Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, mentre les tropes alemanyes no paraven d’avançar dins de la Unió Soviètica, Adolf Hitler va fer una reflexió en veu alta sobre el poble rus dient que mentre el moviment popular feixista havia entrat en les tradicions de l’antiga societat romana, el moviment popular rus sortia de l’anarquia. Hitler va acusar als russos d’inferiors i va assegurar que els pobles aris eren molt més treballadors, com l’italià, en canvi per ell el rus només havia portat a la civilització el vodka i els considerava uns ganduls que no servien ni per treballar. A més, el líder alemany va dir que si els russos havien arribat a organitzar un Estat era perquè dins de les seves venes tenien una gota de sang ària i va assegurar que els russos tenien una vida elemental i senzilla i particularment dura contra les dones. A continuació, canviant de tema, Hitler va confessar-los que creia que encara existia petroli en milers de llocs, però que en canvi estaven disminuint les reserves naturals de carbó. Hitler va assegurar que l’home era sens dubte el microbi més perillós perquè explotava el terra que tenia sota els peus sense preguntar-se s’hi aquests productes serien indispensables per la vida d’altres regions. 

A dos quarts de dotze de la nit, Hitler va tornar-se a reunir amb els seus convidats. El dictador estava tan confiat en la victòria que va dir que els alemanys podrien accedir a la bellesa de Crimea gràcies a una autopista que construirien i va comentar que després de la guerra tots els alemanys podrien viatjar amb els seus Volkswagen i veure els territoris ocupats amb els seus propis ulls. El dictador va dir també que Croàcia seria un paradís turístic per ells. Hitler li agradaven tant els cotxes, que va assegurar que l’única manera de conèixer un país era viatjant per carretera i va afirmar que les autopistes abolirien les fronteres dels països europeus. Llavors, un dels seus convidats li va preguntar si seria suficient amb estendre les conquestes fins als Urals, i Hitler li va respondre que en un principi sí, però que el que era important era que el bolxevisme fos eliminat. Parlant dels seus projectes, el líder alemany va dir que Sant Petersburg, tal i com anomenava Leningrad, era una ciutat incomparablement més bonica que Moscou, però va afirmar que s’hauria de donar exemple allí i que la ciutat hauria de desaparèixer de la Terra igual que la capital soviètica després que haguessin posat les seves riqueses en un lloc segur. A més, Hitler va afirmar que la frontera entre Àsia i Europa no es trobava en els Urals, sinó en el lloc on acabaven els assentaments de població germànica i a on començava la pura eslavitat, i va deixar clar que la seva missió era moure aquesta frontera al màxim cap a l’est i si era necessari més enllà dels Urals. La trobada va acabar a la 1:50 de la matinada. 

Precisament, aquell dia l’advocat Heinrich Heim va iniciar el registre de les conversacions privades de Hitler que continuaria regularment durant més de vuit mesos. 

Però els alemanys continuaven acusant no haver planificat com calia l’Operació Barba-roja. Ara ja no només les tropes de Terra es queixaven de la falta de combustible, el Fliegerkorps 8º va comunicar que s’estaven quedant sense carburant, tot i que ja havien reduït les seves operacions.

Al mateix temps, en el quarter general un oficial de l’Exèrcit va plantejar el paper que tenia l’Exèrcit en les massacres lituaneses. A Kaunas, segons l’informe de les unitats especials, els lituanesos havien matat a 2.500 jueus abans de que els alemanys ocupessin la ciutat. El coronel Rudolf Schmundt va declarar que els soldats no havien d’interferir en aquestes qüestions polítiques i que el que passava amb els jueus era part d’una “operació de neteja” que va qualificar com a necessària. 

A Alemanya:

Otto Dietrich va tornar a transmetre a la premsa el missatge de que els jueus eren els culpables de la guerra. En el missatge, Dietrich deia que s’havia descobert que “la frase dels jueus” de construir el paradís dels treballadors s’havia descobert que era mentida, un frau gegantesc, ja que era un sistema d’explotació. El cap de premsa també va assegurar que els jueus havien empès als civils soviètics a un indescriptible patiment a través del sistema bolxevic que va definir com a diabòlic. 

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb Karl-Otto Braun i després va rebre un informe sobre la relació que tenien amb Japó. També es va reunir amb Ernst Kunt per parlar de la situació a Leópolis. 

En el front oriental:

Els alemanys ja havien fet des de que havia començat l’Operació 300.000 presoners soviètics. Detenien a qualsevol sospitós de participar amb els soviètics. Així, per exemple, el 12º Cos d’Exèrcit va fer arribar a les seves unitats una ordre que deia que qualsevol home amb el pèl curt d’entre 7 i 30 anys havia de considerar-se sospitós de ser soldat. S’exigia que fossin detinguts en carrers i boscos i els traslladessin al camp de presoners més proper.

En el sector nord:

Per tal d’impedir que els soviètics tinguessin el suport dels seus bombarders, la 1º Flota Aèria va atacar amb força als aeròdroms soviètics i, segons els seus informes, varen destruir 40 aeroplans a terra només a Dno-Grivochki i 25 a Tuleblia. Per aquest atac, el contraatac soviètic contra el cap de pont del Velikaia no va rebre suport aeri. Però, tot i no tenir suport des de l’aire, els carros de combat pesats soviètics varen ser capaços de destruir per complet tota una força operativa de la 1º Divisió Panzer. Un cop més, els alemanys varen demanar ajuda a la Luftwaffe, que va aturar la contraofensiva soviètica en destruir 140 carros i es va bloquejar la línia de provisions de l’exèrcit soviètic entre les ciutat d’Ostrov i Pskov. Per aquell atac els soviètics es varen passar tota la nit reparant els danys.

---

A Vilna, els Einsatzgruppen, com el dia anterior, varen assassinar a 93 jueus més. 

---

A l’extrem nord, els alemanys varen aconseguir avançar 50 quilòmetres i arribar al riu Litsa, a 50 quilòmetres a l’oest de Murmansk. Tot i això, només havien aconseguit un cap de pont en el marge oriental del riu quan va caure sobre d’ells un contraatac soviètic.

En el sector central:

Dos regiments de Shturmovik, el 410 BAP i el 46 SAD, varen atacar el cap de pont alemany de Bobruisk, mentre el 4 ShAP va atacar l’aeròdrom que ocupava la Luftwaffe d’aquesta població. La destrucció que varen provocar va endarrerir l’avanç alemany. Els alemanys varen atacar amb els seus aparells i la 2º Flota Aèria va afirmar haver destruït 57 aparells soviètics a terra. Al llarg d’aquell dia els bombarders Stukas i avions d’assalt d’aquesta Flota varen atacar les flotes soviètiques.

En el sector sud:

Els alemanys varen tornar a bombardejar les columnes soviètiques i varen atribuir-se la destrucció de 18 trens i més de mig miler de camions. Amb els bombarders fent gran part de la feina, el 1º Grup Panzer va aixafar els soviètics a la línia de combat a Polónnoia, a 30 quilòmetres a l’est de Shepetovka, ocupada el dia anterior.

---

A Leópolis, els alemanys varen detenir al líder nacionalista ucraïnès Stepan Bandera, que havia col·laborat amb els alemanys precisament, perquè no volien de cap de les maneres que hi hagués cap moviment que reclamés la independència d’Ucraïna. Aquell mateix dia, el grup operatiu C va assassinar a Leópolis a 300 polonesos i jueus. A Zbóriv, els alemanys també varen assassinar a jueus. Un menor va sobreviure la matança de la seva família, però els alemanys el varen trobar i el varen dur al lloc de l’execució. Va ser assassinat d’un tret a la nuca a mans d’un oficial. 

A Tarnopol, unitats ucraïneses amb el suport del Einsatzgruppe C varen assassinar amb les seves metralladores a uns 70 jueus. 

---

El partisà comunista iugoslau Josef Broz, Tito, va fer una crida als seus companys per alçar-se en una batalla contra els alemanys i els seus aliats.

