Dissabte:

L’ofensiva de les Ardenes:

El comandant Walther Model va comunicar en el ministre Albert Speer que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però Adolf Hitler no pensava igual i va ordenar continuar l’ofensiva.

---

En la batalla, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi l’ofensiva alemanya del 16 de desembre i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no varen poder volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el Sol en tota la regió de les Ardenes. Aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions. L’Estat Major d‘Omar Bradley a Luxemburg, com molts habitants de Luxemburg, varen sortir al carrer per contemplar els bombarders nord-americans, que es dirigien a Tréveris i les seves instal·lacions ferroviàries. Els alemanys no varen voler utilitzar les bateries antiaèries perquè no volien revelar la posició dels seus canons.

Però a Luxemburg no tot varen ser bones notícies. A última hora d’aquell matí es va saber que part de la 2º Divisió Panzer avançava sobre Jemelle, just a l’est de Rochefort, on hi havia l’emplaçament del repetidor de ràdio del Grup d’Exèrcits, que només estava protegit per una secció d’infanteria i uns quants caça-carros. Bradley va trucar al quarter general del 1º Exèrcit per demanar reforços, però en aquells moments es va tallar la línia. Aquella nit, la principal columna panzer, al comandant del comandant Ernst von Cochenhausen, va arribar al poble de Chevetogne, a uns 10 quilòmetres al nord-oest de Rochefort. Hitler es va posar molt content quan va saber que les avantguardes de la 2º Divisió Panzer estaven a només set quilòmetres de Dinant. Aquestes avantguardes varen arribar als turons de Dinant, a només quatre quilòmetres i mig del riu Mosa. Però abans de llençar-se cap al riu tenien que esperar reforços i l’arribada de combustible, que mai va arribar i ho va aprofitar més tard la 2º Divisió Blindada nord-americana per atacar des del nord. Pensant que havien aconseguit un gran èxit, el dictador va fer arribar la seva felicitació als comandants Von Lüttwitz i Lauchert, el comandant en cap de la divisió.

En el flanc esquerre de la 2º Divisió Panzer, la Panzer Lehr del comandant Bayerlin, havia avançat cap al nord des de Saint-Hubert fins Rochefort, acompanyat pel general Hasso von Manteuffel. La seva artilleria va bombardejar la ciutat aquella tarda. Els alemanys no sabien que en la ciutat s’hi amagava un batalló de la 84º Divisió d’Infanteria i una secció de caça-carros. A la nit, els alemanys varen avançar cap a la ciutat per la carretera, però l’avanç va ser frenat de cop per una descàrrega massiva provinent de l’interior de Rochefort. El 902º Regiment Panzergrenadier, que anava al capdavant, va perdre molts homes i un canó d’assalt pesat Jagdpanzer. Tot i l’atac, els nord-americans es varen tenir que replegar i marxar cap al nord per unir-se a la 2º Divisió Blindada.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada continuava envoltada per les tropes alemanyes, però 241 avions C-47 varen llançar a les nou del matí 1.500 fardells destinats a la 106º Divisió en el Schnee Eifel. El llançament amb paracaigudes es va dur a terme amb molta precaució. A les quatre de la tarda, més de 240 avions havien llançat 5.000 projectils d’artilleria, 5.000 càrregues de morter, 2.300 granades, una dotzena de caixes de morfina, 300 unitats de plasma i 1.500 benes. De seguida que va ser llançat el material, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del que els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord. Però, a la nit, els atacs alemanys procedents de l’oest i del sud-oest es varen incrementar i durant tot aquell dia varen continuar atacant pels voltants de Senonchamps i Mande-Saint-Étienne. A més, el 901º Regiment Panzergrenadier va atacar contra Marvie.

---

Hitler va rebre durant aquesta jornada informes del comandant Von Manteuffel que deien que no podien ocupar Bastogne amb els homes que tenien. El dictador no s’ho creia i va enviar un oficial per comprovar-ho. L’enviat va ratificar la valoració del comandant del 5º Exèrcit Panzer.

A Saint-Vith:

A l’oest de la ciutat, puntes de llança de panzer es varen apropar a Marche, uns 30 quilòmetres de Vielsakm i de Dinant, en Mosa.

A La Gleize:

Els homes del general Joachim Peiper estaven en una situació crítica després de l’ofensiva nord-americana del dia anterior. A les dues de la tarda, quan els nord-americans pressionaven de més a prop, va arribar el permís per retirar-se en un missatge codificat des del 1º Exèrcit Panzer-Korps SS. Projectils de fòsfor blanc varen destruir l’església del poble, on les tropes alemanyes s’hi havien refugiat sota dels seients del cor. De seguida, la 3º Divisió del 9º Exèrcit del comandant Bill Simpson va atacar les forces del general Peiper.

A primera hora, el 4º Regiment Panzergrenadier de les SS va llançar un atac contra els paracaigudistes de Fraiture, que es varen veure sorpresos mentre esmorzaven. Més tard els alemanys tornarien a atacar.

A Elsenborn:

A la cresta d’Elsenborn, l’artilleria nord-americana va continuar atacant els pobles situats als seus peus amb projectils de fòsfor blanc. Els alemanys varen ordenar en els 600 civils atrapats en el poble de Faymonville que es traslladessin a peu a Schoppen, un poble situat més a la rereguarda, per darrere de les línies alemanyes. Per desgràcia pels civils, quan a les onze del matí caminaven a camp obert un pilot els va confondre pels alemanys i en avisar als seus companys l’artilleria nord-americana situada a la cresta d’Elsenborn va obrir foc. Els civils varen córrer en diferents direccions i el cura del poble va tornar a Faymonville per demanar en els alemanys que diguessin en els nord-americans que estaven atacant a civils. No li varen fer cas. Vuit persones varen perdre la vida i molts altres varen resultar ferits.

En el Reich:

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz, els Aliats varen bombardejar el camp i varen causar danys a l’hospital de les SS de Birkenau.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta per al dictador Iosif Stalin per dir-li que enviaria instruccions al comandant suprem Dwight D. Eisenhower perquè enviés a Moscou un oficial de l’Estat Major plenament qualificat per discutir amb ell la situació en el front occidental i la seva relació amb el front oriental. El President li va assegurar que la situació en el front occidental era greu després de l’ofensiva de les Ardenes. Stalin va respondre dos dies més tard i va donar el seu consentiment per rebre l’oficial.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanyes varen fer la primera temptativa per arribar al riu Mosa, mentre que els nord-americans varen abandonar la regió de Saint-Vith a primera hora d’aquell dia. La 106º Divisió d’infanteria nord-americana estava pràcticament destruïda. Li mancaven comandaments i havia perdut més del 70% dels seus efectius. Tot i escapar, els carros de combat varen atreure el foc dels alemanys quan varen arribar a la carretera de Vielsalm. A Neubrück, cinc quilòmetres al sud de Saint -Vith, un batalló sencer nord-americà havia mort o havia sigut capturat. A més, a primera hora d’aquell matí, la Führerbegleitbrigade d’Otto Remer va llançar un atac contra la petita localitat de Rodt, situada a uns quatre quilòmetres a l’oest de Saint-Vith, que estava defensada per les tropes auxiliars nord-americanes. A última hora del matí, la força del comandant Remer havia netejat la zona. Però, per sort dels nord-americans, l’estampida dels alemanys cap a Saint-Vith havia provocat una gran congestió a les carreteres, fet que va fer enfadar molt al general Walther Model, que ell mateix es va veure atrapat pel dens trànsit i va tenir que dirigir-se a peu cap a la ciutat.

A mitja tarda, el general Matthew Ridgway va ordenar de mala gana en el comandant Hasbrouck que retirés totes les forces nord-americanes al voltant del riu Salm. La foscor de la nit i una onada de fred varen permetre la retirada. Ridgway va calcular que 15.000 homes i 100 tancs havien aconseguit escapar. A última hora de la tarda, la infanteria i els carros de combat alemanys varen llançar un atac al llarg de la línia ferroviària de Crombach. En uns 20 minuts, una companyia va disparar 600 projectils amb els seus morters de 81 mil·límetres.

---

Pel costat sud dels monts d’Elsenborn, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjugend va intentar obrir-se pas de nou a Bütgenbacht amb l’ajuda dels carros de combat. Els defensors nord-americans varen reunir als habitants del poble, els hi varen donar aliments i els varen amagar en els subterranis d’un convent per posar-los a cobert. Després, els caça-bombarders nord-americans varen atacar el poble. La 12º Divisió va rebre ordres de replegar-se i reorganitzar-se abans de ser enviada més al sud per unir-se al 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel.

---

El Kampfgruppe de la 2º Divisió Panzer va avançar direcció a Marche sense trobar resistència fins que es va creuar amb un destacament del 335º Regiment d’Infanteria del comandant Bolling en una intersecció de carreteres que hi havia a uns dos quilòmetres al sud de Marche, enmig d’una zona de camps i boscos. En veure’s superats, els elements que anaven al capdavant de la 2º Divisió Panzer varen girar cap a l’oest, direcció a Dinant, per fugir. Amb poc temps varen arribar a uns 25 quilòmetres del pont sobre el Mosa al seu pas per Dinant, però els atacs constants dels homes del comandant Bolling varen obligar al contingent alemany a defensar-se. A la mateixa zona, una ofensiva llançada aquell matí des de Marche per part de la infanteria nord-americana va acabar amb fracàs, però un segon intent a la tarda amb el suport dels carros de combat va suposar recuperar el territori elevat situat al sud-oest de la localitat. A la nit, les tropes Panzergrenadier varen aconseguir reconquerir part dels turons, deixant oberta la carretera que conduïa cap a l’oest.

---

En un altre punt a prop del Mosa, a última hora del dia les metralladores nord-americanes, els tancs, els destructors de tancs i l’artilleria havien destrossat de tal manera les forces alemanyes del general Joachim Peiper a La Gleize, que les tropes de les SS varen anomenar aquesta zona der Kessel (La caldera). Amb una pistola semi-automàtica a la mà, el general berlinès va recórrer per damunt les runes animant als seus a lluitar mentre el seu assistent cremava els papers secrets en un subterrani. A les deu de la nit, avions de transport de la Luftwaffe varen llançar gasolina i munició als seus, però els nord-americans es varen apoderar de gran part dels subministraments excepte d’uns quants paquets amb cigarretes i d’una caixa de pistoles Luger. La Luftwaffe es va negar després a la petició del 6º Exèrcit Panzer del comandant Josef Dietrich de dur a terme més missions semblants.

