16 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Segons Felix Kersten, que segons ell coneixia des de l’1 de març un pla per deportar a tots els holandesos cap a l’Est, va convèncer a Heinrich Himmler perquè parlés amb Adolf Hitler i posposés aquest pla fins després de la guerra. Alguns historiadors, com Louis de Jong, qüestionen que existís tal pla i que el doctor hi intervingués.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar la ciutat de Londres en un devastador atac. En total varen morir 2.300 persones, entre elles més de 40 soldats, mariners i aviadors canadencs que estaven de permís a la capital.

A Grècia:

Davant la delicada situació i la impossibilitat de defensar-se dels alemanys, el general Alexandros Papagos va demanar-li a l’ambaixador Wilson que retirés els soldats britànics de Grècia per evitar la devastació del país.

A la Unió Soviètica:

Werner von Tippelskirch, l’encarregat de negocis alemany a Moscou, va informar en el seu govern de que la demostració públic de Iosif Stalin del 13 d’abril testimoniava la seva amistat cap a Alemanya.

15 d’abril de 1941

Dimarts:

A Iugoslàvia:

Les tropes alemanyes van ocupar la ciutat de Sarajevo.

A la Unió Soviètica:

Un avió de reconeixement alemany Ju-86 O es va veure obligat a fer un aterratge d’emergència a la ciutat ucraïnesa de Kovno i un altre va tenir que aterrar pel mal temps a prop de Vinnitsa. En el seu interior hi havia càmeres, un mapa topogràfic de la zona i carretes de fotografies que havien tirat del terreny occidental soviètic. Els soviètics no varen ni protestar davant d’aquell afer, que era una clara violació del territori soviètic.

A Egipte:

Els britànics varen començar una contraofensiva.

14 d’abril de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Bèlgica:

Prop de 200 belgues d’unitats paramilitars com la VNV (Vlaams Nationaal Verbond) i la Volksverwering, varen cremar dues sinagogues a Anvers i després la casa del rabí principal. Els alemanys varen impedir que la brigada de bombers i la policia belga actués per apagar el foc i detenir als culpables. Els atacants acabaven de veure la pel·lícula antisemita Der ewige Jude (El jueu etern). Aquest va ser el primer pogrom que patirien els jueus belgues. 

A Hongria:

A la zona iugoslava que havia quedat sota control hongarès, destacaments armats d’hongaresos varen detenir a 500 jueus i serbis i els varen matar a trets o a baionetades. 

A Líbia:

La 21º Divisió Panzer del comandant Erwin Rommel, que havia arribat el dia anterior a Tobruk després de travessar el desert via Mechili, va decidir aïllar la 7º Divisió australiana del general de divisió J.D. Lavarack a Tobruk. A més a més, l’Afrikakorps va arribar a la frontera egípcia.

A Egipte:

La ciutat de El Caire es va començar a preparar per rebre els soldats britànics que estaven lluitant a Grècia

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va aprovar la directriu sorgida de l’Estat Major General soviètic, segons la qual els emplaçaments d’artilleria de les zones fortificades havien de muntar-se de seguida en emplaçaments de combat i els districtes militars en els quals estaven situats havien d’estar preparats per combatre. En total, la nova directriu era aplicable a 2.300 emplaçaments d’artilleria importants, però l’escassetat de material era tan important que menys de 1.000 es varen finalitzar o equipar abans de la tercera setmana de juny. 

13 d’abril de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre tres bones notícies per als seus interessos en el seu quarter general: la primera era que la Wehrmacht havia entrat a la ciutat de Belgrad, tot i que l’havien deixat en ruïnes, la segona era que la 21º Divisió Panzer del general Erwin Rommel tenia en el seu abast, després de travessar el desert via Mechili, la ciutat de Tobruk, a Líbia, defensada per la 7º Divisió australiana, i la tercera notícia era que els britànics havien sigut humiliats a Grècia i que s’estaven retirant. Joachim von Ribbentrop va enviar un missatge a Zagreb, on els va prometre en el nou govern que intentaria reconèixer un Estat croata independent sota el control d’Ante Pavelic.

A Polònia:

A Varsòvia, les autoritats alemanyes varen agafar a la gent que trobaven pel carrer perquè realitzessin treballs forçats. Algunes d’aquestes persones es varen inclús oferir per fer aquestes “feines” per tal de cobrar 3,20 zlotys al dia. 

En l’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

Els alemanys, juntament amb els hongaresos, varen entrar a Belgrad. Segons una versió, el primer civil iugoslau que va morir a sang freda a la capital va ser un sastre jueu que, mentre les tropes alemanyes passaven pel seu costat, els va escopir i els va cridar:

Tots vosaltres morireu!

