6 d’abril de 1941

Diumenge:

L’Operació Marita:

A Iugoslàvia:

A un quart de sis del matí, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Belgrad causant la mort de 17.000 civils, la xifra més grans de morts civils provocats per un bombardeig en un sol dia des de que havia començat la Segona Guerra Mundial, tot i que prèviament s’havia declarat ciutat oberta. La xifra va ser tant alta perquè molts iugoslaus procedents d’altres ciutats i pobles havien anat a la capital per celebrar el Diumenge de Rams. A més de la capital, la Luftwaffe va bombardejar tots els aeroports de Iugoslàvia

A partir d’aquell moment va començar la invasió alemanya als Balcans dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia. Aquella Operació va ser efectuada pel 12º Exèrcit del mariscal de camp Wilhelm List, que des de Bulgària es va dirigir cap a Belgrad entrant per Nis, Skopje oi Monastir, per després dirigir-se a Grècia, mentre el 2º Exèrcit de Maximilian Weichs va travessar la frontera iugoslava pel nord i el 40º Cos blindat va atacar a Skopje, en el sud de Iugoslàvia. Per aquella Operació els alemanys disposaven de més de mig milió de soldats alemanys, hongaresos, romanesos i búlgars. Per la seva part, els iugoslaus només disposaven de dos terços de les seves 33 divisions mobilitzades i, a més, no tenien carros blindats i tenien poc equipament modern, a part de que només disposaven de 300 avions. L’exèrcit iugoslau, a més de la seva inferioritat, va cometre el greu error tàctic de defensar tot el seu territori a la vegada, cosa que va provocar que s’enfonsés més ràpid en tots els fronts.

Poc després de l’atac, Joseph Goebbels va llegir per la ràdio la proclama que l’hi havia dictat Adolf Hitler justificant l’atac com una represàlia contra, segons paraules textuals:

Una camarilla criminal sèrbia de Belgrad que, a sou del servei secret britànic, estava intentant estendre la guerra en els Balcans com el 1914.


A dos quarts de cinc del matí, just abans del bombardeig alemany, Joachim von Ribbentrop des de Viena va mirar de posar-se en contacte amb Viatxeslav Mólotov per explicar-li els motius de l’atac alemany a Iugoslàvia. Però com que Mólotov es passava els diumenges fora de Moscou no va ser fins la tarda que va rebre el missatge del ministre alemany. Quan el va llegir va manifestar que era deplorable l’actitud d’Alemanya en voler expandir la guerra.

Mentrestant, a Moscou, Iosif Stalin estava aquell matí amb la delegació del nou govern iugoslau de Simovic en el saló Catalina del Kremlin per firmar un tractat de no agressió. Un cop Stalin el va firmar hi va haver forts aplaudiments entre els ambaixadors i els polítics que varen assistir a l’acte. En saber de l’atac alemany a Iugoslàvia, Stalin, que podia intuir que tard o d’hora també els podrien atacar, va dir:

Deixem que vinguin. Tenim nervis d’acer.

A Grècia: 

A dos quarts de sis del matí, el príncep Victor d’Erbach-Schönberg, l’ambaixador alemany a Atenes, va presentar una nota al primer ministre grec, Korizis Alexandros, anunciant que Grècia havia violat la neutralitat i, en conseqüència, les tropes alemanyes entrarien en territori grec. Poc després, la Luftwaffe va bombardejar Grècia i va destruir pràcticament la ciutat d’El Pireu, enfonsant sis embarcacions aliades que portaven carregaments militars. Quan va explotar l’embarcació mercantil Clan Fraser, l’explosió va ser tan forta que va enfonsar deu embarcacions més. Hitler va envair Grècia per ajudar a les forces italianes que es trobaven en una situació delicada a Grècia i Albània, i per impedir que els britànics ajudessin als grecs i es situessin a la península.

Per la seva part, les forces italianes estaven atacant les forces gregues per Albània i, amb el suport alemany, varen avançar des de Istria, en el nord, i des de l’enclavament italià de Zara contra la costa dalmata de Iugoslàvia. 

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen començar la construcció del camp de concentració de Natzweiler Struthof.

A Bulgària:

Sis bombarders britànics es varen enlairar des de les seves bases a Grècia per bombardejar els dipòsits de ferrocarril de Sofia. 

En el Mediterrani:

El Northern Prince, una embarcació mercantil britànica que portava a l’exèrcit grec les matèries primes que tant necessitava per la fabricació d’explosius, va ser enfonsada a prop de les illes gregues. 