---

A Bastogne, al matí la situació semblava desesperada pels nord-americans. Les tropes envoltades, a les ordres del general Anthony McAuliffe, segon cap de la 101º Divisió aerotransportada, es mantenien fermes. Tot i això, els morts i ferits eren nombrosos, i com que la situació no estava clara, la moral va començar a caure. A dos quarts de dotze del migdia, els alemanys varen suspendre el foc d’artilleria, i quatre alemanys amb una bandera blanca es varen presentar a la carretera de Remoifosse. Tres nord-americans els varen rebre i els varen tapar els ulls per conduir-los cap al comandament de la companyia en un subterrani al sud-oest de la ciutat. Els quatre alemanys portaven un missatge del general Heinrich von Lüttwitz, cap del 47º Cos blindat, en què els prometia una capitulació honrosa si entregaven la ciutat. El general McAuliffe els va entregar un missatge per escrit que deia Nuts!, nassos, que va tirar al terra. Quan els alemanys ho varen llegir no varen entendre si es rendien o no. En preguntar el significat d’aquella expressió, McAuliffe va demanar consell als seus col·laboradors per donar la resposta més adequada i va ser el tinent coronel Harry Kinnard el que va suggerir escriure una noita que deia;

To the Germann Commander: Nuts.

Abans de marxar, els alemanys varen demanar una breu explicació sobre el significat de l’expressió, en desconèixer completament l’argot nord-americà. Llavors, el coronel Harper els va dir que volia dir: Go to hell. Aquesta frase sí que la varen entendre els emissaris alemanys.

A la nit, la situació va empitjorar pels nord-americans envoltats a la ciutat. Els tres grups d’artilleria disposaven de menys de deu bales per peça. El general McAuliffe els va ordenar que només disparessin quan els alemanys avancessin en massa per així estalviar munició. A més, esperaven per les deu de la nit un aprovisionament aeri, que finalment va ser anul·lat a causa del mal temps. Havia nevat molt durant aquell mes. Aprofitant que els avions Aliats no volarien per sobre de Bastogne, la Luftwaffe va aparèixer per primer cop en massa després de molts mesos d’inactivitat. Les bombes varen caure sobre la 101º Divisió, que no podia fugir, matant a diversos oficials mentre descansaven en els seus sacs de dormir. La situació era cada cop més precària pels nord-americans i semblava impossible que poguessin resistir gaire més. Però, de cop va millorar una mica el temps i l’aviació aliada, tot i que no va volar sobre de Bastogne, va poder bombardejar i metrallar el front i la rereguarda alemanya. La 26º Divisió Volksgrenadiere va perdre al voltant de 400 homes només aquell dia i se li varen tenir que enviar més soldats.

A les afores de Bastogne, el comandant Kokott va llançar un atac concèntric enmig d’una gran nevada. El seu 39º Regiment va avançar cap a l’oest, direcció a Mande-Saint-Étienne, mentre el seu batalló de reconeixement, el Kampfgruppe del comandant Kunkel, combatia als voltants de Senonchamps i Villeroux, localitats situades al sud-oest de Bastogne.

---

Tres divisions del 3º Exèrcit del general George Patton es varen dirigir cap a les Ardenes per ajudar als seus companys tal i com havia promès feia uns dies a Verdun. El general californià li va dir en el seu personal que no tenien que agafar a cap presoner viu de les SS.

---

El comandant alemany Von der Heydte, que havia fracassat en intentar col·locar el seu Kampfgruppe dins les files nord-americanes, estava molt malalt i totalment exhaust. Tot sol es va dirigir a Monshau i es va amagar en una casa. Quan va ser descobert per un civil es va sentir molt alleugerit quan va sentir que li aconsellava que s’entregués a les autoritats militars nord-americanes. Així ho va fer. Després de passar una temporada en un hospital, Von der Heydte va ser traslladat a un camp de presoners a la Gran Bretanya, on les seves conversacions amb els seus companys d’armes varen ser gravades sense que ho sabessin per tal de treure’n informació.

---

A Luxemburg, Omar Bradley sabia que els habitants de la ciutat estaven molt inquiets per l’ofensiva alemanya i per animar-los va decidir donar una volta per la ciutat en automòbil acompanyat pel príncep Joan, el fill de la duquessa Carlota. L’Estat Major del general Bradley estaven molt enfadats amb Ràdio Luxemburg, el transmissor més potent d’Europa, perquè havia deixat de transmetre quan el seu personal va fugir amb gran part de l’equipament tècnic.

---

A Versalles, Dwight D. Eisenhower va dictar una ordre del dia per totes les formacions on deia que els alemanys estaven jugant fort en la seva última ofensiva, utilitzant tot tipus de trampes i trucs, però va assegurar que la valentia aliada seria decisiva per frustrar els plans alemanys.

A França:

A París, l’edició francesa del diari nord-americà New York Herald Tribune es va tornar a publicar després de veure llum per últim cop el 12 de juny de 1940. Era el número 19.245.

A la Gran Bretanya:

Després d’algunes crítiques per no haver desxifrat gaires missatges japonesos, Bletchley Park va admetre les dificultats amb què s’estaven trobant amb les transmissions radiofòniques.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va concebre la idea d’una nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia.

---

Gottlob Berger, en veure que perillava la situació del seu cap Heinrich Himmler com a comandant suprem de l’Alt Rin, criticat per alguns perquè pensaven que no es mereixia tal càrrec, li va escriure en el seu cap que abreviés el màxim possible les seves activitats com a comandant suprem de l’Alt Rin i tornés al quarter general de Hitler. Berger li va confessar que aquesta súplica no obeïa als rumors escampats per parts interessades, sinó que ho feia perquè pressentia que si ell no estava present en el quarter general el treball polític que duien a terme patiria un revés irreversible.

Himmler va rebre aquell mateix dia una carta de Felix Kersten en que aquest li agraïa que hagués alliberat els últims temps els presoners que ell havia indicat i li va suggerir que si alliberava a més persones el govern suec col·laboraria amb ells. Però el doctor li va retreure que no hagués alliberat a 20.000 jueus que estaven tancats a Theresienstadt i li va demanar que fes un “esforç” més.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys que havien aconseguit penetrar per Bèlgica varen començar una segona ofensiva per fer retirar les tropes nord-americanes. A Saint Vith, el 5º Exèrcit Panzer del mariscal Hasso-Eccard von Manteuffel va capturar la ciutat després de lluitar amb la 7º Divisió blindada nord-americana, però aquell dia va ser el principi del fracàs alemany a les Ardenes. Els alemanys varen aconseguir destruir les trinxeres nord-americanes amb la seva artilleria mentre la infanteria sorgia dels boscos i els Panther disparaven bengales de trajectòria baixa per encegar a les tripulacions dels Sherman. A un quart de quatre els combats es varen acabar. Mitja hora després, les bateries de Nebelwerfer varen tornar a obrir foc. A les vuit del vespre la línia del general Clarke estava destrossada per tres llocs. A les deu de la nit va demanar en els seus homes que es retiressin a un quilòmetre a l’oest de la ciutat i, d’aquesta manera, els carros alemanys varen obrir pas fins al centre de la línia disparant sense cessar mentre entraven ja a Saint-Vith. El 38º Batalló d’Infanteria Mecanitzada va quedar aïllat a l’extrem sud-est del poble després de cinc dies de combat.

Els carrers de Saint Vith estaven plens de runes i vidres trencats, i gran part de la població estava refugiada en el monestir de Sakt-Josef, que tenia uns subterranis sòlids. Llavors, els alemanys de la 18º i de la 62º Divisions Volksgrenadiere varen entrar violentament, buscant desesperadament refugi i comestibles.

---

A última hora, la 116º Divisió Panzer va atacar Hotton amb el 156º Regiment Panzergrenadiere amb el suport dels carros de combat, però l’ofensiva va ser rebutjada per un batalló del 325º Regiment d’Infanteria de Planadors de la 82º Divisió Aerotransportada, una secció de caça-carros i diversos carros de combat de la 3º Divisió Blindada del general Maurice Rose, que acabava d’arribar a la zona. Els alemanys varen perdre diversos carros de combat.

Mentrestant, la 2º Divisió Panzer havia arribat a Champlon, a uns 18 quilòmetres al sud de Hotton, però no podia avançar més en ser aturada en un encreuament de carreteres al sud-est de Tennevulle per la companyia del 327º Regiment d’Infanteria de Planadors.

---

Més al sud, els alemanys varen envoltar Bastogne, deixant-hi allí uns 18.000 soldats nord-americans davant tres divisions alemanyes d’uns 45.000 homes. A primera hora, una columna alemanya va tallar l’última carretera oberta al sud, i Bastogne va quedar efectivament aïllada. A dins la ciutat, l’artilleria alemanya va començar a concentrar-se pels carrers. Un batalló de reconeixement al comandament del comandant Kunkel i el 39º Regiment de Fusellers de la 26º Divisió Volksgrenadiere del comandant Kokott ja havien ocupat les poblacions situades al llarg del perímetre meridional de Bastogne. Però les tropes del general George Patton ja s’estaven apropant a la ciutat, tot i que el comandant californià hagués preferit dirigir-se a Saint Vith.  El general Cota, al comandament de la 28º Divisió nord-americana, va intentar a uns 7 quilòmetres al sud-oest de Bastogne organitzar la seva defensa amb unes forces improvisades. La defensa va fracassar davant dels atacs alemanys i el general Cota amb els seus homes es varen tenir que replegar.

Poc després, el Kampfgruppe del comandant Kunkel va atacar cap al nord de la ciutat. Els nord-americans varen fugir corrents en veure els alemanys més ben preparats. Les tropes alemanyes varen ocupar les granges i els pobles i els varen saquejar. Varen matar porcs i vaques, i varen requisar les provisions que guardaven les families. Més al sud, la 5º Divisió Fallschirmjäger va arribar a la carretera que anava a Bastogne a Arlons, amb la missió de frenar l’avanç del general Patton. Però aquella nit va començar a nevar i la neu, que va formar una espesa capa de gel, va ajudar a les forces nord-americanes.

