Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Franz Halder va explicar a les tropes que es trobaven a l’Est els plans d‘Adolf Hitler en la prevista invasió a la Unió Soviètica. El general els va dir, i els va instal·lar la idea, de que seria una guerra ideològica i de que el seu enemic havia de ser massacrat i eliminat.

---

Hermann Göering es va agafar un permís durant uns quants dies per descansar. L’11 de maig va tenir que interrompre el permís.

---

Alfred Rosenberg va enviar una carta a Heinrich Himmler per intentar delimitar les competències de cadascun a l’Est.

A Polònia:

En els camps de treball forçats dels voltant de Varsòvia si van registrar només aquell dia 91 casos de morts. La majoria jueus.

A la Gran Bretanya:

Els britànics tenien en el seu poder els plans detallats de l’operació alemanya per envair l’illa de Creta. A les 23:40 la informació va arribar als comandants Archibald Wavell i Bernard Freyberg, els comandants al càrrec de la defensa de l’illa. Al mateix temps, igual que el dia anterior, la Cambra dels Comuns va debatre en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ocupar el càrrec del ministre Viatxeslav Mólotov com a primer ministre soviètic o la Presidència del Consell de Comissari del Poble. Mólotov va retenir el seu càrrec de comissari del poble pels Afers Exteriors. L’ambaixador alemany a Moscou, Werner von Schulenburg, va informar a Berlín de la importància d’aquell fet i creia, segons ell, que aquest canvi es devia a la magnitud de la rapidesa dels èxits militars alemanys en l’Operació Marita i que s’havien adonat de que era necessari deixar de banda l’anterior diplomàcia, que havia provocat un distanciament d’Alemanya.

En el Mediterrani:

Els britànics varen posar en marxa una segona Operació Tigre. Un comboi de 13 embarcacions mercantils ràpides varen passar per Gibraltar camí a Egipte. Set d’elles portaven provisions i gasolina a Malta i varen arribar-hi sense incidents. En les bodegues de càrrega dels altres cinc hi havia 295 carros de combat i 50 caces. Durant el viatge només un dels cinc va ser enfonsat, però els altres quatre, amb 238 carros i 43 caces, varen arribar a Egipte sense contratemps.

A Iraq:

A Habbaniya, on es produïen durs combats, una precària ofensiva de la guarnició de base iraquiana, amb el suport d’alguns blindats i canons de la Primera Guerra Mundial que estaven d’adornament a la porta d’entrada, va tenir un sorprenent èxit. Els iraquians es varen veure obligats a abandonar les seves posicions i, en retirada, es varen trobar a la carretera de Fallujha amb la columna que arribava per reforçar-los.

A Japó:

El ministre Yosuké Matsuoka, que acabava de firmar a Moscou un pacte de no agressió amb la Unió Soviètica, li va assegurar a l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, que el pacte no anul·lava la Triple Aliança i li va confirmar que Japó no es mantindria neutral en cas d’una guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es trobava a Gotenhafen per veure el nou cuirassat alemany anomenat Bismarck, que estava a punt de sortir al mar. En companyia de l’almirall Günther Lutjens i del capità de l’embarcació Hans Lindemann, el líder alemany va passar revista sobre la coberta del cuirassat.

A Alemanya:

A Berlín, el ministre Hermann Göering va visitar amb l’arquitecte Albert Speer les maquetes que havia dissenyat Speer per Hitler de la nova Berlín, Germània, en un edifici de la Pariser Platz. Göering es va mirar totes les maquetes i estava entusiasmat pel treball de Speer i li va comentar que li havia explicat a Hitler que tenia clar que ell, Speer, era la segona persona més important del Reich i que era l’arquitecte més gran que havia vist mai.

---

El coronel Hans Krebs va tornar a Berlín després del seu viatge a Moscou. Krebs li va explicar més tard a Hitler que la Unió Soviètica faria els impossibles per evitar la guerra. Llavors va ser quan Hitler va creure que els soviètics estaven acabats, ja que pensava que no tenien suficient capacitat militar per lluitar contra Alemanya. Franz Halder, que es va reunir amb Krebs, va anotar en el seu Diari que el cos d’oficials soviètics estava causant molt mala impressió, molt pitjor que el 1933 (abans de les purgues), i va assegurar que necessitarien com a mínim 20 anys per tornar a tenir un nivell acceptable.