A la Gran Bretanya:

A Londres varen començar les conversacions entre els polonesos i els soviètics per fer front comú a l’atac alemany. Però les conversacions no varen anar bé perquè els polonesos exigien la nul·litat del repartiment de Polònia del 1939 entre Alemanya i la Unió Soviètica, reclamació que els soviètics no en varen voler saber res.

A Egipte:

El president britànic de la Junta de Comerç, Oliver Lyttelton, i el seu equip varen arribar a El Caire després de fer una parada a Malta per avaluar la situació militar d’Egipte i reunir-se amb els tres caps de les tres armes egipcis, a més de l’ambaixador britànic. 

A Síria:

Després de l’ocupació britànica i de la França Lliure a Síria, el govern sirià va firmar l’armistici. D’aquesta manera els Aliats varen obtenir el dret per ocupar Síria durant tota la guerra.

A Etiòpia:

Les forces aliades varen ocupar Dembidollo, i els Aliats varen tornar a concedir als italians honors militars en la seva rendició.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va afirmar que s’enfrontava a la decisió més difícil de la campanya; atenir-se al pla original de l’Operació Barba-roja i modificar-lo per fer una ofensiva més profunda cap al Caucas, on el mariscal Gerd von Rundstedt rebria l’ajuda d’algunes forces Panzer del Grup d’Exèrcits del Centre, o retenir la concentració de tropes blindades en el centre i avançar cap a Moscou. Tot i el dilema, Hitler va assegurar que els russos ja havien perdut la guerra. 

---

El govern alemany va sotmetre el mateix codi draconià als polonesos i als jueus. Menors i adults podien ser executats per infraccions com fer comentaris despectius sobre alemanys o arrencar cartells oficials, i se’ls negava en els dos grups els drets jurídics elementals dels tribunals alemanys.

A Alemanya:

Els britànics varen bombardejar la ciutat de Bremen, però varen perdre 5 dels 12 avions atacants. Per haver contribuït en l’atac i haver rescatat als supervivents, el pilot australià Hughie Edwards va ser condecorat amb la Creu de la Victòria. 

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb el Obergruppen-führer Heinz Lorenz.

A Iugoslàvia:

Joseph Broz va emergir com a líder del moviment de resistència iugoslau, tot i que el govern a l’exili no li va donar suport. Tito, un comunista declarat, tenia el suport popular i aquell dia va fer una crida a la revolta contra “l’invasor i els seus col·laboradors“.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Letònia, les tropes alemanyes varen acabar d’ocupar Riga, ciutat que havia sigut ocupada pels guerrillers letons l’1 de juliol. Immediatament, els alemanys varen publicar un anunci d’allistament en el diari letó Tevija (Pàtria) on demanava a tots els letons “patriotes”, els membres del Perkonkrusts, els estudiants, els oficials, els milicians i els ciutadans que s’inscriguessin a l’oficina del Grup de Seguretat en el carrer Valdemara 19 per eliminar del país a tots els elements “no desitjables”. Poc després, el Kommando de Viktor Arajs, sota les ordres del Generalmajor der Polizei Franz Stahlecker, va cremar totes les sinagogues de la capital letona, on en el seu interior hi havia tancats molts jueus que varen morir cremats. En la gran sinagoga, en el carrer Gogla, els homes d’Arajs varen detenir a una 20 de jueus i els varen cremar vius mentre els tiraven granades de mà per la finestra. Aquell mateix dia, el Einsatzgruppen A va informar que a Riga s’havien iniciat els pogroms. 

---

A Kaunas, els Einsatzgruppen varen assassinar a 463 jueus. A Vilna, el Einsatzkommando 9 va assassinar-ne com a mínim a 54. 

---

A la tarda, els soviètics varen enviar la 41º SAD al pont que creuava el Velíkaia, a prop de Tizhina, perquè s’hi apropava la 1º Divisió Panzer, que aquell dia s’havia apoderat del viaducte que creuava el riu al seu pas per Ostrov i es trobaven a només 150 quilòmetres de Leningrad. Però els bombarders soviètics es varen topar amb la 5./JG i la II./ JG 53. 

---

A l’extrem nord, la 6º Divisió de Muntanya de les SS es va topar amb la 1º Divisió Blindada soviètica a Salla i els SS es varen espantar i varen fugir de forma desmesurada. En realitat la Divisió soviètica no havia començat cap contraatac i en el diari de guerra d’aquesta unitat no hi figura cap combat. 

En el sector central:

El 47º Cos Panzer va atacar Kréiser mentre defensava el cap de pont de Borisov amb el suport dels canons antiaeris de 88 mil·límetres de la Luftwaffe i l’aviació del 8º Cos de l’Aire. Els soviètics, tot i les baixes que varen patir, varen contraatacar, però de seguida varen perdre l’empenta. 

---

Els carros de combat de la 4º Divisió Panzer capitanejats pel tinent Hans Detloff von Cossel varen fracassar en el seu primer intent de passar el Dnièper a Stari Bíjov, al sud de Moguiliov. 

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va ocupar Shepetovka. 

---

---

El general Gotthard Heinrici va escriure que la requisa d’aliments per part dels soldats alemanys era a consciència i exhaustiva, i va afirmar que el territori no tardaria en quedar sec. 

A la Unió Soviètica:

La comissió de planificació estatal Gosplan, l’organisme de planificació econòmica, va començar a elaborar un pla per evacuar la indústria de l’est. 

A Finlàndia:

Ritti va declarar a l’ambaixador dels Estats Units, que Finlàndia no secundava la política del dictador Hitler i que només l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el general polonès Stefan Rowecki va declarar que mentre els exèrcit alemanys destruïen el territori polonès que havia sigut ocupat prèviament pels soviètics, molts polonesos estaven disposats a oferir cooperació administrativa i econòmica amb els alemanys, ja que aquests sentien que estaven sent alliberats de “l’opressió bolxevic”, en la que els jueus, en la seva opinió, havien interpretat un paper rellevant. 

A Etiòpia:

Les tropes aliades varen ocupar Dchimma després de durs combats amb els italians i, a Debra Tabor, que estava molt ben defensada pels italians des de feia dies, la guarnició italiana es va rendir després dels continus atacs.

Dijous:

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va pronunciar el primer discurs per ràdio des de la invasió alemanya del 22 de juny de 1941. El dictador soviètic tenia una veu greu i apagada, acompanyada d’una respiració lenta i profunda, i se sentia com feia freqüents xarrups d’aigua. Stalin havia de donar forces al poble rus, que estava sorprès de l’atac i començava a desconfiar d’ell com a líder. Alguns li retreien no haver previst l’atac i no saber-lo gestionar. Els alemanys avançaven amb molta rapidesa (ja havien conquerit Lituània, una part de Letònia i ja estaven dins del territori rus i part de Ucraïna). Stalin va fer el discurs utilitzant paraules dels temps d’abans de la revolució comunista com camarades o germans. L’objectiu era que la gent elevés el seu sentiment nacional i els va recordar les conviccions comunistes. Pel dictador soviètic, el poble havia de lluitar per al seu país i per la seva ideologia, i els va assegurar que el feixisme es podia destruir. També va justificar el pacte de no agressió amb els alemanys de l’agost de 1939 dient que era un Pacte que l’havia proposat Alemanya i que cap Estat amant de la pau podria haver-lo rebutjat encara que estigués carregat d’homes com Adolf Hitler i el ministre Joachim von Ribbentrop. El dictador, a més, va exigir a les regions ocupades que provoquessin una situació que fos insuportable pels alemanys i tots els seus còmplices. També va aprofitar el discurs per demanar unir-se als britànics i els nord-americans i no rebutjar l’ajuda d’aquests.

El que Stalin no va dir en el seu poble era que volia fer una política de terra cremada, o sigui destruir les infraestructures del propi país per dificultar l’avanç de les tropes alemanys, com tampoc els va explicar en aquell moment que executaria a tot aquell que es rendís als alemanys, tot i que va advertir que els tribunals militars dictarien sentències sumàries a qualsevol que fallés en la defensa, ja sigui per pànic o traïció sense tenir en compte el seu càrrec o graduació. A partir d’aquell dia el govern rus va revocar la decisió de refermar el control de les unitats guerrilleres del NKVD, el Partit Comunista, el Komsomol o l’exèrcit soviètic, tot i que Moscou tardaria encara alguns mesos en controlar definitivament aquells guerrillers.

