Dimecres:

En el Reich:

A Bèlgica:

Josef Dietrich va visitar el quarter general del Grup d’Exèrcits B per saber els últims moviments per la futura ofensiva de les Ardenes. Walter Model li va dir que l’ofensiva de les Ardenes era l’ofensiva pitjor preparada de la guerra. Gerd von Rundstedt va assenyalar que de les 32 divisions promeses, quatre d’elles no estaven disponibles just abans de que comencés l’atac, entre elles la 11º Divisió Panzer i la 17º Divisió de Granaders Panzer de les SS.

En el front occidental:

A França:

L’últim fort ocupat de prop de Metz, el Fort Joana d’Arc, es va rendir als nord-americans del 3º Exèrcit.

---

Des de Londres i després de la reunió del dia anterior, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va volar cap a Versalles bastant enfurismat perquè, tot i que s’havia acceptat el seu pla per atacar als alemanys, el mariscal Alan Brooke l’hi havia criticat el seu pla i inclús n’havia proposat un altre. El primer ministre Winston Churchill, que va acceptar el pla del comandant suprem, va declarar aquell dia que simplement a la reunió havia actuat d’amfitrió respectuós en negar-se a atacar a l’únic nord-americà de la taula.

A Alemanya:

Amb l’autorització d’Omar Bradley, el 1º Exèrcit va atacar els dics Schmidt del riu Roer per poder-lo creuar amb més seguretat.

En la Guerra civil grega:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al primer ministre Winston Churchill per dir-li que ningú millor que ell comprendria que tenia que ser sensible al sentiment públic i que per això no li era possible que prengués partit com feia ell en els fets a Grècia. El país hel·lènic estava vivint un clima bèl·lic entre comunistes i monàrquics després de l’alliberació. Els comunistes continuaven amb la seva ofensiva i a Atenes hi havia enfrontaments. Des del matí, reforços britànics varen ajudar a les forces monàrquiques, l’ELAS.

A les Filipines:

En un atac aeri, els japonesos varen danyar greument amb un kamikaze al creuer pesat USS Nashville quan anava camí d’un atac amfibi contra Mindanao, en el nord de les Filipines. L’atac va matar a 133 oficials i mariners i en va ferir a 200.

 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Niu de l’Àguila, el quarter general a Bad Nauheim, Adolf Hitler va cridar al comandant del 6º Exèrcit Panzer, Josef Dietrich, al seu búnquer, amagat sota els edificis d’una falsa granja. Directament, Hitler li va preguntar si tenia a punt el seu 6º Exèrcit. Dietrich li va contestar que no per una ofensiva, i Hitler li va replicar que ell mai estava satisfet.

A la nit, com el dia anterior, Hitler va convocar als comandants dels cossos de l’Exèrcit i de divisió per explica’l-s’hi el pla de l’ofensiva de les Ardenes. Hitler va disposar per aquella ofensiva de 34 divisions amb 250.000 homes, 1.000 tancs, 2.000 canons i 1.500 avions. En aquells boscos belgues, els nord-americans només disposaven de 6 divisions amb 80.000 homes, que serien atacats en un atac sorpresa agafant-los desprevinguts. Els convocats, que eren els més veterans dels caps del front occidental, els varen obligar a deixar les seves armes i les seves carteres en el quarter general del mariscal Gerd von Rundstedt, que seria l’encarregat de dirigir l’operació i que aquell dia era el seu aniversari. En un autocar varen ser duts en el quarter de Hitler passant per un camp nevat.

A l’entrada del búnquer, un grup armat de les SS vigilava la zona i quan varen entrar els comandants es varen quedar darrere dels seus seients. La majoria d’ells es varen sentir intimidats davant dels uniformats de negre, es diu inclús que tenien por de treure un mocador de la butxaca. A través dels seus apunts, Hitler, que tenia dificultats per passar les pàgines pel tremolor a les mans, els va explicar durant un discurs de dues hores que tenien que aconseguir una victòria perquè el poble alemany no podia continuar suportant els intensos bombardejos i, tot hi que va admetre que tenien les tropes exhaustes, amb unes dades lluny de la realitat, va dir que les tropes anglosaxones havien perdut molts homes i que tècnicament els dos bàndols estaven igualats. Els va animar a demostrar-li en “l’enemic” que comprengués que no aconseguiria l’èxit sota cap circumstància i els va recordar que Frederic el Gran, en el seu setè any de guerra, havia aconseguir la victòria més gran de la seva vida. Un cop Hitler va acabar el seu monòleg, on per acabar va demanar lluitar amb brutalitat, Von Rundstedt es va aixecar de la cadira i va jurar lleialtat al Führer i va prometre que no el decebria.