---

Tot i que tothom pensava que agafarien els soviètics desprevinguts, el dictador romanès Ion Antonescu va informar aquell dia a Berlín del desplaçament de tropes soviètiques cap a l’Oest, des de Sibèria, i de la concentració de forces el voltant de Kiev i d’Odessa. A més, va explicar que les fàbriques del voltant de Moscou havien rebut ordres de traslladar al seu equipament a l’interior del país.

---

En el Reichstag va ser un dia de sessions de Reichsleiter i de caps de regió administrativa.

A la Unió Soviètica:

En una trobada habitual, Iosif Stalin es va reunir amb els llicenciats de l’acadèmia militar de Moscou i va deixar clar que no es podria evitar una guerra contra Alemanya i que esperava ansiós l’entrada dels alemanys. Stalin havia rebut aquell dia un informe des de Polònia que deia que soldats alemanys havien travessat Varsòvia dia i nit sense cessar des del 10 fins el 20 d’abril direcció est. A més, s’informava que passaven trens cap a Orient carregats d’artillera pesada, camions i parts d’aeroplans, que l’exèrcit alemany havia requisat tots els automòbils pertanyents a particulars i a firmes comercials, incloses les alemanyes, que les escoles estaven tancades i que a partir de l’abril eren utilitzades com hospitals militars, i que des del llarg del riu Bug els alemanys hi havien instal·lat material per passar els passos fluvials. A més a més, Richard Sorge havia enviat des de Tòquio un telegrama microfilmat en el que el ministre Joachim von Ribbentrop li feia saber a l’ambaixador Ott que Alemanya atacaria a la Unió Soviètica a mitjans de juny. Stalin li va confirmar a un dels membres del seu propi Servei Secret que esperava que la guerra amb Alemanya comencés després de la primavera.

A la Gran Bretanya:

Les ciutats de Liverpool i Glasglow varen ser bombardejades pels alemanys. L’església de St Lukes de Liverpool va patir greus danys i varen morir moltes persones en l’atac.

---

Els britànics varen desxifrar més missatges d’Enigma i varen confirmar que Creta seria el pròxim objectiu dels alemanys. Durant aquella jornada, igual que l’endemà, la Cambra dels Comuns va sotmetre a detallat escrutini en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.

A França:

Georges Begué, un francès que treballava per les Operacions Especials britàniques, es va llançar en paracaigudes a 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Chateauroux, per establir una emissió de ràdio clandestina.

En el Mediterrani:

Bernard Freyberg, el comandant de les tropes britàniques i de la milícia grega a Creta, va informar al primer ministre Winston Churchill que creia possible rebutjar un atac aeri alemany si s’obtenia artilleria, mitjans de transport i caces. Però el Cap Major de la RAF, que havia patit moltes baixes a Grècia, es va oposar a que els seus avions fossin situats a Creta de forma permanent. Aquell dia, però, va arribar en caiac a Creta el comandant P. A. Cohen, un dels diversos centenars de soldats britànics que havien quedat atrapats a Grècia. Amb ell hi anaven 120 soldats australians.

A Espanya:

El govern espanyol va aprovar la circular de la Direcció General de Seguretat que es va remetre a tots els governadors civils en que es sol·licitava el cens dels jueus espanyols nacionals i estrangers que vivien a cada província, indicant la seva afiliació personal i política-social, els seus mitjans de vida, les seves activitats comercials, la seva situació actual, el seu “grau de perillositat” i la seva conceptuació policial. Aquest document va portar la firma del comte de Mayalde. Tota aquesta documentació va ser enviada a Berlín que, a partir de llavors, va incorporar als 6.000 jueus espanyols en el cens de les SS.