---

El Comitè de Defensa de l’Estat va ordenar que es traslladessin a l’est 26 fàbriques més d’armament, procedents de l’oest, de llocs com Moscou, Leningrad i Tula, entre altres. També es va ordenar traslladar cap a l’est  plantes aïllades i de maquinàries imprescindibles procedents de Kiev i Khàrkiv. 

A la vegada, les restes mortal de Vladimir Lenin varen ser traslladades en un tren especial a la ciutat siberiana de Tiumen. Acompanyava al cos el cor del líder soviètic; la bala que se l’hi havia extret el 1922 després de patir un atemptat contra la seva vida i el seu cervell embalsamat. Les restes anaven custodiades pel professor Boris Zbarski, conservador en cap de la col·lecció, i tot el seu equip.

---

Des de Tòquio, Richard Sorge va enviar un missatge al govern soviètic per comunicar que l’ambaixador Eugen Ott i els japonesos eren massa conscients de la potència de les forces armades soviètiques que havia estacionat al front oriental.

En el Reich:

A Polònia:

En al quarter general de Rastenburg tothom confiava en que la campanya a la Unió Soviètica acabaria en poques setmanes. Adolf Hitler fins i tot estava pensant com aconseguir paralitzar l’economia soviètica i en centrar-se en atacar la Gran Bretanya. El general Franz Halder va escriure en el seu Diari que la victòria seria en breu i que la guerra a orient no duraria més de 14 dies. També va assegurar en el Diari que havien destruït la massa de l’exèrcit soviètic davant del Dvina i el Dnièper, i que podien afirmar que els soviètics ja no els podrien obstaculitzar, tot i que ja va deixar entreveure una realitat quan va escriure que la pura immensitat del territori i l’obstinació dels resistents, que continuava per tots els mitjans, faria que les seves forces haguessin de lluitar encara durant moltes més setmanes. Halder va enviar aquell mateix dia una carta a la seva amiga Luise von Benda, qui més tard es casaria amb el general Alfred Jodl, per expressar-li la seva convicció de que la Unió Soviètica estava a punt de perdre la guerra i li va afegir que Hitler l’havia visitat en el seu quarter general per parlar amb ell i felicitar-lo pel seu aniversari, i havien passat una hora junts prenent el te. Eufòric, Halder va escriure que aquell dia quedaria gravat a la seva memòria com un dels més apreciats de la seva vida. Poc després, Halder no opinarà igual del dictador.

A Alemanya:

Contestant a la petició del Der Stürmer del 18 de juny, Meyer, de la Cambra d’Escriptors del Reich, va aclarir que dels escriptors alemanys que creia que eren jueus, un d’ells era membre de la Cambra i un altre treballava pel Ministeri de Propaganda. Dels escriptors estrangers que també creia que eren jueus, li va confirmar que cap era jueu, tot i que es va mencionar que els tres nord-americans escrivien segons “la típica mentalitat nord-americana” i un tal Wilhelm Speyer no es coneixia que tingués origen jueu. 

---

Alfred Rosenberg va rebre un informe de Malletke sobre l’execució de jueus a mans de lituans. Aquell mateix dia, el ministre va fer un control de personal del seu Ministeri amb Kurt Meyer. També va rebre a Karl Litzmann, a qui volia enviar a Estònia, i més tard a Robert Bauer i  a Richard Manderbach, a qui volia nomenar comissaris en cap de Smolensk. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Amb el Front Nord-oest en plena retirada, el seu cap, el coronel general Kuznetsov va ser destituït del seu comandament i va ser substituït pel tinent general Piotr Sobennikov.

---

Després de les baixes aèries del dia anterior, el general de divisió Novikov va optar per retenir els seus bombarders per no patir més baixes i va enviar en el seu lloc els caces. El 1º Cos de l’Aire alemany va enlairar-se aquell dia i es varen veure interceptats pels caces soviètics a Pskov, Ostrov i Opochka. Els alemanys només varen perdre 5 Ju-88.

---

A l’extrem nord, després de l’atac soviètic del dia anterior, la II./KG 30 va bombardejar l’aeròdrom soviètic de Varlamovo.

En el sector central:

El cap del Einsatzkommando de Lusk, a l’est de Polònia, va ordenar matar a uns 1.160 homes jueus perquè, segons va dir, volia deixar el seu segell a la ciutat. Al mateix temps, el grup operatiu C va afusellar a 500 jueus a la ciutat de Lvov, conquerida el dia anterior. 

A Etiòpia: 

Aquell dia va acabar la resistència italiana en el sud després de que es rendissin 7.000 italians.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En una ordre escrita per Reinhard Heydrich enviada a quatre caps suprems dels Einsatzgruppen, s’ordenava en els caps superiors de les SS i els caps de la policia a la Unió Soviètica eliminar als elements radicals entre la població conquerida, entre ells els jueus al servei del Partit Comunista i de l’Estat, a més dels funcionaris comunistes i una sèrie d’elements descrits com a extremistes. L’objectiu era justificar els afusellaments en massa practicats per la Wehrmacht o altres autoritats. Les instruccions de Heydrich deixaven molt clar que es podia fer una interpretació lliure de l’ordre. Complint ràpidament les ordres, aquell mateix dia els homes dels Sonderkommando 4º i els soldats del 17º Exèrcit varen dur a 1.160 jueus a la ciutat ucraïnesa de Lutsk per matar-los. El 30 de juny ja n’havien assassinat 300 a la mateixa ciutat. A Riga, el SS-Brigadeführer Franz Stahlecker va encarregar a Viktor Arajs que desencadenés un pogrom espontani. Immediatament, per instigació dels alemanys, joves letons armats, portant braçalets vermells i blancs, varen recórrer la ciutat traient a la força de les seves cases als jueus i els varen detenir. Qui es resistia era assassinat.  

A Berlín va arribar un comunicat en què es valorava la batalla en el front oriental com un èxit alemany. El comunicat explicava que l’exèrcit soviètic havia perdut 4.725 avions, 5.774 tancs, 1.330 peces d’artilleria, i que havien fet més de 160.000 presoners soviètics.

---

Alfred Rosenberg es va reunir durant aquell dia amb especialistes de premsa a Riga i va tenir una reunió sobre l’agent fiduciari de la fortuna russa. A continuació va escriure una carta per Wilhelm Keitel.

---

Durant aquell dia, Leibbrandt va viatjar al quarter general de Rastenburg. 

A Lituània:

El Einsatzkommando 9 va arribar a la ciutat de Vilna amb l’objectiu de matar als jueus. Aquesta massacre es produiria al cap de dos dies. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer va atacar a les formacions soviètiques, però aquesta vegada cap dels dos bàndols va poder utilitzar els seus avions perquè el fort aiguat de la nit anterior havia enfangat les pistes dels aeròdroms. Quan a la nit el cel es va destapar i es varen netejar les pistes, els avions es varen enlairar de seguida. El JG 54 alemany va atacar amb força contra els bombarders de la 2º SAD i, segons els alemanys, varen destruir 28 aparells soviètics sense perdre’n cap. 

---

A Letònia, els guerrillers letons varen ocupar la ciutat de Sigulda, ciutat situada al nord-oest de Riga, i varen defensar la ciutat durant dos dies fins que varen arribar els alemanys.

---

A l’extrem nord, un regiment de les VVS SF, el 72 SAP, va atacar a les forces alemanyes llançant-los 400 bombes en només tres hores. 

En el sector central:

A Bielorússia, el Grup d’Exèrcits del Centre liderat pel general Fedor von Bock va envoltar i aniquilar a quatre exèrcits soviètics, fent 100.000 presoners soviètics i capturant a uns 400 tancs i 300 canons. Els alemanys ja havien recorregut la tercera part del camí cap a Moscou i tot semblava que havia podrien celebrar la victòria. 