---

Tal i com li havien ordenat el dia anterior el general Walter Model, el Oberstleutnant Von der Heydte va anar al quarter general del comandant Josef Dietrich. Mentre esperava ser rebut pel comandant del 6º Exèrcit Panzer, Heydte va rebre una ordenança del pla secret d’operacions de sabotatge que havia de realitzar un Kampfgruppe sota el comandament d‘Otto Skorzeny. En ser rebut pel comandant, Dietrich li va preguntar què podien fer els seus paracaigudistes en l’ofensiva de les Ardenes. Heydte es va limitar a contestar-li que si li comunicaven quina era la seva missió li podria dir. Com que no va aconseguir una resposta clara, Heydte va preguntar sobre les forces aliades a la zona. Dietrich només li va assegurar que destruirien els enemics. Després de parlar de l’ofensiva, Dietrich va estar d’acord amb Heydte de no dividir els paracaigudistes en dos grups.

---

Els Aliats varen bombardejar la ciutat de Munic. Per culpa de l’atac el circ Krone, on el 8 de novembre s’hi va celebrar l’últim recordatori del Putsch de Munic, va quedar totalment destruït.

---

Les autoritats alemanyes varen desmantellar el castell de Hartheim que utilitzaven per eliminar tot tipus de persones que consideraven inútils. El dia anterior encara s’hi va practicar la darrera operació de gasejament.

---

Heinrich Himmler va enviar una carta a Felix Kersten per anunciar-li que podrà tornar a Estocolm abans de Nadal i que s’enduria als tres presoners suecs que Hitler havia indultat a petició seva.

En el front occidental:

A França:

A Alsàcia, els francesos de la 44º Divisió d’Infanteria varen alliberar Haguenau.

A la Gran Bretanya:

Poc abans de les sis de la tarda, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va dirigir amb una limusina al 10 de Downing Street per reunir-se amb el primer ministre Winston Churchill. A les sis es varen reunir a la sala de mapes de l’edifici, on se’ls va unir Alan Brooke, Arthur Tedder, Andrew Cunningham i diversos oficials superiors britànics. Utilitzant els enormes mapes murals del primer ministre, sobre els que hi havia dibuixats diversos fronts de combat amb xinxetes i fils de color, el comandant suprem va tornar a revisar el pla de la seva campanya: el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery, reforçat pel 9º Exèrcit nord-americà, giraria al nord del Ruhr mentre el 12º Grup d’Exèrcits d’Omar Bradley giraria més al sud, protegit en el flanc dret pel 6º Grup d’Exèrcits del general Jacob Devers. El doble envoltant augmentaria la mobilitat aliada i forçaria als alemanys a cremar les seves escasses reserves de combustible. Brooke no estava d’acord amb aquell pla i va acusar a Ike de violar els principis de concentració de forces que havien dut a anteriors fracassos i va explicar que preferia apropar-se del Rin des d’Holanda fins Alsàcia per donar a les forces aliades la capacitat de concentració per un doble atac final. Impressionat pels comentaris del seu company, amb qui mantenia mala relació des de la Conferència de Casablanca del gener de 1943, el comandant suprem es va negar a comprometre’s amb aquell pla. El debat va continuar acompanyats per còctels i la velada va acabar amb alguns comentaris sobre la unitat aliada durant la post-guerra, a la que Eisenhower va prometre dedicar-hi tarda i nit de la seva vida. Brooke va quedar tan frustrat perquè no se li acceptava el seu pla, sobretot després de que el primer ministre acceptés el pla del comandant nord-americà, que inclús va pensar en dimitir,