---

La 150º Brigada Panzer va atacar pel nord en direcció a Malmédy en mig d’una boira gèlida obligant a retrocedir a un regiment de la 30º Divisió d’Infanteria alemanya, que va quedar sota el punt de mira de l’artilleria nord-americana. Sense pensar-s’ho, els nord-americans els varen atacar amb unes noves bombes. Més de 100 homes varen morir i 350 varen resultar ferits, entre ells el propi Otto Skorseny, que va rebre greus ferides de metralla a la cara i va estar a punt de perdre un ull. La 150º Brigada Panzer va ser retirada de l’ofensiva després d’aquest greu error.

---

A la tarda, el mariscal Bernard Law Montgomery va ordenar a la 2º Divisió blindada nord-americana del general Harmon que abandonés les seves posicions pròximes a Aquisgrà i es dirigissin a un punt proper d’Havelange, a 105 quilòmetres al sud-oest, a l’eix de la penetració alemanya més vigorosa. Un cop allí, Harmon va advertir que la presència de la 2º Divisió nord-americana no era un secret pels alemanys.

---

De bon matí, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper es trobava en una situació desesperada; ja no podien retenir Stoumont i Chenaeux, i les tropes de socors no havien pogut contactar amb ells. Al vespre, amb el risc de ser envoltats, Peiper va ordenar en els seus homes que es retiressin sis quilòmetres de Stoumont a La Gleize, un poble de trenta cases a prop dels turons i que estava sent bombardejat per l’artilleria de la 30º Divisió. Allí es varen atrinxerar els seus 1.500 homes i les dues dotzenes de tancs que els hi quedaven amb més de cent presoners nord-americans.

---

A Luxemburg, el comandant Omar Bradley va sortir de la porta de l’Hotel Alfa amb els membres de l’Estat Major per contemplar les columnes de vehicles de la 5º Divisió d’Infanteria. Bradley, que estava sent criticat pels britànics per no haver previst l’ofensiva alemanya, va rebre aquell dia el suport del comandant suprem Dwight D. Eisenhower quan el va recomanar perquè fos ascendit al grau més elevat del generalat. A més, va escriure en el general George Marshall per dir-li que el comandant del 12º Grup d’Exèrcits havia sabut mantenir la calma i que no hi havia res que se’l pogués culpar.

En el front oriental:

En el marc de la guerra de Lapònia entre Finlàndia i Alemanya, els alemanys, liderats per Lothar Rendulic, varen començar la política de terra cremada a Finlàndia, mentre els primers contingents de soldats alemanys varen avançar cap a la frontera Noruega per escapar de Finlàndia.

A Hongria:

A Debrecen, la segona ciutat del país, va tenir lloc una assemblea amb participació de representants del Partit dels Petits Propietaris, dels social-demòcrates, del Partit Pagès, del Partit Ciutadà i del Partit Comunista Hongarès, el MKP, per elegir un govern provisional dirigit per Béla Miklós, un alt comandant militar.

Dimecres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

A la una de la matinada, Adolf Hitler, que estava seguint al detall la seva ofensiva a les Ardenes, va trucar al seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels, que acabava de ficar-se al llit. Durant la conversa el líder alemany va ser molt optimista i li va explicar que estava convençut de que els nord-americans no tenien ni idea de la capacitat de l’atac alemany i que aquest factor sorpresa els faria vèncer.

---

En l’ofensiva, el 6º Exèrcit de les SS del general Josef Dietrich va començar una ofensiva per entrar a Bèlgica, a la ciutat de Malmédy, per fer retrocedir les tropes nord-americanes. A Saint-Vith, el general Hasso von Manteuffel va ordenar que dues divisions de Volksgrenadiers acabessin amb la ciutat amb el suport dels tancs de les SS. La mateixa ordre la va donar Walter Model, que estava ansiós per controlar la ciutat. Els alemanys varen utilitzar llançacoets Nebelwerfer contra les bateries de morters nord-americans, que causaven moltes víctimes alemanyes. Varen ser llançats un total de 21 atacs pel nord, per l’est i pel sud. Per defensar-se, els cinc batallons nord-americans d’artilleria varen disparar unes 7.000 bombes. Els Panzergrenadiere de les SS de la Leibstandarte Adolf Hitler varen liderar un atac utilitzant al capdavant de la columna un semi-eruga nord-americà capturat per confondre les defenses. Els Sherman i l’artilleria nord-americana es varen desfer d’ells. Llavors, el Führerebegleitbrigade del Oberst Otto Remer va començar un  atac contra Saint-Vith baixant per la carretera de Büllingen. Però Remer va pensar que la resistència nord-americana era massa dura i va traslladar la seva brigada al nord, endinsant-se pels espesos boscos situats al peu de Born.

A la tarda, el 504º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va avançar cap a la localitat de Cheneux, defensada pel batalló d’artilleria lleugera antiaèria de les SS Leibstandarte i un batalló de Panzergrenadiere. Les dues companyies alemanyes varen patir 232 baixes, inclosos 23 morts.

---

A Bastogne, els alemanys varen obrir-se pas cap a Noville, en el nord de la ciutat, atrapant a 18.000 soldats nord-americans dins la ciutat. El comandant del 47º Cos Panzer del general Heinrich von Lüttwitz va acabar oferint al general de brigada Anthony McAuliffe l’oportunitat de rendir-se, però el general nord-americà no ho va acceptar. Aproximadament a la una del migdia, els observadors de l’artilleria nord-americana varen veure la concentració de vehicles alemanys al voltant del quarter general de la 26º Divisió Volksgrenadier a Wardin. McAuliffe va autoritzar que els supervivents que havien lluitat contra els alemanys a les afores de la ciutat es retiressin a Bastogne a les cinc de la tarda. A la nit, Bastogne va quedar incomunicada pel sud. Les baixes nord-americanes superaven els 400 homes, però la 2º Panzer va perdre més de 600 homes, a més de 31 panzer. Poc després d’ocupar Noville, agents de la Gestapo varen assassinar a set belgues que havien sobreviscut al setge, entre ells el mestre d’escola i el cura del poble.

Però els atacs alemanys varen començar a disminuir amb l’arribada de més unitats del 3º Exèrcit del general George Patton, que va suposar que la 212º i la 276º Divisions Volksgrenadier frenessin el seu avanç cap al sud. Només l’espesa boira va impedir un contraatac nord-americà.

En el quarter general del 8º Grup d’Exèrcits a Neufchateau, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Bastogne, el general Troy Middleton esperava amb impaciència que comencés el contraatac del general Patton des del sud. L’Agrupació de Combat B de la 4º Divisió Blindada havia arribat ja a Vaux-les-Rosières, a mig camí de les dues poblacions.

---

Les forces del general Joachim Peiper varen abandonar Stoumont i es varen replegar per contraatacar al 117º Regiment de la 30º Divisió d’Infanteria. Els Panzergranadierer del general Peiper varen continuar amb les seves matances a l’atzar de civils. A un quart de dotze, les tropes de Peiper varen intentar de nou establir un cap de pont a l’altra banda del riu Mosa, però els nord-americans els varen contestar amb les metralladores i els fusells. Molts pocs varen poder arribar a la riba nord, però també varen ser atacats per les bales nord-americanes. Peiper estava en una situació desesperada perquè no rebia reforços i, en canvi, els Aliats no paraven d’enviar-l’hi tropes per atacar-lo.

Els alemanys varen tornar a atacar les poblacions belgues de Rocherath-Krinkelt, però varen ser aixafats per l’artilleria nord-americana procedent de la zona d’Elsenborn. La cresta d’Elseborn va proporcionar als nord-americans unes posicions perfectes per disparar. Durant la nit, els alemanys varen llançar l’atac més fort pel flanc sud contra el 26º Regiment de la 1º Divisió d’Infanteria en els voltants de Dom Bütgenbach. En total, 12 batallons nord-americans d’artilleria i un batalló de morters de 107 mil·límetres varen intentar defensar la 1º Divisió. Però un grup de panzer de la Hitlerjugend va aconseguir penetrar pel flanc dret de la 26º Divisió d’Infanteria.

---

Després de veure que l’operació d’infiltrar-se dins les línies nord-americanes no estava donant els fruits esperats i que, a més, eren atacats, el comandant Von der Heydte va demanar als seus homes que intentessin tornar a les línies alemanyes en petits grups. En total varen ser capturats 36 d’ells, però la resta va aconseguir tornar a un lloc segur. Les 37 baixes mortals del Kampfgruppe del comandant Von der Heydte havien caigut en la primera nit víctimes de les bateries antiaèries.

---

En el quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower, tothom tenia clar de la gravetat de la situació. El comandant suprem de les forces a Europa va tenir que prendre decisions i va cedir els exèrcits 1º i 9º d’Omar Bradley al 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery, tal i com havia aprovat el dia anterior, situant d’aquesta manera totes les forces situades al nord de les Ardenes sota el comandament del mariscal de camp britànic. De bon matí, Eisenhower va trucar al comandant Bradley per confirmar-li aquella re-configuració. El comandant de Missouri no s’ho va agafar gens bé i li va presentar la seva dimissió, però el comandant suprem no li va acceptar. Llavors, Bradley va continuar protestant fins que Eisenhower li va dir que aquestes eren les seves ordres. A continuació va trucar breument al mariscal Montgomery en el seu lloc de comandament a Zonhoven per deixar-li clar que volia que s’encarregués de la batalla del nord i deixés la del sud a Bradley.