En el sector sud:

Aquell dia es va produir diferents combats aeris entre les dues forces. Més d’una quarantena d’avions soviètics varen caure abatuts en conseqüència, mentre que les forces alemanyes de terra seguien obrin pas en el forat que deixaven els exèrcits 5º i 6º i varen ocupar Tarnopol, a 90 quilòmetres al sud-est de Leópolis, amenaçant la rereguarda del 26º Exèrcit. Al mateix temps, l’11º Exèrcit va començar a atacar des de la regió septentrional de Romania, a través del Prut i cap a Moguiliov-Podolski, a la riba del Dnièster. A la vegada, el 3º Exèrcit romanès avançava des de Chernovits direcció a la ciutat ucraïnesa de Vínnitsa i les forces hongareses creuaven la frontera soviètica. 

---

Els alemanys del servei del Grup Operatiu C varen entrar aquell dia a la ciutat de Lemberg i varen descobrir cossos mutilats dels nacionalistes ucraïnesos a qui havien matat la policia secreta soviètica. Els soviètics havien intentat evacuar totes les persones considerades contrarevolucionàries de les presons i varen assassinar a totes aquelles que varen considerar que no podrien ser traslladades. Moltes de les víctimes varen ser colpejades fins la mort i algunes havien sigut torturades. El descobriment d’aquests cadàvers mutilats va comportar un increment de la violència per part dels militars, els ucraïnesos i la unitat del grup. Poc després la unitat va començar a afusellar els jueus de la ciutat. 

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Radó va informar al govern soviètic de que Moscou era el principal objectiu dels alemanys i que la resta d’accions dels seus exèrcits només eren distraccions.

---

El Govern va decidir traslladar la fàbrica per blindatge de Mariupol a la ciutat de Magnitogorsk.

A Japó:

En una Conferència Imperial en la qual hi varen assistir Hirohito (vestit amb l’uniforme naval), els ministres claus del Gabinet, el president del Consell Privat i els dos caps d’Estat Major es va decidir seguir una política que construís una Esfera de Prosperitat Comuna a l’Àsia Oriental sense importar els fets internacionals. També es va aprovar acabar amb la guerra contra la Xina i, en conseqüència, avançar cap al sud, a la vegada que s’hauria de parlar de “la qüestió soviètica”. L’avanç pel sud d’Àsia es va determinar que s’intentaria fer a través de negociacions, però es va deixar la porta oberta a preparar una guerra contra Gran Bretanya i Estats Units, ja que preveien un conflicte armat amb aquestes dues potències si no els deixaven complir els seus plans territorials. Sobre el conflicte armat entre alemanys i soviètics, varen determinar respectar el Pacte de la Triple Aliança, però varen acordar no entrar en la guerra, tot i que continuarien amb els preparatius militars contra els soviètics i ja decidirien més endavant si els atacarien o no, ja que l’objectiu primordial militar eren britànics i nord-americanes. També varen aprovar preparar el país per la guerra i aplicar mesures especials per enfortir-ne la seva defensa. Tots aquests plans s’havien de programar en traçats per separat. A dos quarts de dues, després de dinar, Hirohito va escriure-li en el ministre Sugiyama per donar-li el seu consentiment a totes aquestes disposicions. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En un matí amb una temperatura i un temps molt plàcid, una formació de caces de la RAF Spitfire Mk V va atacar sobre el Canal de la Mànega, Alemanya i el nord de França. Els britànics varen aprofitar que la Luftwaffe es concentrava en atacar en el front oriental per fer aquell atac. Però, sense adonar-se’n, els aviadors britànics varen ser perseguits des de dalt i des de baix per quatre Fw-190, que els varen atacar en seguit. Tres dels Spitfire varen ser destruïts i els caces alemanys varen desaparèixer entre els baixos núvols direcció a l’interior.

---

Joachim von Ribbentrop va exhortar als japonesos a intervenir en l‘Operació Barba-roja. Els japonesos s’hi varen negar.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Letònia, els partisans letons es varen apoderar de la ciutat de Riga preveient que aviat arribarien els alemanys. Al cap d’unes hores va entrar a la capital un explorador en motocicleta i la població el va cobrir de flors i corones,  ja que veien als alemanys com una esperança davant dels soviètics. Poc després, la 61º Divisió del Grup d’Exèrcits del Nord de la Wehrmacht, comandada pel mariscal de camp Wilhelm von Leeb, va ocupar la ciutat. Els alemanys varen entrar triomfals pels carrers de la capital letona. Per tal d’acabar amb els jueus, aquell dia es va instaurar l’anomenat Kommando Arajs del partisà Viktors Arajs, que va quedar sotmès a les ordres directes del Generalmajor der Polizei Walter Stahlecker, comandant del Einsatzgruppe A.

Precisament, aquell dia Reinhard Heydrich va emetre una ordre a tots els Einsatzgruppen per exigir-los que “les activitats de neteja” es dirigissin primer contra els bolxevics i els jueus.

---

A l’extrem nord, a Salla, la 6º Divisió finlandesa va obrir una segona ofensiva seguida de la 6º Divisió de Muntanya de les SS. L’objectiu era avançar cap a la badia de Kandalakcha, a l’extrem nord-occidental del Mar Blanc i, d’aquesta manera, tallar la via ferroviària de Kirov i aïllar la península de Kola, en l’operació Tampa del salmó. Però les tropes de les SS es varen veure envoltades d’immediat en un dur combat amb la 122º Divisió d’Infanteria soviètica. Els alemanys no havien sigut entrenats per combatre en aquells boscos. Es va fer necessari cridar al IV./LG I, tot i que el resultat no va ser l’esperat. Els alemanys també varen dur a terme una altra operació anomenada la Guineu Platejada contra el port soviètic de Murmansk, a l’Àrtic.

---

Després del fracàs aeri del dia anterior, els soviètics varen destituir al general de divisió Aleksei Ionov, comandant de les VVS del Front Nord-oest, per, poc després, arrestar-lo. Ionov va ser substituït en el càrrec pel general Timotei Kutsevalov.

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits Centre tenien envoltada la ciutat de Bialystok, Polònia. Però aquell dia els soviètics varen dur a terme un contraatac a l’est de Slonim i varen travessar el cèrcol que els alemanys mantenien al voltant de dues brigades de carros de combat soviètics. A Mogilev, dos mariscals soviètics, Voroshilov i Shaposhnikov, varen donar instruccions per organitzar grups de partisans.

En el sector sud:

Els soviètics varen contraatacar contra el 1º Grup Panzer, que avançava sense fre. Però l’atac soviètic es va veure frustrat pel complet quan es varen veure sorpresos pel 5º Cos de l’Aire, que va destruir 220 vehicles, inclosos 40 carros de combat, a l’oest de Leópolis. Precisament, a Leópolis, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos, l’OUN, va publicar un pamflet en el que cridava als ucraïnesos a destruir als jueus. Aquella crida va desembocar a un pogrom.

---

---

Els alemanys havien fet des de que havia començat l’Operació 100.000 presoners soviètics. Per la seva part, els soviètics aquell dia varen produir una matança de presoners alemanys com a venjança. Els mataven a cops de culata o a ganivetades o eren afusellats.

A la Unió Soviètica:

Després d’uns dies de bloqueig, les reunions en el Kremlin es varen reprendre a les 16:40. Iosif Stalin va accedir a liderar un nou Comitè de Defensa del Estat, la Stavka, que suplantaria l’autoritat tant del Partit com la del govern.  A més, Stalin va substituir les normes sobre els presoners de guerra per unes noves normes molt semblants a les anteriors però amb la diferència que es traslladava al NKVD la responsabilitat dels presoners.

