Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El bisbe catòlic de Limburg, Antonius Hilfrich, va enviar una carta al ministre de Justícia per criticar-li que diverses vegades a la setmana arribaven autobusos a Hadamar, un poble on hi havia un centre on s’aplicava l’Operació T4, l’eliminació dels anomenats asocials, amb un gran número de víctimes. El bisbe li va explicar que els nens de les escoles dels voltants reconeixien aquests vehicles i que els anomenaven els vehicles de la mort. Segons el bisbe, després de l’arribada d’aquests vehicles els habitants de Hadamar podien veure el fum que sortia de les xemeneies i li va recriminar que tothom, fins i tot els nens, sabia el què passava en aquell centre i li va dir que aquells crims eren una injustícia que clamava al cel.

Precisament, Martin Bormann va afirmar que el bisbe Clemens August von Galen, que també s’havia oposat a l’Operació T4, havia de ser condemnat a mort, però va admetre que per culpa de la guerra Adolf Hitler ho tenia complicat per emetre aquesta ordre.

---

A la nit, la RAF va enviar 70 bombarders a Berlín per atacar-la. Aquell va ser l’atac més potent que rebria la capital alemanya des de l’abril.

A França:

A París va començar un enfrontament entre manifestants comunistes juvenils i la policia francesa i alemanya. Segons sembla hi havia bastants jueus entre els comunistes i això acabaria portant a una batuda antisemita el 20 d’agost.

A Lituània:

A Kaunas, tres jueus afamats varen comprar unes quantes patates a un pagès lituà en un carrer que es trobava just a fora del gueto. Com a càstig per aquesta compra, els alemanys varen elegir a l’atzar a 28 jueus i els varen afusellar.

A Estònia:

Hinrich Lohse va informar a Alfred Rosenberg sobre les directrius establertes i aprovades aquell dia per aplicar la qüestió jueva en el seu Comissariat i a tot el Bàltic. La propietat dels jueus va quedar sempre subjecte a confiscació per llei, es va exigir que els jueus registressin i declaressin els seus béns i havien d’informar sobre tots els objectes de valor que tinguessin.

A l’Atlàntic:

Després de reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt el 10 d’agost, el Prince of Wales, amb Winston Churchill a bord, va salpar de Terranova per tornar a Gran Bretanya.

A Canadà:

El govern canadenc va aprovar la creació del Canadian Women’s Army Corps, la CWAC, un cos militar femení.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va emetre un suplement de la Directriu número 34, firmada pel general Wilhelm Keitel, on va ordenar en el Grup d’Exèrcits del Sud continuar avançant i atacant cap al sud i, un cop ocupada la península de Crimea, s’estudiaria un atac a l’altra banda de Kerch, cap a Batum. A més, va demanar en el Grup d’Exèrcits del Centre esperar a la defensiva per tal de que no avancessin cap a Moscou fins que no s’haguessin eliminat del tot les forces soviètiques. A part, Hitler demanava amb urgència destruir els aeròdroms soviètics des dels quals podien atacar Berlín.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb l’ambaixador sortint, Eugenio Espinosa, i va criticar durament a Franklin Delano Roosevelt, els francmaçons, els jueus i “tot el bolxevisme jueu”

A Alemanya:

Com el dia anterior, Berlín va ser durament bombardejada pels soviètics, que varen llançar 82 tones de bombes.

---

Heinrich Himmler li va explicar en el metge Felix Kersten que tenia la intenció d’inaugurar una nova unitat d’intel·ligència, organitzada de manera semblant al Servei Secret britànic però molt més gran i eficaç. Himmler li va comentar que el líder d’aquest nou Servei seria Walter Schellenberg i li va demanar si el podia examinar. A les cinc de la tarda, Schellenberg va ser presentat al doctor, que el va acceptar tenir com a pacient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys avançaven cap a Odessa i les forces blindades alemanyes varen arribar als voltants del Mar Negre. De seguida es varen produir violents combats al voltant de la ciutat d’Odessa.

---

Un informe de la Brigada de Cavalleria de les SS indicava que empènyer a les dones i els nens als pantans de Pripet per ofegar-les no havia tingut l’èxit esperat, ja que els pantans no eren suficientment profunds perquè s’ofeguessin.