A les 12:52 del migdia, una entrada del diari del SHAEF confirmava que Montgomery havia sigut col·locat al comandament del flanc nord. De seguida, Montgomery va ordenar al general Matthew Ridgway, cap del 18º Cos aerotransportat, que es dirigís al sud per ajudar a la 7º Divisió blindada nord-americana, que encara es mantenia en un front en forma de ferradura de 38 quilòmetres al voltant de Saint-Vith, i que després marxés cap a Bastogne. A dos quarts de dues, el mariscal de camp va arribar a Chaudfontaine en un Rolls-Royce verd i es va dirigir a l’Hotel des Bains per reunir-se amb el comandant Courtney Hodges per repassar la situació. Tres hores després els dos homes tenien un pla i un acord. El 1º Exèrcit atacaria allà on pogués i, amb l’ajuda del 9º Exèrcit del general Bill Simpson, reuniria una força de combat per contraatacar als alemanys des del nord, completant l’atac del general Patton des del sud. El 2º Exèrcit del general Miles Dempsey continuaria proporcionant forces des d’Holanda, i les reserves britàniques contribuirien a la restitució de les pèrdues nord-americanes, incloent 100 canons de 25 amb 300.000 projectils de munició, 20.000 monos de neu; 2.000 bengales; i 350 tancs Sherman. A les nou de la nit tots els ponts del Mosa tenien que estar a punt per ser destruïts. Quan tornava a Zonhoven, el mariscal britànic pensava en rellevar a Hodges. En arribar al quarter, Montgomery va trucar al general Walter Bedell Smith per dir-li que com a oficial britànic no volia rellevar del comandament a un general nord-americà, però li va deixar clar que Eisenhower havia de reconsiderar la seva idea de no donar-li les tropes del comandant Bradley. Bedell Smith li va demanar 24 hores.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, les autoritats alemanyes varen executar a Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

---

Franz Schädle va ser nomenat cap del destacament d’escorta amb més de 100 homes.

---

Felix Kersten es va reunir amb Ernst Kaltenbrunner per parlar de com transportar els presoners alliberats per Heinrich Himmler a Suècia.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes del comandant Rodion Malinovski intentaven ocupar la ciutat de Budapest i varen enfonsar les defenses alemanyes en el sud i en el nord de la capital. Aquest cop els soviètics varen aconseguir penetrar en les defenses i varen atrapar al 11º Cos de muntanya de les SS i a diverses unitats hongareses a la capital.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, responent la carta de Francisco Franco del 18 d’octubre en que li demanava una aliança per combatre als soviètics, li va recordar la seva aliança amb els alemanys i els seus discurs i declaracions sobre una desitjable derrota dels Aliats. D’aquesta manera, el primer ministre li va rebutjar l’oferta. Aquesta carta de resposta va ser remesa al Departament d’Estat nord-americà, acompanyada d’una nota en la que es deia que, encara que es desitjava la sortida de Franco i de la Falange del govern espanyol, no es contemplava la possibilitat de desallotjar-los per la força perquè podria provocar una nova guerra civil.

A Grècia:

Tancs i cotxes blindats britànics varen aixecar el bloqueig de la base de la RAF a Kifissia, pels rebels del ELAS, l’Exèrcit d’Alliberació Nacional, l’ala militar del partit comunista del país.

En els Estats Units:

Les WASP varen ser dissoltes sense rebre honors militars.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Des del quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va trucar al ministre Joseph Goebbels a la una de la matinada per explicar-li que la Batalla de les Ardenes estava sent un èxit total i el va informar dels últims moviments de les tropes alemanyes. Després de menjar una sopa d’espinacs, Hitler li va demanar en el doctor Theodor Morell que li donés una dosis de pervitina degut a la “present sobrecàrrega de treball”.

---

El ministre Albert Speer va escriure una carta en el professor Walter Gerlach, l’encarregat de la direcció del projecte de l’urani, per explicar-li que podia comptar amb el seu suport per vèncer les dificultats que podia trobar en el seu treball per la construcció de la bomba atòmica. Speer feia referència a la falta de finançament, però li va dir que encara no era possible proporcionar tots els recursos que necessitaven. De fet, el ministre creia que la bomba atòmica no tindria cap transcendència en aquella guerra.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de bon humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i, amb un to triomfal, li va explicar que en breu (va arribar a dir la data del 26 de gener de 1945) arribarien al Canal de la Mànega. El ministre li va confessar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia confirmat les victòries alemanyes.

---

De tres quarts d’una a les 13:40 va sonar a Dresden l’alarma antiaèria. Com el dia anterior no hi va haver cap atac a la ciutat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

A primera hora, tres batallons de la 422º d’Infanteria de la 106º Divisió, que estaven totalment perduts després dels atacs alemanys del dia anterior, varen marxar corrents mentre els alemanys els continuaven disparant amb els seus morters i la seva artilleria. A la una del migdia, un d’aquests batallons havia quedat reduït a 50 homes. Alguns soldats es varen amagar pel bosc, però 7.000 es varen rendir en massa a les cinc de la tarda entre Saint Vith i a Shnee Eifel, a la frontera entre Bèlgica i Alemanya, després que el 5º Exèrcit Panzer del general Hasso-Eccard von Manteuffel els envoltés. Els nord-americans no tenien ni els suficients recursos ni la roba adequada per aquelles baixes temperatures. Aquella capitulació va ser la més gran de les tropes nord-americanes des de la Guerra de Secessió (1861 – 1865). Però el comandant Walter Model no estava del tot content perquè el trànsit alemany a l’est de Saint Vith era massa lent. L’artilleria de la 7º Divisió Blindada nord-americana continuava bombardejant sense parar les carreteres d’accés.

---

La rendició nord-americana va alarmar als oficials del 8º Grup d’Exèrcits a Bastogne. Per sort seva, la 101º Divisió aerotransportada va arribar a temps per salvar d’una destrucció segura a la 10º Divisió blindada, que el dia anterior havia arribat a la ciutat ocupada pels alemanys. Durant aquell matí més paracaigudistes de la 101º varen aterrar a la ciutat i, a les deu del matí, havien arribat els quatre regiments, acompanyats d’unes poques unitats blindades i d’artilleria, per la carretera de Mande-Saint-Étienne. La població civil belga va sortir de les seves cases en veure als nord-americans per oferir-los sopa i cafè calent. El primer regiment en arribar a la ciutat va ser el 501º de la Infanteria Paracaigudista del coronel Julian Ewell.

Però els alemanys arribaven en massa des de l’est. Els nord-americans varen respondre amb artilleria a la una del migdia, però la boira no els feia veure bé a on apuntaven. Després de que la boia marxés, els tancs nord-americans varen atacar amb més èmfasis, provocant que la infanteria alemanya donés mitja volta i fugís perseguida per les bales. Un batalló de paracaigudistes de la 101º va llançar un atac a la desesperada a les dues del migdia. Per tal de que no arribessin més alemanys, al nord de la ciutat enginyers de combat nord-americans varen dinamitar conductes i ponts, varen tallar arbres i varen obstruir les vies de manera que el 63º Cos alemany va tenir que retrocedir per diversos camins sense sortida en busca de rutes més practicables direcció oest. A la tarda, el 26º Batalló Volksgrenadier de reconeixement i el 78º Regiment de Granaders es varen veure implicats en durs combats als voltants de Mageret i Bizory.

D’aquesta manera, els nord-americans varen vèncer la carrera per arribar primers a Bastogne amb reforços. El coronel Ewel va establir una línia defensiva al voltant del terreny aixecat situat a menys de tres quilòmetres a l’oest de la plaça del Mercat de Bastogne. A la nit, les tropes alemanyes, totalment esgotades, es varen atrinxerar mentre plovia amb intensitat. Però els nord-americans varen cometre un greu error aquella nit quan varen deixar a la 326º Companyia Mèdica Aerotransportada en un encreuament de carreteres a prop de Sprimont, a uns deu quilòmetres al nord-oest del poble. Els sanitaris hi havien plantat tendes, tot i estar desprotegits. A la nit, un Kampfgruppe de la 2º Divisió Panzer els va atacar amb les seves metralladores matant i ferint a molts dels seus homes. Sense defenses, l’oficial nord-americà de més graduació no va tenir més remei que rendir-se d’immediat i varen ser conduïts a Houffalize.

---

Aquella tarda es va retirar dels turons d’Elsenborn la 2º Divisió nord-americana, on estaven apostades la 99º Divisió, que s’havia format de nou, i dues divisions de reforç. D’aquesta manera els nord-americans varen perdre els pobles belgues de Krinkelt i Rocherath, on havien lluitat el dia anterior contra els alemanys casa per casa. Creient que les crestes dels turons d’Elsenborn els ajudarien a defensar-se, varen situar la 2º Divisió a la banda dreta de la cresta i la 99º a l’esquerra, reforçats per la veterana 9º Divisió d’Infanteria, que va ocupar les posicions sota de Monschau en el nord. Josef Dietrich, per intentar controlar la situació i dirigir-se ràpidament cap a Malmédy, va ordenar a la 12º Divisió Panzer que sortís dels pobles bessons de Krinkelt-Rocherath per atacar les posicions de la 1º Divisió d’Infanteria nord-americana des de Büllingen. Decidit a passar a l’ofensiva, Dietrich va treure de la reserva a la 3º Divisió Panzergrenadier perquè ajudés a la 12º i a la 277º Divisions Volksgrenadier.

---

A primera hora, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper va atacar Stoumont amb un batalló de Panzergrenadier, una companyia de paracaigudistes i carros de combat de suport per la carretera. El primer assalt va fracassar i el 119º Regiment d’Infanteria de la 30º Divisió va llançar un contraatac pel seu flanc dret. Una mica més tard, aprofitant l’espesa boira, els alemanys varen tornar a atacar amb els carros Panther, llançant-se a tota velocitat i, aquesta vegada sí, varen eliminar les defenses de Stoumont. Les forces alemanyes varen aconseguir avançar quatre quilòmetres a l’oest de l’estació de Stoumont. Però els nord-americans varen aconseguir reunir forces amb un batalló de reserva del 119º Regiment, 15 Sherman, una bateria d’obusos i un canó antiaeri de 90 mil·límetres. Després de frenar els alemanys, la resta de la 30º Divisió i la 82º Divisió Aerotransportada del general Jim Gavin varen aconseguir contraatacar l’avantguarda alemanya. Poc després, la 82º va aconseguir avançar des de Werbomont amb l’objectiu de dirigir-se a Saint-Vith. Quan Peiper va saber que els nord-americans havien tornat a ocupar Stavelot, va enviar-hi el seu batalló de reconeixement amb la missió de tornar a ocupar de nou el poble. Les seves tropes varen continuar assassinant presoners a la més mínima oportunitat que se’ls donava.