---

A la nit va sortir de Leningrad direcció a l’est un tren compost per 22 vagons de càrrega i dos de passatgers. En el tren hi anaven alguns dels tresors del Hermitage: La sagrada família i El retorn del fill pròdig de Rembrandt, dues madones de Leonardo da Vinci i dos de Rafael, a més de pintures de Tiziano, Giorgione, Rubens, Murillo, Van Dyck, Velázquez i El Greco. També hi anava en el tren una Venus de marbre adquirida per Pere el Gran, l’escultura de Pedro de Rastrelli, la Pallas Athena del museu i una col·lecció de diamants, pedres precioses, joies de la corona i antigues manufactures d’or.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta per al dictador Benito Mussolini per explicar-li que estava molt content de que moltes nacions estiguessin al seu costat per lluitar contra el bolxevisme i el va convidar a que Itàlia s’unís a l‘Operació Barba-roja. Hitler veia aquella batalla com l’alliberació d’Europa i creia que tant ell com Mussolini havien promogut una guerra per la llibertat. A partir de llavors, el cos expedicionari creat per Mussolini el 30 de maig va passar a denominar-se Corpe di Spedizionne Italiano in Russia, CSIR. El dictador alemany també li va explicar que estava convençut de que els soviètics perdrien aviat la guerra.

Aquell mateix dia, Hitler, acompanyat pel general Wilhelm Keitel, va viatjar en tren al quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit a Angerburg, no gaire lluny dels seu quarter general de Rastenburg.

---

Holanda va enviar un grup de soldats holandesos voluntaris per lluitar amb els alemanys contra la Unió Soviètica. A més, el govern de Vichy va trencar totes les relacions diplomàtiques amb els soviètics.

A Holanda:

Els alemanys varen reunir 300 joves jueus holandesos i els varen deportar a les canteres del camp de concentració de Mauthausen. Cap va sobreviure. 

A Lituània:

Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen fer una visita al grup de Hans-Joachim Böhme, que havia provocat grans massacres. Els dos líders varen aprovar les accions del grup. 

En el front oriental:

En el sector nord:

La força aèria del Bàltic Bandera Roja (VVS KBF) va utilitzar tots els bombarders disponibles en un intent de destruir els ponts del Daugava al seu pas per Daugavpils i neutralitzar els caces alemanys de l’aeròdrom de la ciutat. Durant tot el dia varen dur a terme diverses incursions aèries en formacions relativament modestes a uns 2.000 metres d’altura, però es varen tenir que enfrontar a la barrera de foc del 10º Regiment antiaeri de la Luftwaffe, que va desmembrar les unitats d’atac, i els Bf-109. Dels 78 bombarders que es varen utilitzar per l’acció se’n varen perdre 37, tot i que els alemanys varen afirmar haver-ne destruït 65 davant 2 Bf-109. A més, tot i que varen aconseguir destruir diversos pontons, els passos fluvials principals varen quedar intactes. Després d’aquesta batalla aèria, la VVS del Front Oest no va poder reunir més de 374 bombarders i 124 caces d’una força inicial de 1.789.

En el sector central:

Els soviètics cada cop resistien més bé i aquell mateix dia el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de resistència aferrissada, però desordenada, i de baixes russes molt sagnants perquè no es rendien i preferien morir. Els carros de combat de Heinz Guderian varen quedar aturats durant dos dies per un contraatacat del general soviètic Jakov Kreiser a la regió de Borisov, a la riba oriental del riu Berzina. A més, els soviètics enviaven reforços a la línia del Drissa-Mozir. 

En el sector sud:

Els general Kirponos va ordenar en els seus homes que es retiressin del sortint de Lvov, capturada el dia anterior pels alemanys, per dirigir-se a una nova línia defensiva, Korostien, Novgorod-Shepetovka, Starokonstantinov-Proskurov. Precisament, els alemanys, juntament amb la població autòctona, va atacar durant aquell dia fins el 2 de juliol a la comunitat jueva de Lvov. Més de 4.000 jueus varen morir en aquells tres dies. Aquesta ciutat tenia el tercer barri jueu més poblat de Polònia. Continuant a Lvov, el nacionalista ucraïnès Stepan Bandera va proclamar a Lvov una Ucraïna independent. Per culpa d’aquella declaració els alemanys el varen detenir i deportar a Sachsenhausen.

---

El SD es va posar a matar els jueus de la ciutat de Lutsk. Aquell dia en va executar més de 300.

A la Unió Soviètica:

El general Dimitri Pavlov, que el dia anterior havia sigut rellevat com a comandant del front central, es va dirigir juntament amb alguns dels seus subordinats a Moscou, on seria afusellat per no haver frenat els alemanys durant la invasió.

A Romania:

Ion Antonescu va ordenar que s’executés aquella nit a tots els comunistes jueus de Iasi i a totes les persones que trobessin amb banderes vermelles i armes de foc. A la nit, va sortir de Iasi un tren carregat de comunistes jueus per ser assassinats. En arribar a l’estació Targu Frumos, el tren va realitzar un viatge circular de disset hores abans de tornar un altre cop a Targu Frumos. En arribar a l’estació per segon cop hi havia centenars de morts.

En el Mediterrani:

Els australians varen perdre la seva primera embarcació de guerra, el Waterhen, quan va ser destruïda pels bombarders en picat alemany davant les costes de Sidi Barrani mentre duia subministraments a Tobruk. La tripulació va ser rescatada per un destructor britànic. 

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler, que volia deixar els seus plans lligats tal i com havia fet el novembre de 1937, va nomenar al ministre Hermann Göering successor seu per si li passava alguna cosa. Hitler continuava sent hipocondríac i seguia creient que no viuria gaires anys.

Durant aquell dia, Hitler va començar a preocupar-li que el Grup d’Exèrcits del Centre, que el seu avanç estava sent espectacular, pogués estar excedint les seves pròpies possibilitats.

A Alemanya:

Reinhard Heydrich, com el 17 de juny, va tornar a ordenar en els oficials de l’exèrcit alemany que fomentessin o intensifiquessin els pogroms locals contra els comunistes i els jueus homes sense deixar empremtes digitals.

---

Els alemanys varen rebre per primer cop notícies sobre l’Operació Barba-roja en dotze comunicats extraordinaris. El primer comunicat va sortir a les onze del matí precedit per la Fanfàrria Russa. En les informacions s’explicaven les victòries sobre els soldats soviètics a Brest-Litovsk, Bialystok, Grodno, Vílnius, Kaunas, Dünanburg i Minsk, entre altres llocs, i es deia que s’havia aconseguit el control aeri. A més, es va informar que dos exèrcits soviètics estaven envoltats a Bialystk i que els soviètics havien perdut 2.233 tancs i 4.107 avions, a més de que s’havia capturat una enorme quantitat d’equipament militar i un gran número de presoners. Les notícies sobre el front es varen llegir a la ràdio en intervals d’un quart d’hora, però no varen tenir una gran acollida entre la població, que es va cansar de seguida de tants comunicats especials.

Tot i les impressionants victòries, Franz Halder va apuntar en el seu diari que la informació procedent del front confirmava que en general els soviètics combatien fins l’últim home. La Völkischer Beobachter anava aquell dia en la mateixa línia que Halder i deia en un dels seus articles que el soldat soviètic superava als adversaris de l’Oest pel seu menyspreu a la mort i que resistien fins al final. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va començar l’ofensiva alemanya d’Eduard Dietl a l’extrem nord. Però l’operació es va veure dificultada per la irregularitat del terreny i la falta d’adequació de les carreteres en aquella regió àrtica. Els soviètics, a més, varen respondre a l’acte amb el llançament de 18 bombarders SB contra el port de Liinahamari, on varen enfonsar una embarcació de càrrega i varen produir greus danys a la zona del moll. 

---

La Divisió Totenkopf de les SS va ser sorpresa per uns caces soviètics, que varen matar a deu dels seus homes.

En el sector central:

La Wehrmacht va aprofitar que el govern soviètic s’havia paralitzat i no donava ordres des de feia uns dies per avançar amb força cap a Moscou i Leningrad. El Grup d’Exèrcits Centre va tancar en un gegantesc moviment en pinça la ciutat de Minsk, atrapant a 290.000 soldats soviètics, capturant 2.500 tancs i 1.400 peces d’artilleria de camp. Per altra banda, els alemanys varen acceptar a un grup de soldats voluntaris croats per lluitar contra els soviètics. Tot i l’evident èxit de l’Operació, els alemanys varen topar-se amb un problema que els portaria molt maldecaps fins al final de la guerra, el carburant. Aquest dia, la Luftwaffe va tenir que anar a buscar carburant pel 4º Grup blindat.