A Líbia:

Les tropes australianes que estaven defensant la ciutat de Tobruk varen abandonar-la a petició del seu govern i varen ser rellevats per 6.000 polonesos.

A Canadà:

Aquell dia va acabar la reunió que havia començat el 9 d’agost de 1941 entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt a la badia de Placèntia, al sud-est de Terranova. Els dos dirigents van acordar que en cas de que els Estats Units lluitessin contra Alemanya i Japó atacarien primer a Alemanya. Els dos líders varen firmar el que acabaria sent mesos més tard la Carta Atlàntica, on es comprometien a restablir la democràcia, a respectar els drets humans a Europa i a destruir el nazisme. La trobada també va servir per discutir la forma d’ajudar a escala gegantesca a la Unió Soviètica. Precisament, per ajudar als soviètics, dos esquadrons d’avions de combat, compostos per 40 aparells, varen sortir de la Gran Bretanya a bord del Argus cap a Murmansk, la base naval soviètica de Poliarnoe, i Archangelsk. Roosevelt va estar d’acord en fer pública una amenaça cap a Japó de que si envaïa un altre país en el sud-oest del Pacífic tindrien represàlies per part nord-americana.

En el bàndol Aliat:

L’almirall François Darlan va dissoldre el moviment d’alliberació francesa de l’Amistat de França liderat per Gabriel Jeantet.

---

El president polonès a l’exili, Mijail Kalinin, va firmar un decret amb els soviètics on es concedia una amnistia a tots els ciutadans polonesos en territori soviètic que es trobessin privats de la seva llibertat com a presoners de guerra o per qualsevol altre motiu.

A Japó:

Richard Sorge va avisar al seu govern de que en els pròxims dos o tres setmanes el govern japonès prendre la decisió de si atacar o no a la Unió Soviètica i els va advertir de la possibilitat de que l’Estat Major japonès podria prendre la decisió sense consultar-ho al Govern.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La força aèria soviètica havia bombardejat la ciutat de Berlín aquella matinada. Aquell bombardeig va desconcertar a molts generals alemanys que veien que no s’estava portant com calia la campanya militar a l’Est. Per exemple, Franz Halder va escriure en el seu Diari que havien subestimat als soviètics, ja que pensaven que només s’enfrontaven a 200 divisions i fins llavors s’havien enfrontat a 360. El cap de l’Estat Major també deixava constància de que els soviètics no estaven ben armats i que el lideratge dels seus comandants era pobre, però afirmava que quan destruïen a una dotzena de divisions soviètiques els russos en creaven una altra dotzena i que estaven condemnats a patir els atacs constants dels soviètics.

A la nit, els soviètics varen tornar a la capital, Eren vuit DB-3 que varen llançar sobre la capital sis FAB-250, 26 FAB-100, 48 FAB-50 i més de 100.000 papers de propaganda. Cinc bombarders no varen arribar al seu destí, quatre més varen atacar Libau i un altre va deixar les seves bombes a l’altura de Kolberg.

A Holanda:

Continuant amb l’Operació Lloguer de l’Abwehr, aquell dia va sortir un tren amb refugiats jueus holandesos amb destí a Madrid.

En el front oriental:

En el sector central:

El diari de guerra de l’Alt Comandament alemany informava que en el flanc septentrional del Grup d’Exèrcits del Centre els soviètics gaudien de superioritat aèria en tot el sector.

En el sector sud:

El comandant del Grup d’Exèrcits del Sud, Gerd von Rundstedt, va ordenar començar una ofensiva cap al mar Negre.

---

---

Tot i les victòries alemanyes hi havia comandants que començaven a veure la realitat. Franz Halder va escriure en el seu diari que ara s’adonava de que havien subestimant perillosament la potència soviètica en el camp econòmic i militar. Halder confessava que havien cregut fins llavors que els soviètics només disposaven de 200 divisions, quan ja n’havien comptat ara més de 360. A més, Halder va afirmar que el front alemany era massa dèbil i de profunditat insuficient en proporció a l’extensió del territori soviètic i, per aquest fet, els repetits atacs dels soviètics obtenien alguns èxits.

---

En un informe alemany es senyalava que dins la Unió Soviètica els intents d’instigar pogroms contra els jueus havien fracassat. Es deia que aquest fet es devia a que els russos veien els jueus com uns proletaris i, per tant, no podien ser objectes d’atacs.