A l’Atlàntic:

El cuirassat alemany Gneisenau va ser tocat i danyat per un torpede aeri britànic.

A Egipte:

En el Caire, Anthony Eden va celebrar una conferència amb els comandaments de l’Exèrcit, l’Armada i la força aèria per parlar sobre com estabilitzar el front. Andrew Cunningham va assegurar que la Royal Navy podria mantenir proveïda la guarnició envoltada, però no indefinidament i, per suposat, sempre que es pogués mantenir les forces de l’Eix allunyades d’Alexandria. Precisament, Cunningham, que havia entrat el dia anterior a la ciutat etíop d’Adís Adeba, es va instal·lar en l’antic quarter general italià en el palau del duc d’Aosta.

5 d’abril de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta a Benito Mussolini per explicar-li que s’havien trencat les relacions amb Iugoslàvia i que es veia obligat a llançar l’endemà un atac per envair el país. Hitler va ordenar aquell dia envair simultàniament Iugoslàvia i Grècia en l’Operació Marita. A continuació, Hitler es va reunir amb el capità Theodor Krancke, que aquest li va relatar el seu viatge per tot l’Atlàntic.


Com el dia anterior, Alfred Rosenberg es va dirigir a la Cancelleria per saber les últimes notícies de Iugoslàvia. Walter Hewel li va ensenyar un telegrama de Iugoslàvia sobre una conversa entre Malletke i Vladko Macek.

A la Unió Soviètica:

Precisament, Iugoslàvia i la Unió Soviètica varen firmar un Pacte de No Agressió i d’Amistat. A la nit, Iosif Stalin es va reunir amb el diplomàtic iugoslau a Moscou, Gavrilovic, a qui va prometre que en cas de que Iugoslàvia fos atacada la Unió Soviètica adoptaria una actitud de bona voluntat basada en les seves relacions amistoses. Quan Gavrilovic li va preguntar què faria si eren els alemanys qui atacaven, Stalin li va exclamar confiat que ja podien venir. Quan Viatxeslav Mólotov va informar a l’ambaixador Werner von der Schulenburg del Pacte, aquest va exclamar que no s’havia pogut elegir pitjor dia i va intentar aconseguir que els soviètics aplacessin la firma.


Schnurre, l’encarregat de les negociacions entre el govern soviètic i alemany, va fer saber en el seu govern de que després d’un període d’estancament en els enviaments de gener i febrer de 1941 degut al refredament de les relacions polítiques alemanyes-soviètiques, les entregues s’havien recuperat a passos gegantescos el març, especialment en cereals, petroli, magnesi, metalls no ferrosos i metalls preciosos. A més, va afegir que el trànsit a través de Sibèria continuava regularment i que a petició alemanya el govern soviètic acabava de posar a la disposició alemanya, a la frontera de Manxúria, un tren especial que els permetria transportar ràpidament les comandes de cautxú provinent de l’Extrem Orient.

A Líbia:

Erwin Rommel va ordenar a la matinada en el seu Exèrcit que seguís avançant cap a l’est, direcció Mechilli i Derna. Preveient que en breu serien atacats pels alemanys, Mechilli va ser ocupat per poderoses forces britàniques.

A Etiòpia:

Andrew Cunningham i els anglesos-etíops de la Gideon Force d’Orde Wingate varen ocupar Addis Abeba fent fora les tropes italianes. Curiosament, un oficial italià s’havia presentat davant de Cunningham per demanar-li que entrés a la ciutat amb els seus homes per controlar a la població nativa, recelosa dels italians. Precisament, el duc Amadeu de Savoia-Aosta va declarar la capital com a ciutat oberta preocupat davant una possible venjança dels etíops sobre la població civil.

4 d’abril de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va rebre un telegrama en el que se l’informava de la firma immediata d’un tractat de no-agressió entre Iugoslàvia i la Unió Soviètica.


Al migdia, Alfred Rosenberg es va dirigir a la Cancelleria per saber les últimes notícies de Iugoslàvia. A continuació va redactar la seva Memòria número 2 sobre la Unió Soviètica i va elaborar una justificació pels diferents objectius en un futur eventual enfrontament.


L’intendent general Eduard Wagner va remetre a Reinhard Heydrich un esborrany de conveni per determinar sobre el paper dels comandos policials de les SS en la futura campanya al front oriental. Es va assignar a aquests comandos una activitat pràcticament sense restriccions darrere de les línies de l’Exèrcit i se les va autoritzar concretament per prendre mesures executives que afectarien a la població civil.