---

Per intentar frenar als alemanys, el tinent general Andrei Yeremenko va substituir a Dimitri Pavlov, acusat de no haver fet suficient per la defensa soviètica, en qualitat d’oficial al comandament del sector central. L’endemà, Pavlov es va dirigir a Moscou per ser jutjat.

En el sector sud:

El tinent general Riabishev, comandant del 8º Cos Blindat, es va reunir amb els oficials del seu Estat Major, rodejat de vehicles destruïts per la Luftwaffe, i varen decidir escapar de l’embolcall de la 11º Divisió Panzer.

A la nit, els alemanys es varen apoderar de la ciutat de Lvov, la capital de Galítzia Oriental. Un cop es varen retirar les tropes soviètiques, els nacionalistes ucraïnesos varen començar a matar els jueus al carrer. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la matinada, Iosif Stalin va patir un col·lapse nerviós per culpa de la invasió alemanya que no havia previst, però tot i estar enfonsat anímicament va ser present en una reunió en el Ministeri de Defensa, en el carrer Frunze. Allí va ser informat que l’exèrcit soviètic s’estava retirant i que la ciutat de Minsk estava a punt de caure en mans alemanyes. Ràpidament es va acordar una directriu general segons la qual abans de que els soldats soviètics es retiressin d’una ciutat tenien que treure tot el material mòbil i qualsevol article movible, inclús aliments. La directriu també fixava les normes per les activitats dels partisans darrere de les línies i se’ls assignava la missió de destruir ponts i vies ferroviàries, destruir les comunicacions telefòniques i telegràfiques dels alemanys i destruir els seus dipòsits d’armes.  

Quan Stalin va sortir de la reunió estava consternat; no es podia creure que tot l’imperi que havien construït amb el líder bolxevic Vladimir Lenin estigués a punt de caure. Els alts càrrecs soviètics com Viatxeslav Mólotov, Anastas Mikoyan i Lavrenti Beria veien com Stalin no era capaç de trobar una solució i varen pensar seriosament en unir les seves forces per enderrocar-lo. Mólotov va escriure que Stalin ja no era ni capaç de vestir-se ni de dormir. Però tots ells sabien que si fallaven amb el seu pla d’enderrocar-lo Stalin es venjaria d’ells i els empresonaria, els torturaria i els executaria. A més, Stalin va assumir el control del Ministeri de Defensa de la federació i va establir un consell de defensa de cinc homes, cosa que encara dificultava més els seus plans per enderrocar-los.

Però Stalin va patir nous contratemps aquell dia quan va saber que Albània havia declarat la guerra a la Unió Soviètica i quan des de Tòquio Max Clausen va enviar un missatge de l’espia Richard Sorge, que deia que Japó estava preparant una mobilització de prova per enfrontar-se a la Unió Soviètica, tot i que el primer ministre Fuminaro Konoye seguia oposant-se a la bel·ligerància.

---

L’ambaixador britànic Stafford Cripps va arribar al Kremlin per reunir-se amb el govern soviètic. Aquests li varen entregar una enorme llista de tot l’equip que necessitaven, entre ells 3.000 avions de combat, 20.000 canons aeris lleugers, radars i equips per poder lluitar de nit. El Ministeri d’Afers Exteriors britànic va considerar que les exigències soviètiques s’havien fet en un llenguatge poc diplomàtic.

A Romania:

A Iasi, després de la batuda del dia anterior contra els jueus, els soldats romanesos varen afusellar a la majoria dels detinguts en el patí del quarter general de policia. Els 4.300 supervivents varen ser amuntegats en vagons de càrrega per ser més tard deportats. Després d’eliminar als jueus, els cristians de la ciutat varen col·locar creus, icones i cartells amb inscripcions que deien: Aquí viuen cristians, no jueus. Els romanesos els varen assassinar amb el pretext de que els jueus de la ciutat havien fet senyals als aeroplans soviètics perquè els bombardegessin. 

En els Estats Units:

El que va ser primer ministre polonès, el pianista Padereski, va morir aquell dia. Franklin Delano Roosevelt va oferir el cementiri d’Arlington per enterrar-lo. 

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava molt content perquè estava convençut de que arribarien a Moscou en quatre setmanes. En aquells moments de felicitat, el dictador va parlar amb els seus col·laboradors i els va explicar que el comunisme era el mal d’Europa i que per aquest fet s’havia vist obligat a actuar. Però el que Hitler no imaginava era que els soviètics estaven resistint amb més força de la pensada. El Grup d’Exèrcits del Centre va comunicar aquell dia a l’Alt Comandament alemany que els soviètics estaven lluitant amb una resistència i un coratge extrems.

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un radiotelegrama a l’ambaixador a Tòquio, el general Eugen Ott, perquè influís als japonesos per tal de que ataquessin a la Unió Soviètica per l’esquena. El ministre preveia que amb la derrota soviètica gràcies a una intervenció japonesa constituïa un bon argument per convèncer a Estats Units de que ja no tenia sentit entrar en la guerra al costat de Gran Bretanya, ja sola. 

En el front oriental:

En el sector nord:

A Lituània, el 21º Cos Blindat soviètic va atacar a les forces d’Erich von Manstein, convertint la situació alemanya en bastant crítica, segons paraules del mateix mariscal. Un cop més, els alemanys varen tenir que recórrer a la Luftwaffe amb la 1º Flota Aèria.

---

La Luftwaffe també va ser utilitzada per atacar a una concentració de carros de combat soviètics al sud i sud-oest de Riga. Els alemanys varen perdre 6 Ju-88.

Tot i els contraatacs soviètics, els alemanys avançaven des de Noruega i les tropes finlandeses varen atacar als soviètics a Carèlia. Els finlandesos, per la seva part, varen presentar un pla d’atac contra el nord de la Unió Soviètica que va satisfer les exigències alemanyes. Franz Halder va anotar en el seu Diari que el pla d’atac estava totalment d’acord amb les seves idees i va afirmar que les tropes estaven ansioses per atacar. L’endemà començaria l’atac finlandès.

En el sector central:

El Grup Panzer 2º i 3º del Grup d’Exèrcits del centre del mariscal de camp Fedor von Bock va arribar a la ciutat de Minsk, capital de Bielorússia. A la ciutat es varen produir durs combats amb victòries per part dels alemanys, que varen empresonar a molts soldats i generals soviètics. Els alemanys ja havien recorregut aquell dia un terç del camí des de la frontera alemanya fins Moscou.

---

Aquell dia un regiment de la 5º Divisió d’Infanteria del 9º Exèrcit va descobrir els cadàvers de cinc presoners de guerra alemanys morts i es va ordenar com a represàlia l’execució de 50 jueus.

En el sector sud:

Les tropes alemanyes varen entrar al poble d’Oziutichi, a 40 quilòmetres a l’oest de Lutsk, on varen trobar el cadàver mutilat d’un pilot de la Luftwaffe. Els alemanys no varen dubtar en acusar als jueus de la localitat i en varen matar un centenar, en alguns casos a prop de la tomba del pilot.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, després de la dura reunió del dia anterior que va acabar a deu minuts per la una de la matinada, no va poder treballar més de cinc hores aquell dia perquè estava esgotat. Abans de sortir d’aquella reunió i enfadat per la falta d’informació del front, se’n va anar amb Lavrenti Beria i Viatxeslav Mólotov al Comissariat de Defensa per saber les últimes notícies. Abans de pujar al cotxe que el duria a la seva datxa a Kuntsev, Stalin, totalment enfurismat, va deixar anar:

Lenin va fundar el nostre Estat i nosaltres l’hem cagat.

