27 de març de 1941

Dijous:

Preparant l’Operació Marita:

A la Cancelleria del Reich, al matí va arribar un telegrama que explicava que un grup d’oficials serbis havien llançat un cop d’Estat a Belgrad perquè estaven indignats per l’aliança del príncep Pau amb Alemanya del 25 de març de 1941. A Sèrbia, els colpistes varen detenir al príncep i varen posar en el seu lloc el seu cosí de 17 anys, Pere II, i varen nomenar cap del Govern el general Dusan Simovic, que va retirar el seu país del Pacte Tripartit. Quan Adolf Hitler va llegir el contingut del telegrama es va posar molt furiós, ja que fins llavors es pensava que tenia el control dels Balcans i, immediatament, es va posar a planificar la destrucció del cop d’Estat i el càstig que rebrien els colpistes. Hitler va convocar els seus alts comandants a que es presentessin a la Cancelleria. Wilhelm Keitel i Alfred Jodl varen arribar al mateix temps. El dictador, que els va ensenyar el telegrama on es confirmava la revolta iugoslava, va cridar amb ràbia que destruiria Iugoslàvia. Llavors va trucar a Joachim von Ribbentrop, a Franz Halder i al comandant Walter von Brauchitsch perquè també es presentessin per rebre noves ordres. Keitel, mentre esperaven que arribessin als demés, que varen arribar tard, el va avisar de que no podia endarrerir l’ofensiva a la Unió Soviètica perquè els seus homes ja s’estaven dirigint a la frontera tal i com s’havia acordat i li va voler fer veure que l’Exèrcit de Wilhelm List era massa dèbil per entrar a Iugoslàvia i no podien dependre dels hongaresos. Hitler li va dir que per aquesta raó feia venir a la Cancelleria a Von Brauchitsch i a Halder, que aquest es trobava al quarter general de Zossen.

A primera hora de la tarda, Hitler va celebrar la conferència amb els seus comandants en cap, entre ells hi havia Keitel, Halder, Von Brauchitsch, Hermann Göering, Alfred Jodl i Von Ribbentrop, per estudiar com havien d’atacar en els colpistes. Hitler estava decidit a aniquilar Iugoslàvia i va ordenar a crits i amb el telegrama de Belgrad a la mà, que l’atac comencés tant bon punt es disposés dels mitjans adequats. Hitler li va preguntar a Halder quant temps necessitava per preparar un atac contra Iugoslàvia. Halder li va mostrar a l’acte els rudiments d’un pla d’invasió que havia elaborat en el cotxe quan venia de Zossen. Hitler va explicar-los que l’Exèrcit de List rodejaria Iugoslàvia per l’est i marxaria sobre Belgrad des del sud-est amb un poderós flanc nord, mentre unes unitats alemanyes i hongareses capturarien Belgrad des del nord a través del Danubi. Jodl li va proposar presentar abans un ultimàtum als iugoslaus, però Hitler ho va rebutjar categòricament i li va demanar a Von Brauchitsch que dissenyés un aplaçament de fins a quatre setmanes de la seva Operació Barba-roja com a conseqüència d’actuar en els Balcans. En seguit varen establir que la Luftwaffe tindria la missió principal d’eliminar les organitzacions iugoslaves en onades successives i destruir Belgrad a través d’un atac de bombardejos pesats operant per onades d’assalt des de les bases aèries d’Hongria. Jodl va ser l’encarregat de transmetre l’ordre d’envair Iugoslàvia dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia, amb la Directriu número 25. Un cop acabada la reunió, Hitler va sortir de la sala acompanyat per Von Ribbentrop per celebrar una entrevista amb el ministre hongarès Sztojay, que l’estava esperant en el pis de baix. Von Ribbentrop havia rebut l’ordre d’informar a Hongria, Romania i Itàlia del repartiment a tres de Iugoslàvia, a excepció d’un petit Estat titella de Croàcia.

Hitler i Von Ribbentrop es varen reunir durant un quart d’hora amb el ministre hongarès i li varen oferir la província iugoslava de Backa a canvi de l’ajuda hongaresa. A continuació, Hitler es va reunir amb el ministre búlgar, també durant quinze minuts, i li va oferir la província iugoslava de Macedònia, a més de la Macedònia grega. El dictador li va dir textualment:

La tempesta es desencadenarà sobre Iugoslàvia amb una rapidesa que deixarà atònits a aquests cavallers!

