Dissabte:

En el Reich:

A Iugoslàvia:

Adolf Hitler va marxar de Mönichkirchen, des d’on havia dirigit l’Operació Marita, per recórrer les regions recentment annexionades del nord de Iugoslàvia i la seva ciutat principal, Maribor, rebatejada amb el nom de Marburg. A la nit va tornar a la ciutat austríaca de Graz. Walther Hewel va escriure que Hitler estava molt feliç en aquell moment.  

A Grècia:

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1º i 2º. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac britànic i tallar la retirada dels britànics encara el nord, mentre els sapadors retirarien les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els britànics en el pont de l’istme de Corint.

Sobre les set del matí, els stukas, en dues onades, varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122º Bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Alguns varen morir perquè els Ju-52 volaven massa baix per donar temps a que s’obrís el paracaigudes. D’altres es varen trencar el fèmur. Simultàniament varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles, les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit per què varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això, els alemanys es varen establir a la zona. Els britànics varen patir poques baixes perquè havien sigut informats prèviament d’aquell ataca a l’istme de Corint i s’havien retirat al Peloponès, però els alemanys varen aconseguir tallar la retirada de les rereguardes situades al nord de l’istme.

---

Davant de les costes gregues, 700 supervivents britànics d’una embarcació pel transport de tropes que havia sigut bombardejada pels bombarders en picat alemanys, varen ser atacats quan anaven a bord dels dos destructors que els havien rescatat. 650 d’ells varen morir. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ordenar en el general Gregory Zhukov que organitzés cinc brigades mòbils d’artilleria anticarro i un cos aerotransportat abans de l’1 de juny. 

A la Gran Bretanya:

El Servei d’Informació britànic va saber per Enigma que els alemanys estaven preparant per al 17 de maig una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

Divendres:

La Directiva número 28:

Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador va argumentar la invasió a Creta perquè volia utilitzar l’illa com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre un informe que havien interceptat de Londres a l’agregat militar britànic a Moscou, que deia que s’havia presenciat moviments de trens militars a la línia ferroviària entre Lvóv i Kiev amb carros de combat, equips mecanitzats i tropes.

A Alemanya:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18º Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya era responsable d’un territori que assegurés subministrament d’aliments al seu país.

---

A la nit, els bombarders de la RAF varen atacar la ciutat de Berlín, tot i que només varen llançar dues bombes de 500 quilograms.

A França:

Una embarcació mercantil armada britànica, el Fidelity, va desembarcar a la costa mediterrània francesa, a Étang de Canet, a un polonès, Czeslaw Bitner, i a un enginyer civil maltès, Edward Rizzo, Aromàtic de nom clau, que treballarien dins de la França ocupada per Alemanya. També varen desembarcar aquella nit un metge belga, Albert-Marie Guérisse, que, amb el nom i la graduació de capità de corbeta Patrick O’Leary, va posar en marxa una via d’escapament pels presoners de guerra Aliats que s’anomenaria la Línia de Pat.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos. Al mateix temps, tropes britàniques, australianes i neozelandeses que havien estat defensant les Termòpiles perquè l’evacuació fos possible, varen tenir que retrocedir fins als ports de Megara, a l’oest d’Atenes, i de Rafina i Porto Rafti, a l’est de la capital, on també varen embarcar.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va trucar al novel·lista rus d’origen jueu Ilya Ehrenburg per dir-li que la seva novel·la sobre la caiguda de París del juny de 1940, una caiguda que l’autor va presenciar en primera persona, ja es podia publicar. Stalin anteriorment l’havia censurat.

En els Estats Units:

Després del polèmic discurs de Charles Lindbergh el dia 23, Franklin Delano Roosevelt va acusar públicament a l’aviador de derrotista i de reconciliador. Tres dies més tard, Lindbergh no va tenir més remei de presentar la seva dimissió com a coronel de reserva de l’exèrcit de l’aire nord-americà.

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va regalar en el cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos per ajudar-lo a cobrir les despeses per la construcció d’una nova casa.

A bord del seu tren Amerika, a Mönichkirchen, Hitler va rebre a l’almirall Miklos Horthy, que el va advertir que la invasió a la Gran Bretanya estava plena de perills i li va aconsellar que ataqués a la Unió Soviètica per “les seves riqueses inesgotables”.