A la Unió Soviètica:

El general Konstantin Kólganov, el director del Quart Departament, va sotmetre a la consideració de la prefectura de l’exèrcit soviètic desconfiar de les accions de Richard Sorge des de Tòquio.

A Bulgària:

Els soviètics varen llançar el coronel Radinov per prendre el control de les unitats partisanes que lluitaven a Bulgària.

A l’Atlàntic:

L’aviació alemanya va destruir el SS Empire Hurst quan aquest es dirigia a la Gran Bretanya.

A Canadà:

A les aigües de Terranova, al matí Winston Churchill va tornar a l’Augusta, l’embarcació on s’allotjava el president Franklin Delano Roosevelt, i va estar durant dues hores amb el President en la cabina del capità per treballar en la redacció de la Carta de l’Atlàntic juntament amb Sumner Welles i Harry Hopkins fins a l’hora de dinar. En el dinar entre els dos mandataris, gran part de la conversa que varen tenir la varen dedicar a parlar de la creixent agressivitat del Japó. Roosevelt li va prometre que si entraven a la guerra abans voldrien derrotar a Alemanya que Japó i li va confirmar la participació naval nord-americana en la Batalla de l’Atlàntic. Els dos varen acordar la celebració d’una conferència a tres bandes entre britànics, soviètics i nord-americans pel setembre. Durant aquestes converses s’hi va unir per primer cop el ministre britànic de Producció, William Beaverbrook.

A Japó:

El govern japonès va ordenar la mobilització general preveient que aviat entrarien en una nova fase del conflicte.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la ciutat de Berlín va tornar a ser atacada pels bombarders soviètics de la 81 BAD. Els soviètics aquesta vegada no varen tenir la mateixa sort que en les anteriors vegades perquè un dels TB-7 i un dels Yer-2 es varen estavellar en enlairar-se i uns altres dos ho varen fer quan tornaven. A més, tres TB-7 no varen aconseguir arribar a la capital. En total la 81 BAD va perdre en aquella missió set aeroplans (cinc TB-7 i dos Yer-2).

---

Joseph Goebbels es va reunir amb Günther d’Alquen, que acabava de tornar del front oriental i li va donar un informe sobre la situació a la Unió Soviètica. Després de parlar de diversos temes, els dos varen parlar dels pogroms contra els jueus. Goebbels era conscient de que en les grans ciutats els jueus eren durament castigats amb la mort.

Precisament, la Völkischer Beobachter va treure en la seva portada un article que deia que l’objectiu de Franklin Delano Roosevelt era la dominació mundial dels jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Divisió Blava va marxar per primer cop direcció a la Unió Soviètica per lluitar sota les ordres de les tropes alemanyes.

---

Les unitats aèries de les VVS de la Zona Nord-oest varen dur a terme 908 sortides aquella jornada per aturar les forces alemanyes. Durant tot aquell dia es varen produir diversos combats aeris. Un d’ells va tenir lloc quan els alemanys varen enviar tres destructors a la badia de Kola per intentar bloquejar l’accés a Murmansk. Diversos bombarders de la força aèria Front Nord varen atacar i varen causar greus danys al destructor Richard Beitzen i varen obligar a retirar-se a la força alemanya.

En el sector sud:

La 4º Flota Aèria alemanya va informar de l’aniquilació de tres centenars de camions i 54 carros de combat soviètics durant la Batalla d’Uman.

---

Dins del 6º Exèrcit alemany es temia per una radicalització dels seus soldats si continuaven contemplant i participant en els crims que cometien, i es va donar l’ordre de prohibir qualsevol participació de l’Exèrcit com espectadors o col·laboradors actius en les execucions.

A Terranova:

A bord del Prince of Wales, sota els canons de l’embarcació, Roosevelt i Winston Churchill varen assistir a un servei religiós. Almiralls, generals, polítics i membres de la tripulació varen unir les seves veus en un càntic:

Que Déu ajudi a les democràcies!. 