A la Unió Soviètica:

A Moscou, de manera secreta, la Unió Soviètica i Japó varen firmar un pacte de no agressió de cinc anys de duració per protegir els dos països d’una guerra en dos fronts. A part, Japó es comprometia a no envair Mongòlia. A partir d’aquell dia els japonesos van començar a planejar l’atac de Pearl Harbor i l’exèrcit soviètic va traslladar unitats de Sibèria per reforçar les seves defenses, que es preparaven per fer front a qualsevol atac alemany, tot i que Iosif Stalin no es creia que poguessin ser atacats pels alemanys. En la cerimònia d’acomiadament del ministre d’Afers Exteriors japonès, Yosuké Matsuoka, a l’estació de Kazan, Stalin el va abraçar i li va dir que havien de continuar sent amics i que havia de fer tots els possibles per complir-ho. Els soviètics volien com fos evitar una guerra entre les dues nacions. Stalin, en veure a l’agregat militar alemany en funcions, el coronel Hans Krebs, li va dir de forma desafiant perquè tothom el sentís que seguirien sent amics dels alemanys en qualsevol cas. 

Més tard, Werner von der Schulenburg va informar en el seu govern de l’afecte que havien mostrat els soviètics cap al ministre japonès i va afirmar que Stalin l’hi havia dit que Alemanya i la Unió Soviètica havien de continuar sent països amics i que ell (l’ambaixador) havia de fer tot el que pogués per aconseguir-ho.

12 d’abril de 1941

Dissabte:

En l’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

Les forces alemanyes varen començar una ofensiva que els va fer arribar a la ciutat de Belgrad, que poc després van ocupar. Per perpetrar la victòria, soldats del Das Reich varen hissar l’esvàstica sobre l’Ambaixada alemanya i amb la ciutat fumejant.


Adolf Hitler va escriure una directiva secreta sobre el repartiment del territori iugoslau entre Alemanya, Itàlia, Hongria i Bulgària, i va constituir Croàcia com un Estat titella autònom.

A Grècia:

Les tropes australianes es varen rendir davant la superioritat de la potència de foc dels alemanys, que avançaven sobre la línia Aliakmon. Al mateix temps, els grecs varen intentar retrocedir de la vall d’Aliakmon, però varen ser interceptats i obligats a rendir-se.

A Líbia:

L’Afrikakorps del general Erwin Rommel va reconquerir la regió Cirenaica i la ciutat de Bàrdia, i varen envoltar els australians a Tobruk, convertida en fortalesa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill es trobava a Bristol amb l’ambaixador nord-americà, Gilbert Winant, per visitar el centre de la ciutat, atacat el dia anterior.

11 d’abril de 1941

Divendres:

En l’Operació Marita:

A Grècia:

Els alemanys varen començar a perseguir els jueus sefardites de Salònica. Al mateix temps, Hongria va entrar a Grècia al costat de l’Eix i varen avançar cap a la ciutat més important de la província iugoslava de Backa, Novi Sad.

A Iugoslàvia:

Els italians varen entrar a la capital eslovena, Liubliana.

A la Gran Bretanya:

A la nit, bombarders alemanys varen atacar el centre de Brístol.

A Líbia:

Les tropes de l’Erwin Rommel varen aïllar Tobruk, defensada pels australians.

10 d’abril de 1941

Dijous:

En l’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

En el nord, la Wehrmacht, amb l’ajuda de tropes croates, va ocupar la ciutat de Zagreb i la població els va rebre amb eufòria. Més tard, els alemanys varen declarar Croàcia com un Estat independent sota la direcció del partit feixista Ústaixa del polític Ante Pavelic, que estava exiliat a Itàlia. Pavelic va ser en tot moment fidel a les ordres d’Alemanya. A partir d’aquell moment el règim nazi i la Itàlia feixista es varen repartir el país: els italians varen tenir el control militar de la part occidental (tot i la debilitat econòmica d’Itàlia) i els alemanys varen tenir el control de la part oriental. Adolf Hitler va voler dividir Croàcia en dues nacions independents: la Croàcia catòlica per una banda i la Sèrbia ortodoxa per una altra. La majoria dels jueus de Croàcia varen ser empresonats en camps de concentració i torturats fins a la mort.