El ministre d’Afers Exterior japonès, Yosuké Matsuoka, va tornar a Berlín per reunir-se amb el govern alemany després d’haver-se entrevistat amb Benito Mussolini.


La ciutat de Hirschberg va organitzar una recepció en honor a Hanna Reitsch, nascuda a aquesta ciutat. Les cases del poble es varen embanderar, la gent li tirava flors i des de les portes la saludaven amb mocadors. Mentre la pilot s’apropava a l’alcaldia on tindria lloc la recepció, la joventut formava files en els carrers, els estudiants de l’Escola de Planadors de Grünau i un grup d’aviadors varen esperar-la a l’entrada de la ciutat i milers de persones cobrien les senderes. A la Cambra de Consellers se li va entregar el Certificat de Ciutadania d’Honor de la ciutat. A la tarda va tenir lloc una cerimònia a la seva antiga escola i la ciutat li va regalar un planador model Grünau-Baby, que més endavant va deixar a disposició de l’Escola de Planadors de Grünau i el va batejar amb el nom d’Otto Bräutigam.

A França:

Seguint les ordres de Heinrich Himmler varen ser confiscats els béns i propietats que pertanyien als jueus deportats d’Alsàcia i Lorena i de Pomerània.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel avançaven dividides en tres grups. Una força, el 3º Batalló panzer de reconeixement de l’Afrikakorps, que avançava per la costa, va ocupar Benghazi amb més facilitat de la que s’esperaven els alemanys, però es varen trobar amb que tots els subministraments vitals estaven cremant. Un altre grup avançava per l’interior cap a Msus, mentre més al sud una tercera força es dirigia també cap al mateix objectiu.

A Etiòpia: 

El tinent general sir Alan Cunningham va ocupar Addis Abeba, la capital.

A l’Atlàntic:

El corsari alemany Thor va enfonsar al creuer mercantil armat britànic Voltaire enmig de l’Atlàntic

A Espanya:

A Barcelona, en el Palau de la Música es va fer un concert de marxes i de cançons a càrrec de les Joventuts Hitlerianes sota la interpretació de la Banda Municipal de Música.

3 d’abril de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar la Directriu Número 26 en la que confirmava que Hongria estava a punt per participar no només en l’ocupació de la província iugoslava de Backa, sinó també en més operacions.


Heinrich Himmler va reunir-se a Berlín amb els comandants militars de les SS i els va dir que es preparessin per entrar en acció a Grècia.

A França:

Otto Abetz va rebre la trucada de Xavier Vallat, el director de l’Oficina Central pels Assumptes Jueus, i li va recomanar que els jueus establerts des de feia temps que poguessin haver actuat contra els “interessos socials i naturals” de la nació francesa havien de ser declarats també com estrangers en la nova legislació que volien crear.

A Polònia:

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a Posen, en especial pels alemanys desplaçats que havien tornat, sobretot bàltics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge escrit personalment per ell a Stafford Cripps, l’ambaixador a Moscou, perquè li entregués directament a Iosif Stalin i a on li deia que estava convençut que els alemanys atacarien a la Unió Soviètica aquella primavera, ja que estaven concentrant divisions al llarg de la frontera polonesa meridional, informació que tenia dels agents secrets britànics. Concretament varen informar que els alemanys havien traslladar cinc divisions Panzers des de Romania al sud de Polònia. El primer ministre creia que causaria un gran impacte aquella notícia, ja que també era el primer comunicat que li enviava a Stalin en nou mesos. Però, cosa insòlita per un comunicat de Churchill, les seves paraules eren confuses i els soviètics no varen fer cas d’aquella notícia. De fet, Stalin no rebria el missatge fins el 22 d’abril. Anys més tard en les seves memòries, Churchill va afirmar amb disgust que Cripps havia diferit l’entrega del seu missatge.

A Hongria:

Aquell dia es va suïcidar el president del Consell de Ministres, el comte Pál Teleki, després de conèixer la decisió del regent Miklos Horthy d’intervenir en la invasió de Iugoslàvia.

A Líbia:

Erwin Rommel va ocupar Benghazi. Després d’ocupar la ciutat, Rommel va escriure una carta a la seva esposa, Lucie Rommel, on li va dir que des del 31 de març atacaven amb un èxit sorprenent.

En el Mar Roig:

Cinc destructors italians que es dirigien des de Massawa a Port Sudan varen ser atacats per una esquadrilla d’avions llança-torpedes. Quatre dels destructors varen ser enfonsats.

A Iraq:

Rashid Alí va dur a terme un cop d’Estat contra el govern iraquià.