Després varen dinar tots junts. En la reunió de posterior, Churchill va començar a parlar dels acord comercials en el si de l’Imperi britànic, però Roosevelt ho va aprofitar per tallar-lo i retreure-li que per culpa d’aquests acords l’Índia, l’Àfrica i el Llunyà Orient colonial eren zones endarrerides. El primer ministre no va voler fer un pas enrere en aquell tema i li va deixar clar que no pensaven perdre els privilegis perquè el comerç havia sigut qui havia convertit Gran Bretanya en una gran nació. Roosevelt també es va posar ferm i ja el va avisar que en aquest punt no estaven gens d’acord.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler havia de participar en una conferència de guerra, però els brunzits de les seves orelles ho varen impedir.

A Ucraïna:

El comandant de la policia de seguretat de les SS va lamentar que els intents planejats perquè la població autòctona ucraïnesa participessin els els pogroms antisemites no havien donat els resultats esperats. Havien tingut èxit a Tarnòpol i a Chortkov, on havien assassinat a 600 i a 110 jueus respectivament. La raó segons aquest comandant per la qual havia fracassat aquesta operació es devia a la “forta influència jueva a la zona”. També perquè la població temia un possible retorn dels soviètics.

A Alemanya:

Davant les reiterades queixes del ministre Joachim von Ribbentrop de que la policia de Heinrich Himmler es posava en temes que eren competència del seu Ministeri, el líder de les SS va claudicar i va concertar amb Von Ribbentrop un nou conveni en el que s’estipulava que tota la correspondència entre l’agregat policial i la RSHA seria revisada pel cap de missió, i que el SD renunciaria a partir de llavors a tota ingerència en els afers interns de cada país.

---

Des de Tòquio, l’agregat militar Kretschmer va enviar un telegrama al seu govern en el qual els va comunicar les seves reunions amb Richard Sorge i es va mostrar escèptic sobre l’interès dels japonesos sobre la Unió Soviètica.

A Canadà:

Winston Churchill va arribar a bord del Prince of Wales a la badia de Placentia, al sud-est de Terranova, per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt. Només atracar a les nou del matí i sota un cel gris, el primer ministre, vestit amb l’uniforme marí i una gorra blava, es va reunir amb el President a bord del USS Augusta. Churchill li va entregar a Roosevelt, que estava dempeus repenjant-se en el braç del seu fill Elliott, una carta del rei Jordi VI, que en aquells moments coneixia millor a Roosevelt que Churchill. De la reunió que varen tenir fins al 12 d’agost es va acordar els principis de la Carta Atlàntica i varen llançar una advertència a Japó. A la nit es va celebrar en el USS Augusta un sopar d’honor al menjador del capità i, posteriorment, va tenir lloc una reunió entre els dos mandataris. Roosevelt li va dir que, tot i que compartien interessos nacionals, els Estats Units no els ajudarien en aquesta guerra perquè poguessin seguir fent cas omís dels interessos dels pobles colonitzats. Churchill li va insistir de que era la seva oportunitat, que havien de lluitar junts i li va demanar que declarés la guerra abans no l’ataquessin primer i fos massa tard per tots. El President no li va respondre ni amb un Sí ni amb un No. Asseguts els dos a la proa, varen celebrar un emotiu ofici, durant el qual es va interpretar el Onward, el Christian Soldier i el Oh, God, Our Help in Ages Past.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys varen atacar per fer-se amb el control de Murmansk, però en l’atac varen perdre set aeronaus, tot i que varen destruir dos caces soviètics.

En el sector central:

En la Batalla de Gomel, dins les operacions de l’Operació Barba-roja, el 2º Exèrcit alemany, juntament amb el 2º Grup Panzer, va envoltar a tot el 21º Exèrcit soviètic i part del 5º Exèrcit en els voltants de Gomel, a Bielorússia. Els combats es varen allargar durant dues setmanes.

En el sector sud:

A Ucraïna, al voltant d’Uman, es varen produir violents combats entre les tropes alemanyes i les tropes soviètiques.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler tenia molts dubtes sobre com seguir la seva campanya militar a la Unió Soviètica i estava canviant constantment els seus objectius. Un oficial de l’Estat Major d’Operacions, Walter Warlimont, es va queixar de que Hitler s’allunyava de la realitat en què es vivia la guerra.

---

En el seu quarter general, a la nit, Heinrich Himmler va sopar amb Joachim von Ribbentrop. Els dos mantenien una bona relació. 