A Grècia:

El Cos Expedicionari britànic va començar a retirar-se del front de Salònica, que havia caigut el dia anterior. Al mateix temps, els alemanys varen ocupar Florina, des d’on avançarien per la rereguarda de les línies gregues que contenien als italians a Albània

En el bàndol alemany:

A la tarda, des de Berlín, Hitler es va dirigir al seu improvisat quarter general de campanya. L’havia establert en el seu tren especial, l’Amerika, que va quedar estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en un tram de via única de la línia Viena-Graz, en una zona boscosa propera a Mönichkirchen. El comandament d’operacions de la Wehrmacht i els assessors més propers a Hitler s’allotjaven a una posada propera. Hitler va estar 15 dies en aquest quarter general, aïllat i fortament custodiat.

En el Reich:

A Alemanya:

Abans de marxar de la capital, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. Segons el ministre, Hitler estava radiant d’alegria. El dictador també es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va comunicar que havia parlat amb Hans-Heinrich Lammers sobra la forma que ell, Rosenberg, ocuparia un nou càrrec a l’Est. Hitler també estava d’acord amb la seva memòria N2 que havia escrit el dia 4 i li va dir que Wilhelm Keitel en sabia de la seva existència, tot i que encara no se l’havia llegit. En preguntar-li Rosenberg si políticament parlant s’havia format una idea de la futura estructura de l’Est, Hitler li va respondre que no. El Reichsleiter li va recomanar que aclarís amb Hermann Göering algunes coses fonamentals i Hitler li va dir que els fets dels Balcans havien endarrerit els “reptes a l’Est”, tot i que li va assegurar que en els pròxims cinc dies tindrien sort i acabaria la batalla pels Balcans. En acabar l’entrevista, Hitler el va convidar a que també anés al nou quarter general, invitació que Rosenberg va acceptar perquè s’havia de dirigir a Mondsee, a prop dels Alps.  


Amb l’objectiu d’iniciar aviat l’Operació Barba-roja, Goebbels li va demanar a Taubert, un alt funcionari del Ministeri de Propaganda, que tornés a activar en secret l’Antikomintern. Per complir els desitjos del seu cap, Taubert va crear un departament que tenia la missió de preparar emissions de ràdio en les llengües més importants de l’Europa oriental, així com el treball de les emissores clandestines.

A Polònia:

Preparant també l’Operació Barba-roja, a partir d’aquell dia varen arribar a Varsòvia soldats alemanys que es dirigien cap a la frontera soviètica. 

A Líbia:

A primera hora, la 21º Divisió Panzer d‘Erwin Rommel va arribar a Via Balbia i intentava avançar a través del desert via Mechili fins a Tobruk, però quan varen arribar a la ciutat libanesa es varen trobar amb una resistència aferrissada per part de la 7º Divisió australiana, un total de 24.000 homes, que va aguantar la ciutat uns quants dies. Quan la 15º Panzerdivisionen de Von Prittwitz va començar a arribar a Mechili, Rommel va insistir d’immediat en que, juntament amb les avantguardes de les divisions italianes Bréscia i Ariete, llancessin una sèrie d’atacs contra el perímetre de Tobruk.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va publicar un decret que creava un servei logístic a part per la Força Aèria Roja i establia zones per bases aèries i batallons pel servei de terra. A més, es varen formar cossos especials de caces per reforçar les defenses antiaèries a Moscou i a Leningrad

A l’Atlàntic: 

A la nit, bombarders britànics varen atacar el cuirassat alemany Gneisenau, que s’havia de reunir amb el Bismarck a l’Atlàntic Central.


El destructor nord-americà Niblack va llançar càrregues de profunditat contra un U-Boot que havia enfonsat un carregador danès. Aquest va ser el primer atac d’Estats Units contra els alemanys. Erich Raeder va ser informat a l’acte sobre aquest atac. 

A Groenlàndia:

Els Estats Units varen començar a ocupar Groenlàndia per evitar que la colònia danesa caigués en mans alemanyes. Diversos punts d’observació meteorològica, molt importants per la Gran Bretanya, es varen situar a Groenlàndia. El president Franklin Delano Roosevelt va estendre fins a una distància de les costes d’Islàndia el patrullatge destinat a fer respectar la neutralitat nord-americana, i va incloure dins del patrullar les Illes Açores.

9 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar amb bombes explosives i incendiàries el centre de la ciutat de Berlín, destruint l’Òpera de la ciutat i diversos edificis públics. En observar que l’atac era bastant potent, Adolf Hitler, que es va quedar pràcticament tota la nit en un refugi antiaeri, va veure que si es quedava a la ciutat podria resultar perillós i va decidir abandonar-la. El dictador va fugir l’endemà amb el seu tren, l’Amerika, que li faria de quarter general improvisat. El tren va quedar estacionat a l’entrada d’un túnel, al peu dels Alps, en tram de via única entre Viena i Graz, en una zona boscosa propera a Mönichkirchen.