A Polònia:

Aquell va ser el primer dia que la Luftwaffe es va desplaçar del Canal de la Mànega cap a Polònia per atacar a la Unió Soviètica. Aquells moviments els varen conèixer els britànics gràcies a haver desxifrat la clau Enigma de la Força Aèria alemanya.

A la Gran Bretanya:

Els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de l‘Operació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

---

Bletchley Park va desxifrar un missatge encriptat alemany que deia que Hermann Göering havia designat a algunes unitats del Fliegerkorps 11º per una missió especial (un atac a Creta).

A Grècia:

Les tropes britàniques es començaven a retirar dins l’Operació Dimoni, que es va prolongar durant sis dies. Durant aquella jornada varen arribar a les costes gregues 7 creuers, 20 destructors, 2 bucs d’assalt i 19 transport de tropes. En total varen ser evacuats 50.732 homes de vuit ports petits. La majoria varen ser transportats a Creta. Per la seva part, els grecs, que ja havien s’havien rendit el dia anterior, varen capitular a Macedònia i a Epir. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i les tropes paracaigudistes varen ocupar les illes de Lemnos, Tasos i Samotracia, mentre que els búlgars, ansiosos per annexionar-se la costa de Tràcia, varen envair Grècia des del nord.

En els Estats Units:

Aquell dia es va instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb bucs de guerra i avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, és a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los en cap cas.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest li va parlar del paper d’Alemanya com a nou dominador d’Europa. Quan Himmler va deixar de parlar, el doctor li va demanar si podia alliberar a uns seus amics holandesos. El líder de les SS li va dir que li entregués la llista amb els seus noms i li va prometre que ho intentaria. Llavors, Himmler li va ordenar que abandonés la seva residència a Holanda perquè la secció local del NSB considerava altament indesitjable la seva presència allí. Kersten li va dir que oficialment vivia a La Haia, i Himmler li va insistir de que tindria que deixar de viure-hi i que hauria de viure a partir d’aquell moment a Berlín. Uns dies més tard, Rudolf Brandt va trucar al doctor per dir-li que els nou holandesos que havia demanat la seva llibertat havien abandonat la presó i ara estaven lliures.

---

El ministre d’Educació de Baviera, Adolf Wagner, va publicar un decret en que ordenava substituir les oracions a les escoles per càntics nazis, així com retirar de les parets de les escoles els crucifixos i les imatges religioses.   

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia sotmetre als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany. Al mateix temps, el rei Jordi II de Grècia va formar un nou Gabinet, però ell es va traslladar a Creta juntament amb la seva família. Tots ells varen pujar a un hidroavió Sunderland. Entre ells hi havia la futura reina espanyola, Sofia de Grècia i de Dinamarca.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

En els Estats Units:

El comitè American First va celebrar el seu primer míting i va aconseguir reunir a més de 30.000 persones. Charles Lindbergh va ser l’orador principal de l’acte i va afirmar que el govern britànic estava tramant una maniobra desesperada per fer-los enviar per segons cop a Europa un cos expedicionari nord-americà condemnat a compartir la seva derrota militar i financera. El famós aviador va acusar a Gran Bretanya d’incitar a les nacions més dèbils perquè es llencessin a una batalla perduda prèviament. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va especificar el que volia que s’entengués per Arma SS. Fins llavors, l’Arma SS havia rebut ordres de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, i ara Himmler es volia fer amb el control de quatre divisions per la futura operació a Orient, l‘Operació Barba-roja. A través d’una directiva de la Prefectura general, va enumerar 179 unitats i serveis dels Escalons de Protecció designant-los oficialment com a parts integrants de l’Arma SS.

A Polònia:

Otto Wächter, en resposta al seu pare sobre les polítiques antisemites, li va assegurar que les mesures sobre els jueus interessaven a la nació.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va enviar una protesta oficial contra el govern alemany per la violació aèria de la frontera en 80 ocasions entre el 27 de març i el 18 d’abril i va proporcionar tots els detalls relatius a cada una d’elles. Tot i això, el govern soviètic els va confirmar que havia donar l’ordre de no atacar als avions alemanys que volessin sobre territori soviètic mentre tals infraccions continuessin sent poc freqüents.