Hitler també va rebre aquella tarda a Alfred Rosenberg, que tornava de Frankfurt. Primer el Reichsleiter es va trobar amb Keitel i després amb Hitler, que li va preguntar si encara conservava els seus contactes amb els croats. Rosenberg li va respondre que molts dels anteriors contactes que havien tingut s’havien tornat reticents cap a ells perquè no els havien donat suport en el seu temps. A continuació varen parlar de la redacció de la proclamació de llibertat pels croats.

A la nit, Hitler es va irritar encara més, segons Joseph Goebbels, quan va sentir un discurs del primer ministre Winston Churchill, en què deia que el poble iugoslau havia recobrat l’ànima i que el cop d’Estat a Iugoslàvia era un victòria. Abans de sentir al primer ministre, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb el ministre d’Afers Exteriors japonès, Yosuké Matsuoka, amb qui s’hi hauria d’haver reunit abans però per culpa dels fets de Iugoslàvia havia tingut que aplaçar la reunió. La visita de Matsuoka a la capital s’havia dissenyat fins al més mínim detall per tal d’impressionar al ministre, ja que Hitler tenia esperances de convèncer els japonesos per atacar Singapur. Centenars de persones l’havien rebut amb petites banderes japoneses de paper que s’havien repartit prèviament. El ministre estava encongit per l’enorme rebuda i pel fet d’estar rodejat d’homes de les SS i anava movent el barret de copa com agraïment. Abans de reunir-se amb Hitler i com que el dictador estava en aquells moments ocupat dissenyant el seu atac contra Iugoslàvia, Von Ribbentrop s’hi havia reunit aquell matí i l’hi hauria assegurat que l’Eix havia guanyat la guerra definitivament i que la capitulació de Gran Bretanya no era més que qüestió de dies. Tot i això, li va demanar que ataquessin Singapur perquè consideraven que seria un element decisiu en l’enfonsament de Gran Bretanya. El ministre alemany va culpar al president Franklin Delano Roosevelt de donar esperances als britànics i per això li va relatar que el Pacte Tripartit tenia com a principal objectiu atemorir als nord-americans i apartar-los del conflicte. La conquesta de Singapur també era clau, segons Von Ribbentrop, per allunyar definitivament als nord-americans de la guerra. El ministre alemany llavors li va explicar el deteriorament de les relacions amb els soviètics i l’hi hauria insinuat que era probable que ataquessin en breu a la Unió Soviètica.

Abans de reunir-se amb el ministre japonès, Hitler va voler sopar amb Von Ribbentrop en un àpat on en principi hi hauria d’haver assistit Matsuoka, però el dictador volia parlar en privat del problema iugoslau.

En la reunió amb Hitler, on hi havia l’intèrpret Paul Schmidt per traduir el què es deien, el ministre japonès es va mostrar evasiu respecte a les intencions de Japó sobre nous atacs i li va explicar que l’atac que volia sobre Singapur no es podia produir tan ràpid com desitjava. Hitler li va voler fer veure que Estats Units no podien fer gran cosa en la guerra perquè la batalla ja estava decidida i, per aquest fet, considerava que era una gran ocasió per Japó per dur a terme grans atacs en el Pacífic. Matsuoka li va donar la raó, però li va recordar que ell no governava en l’Imperi japonès.

A mitjanit, Hitler va redactar una carta xifrada i transmesa per radiotelegrama a Roma per Benito Mussolini. La carta deia:

Duce

Els fets m’obliguen a comunicar-li amb tota urgència els meus pensaments sobre la situació i les conseqüències que aquesta pot tenir. Iugoslàvia m’ha semblat sempre un factor perillós en la nostra campanya amb Grècia. Per això jo he fet lleialment tot el que estava en les meves mans per unir-la a nosaltres. Desgraciadament, els meus esforços han sigut fallits. Els informes que m’arriben avui no deixen lloc a cap dubte sobre el canvi imminent de la política exterior iugoslava. En conseqüència, acabo de prendre les mesures d’ordre militar que s’imposen. Li prego cordialment, Duce, que no emprengui cap acció a Albània en el curs d’aquests pròxims dies. Crec necessari que utilitzi tots els seus efectius disponibles en bloquejar i protegir els passos que uneixen Iugoslàvia i Albània.

Importa també, Duce, que reforci vostè les seves tropes en la frontera italiana-iugoslava en la màxima mesura que li permetin els seus mitjans i amb una extrema immediatesa.