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, un comboi de Mercedes negres transportava a Adolf Hitler i a uns quants oficials de l’Estat Major i guardaespatlles de les SS compost per 50 homes cap al seu quarter general a Ziegenberg, a prop de Bad Naugeim, el Alderhorst, el Niu de l’Àguila, situat en la serralada del Taunus. El comboi va circular cap al sud, des de l’estació de tren de Giessen cap a Frànkfurt, durant 24 quilòmetres abans de pujar direcció oest. L’últim quilòmetre i mig els cotxes varen ser tapats amb un tendal. El dictador va entrar arrossegant els peus en el seu edifici privat, conegut com Haus 1, i va menjar dues sopes de farinetes d’arròs per dinar. Poc després de la seva arribada, Hitler es va posar nerviós quan va saber que els bombarders Aliats havien destruït la ciutat de Düren, el principal nus de comunicacions, just darrere de la línia de sortida de la futura ofensiva de les Ardenes.

A les cinc de la tarda, dos autobusos varen arribar al Schloss Ziegenberg sota una intensa pluja. En ells varen pujar-hi un grup d’oficials de l’Estat Major pensant que havien sigut convocats al castell per celebrar el 69è aniversari del comandant Gerd von Rundstedt. A tots ells se’ls havia demanat que entreguessin les seves pistoles i els seus maletins en el guarda-roba del quarter. Durant mitja hora els autobusos varen travessar el bosc fins arribar a la Haus 2, el club d’oficials d’Adlerhorst, que connectava amb la Haus 1. Una doble fila de guàrdies de les SS formava un cordó des de cada autobús fins a la porta principal del club. Tal i com se’ls va indicar, cada oficial va seure al voltant d’una llarga taula rectangular, amb un home de les SS amb l’arma en posició preventiva darrere de cada cadira. Els comandats Von Rundstedt i Walter Model estaven asseguts de costat. Deu minuts més tard va aparèixer Hitler, que es va asseure darrere d’una taula separada per presidir la sala i estava flanquejat per Alfred Jodl i el mariscal de camp Wilhelm Keitel. Les mans del dictador tremolaven en agafar les ulleres i el manuscrit. Molts dels generals i oficials que no l’havien vist últimament varen quedar impactats per la imatge del dictador.

Hitler els va parlar durant 50 minuts sobre història, el destí i sobre com havia lluitat contra la política alemanya. El dictador va justificar totes les seves decisions en el transcurs de la guerra dient que Alemanya necessitava el Lebensraum. Un cop més va acusar als anglosaxons, els jueus i els comunistes de la guerra, però va vaticinar tensions entre ells i va profetitzar que Canadà seria el primer país en retirar les seves tropes. Llavors, per fer-los veure que ell tenia raó i que els derrotistes no, va recordar-los que alguns d’ells no els hi havia agradat l’ofensiva a França del maig-juny de 1940, i va afirmar que els nord-americans havien patit al voltant de 240.000 baixes en tres setmanes i que tenien millors carros de combats que ells. Després, els va explicar la imminent ofensiva de les Ardenes i va defensar la seva tesi de que el destí d’Alemanya s’havia de segellar a Occident i va afirmar, una vegada més, que Alemanya mai es rendiria. Von Rundstedt, que no li semblava bé aquesta ofensiva, seria l’encarregat de dur-la a terme. Model tampoc hi estava d’acord i considerava el pla massa ambiciós. Després del monòleg del dictador, els generals varen menjar i beure en el quarter general de Von Rundstedt per celebrar el seu aniversari .

---

Preparant l’ofensiva de les Ardenes, el Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va endur al seu pilot més experimentat per anar a veure el general Beppo Schmidt. Schmidt li va dir que havia de dividir les seves forces en dos grups: un que seria llançat a l’oest de Malmédy i un altre a prop d’Eupen. Von der Heydte li va confessar que trobava ridícul el pla perquè eren efectius massa petits per resultar eficaços, ja que molts homes no caurien a la zona de llançament. Quan el va advertir de la falta d’entrenament dels pilots i dels paracaigudistes, Schmidt es va enfadar molt i els va destituir a tots dos per posar en entredit “la capacitat del personal de la Luftwaffe“. Després d’un llarg viatge en plena nit, Von fer Heydte es va traslladar a veure el general Model en un pavelló de caça al sud de Münstereifel. Model li va dir que l’operació no era idea seva i li va reconèixer que només tenien un 10% de possibilitats d’èxit. Llavors, Model el va enviar a veure el general Josef Dietrich, que el seu quarter general es trobava a mitja hora en automòbil direcció sud.