---

Per intentar controlar la situació, aquell matí el comandant suprem Dwight D. Eisenhower, acompanyat pel mariscal de l’Aire Arthur Tedder, es va reunir amb els seus comandants a Verdun per preparar una resposta a la creixent penetració alemanya a les Ardenes. Omar Bradley estava de molt mal humor durant aquella jornada perquè ara sí que veia que l’ofensiva alemanya era important i, a més, patia de sinusitis. El flanc esquerre dels exèrcits de Bradley era el més amenaçat i estava massa separat del flanc dret. Per empitjorar encara més les coses, el seu quarter general de Luxemburg es veia perillosament amenaçat pels alemanys, fet que limitava les seves capacitats de comandament i de comunicació a la zona sud. Bradley, que va parlar poc durant la reunió, va senyalar que 20 tancs alemanys s’estaven aproximant a Namur, al costat del Mosa, més a l’oest del que s’havia suposat. El comandant suprem, per tal d’animar els ànims, va exclamar que la situació havia de ser considerada com una oportunitat per ells, no com un desastre. El general George Patton, assegut a l’altre extrem de la taula, va exclamar amb el seu llenguatge agressiu:

Dimonis, tenim les ganyes per permetre que aquests fills de gossa arribin fins a París. Llavors els esbocinarem de veritat i ens els menjarem.

A continuació, dos oficials de l’Estat Major varen repassar el front de combat detalladament davant del gran mapa de les Ardenes que penjava de la paret. Després va parlar Eisenhower, que va dir que el 6º Grup d’Exèrcits del general Jacob Devers assumiria la defensa d’Alsàcia i va assegurar que aportaria reserves a les Ardenes per ajudar als homes de Bradley. Mirant al general Patton, el comandant suprem li va preguntar quan podia llançar un atac. Rotund, Patton va contestar que el 21 de desembre amb tres divisions: la 4º Blindada, la 26º i la 80º, però Eisenhower el va obligar a atacar el 22 de desembre. No volia precipitar-se com desitjava fer-ho Patton. En acabar la trobada, el general californià va trucar al seu Estat Major i va ordenar en el seu 3º Exèrcit que entrés en acció immediatament. El 12º Cos tenia que dirigir-se cap a Luxemburg en tàndem amb la marxa del 3º Cos a Bèlgica. Bradley es va sentir disgustat amb el comandant suprem, que va tornar d’immediat amb el seu Càdillac cap a Versalles, perquè l’hi havia encarregat en el general Patton que llancés la contra-ofensiva i no a ell. Però quan Bradley va tornar cap a Luxemburg es va creuar amb un comboi del 3º Exèrcit del general Patton i va poder veure que l’Estat Major del 3º Exèrcit no havia perdut ni un moment en posar-se en marxa.

En el seu quarter general a les a fores de Zonhoven, el mariscal Bernard Law Montgomery estava indignat per la falta d’informació sobre els combats que es produïen al sud de Bastogne. Sense esperar a rebre ordres del SHAEF, a dos quarts de sis de la tarda Montgomery va ordenar en el 30º Cos del tinent general Brian Horrock que defensés el Mosa. A continuació es va posar en contacte amb el quarter general del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges a través de dos joves oficials. El mariscal volia que Hodges bloquegés els ponts del Mosa per defensar els encreuaments de Lieja.

A la nit, la intel·ligència britànica va arribar a la conclusió de que la carretera que conduïa a Namur era vulnerable, i que si les forces de xoc alemanyes creuaven el Mosa per aquella zona podrien arribar a Brussel·les en qüestió d’hores. Els britànics de seguida varen dissenyar un altre pla i el varen comentar en el comandant nord-americà Walter Bedell Smith, que aquest després va trucar a Eisenhower, que ja es trobava en el seu despatx de Versalles, per descriure-li la proposta britànica, que es tractava de realitzar una bifurcació. Bedell Smith estava molt indignat amb els britànics perquè veia que actuaven pel seu compte. Mirant atentament un mapa mural, el comandant suprem de seguida va estar d’acord amb la proposta britànica. Amb un llapis de cera va traçar una línia en el mapa des de Givet al costat del Mosa cap a l’est, travessant les Ardenes cap a Prüm, Alemanya. Saint Vith queia al nord de la línia i Bastogne al sud. Al mateix temps, Smith va trucar a Bradley a la Ciutat de Luxemburg per dir-li que el comandant suprem pensava que seria bona idea cedir-li a Montgomery els seus dos exèrcits en el nord. No entenen res de res, el comandant li va dir que aquell matí a Verdun Eisenhower no l’hi havia dit res sobre aquest nou pla i va dubtar de que fos necessari dur-lo a terme.

A les Filipines:

L’agrupació de portaavions 38 del general William Halsey, que tenia la missió de destruir les bases aèries japoneses, es varen veure sorpresos per un tifó perquè el general nord-americà havia calculat malament la seva direcció. L’agrupació va perdre tres destructors i 18 embarcacions de guerra varen resultar danyades.

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

A un quart de tres de la matinada, un missatge de ràdio del general Jones ordenava en els dos regiments d’infanteria 422º i 423º que es retiressin cap a Schönberg, on una punta de llança blindada procedent de Saint Vith els ajudaria a sortir. Se’ls llançaria en paracaigudes munició, menjar i aigua. A primera hora, els soldats nord-americans varen començar a retirar-se enmig de la neu, però al migdia es varen topar amb els alemanys, que els varen disparar amb la seva artilleria i els seus morters. El general Hasso von Manteuffel estava furiós perquè es tardava tant en capturar Saint-Vith. Poc abans de fer-se de dia, els alemanys ja havien atacat la línia defensiva de Hasbrouck davant de Saint-Vith. Els Volksgrenadiere varen obrir foc amb les seves armes automàtiques. A la tarda, els alemanys varen tornar a atacar amb un batalló d’infanteria amb el suport de quatre carros de combat i vuit canons d’assalt autopropulsats. En veure que no era suficient, Von Manteuffel va decidir que entrés en acció la seva reserva, la Führerbegleitbrigade, comandada pel Oberst Otto Remer.

---

A tres quarts de sis del matí, els alemanys varen atacar els dos pobles belgues de Krinkelt i Rocherath, però no varen aconseguir penetrar-hi i el combat es va estendre casa per casa. Davant l’església de Krinkelt, un Mark VI Tiger va començar a obrir foc contra el lloc de comandament del batalló nord-americà. Tot i això, canons antitanc varen deixar fora de combat a diversos Panther i camions alemanys. La 2º Divisió afirmaria més tard que havien destruït 73 carros blindats alemanys per l’acció dels Sherman, els destructors de carros de combat i l’artilleria. A les deu del matí, un comboi de set camions nord-americans va arribar a la zona. L’arribada de més efectius nord-americans no va fer tirar enrere al general Josef Dietrich, que va ordenar a la 277º Divisió Volksgrenadier que seguís amb el seu atac en les dues localitats.

Abans de fer-se de dia, el general Joachim Peiper va llançar el seu atac contra Stavelot. Quan varen veure que civils belgues els disparaven, els alemanys varen decidir executar a 23 civils, incloses algunes dones. A Trois Points, els enginyers nord-americans varen destruir els ponts davant el Kampfgruppe del general Peiper. Al mateix temps, uns quants belgues varen crear un mur de foc davant d’un dipòsit de 3.785.000 litres de combustible al costat de la carretera de Stravelot, a prop de Spa. Furiós pels contratemps que tenien, Peiper va decidir tornar a Stavelot. L’objectiu del general Peiper era arribar al Mosa però se li acabava el carburant.

---

A prop de Bastogne, els nord-americans de la 82º Aerotransportada varen avançar cap a Werbomont i la 101º va començar a concentrar-se a Morumelon-le-Grand per dirigir-se a Bastogne. Quan el general McAuliffe va arribar a Neufchateau, a 30 quilòmetres al sud-oest de Bastogne, se li va entregar un missatge del quarter general del 8º Cos del general Troy Middleton en el que se l’informava de que la 101º Aerotransportada estava a partir d’aquell moment sota la seva responsabilitat i de que tota la divisió s’havia de dirigir a Bastogne.

Però els alemanys volien arribar-hi abans a la ciutat belga. Aquell matí, les avantguardes blindades de Von Manteuffel només estaven a 22 quilòmetres de Bastogne, i els nord-americans que encara estaven a la ciutat es disposaven a evacuar-la.

A la una del migdia, els últims soldats alemanys que defensaven la localitat de Clervaux varen hissar la bandera blanca en senyal de rendició. Al vespre, les tropes del general Von Lüttwitz estaven situades a 12 quilòmetres de Bastogne i només es trobaven algunes resistències esporàdiques. Llavors es va organitzar una carrera per arribar a la ciutat de Bastogne entre la 101º Divisió aerotransportada i la 10º Divisió blindada nord-americana per una part i les tres divisions del general Lüttwitz per l’altra. En una batalla de carros de combat a prop de Longvilly, els alemanys dirien més tard que havien aconseguit capturar 23 carros Sherman, 14 vehicles blindats, 15 canons autopropulsats, 30 jeeps i 25 camions.

Finalment, els primers paracaigudistes de la 101º varen arribar a la ciutat belga aquell mateix vespre des de Reims. El 18º Cos Aerotransportat sota les ordres del general Matthew Ridgway tenia l’ordre d’ajudar a taponar la bretxa de 32 quilòmetres entre el 5º Cos i el 8º Cos, amb la 82º Aerotransportada del general Gavin dirigint-se cap a Werbomont, al sud-oest de Spa, i la 101º cap a Bastogne. Quan la 10º Divisió blindada va entrar a la ciutat, el gruix de les forces alemanyes ja havien ocupat la ciutat i per tant la 101º es trobava sola davant dels alemanys. Només el 705º Batalló Caça-carros havia aconseguit obrir-se pas des del nord.

---

Durant aquell nit, un dels equips del general Otto Skorzeny va ser capturat a Aywaille, a menys de 20 quilòmetres del Mosa. Els tres homes que formaven l’equip portaven documents alemanys i grans quantitats de diners en dòlars nord-americans i lliures angleses. Varen ser jutjats i condemnats a mort cinc dies més tard.