Crec, a més, que el secret més rigorós ha de rodejar aquestes mesures i les ordres que pressuposen per la seva part. La seva divulgació les trauria tota eficàcia. No dubto, Duce, que obtindrem junts un èxit no menys total que el d’Alemanya a Noruega fa un any. Tinc l’absoluta certesa d’això.

Cordial i amistosament.

Adolf Hitler.


Durant aquell dia es varen enviar 600 avions alemanys a Romania i Bulgària des dels aeròdroms alemanys situats al llarg de tota la costa del Canal de la Mànega, així com des de Sicília i des de Líbia.


Per posar més llenya al foc i que seria un argument més pels alemanys per atacar a la Unió Soviètica, Iosif Stalin va anunciar el reconeixement soviètic del nou govern de Belgrad.

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Zossen, Walther von Brauchitsch va comunicar en els seus comandants de l’Exèrcit de l’Est, que els soldats havien de tenir clar que la lluita es lliuraria entre races i que havien d’actuar amb la necessària severitat.


A Frankfurt, en la clausura de la inauguració de l’Institut per l’Estudi de la Qüestió Jueva, Alfred Rosenberg va afirmar que el seu objectiu era l’expulsió total dels jueus d’Europa. A mitja sessió, Rosenberg va rebre una trucada de Julius Schaub des de la Cancelleria en que li demanava que es presentés com més aviat millor.


A Berlín, Hanna Reitsch va ser reconeguda pels seus assajos i les seves proves en una recepció i Hermann Göering en persona li va entregar la Medalla d’Or amb Brillants en versió especial de l’Aviació Militar. Era la primera vegada que es trobaven Göering i Reitsch. En entrar a la sala, Reitsch es va trobar amb diversos generals i amb Ernst Udet, una de les persones que l’havia impulsat en la seva carrera aeronàutica. Göering no esperava condecorar a una dona i va quedar sorprès de l’alçada de Reitsch, 1,5 metres.

Com, aquesta és la famosa capitana d’aviació? Això és tot? Com és possible que vostè petit pugui volar?

Reitsch es va disgustar davant de tal paraules i li va contestar:

Es necessari per això ser com vostè?.

Els presents varen riure davant d’aquella ofensa al ministre.

En el Mediterrani:

Al matí, un hidroavió de Malta va descobrir tres creuers i un destructor italià a 80 milles a l’est de la punta sud-est de Sicília, que semblava que es dirigien a Creta, però no varen poder assegurar-ho perquè no els podien segui per la mala visibilitat. Aquell descobriment va portar una forta discussió entre l’Estat Major britànic i Andrew Cunningham, que aquest creia que els italians no començarien cap ofensiva, tot el contrari del que pensava l’Estat Major. Al vespre, l’Armada britànica es va començar a mobilitzar davant d’un possible atac italià. Però els italians també varen descobrir que havien sigut clissats. A primera hora del matí, el vicealmirall Angelo Iachino va saber per missatges de ràdio que havien sigut interceptats i més tard va saber que el portaavions Formidable no era lluny d’ells. Cap al tard, els seus criptògrafs varen interceptar la indesxifrable ordre enviada per Cunningham a les forces navals britàniques en el Mediterrani oriental. Iachino es va plantejar retornar a la seva base, però les pressions exteriors el varen fer mantenir el rumb.

A la Gran Bretanya:

Abans de pronunciar un discurs davant el Congrés de les Trade Union, Churchill va dinar amb l’ambaixador nord-americà John Winant i li va reconèixer que l’havia dolgut que l’anterior govern servi haguessin cedit als alemanys, però que s’havia posat content en escoltar que havia esclatat una revolta. En el discurs davant de la Trade Union, els va anunciar que tots els col·laboradors del president nord-americà l’hi havien semblant persones molt lleials a la seva causa.

A la nit, Churchill va pronunciar un segon discurs davant l’Associació del Partit Conservador en el qual els va assegurar que l’apropament dels nord-americans a la seva causa era un fet més important que qualsevol victòria militar. També els va anunciar que s’havia produït un cop d’Estat a Iugoslàvia i va afirmar que la nació iugoslava havia recuperat la seva ànima.

A l’Àfrica:

En el nord-est d’Eritrea va acabar la batalla de Keren amb les forces italianes sent forçades a retrocedir fins la capital, Asmara, per les forces índies. Els italians varen perdre 3.000 homes contra 536 baixes britàniques.

