Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb els seus alts comandants militars per parlar de la futura Operació Barba-roja. El dictador va tornar a insistir en que l’objectiu fonamental havia d’assegurar Leningrad i el Bàltic, i no continuar fins a Moscou. D’aquesta manera, Hitler va reduir les forces alemanyes en el flanc meridional, al sud dels pantans de Pripet. Hitler, a més, va ordenar traslladar a Cracòvia les unitats blindades del Grup d’Exèrcits del sud, un moviment que els britànics varen tenir constància gràcies a Enigma. Walther von Brauchitsch i Franz Halder, que no opinaven igual que Hitler, varen acceptar els plans sense protestar. Segons Halder, Hitler va dir que l’elit intel·lectual col·locada per Iosif Stalin havia de ser exterminada, que la màquina de control de l’imperi rus havia de ser aixafada i que en la gran Rússia havien d’utilitzar la força de la manera més brutal possible.

Durant aquell dia, Hitler va rebre la visita de Hans Frank, que havia viatjat expressament a la capital per reunir-se en privat amb el dictador sobre el Govern General. Hitler li va garantir que el Govern General seria el primer territori que quedaria lliure de jueus. Joseph Goebbels també es va reunir amb Hitler per parlar de la qüestió jueva i el dictador li va confessar que primer expulsarien els jueus de Viena i després li tocaria el torn als jueus de Berlín després de que ja no fossin necessaris en les fàbriques d’armament.

A Polònia:

El cap de província de Varsòvia va aprovar un decret que permetia en els jueus unir-se per resar en cases de resar i cases privades només durant el Pesaj, el Ros Hasana, el Yom Kipur i la festa de Shevuot,

A la Unió Soviètica:

Avions alemanys varen aparèixer sobre el port de Libava, en el Bàltic. El comandant naval soviètic, l’almirall Nikolai Kuznetsov, va ordenar en els seus homes que disparessin, però Stalin en persona va ordenar a Kuznetsov que revoqués l’ordre. A més, quan un pilot alemany va tenir que fer un aterratge d’emergència just a les afores del port, els soviètics varen rescatar-lo, li varen donar menjar, varen remolcar el seu aparell, li varen posar combustible i es varen acomiadar d’ell quan va marxar de retorn a Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill els va dir en el seu Gabinet de Guerra que s’havia reunit dos dies enrere amb l’ambaixador nord-americà, John Winant, i Averell Harriman, i que semblaven ansiosos perquè Alemanya cometés algun acte de manifest per tal d’alliberar al president Franklin Delano Roosevelt de la seva declaració electoral i preelectoral de no entrar a la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va assegurar en un discurs que guanyaria la guerra aviat. A continuació, el dictador es va reunir amb Albert Speer a la Cancelleria per observar la maqueta de l’arquitecte sobre la futura Berlín, Germània. Speer li va dir que volia destruir el Reichstag, idea que va impressionar a Hitler, perquè l’edifici quedaria massa petit en la futura ciutat.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar la ciutat de Bristol.

---

Des de la seva residència de camp de Chequers i després d’oir el discurs del president Franklin Delano Roosevelt del dia anterior, Winston Churchill li va escriure-li un telegrama de felicitació i agraïment perquè considerava les seves paraules “una crida a tots els homes lliures del món i que tindria un paper important a l’hora d’unir-los.

A Somalilàndia:

Els britànics, per mitjà d’una operació combinada naval i terrestre amb tropes procedents d’Aden, varen ocupar Bérbera i Hargueisa, reconquerint la seva colònia perduda pels italians. A més, per sorpresa dels italians, els indis varen aconseguir ocupar el mont Dologoroc.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Abans de començar l’Operació Barba-roja, el govern alemany pensava deportar a un milió de polonesos per no trobar inconvenients durant el seu avanç. En aquella data només havien deportat a una dècima part de les persones que pensaven deportar.

---

Des de París va arribar a Neuschwanstein 25 vagons d’un tren directe amb pintures, mobles, tapissos, artesania artística i objectes de decoració que l’equip d‘Alfred Rosenberg havia robat als jueus.

A França:

A la nit, el Comitè d’Operacions Especials, el COE, va enviar a cinc soldats francesos en avió, de Gran Bretanya a França, juntament amb dos recipients d’armes de petit calibre i una barrera per carreteres dissenyada especialment, i varen ser llançats en paracaigudes a prop de Vannes. La seva missió, que portava el nom clau d’Operació Sabana, consistia en fer esclatar un autobús en el qual hi viatjarien pilots de la Luftwaffe que arribarien de l’aeroport de Vannes. Però els pilots alemanys ja no viatjaven en autobús, sinó en cotxe, de manera que els comandos no varen poder complir la seva missió. Els que varen voler varen poder tornar a la Gran Bretanya en un submarí al cap de tres setmanes.

A l’Atlàntic:

Les embarcacions de guerra de l’almirall Lütjens, el Scharnhorst i el Gneisenau, varen començar una persecució d’embarcacions mercantils durant dos dies. En total en varen enfonsar 16.

A la Gran Bretanya:

A la seva residència oficial de camp de Chequers, Winston Churchill es va reunir amb el nou ambaixador nord-americà, John Winant, i amb Averell Harriman.