---

Curiosament, alguns comandants nord-americans encara no es creien que l’ofensiva alemanya fos important. A la Ciutat de Luxemburg, a la nit, després de sopar, mentre estudiava un mapa que mostrava que com a mínim quatre divisions nord-americanes s’estaven retirant cap a l’oest i altres estaven amenaçades de quedar envoltades, Omar Bradley li va dir en el seu assistent que no es prenia molt seriosament l’ofensiva, tot i que sabia que els demés no estarien d’acord amb ell. Però d’altres, com el comandant del 1º Exèrcit, el general Courtney Hodges, estaven molt afectats per aquella ofensiva i aquell dia va ordenar l’evacuació de Spa després de que arribés un informe equivocat que deia que la ciutat estava amenaçada per les forces del general Peiper. A les quatre de la tarda, Hodges va trucar al comandant Bill Simpson del 9º Exèrcit per dir-li que la situació era molt delicada. A les deu de la nit, un comando va sortir de Spa direcció a Chaudfontaine, a prop de Lieja, on es va obrir un nou quarter general a l’Hotel des Bains. Quan va arribar al nou lloc de comandament, Hodges va saber que a Spa s’havien tret les banderes nord-americanes i els retrats del president, i que l’alcalde havia alliberat a 20 sospitosos col·laboracionistes que havien sigut empresonats.

A dos quarts d’onze de la nit, Bradley, que no sabia que el comandant Hodges havia abandonat el seu quarter general, va trucar al general George Patton per demanar-li que vingués a Luxemburg per celebrar una conferència. Patton i tres importants oficials de l’Estat Major varen marxar ràpidament cap a Luxemburg. El general californià no era conscient de la gravetat de la situació i va estar indiferent davant les indicacions de Bradley sobre un mapa per ensenyar-li la profunditat de la penetració alemanya, que era molt més gran del que havia imaginat el propi Patton.

En el Reich:

A Alemanya:

A les deu del matí va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, a un quart d’onze, va sonar la gran. Al cap de poc l’alarma va cessar sense que la ciutat fos atacada. Al cap de poc va sonar l’alarma petita, que no va durar més de mitja hora i amb el mateix resultat que l’anterior.

---

Nicolaus von Falkenhorst va ser retirat de l’Exèrcit.

A Suïssa:

Werner Heisenberg va donar una conferència a Zuric. El OSS, atent als moviments del físic alemany, varen decidir actuar per assassinar-lo o segrestar-lo. Morris Berg del OSS va entrar a la sala amb una pistola i una càpsula de cianur a la butxaca i es va asseure entre el públic. Com que no entenia l’alemany, Berg va decidir no disparar-li mentre Heisenberg pronunciava el seu discurs, però tampoc ho va fer en el sopar de gala de posterior que havia concertat el director de l’Institut de Física, Paul Scherrer.

A Grècia:

En la Guerra Civil, les tropes britàniques varen començar una ofensiva contra les forces comunistes i varen capturar diferents punts en el camí cap al Pireu.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en la conferència convocada pel ministre Joseph Goebbels anomenada Ofensiva Rundstedt, el ministre va parlar d’un gran èxit militar i va vendre el llarg silenci d’Adolf Hitler durant tot aquell temps com “un gran cop”.

En l’ofensiva de les Ardenes:

A les Ardenes, al matí, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen admetre que l’atac alemany del dia anterior era molt important. Els dos generals varen passar revista als quadres d’efectius per buscar reforços. Durant aquell dia es varen transportar a les Ardenes 60.000 tropes fresques. Bradley va tornar aquell dia de París a Luxemburg amb el seu propi Cadillac de color verd oliva. Com que el seu quarter general del 12º Grup d’Exèrcits era a prop de la batalla (els alemanys estaven a menys de 30 quilòmetres al nord), li varen preguntar de moure el quarter, però Bradley no va voler retrocedir. En analitzar amb el seu Estat Major l’ofensiva varen quedar horroritzats en veure com els alemanys havien descobert el punt més dèbil del seu front. Tot i que el SHAEF va intentar silenciar la notícia de l’avanç alemany varen córrer ràpidament rumors que deien que els alemanys ja es dirigien cap a París. Alguns col·laboracionistes empresonats varen celebrar aquell rumor i varen burlar-se dels seus guàrdies, que eren membres de la Resistència i que es varen defensar de les burles amenaçant-los de disparar-los abans de que vinguessin els alemanys.

A dos quarts de vuit del matí, el general Courtney Hodges va concedir finalment permís en el general Gerow, al comandament del 5º Cos, per aturar l’atac de la seva 2º Divisió cap al nord des de Wahlerscheid. La 277º Divisió Volksgrenadier i la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung havien obligat a retrocedir la 99º Divisió. El general Robertson i Gerow varen acordar que havien de protegir la carretera que anava pel nord des de Rocherath-Krinket fins a Wahlerscheid per poder-hi treure d’allí dos regiments. Robertson va ordenar a les úniques reserves que tenia, un batalló del 23º Regiment d’Infanteria, que es posessin en marxa i sortissin d’Elsenborn en camions.

A Saint-Vith:

Els Aliats es varen sostenir gràcies a l’arribada al migdia d’un comando de Combat B de la 7º Divisió d’infanteria blindada, però els alemanys, amb les 18º i 62º Divisions Volksgrenadier, varen envoltar a dos regiments de la 106º Divisió, el 442º i el 423º en el Shnee Eiffel. Al sud de la ciutat, un tercer regiment, el 424º d’Infanteria, havia aconseguit hores abans rebutjar ser encerclats pels alemanys evitant quedar atrapats amb una agrupació de la 9º Divisió Blindada, però al vespre altres 9.000 soldats varen quedar envoltats enmig de la neu i es varen tenir que refugiar cap al poble de Winterspelt i el riu Our.  Els nord-americans ja no varen poder utilitzar ni les carreteres ni les línies ferroviàries. Però els alemanys també anaven a poc a poc per l’estat de les carreteres plenes de trànsit, fet que va bloquejar el pas de l’artilleria i d’altres unitats panzer. Tant Walter Model com Hasso von Manteuffel estaven furiosos per aquest fet.

Al migdia, la 110º Divisió s’estava desintegrant. A les quatre de la tarda, després de que un obús alemany ferís a un oficial de l’Estat Major i tirés al coronel Mark A. Devine Jr., aquest va rebre permís del quarter general de la 106º Divisió a Saint Vith perquè retrocedís tres quilòmetres de Manderfeld. Els soldats varen cremar la localitat i es varen retirar a la següent línia, fent esclatar vuit dels dotze destructors de tancs per evitar que fossin capturats. A última hora de les tarda, les dues puntes de la 18º Divisió Volksgrenadier varen tancar en forma de pinça al voltant de Schönberg a dos regiments nord-americans. Al vespre, el coronel va marxar per segon cop aquell dia a Saint Vith amb el seu oficial executiu i tot l’Estat Major en un comboi de tres jeeps i un carro de combat. Durant tota la nit hi va haver combats entre els nord-americans i les SS.

---

Des de primera hora, el general Joachim Peiper veia que les coses no anaven tal hi com s’havien planejat i va decidir ignorar les ordres i les rutes establertes per Hitler. Peiper va llançar un atac contra Honsfelfd. Durant l’atac, els alemanys varen matar a uns quants presoners i a dos civils els hi varen disparar un tret a la nuca. A continuació varen saquejar les cases i l’església. Un cop conquerit el poble, els alemanys varen marxar cap a Büllingen, al nord, i a on es pensaven que hi havia el centre de distribució de combustible de la 2º Divisió nord-americana. Els homes del general Peiper varen ocupar la localitat sense trobar resistència i varen destruir dos avions lleugers nord-americans estacionats en una pista d’aterratge. Un civil que duia un braçalet amb l’esvàstica els va ensenyar on els nord-americans guardaven el combustible. Els Panzergranadiere varen obligar en els presoners a treballar omplint els dipòsits dels seus vehicles i carregant bidons de gasolina als semi-erugues.

A la tarda, Peiper va enviar una petita força de Panzergrenadiere i carros de combat a Baugnez amb la missió de reconèixer la zona mentre el gruix dels seus homes avançava cap a Malmédy. Durant el trajecte varen fer 130 presoners i els varen vigilar en un camp nevat al costat de la carretera. La 1º Divisió Panzer SS de Peiper els hi va treure els seus anells, les seves cigarretes, els seus rellotges i els seus guants. Quan un oficial va obrir foc, els alemanys varen disparar contra els presoners i els carros de combat els varen imitar amb les seves metralladores. 86 presoners de guerra nord-americans varen morir. Els que varen sobreviure es varen amagar entre els arbres i altres varen fingir està morts, tot i que a molts els varen disparar al cap per rematar-los. Peiper no va ser present en aquesta massacre perquè seguia endavant per la carretera cap a Ligneuville. Hores més tard, els nord-americans varen trobar els cadàvers dels seus companys i varen informar al quarter general del 1º Exèrcit a Spa i, en seguit, la notícia va córrer com la pólvora per tots els Exèrcits.

Mentrestant, l’avantguarda del general Peiper va continuar cap a Ligneuville, on es varen trobar per primer cop ambv una dura resistència. Poc abans de fer-se de nit, Peiper va aturar la seva columna en arribar a Stavelot. Mentre el Kampfgruppe Peiper intentava obrir-se pas cap a l’oest pel vall del Amblève, varen arribar més batallons de la 1º Divisió nord-americana per reforçar els accessos a la cresta d’Elsenborn pel sud. Part del 26º Regiment d’Infanteria de la 1º Divisió va arribar just a temps per defensar Bütgenbach, al peu de la cresta d’Elsenborn. El 2º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria va preparar durant tota la tarda posicions davant Büllingen. Tot i això, el combat ja s’estava desenvolupant en el flanc oriental en els voltants del pobles bessons de Rocherath-Krinkelt, on la 99º Divisió nord-americana era bombardejada a l’est dels dos pobles i aquella tarda les forces del general Heydte varen redoblar els seus efectius. Poc després de fer-se fosc, les forces de Heydte varen arribar a Mützenich per reforçar la línia un batalló d’infanteria mecanitzada de la 5º Divisió Blindada. L’avanç de les forces de Peiper va provocar que aquella nit el quarter general del 1º Exèrcit nord-americà a Spa, que es trobava a 12 quilòmetres d’on es desenvolupaven els combats, tingués que ser evacuat corrents.