A Etiòpia: 

L’emperador Selassie Haile va tornar a Addis Abeba, la capital, passant per Kènia, després de que els britànics l’alliberessin el 4 d’abril i cinc anys després de que els italians ocupessin el país.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs a l’Òpera Kroll de Berlín per parlar sobre la ja finalitzada campanya dels Balcans, l’Operació Marita. El següent discurs que faria Hitler en el poble alemany seria el 3 d’octubre de 1941, enmig de l’Operació Barba-roja. En aquest discurs, el dictador va culpar al primer ministre britànic Winston Churchill, a qui va descriure com un estratega aficionat, un assassí de masses, un mal polític i un mentider, i als jueus de voler seguir endavant amb la guerra. El líder alemany va assegurar que en qualsevol altre país, Churchill seria conduït davant un alt tribunal i va afirmar que “l’estat anormal del seu cervell n podia explicar-se més que per un atac de paràlisis general i les seves divagacions per la seva embriaguesa. Hitler va amenaçar al poble britànic dient que per cada bomba britànica que caigués sobre territori alemany, ell tiraria centenars sobre la Gran Bretanya fins que aquesta es desfés de Churchill. Hitler va reiterar que el Tercer Reich sobreviuria 1.000 anys. Parlant dels iugoslaus, va assegurar que tots havien sigut enganyat pel cop d’Estat de Belgrad i que per aquest motiu havia donat l’ordre d’atacar Iugoslàvia.

Però el fet més rellevant d’aquell acte va ser que Hitler estava assegut al costat del seu secretari Rudolf Hess, que al cap de sis dies viatjaria a Escòcia per negociar la pau amb els britànics sense, a priori, tenir el consentiment del dictador. A la nit, Hitler, complint la seva amenaça, va enviar els seus bombarders a la Gran Bretanya.

---

A aquelles alçades, tots els comandament militars sabien i comentaven obertament la futura Operació Barba-roja. El mariscal de camp Gerd von Rundstedt es va acomiadar irònicament del mariscal de camp Wilhelm Ritter von Leeb amb aquestes paraules:

Bé, ja ens tornarem a veure a Sibèria.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia varen morir 60 jueus de fam. En el gueto de Lódz varen morir 30 jueus també de fam.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Quios.

A la Gran Bretanya:

Churchill va escriure una carta per Franklin Delano Roosevelt en que li va demanar que no minimitzés les conseqüències que podia portar per Gran Bretanya la pèrdua d’Egipte i del Mitjà Orient. Un cop més va demanar l’entrada d’Estats Units a la guerra.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Dos membres de la Gestapo es varen presentar al pis del conseller de Medicina Felix Kersten de Berlín, que tenia com a client a Heinrich Himmler. Els dos homes li varen preguntar en el doctor si tenia pacients jueus, i en respondre el doctor que sí, aquests li varen aconsellar de males maneres que els deixés d’entendre. Kersten es va defensar dient que era finlandès i, per tant, no coneixia aquesta norma. Després de tres hores d’interrogatori, on el doctor va tenir que mostrar el seu passaport, Kersten es va dirigir a les dotze del migdia a casa el líder de les SS. Furiós, li va retreure que li hagués enviat la Gestapo i Himmler es va excusar dient que no sabia res del que li parlava. A continuació, Himmler va agafar el telèfon i va donar instruccions per tal d’esbrinar què havia passat. Mentre li estava fent la consulta, Himmler li va preguntar si era cert que tractava jueus, i en respondre el doctor que sí, el líder de les SS li va exclamar que no ho podia fer perquè els jueus eren els enemics declarats del poble alemany.

---

Paul Körner i el general Georg Thomas varen informar a Alfred Rosenberg a través de mapes i plànols dels treballs que fins llavors havien realitzat pel Pla Quadriennal i el OKW.

A Japó:

L’ambaixador Hiroshi Oshima va enviar des de Berlín un missatge al ministre d’Afers Exteriors japonès per dir-li que els alemanys asseguraven que els nord-americans estaven llegint els missatge en codi de l’ambaixador Nomura a Washington i que s’havien de prendre mesures dràstiques sobre aquest assumpte.