A Alemanya:

Al matí, el quarter general de la Luftwaffe va enviar en els periodistes dels països Aliats i neutrals acreditats a Berlín aquest comunicat:

Importants forces aèries soviètiques, avaluades en com a mínim 150 avions, han intentat aquesta nit bombardejar Berlín. Els nostres caces i artilleria antiaèria han dispersat a la força enemiga. De quinze avions que han aconseguit arribar fins la ciutat, nou han sigut destruïts.

Però cap bombarder havia sigut destruït. Els bombarders soviètics que havien dut a terme l’operació eren Ilyushin Il4 de les unitats navals del Mar Bàltic. L’èxit de l’operació va ser tal, que els soviètics aquella nit varen tornar a atacar la capital. En aquesta ocasió varen arribar a l’objectiu 12 DB-3, que varen llançar 72 bombes de demolició FAB de 100 quilograms i 2.500 papers propagandístics.

A Bielorússia:

Des de Vietbsk, les autoritats municipals alemanyes varen informar que els partisans soviètics de la zona actuaven en grups tan petits, o inclús de forma individual, de manera que no se’ls podia eliminar amb operacions militars o policies regulars. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer va llançar el seu atac sobre el front del Luga.

---

Els bombarders Ju-88 del grup K Gr 806 varen atacar i enfonsar el destructor Karl Marks a la badia de Loksa, a prop de Tallin.

En el sector sud:

El 26º Exèrcit soviètic, que el dia anterior havia atacat al 1º Grup Panzer, va arribar a Boguslav, a 35 quilòmetres al sud-oest de Kanev, i a 70 al nord-oest de les tropes assetjades. Per frenar-los, els alemanys varen necessitar l’ajut de la Luftwaffe, tot i les condicions climatològiques adverses.

---

Els soldats romanesos varen començar el setge d’Odessa. Des de Moscou varen arribar ordres on s’exigia a les tropes i els civils que no fugissin del port i lluitessin. 

---

Una secció del Sonderkommando del Einstazgruppe C dirigida pel SS-Obersturmführer August Häfner va arribar a la petita ciutat de Bjelaja Zerkow, al sud de Kiev, amb l’objectiu d’assassinar als 800 o 900 jueus de la ciutat.

A Romania:

Des d’aquell dia tots els jueus romanesos varen tenir que dur l’Estrella Groga.

A la Gran Bretanya:

En el quarter general de Londres es va rebre informació sobre una operació sota el nom clau de Hornblower que tothom desconeixia que existís. El missatge portava la firma de Winston Churchill, que es trobava al mig de l’Atlàntic per dirigir-se a Terranova. Com que ningú es va atrevir a preguntar-li en el primer ministre de què es tractava aquell missatge, es va decidir posar-se en contacte amb el seu ajudant. De seguida es va veure que no es tractava de cap operació secreta, sinó que Churchill estava llegint la novel·la El capità Hornblower i l’havia volgut recomanar utilitzant el canal de transmissions.

A l’Atlàntic:

En el Prince of Wales, Churchill i el seu entorn varen veure tots junts la nova pel·lícula de Laurence Oliver i Vivien Leigh: Lady Hamilton. Churchill, que era la cinquena vegada que la veia, no va poder evitar emocionar-se de nou. Al final de la projecció, els va dir en els seus companys que la pel·lícula mostrava uns fets molt semblants als que els tocava viure. Després, el primer ministre va jugar al backgammon amb Harry Hopkins. El nord-americà va acabar la partida guanyant set guinees.

A la badia de Placentia, a Terranova, el president Franklin Delano Roosevelt esperava per demà al matí l’arribada de Churchill a bord del Augusta acompanyat pel seu fill Elliott. El President li va confessar en el seu fill que els britànics sabien que no podien continuar la guerra sense ells.

En els Estats Units:

L’ambaixador japonès en els Estats Units d’Amèrica, Kichisaburo Nomura, va demanar una reunió d’alt nivell entre els governs de Washington i Tòquio.