A Bastogne:

Més al sud, el 5º Exèrcit Panzer de Von Manteuffel estava lluitant amb èxit contra la 28º Divisió d’Infanteria del general Cota a l’est de Bastogne. La 28º Divisió havia quedat debilitada en el bosc de Hürtgen, però, tot i això, va causar moltes baixes dins les files alemanyes i va alentir l’avanç alemany defensant els encreuaments de carreteres i algunes poblacions. En el flanc nord de la 28º Divisió, la 116º Divisió Panzer, situada al nord de la ciutat de Clervaux, a la riba del Clerf, estava obligant al 112º Regiment d’Infanteria de la 28º Divisió a retirar-se al sector de la 106º Divisió, on es convertiria en l’extrem del flanc dret en la defensa de Saint-Vith. Abans de fer-se de dia, les patrulles alemanyes varen arribar a Clervaux i, a dos quarts de deu, els carros Panther i els canons autopropulsats varen entrar en acció des del terreny elevat que dominava la ciutat. A última hora de la tarda, la 28º Divisió va perdre Clervaux, tot i que una petita guarnició va resistir fins l’endemà al migdia, i la carretera que duia a Bastogne, però la 122º Divisió es va retirar ordenadament cap al nord-oest.

A la nit, la 101º Divisió Aerotransportada, reconstituïda a Reims, va rebre l’ordre d’avançar a tota velocitat sobre Bastogne. En aquells moments es trobaven a 150 quilòmetres d’allí.

---

A la nit, Otto Skorzeny va demanar-li en el general Josef Dietrich que utilitzés les seves forces del 6º Exèrcit Panzer enlloc d’una brigada panzer per arribar als ponts del Mosa. Dietrich hi va estar d’acord i li va demanar que conduís les seves forces cap a Ligneuville.

En el front occidental:

A Holanda:

Els alemanys varen destruir el pont de ferrocarril d’Oosterbeek.

Dissabte:

L’Operació Greif:

A dos quarts de sis del matí va començar la coneguda Batalla de les Ardenes o l’Operació Boira d’Octubre o Operació Greif amb un atac per sorpresa alemany amb 17 divisions, cinc d’elles Panzer i 12 d’infanteria mecanitzada sota les ordres del mariscal Gerd von Rundstedt en un front de 80 quilòmetres, entre Monschau i Echternach. En total, 250.000 soldats alemanys, amb nous equipaments, varen atacar als 80.000 soldats nord-americans en la zona boscosa de les Ardenes, però hi havia tanta neu que els hi arribava als genolls i això va provocar lentitud de moviments per les dues bandes. Adolf Hitler, l’ideòleg d’aquella ofensiva, va dur a terme una nova estratègia militar; el dictador va ordenar que 32 soldats alemanys que parlaven anglès sota les ordres d’Otto Skorzeny fossin camuflats amb uniformes nord-americans perquè es poguessin moure dins del territori controlat per l’exèrcit nord-americà a les Ardenes, en dos punts del riu Our, a prop de la frontera oriental de Luxemburg, sense aixecar sospites. Aquests soldats tenien l’objectiu de fer augmentar la confusió darrere de les línies i varen canviar els cartells indicadors de camins i de carreteres. L’objectiu dels alemanys era arribar al riu Mosa i dividir l’exèrcit nord-americà del britànic. Per fer més contundent l’Operació, els alemanys varen llançar míssils V-2  sobre les ciutats de Londres, Lieja i Anvers, on en aquesta ciutat portuària hi varen morir prop de 300 soldats britànics i canadencs. 200 varen quedar ferits, així com nombrosos civils, després de que la bomba caigués damunt d’un cinema. Però els nord-americans sabien de les intencions dels alemanys, ja que un oficial alemany, que portava diverses còpies de l’anomenada Operació Greif, havia sigut fet presoner.

Al principi de l’ofensiva alemanya a les Ardenes va començar sent tot un èxit pels alemanys, tot i que el mal temps va impossibilitar un reconeixement aeri. La infanteria del 6º Exèrcit va disparar amb tota la seva artilleria projectils de 88 mil·límetres contra les divisions 2º i 99º del 5º Cos nord-americà del Grup d’Exèrcits d’Omar Bradley, que varen quedar molt sorpreses per aquell atac i varen tenir que retrocedir. Al mateix temps, la 5º Divisió panzer va expulsar de la zona al 8º Cos de l’exèrcit nord-americà. A continuació, 1.250 paracaigudistes alemanys sota les ordres del coronel Von der Heydte varen ser llançats al voltant de Baraque-Michel, al nord de Maldemy. En mig de la batalla els nord-americans es varen trobar amb la sorpresa dels soldats infiltrats, que varen provocar el caos dins l’Exèrcit. Tant la 106º Divisió com la 28º nord-americana varen quedar destrossades. Llavors, els alemanys varen dividir l’ofensiva en tres sectors:

En el nord de Maldemy, el 6º Exèrcit Panzer del general Josef Dietrich va travessar la gola Losheim, avançant ràpidament cap a Troi Pont. Per l’altre costat, els blindats alemanys varen rodejar les muntanyes de Schnee Eifel. Els homes de la recent arribada 106º Divisió d’Infanteria varen ser destrossats per l’ofensiva alemanya.

En el flanc dret del general Joachim Peiper, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung avançava a poc a poc cap a les poblacions bessones de Rocherath i Krinkelt sense deixar de combatre en cap moment. La Divisió va patir molts problemes mecànics amb els seus blindats Panther Mark V. A la nit, després d’alguns endarreriments, el general Peiper va obligar en els seus homes a avançar cap a Honsefeld.

Més al sud, al centre de l’ofensiva, el 5º Exèrcit panzer del general Hasso-Eckard von Manteuffel va llançar els seus blindats cap a Manhay i uns altres cap a La Roche, on es dirigiria la principal ofensiva alemanya per arribar al riu Mosa. El 5º Exèrcit va rodejar la 106º Divisió nord-americana a St Vith.

Pel sud, amb el suport dels paracaigudistes, el 7º Exèrcit del general Brandenberger va deixar Bastogne per avançar cap a Neufchateau, on mai hi arribaran, per protegir el flanc del general Von Manteuffel mentre el seu 5º Exèrcit Panzer avançava cap a l’oest direcció el Mosa. Una mica més al sud, la 9º Divisió Blindada nord-americana defensava un estret sector d’uns tres quilòmetres, però va ser obligada a retrocedir per la 212º Divisió Volksgrenadier.

A la nit, vuit dels nou grups de jeep del Obersturmbannführer Skorzeny havien aconseguit colar-se entre les línies nord-americanes. Tots sabien anglès i alguns portaven ampolles d’àcid sulfúric per tirar-les a la cara dels guàrdies que els obliguessin a aturar-se. Es varen dedicar a tallar cables i a dur a terme petits actes de sabotatge, com canviar les indicacions de les carreteres.

Però no tots els llançaments varen tenir èxit. Durant la nit varen ser llançats 200 homes en els voltants de Bonn. Pocs dels caps d’assalt havien dut una missió semblant en el passat, i només 10 avions varen aconseguir llançar els seus grups de paracaigudistes a la zona d’aterratge prevista al sud d’Eupen, que havia sigut marcada amb dues torxes de magnesi. El vent era tant fort que alguns paracaigudistes varen picar contra les hèlixs dels seus avions. Els supervivents que varen poder tocar terra es varen agrupar a través de xiulets. Dels 500 Panzerfäusts llançats només se’n varen recuperar vuit i únicament es va trobar un morter de 81 mil·límetres.

---

Durant aquella operació els alemanys varen cometre la pitjor atrocitat de tota la guerra contra tropes nord-americanes quan varen afusellar a 86 presoners desarmats en un prat a prop de Malmedy.

---

Després de posar en marxa l’Operació, Hitler es va dirigir al poble alemany afirmant que la victòria era una realitat. El dictador va demanar tenir confiança en l’ofensiva i va afirmar que superarien les adversitats en una lluita fanàtica. El mariscal Walter Model va afirmar en la seva ordre del dia a les tropes del Grup d’Exèrcits B, que guanyarien perquè creien amb Hitler i en el Gran Reich Alemany.

---

Tot i que semblava una victòria fàcil pels alemanys, els primers informes que varen arribar al quarter general d’Alderhorst eren molt positius per ells. Alfred Jodl li va comunicar a Hitler que s’havia aconseguit la sorpresa total, tot i que el general i líder de l’ofensiva, el mariscal Von Rundstedt, no va creure mai en la victòria.

---

Al final del dia, el 4º Cos nord-americà i la 4º Divisió en el sud varen aconseguir conservar les seves posicions. Els nord-americans s’haguessin pogut defensar millor s’hi haguessin tingut els seus avions, però per culpa de la neu es varen tenir que quedar a terra. Pels alemanys tampoc va ser fàcil l’ofensiva i el 6º Exèrcit SS Panzer no va aconseguir avançar suficient davant l’oposició de les divisions 2º i 99º del 5º Cos de Gerow en el nord, i no varen poder arribar al gegantesc dipòsit de combustible a prop de la ciutat de Spa. Tot i que l’exèrcit nord-americà va patir moltes baixes, només es varen retirar uns quants quilòmetres, on resistirien millor l’atac alemany, i encara haguessin pogut defensar-se millor si Bradley i el comandant suprem Dwight D. Eisenhower haguessin vist l’ofensiva abans. No va ser fins la tarda que se’n varen adonar. Quan va veure la magnitud de l’atac, Eisenhower va ordenar que les dues divisions blindades que estaven en reserva es dirigissin a les Ardenes per evitar que la situació continués empitjorant.

---

A un quart de deu del matí, en el quarter general del 12º Grup d’Exèrcits a la Ciutat de Luxemburg, es va celebrar una reunió informativa i allí l’oficial de l’Estat Major del G-3 va comunicar que no hi havia cap canvi important en el sector de les Ardenes. En aquells moments Bradley es dirigia a Versalles per defensar la seva petició d’enviar més reforços d’infanteria, però el mal temps va fer que tingués que viatjar amb el seu Cadillac enlloc d’agafar l’avió. Cinc hores més tard es va aturar a dinar en el Ritz de París i allí va saber que s’havia produït un contraatac alemany, però tot de moment eren rumors. L’escriptor Ernst Hemingway, que es trobava en el saló de l’Hotel i enmig d’un procés febril, va exclamar que era un complet desastre i que els podia costar tot. Després, Bradley es va dirigir a Versalles, on es va trobar amb un Eisenhower molt feliç perquè els acabava d’arribar notícies de Washington que deien que el president Franklin Delano Roosevelt havia decidir proposar ell (Eisenhower) per una cinquena estrella. Bradley el va felicitar.