---

A Lituània es va anunciar la formació d’un govern provisional clandestí al voltant del líder Kazys Skirpa.

A Palestina:

El rei Pere II de Iugoslàvia i el govern iugoslau varen arribar a Jerusalem després de fugir del seu país ocupat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ordenar que els jueus de Berlín portessin una senyal distintiva perquè, en les seves paraules, no volia que es barregessin entre el poble.

A la Gran Bretanya: 

Al matí, 700 bombarders de la Luftwaffe varen llançar milers de bombes incendiàries contra la ciutat de Londres. Winston Churchill estava aquell matí a la mansió de Ditchley Park, a Oxfordshire, i no va poder evitar emocionar-se.

---

Després de saber per Enigma que Erwin Rommel rebria reforços d’una divisió blindada a Líbia, Churchill i els seus caps dels Estats Majors varen acceptar enviar més carros de combat a Egipte. Era l’Operació Tigre.

En l’Operació Marita:

A Grècia:

16 divisions gregues es varen rendir al 12º Exèrcit alemany en el quarter general de Larisa, a Ioannina. L’ambaixador britànic Wilson va confirmar aquesta decisió en el seu Govern a través d’Ultra. Després de saber la notícia, les tropes italianes varen creuar la frontera grega.

A la Unió Soviètica:

Winston Churchill va transmetre un missatge personal al dictador Iosif Stalin, inspirat pel missatge de l’ambaixador Stafford Cripps del 24 de març i alguns indicis d’Ultra, per avisar-lo d’un atac alemany contra el seu país. Stalin i els seus homes no varen fer cas al missatge del primer ministre.

Diumenge:

L’aniversari de Hitler:

A Àustria:

Adolf Hitler va celebrar el seu 52è aniversari en el seu quarter general improvisat, en el seu tren especial, l’Amerika, que estava estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz. Allí, Hermann Göering va fer un elogi públic a la figura de Hitler, descrivint-lo com un superhome, un Déu, que havia aixecat Alemanya. Després, el dictador va encaixar la mà a cada un dels caps militars de les forces armades i, a continuació, varen escoltar un concert davant del tren.

A Alemanya:

A causa de la guerra es va ordenar fer unes celebracions simples, però, tot i aquesta ordre, a la Baixa Baviera i a l’Alt Palatinat es varen reunir una gran multitud de gent en els salons reservats per les grans cerimònies de tal manera que la policia va tenir que tancar aquests espais. Els nens que presentaven jurament a les Deutsches Jungvolk i a les Deutsche Jungmädelschaft tenien que pronunciar un discurs pràcticament religiós:

Tu, Führer, ets el nostre cap! En el teu nom ens aixecarem. El Reich és l’objectiu de la nostra lluita. És el principi i el fi. 

---

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va assegurar que no necessitaven saber el que Hitler volia fer, ja que creien en ell. Però Goebbels aquell dia es va enfurismar després de que la selecció nacional de futbol perdés un partit contra la selecció suïssa. El ministre va enviar un telegrama a Hans Tschammer, president de la Comissió Alemanya per l’Exercici Físic, per ordenar-li que a partir d’ara quedava prohibit organitzar espectacles esportius en els que no es tingués la certesa de que es guanyaria.

A Espanya:

A Barcelona, el partit nazi va celebrar en el Cinema Coliseum un acte en honor a Hitler.

En el Reich:

A Àustria:

Hitler va nomenar a Alfred Rosenberg delegat per l’Administració Central de les Qüestions Relatives a l’Espai d’Europa Oriental. Hans-Heinrich Lammers va trucar d’immediat a Rosenberg per comunicar-li la notícia.

A França:

Un soldat alemany, el caporal Rohland, va rebre un tret i va resultar ferit de mort en una estació de metro de París. En represàlia, el governador Otto von Stülpnagel va ordenar l’execució de 22 ostatges civils. La seva mort es va anunciar en uns cartells vermells especials que es varen penjar per tota la capital francesa.