2 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler es va tornar a reunir durant dues hores amb Alfred Rosenberg després de que ja s’haguessin reunit el 28 de març. Rosenberg li va comunicar a Hitler que Malletke potser podria parlar aquella mateixa tarda amb els croats a Agram i li va entregar la crida als croats que havia elaborat el seu equip, amb continguts econòmics, estadístics, històrica i polítics. Hitler els va llegir atentament.

Hitler a continuació el va convidar a sopar i, després de l’àpat, el va cridar en el jardí d’hivern. Allí, el dictador li va afirmar que estaven davant d’una gran oportunitat i Rosenberg li va entregar els resultats d’un estudi sobre la qüestió russa que havia elaborat durant els últims dies amb el seu amic de joventut i estret col·laborador, Arno Schickedanz. En l’informe es parlava de la creació d’una oficina central pels territoris ocupats de la Unió Soviètica i la posada en pràctica d’una descentralització en els territoris administratius particulars. Es delimitava set regions com unitats nacionals o geogràfiques que per ser diferents tenien que rebre un tractament diferent. Moscou, segons l’informe, havia de perdre tota influència, i la Rússia Blanca era presentada com un lloc endarrerit per culpa de la forta influència jueva. Els estats bàltics es varen presentar a l’informe com unes zones on hi podria haver un futur assentament alemany i Ucraïna i Crimea es varen presentar com la frontera alemanya contra l’Est amb una sobirania nacional. La zona del Caucas portaria grans riqueses en petroli. Hitler li va prometre que es llegiria l’informe aquella nit.

A continuació varen mirar l’últim noticiari i varen tornar al jardí d’hivern. Rosenberg li va parlar sobre a psicologia militar i humana dels russos i de l’actual proporció de jueus a la Unió Soviètica. Hitler li va assegurar després d’escoltar-lo que crearia l’oficina central que havia dissenyat en l’informe i Rosenberg li va prometre que treballaria sense descans per complir els seus desitjos. El líder alemany firmaria un decret que autoritzaria l’ampliació de la biblioteca especialitzada en la qüestió jueva local, establerta per tot el món. A partir de llavors es va robar totes les obres d’art relacionades amb els jueus.

A Líbia:

A Agebadia, mentre el rei Faruk es posava en contacte amb el govern alemany per expressar les seves esperances de que Egipte fos ocupat, Erwin Rommel tenia tres possibilitats per continuar la seva campanya: anar directament per la costa contra l’important port de Bengazhi, centre de proveïments i distribució; marxar rumb a Mechili, per la ruta de Tengeder molt a l’interior; o dirigir-se també a Mechili, però per una via intermèdia entre la primera i la tercera, a través de Mus. Rommel va decidir, per sorpresa de tots, unir les unitats mòbils italianes a les alemanyes i seguir implacablement als Aliats per les tres rutes.

Durant aquella jornada, tancs alemanys i britànics varen entrar en combat. Els alemanys, vencedors de la batalla, varen entrar a Agedabia. 

A Iraq:

L’ex primer ministre iraquià, Rashid Alí, un pro-alemany, va donar un cop d’Estat i es va fer amb el poder amb el suport de l’Exèrcit. No va enderrocar la monarquia, però sí que va apartar al regent pro-britànic Abdalah, i va començar a plantejar una limitació dels amplis drets concedits a la Gran Bretanya el 1930 i va tallar l’oleoducte que anava cap al Mediterrani. Hitler va ordenar enviar a Bagdad armes de Vichy procedents de Síria i que s’enviés per avió a experts militars alemanys per ajudar a Ali a conservar el poder.

A Eritrea:

Les tropes britàniques varen ocupar la capital, Asmara.

A l’Atlàntic: 

Els submarins alemanys varen atacar en grup a un comboi que provenia dels Estats Units, el SC-26. El comboi va acabar perdent 10 vaixells.

En els Estats Units:

En una reunió del Gabinet, el president Franklin Delano Roosevelt els va assegurar que l’opinió pública nord-americana encara no estava preparada per escortar embarcacions de guerra.

1 d’abril de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb el cap de la regió administrativa Siegrfried Uiberreither, procedent d’Estíria, que li va parlar dels refugiats que arribaven per la frontera d’Eslovènia.


Al migdia, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el croat Malletke.

A la Gran Bretanya:

El control d’operacions del Coastal Command va passar a l’Amirallat, que va poder així coordinar l’acció aèria amb els desplaçaments dels combois.

Als Estats Units:

El govern polonès a l’exili amb el primer ministre Wladislaw Sikorski i Stanislaw Mikolajczyk varen visitar la Casa Blanca amb l’objectiu d’aconseguir l’ajuda dels Estats Units.