Dijous:

En el Reich:

Des de la base d’operacions d’un petit aeroport amb pista d’herba a l’illa d’Esel, lluny de la costa d’Estònia, es va donar l’ordre d’atacar aquella nit la ciutat de Berlín amb una formació comandada pel coronel Yevgueni Preobrajenski. 15 bombarders Iliushin BD-3 del 1 MTAP de la flota Bandera Roja del Bàltic es varen dividir en tres grups de bombarders soviètics i varen volar sobre el Mar Bàltic. Quan els alemanys els varen veure varen cometre el greu error de confondre’ls amb avions alemanys i d’aquesta manera els soviètics varen poder seguir la seva ruta sense ser molestats. A mitjanit varen arribar a la capital i, després de que cinc bombarders soviètiques llancessin trenta bombes de demolició als voltants i els accessos de la ciutat, la defensa antiaèria alemanya va reaccionar contra els atacants, però ja era massa tard. Els bombarders en aquell moment ja tornaven a les seves bases. En total varen morir sis persones i moltes més varen quedar ferides. Davant l’èxit d’aquella operació els soviètics varen tornar a atacar la nit següent.

---

El metge Theodor Morell va rebre una trucada per informar-lo de que Adolf Hitler havia patit un fort mareig i que era urgent que l’anés a visitar.

---

El comandant de la policia alemanya del sector central, Erich von dem Bach, va informar al quarter general de les SS a Berlín que les seves unitats havien realitzat 30.000 execucions des de la seva arribada al front oriental. La brigada de cavalleria de les SS també va enviar un informe a la capital on deien que havien realitzat 7.819 execucions fins aquell dia a la zona de Minsk. Per garantir que no sortissin a la llum aquests dos informes, varen ser enviat per ràdio amb el sistema Enigma. En conseqüència, el Servei Secret britànic els va desxifrar. 

En el front oriental:

En el sector central:

El 4º Exèrcit del comandant Günther von Kluge del Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal de camp Fedor von Bock va conquerir la ciutat de Smolensk, on gairebé tota ciutat va quedar destruïda, després d’aniquilar la dura resistència soviètica del general Gregory Zhukov. Fins al dia 5 d’agost de 1941 els combats amb els soviètic varen ser ferotges i, fins aquell dia, els soldats alemanys no varen poder descansar ni dormir. Adolf Hitler va estar tan content amb el seu mariscal que va confiar-li l’Exèrcit més poderós amb 49 divisions els seu control. Tot i la victòria, la resistència soviètica va endarrerir l’avanç alemany cap a Moscou, a més de que va comportar moltes baixes. En aquella batalla el Grup d’Exèrcits del Centre va patir 48.000 baixes entre morts i ferits dels 250.000 morts que ja portaven.

En el sector sud:

El 26º Exèrcit soviètic, rodejat i debilitat i que es trobava en el sector de Boguslav, a mig camí entre Kiev, al nord, i Uman, al sud, va atacar al 1º Grup Panzer des de Kanev, a ribes del Dnièper, situat al nord-oest. L’atac va aconseguir trencar el flanc alemany.

---

Iosif Stalin va agafar el comandament de l’exèrcit soviètic.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Radó va informar a Moscou de que l’ambaixador japonès a Berna havia dit que el seu país atacaria a la Unió Soviètica quan Alemanya s’alcés amb la victòria.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va volar de Borisov a Berdichev per reunir-se amb el mariscal de camp Gerd von Rundstedt i amb el dictador romanès Ion Antonescu per parlar de la campanya a la Unió Soviètica. Després, Hitler va tornar en avió a Rastenburg.

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va reunir amb Leonardo Conti per informar-lo de les seves directrius respecte al tractament de “les qüestions delicades” de la gestió sanitària. El ministre considerava que en aquell moment, enmig de la guerra, no era necessari parlar de la lluita contra el consum excessiu de tabac o problemes similars.

Robert Ley li va demanar a Alfred Rosenberg que cedís en les seves prestacions en qüestions relatives a la setena cambra. El ministre ho va rebutjar.

En el front oriental:

En el sector nord:

El ZG 26 va aconseguir aniquilar per complet les 16 aeronaus que hi havia en una estació d’hidroavions de les VVS KBF, en un llac al nord-est de Narva.

---

Davant de les derrotes soviètiques, els soviètics varen destituir al general Liubovtsev per substituir-lo pel tinent general Petr Pshennikov, anterior comandant del 23º Exèrcit.