A Iugoslàvia:

A la ciutat sèrbia de Pancevo, propera a Belgrad, va morir assassinat un soldat de la divisió de les SS Das Reich i un altre va ser greument ferit en una emboscada. Com a venjança es varen arrestar a un centenar d’habitants i varen ser duts en un judici militar, que en va condemnar a 36 d’ells a mort. 18 varen ser afusellats per un escamot del regiment d’infanteria Grossdeutschland i els altres 18 varen ser penjats en el cementiri de la ciutat.

A Grècia:

Els britànics no varen poder mantenir més la seva posició a Termópiles, ja que les divisions gregues s’estaven desintegrant. Per altra banda, el OKW va decidir ocupar el Peloponès mitjançant una operació sota el nom clau Hanníbal. La varen dur a terme el 2º Regiment de paracaigudistes, estacionat a Ploydiv, Bulgària, que esperava ocupar l’illa de Lemnos. Davant una imminent derrota, el general Tsolákoglou, per iniciativa pròpia, va sol·licitar l’armistici en els alemanys.

En la Batalla d’Anglaterra:

Com el dia anterior, la Luftwaffe va tornar atacar Londres.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Al vespre, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs per la ràdio per felicitar a Adolf Hitler pel seu aniversari. El ministre, en el discurs, va dir que els britànics sembraven la desconfiança en el seu Exèrcit.

A Àustria:

Al matí, Hans-Heinrich Lammers es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar del futur càrrec d‘Alfred Rosenberg a l’Est. El cap de les SS li va dir que Hermann Göering faria tot el treball, que ell tindria llibertat en el poder executiu i que Rosenberg els assessoraria. Quan Lammers li va comunicar a Rosenberg les paraules que havia dit Himmler no li va fer gens de gràcia.

A Polònia:

Davant la falta d’aliments, els alemanys varen aprovar un decret per reorganitzar l’administració alemanya del gueto de Varsòvia. El governador del districte, Ludwig Fischer, va nomenar al jove advocat Heinz Auerswald comissari pel “districte” jueu de Varsòvia i va crear una Trasnferstelle per supervisar les relacions econòmiques de gueto amb l’exterior com institució independent sota la direcció del banquer Max Bischoff.

Precisament, el Consell Jueu del gueto de Varsòvia va començar aquest dia fins el 21 a arrestar a compatriotes jueus per entregar-los als alemanys. En total n’havien de detenir a 45.000 persones per ser enviats als camps de treball. En un principi el Consell va demanar a la població que es presentés voluntària per anar a aquests camps de treball, però com que només es varen presentar ni la meitat dels que es necessitaven el Consell va recórrer a la Policia jueva. Els que tenien suficients diners subornaven als policies o els metges que certificaven certa malaltia per no ser seleccionats. A la nit, els policies, enlloc de buscar a persones per entregar-les als alemanys, es varen dedicar a exigir suborns. Aquestes batudes varen paralitzar completament la vida del gueto i va dur a una indignació general cap als membres del Consell. Al final, molts policies es varen presentar davant del Consell per anunciar-los que no volien que els utilitzessin més per aquests “treballs”.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del mariscal Wilhelm List varen ocupar l’illa de Samotràcia. Els britànics es varen veure obligats a retrocedir fins els ports del sud del país, com Nauplia, Kalamata i Monemvasi per preparar-se per embarcar cap a Creta.

En la batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va tornar a atacar Londres.

A Líbia:

Els alemanys varen rebutjar una força britànica nombrosa que havia desembarcat a Bardiyah per intentar alliberar els soldats canadencs envoltats a Tobruk.

En els Estats Units:

Dos sacerdots nord-americans, el bisbe James E. Walsh i el pare James M. Drought, de la Missió Estrangera de la Societat Catòlica Nord-americana a Maryknoll, que els últims dies s’havien posat en contacte amb uns amics poderosos japonesos, entre ells el coronel Hideo Iwakuro i el ministre Yosuké Matsuoka, varen presentar-li a Cordell Hull una proposta de pau privada de pau. En aquesta proposta es demanava que Japó només prengués mesures pacífiques al Pacífic i que no entrés a la guerra del costat dels alemanys, excepte que Estats Units fes un “atac agressiu”. A canvi, els nord-americans haurien d’acabar amb totes les restriccions al comerç, aconseguir que Chiang Kai-Shek acceptés els termes de pau proposats pel govern japonès i acabar amb l’ajuda nord-americana a la Xina si Chiang es negava a reconèixer un govern titella japonès a Manxúria. A més, els nord-americans haurien d’oferir assistència a Japó per l’eliminació de Hong Kong i Singapur.