A Iraq:

A Bagdad, les forces locals varen donar un cop d’Estat als colons britànics. Els alemanys varen donar suport al cop d’Estat.

A Somalilàndia:

L’intent del general italià Nicolangelo Carnimeo d’aturar als britànics va fracassar, ja que aquests varen entrar a Adi Teclesan.

31 de març de 1941

Dilluns:

A Iugoslàvia:

El nou govern de Iugoslàvia va donar garanties a Adolf Hitler de que mantindria el seu país en el Pacte Tripartit i que mantindrien bones relacions amb Alemanya i Itàlia. Però Hitler no es va creure ni una paraula i va mantenir la Directiu 25 del 25 de març de 1941 d’envair el país.

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, al migdia, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va preguntar què pensava fer sobre el viatge de Malletke. Hitler li va respondre que havia decidit trucar-lo perquè ajudés als seus companys croats i li va ensenyar unes quantes fotografies d’enormes peces d’artilleria i búnquers de la zona.


Per l‘Operació Barba-roja es va donar l’ordre de preparar, d’acord amb el procediment previst, tal i com estava establert, les directrius pel tractament dels representants polítics.


Albert Speer va reunir pels seus plans de remodelar Berlín 218 milions de Reichmarks. Però el ministre d’Hisenda, Lutz Schwerin von Krosigk, veia que el país patia greus problemes econòmics i va formular més d’una protesta pel malbaratament que es feia dels fons públics en construcció. Speer es va mostrar molest amb el ministre i va demanar a Hitler que l’ajudés davant els problemes que li ocasionava. El dictador també estava enutjat amb el seu ministre perquè creia que les obres que farien amb Speer donarien molts ingressos en el futur i comparava la seva situació amb la del rei Lluís II de Baviera, que també va tenir problemes econòmics alhora de construir els seus palaus.


L’alcalde de Frankfurt, Fritz Krebs, va explicar que en la seva visita a França i Bèlgica havia sentit dir a diversos agents que els marxants d’art feien pelegrinatge a París i compraven tot el que podien i, per aquest fet, havien anat per aquests tresors i demanava aprofitar-ho per la ciutat. Krebs els va dir que sabia que diferents ciutats estaven comprant tot el que podien i va afirmar que eren un negoci molt aprofitable. Krebs es referia als objectes d’art que havien venut els jueus a un preu molt inferior al del mercat.

A Líbia:

La 5º Divisió lleugera d’Erwin Rommel de l’Afrikakorps va començar la seva ofensiva contra els britànics, que es varen veure sorpresos, a Mersa Breza. Els alemanys varen sortir de El Agheila, a Cirenàica, i tenien com a objectiu ajudar als italians, que no paraven de patir derrotes davant l’exèrcit britànic i tenien ells com a objectiu ocupar Benghazi. De seguida, els alemanys varen ocupar la posició dels britànics i la porta del desert se’ls va obrir per dirigir-se a Tobruk.

30 de març de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir a la Cancelleria de Berlín amb 250 generals d’alt rang per parlar de la invasió a la Unió Soviètica, el cop d’Estat a Iugoslàvia del 27 de març de 1941 i del paper de la Wehrmacht en el problema que havien originat els italians a Grècia. La reunió va durar al voltant de dues hores i mitja, i Hitler va pronunciar un discurs, sobretot racista, on va relacionar com havia fet el 3 de març en el seu esborrany el comunisme soviètic amb els jueus. Estava convençut de que s’havia d’eliminar el bolxevisme, ja que representava un perill per Alemanya, va afirmar, i va dir que el conflicte era una lluita d’ideologies tan extremes que acabaria sent una guerra d’extermini que havia d’acabar per sempre més amb els comissaris bolxevics i amb els intel·lectuals comunistes. Per Hitler, un comunista no era un camarada ni ara ni després de la batalla, i va exigir que entenguessin les noves normes perquè sinó d’aquí 30 anys haurien de tornar a combatre contra un enemic comunista. Literalment va dir:

No espero que els meus generals em comprenguin. Només espero que ells obeeixin les meves ordres.