En el sector central:

L’Alt Comandament de la Wehrmacht va poder anunciar el desenllaç amb èxit de la Batalla de Smolensk i va oferir un resum dels èxits que s’havien fet fins aquells moments al front: 895.000 presoners, més de 13.000 vehicles blindats, més de 10.000 peces d’artilleria, uns 10.000 avions i la destrucció d’exèrcits de milions de soldats soviètics i noves operacions en marxa. Però, davant dels problemes que tenien al sud-oest de Moguiliov, on hi havia les forces de cavalleria del 21º Exèrcit soviètic, l’Alt Comandament va sol·licitar-li en el coronel general Heinz Guderian que enviés com a mínim dues divisions Panzer del seu 2º Grup Panzer al 2º Exèrcit en el sector Rogachiov-Bobruisk.

A la Unió Soviètica:

El tinent general Wladislaw Anders va ser senyalat per formar un exèrcit polonès. Amb el temps en formarà part, però tindrà pocs subministraments per la lluita.

A l’Atlàntic:

El Prince of Wales continuava navegant cap a Nord-Amèrica. Al vespre, Harry Hopkins va treure una llauna de caviar que l’hi havia regalat Iosif Stalin, que va servir per alegrar el sopar. A Winston Churchill li va fer certa gràcia el detall.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Informe de la Situació d’Operacions Número 43 compilar a Berlín parlava de mesures en 29 ciutats i altres llocs petits de l’Est, en els quals les unitats dels Einsatzgruppen havien, segons es va dir textualment per no dir que les havien assassinat, “tornat inofensius” a funcionaris del Partit Bolxevic, agents del NKVD, intel·lectuals jueus, delinqüents, saquejadors, partisans… També es va informar que “el saqueig era freqüent”.

A Letònia i Lituània:

Després de que Heinrich Himmler visités la zona, el grup d’operacions 3º va començar a afusellar indiscriminadament a homes, dones i nens amb el suport dels assistents lituans. Precisament, aquell dia el govern provisional lituà, constituït pel LAF, el Front Activista Lituà dirigit pel líder Kazys Skirpa, es va dissoldre per ser substituït pel Reichskommissariat Ostland, un òrgan d’administració d’Alfred Rosenberg pels països bàltics dirigits per Hinrich Lohse amb l’objectiu de germanitzar aquella zona amb gent d’origen alemany.

---

A la nit, cinc Iliushin DB 3 varen sortir de l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, per sortir rumb a Berlín en una missió de reconeixement. El dia 7 i el dia 8 aquests bombarders atacarien la capital. Al mateix temps, aquella mateixa nit els bombarders soviètics d’aquell aeròdrom varen atacar el pot letó de Ventspils.

A Ucraïna:

A Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, les SS varen continuar, com el dia anterior, assassinant als jueus en un camp sorrenc després fer-los cavar prèviament les seves foses. La massacre va continuar fins que el comandant militar de la ciutat va dir que necessitava els demés jueus com a mà d’obra forçosa.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els alemanys varen ocupar Rakvere i varen tallar d’aquesta manera la connexió del 8º Exèrcit soviètic amb Leningrad.

En el sector central:

La Wehrmacht va trencar les defenses soviètiques a la ciutat de Smolensk gràcies a l’actuació de la 4º Luftflotte (una branca de la Luftwaffe ) del general Alexander Löhr. A la línia Dnièper-Dvina, els alemanys varen destruir les unitats soviètiques en la bossa que havien tancat feia uns dies. Gràcies a aquesta victòria els alemanys varen fer 300.000 presoners i varen capturar 3.205 tancs i 3.000 canons.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del sud, comandat pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt va arribar a Odessa, en el Mar Negre, on varen començar un setge que duraria 73 dies. L’Alt Comandament soviètic enviarà reforços per intentar ajudar des d’una línia del riu Dnièper.

---

---

Les tropes soviètiques intentaven aturar als alemanys en el banc occidental mentre els recursos industrials es destruïen o es retiraven als monts Urals, on s’estava mudant la indústria soviètica.

A França :

L’almirall Jean François Darlan va assumir la responsabilitat del nord de l’Àfrica controlat per Vichy.

A Singapur:

Els britànics varen enviar reforços a la zona davant l’amenaça japonesa.