En els Estats Units:

A Washington varen tenir lloc conversacions entre els Estats Majors nord-americans i britànics per arribar a un acord sobre el Pla Bèl·lic Conjunt Número 1 entre els països, un pla que contemplava la guerra contra les potències de l’Eix. El Pla Bèl·lic detallava la manera en què es distribuirien les forces terrestres, marítimes i aèries a partir del moment en que els Estats Units entressin a la guerra. El Pla preveia en primer lloc la derrota d’Alemanya a Europa i després, en cas de que Japó es convertís en un país bel·ligerant, la derrota de Japó a Àsia. També es va presentar un pla per protegir els combois nord-americans que va ser aprovat per Ernest King el 2 d’abril. Es va acordar que es necessitaria un comboi de 45 embarcacions cada tres dies en dues rutes que anirien des de Guantánamo a Halifax i des de Cayo Hueso, el sud de Florida, fins a Nova York. Farien falta 41 destructors i 47 corbetes i més cobertura aèria per protegir aquests combois.

Al mateix temps, el Programa de Préstec i Arrendament va adquirir el rang de llei després de que fos aprovada per la Cambra de Representants el 6 de febrer. El president Roosevelt es va passar la tarda pescant a bord del seu iot preferit, el Potomac, a les aigües de les Bahames quan un hidroavió va aparèixer de cop. Eren membres del seu equip que provenien de Washington que li varen entregar els documents de la nova Llei. El president el va firmar i el pilot es va tornar a enlairar cap a la capital. D’aquesta manera, Gran Bretanya s’assegurava de moment 7.000 milions de dòlars.

26 de març de 1941

Dimecres:

A Iugoslàvia:

Quan la població iugoslava va saber que el seu govern de Dragisha Cvetkovic i el rei Pau s’havien adherit al Pacte Tripartit es van enfadar molt i a la nit varen sortir al carrer per manifestar-se. Al final, l’Exèrcit, sobretot els alts oficials de les forces aèries, l’Església, els pagesos i els sindicats varen provocar un aixecament en moltes ciutats i pobles. Els triomfs Aliats a Grècia, Albània i Líbia van animar al príncep Pere, de només 17 anys i que havia burlat la vigilància dels seus guàrdies de la seva cel·la i s’havia escapat a través d’un canaló de la presó i instal·lat al palau reial, a declarar-se major d’edat. Amb l’ajuda del SOE britànic va ordenar detenir al príncep Pau. A la nit, un grup de colpistes van ocupar el Palau Presidencial i varen detenir-lo. Immediatament es va constituir un govern d’unitat nacional presidit pel general Simovitch.

Unes hores després del cop d’Estat, Adolf Hitler va convocar urgentment els seus principals ministres i els seus caps d’Estat Major a presentar-se a la Cancelleria. Aquella mateixa nit, va ordenar preparar un pla d’atac i li va exigir a Hermann Göering que destruís Belgrad amb un atac de bombarders pesats.

En el Reich:

A Alemanya:

Reinhard Heydrich va presentar-li a Göering un pla per expulsar a tots els jueus un cop acabés la guerra a les regions més llunyanes i aïllades de la Unió Soviètica. Els dos jerarques varen parlar del perill que suposava l’organització GPU, els comissaris polítics i els jueus. Göering li va recalcar que la Wehrmacht tindria a l’Est uns poders limitats i que se li donaria en el cap de les SS Heinrich Himmler una àmplia autoritat independent. Llavors, Heydrich li va entregar un esborrany amb les propostes per la solució de la qüestió jueva, que Göering va aprovar amb petites esmenes com un canvi de responsabilitats d’Alfred Rosenberg. Més tard, el general d’intendència Eduard Wagner va arribar a un acord amb Heydrich respecte al marge d’acció que s’havia d’assignar als quatre SS Einsatzgruppen, que s’estaven reunint en la seva base de l’Escola de Policia de Pretzsch per atacar en la futura Operació. Aquestes unitats, que anirien darrere l’Exèrcit a mesura que aquest anés ocupant els territoris de l’Est, varen tenir gràcies a aquell acord capacitat per prendre mesures executives contra civils. L’acord va ser emès per Wilhelm Keitel el 28 d’abril.

Aquell mateix dia, Heydrich va enviar un informe a Himmler en que li explicava els plans a la Unió Soviètica com el destí final de les deportacions de jueus. 

Al mateix temps, el Ministeri d’Afers Exteriors va exigir que s’aprovés un decret que en aquells moments estava en preparació per expropiar i fer perdre la ciutadania a tots aquells jueus que abandonessin el Reich

A més, una ordre secreta de l’Exèrcit establia, tot i que en termes suaus, les bases d’acord amb la Policia de Seguretat i autoritzava en la futura Operació Barba-roja mesures executives que afectarien a la població civil.