A part, Joachim Peiper, de la 1º Divisió Panzer, es va reunir amb el general Krämer, el cap de l’Estat Major del 6º Exèrcit Panzer, per discutir una hipotètica ofensiva a la regió d’Eifel. Krämer li va preguntar quan tardaria un regiment blindat a recórrer 80 quilòmetres en plena nit. Per estar segur de la resposta, Peiper va agafar un Panther i va fer una provar recorrent aquesta distància enmig de la foscor. En aquell moment es va adonar de que moure tota una divisió era una cosa molt més complicada del que imaginava de bon principi.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre un altre cop tractament del doctor Felix Kersten. El doctor va aprofitar aquell bon ambient per demanar-li que alliberés uns policies danesos i uns estudiants noruecs que estaven detinguts. Himmler li va explicar que havia fet molt per ell alliberant a un munt de persones i li va confessar que si ho feia el ministre Joseph Goebbels, a qui va titllar de fill de puta i coix, aniria contra ell. Quan el doctor li va preguntar si no era molt complicat tenir un enemic com a company, Himmler li va contestar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia dit feia poc que Goebbels era el seu millor amic i que havia comparat el seu horòscop amb el del ministre i que havia pogut constatar que eren amics.

---

En el castell de Hartheim, els alemanys varen dur a terme l’últim gasejament contra persones considerades com inútils. En aquell castell varen ser assassinades 30.000 persones dins l‘Operació T4.

En el front occidental:

A Bèlgica:

La 106º Divisió va arribar a les set de la tarda al front de les Ardenes després d’un viatge en camions des de Le Havre que havia deixat els seus soldats exhausts.

---

Omar Bradley, ja recuperat de la grip, es va desplaçar a Spa per visitar els comandants Courtney Hodges i Bill Simpson. A la tarda, quan tornava de la reunió, va passar amb el seu automòbil per Bastogne.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Adolf Hitler va deixar Berlín en un tren blindat per dirigir-se al Niu de l’Àguila, anomenat Adlerhorst, el seu quarter general a Bad Nauheim, a uns 40 quilòmetres de Frankfurt, camuflat en un bosc a prop de Ziegenberg, per dirigir l’ofensiva alemanya a les Ardenes que s’havia de produir el 16 de desembre. L’Organització Todt havia construït búnquers i barracons en una zona boscosa des feia uns anys. El mariscal Gerd von Rundstedt i el seu Estat Major es varen allotjar en una mansió propera. Abans de marxar, Hitler va tornar a patir dolors estomacals i el doctor Theodor Morell li va tenir que injectar Eukodal eupaverina.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler va rebre de nou tractament del doctor Felix Kersten. El ministre estava molt irritat amb el seu subordinat Gottlob Berger perquè es negava a complir l’ordre de Hitler d’executar al voltant de 5.000 oficials Aliats com a represàlia als bombardejos Aliats. El doctor va tenir que esperar a que el seu pacient es calmés per començat el tractament, tot i que li va prometre que es recordaria d’aquesta “traïció” del seu subordinat.

En el front occidental:

Els Aliats no preveien aquella última ofensiva de Hitler, però tenien informacions que indicaven que els alemanys s’estaven preparant per un contraatac. Aquell dia va sortir publicat en el Estimate número 37 un informe del coronel Monk Dickson, el cap de la intel·ligència del 1º Exèrcit, que deia que “la continua acumulació de forces alemanyes a l’oest del Rin apuntava de manera clara a una contra-ofensiva”. Tot i això, Dickson va situar l’esperat atac en el nord de les Ardenes entre el Ruhr i el Erft.

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen acabar les reunions entre Iosif Stalin i Charles de Gaulle començades l‘1 de desembre, amb la firmar d’un tractat d’aliança i d’ajuda mútua entre França i la Unió Soviètica.

A les Filipines:

Al sud, la 77º Divisió nord-americana va arribar a Ormac tot i la resistència japonesa. En el mar, pressionats pels comandants Douglas MacArthur i Chester Nimitz, l’agrupació de portaavions 38 del comandant William Halsey va entrar en acció per atacar les bases aèries japoneses.