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector central:

En el quarter general de Fedor von Bock, a Novy Borissov, Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal per parlar de la campanya a la Unió Soviètica. Protegit per la seva Leibstandarte SS Adolf Hitler, el dictador va rebutjar els cotxes de l’Estat Major posats a la seva disposició per Von Bock i va utilitzar el seu propi comboi d’automòbils, enviats anticipadament a l’aeròdrom. En la reunió, el mariscal, a qui Hitler va felicitar per la feina feta fins llavors, volia atacar la ciutat de Moscou el més aviat possible però, en canvi, Hitler preferia atacar abans la ciutat de Leningrad per la seva indústria i, a més, va afirmar que veia a Crimea com un dels objectius principals. A part, el va avisar de que no tenia clar què faria després de conquerir Leningrad, si atacar Moscou (com deia Von Bock) o atacar Ucraïna. Von Bock li va comentar que es podia defensar la causa de la població dels països ocupats de forma amistosa, ja que estaven disposats a col·laborar. Llavors, Heinz Guderian i Hermann Hoth li varen explicar a Hitler que els relleus i les reparacions imposades pel seu ràpid avanç portarien un temps a realitzar-se i varen demanar ralentí l’avanç, cosa que Hitler va acceptar. A continuació, el dictador els va comentar que farien un brutal atac cap a l’est, cosa que Von Bock li va encantar, perquè creia que els soviètics ja no tenien suficients forces per aguantar.

---

El 2º Grup Panzer del comandant Guderian avançava amb força cap a Róslavl i el tinent general Vladimir Kachalov, comandant del 28º Exèrcit soviètic, va tenir sol·licitar a la desesperada suport aeri amb tots els caces.

En el sector sud:

Les SS, armats i amb gossos, varen treure a la força a molts jueus d’Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, direcció a uns camps. Quan els jueus varen arribar a un extens camp sorrenc, les SS els hi varen ordenar que s’asseguessin. Molts d’ells varen pensar en un primer moment que els necessitaven per cavar fortificacions, però aviat va quedar clar que els volien matar. Els jueus varen esperar durant hores fins que, un grup darrere altre, els ordenaven despullar-se i els robaven tots els objectes de valor. Després els feien marxar fins a una fosa oberta i allí els afusellaven.

En el Reich:

En els Estats Bàltics:

El comissari d’Ostland, Hinrich Lohse, va preguntar al Ministeri de l’Est, el qual pertanyia, sobre què havien de fer amb els jueus estrangers instal·lats en aquests territoris. Ell, en particular, considerava que el retorn al seu país d’origen seria intolerable per la informació que poguessin transmetre a la propaganda anti-alemanya, però per altra part trobava inviable que es poguessin quedar a Ostland indefinidament. Per aquest motiu, Lohse va proposar aplicar sobre els jueus eslovacs les mesures policials que patien els jueus locals. La carta va ser transmesa al Ministeri d’Afers Exteriors.

A Holanda:

Després de que s’hagués hagut d’interrompre durant unes setmanes per culpa de l‘Operació Barba-roja, aquell dia es va reprendre l’evacuació de jueus holandesos a Espanya, l’Operació Lloguer, amb quatre trens amb destí a Madrid, de nou sota la supervisió de tres oficials de l’Abwehr.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt en la que li sol·licitava la seva ajuda per negociar amb els finlandesos.

---

Els soviètics varen traslladar a l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, un primer grup de bombarders per atacar la ciutat de Berlín al cap d’uns dies.

A la Gran Bretanya:

A la base de Scapa Flow, a la nit va salpar el Prince of Wales amb el primer ministre Winston Churchill a bord acompanyat per una petita flota de bucs de guerra auxiliars per dirigir-se a Placentia Bay per reunir-se amb el president Roosevelt. Abans de marxar, el primer ministre li va comunicar a la reina que estava segur que el president nord-americà no l’havia cridat si no tingués en ment donar un pas endavant.

En els Estats Units:

El president Roosevelt va renyar durant 45 minuts als seus assessors per l’endarreriment en l’enviament d’equips als seus aliats i els va advertir que només volia sentir dir que els equips que es necessitaven ja estaven sent enviats. El President va senyalar principalment al Secretari de Defensa Henry Stimson d’aquells endarreriments. També els va dir que havien de proporcionar armes als soviètics, encara que fos en detriment dels seus soldats, fet que li sabria molt de greu.

A Japó:

L’Alt Comandament japonès va obligar a Fuminaro Konoye perquè posés a Roosevelt unes condicions dures. En el cas de que Estats Units no acceptessin els termes sol·licitats, Japó els declararia la guerra.