.

---

Però la guerra no anava tal hi com havien planejat i alguns, com Franz Halder, varen començar en caure en el pessimisme. Halder va escriure aquell dia que l’èxit estava fora del seu abast. 

En el sector nord:

Els Stukas del 8º Cos de l’Aire varen realitzar diversos atacs contra les forces soviètiques al nord del llac Ilmen i varen atacar l’estació de ferrocarril de Chudovo, a la línia ferroviària de Leningrad a Moscou. Els alemanys varen poder atacar sense problemes durant tota la tarda i, al vespre, ja havien destruït la majoria de les fortificacions de Novgorod.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Berlín va tornar a ser bombardejada pels bombarders soviètics. En total en varen arribar 15 dels 17 bombarders perquè els altres dos es varen dirigir a Stettin i Nou Brandenburg. Tots els bombarders varen tornar a la seva base, tot i que dos dels DB-3 del 1 MTAP es varen estavellar quan intentaven aterrar.

A Bielorússia:

En el camp de presoners de guerra soviètics a Minsk, al matí, Heinrich Himmler, que acabava el seu viatge en el front oriental per observar com es produïen les massacres, va proclamar davant dels líders de les SS que ara era lícit assassinar a dones i a nens. El cap de les SS va demanar poder assistir a una execució, ja que fins aquell moment no havia vist mai com es matava a un home. Complint el seu desig, es va organitzar l’assassinat d’un centenar de presoners, la majoria “espies i sabotejadors” jueus, en un bosc al nord de la ciutat. Les víctimes varen ser conduïdes en camions a les rases que s’havien cavat amb anterioritat. A totes les víctimes se’ls va obligar a baixar i allí es varen produir els assassinats per part del Einsatzgruppen B. Eren obligats a estirar-se boca terra sota una fosa de dos metres de profunditat. A l’altra banda hi havia un batalló d’execució compost per 12 persones. Segons sembla i seguin el relat de Karl Wolff, Himmler, a més de pàl·lid, estava molt nerviós i no parava de moure’s, mirant d’una banda a l’altra quan sentia els trets, i es va mostrar més alterat quan els encarregats de realitzar el tret a la nuca de les víctimes varen començar a fallar. Els crits dels presoners malferits varen provocar que el cap de les SS exclamés que els matessin ràpidament, ja que no volia veure aquella escena. En aquells moments, quan remataven a les víctimes, un fragment del cervell d’un dels presoners executats va tocar la cara de Himmler, i aquest es va alterar com mai.

Després, Himmler li va dir en els seus homes que ell i Hitler respondrien davant de la Història per l’extermini, que va definir com a necessari, dels jueus per ser els “transmissors” del bolxevisme mundial. Entre els presents hi havia Erich von dem Bach-Zelewski.

Durant la reunió que va mantenir Himmler amb els seus homes, Heinrich Lohse va promulgar un decret per tota la Unió Soviètica ocupada pel qual tots els jueus havien de dur dos distintius grocs (un en el pit i un altra a l’espatlla), no podien caminar per la vorera, no podien utilitzar el transport públic, no podien visitar parcs, patis de jocs, teatres, cinemes, biblioteques, museus… i només rebrien en el gueto els aliments que sobressin de les necessitats locals. Tots els jueus sans tenien que incorporar-se a les esquadrilles de treballadors i treballar en les feines que estipulessin les autoritats d’ocupació, com construir carreteres i ponts i reparar els danys produïts pels bombardejos. 

A la nit, Himmler va deixar anar que segurament es preguntarien per què estaven fent tot allò, i el cap de les SS els va respondre que si no ho feien els farien el mateix i va assegurar que havien d’aixafar els bebès al bressol com, literalment, gripaus inflats i repulsius. El cap de les SS va afegir que vivien en una edat de ferro i tenien que netejar amb escombres de ferro i, per tant, tot el món havia de complir amb el seu deure sense consultar-ho amb la consciència.

A Lituània:

A Roskiskis, a prop de la frontera amb Letònia, els alemanys varen començar a afusellar a 3.200 jueus a més de 5 comunistes lituans, un partisà i un polonès. Les execucions varen durar dos dies.  

A Polònia:

A Stawiski, els alemanys varen afusellar a 600 jueus. 

A la Unió Soviètica:

Des de Tòquio, Richard Sorge va aconseguir enviar un missatge per ràdio a Moscou en el que informava que el govern japonès havia confirmat que no estava disposat a entrar en guerra contra la Unió Soviètica, ja que suposaria una pressió excessiva per l’economia japonesa. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

La revista Das Schwarze Korps va treure editat l’edició 33 de la revista amb un article en el que avisava que a l’Est es “trobarien amb difícils problemes racials que s’havien de tractar sense sentimentalismes”, i demanaven a l’opinió pública admetre-ho, ja que “l’únic que funciona és la mà dura”. 