A la tarda, a Fràncfort del Main, a Bochenheimer Landstrasse número 68, el ReichsleiterAlfred Rosenberg va inaugurar la primera secció de l’Escola Superior, l’Institut d’Investigacions sobre la Qüestió Jueva. Allí es reunirien béns jueus confiscats que servirien per la investigació i serien processats per la doctrina nacionalsocialista. La conferència va ser retransmesa per la ràdio a tot el país i va tenir molt de ressò en la premsa durant uns quants dies. Joseph Goebbels va exigir en una ordre la reproducció detallada a la premsa de la conferència de Rosenberg. Himmler havia de ser present a l’acte, però no s’hi va presentar per motius que es desconeixen.  


El ministre d’Afers Exteriors japonès, Yosuké Matsuoka, va arribar a Berlín per reunir-se amb Hitler l’endemà

A la Unió Soviètica:

L’agent anomenat AVS, que era Kurk Völkisch, cap de premsa de l’ambaixada alemanya a Bucarest, va informar a Moscou que en el dictador Ion Antonescu l’havien informat el passat mes de gener dels plans de Hitler d’atacar en breu la Unió Soviètica. Els soviètics no varen fer massa cas a aquesta informació. Tot i això, els soviètics varen posar en marxa l’Ordre Número 008130 en el Districte Militar Especial de l’Oest on es demanava mantenir-se preparat pel 15 de juny

A Creta:

El creuer York i el petrolier Pegasus, ancorats a la badia de Suda, varen resultar danyats per unitats especials italianes, que varen llençar contra ells llanxes ràpides carregades d’explosius.

A Líbia:

L’Afrikakorps, avançant amb força després de conquerir dos dies enrere El Agheila,  va entrar a Marsa el Brega.

A Somalilàndia:

Com el dia anterior, l’exèrcit italià va fracassar en el seu contraatac contra les forces aliades i els britànics varen ocupar Harar.

En els Estats Units:

Aquell dia va tenir efecte la Llei de Préstec i Arrendament firmada l’11 de març. 

25 de març de 1941

Dimarts:

L’adhesió de Iugoslàvia a l’Eix:

Adolf Hitler es va reunir amb  el primer ministre iugoslau Dragisa Cvetkovic en el palau del Schloss Belvedere de Viena per segellar una nova aliança i l’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit. Entre els presents hi havia l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima. Hitler va creure que tenia el control dels Balcans i pensava que els iugoslaus serien d’una gran utilitat quan comencés la invasió a la Unió Soviètica, l’Operació Barba-roja. El príncep regent Pau de Iugoslàvia va aprovar l’adhesió, però a Belgrad no va agradar gens aquella decisió. Després de la reunió, Hitler també es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano, que li va confirmar que Espanya no entraria a la guerra i li va aconsellar que ho acceptés i mantingués bones relacions amb els espanyols. Però aquell petit contratemps no va disgustar al dictador, ja que estava molt satisfet amb el pacte que acabava de firmar i li va dir que aquella firma era de vital importància en relació amb les futures operacions a Grècia.

Al cap d’unes hores, Wilhelm Keitel es va trobar amb un Hitler alleugerit per la reunió, ja que esperava no trobar-se amb més sorpreses desagradables dels Balcans. El dictador el va convocar per llegir-li una carta que acabava de dictar per Benito Mussolini, que contenia diverses propostes i una exigència perquè s’introduís cert grau d’ordre en les seves comunicacions marítimes al nord de l’Àfrica. També li havia suggerit que alguns destructors i creuers antiquats fossin desarmats i alleugerits per convertir-se en embarcacions de transport ràpides. El dictador li va demanar a Keitel la seva opinió i el comandant en cap de l’Estat Major es va limitar a aprovar les propostes de Hitler. A la nit varen tornar a Berlín en tren.

Abans d’abandonar Viena, els delegats iugoslaus varen rebre de Joachim von Ribbentrop dues cartes. La primera confirmava que Alemanya es comprometia a respectar en tot moment la sobirania de Iugoslàvia i la integritat del seu territori. La segona contenia la promesa de no demanar el dret de pas de les tropes alemanyes pel territori iugoslau mentre duressin les hostilitats.  