En els Estats Units:

A Chicago, els polonesos varen celebrar el dia de la Festa Nacional polonesa, i a Humboldt Park 230.000 persones es varen apropar al parc per sentir el discurs del ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar una conferència de secretaris d’Estat, reunits pel general Georg Thomas, per discutir l’Operació Barba-roja. Thomas havia encarregat una reunió, presidida per Paul Körner, en la qual Herbert Backe, en nom de l’Agència Econòmica Central de la Wehrmacht, va explicar el seu informe anomenat Pla Fam, en el qual totes les forces alemanyes implicades en l’Operació Barba-roja tindrien que ser alimentades a expenses de la Unió Soviètica entre 1941 i 1942. Backe va afirmar que no hi havia cap dubte de que moririen de gana desenes de milions de persones si s’emportaven tot el què necessitaven. Olis, matèries grasses i carns de tot tipus haurien de ser enviades prioritàriament cap al Reich després d’haver satisfet les necessitats de la Wehrmacht. Backe va exposar la situació de l’agricultura a la Unió Soviètica i els objectius alemanys, i va oferir un panorama de l’economia dels productes alimentaris a la Unió Soviètica. Per aconseguir alimentar a les forces alemanyes es va plantejar separar Ucraïna de la resta de la Unió Soviètica. 

Hitler també es va reunir amb Alfred Rosenberg i va acceptar els dos esborranys de Hans-Heinrich Lammers del 18 d’abril en que s’oferia a Rosenberg un Ministeri per l’Est, tot i que el va avisar de que hi faria uns quants retocs en tals esborranys. El dictador li va mencionar que teia una missió molt positiva i que tenia que assumir la responsabilitat. En acabar la reunió el  va convidar a Berchtesgaden perquè parlés amb Hermann Göering i Wilhelm Keitel.

Després de la reunió, Hitler es va reunir en el seu despatx de Berlín amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador en aquells moments estava fullejant un nou llibre sobre la vida del primer ministre britànic Winston Churchill. Tant Hitler com Goebbels no varen parar de burlar-se del què deia el llibre, ja que es descrivia al primer ministre com un borratxo que portava roba interior de seda i que dictava els seus missatges a la banyera o amb calçotets. Hitler li va explicar que creia que l’Imperi britànic es desintegraria a poc a poc.

---

El coronel general Erich Hoepner va escriure en l’ordre operativa per al 4º Grup Panzer, que la guerra contra la Unió Soviètica seria un capítol important de la lluita per l’existència de la nació alemanya perquè seria la batalla dels pobles germànics contra els eslaus, la defensa de la cultura europea contra la inundació asiàtica i el rebuig del bolxevisme jueu. Hoepner va deixar clar que l’objectiu era la destrucció de Rússia duent a terme l’Operació amb una severitat sense precedents per tal d’exterminar als seus enemics.

---

Heinrich Himmler, que estava encontra de que el seu diari Schwarze Korps es dediqués a atacar funcionaris com buròcrates retrògrads i sense escrúpols, va escriure que s’escrivien tots aquells articles perquè el diari havia descendit de vendes i de popularitat, i va demanar que s’abandonessin tots aquells atacs, que els va definir com estúpides xafarderies, perquè no interessaven a ningú.  

A la Unió Soviètica:

Richard Sorge va informar des de Tòquio als seus caps soviètics, que l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, l’havia advertit que Hitler estava decidit en començar la guerra i en destruir a la Unió Soviètica per utilitzar-la com a font de matèries primers i de graner. Sorge va afegir que la decisió de començar la guerra a Orient la donaria Hitler el mes de maig. Tot i això, segurament per si de cas, Sorge va afegir que era possible que l’atac no es produís fins després de la victòria alemanya sobre la Gran Bretanya.  

Precisament, Werner von der Schulenburg va advertir en el seu govern de que els rumors d’un imminent atac alemany havien adquirit tal magnitud que ell i els seus col·laboradors de l’Ambaixada alemanya estaven tenint dificultats per contrarestar-los. L’ambaixador va ser clar quan va dir que els seus esforços per desmentir tals afirmacions serien ineficaços si cada viatger alemany que passava per Moscou donava suport a la idea d’un atac alemany. 

A la Gran Bretanya:

Churchill va fer una visita a la ciutat bombardejada de Plymouth.