Hull va reescriure l’esborrany i va demanar en els japonesos si estarien disposats a presentar aquest text corregit com un primer esborrany oficial japonès. Però aquesta proposta no va tirar mai endavant.

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

A Mönichkirchen, en el tren Amerika, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar sobre la qüestió jueva i els seus propòsits d’exterminar-los abans del final de la guerra. Però Hitler hi veia una dificultat, els nord-americans, perquè per ell els Estats Units estaven controlats pels jueus i, tot i que encara no els hi havien declarat la guerra, donaven tot el suport a la Gran Bretanya del primer ministre Winston Churchill. Hitler volia conservar la pau amb els Estats Units, tot i que odiava al seu sistema capitalista i el seu president Franklin D. Roosevelt, però volia arribar a un acord amb els nord-americans i, a canvi, ell només volia l’entrega de tots els jueus que estaven vivint als Estats Units. Hitler sabia que no podia declarar la guerra als Estats Units perquè creia que era impossible guanyar-los per la seva capacitat de reacció i la seva grandesa. El que haurien arribat a un acord per no tirar endavant el pla per deportar els holandesos cap a l’Est. El metge Felix Kersten, sembla ser, hauria pressionat al seu pacient perquè desistís d’aquesta idea. Després de l’entrevista amb el cap de les SS, Hitler va emetre un comunicat al poble alemany demanant-los que fossin solidaris amb la Creu Roja donant donatius als soldats ferits i als malalts que estaven a la guerra.

Després, Hitler va analitzar amb l’arquitecte Albert Speer els terminis per finalitzar la construcció dels nous edificis públics proposats pel centre de Berlín.

---

El ministre Hermann Göering va ordenar reedificar el principal teatre d’òpera de Berlín, la Staatsoper de l’avinguda Unter den Linden, que havia quedat destruïda pels atacs de l’aviació britànica.

---

Alemanya i la Unió Soviètica varen firmar un Protocol Econòmic d’Observança de l’Acord entre els dos països del 11 de febrer de 1940.

---

Hans-Heinrich Lammers i Alfred Rosenberg es varen reunir per parlar del futur càrrec del Reichsleiter a l’Est. Lammers li va ensenyar els dos esborranys que havia redactat en el que proposava que Rosenberg tingués un Ministeri. Després li va parlar de l’entrevista que acaba de tenir Hitler amb Himmler i li va proposar que tingués una entrevista amb el cap de les SS perquè a l’Est no es trepitgessin el nou Ministeri de Rosenberg i les SS. Rosenberg li va contestar que primer parlés ell amb Himmler perquè no hi hagués cap dubte sobre la voluntat de Hitler d’encarregar-li en ell la direcció política central.

A Grècia:

El primer ministre grec Alexandros Korizis no va acceptar la rendició incondicional de Grècia i es va suïcidar després de que el rei Jordi II li negués el permís per renunciar. Korizis no va aguantar més la crítica de la població grega cap a ell per tal i com gestionava la rendició i per la ineficient ajuda britànica. Després de que el rei li negués la renuncia, el primer ministre li va besar la mà i es va disparar un tret. Sense el primer ministre, alguns ministres grecs varen començar a parlar de rendició.

---

Els soldats alemanys ja havien ocupat la ciutat de Larisa i varen travessar les últimes defenses de la línia Aliakmon, defensada per tropes neozelandeses, i només era qüestió de dies que Grècia acabés en mans alemanyes.

A la Unió Soviètica:

Preveient del risc real de ser atacats pels alemanys, els serveis d’intel·ligència soviètics es varen començar a moure. El GRU i el NKVD varen donar l’alerta a totes les seves xarxes a Europa i varen reforçar les seves delegacions a Suïssa i a Berlín. Iosif Stalin va aprovar una altra directriu de l’Estat Major General soviètic, amb la qual incrementava considerablement la quantitat de tropes assignada a la defensa frontera soviètica.