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, a Frankfurt es va inaugurar l’Institut per l’Estudi de la Qüestió Jueva d’Alfred Rosenberg dirigit per Wilhelm Grau. Entre els convidats hi havia Alexander Cuza, Sano Mach, Vidkun Quisling i Anton Mussert a més d’alts dignataris del NSDAP i el mateix Rosenberg, que va fer un discurs antisemita i va recalcar que les victòries de la Wehrmacht havien permès aquell Institut. 

A l’Atlàntic:

Alemanya va estendre la zona de guerra fins a Islàndia i l’estret danès de Groelàndia. Com a resposta, els Estats Units varen autoritzar que la Gran Bretanya reparés les seves embarcacions dins de les seves aigües territorials.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Part, la matemàtica de 19 anys Mavis Lever de l’equip de Dillwyn Knox va desxifrar un missatge dels italians que revelava la imminent partida de la flota italiana en una maniobra d’atac contra els combois britànics. Gràcies al seu descobriment, l’almirall sir Andrew Cunningham va atacar als italians en la Batalla del Cap de Matapan que va acabar la nit del 29 de març amb victòria britànica.

En el Mediterrani;

Sis llanxes torpedes de motor italianes, al comandament del tinent Luigi Faggioni, varen entrar a la badia de Soudha, a Creta, on un comboi naval britànic hi havia dut tropes de reforç i armes. Els italians varen provocar greus danys al creuer britànic York. 

A Líbia:

Erwin Rommel va decidir, desobeint les instruccions i tot hi les protestes italianes, desenvolupar una important ofensiva. Els britànics en aquells moments eren inferiors numèricament, ja que enviaven els seus homes i el material bèl·lic a Grècia. 

A Somalilàndia:

Els italians varen fracassar en el seu contraatac contra les forces aliades.

24 de març de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va manifestar en el seu entorn més íntim que tenia clar que els Estats Units entrarien en la guerra perquè creia que el president nord-americà Franklin Delano Roosevelt i les altes finances jueves desitjaven el conflicte per conservar els interessos jueus a Europa.

A la tarda, Hitler va viatjar cap a Viena per reunir-se amb el primer ministre de Iugoslàvia, Dragisha Cvetkovic per firmar l’endemà l’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit. Cvetkovic i el seu ministre d’Afers Exteriors, Alexandre Cincar-Markovic, varen abandonar furtivament Belgrad a la nit per evitar manifestacions hostil i, inclús, que poguessin ser segrestats.


La RAF va atacar Berlín.

A Líbia:

Erwin Rommel, després de saber que els britànics s’estaven retirant d’El Agueila, va desobeir les ordres de Berlín de no avançar i va començar l’ofensiva alemanya atacant a les tropes de la Commonwealth, que les va fer retrocedir del territori libanès. Les unitats motoritzades alemanyes  varen conquerir El Agueila amb el seu important sistema de provisions d’aigua i Rommel va decidir, sorprès per l’escassa resistència que es trobava, en seguir avançant per, segons les seves paraules, comprovar “si l’enemic era realment tou”..

A l’Àfrica:

Els britànics varen reconquerir la Somàlia britànica.

A la Gran Bretanya:

Stafford Cripps va telegrafiar des de Moscou per informar al seu govern de les notícies transmeses pel seu homòleg suec que deien que el pla dels alemanys era el següent: L’atac sobre la Gran Bretanya continuaria amb els submarins i des de l’aire, però que no hi hauria invasió, Al mateix temps es començaria una ofensiva contra la Unió Soviètica. Aquest atac, segons Cripps, el durien tres grans exèrcits: el primer, destacat a Varsòvia, estaria a les ordres del comandant Fedor von Bock; el segon a Königsberg; i el tercer a Cracòvia amb el mariscal Wilhelm List al capdavant. El Comitè d’Intel·ligència Conjunta, el JIC, va rebutjar l’advertència.

En els Estats Units:

La revista The Times es va fer ressò del pamflet de Theodor N. Kaufman sota el titular: Una proposta modesta. En l’article, Kaufman demanava l’esterilització de tots els homes alemanys i la divisió del país en cinc parts de manera que quedessin annexionats als estats veïns d’Alemanya. L’article no va tenir gaire bona acollida, però els alemanys el varen aprofitar per atacar als nord-americans.

22 de març de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va emetre una Directriu per la conquesta de Grècia on argumentava que el país hel·lè s’havia convertit en una base per les forces britàniques i, per tant, era necessari la captura total de la Grècia peninsular i el Peloponès.