Divendres:

En el Reich:

A Holanda:

El Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va reunir amb el general Kurt Student en el seu quarter general d’Holanda. Student li va comunicar que Adolf Hitler havia ordenat un atac amb paracaigudistes en el marc d’una poderosa ofensiva i li va ordenar reunir uns 1.200 homes per després llançar-los darrere de les línies nord-americanes amb la missió d’apoderar-se d’alguns punts d’encreuament de carreteres d’importància primordial. Student va rebutjar la proposta de Von der Heydte d’utilitzar el seu 6º Regiment Fallschirmjäger.

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre tractament del doctor Felix Kersten i aquest va tornar a insistir en l’alliberació dels presoners escandinaus per enviar-los a Suècia. Himmler li va respondre que entraria en conflicte amb Hitler, que seria una traïció, si feia una acció com aquella. Posant-se més dur, el ministre li va recordar que en el passat havia alliberat a les persones que l’hi havia demanat i li va dir que no ho tornaria a fer a partir d’ara perquè s’havia d’ocupar d’altres assumptes. Llavors, per canviar de tema, Himmler li va parlar d’una arma secreta que havia de canviar el transcurs de la guerra, tot i que no va ser concret sobre com era aquesta arma. Però Kersten no estava per noves armes i va tornar a persuadir-lo perquè alliberés aquells presoners. Himmler, per acabar amb la conversació, li va dir que ara no podia perquè necessitava dormir una estona.

Al cap d’una estona es varen tornar a reunir i Himmler ara li va dir que no li semblava malament la idea, sempre i quan els suecs aportessin els mitjans de transport. Llavors, el ministre li va confessar que alliberaria a uns quants jueus del camp de concentració de Theresienstadt i els portaria a Suïssa, que enviaria tots els presoners escandinaus amb dels camps de concentració al camp de trànsit de Neuengamme, a prop d’Hamburg, que permetria que la Creu Roja sueca els ajudés i que alliberaria a 1.000 dones holandeses, 800 franceses, 500 poloneses, 50 daneses i 50 noruegues. Això sí, no volia que la premsa estrangera presentés “aquest gest” com una debilitat”. A més, com que Kersten havia de viatjar al cap de dues setmanes a Estocolm per passar-hi les festes de Nadal, Himmler, com a regal, li va anunciar que es podria endur els últims tres suecs que havien sigut acusats d’espionatge a Varsòvia: els senyors Tore Widén, Sigfrid Häggberg i Nils Berglind. Eren els últims suecs presoners de Varsòvia que Kersten havia promès alliberar en el govern suec. Abans d’acabar la reunió, Himmler li va explicar que estava preparat per donar l’ordre d’obrir el bloqueig alemany dels ports holandesos perquè els subministraments d’aliments suecs poguessin arribar a la població holandesa, que estava passant gana.

Durant aquell dia, en el vagó restaurant, Kersten es va trobar amb el Obergruppenführer Gottlob Berger, que li va dir que per ordre de Hitler, Himmler l’havia ordenat que afusellés a 5.000 oficials britànics i nord-americans. Berger li va assegurar que s’havia negat a executar l’ordre i li va prometre que protegiria a aquests presoners.

En el front occidental:

El SHAEF va pronosticar una escassetat de 23.000 fusellers per finals d’any, suficient per dissuadir qualsevol atac per penetrar Alemanya.

A França:

A prop de Metz, els alemanys de Fort Driant, després de molts dies resistint, es varen rendir als soldats del 3º Exèrcit nord-americà.

En la Guerra Civil grega:

A Atenes, els comunistes rebels varen continuar lluitant. Els britànics deien que havien patit poques baixes, però la policia grega va estimar que 600 d’ells havien mort o havien sigut ferits o havien desaparegut. Des de Londres, el primer ministre Winston Churchill va defensar la postura del seu Govern en el conflicte grec al·legant que estaven restablint l’ordre. La Cambra dels Comuns va donar suport a enviar més tropes a Grècia amb 279 vots a favor per 30 encontra.