A Polònia:

El governador de Czestochowa, Richard Wendler, va ordenar habilitar un gueto a la ciutat. 

En l’Operació Marita:

A Grècia:

Els alemanys varen entrar a Salònica, on hi vivien en aquells moments 56.000 jueus, que eren aproximadament un quarta part de la població. El comandant grec de la regió, el general Bakopoulos, va rebre ordres del comandant suprem grec d’entregar als seus 70.000 soldats. 

A Iugoslàvia: 

Les unitats del comandant Paul von Kleist varen gaudir de llibertat per operar i es varen dirigir cap a la ciutat de Nis i més enllà. Al mateix temps, en el sector septentrional de la frontera grega, una patrulla de l’exèrcit britànic va travessar la frontera a prop de Monastir. Allí es varen trobar amb uns grups de soldats iugoslaus que creuaven a poc a poc la frontera i entraven a Grècia. En tornar, la patrulla va informar que tota resistència iugoslava en el sud havia acabat. La neu que queia a les muntanyes i la pluja en les valls varen impedir qualsevol reconeixement aeri. 

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va explicar que construïen vaixells mercantils cada vegada més grans i va assegurar que havien posat tota l’energia i tots els mitjans per guanyar la Batalla de l’Atlàntic i que perseguirien a Hitler allà a on anés.

A Noruega:

Feia un any de la invasió alemanya i a Oslo hi va haver manifestacions silencioses en els carrers, les escoles i els llocs de treball. 

8 d’abril de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb Alfred Rosenberg i li va comunicar que la seva memòria N2 que l’hi havia entregat el dia anterior, no era suficientment dura. El dictador també li va dir que volia reunir-se amb ell i amb Hans-Heinrich Lammers, amb qui s’havia de reunir l’endemà, en privat per discutir punt per punt com formular el primer nomenament.

En l’Operació Marita:

Els soldats alemanys, búlgars i italians varen continuar amb la invasió a Grècia i a Iugoslàvia, i aquell dia varen començar els principals atacs per terra. Les tropes de terra alemanyes varen ocupar Salònica i el 1º Grup blindat es va llançar contra Belgrad, que va tornar a ser bombardejada per la Luftwaffe.

A la Gran Bretanya:

Bombarders alemanys varen tornar a atacar les fàbriques d’avions en els voltants de Coventry i varen causar danys considerables en tres d’elles.

A Líbia:

Archibald Wavell va fer un perillós vol des d’Egipte a Tobruk per sol·licitar en els caps australians, Lavarack, el comandant de totes les forces de Cirenaica, i Morshead, comandant de la ciutat i les seves defenses, que aguantessin els atacs de les forces de l’Eix. En total els va demanar vuit setmanes de resistència, el temps que creia suficient per poder aconseguir els reforços que aturessin els alemanys. Però en aquells moments, Erwin Rommel ja havia decidit que les seves forces es reunissin a Mechili.

A Etiòpia:

Una força combinada de soldats indis i de la França Lliure varen alliberar dels italians el port de Masawa.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va aprovar una directriu de l’Estat Major General soviètic dirigida al Districte Militar Especial de l’Oest i al de Kiev, pel qual ordenava el manteniment de les zones fortificades frontereres. Les millores necessàries tenien que començar abans de l’1 de maig.


El ministre japonès Yosuké Matsuoka, que es trobava de visita a Moscou, li va confessar a l’ambaixador nord-americà, Laurence Steinhardt, que tant Hitler com Joachim von Ribbentrop l’havien instat a “fer-se amic de la Unió Soviètica“.

En el Mar Roig:

El comandant de la flota italiana en el mar Roig es va rendir al coronel de la França Lliure, Monclar, amb 3.500 homes.

7 d’abril de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich varen arribar els primers informes del Front Sud-Oriental. Adolf Hitler, davant dels seus convidats, entre ells Alfred Rosenberg, va lamentar tenir-se que enfrontar als grecs i va parlar de la seva admiració cap a la vella Roma. El dictador també els va parlar d’una nova èpica, lliure i de gran cultura. Després de dinar, Rosenberg li va entregar la seva memòria número 2 que havia escrit el 4 d’abril sobre la qüestió de l’Est.

A Egipte:

Els britànics varen deixar oberta la porta d’Egipte, i les tropes de l’Eix varen poder entrar al país des de Líbia.

A Líbia:

Erwin Rommel va conquerir Derna i a la nit, juntament amb els italians, va arribar a Mechilli. En el seu avanç cap a Tobruk varen capturar als generals britànics Philip Neame i Richard O’Connor.