A Iraq:

El líder iraquià, el general Rachid Alí, va declarar la independència d’Iraq de la Gran Bretanya i va posar sota vigilància a la guarnició britànica de la base aèria de Habbaniya, al costat de l’Èufrates. A les cinc del matí, a Habbaniya, els britànics varen obrir foc contra les posicions iraquianes, rebent aviat resposta de l’artilleria.

Dijous

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar començar conversacions amb Finlàndia, Hongria i Romania perquè adoptessin mesures defensives per possibles atacs Aliats i soviètics.

---

El vicealmirall de la Kriegsmarine, Erich Fuchs, va informar a l’arquitecte Albert Speer de que tenia tots els requisits pel projecte encarregat per Hitler de construir unes drassanes enormes, una ciutat per 250.000 alemanys, al costat de la ciutat noruega de Trondheim, amb un gran port on hi haurien molts vaixells de guerra. Hitler volia construir una ciutat situada en un punt estratègic per convertir-se en la base naval alemanya més gran.

---

Alfred Rosenberg es va reunir amb Arthur Seyss-Inquart, ja que el volia nomenar pel seu nou Departament de Premsa.

---

En el camp de concentració de Sachsenhausen hi varen començar a arribar els primers presoners de guerra.

A Grècia:

Les tropes alemanyes varen arribar a les costes del mar Egeu. Al mateix temps, Bernard Freyberg va arribar a Creta per dirigir la seva defensa.

A la Unió Soviètica:

En la desfilada del Dia del Treballador, Iosif Stalin va col·locar al seu costat, en el lloc d’honor, damunt la tomba de Vladimir Lenin, al recent nomenat ambaixador soviètic a Berlín, Vladimir Dekanozo.

---

El butlletí d’informació de l’Estat Major General soviètic, que s’enviava als comandants dels districtes militars especials situats al llarg de la frontera, manifestava que durant els mesos de març i abril  els alemanys havien enviat tropes a la frontera amb la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va rebre la resposta del president Franklin Delano Roosevelt de la seva carta del dia 29 en la qual li expressava el seu temor de que els alemanys ocupessin l’Orient Mitjà. El President li va confessar que no li preocupava una possible expansió alemanya per aquella zona perquè considerava que a l’Orient Mitjà no hi havia matèries primes per compensar l’enviament massiu de militars.

A Líbia:

Després de molts dies d’intentar ocupar la ciutat de Tobruk, defensada pels australians, l’Afrikakorps va rebre els reforços blindats i varen llançar un atac contra la ciutat i els seus 23.000 defensors. Però la ciutat va resistir i els australians varen efectuar un contraatac que va causar greus pèrdues als alemanys i va convèncer a l’Alt Comandament alemany de que les defenses no podien ser superades amb els mitjans dels que disposaven.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va determinar la data del començament de l‘Operació Barba-roja per al 22 de juny. Al mateix temps es va determinar en l’Ordre organitzativa número 37 els camps de presoners soviètics, els Russenlager, que consistirien, principalment, en recintes rodejats de filferro espinós, torres de vigilància i allotjament pels guàrdies, sense hospitals i sense cantines.

Al migdia, Hitler es va reunir un moment amb Alfred Rosenberg, que li va assegurar que el divendres tindrien més temps per parlar sobre la qüestió de l’Est. El que sí que li va dir és que Hermann Göering considerava a Herbert Backe com la persona més apropiada a Ucraïna, ja que expert en finances. 

A Grècia:

Aquell dia va concloure la campanya alemanya després d’ocupar tot Grècia, arribant aquell dia les forces alemanyes a la punta sud del país, després de que les tropes britàniques haguessin sigut evacuades. El resultat de l’ocupació va ser l’arrest de 223.000 grecs i 21.900 britànics, i va suposar la mort de 2.559 alemanys, 5.820 més varen quedar ferits i altres 3.169 varen ser declarats desapareguts.

---

A Creta, el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard C. Freyberg, va ser nomenat comandant de les tropes britàniques i de les milícies gregues de l’illa.

A Croàcia:

Aquell dia es varen instaurar lleis antisemites, una de les quals desposseïa de nacionalitat als jueus croates, i es va crear el camp de concentració de Danica per als jueus de Zagreb.