Joseph Goebbels va anotar en el seu Diari que 30.000 jueus de Berlín estaven treballant en fàbriques d’armament i, en to irònic, es va preguntar:

Qui hagués dit que tal cosa fos possible?


El govern va prohibir en els nens gitanos i de color assistir a escoles alemanyes.

En els Estats Units:

A Hawaii, l’agent japonès Nagai Kita va rebre de Tòquio l’ordre d’obtenir informació secreta sobre els moviments d’entrada i sortida de la flota nord-americana de Pearl Harbor. Li varen dir que aconseguís aquesta informació subornant als seus informants. Tot i que el Servei de Transmissió d’Informació Secreta nord-americana va interceptar aquestes instruccions, no varen provocar cap alarma.

20 de març de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va convocar una conferència en el Ministeri de Propaganda. En ella, el representant del ministre, Leopold Gutterer, va declarar que a la capital encara hi havia entre 60.000 i 70.000 jueus i trobaven inadmissible que la xifra fos tan alta. Gutterer va assegurar que una proposta adequada d’evacuació comptaria amb l’aprovació d’Adolf Hitler. La conferència va acabar amb una petició d’Adolf Eichmann per elaborar una proposta per l’evacuació dels jueus de Berlín, tot i que va senyalar que el Govern General no estava en condicions de rebre més jueus.


Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest, davant la pregunta de què havien fet per ajudar Finlàndia davant l’atac de la Unió Soviètica, li va respondre que esperés. Himmler li va assegurar que hi hauria un dia que les tropes alemanyes i finlandeses lluitarien juntes a l’Est i li va augurar que els finlandesos recuperarien el terreny perdut davant dels soviètics.

Un cop acabat el tractament, el líder de les SS li va demanar que dinés amb ell perquè no es trobava gaire bé. Durant l’àpat, Himmler va acusar al dictador Francisco Franco de ser un ingrat i un traïdor per no haver ocupat Gibraltar com se li demanava i no haver abandonat la neutralitat. Parlant d’Espanya i la seva no participació en la guerra, Himmler li va assegurar que arribaria un dia que s’haurien d’ocupar del dictador Franco i de l’Església. Després del dinar, Himmler es va queixar d’uns dolors estomacals i li va preguntar en el doctor si podia tornar-lo a tractar. Aprofitant que li feia aquest extra, Kersten li va demanar si podia posar en llibertat a tres alemanys, dos holandesos i un sacerdot catòlic que estaven empresonats a Oranienburg. A la nit, Rudolf Brandt va trucar-lo per dir-li que aquestes sis persones ja havien pogut abandonar la presó.


A Munic es va crear la 1º Companyia d’Estudiants. La majoria eren estudiants universitaris, sobretot estudiants de Medicina.


Alfred Rosenberg va notificar, a l’atenció del Führer, que la mercaderia principal que havia sigut incautada pel seu equip a París, o sigui els patrimonis artístics jueus, havia arribat el 15 de març a Neuschwanstein. A més, s’esperava que més patrimoni cultural jueu fos transportat a Alemanya.

A Polònia:

A Cracòvia, els alemanys varen tancar el gueto de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

El general del GRU Filip Gólikov va presentar-li a Iosif Stalin i al Comitè del Partit Comunista un informe titulat: Opinions sobre la possibilitat d’una acció de combat de l’exèrcit alemany contra la Unió Soviètica. En ell, Gólikov va deixar constància de que els informes que els arribaven sobre un enfrontament armat d’Alemanya contra la Unió Soviètica provenien de fonts anglosaxones per tal d’avançar en el deteriorament de la relació entre els dos països. També va assegurar que Hitler esperaria a enviar amb èxit a la Gran Bretanya abans d’atacar a la Unió Soviètica. L’informe anava acompanyat per una sèrie de rumors recollits entre agregats militars i periodistes estrangers, i escrits de la premsa estrangera.