A Iraq:

La 20º Brigada d’infanteria índia va desembarcar a Basora, en el Golf Pèrsic per enfrontar-se al govern del general Rashid Ali.

Dijous:

Acaba l’ofensiva contra Iugoslàvia:

Adolf Hitler va decidir eliminar el que quedava de la resistència iugoslava en un brutal atac i, a les nou del matí, els representants del govern iugoslau varen capitular davant del comandant Maximilian von Weichs a Belgrad i es va firmar oficialment l’armistici davant del mariscal Wilhelm List en representació de Hitler i d’acord amb les directrius del OKW. D’immediat, l’exèrcit iugoslau va tirar les armes. Els últims efectius de l’exèrcit iugoslau, 28 divisions, es varen rendir a Sarajevo. La campanya va costar en els alemanys només 151 morts, 391 ferits i 15 desapareguts. El territori iugoslau que no es va quedar en mans alemanys es va repartir entre Itàlia, Hongria i Bulgària. El govern i el rei Pere II varen volar cap a Grècia amb avions britànics per exiliar-se i 334.000 soldats iugoslaus varen ser fets presoners pels alemanys i els italians. Tot i això varen sortir d’immediat guerrillers per resistir l’ocupació alemanya.

Quan Hitler va saber que s’havia firmat la rendició va celebrar la seva victòria en els Balcans amb un concert a l’aire lliure en el seu improvisat quarter general en el seu tren, l’Amerika, estacionat en el peu dels Alps, en un tram de via única de la línia entre Viena i Graz, en una zona boscosa propera al poble de Mönichkirchen. Ara que Hitler havia eliminat la resistència iugoslava, ho havia fet en menys d’una setmana, el seu principal objectiu era eliminar Londres i va ordenar que es preparés un atac contra la capital britànica, cosa que es va fer aquell dia, igual que el dia següent. La ciutat britànica també va ser atacada el 19 i el 20 d’abril de 1941.

Com a conseqüència de la victòria alemanya es va aprovar un decret que proclamava que tot aquell que s’hagués trobat culpable d’haver ofès l’honor de la nació croata, ja fos en el passat, el present o el futur, hauria comès un delicte d’alta traïció i s’hauria d’aplicar la pena capital. 

En el Reich:

A Alemanya:

El secretari d’Estat Franz Schlegelberger va enviar una carta a Hans Heinrich Lammers per dir-li que la situació especial creada en les regions ocupades de l’est portaven també unes mesures especials contra els jueus i els polonesos. Schlegelberger li va explicar que Rudolf Hess havia elaborat un projecte llei sobre el tracte que havien de tenir els polonesos i els jueus, i li va comentar que en el projecte es deia que havien de ser objecte d’un sever càstig tots els qui ataquessin als interessos alemanys i que s’havien de castigar durament als delinqüents de les zones orientals conquerides. El secretari afirmava que Hess havia dit que els polonesos eren menys sensibles a l’empresonament ordinari i per aquest punt els presoners serien allotjats en camps fora de les presons i sotmesos als treballs més durs. Schlegelberger, però, li va comentar en la carta que estava en desacord amb aquests càstigs, ja que no anaven en consonància amb la cultura alemanya.

A Bèlgica:

Després del pogrom del dia 14, aquell dia va tenir lloc un segon pogrom contra la comunitat jueva belga. 

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va declarar que en aquell temps tant complicat el que més importava era mantenir al més alt nivell la política i l’actitud britànica i tenir l’honor com a guia. 

Al nord de l’Àfrica:

Un dels millors comandants britànics, Richard O’Connor, va ser capturat al desert quan es va trobar a un grup de soldats alemanys i va ser retingut a Itàlia.

A la Unió Soviètica:

Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis alemany a Moscou, va informar al seu govern de que els soviètics havien acceptat, després d’un mes de discussions, les propostes alemanyes sobre la frontera comuna entre els dos països entre el riu Igorka i el mar Bàltic. Von Tippelskirch va confessar que l’actitud conciliadora del govern soviètic l’hi havia semblat extremadament singular.