A Iraq:

Les tropes britàniques estaven desembarcant a Basora, i aquell dia varen arribar-hi dues brigades índies, la 21º i la 25º, juntament amb el seu cap, el general William Slim. D’immediat varen marxar en dues operacions separades denominades Regata i Regulta. La 21º Brigada s’havia de dirigir de Tigris en amunt, la 20º a Kut-el Amara. L’objectiu inicial del general Slim era reforçar les bases de la RAF a Shaibah i Habbaniya, a 88 quilòmetres de Bagdad. De seguida, 6.000 soldats iraquians, amb el suport de 30 peces d’artilleria, i incitats per l’ambaixador alemany, el doctor Grobba, varen ocupar posicions al sud d’Habbaniya, però el seu oficial al comandament va exigir la paralització de les activitats aèries per terra i aire. Els britànics es varen veure perjudicats no per la defensa iraquiana sinó pels col·laboracionistes francesos.

A la Gran Bretanya:

A la nit, els alemanys varen atacar Plymouth, fent augmentar a 6.065 la xifra de morts civils a l’abril com a conseqüència dels Blitz. 

---

El Departament de Falsificacions de l’Executiu d’Operacions Especials britànic va falsificar un passaport a nom d’Adolf Hitler. El passaport alemany, tal hi com deia la falsificació, s’havia expedit a Viena i contenia la fotografia del dictador i la seva firma. A més a més, el passaport hi figurava la lletra J amb la que es senyalaven als jueus i un visat del govern palestí que autoritzava a Hitler a residir en el futur Estat d’Israel en qualitat d’immigrant. En la casella destinada a la professió figurava la de pintor i la descripció física i incloïa el seu petit i característic bigoti, a més de senyalar que era d’estatura mitjana, que tenia els ulls marrons i el pèl negre.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen atacar el Nerissa, una embarcació de transport de tropes que es dirigia de Canadà a la Gran Bretanya. 73 soldats canadencs es varen ofegar. 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant de 9.000 cadets, on va declarar que quan li preguntaven quant duraria la guerra ell responia fins on fes falta. El dictador va afegir que la paraula capitulació era una paraula que mai havia conegut.

---

Un representant diplomàtic alemany a Washington, Hans Thomsen, va telegrafiar per dir que una font digne de confiança l’hi havia revelat que els nord-americans havien desxifrat el mètode de comunicacions més secret dels japonesos.

---

Wilhelm Keitel es va reunir amb Alfred Rosenberg per comunicar-li els futurs plans de la Wehrmacht a l’Est. Rosenberg per la seva part el va informar dels diferents objectius polítics a l’Est.

Precisament, a les deu del matí va tenir lloc una reunió amb diverses oficines de la Wehrmacht a Berlín per presentar els plans per l’estructura organitzativa de l’economia durant l‘Operació Barba-roja.

A Líbia:

Al voltant de Tobruk, alemanys i italians varen llançar un poderós atac contra les defenses australianes. L’assalt es va produir enmig d’una tempesta de pols en que en prou feines es podien distingir entre ells. El combat va ser molt intens, però l’habilitat dels defensors va estar per sobre de l’escassetat de preparació de l’Afrikakorps, que cada cop li arribaven amb més dificultat els subministraments.

A Grècia:

43.000 soldats britànics varen acabar de ser evacuats del Peloponès.

A la Gran Bretanya:

Davant dels èxits alemanys als Balcans, Winston Churchill li va escriure al president Franklin Delano Roosevelt per manifestar-li el seu temor davant la possibilitat de que els alemanys s’apoderessin de les regions de l’Orient Mitjà i amenacessin els subministraments de petroli a la Gran Bretanya i el seu control de l’Índia. També li va explicar la seva frustració per no poder aturar els peus als alemanys i considerava que moltes coses estaven “pendent d’un fil”.

A Iraq:

Les forces britàniques desembarcaven a Basora, i aquell dia varen arribar-hi totes les unitats de suport i auxiliars.