Llavors va continuar el seu discurs dient que havien de lluitar contra “el verí de la desintegració” i que els comandants de tropa havien de conèixer el què estava en joc. Durant tot el seu discurs, el dictador va insistir en que aquella guerra a l’Est seria molt diferent a la de l’Oest, ja que no haurien de tenir miraments perquè, segons la seva opinió, el bolxevisme era sinònim de delinqüència social, afirmant que els comissaris i agents de la GPU eren criminals i que se’ls havia de tractar com a tal. També va afirmar que per aquesta futura Operació a Orient tindrien el suport dels finlandesos, de qui va dir que lluitarien amb intrepidesa. Quan va acabar la reunió molts dels generals varen quedar molt afectats per aquelles dures paraules i varen preveure que les ordres que donaria a partir de llavors serien cruels, bàrbares i assassines. Fins i tot alguns comandants de l’Exèrcit varen presentar queixes, ja que creien que es vulneraven els principis militars i que s’emetrien ordres contraries a la disciplina militar que tenien. Però aquelles protestes varen ser aïllades i no varen ser capaces de canviar les ordres de Hitler. El general Walter Warlimont va recordar més tard que cap dels assistents havia aprofitat l’oportunitat per mencionar les peticions fetes per Hitler durant el matí.


Aquell dia es va enlairar per primer cop el caça He 280, un caça amb dues turbines i un seient projectable. Tot i que el vol va transcorre sense cap contratemps, el Ministeri de l’Aviació va suspendre la seva fabricació el 1943 en detriment del encara no provat Me 262

A Líbia:

Erwin Rommel va comunicar a Berlín que havia acabat de conquerir Mersa Berga. Les seves forces avançaven amb força a través de Cirenaica. 

A Egipte:

A Alexandria, a la nit va arribar-hi la flota britànica que havia aconseguit una important victòria en el cap de Matapan, el Peleponès, Grècia, el 28 de març de 1941, i que fugien dels atacs de l’aviació alemanya. L’almirall Andrew Cunningham va fer que es cantés un Te Deum a totes les naus per celebrar la victòria.

A l’Atlàntic:

A Brest, la RAF va atacar els creuers alemanys Scharnhorst i Gneisenau.

En els Estats Units:

Les autoritats nord-americanes varen confiscar 65 embarcacions de l’Eix que varen ser enviades immediatament sota custòdia preventiva.

29 de març de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió secreta, quatre dirigents de la fàbrica Leuna, que depenia de la gran firma alemanya I.G. Farben, es varen reunir amb Rudolf Höess per poder utilitzar com a mà d’obra esclava els presoners dels camps de concentració. El cap d’enginyers de la I.G. Farben, Max Faust, va sol·licitar per al següent any 1.000 obrers i per al pròxim uns 3.000. Es va acordar que per traslladar els presoners al lloc de treball s’utilitzaria un camí directe pel Saula, al sud d’Auschwitz, i que aquestes persones treballarien en un horari mínim d’11 hores i es pagarien 3 marcs per peó i 4 per obrer especialitzat. La totalitat de la negociació es va desenvolupar en un clima cordial.


La Völkischer Beobachter, obeint les ordres de Joseph Goebbels, va reproduir el discurs antisemita d’Alfred Rosenberg el dia anterior a la ciutat de Frankfurt del Main.


A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va tornar a reunir amb el ministre d’Afers japonès, Yosuké Matsuoka. El ministre japonès el va avisar de que ells apostaven per negociar amb els soviètics. Von Ribbentrop li va prometre que si la Unió Soviètica atacava algun dia Japó, ells (els alemanys) contestarien immediatament i això els permetria a ells (els japonesos) atacar Singapur sense el risc de que els soviètics els ataquessin. 

A França:

El govern de Vichy va crear l’Oficina Central pels Assumptes Jueus sota la direcció de Xavier Vallat. També el govern francès va aprovar una llei clarament conservadora i tradicionalista sobre les dones franceses. Aquesta llei prohibia a les dones casades poder treballar, va endurir les condicions del divorci i de l’avortament, que va passar a ser considerat un crim d’Estat, i l’abandonament de la llar per part de la dona passava a ser un delicte penal.

A Grècia:

En el cap del Peleponès, a la matinada, la Marina britànica va continuar atacant a la flota italiana, que des del dia anterior intentava sense èxit resistir l’atac britànic. Al matí, la batalla havia acabat amb una clara victòria britànica i els avions procedents de Grècia i de Creta varen indicar que a l’oest ja no hi havia cap embarcació italiana, tot i que el Vittorio Veneto havia aconseguit escapar. Creuers i destructors britànics varen tornar al lloc de la batalla pe trobar aquella embarcació italiana, però només varen trobar cadàvers que flotaven i nàufrags que varen tenir que recollir. De cop, els avions alemanys varen aparèixer i varen interrompre els treballs de salvament. Els britànics només varen poder recollir 900 homes de la tripulació italiana Polo. A la tarda, les forces de l’Eix varen atacar a la flota britànica i al portaavions Formidable, que es va escapar per ben poc de les bombes. Els britànics no varen tenir cap més remei que fugir cap a Alexandria. En total varen morir 2.303 mariners en aquella batalla.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va reunir amb el líder nacionalista croat Ante Pavelic i li va oferir aconseguir el poder de Croàcia si els ajudava amb l’ocupació militar de la zona. Pavelic va acceptar l’oferta.