En el Pacífic:

Els bombarders B-25 i B-29 varen començar a atacar l’illa d‘Iwo Jima, que a partir de llavors va ser atacada durant 72 dies. L’atac a Iwo Jima va ser el més llarg i el més violent de tota la guerra del Pacífic. El comandant japonès a Iwo Jima, el general Kuribayashi, en veure que aviat els nord-americans desembarcarien a l’illa va fer evacuar tota la població civil.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Dresden, Karl Döenitz va assistir a una concentració davant 5.000 nois de les Joventuts Hitlerianes en el que es pretenia allistar a més nois. Davant de la tribuna d’oradors hi havia un petit submarí decorat amb garlandes de flors. El gran almirall va pronunciar un discurs en que va assegurar que ells eren l’última esperança per fer-se amb la victòria final. 

En el front occidental:

A Holanda:

Els comandants Dwight D. Eisenhower, Arthur Tedder, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a la sala de conferències del quarter general del 9º Exèrcit a Maastricht sota petició del mariscal britànic. El comandant suprem va obrir la sessió mostrant-se satisfet per les victòries que havien obtingut a la tardor, però va deixar clar que no seria possible travessar el riu Rin fins al maig. Llavors, Montgomery va agafar la paraula i va defensar la idea d’aïllar el Ruhr i forçar els alemanys a una guerra mòbil per posar al límit els subministraments alemanys en combustible i altres materials. Per això, defensava travessar el Rin per dirigir-se al nord del Ruhr. Primer Eisenhower si va mostrar d’acord, però després no li va semblar tant bona idea el pla. A part, Montgomery defensava la idea de canviar comandaments: desitjava que Bradley quedés sota el seu control i volia que els avenços es canviessin segons els factors geogràfics. Per rebutjar el pla del mariscal britànic, Ike va argumentar que la intenció era fer canvis en el comandament d’acord amb les operacions a realitzar, no en funció dels factors geogràfics. El seu pla era atacar al nord del Ruhr amb el 21º Grup d’Exèrcits i amb el 12º Grup al sud, operació que no li feia gens de gràcia a Monty. Per dur a terme aquella operació, Montgomery rebria reforços de fins a 10 divisions del 9º Exèrcit nord-americà. Després de la reunió, a la nit, el mariscal de camp va escriure un missatge per Alan Brooke en el qual no amagava la seva decepció i en que li deia que creia que tot aquell assumpte era espantós perquè dividirien els recursos i la força, i va vaticinar que fracassarien. En acabar el missatge, Montgomery li va demanar que frenés a Eisenhower.

Els Aliats occidental no esperaven en aquells moments que els alemanys poguessin fer una contra-ofensiva, tot i que aquell dia l’oficial del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va observar una gran concentració de panzers a l’oest del Rin en el sector nord de la zona d’avanç del 12º Grup d’Exèrcits.

A la Gran Bretanya:

El nou primer ministre polonès a l’exili, Tomasz Arciszewski, va pronunciar el seu primer discurs com a primer ministre, on va demanar un gest d’amistat del govern soviètic. La seva demanda no va ser escoltada.

A les Filipines:

A l’illa de Leite, els nord-americans tenien molts problemes per conquerir l’illa. Per acabar amb les forces japoneses, la 70º Divisió nord-americana va desembarcar a la badia d’Ormoc, on hi havia una columna del 24º Cos nord-americà.

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, el ministre, abans de rebre tractament del doctor Felix Kersten, li va ensenyar en el doctor algunes fotografies del batalló SS de voluntaris de Valònia a Bèlgica. Himmler es queixava de que la premsa deia que els soldats havien sigut rebuts amb fredor i odi per part de la població i que en canvi a les fotografies es veia a la població feliç de rebre’ls. Llavors, el doctor li va demanar alliberar als belgues, francesos, holandesos, noruecs, polonesos i danesos que tenien empresonats, i Himmler li va respondre estudiar-ho.

---

A partir de les dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que va cessar després de dos quarts d’una. Unes hores més tard va tornar a sonar l’alarma. Tot i que varen haver alguns dispars, la ciutat no va ser bombardejada.