A Japó:

En motiu del 40è aniversari de l’emperador Hirohito, el Japan Times and Advertiser va publicar un editorial en el que parlava del “nou ordre mundial” (amb els japonesos controlant tota l’Àsia Oriental) vist des del govern japonès. En ell, es demanava la desmilitarització de Gibraltar, el Mediterrani oriental, Malta, el Mar Roig, Singapur, Hong Kong i totes les bases nord-americanes al Pacífic, així com la retirada de la Royal Navy del Mediterrani, el control conjunt per l’Eix i els britànics del Canal de Suez, el control de l’Eix de certes colònies britàniques a l’Àfrica, mentre el continent europeu havia de quedar sota el control alemany. També s’insistia en la participació alemany en les indústries petrolíferes d’Iran i Iraq, la participació japonesa en la vida política de les Índies Orientals holandeses, la desmilitarització de Sibèria, l’accés a Àustria pels immigrants japonesos, autogovern de l’Índia.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Berlín després d’haver ocupat Grècia i Iugoslàvia. Aquesta seria l’última vegada que el dictador tornaria a la capital de forma triomfal. Tot hi les noves conquestes, la població estava menys entusiasmada que en les conquestes d’Occident.

Després d’instal·lar-se de nou, Eduard Wagner, el representant de l’Estat Major de l’Exèrcit, i Reinhard Heydrich, el cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat, el SD, varen presentar-li el comunicat que havien aprovat el 26 de març en què es preveia que davant de la invasió que es faria a la Unió Soviètica es crearien unitats especials de la Policia de Seguretat (SD) que estarien dirigides per les SS, els Einsatzsgruppen, que entrarien en acció a les zones on actuessin l’Exèrcit per dur a terme missions especials vinculades a la política de seguretat. Aquestes missions consistien en executar a tothom que es considerés enemic, tant podien ser militars com població civil, que de fet és la que va patir les conseqüències d’aquell acord. Quan l’Exèrcit conquerís una ciutat en el front oriental, les unitats especials es quedarien en aquella ciutat i cometrien tota classe de crims contra la població i tindrien la missió d’exterminar els jueus. En aquell acord es va precisar de forma exacte com havia de ser la cooperació entre la Wehrmacht i els òrgans de les SS per tal de que no es molestessin entre ells i quedés clar el rol de cadascú. Hitler va aprovar l’acord i Wilhelm Keitel el va emetre en forma d’ordre aquell mateix dia als seus homes. Walther von Brauchitsch també va emetre l’ordre de la creació d’aquestes unitats i va especificar quines serien les seves activitats durant les operacions militars.

A continuació, Hitler es va reunir amb l’ambaixador espanyol, Eugenio Espinosa de los Monteros, per explicar-li que creia possible que la Gran Bretanya intentés ocupar Espanya o el Marroc espanyol i que substituís el govern de Francisco Franco per un govern d’esquerres. Hitler li va tornar a insistir en que els espanyols havien de conquerir Gibraltar, però llavors l’ambaixador li va dir que no creia que els britànics volguessin fer cap d’aquestes accions que havia mencionat.

Hitler també es va reunir aquell dia amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg, que aquest el va intentar convèncer de les intencions pacífiques dels soviètics i que aquests rebien amb desconfiança els rumors d’un possible atac alemany. L’ambaixador li va dir que no creia que els soviètics volguessin atacar Alemanya i estava segur de que Iosif Stalin estaria disposat a fer-los encara més concessions. Hitler, però, li va contestar que el conflicte iugoslau l’havia posat en estat d’alerta i es va queixar de que els soviètics el 5 d’abril haguessin pactat amb els iugoslaus. Tot i això, li va reconèixer que no veia a la Unió Soviètica capaç d’atacar a Alemanya, però li va dir que volia ser prudent.

A Àustria:

A Viena, Joachim von Ribbentrop també es va reunir amb el comte Von der Schulenburg per parlar del trencament de les relacions amb els soviètics. 

A Iugoslàvia:

Després d’haver patit unes quantes baixes per culpa de les emboscades, Maximilian von Weichs, el comandant del 2º Exèrcit, va dir que l’augment dels atacs per sorpresa dificultaven el compliment de les mesures de represàlia. Per Von Weichs s’havia de conservar la calma i la seguretat per reduir les formacions de bandes.