A la Unió Soviètica:

Lavrenti Beria va ordenar no atacar en cas de violació de la frontera alemanya-soviètica per part d’avions o globus alemanys. 

A Somalilàndia:

Les tropes britàniques varen ocupar Dire Dawa,

28 de març de 1941

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir per dinar amb el ministre d’Afers Exteriors japonès Yosuké Matsuoka. Durant l’àpat, el dictador va estar parlant amb el ministre Joseph Goebbels de la futura Operació Barba-roja, entre altres coses. Hitler li va assegurar que estava convençut de tirar endavant amb l’Operació. Mentrestant, Alfred Rosenberg va demanar que li entreguessin les actes de les seves relacions amb els croats. 

Un cop va acabar el dinar amb el ministre japonès, Hitler es va reunir amb Rosenberg, que li va llegir les notes que havia pres de les relacions que tenien amb els croats i li va recomanar que iniciés relacions amb Matschek. Hitler li va contestar que estava d’acord amb tal idea. A l’avantsala els estava esperant el cònsol general de Belgrad, Franz Heuhausen. A continuació, Rosenberg li va preguntar a Hitler per la Unió Soviètica i li va dir que els alemanys que vivien en aquella zona tenien problemes. El dictador li va contestar que no es podia deixar enganyar per Iosif Stalin, ja que estava segur de que esperava que l’Oest es dessagnés per poder actuar més tard i no quedava cap més solució, en la seva opinió, que actuar. Rosenberg li va aconsellar que no es fiés del Ministeri d’Afers Exteriors ja que, segons ell, l’havien errat a Romania. Rosenberg també li va parlar sobre la seva preocupació per una economia sense ideologia i per la situació a l’Est. Volia que Ucraïna fos una aliada independent. Després de la reunió amb Hitler, Rosenberg es va reunir amb Malletke, que acabava d’arribar d’Amsterdam, per parlar de la qüestió croata.  

Més tard, Hitler va tenir una trobada amb uns quants arquitectes sota les ordres de l’arquitecte Albert Speer per continuar planejant nous plans per la reconstrucció de la capital, la futura Germània. Durant la reunió varen sortir diverses idees per dur a terme: es va planejar enfonsar la torre de l’Ajuntament, cosa que la gent no volia de cap manera i volien reconstruir el palau de Monbijou en el parc del palau de Charlottenburg, però en aquella zona s’hi havia de construir un museu. Aquest mateix problema el varen tenir en la torre de comunicacions, que també volien tirar a terra. A més, es va arribar a planejar modificar la Columna de la Victòria, però no es va arribar a fer perquè per Hitler aquell monument representava la història d’Alemanya i, enlloc de retocar-lo, pensava construir una altra columna més alta que l’original. Speer va calcular que el cost total dels projectes rondaria entre 4 i 6 milions de Reichsmarks.

Després, Hitler es va reunir en el seu despatx amb l’aviadora Hanna Reitsch en companyia de Hermann Göering i altres alts funcionaris. Era la segona vegada que es trobaven, ja que el 1937 es varen veure en motiu del nomenament de Hanna com a capitana d’aviació. El dictador la va saludar amistosament i varen seure al voltant d’una gran taula sobre la qual hi havia un ram de flors. Hanna va seure entre Hitler i Göering. El dictador es va interessar pels assajos de la pilot, deixant a Hanna sorprenent per les preguntes de Hitler, que sempre es limitaven als punts claus dels diversos temes. 


El ministre japonès també es va reunir durant aquell dia amb Joachim von Ribbentrop per parlar de l’atac alemany a la Unió Soviètica. Matsuoka li va preguntar si no considerava que era millor negociar amb els soviètics un nou pacte de no agressió o de neutralitat. Von Ribbentrop li va contestar que aquesta qüestió ja no quadrava amb la situació actual. El ministre alemany li va demanar que si la Unió Soviètica “obligava” a Alemanya a atacar-la ells (els japonesos) s’abstinguessin d’atacar el país soviètic.