En el front occidental:

A la nit, els comandants Dwight D. Eisenhower i Arthur Tedder varen passar la nit a l’Hotel Alfa de la Ciutat de Luxemburg amb l’Omar Bradley, que encara s’estava recuperant d’una forta grip, per l’endemà dirigir-se tots tres a la ciutat holandesa de Maastricht per reunir-se amb el mariscal Bernard Law Montgomery. Bradley estava molt preocupat, primer perquè Montgomery volia que quedés sota el seu control i segon perquè no estaven tenint els resultats esperats. Per ell, la falta de resultats era perquè estaven lluitant contra un enemic no raonable.

---

No preveient en absolut un possible contraatac alemany, un informe de la intel·ligència aèria britànica arribava a la conclusió de que es podia dir amb certa certesa que un imminent atac alemanya a l’oest estava descartat.

---

La 106º Divisió va arribar a Le Havre, i més tard seria transportada a través de camions cap al front de les Ardenes.

A les Filipines:

Al sud, la 77º Divisió nord-americana es va fer a la mar per contornejar la punta sud de Leyte en una operació de cabotatge que els portaria des de la costa oriental a Depòsit al sud d’Ormac.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, Josef Mengele va traslladar en el seu barracó a 16 dones de l’hospital del camp que patien nanisme i va realitzar experiments amb elles durant tres dies. Només cinc d’elles varen sobreviure.

En el front occidental:

El SHAEF va estudiar la possibilitat de flanquejar les forces alemanyes del sud travessant Suïssa, però el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va rebutjar la idea. Aquell matí, a Versalles, Eisenhower es va reunir durant mitja hora amb el corresponsal nord-americà William Shirer i li va confessar que els alemanys havien tingut temps per reagrupar-se i reorganitzar el seu exèrcit a l’Oest, reforçant les seves fortificacions a la Línia Sígfrid i darrere d’ella, i que encara estaven resistint. Tot i això, li va admetre que els estaven desgasant i que podrien enfonsar-se demà o en uns mesos. Eisenhower li va reconèixer que personalment no veia símptomes d’enfonsament en el front intern alemany ni en l’Exèrcit.

A França:

El flanc dret del 3º Exèrcit nord-americà es va dirigir cap a l’est, des de la zona de Metz-Nancy, i cap al sud, des de Thionville.

A Holanda:

Soldats de la 6º King’s Own Scottisch Borderes de la 15º Divisió escocesa varen patrullar pels edificis destruïts de Blerick, en el suburbi de Velno.

En la Guerra Civil grega:

Tancs britànics varen entrar per primer cop en acció donant suport a les forces monàrquiques, que estaven lluitant contra les forces comunistes. A més, embarcacions de guerra britàniques varen navegar a prop del Pireu.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Theodor Morell volia interrompre el tractament a base d’injeccions que li donava pràcticament a diari a Adolf Hitler, però el dictador li va demanar continuar amb les sessions per culpa dels “grans esforços” que feia. Aquell dia, el doctor li va posar 10 cm3 de glucosa i 10 cm3 d’Homoseran intramuscular. A la nit, a més, li va tenir injectar una dosis d’Eukodal intravenós. 

---

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre un dia més tractament del doctor Felix Kersten. El doctor li va demanar la llibertat per l’activista monàrquic Anton Gran von Arco auf Valley, internat en el camp de treball forçós de Schörgenhub. Himmler va prometre-li estudiar el cas.

En el front occidental:

L’oficial d’intel·ligència del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va mencionar el “persistent misteri” sobre la ubicació de com a mínim 14 divisions alemanys, la majoria d’elles blindades, que juntes podrien construir una punta de llança en una contra-ofensiva. Tot i això, el general de brigada va creure que era més probable un atac a prop d’Aquisgrà que a través de les Ardenes.

A França:

Els Aliats varen aconseguir eliminar l’última bossa de resistència alemanya a la riba occidental del Mosa.

En la Guerra Civil grega:

Es va declarar la llei marcial i la lluita entre les forces comunistes i les forces nacionals va continuar.

A Birmània:

El general William Slim, el comandant del 14º Exèrcit britànic, va començar a destruir les forces japoneses. Els cossos britànics 4º i 33º varen iniciar l’ofensiva dirigint-se als camps d’aviació japonesos de Yeu i Shwebo. El 15º Exèrcit japonès, comandat pel general Shihachi Katamura, es trobava en aquells moments debilitat després de les derrotes patides durant la lluita a Kohima i Imphal.