---

A Leningrad es varen penjar cartells en els que apareixia la fotografia del desertor alemany Alfred Liskof. Al peu del cartell s’hi podia llegir:

Impera la depressió entre els soldats alemanys. 

A Romania: 

A Iasi, a la nit, soldats romanesos, membres del Servei Especial d’Intel·ligència, policies i nombrosos civils de la ciutat, varen participar en un atac contra els jueus, que eren acusats d’haver ajudat als soviètics. Milers varen ser assassinats en els carrers i en les seves llars, i uns altres varen ser arrestats. Els alemanys, com el comandant Hermann von Strannsky, varen ajudar a produir la massacre. Segons alguns càlculs varen morir 4.000 jueus de la ciutat, però alguns altres eleven la xifra a 8.000 Altres 5.000 jueus varen ser obligats a pujar a dos trens per ser deportats al sud.

A Espanya:

Per ordre de l’Estat Major de l’Exèrcit es va publicar la creació d’una divisió de voluntaris, la Divisió Blava, que col·laboraria amb les forces alemanyes en el front oriental i que estaria composta per tres regiments d’infanteria i un d’artilleria, més un grup de cavalleria, un batalló d’enginyers i els corresponents serveis, i que estaria sota les ordres d’Agustín Muñoz Grandes. L’Estat Major de l’Aire, per la seva part, va ordenar la creació d’una esquadrilla de d’aviació integrada per voluntaris, tot i que tots havien de formar part de les Forces Armades. 

A Albània:

El govern albanès va declarar la guerra a la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Després de que el dia anterior Bletchley Park desxifrés les claus d’Enigma que utilitzaven els alemanys en el front oriental, Winston Churchill li va enviar a Stalin aquesta informació, coneguda com a Buitre. Un funcionari del Servei d’Informació Militar britànic, Cecil Barclay, que vivia a l’Ambaixada britànica a Moscou, va rebre ordres de transmetre les advertències de les intencions i els moviments alemanys al cap del Servei d’Informació Militar soviètic. 

En els Estats Units:

El FBI, després de dos anys d’investigació, va arrestar a 33 espies nazis, entre ells Fritz Duquesne, acusats de transmetre informació secreta sobre la indústria armamentista nord-americana i el moviment d’embarcacions a Alemanya. 

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Armament, Fritz Todt, amb l’oficial de la Luftwaffe, Erhard Milch, i l’encarregat de les obres relacionades amb l’armament i l’arquitecte Albert Speer. El líder alemany es va mostrar segur de que la Unió Soviètica ja havia sigut derrotada i, per tant, creia que ara podia destinar la seva prioritat en el programa aeri de la Luftwaffe de Hermann Göering per derrotar el seu següent objectiu, la Gran Bretanya. Milch va insistir molt en que s’havien d’intensificar els recursos en la campanya aèria en front de la campanya de terra, si l’objectiu d’ara era la Gran Bretanya. Però Todt no va opinar igual i es va mostrar descontent amb aquell possible canvi de rumb en la guerra, ja que creia que primer havien d’acabar la seva missió militar en el territori soviètic i estava convençut de que havien d’augmentar els soldats de Terra, proposta que Hitler no va considerar en cap moment. En acabar la reunió, Todt estava molt enfadat i li va recriminar a Milch d’haver-se convertit en un simple col·laborador del Ministeri de l’Aire.

---

El Batalló 309 de la policia alemanya sota el comandament general de la 221º Divisió de Seguretat de l’Exèrcit va perpetrar una matança de jueus a la ciutat de Bialystok. Després d’entrar a la ciutat sense tenir que lluitar, el comandant Ernst Weis va ordenar en els seus homes que netegessin les zones residencials jueves i reunissin a tots els homes. Tot el Batalló va participar en la batuda i varen disparar indiscriminadament contra les cases jueves sense preocupar-se de si podien matar algú. El tiroteig va durar tot el dia. Els carrers varen acabar plens de cadàvers i inclús varen buscar jueus a un hospital. Alguns membres del Batalló varen obligar a la gent gran jueva a ballar davant d’ells. Els que no aconseguien ballar tal i com els hi havien ordenat els hi cremaven les barbes. En el mercat de la ciutat hi varen reunir tots els detinguts i, posteriorment, els varen traslladar a un altre lloc més amagat, davant de la sinagoga principal de la ciutat, la més gran de Polònia, per afusellar-los. Però el procés era massa lent pels alemanys i, volent acabar-ho ràpid, els varen tancar a la sinagoga i la varen ruixar de gasolina per cremar-la. Preveient el seu tràgic destí, les víctimes es varen posar a cantar i a resar en veu alta. Un dels homes del Batalló, per anar més ràpid, va llançar un explosiu dins del temple, convertint els càntics en crits de desesperació. Per tal de que no escapés ningú amb vida, entre 100 i 150 homes del Batalló varen rodejar la sinagoga, que de seguida va quedar cobert de flames. Més de 700 persones varen morir a la sinagoga, la majoria de les víctimes eren homes, tot i que també hi havia dones i nens. Sis persones varen intentar escapar de les flames, però varen ser assassinades a trets. Mentre la sinagoga cremava, unitats de l’Exèrcit destruïen els edificis del voltant per aturar la propagació del foc. En total, durant aquell dia varen matar entre 2.000 i 2.200 homes, dones i nens. 

A la tarda, un oficial de l’exèrcit alemany es va presentar a la ciutat i va quedar consternat per la matança que havien fet els seus companys i es va discutir amb el capità de la primera companyia davant d’aquells fets. El capità es va negar a deixar en pau als jueus. Poc després, un batalló policial alemany va entrar en el que havia quedat del barri i va treure un botí en 20 camions. 

A Alemanya:

En el camp de concentració de Sachsenhausen va arribar-hi el primer comboi de presoners francesos; eren 244 miners acusats d’haver participat en la gran vaga patriòtica de les conques del Nord i del Pas de Calais. Durant el trajecte els alemanys en varen executar a 26 d’ells.

A Lituània:

A Kovno, els alemanys varen reunir en el pati davanter d’una estació de servei al costat de la carretera a uns quants homes que varen ser assassinats mentre una multitud d’homes, dones i nens reien d’ells. El tinent coronel Lothar von Bischoffshausen va senyalar que algunes dones havien aixecats als seus fills per damunt de les seves espatlles perquè poguessin veure millor aquella massacre. En preguntar als oficials de l’Estat Major per què es produïen aquells assassinats, aquests li varen respondre que era una acció espontània dels habitants de la ciutat en represàlia contra els col·laboradors de l’ocupació russa. La majoria de les víctimes eren jueves. 

A la Unió Soviètica;

A Moscou, en el Ministeri de Defensa en el carrer Frunze, Iosif Stalin es va reunir amb alguns membres del seu Politburó en una sessió molt tensa per les dures derrotes que patien. Tots varen fer preguntes al general Gregory Zhukov, ja que ningú sabia on eren les tropes soviètiques i les alemanyes, i menys sabien fins a on havien avançat. Zhukov no podia assegurar res i se’l veia profundament tocat. Stalin en aquesta reunió va ser conscient per primer cop de que les forces alemanyes estaven a punt d’ocupar Minsk sense que el seu Exèrcit pogués fer res. Quan va sortir de la reunió, el dictador soviètic renegava en veu alta dient que Vladimir Lenin havia fundat aquell Estat i que ells l’havien enviat, literalment, a “prendre pel cul”. Poc després de la reunió es va tancar a la seva casa de camp de Kuntsevo i s’hi va quedar la resta del dia. Durant aquell dia Stalin va treballar un total de 10 hores i se’l veia molt cansat.

---

A Leningrad es varen interrompre totes les obres de construcció civil i 30.000 obrers de la construcció i els seus equips varen ser traslladats a fora de la ciutat, direcció a Luga, per cavar tanques anti-carro i construir posicions de tret amb blocs de formigó.