Un dels informes que va arribar aquell dia provenia dels Estats Units. Des de Washington, Sumner Wells va informar precisament a l’ambaixador soviètic, Umanskii, sobre una sèrie de missatges, transmesos pel govern grec i procedents de les missions diplomàtiques sueques de Berlín, Bucarest i Helsinki, sobre de les intencions dels alemanys d’atacar a la Unió Soviètica. Els nord-americans varen tenir coneixement dels plans alemanys gràcies a que havien desxifrat les comunicacions entre Tòquio i l’ambaixador japonès a Alemanya Hiroshi Oshima. En els informes es donava una descripció detallada del pla d’atac alemany sobre tres flancs i els noms dels seus comandants i amb una data d’inici de l’operació, el 20 de maig. També Arvid Harnack va informar de que a Bèlgica només quedava una divisió activa, fet que confirmava segons ell l’endarreriment d’una acció militar alemanya contra Gran Bretanya i els preparatius per un atac contra la Unió Soviètica. Harnack, sota el nom clau de Korsikanets, va afirmar que per aquest motiu les forces alemanyes s’havien desplaçat al llarg de la frontera soviètica. Richard Sorge, des de Tòquio, va escriure-li directament a Lavrenti Beria per defensar la credibilitat de Harnack. Stalin, com Gólikov, va considerar aquells informes una provocació.

A Iugoslàvia:

El príncep Pau va preguntar al seu gabinet si acceptarien l’exigència de Hitler de que Iugoslàvia s’incorporés a l’Eix i permetrien la lliure circulació de tropes alemanyes a través de Iugoslàvia cap a Grècia. Quatre ministres varen renunciar al càrrec per no tenir que acceptar l’acord.

19 de març de 1941

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erwin Rommel, en veure que els britànics no l’atacarien, va viatjar a Alemanya i va sol·licitar a Berlín autorització per atacar a El Agueila. Finalment li varen donar permís per atacar a finals de maig si veia clara la situació i només quan la panzerdivisionen estigués completada.

A Holanda:

Els alemanys varen aprovar un decret on es deixava clar que la policia secreta alemanya quedava per damunt de la llei. En el decret es mencionava que en compliment dels seus deures, Heinrich Himmler podia desviar-se de les normes existents i podia promulgar regles i normes amb caràcter i efecte de lleis. Es deixava clar que aquestes normes i regles podien contenir disposicions penals, sotmetent a l’encausat a multes de quantitats il·limitades i a l’empresonament.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar Londres.


Els socialdemòcrates alemanys exiliats a la Gran Bretanya varen fundar una nova organització, la Unió d’Organitzacions Socialistes. Amb els seus 674 afiliats representava a la corrent revolucionària de la socialdemocràcia.

En el Vaticà:

Contestant les diverses cartes del bisbe Preysing de Berlín en què li demanava que ajudés als jueus, Pius XII el va lloar pel seu discurs del 6 de març i li va assegurar que l’Església obriria els seus braços en els conversos, però no va dir-li res d’ajudar als jueus.

En els Estats Units:

Tot i que el país era neutral, a San Francisco, Califòrnia, els treballadors d’una agència postal varen cremar 17 tones de postals amb contingut de propaganda feixista en un forn. També hi havia diaris, llibres i papers d’Alemanya, i alguns procedents de la Unió Soviètica, Itàlia i Japó.

18 de març de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, en un conferència amb Wilhelm Keitel i Alfred Jodl i Erich Raeder va insistir en que Grècia fos ocupada. Raeder, per la seva part, va demanar amb fermesa empènyer Japó perquè ataqués Singapur perquè estava segur que immobilitzaria la flota britànica i allunyaria Estats Units de la guerra en el moment que veiessin que no tenien la mateixa potència militar que els japonesos. Tot i això, l’almirall els va dir que segons les informacions aconseguides per la Kriegsmarine, Japó exigiria una condició prèvia a la seva acció contra els britànics: un desembarcament de tropes alemanyes en territori britànic. Raeder també va informar a Hitler de que els combois nord-americans amb destí a Gran Bretanya els escortaven ara naus de guerra fins a Islàndia i va demanar autorització per atacar-los sense previ avís. Hitler no li va contestar, i Raeder li va suplicar que fessin alguna cosa per impedir que Estats Units posés els peus a l’Àfrica francesa. El dictador es va limitar ara a respondre-li que sotmetria la qüestió a Afers Exteriors.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen arrestar a un grup d’actors polonesos.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va considerar que el príncep Pau de Iugoslàvia també s’havia compromès amb els alemanys per atacar Grècia. Els britànics varen autoritzar als seus diplomàtics a Iugoslàvia perquè fessin tot el possible per garantir l’expulsió del govern pro alemany, encara que això suposés provocar mesures subversives.


En un dinar en el Pilgrim’s Society, Winston Churchill va aprofitar l’esdeveniment per donar les gràcies als seus invitats nord-americans. També va voler fer un especial agraïment a l’ambaixador nord-americà John Winant i al president Franklin Delano Roosevelt.