Poc abans de les tres de la tarda, un coronel del SHAEF va entrar en el despatx d’Eisenhower a l’Hotel Trianon Palace de Versalles, on Bradley i altres quatre acabaven d’instal·lar-s’hi al voltant d’una taula de conferències, i va entregar un missatge per al general Stroog, el cap d’intel·ligència del SHAEF que anunciava durs i amplis atacs a les Ardenes. Inspeccionant un mapa del sector corresponent al 8º Grup d’Exèrcits que mostrava els atacs contra el 5º i el 8º Cossos nord-americans, el general Stroog va preguntar si els alemanys tenien plans pel Mosa i després per Brussel·les. Bradley no es creia encara que els alemanys haguessin engegat una contra-ofensiva. En acabar la reunió, el general Strong el va advertir que subestimar als alemanys seria un greu error. Eisenhower, per la seva part, va tenir la sensació de que es tractava d’un afer seriós. Després de la reunió, el comandant suprem va ordenar-li a Bradley que truqués al seu quarter general per traslladar a la 7º Divisió Blindada a Saint-Vith des del nord, i a la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit des del sud cap a Bastogne amb el 1º Exèrcit. Bradley el va advertir que el general George Patton no li faria gens de gràcies aquell ordre, però Ike va exclamar-li que li digués a Patton que era ell qui duia l’ofensiva. Quan va trucar en el general californià, com era previst Patton es va queixar i va protestar dient que l’atac alemany només era un intent per trastocar als seus plans. Tot i les queixes, Bradley li va donar l’ordre d’Eisenhower. La 10º Divisió va quedar horroritzada en saber que passarien a la reserva del 1º Exèrcit. Llavors, Bradley va trucar en el seu quarter general a Luxemburg i va demanar que contactessin amb el  9º Exèrcit del comandant William Simpson.

A la nit, Eisenhower i Bradley varen sopar a la vila del comandant suprem a Saint-Germain-en-Laye. Tot i les males notícies, els dos comandants estaven de celebració per la cinquena estrella d’Eisenhower i es varen beure una botella de xampany. Durant aquell dia Eisenhower va rebre del secretari de premsa del president Roosevelt, Stephen Early, una caixa plena d’ostres. El comandant suprem pensava menjar ostres crues com a plat principal, acompanyades amb ostres guisades i, per postres, ostres fregides. Però el seu pla se’n va anar a norris quan Bradley li va dir que n’era al·lèrgic. Al final, Eisenhower es va menjar les ostres tot sòl i va demanar-li en el seu cuiner que preparés ous remenats pel comandant de Missouri. Després varen jugar cinc partides de bridge. Bradley no tornaria a Luxemburg fins l’endemà.

---

Tot i l’ofensiva alemanya, Courtney Hodges, que era dels pocs comandants que seguia la batalla de prop, des de Spa va negar durant tot aquell dia el cessament de l’atac del 1º Exèrcit contra les presses del Roer per anar a ajudar els seus companys. Estava convençut de que els alemanys estaven duent a terme una simple operació de diversió local per alleugerir la pressió del 5º Cos en el seu avanç cap a les presses. A les deu nit, conscient de que l’atac alemany no era una simple maniobra, va donar instruccions a la 2º Divisió perquè aturés el seu atac pel nord i tornés al flanc est dels turons d’Elsenborn per tal de bloquejar l’avanç de la 12º Divisió Panzer SS.

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen dur a terme el primer vol d’una nova avioneta monoplaça, el Heinkel He-162.

---

A la nit, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Magdeburg,

A Itàlia:

En el teatre Líric, el dictador Benito Mussolini va dir en un discurs que s’havia de defensar amb ungles i dents la Vall del Po, que estava sent atacada per les forces aliades occidentals.

Divendres:

En el front occidental:

Les Ardenes:

A mitjanit, en una de les nit més fredes d’aquell any i sota una densa boia que amagava els turons nevats de les Ardenes, els alemanys ho tenien tot preparat per llançar l’endemà la seva ofensiva de les Ardenes, ja que els meteoròlegs havien predit diversos dies d’un temps semblant.  200.000 homes perfectament armats, amb una gran quantitat de carros d’assalt, d’artilleria i munició de tota classe estaven preparats per començar un assalt sobre un front de 105 quilòmetres, entre Monschau, al sud d’Aquisgrà, i Echternach, al nord-oest de Treveris. Tots ells estaven reunits en una zona de pràcticament cinc quilòmetres de profunditat. A part, hi havia 1.250 paracaigudistes del coronel Von der Heydte que estaven a punt per ser llançats per atacar als Aliats occidentals. L’entrada final del diari de guerra del OB West d’aquell dia per la nit declarava que l’endemà portaria l’inici d’un nou capítol a la campanya de l’oest. L’ofensiva va ser tan secreta que els oficials no varen rebre l’autorització d’informar als seus homes sobre l’ofensiva fins aquella nit.

Sorprèn que aquell dia el mariscal Bernard Law Montgomery afirmés que els alemanys no podien llançar en aquells moments grans operacions ofensives. A més, el mariscal britànic va enviar una nota al comandant suprem Dwight D. Eisenhower per demanar-li permís per tornar a la Gran Bretanya per Nadal. El seu cap d’Estat Major, el general Freddie de Guingand, havia marxat aquell matí. Els Aliats tampoc varen fer cas als quatre soldats alemanys capturats aquell dia, que varen informar de que estaven arribant al front més unitats de combat. Era evident que els Aliats no esperaven aquella ofensiva. En una conferència de premsa per elogiar la labor del 9º Comandament Aeri Tàctic, Omar Bradley va assegurar que els alemanys no tenien més de 600 o 700 carros de combat en tot el front. També, en la reunió informativa celebrada diàriament en el SHAEF, l’oficial d’operacions del G-3 va dir que no hi havia cap notícia nova del sector de les Ardenes.

A la nit, al nord de Luxemburg, a uns 10 quilòmetres d’Alemanya, la cantant alemanya Marlene Dietrich estava cantant en una sala plena de soldats de la 28º Divisió del general holandès Cota. Els soldats varen marxar abans d’hora perquè l’endemà s’havien de llevar ben d’hora i ella havia d’actuar a Bèlgica per distreure a la 99º Divisió. A més, el lloc de comandament del 8º Cos a Bastogne es va celebrar aquella nit amb xampany l’aniversari de l’arribada del cos a la Gran Bretanya feia un any.

A Alemanya:

El 7º Exèrcit nord-americà va entrar a Alemanya per la frontera del Palatinat des d’Alsàcia, entre Wissembourg i Lauterbourg. A més, el 1º Exèrcit francès es va reagrupar després de que els seus avanços fossin contestats per les forces alemanyes. Davant la falta d’homes per continuar avançant, Eisenhower va ordenar que les unitats de rereguarda enviessin més tropes de combat.

A Bèlgica:

A Anvers, a les 15:20 de la tarda, un V-2 va impactar contra el Cinema Rex de l’avinguda De Keyser just en el moment que prop de 2.000 persones (més de la meitat, uns 1.200, eren soldats anglosaxons) estaven assegudes veient la pel·lícula nord-americana Buffalo Bill, un melodrama del director Cecil B. De Mille protagonitzada per l’actor Gary Cooper en el paper del Salvatge Bill Hickock i l’actriu Jean Arthur en el paper de Calamity Jane. Com a conseqüència de l’impacte del míssil, la pantalla va sortir disparada cap endavant i l’amfiteatre i el sostre es varen ensorrar sobre els que estaven asseguts a la platea. Durant dues setmanes els equips d’emergència varen intentar treure persones en vida o mortes del Cinema. Finalment, els equips de rescat varen recuperar 567 cossos, dels quals més de la meitat eren soldats Aliats, artillers de la Marina, i mariners mercantils. Quatre eren presoners alemanys en llibertat condicional durant aquella tarda. A més, 291 persones, de les quals 194 eren soldats, varen resultar ferits. El zoo de la ciutat es va convertir en un dipòsit de cadàvers, i la mala olor del Rex era tan gran per culpa dels morts que brigades de descontaminació química varen tenir que ruixar sobre els cossos encara atrapats en les runes abans de poder continuar amb els treballs.

En el front oriental:

A Eslovàquia:

L’antic gauleiter de Francònia, Wilhelm Ferdinand Stegmann, va morir en combat contra els soviètics.

En el Pacífic:

Com a part de la segona fase de la invasió de les Filipines del general Douglas MacArthur, la 24º Divisió nord-americana va desembarcar sense trobar molta oposició a l’illa de Mindoro, al sud de Luzon.

A Birmània:

Les divisions britàniques 19º i 36º es varen reunir a Indaw i varen establir un front continu contra els japonesos en el nord de Birmània.

Dijous:

En el Reich:

A Bèlgica:

Poc després de migdia, Joachim Peiper es va presentar en el quarter general de la 1º Divisió Panzer de les SS Leibstandarte Adolf Hitler, on el Brigadeführer Wilhelm Mohnke li va transmetre les ordres relatives al 16 de desembre, el dia que havia de començar l’ofensiva de les Ardenes. La seva divisió havia de ser reforçada amb un regiment antiaeri equipat de canons de 88 mil·límetres, un batalló d’obusos pesats i un batalló extra d’enginyers encarregat de reparar els pont. Cada Kampfgruppe havia d’anar acompanyat per una de les unitat d’Otto Skorzeny, equipades de diversos carros Sherman, camions i jeeps capturats. En tornar a la seva posició, Peiper va celebrar una reunió informativa amb els oficials al comandament dels seus batallons a la cabanya d’un guarda-boscos.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats occidentals no s’acabaven de creure que els alemanys poguessin fer una contra-ofensiva, tot i que aquell dia una dona interrogada va explicar que el bosc proper a Bitburg estava pla d’equipament alemany. A la nit, a Bastogne, en el quarter general del 8º Cos, la cantant alemanya Marlene Dietrich va actuar sota una intensa pluja cantant Lili Marlene.

A les Filipines:

Al sud, el contraalmirall Arthur Struble va dirigir el desembarcament a Mindoro, a 300 milles al nord-oest del golf de Leyte.