---

Nikita Kruschev va ordenar que s’organitzés a Kamenets-Podolsk petits destacaments de partisans, compostos per entre 10 i 20 homes. Les autoritats locals del Partit Comunista a les regions de Lvov, Ternòpol, Stanislawow, Czernowitz i Rovno també es varen crear més de 140 grups petits amb un total d’uns 2.000 homes. Un cop organitzats, els feien travessar les línies alemanyes per introduir-se en territori ocupat pels alemanys. 

En el front oriental:

En el sector nord:

La Divisió Totenkopf de les SS va patir una sèrie de contraatacs soviètics, primer amb carros de combat i, després, quan ja no varen tenir carros, de soldats a peu.  

En el sector centre:

Dos grups blindats alemanys, que havien unit les seves forces a l’est de Minsk, varen rodejar 300.000 soldats soviètics, 50.000 dels quals es trobaven en el propi Minsk. En la batalla que va tenir lloc a continuació varen morir desenes de milers soviètics. 

En el sector sud:

La 11º Divisió panzer va aconseguir obrir forat en les defenses soviètiques de Dubno i corria sense trobar oposició cap a l’est.

A Finlàndia:

Carl Gustav Emil Mannerheim va apel·lar al poble finlandès perquè participés en la “guerra santa” contra la Unió Soviètica. 

A Espanya:

Aquell dia es va crear oficialment la Divisió Espanyola de Voluntaris, la Divisió Blava. 

A Hongria:

A Budapest, el govern hongarès va declarar la guerra a la Unió Soviètica.

A Romania:

En el poble de Iasi, per ordres de Ion Antonescu, es varen matar a 4.000 jueus després d’haver-los acusat de fer senyals als avions soviètics. La població jueva va ser detinguda, torturada i assassinada per ciutadans, policies i oficials militars romanesos. Molts jueus varen ser deportats en els camps de concentració i els transportaven en uns trens amb unes condicions terribles.

A Suècia:

La divisió alemanya Engelbrecht va travessar territori suec en trens. Suècia va acceptar aquell dia assignar aeroports per les forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

Bletchley Park va desxifrar les claus d’Engima que l’exèrcit alemany estava utilitzant en el front oriental. 

---

L’agent alemany A-54, que treballava per al govern txecoslovac a l’exili, va informar a Londres de que Hitler pensava ocupar Islàndia. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Pensant que la victòria arribaria aviat en el front oriental, Alfred Rosenberg va ordenar que totes les publicacions i ordres relatives a activitats polítiques o propagandístiques dels països de l’Est havien de ser valorades prèviament per ell.

---

Friedrich Flick li va demanar en el seu auditor que redactés una carta important per al ministre Walther Funk perquè li volia explicar que planejava convertir en accionistes del holding que controlava sobre acer, carbó i armes als seus dos fills més petits, Rudolf Flick i Friedrich Karl Flick.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Lituània, les tropes alemanyes del general Erich von Manstein ja havien establert bases a l’altre costat del riu Dvina. Els alemanys llavors varen enviar una força operativa del Regiment Brandenburg conformada per quatre camions de l‘exèrcit soviètic i 50 soldats amb uniforme soviètic contra el pont del riu, mentre aquell matí els carros de combat de Von Manstein atacaven la ciutat de Daugavpils i es varen apoderar tant de la carretera com dels ponts del ferrocarril sobre el riu Dvina. Els Brandenburg varen trobar-se el seu objectiu ple de vehicles soviètics de transport en moviment sota les ordres del general Kuznetsov, que tenia ordres d’aturar a Von Manstein. De seguida varen ser descoberts pels soviètics i es va produir un tiroteig entre les dues forces. Els Brandenburg varen aconseguir resistir fins l’arribada de les forces blindades.

A més, vehicles, soldats i carros de subministraments alemanys varen creuar la frontera soviètica a prop d’Urinov-Sokal.

En el sector central:

La Wehrmacht avançava ràpid cap a l’est i ja havia entrat 300 quilòmetres en territori soviètic, capturant ciutats com Brest-Litovsk després d’haver-les rodejat prèviament. Els soviètics intentaven com fos suplir els homes que perdien i aquell mateix dia va arribar des d’Oriol un Exèrcit nou, el 16º, que va entrar en acció només baixar dels vagons. Aquests soldats varen lluitar en els camps situats entre les ciutats de Smolensk i Minsk.

---

El mariscal Kliment Vorochilov, comissari del poble de Defensa, es va dirigir al quarter general del front Oest a Moguiliov i es va trobar amb el comandant Dimitri Pavlov totalment destrossat perquè sabia que el farien responsable de la desfeta.

En el sector sud:

Els soviètics intentaven frenar les forces del comandant Gerd von Rundstedt, que havia obert una falca de 50 quilòmetres d’amplada entre el 5º Exèrcit soviètic, en el nord, i el 6º, en el sud. Aquell dia els soviètics varen poder comptar amb el 8º Cos Blindat, que estava molt debilitat, per unir-se al contraatac amb l’ajuda dels últims aeroplans de les VVS de Front Sud-oest. Però les forces alemanyes eren molt superior i arribada la nit tenien la situació controlada. El 15º Cos Blindat soviètic havia perdut en la batalla 473 dels 733 carros de combat i en un dels atacs havia quedat ferit el seu comandant, el general de divisió Ignati Karpezo.

---

---

El mariscal de camp Erhard Milch va anotar que en aquell dia havien destruït a 300 avions soviètics. Cada cop se’ls feia més complicat trobar avions soviètics intactes a terra i es va decidir canviar les ordres. Els bombarders de la 2º Flota Aèria va rebre ordres d’atacar les carreteres i les vies de ferrocarril de la zona de rereguarda soviètica, en la que s’havien vist trens i columnes de tropes de reserva soviètiques que es dirigien cap a la línia de combat.

A la Unió Soviètica:

El govern nord-americà va oferir la seva ajuda a la Unió Soviètica.

---

Iosif Stalin va estar, com el dia anterior, tot el dia reunit amb reunions per intentar fer front als alemanys. A la nit, després de tornar en avió a Moscou des del quarter general de l’Exèrcit del sud-oest a Ternòpol, Gregory Zhukov va obtenir el consentiment de Stalin per establir un sistema d’emergència al llarg de la línia del Drissa-Pólotsk-Vítebsk-Orsha-Mogilev-Mozir, a més d’una línies més a l’est seguint l’eix Selizharovo-Smolensk-Róslavl-Gómel.

Al mateix temps, a Moscou, Lavrenti Beria va ordenar que totes les organitzacions del NKVD a l’oest de la Unió Soviètica formessin unitats especials per la defensa interna, conegudes com Batallons de Destrucció, per protegir les instal·lacions importants situades darrere de les línies per evitar sabotatges i per respondre a qualsevol atac en paracaigudes dels alemanys.

A Croàcia:

Ante Pavelic va acusar als jueus d’estar especulant i va ordenar tancar-los en camps de concentració. Aquell dia es va promulgar una llei que instaurava una xarxa de camps per tot el país.

A Romania:

A la localitat de Iasi, al nord-est del país, com a represàlia per dos atacs aeris soviètics, oficials romanesos amb la intel·ligència alemanya i la participació de la policia local varen dur a terme un pogrom que acabaria amb la vida de com a mínim 4.000 jueus. Tots els jueus de la ciutat varen ser traslladats en dos trens de mercaderia en vagons tancats per transportar-los ben lluny. Quan finalment el tren es va aturar, al cap d’uns dies, 2.713 dels jueus que anaven en aquests dos trens havien mort de set o asfixiats.

A Itàlia:

A Verona, Benito Mussolini va passar revista a una divisió italiana, el CSIR (Corpo Spedizione Italiano Russia) que estava a punt de sortir per combatre amb els alemanys a l’interior de la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Un informe extens de Bletchley Park advertia a la War Office de que els alemanys havien desxifrat certs missatges britànics durant el desastre de Creta, entre els que figuraven alguns que detallaven els moviments d’avions i d’embarcacions.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va reunir-se amb el seu Gabinet i els va dir que havia aprovat ajudar als soviètics per alliberar Europa de Hitler. El President, tal hi com li va escriure a l’almirall William Leahy, estava convençut que els soviètics no tenien pretensions imperialistes.