A les quatre de la matinada, Alfred Jodl va entregar el seu primer esborrany en el general Von Rintelen, l’oficial d’enllaç amb l’Alt Comandament italià, sobre l’atac que es duria a terme a Iugoslàvia dins l’Operació Marita.


A Frankfurt del Main varen continuar els actes de la inauguració de l’Institut per la investigació del problema jueu, que Alfred Rosenberg havia ordenat construir. Precisament, Rosenberg, en un gravat, va pronunciar a les sis de la tarda un discurs en que va afirmar que la deportació dels jueus d’Europa es faria sota vigilància policial fins un territori fora d’Europa que de moment no podia mencionar. Es tractava de la Unió Soviètica. Després del Congrés es va projectar la pel·lícula L’etern jueu. 


Hans-Berndt Gisevius, de l’Abwehr i que passava informació al MI6, li va dir a Halina Szymanska, de la intel·ligència britànica i polonesa, que les forces alemanyes no començarien cap ofensiva a Líbia. Dos dies després, Erwin Rommel va començar un atac a gran escala a Líbia.

En el Mediterrani:

A les set del matí, els britànics, que des del dia anterior havien descobert unes naus de guerra italianes que es dirigien cap a Creta, varen descobrir 40 creuers i diversos destructors. A dos quarts de nou varen descobrir la presència de més bucs italians al nord de la seva posició. En seguit, la flota britànica es va posar en marxa en busca dels italians per combatre contra ells. A dos quarts d’una del migdia, Andrew B. Cunningham va ordenar en els avions del portaavions Formidable que llancessin un atac contra el cuirassat italià Vittorio Veneto. Cap a les dues, Angelo Iachino va fer virar als seus esquadrons al nord-oest.

A les tres de la tarda, cinc biplaces torpedes Albacore britànics varen atacar al cuirassat italià. Una bomba el va tocar de ple, però va poder fugir. Desesperat, Iachino va demanar suport aeri per ràdio, però per només va poder arribar-hi una patrulla de Me-110, que únicament va poder proporcionar cobertura durant deu minuts abans de tornar a les seves bases.

A dos quarts de vuit, en el Cap Matapan, en el Peleponès, Grècia, la formació britànica de Cunningham va arribar al Peleponès ansiosa per entrar en contacte amb els italians. La Marina britànica va lluitar amb el suport de l’aviació naval i, gràcies al radar, varen tenir més precisió alhora d’atacar. Primer es van enfrontar amb el Vittorio Veneto, que fugia a una velocitat de 12 nusos cap a Tarent davant la superioritat tècnica i tàctica britànica i, després, un cop se’ls va escapar el cuirassat italià, la flota britànica va enfonsar tres creuers italians: el Pola, el Zara i el Fiume, i dos destructors, el Alfieri i el Carducci, que els britànics coneixien la seva posició i les seves intencions gràcies als documents desxifrats per Ultra, la màquina que desxifrava l’Enigma. El destructor Jervis es va apropar al Pola abans que s’enfonsés i varen rescatar a 275 mariners italians, molts d’ells borratxos.

Després de les onze de la nit, Cunningham va ordenar en els seus bucs que no estaven lluitant, que ataquessin als italians que estaven fugint pel nord-est, però per una mala interpretació es va abandonar la recerca del Vittorio Veneto. En total, el número de víctimes de la formació italiana comandada per l’almirall Lachino va ser de prop de 2.400 homes, a més de que els britànics varen recollir a 900 nàufrags. 160 homes més varen ser rescatats tres dies més tard per un vaixell hospital italià.

A la Gran Bretanya:

El govern va anunciar que havien mort 28.859 civils britànics en els set mesos de la Batalla d’Anglaterra i 40.166 més havien sigut ferits de gravetat.


Winston Churchill li va telegrafiar a Harry Hopkins, que l’esforç naval que estaven fent en el mar era massa gran perquè poguessin formar grups de caça adequats i el va informar de les nombroses pèrdues que patien els seus combois. El primer ministre es queixava de que no tenien suficients escortes. 


A Rodemell es va suïcidar l’escriptora britànica Adeline Virginia Stephen, coneguda mundialment com Virginia Wolff. L’escriptora no va ser redescoberta fins la dècada de 1970. Wolff patia una malaltia mental coneguda com trastorn bipolar.

En els Estats Units d’Amèrica:

El president Franklin Delano Roosevelt va ordenar l’embargament dels bucs alemanys immobilitzats en els ports nord-americans.


Un grup de científics occidentals va descobrir un element nou, el Plutoni, nom posat en honor al planeta Plutó, que es tractava d’un component essencial de la fissió nuclear i l’evolució d’una bomba atòmica