A Grècia:

En una incursió alemanya a Kalamata, els alemanys varen capturar a l’oficial d’enllaç naval que s’encarregava d’evacuar a les tropes britàniques. Aquesta detenció va desorganitzar la comunicació amb els bucs situats davant la costa.

A Creta:

A l’illa va arribar-hi el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard Freyberg, que pensava que només hi estaria uns quants dies.

A Suïssa:

Albrecht Haushofer es va reunir a Ginebra amb Karl Burckhardt, que aquest volia ajudar a que tornés la pau però temia que el seu nom sortís a la llum pública com un dels que havia consirat contra Hitler i per aquest fet li va demanar que la trobada fos en estricte secret. En la conversa, Burckhardt li va confessar que unes setmanes enrere havia rebut a un home molt conegut a Londres i d’idees conservadores i que desitjava temptejar amb els alemanys negociacions. També li va dir que el seu nom, el de Haushofer, havia sortit a la conversa. Mostrant-se prudent, Haushofer li va demanar que el seu nom no es mencionés en aquestes converses, però li va dir que si el seu interlocutor li donava el seu nom ell podria informar-se discretament sobre ell i plantejar-se tornar a Ginebra per negociar-hi la pau. Burckhardt va estar d’acord amb la seva idea.

A Egipte: 

L’Afrikakorps va ocupar Salum.

A Iraq:

Els iraquians varen tancar la base aèria i els acantonaments britànics de Habbanija, deixant atrapats a 2.200 combatents i 9.000 civils.

A Estats Units:

Charles Lindbergh va presentar la seva dimissió de coronel de reservar de l’exèrcit de l’aire nord-americà després de que el president Franklin Delano Roosevelt l’acusés públicament el dia 25 de derrotista i de reconciliador. El secretari de Guerra va acceptar la seva dimissió.

Diumenge:

A Grècia:

Les tropes alemanyes varen ocupar la capital grega, Atenes. La batalla va ser fàcil per la Wehrmacht, ja que l’exèrcit grec que havia capitulat el 24 d’abril de 1941 a Macedònia i a Epir, era molt dèbil i la Commonwelth britànica, que controlava i defensava el país, havia retirat els seus 50.000 soldats deixant el país indefens. Sense resistència, alguns soldats varen entrar a la capital grega amb motocicleta. Al principi, els ciutadans grecs tenien por del que podien arribar a fer els alemanys i molts varen decidir tancar-se a casa i no sortir-ne. Un cop controlada la ciutat, un grup de soldats alemanys es varen dirigir a l’Acròpoli i varen hissar la bandera amb l’esvàstica. Immediatament després d’ocupar la ciutat, els alemanys varen continuar el seu avanç, intentant envoltar les forces britàniques en el Peneloponès. 

En el moment de l’ocupació alemanya, a Grècia i vivien més de set milions de persones i el país estava en una desastrosa situació econòmica que arrossegaven des de feia anys. Després de l’ocupació, Alemanya va repartir el país en tres zones: la zona més gran la va controlar Itàlia, algunes comarques del nord la van controlar les tropes búlgares i els alemanys es varen quedar amb el control de les zones més petites però a la vegada més important, com la regió septentrional, al voltant de Salònica (on varen robar grans quantitats d’or als jueus), Àtica i Creta (conquerida a finals de maig de 1941). A la zona controlada pels alemanys era on hi residien la gran majoria dels jueus grecs, uns 55.000, mentre que la zona italiana hi residien 13.000 jueus. Pels alemanys Grècia era important estratègicament controlar-la perquè des d’aquella posició es podia atacar millor a la Royal Navy.

En el Reich:

El diari Nationalzeitung va sortir editat amb un article que deia que Rudolf Hess tenia un camp de treball tant ampli i múltiple que era impossible definir-lo amb poques paraules. El diari explicava que eren poques persones les que sabien les mesures que prenien el govern, sobretot en el terreny econòmic, militar i del Partit, i que Hess era una d’aquestes persones com a lloctinent de l’Adolf Hitler.

A Egipte:

Les forces de l’Erwin Rommel varen entrar el país i varen capturar As Sallum. 

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enfonsar més embarcacions mercantils britàniques i un creuer.