---

La Kripo d’Essen va ordenar la detenció d’una dona després de ser informats de que portava una “vida promiscua” (prostituta). L’havien vist en diferents bars en companyia de diversos homes casats. La dona va ser enviada al camp de concentració de Ravensbrück. Poc després va ser deportada a Auschwitz, on hi moriria al juliol de 1942. 

A Polònia:

A Auschwitz, després d’haver passat les últimes setmanes tancat en una cel·la amb 9 presoners sense poder menjar com a càstig perquè un presoner havia desaparegut d’un bloc, el sacerdot Maximilian Kolbe encara era viu i els guàrdies el varen rematar amb una injecció de fenol. El sacerdot no va ser un dels elegits per aquest càstig, però quan va veure que li tocava patir aquest càstig mortal a un pare de família nombrosa el va substituir voluntàriament.

La firma de la Carta Atlàntica:

Els Estats Units i la Gran Bretanya varen firmar la Carta Atlàntica amb el president nord-americà Franklin D. Roosevelt i el primer ministre britànic Winston Churchill a bord del vaixell USS Augusta, al mig de l’oceà Atlàntic, a prop de Canadà. El projecte el va preparar el secretari Sumner Wells, que el va discutir llargament per correspondència amb Churchill prèviament. En la Carta estaven d’acord en ajudar-se per combatre al nazisme, tot i que Estats Units encara no havia entrat en la guerra. Aquesta Carta de fet només va ser un símbol d’esperança per als britànics perquè es va deixar clar el bàndol que elegien els nord-americans. Després de firmar la Carta en el USS Augusta,els dos caps d’Estat varen dissenyar com hauria de ser el món després de que acabés la guerra; en definitiva volien democràcia a Europa, respecte pels drets humans, acabar amb el nazisme, un món sense barreres i amb més llibertat de comerç. Els pobles també havien de tenir garantit el dret d’autodeterminació. Els Estats Units garantien també en secret defensar qualsevol possessió britànica i iniciar patrulles de busca i destrucció a l’Atlàntic per protegir els combois. Un altre punt important de la Carta deia que els Estats Units atorgaven el permís a tots els ciutadans nord-americans de creuar lliurement tots els mars. L’altre punt destacat va ser la idea de construir amb altres Estats una nova però més eficaç Societat de Nacions. També s’aprovava en el final de la Carta acabar amb l’exportació de cru a Japó. Quan Adolf Hitler va rebre informació detallada de la Carta Atlàntica es va enfadar molt i va interpretar que es “demostrava que hi havia una conspiració jueva per eliminar Alemanya“.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen aconseguir vèncer al 10º Cos d’Exèrcit alemany i arribar fins a la línia ferroviària entre Dno i Staraya Rusa. Al mateix temps, els Il-2 del 288 ShAP es varen enlairar per atacar una columna alemanya a prop de Soltsí, on varen causar greus danys dins les files alemanyes. Quan els aparells soviètics tornaven a les seves bases es varen trobar amb un parell de Bf-109 que els varen atacar. A la tarda, els Bf-109 de la III./ JG 27 varen interceptar una formació de DB-3 i varen destruir-ne cinc d’ells. 

---

Quan els finlandesos varen arribar aquell dia a Kamenogorsk, 25 quilòmetres al sud de la nova frontera i uns 30 al nord-est de Viborg, les forces soviètiques els varen contraatacar 40 quilòmetres més al nord-est i varen aconseguir fer-los retrocedir dos quilòmetres. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic i el govern polonès a l’exili varen firmar un Tractat militar en què s’acordava que l’exèrcit polonès seria immediatament organitzat a la Unió Soviètica i que formaria part de les forces de Polònia. Aquest Exèrcit havia de ser liderat per Wladislaw Anders. El Tractat establia que els soldats polonesos rebrien la paga, el racionament, els equips i les instruccions de l’exèrcit soviètic a canvi de que els soviètics s’aprofitessin del tractat de Préstec i Arrendaments que tenia Polònia amb els Estats Units.

---

Continuant a la capital soviètica, el Presidium del Soviet Suprem va condecorar al coronel Preobrajenski i als seus pilots amb el títol d’Herois de la Unió Soviètica pels atacs efectuats a Berlín les nits del 7 i 8 d’agost de 1941.