En els Estats Units:

Durant el sopar anual de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt va declarar que la gran notícia de la setmana era que s’havien adonat del perill en que s’enfrontaven i que s’havien posat en marxa, i els va prometre que havia arribat al moment d’actuar amb urgència contra “la tirania i les forces opressores”. Lord Halifax era entre els convidats.

Aquell dia va ser frenada l’ofensiva italiana a Albània.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va donar a Heinrich Himmler poders especials per determinar, sota la seva responsabilitat, les mesures de seguretat necessàries a les zones conquerides i a les futures zones que conqueririen. Quan aquell dia Wilhelm Keitel va firmar una nova versió de la futura Operació Barba-roja, la Directiva número 21, aquesta ara especificava que Hitler havia encomanat al Reichsführer-SS determinades missions especials dins de la zona d’operacions de l’Exèrcit. Aquesta Directiva donava atribucions especials per la preparació de l’administració política, que es fonamentava en “la lluita definitiva entre dos sistemes antagònics”. Precisament, aquell dia Eduard Wagner, intendent general de l’Exèrcit, li va preguntar a Reinhard Heydrich com es proposava cooperar la Direcció general de Seguretat del Reich a l’Est. Heydrich li va dir que Himmler utilitzaria comandos de la Sipo i del SD com havia fet a la campanya de Polònia.

A Líbia:

Les tropes avançades d’Erwin Rommel varen ocupar l’oasi de Marada.

Adolf Hitler va anar a Linz per celebrar el tercer aniversari de l’Anscluss. A la ciutat austríaca es va trobar amb Joseph Goebbels, que feia setmanes que no es trobaven, i quan varen estar assentats a l’hotel on s’allotjaven, el dictador alemany el va posar al corrent de totes les noves informacions i novetats en la guerra. Es probable que en aquell moment l’hi expliqués l’Operació Barbarroja.

A Líbia, el 5ª regiments de Panzers ja estava en campanya.

Francisco Franco i Philippe Pétain es varen reunir a Montpellier per parlar de la guerra.

A Washington, després de que el Congrés i el Senat aprovessin per unanimitat la Llei de Prestam i Arrendament, la Lend-Lease Act, Franklin Delano Roosevelt va firmar aquesta llei que li permetia vendre, transferir, intercanviar, prestar o utilitzar de manera diversa materials de guerra per la defensa dels Estats Units. El president va disposar de plens poders per posar els recursos nord-americans al servei dels estats que consideressin que ajudaven a la defensa dels interessos nord-americans. Aquests països podien adquirir materials sense pagar amb la promesa que pagarien al final de la guerra. A canvi d’aquest ajut, els capitals nord-americans varen tenir el camí lliure cap als mercats que fins llavors havien sigut exclusivament britànics. Immediatament després de la firma d’aquesta llei es va posar en pràctica amb un crèdit de set mil milions de dòlars.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Varsòvia hi va arribar un tren amb 2.000 jueus de Gdansk, Bygdoszcz i d’altres ciutats de Pomerània. Els deportats només portaven 20 Reichsmarks que, a la frontera, a Tczew, varen canviar per 40 zlotys sense valor.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El bisbe August von Galen finalment va imprimir un decret en el seu butlletí oficial en que criticava els assassinats contra les persones amb problemes físics o psíquics.

---

El Das Reich va publicar un article de Hubert Neun que parlava de forma despectiva del gueto de Varsòvia. Neun afirmava que no existia un lloc que oferís una clau més gràfica del caos i la degeneració dels jueus com allí i va definir-los com un conjunt d’asocials que oferien un panorama espantós.

A Albània:

Les forces italianes varen començar una ofensiva per fer-se amb el control del país per tal de després ocupar Grècia juntament amb els alemanys. Al mateix temps, les divisions blindades alemanyes 5º i 11º ja cobrien la frontera turca per dirigir-se a la frontera grega. Però si els italians tenien el suport dels alemanys, els grecs tenien els britànics, que aquell dia varen enviar ràpidament tropes de reforç al front albanès. Gràcies a aquell suport varen aturar als italians.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Bernhard Rust va informar a Wilhelm Frick i a Martin Bormann de que aplicaria el paràgraf 72 de la Llei de Funcionariat contra el professor de la Universitat de Munic, el doctor Ritter von Fritsch, per expulsar-lo pel fet de ser Mischling de segon grau. La seva àvia materna era jueva.

A Holanda:

A Amsterdam va acabar l’estat de guerra començat el 26 de febrer. La policia holandesa va rebre l’ordre d’obligar en els jueus fugitius a tornar als seus domicilis. Corrien rumors de que 700 jueus havien sigut assassinats i de que altres 6.000 anirien a ser deportats en el gueto de Lodz com a demostració de força.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els avions de la Luftwaffe varen atacar aquella nit la ciutat de Londres. Una de les bombes va caure a la pista de ball del Café Paris, on varen morir 34 persones, entre elles el cantant de l’orquestra Ken Johnson, també conegut com a Malucs de serp. A més, varen quedar ferides 80 persones.

En els Estats Units:

El Senat va aprovar la Llei de Préstec i Arrendament per 60 vots a favor i 31 en contra. Amb aquesta Llei, tant Gran Bretanya com Grècia varen rebre suport militar d’immediat. A mitjanit, Harry Hopkins va trucar a Winston Churchill, que es trobava a la seva residència de Chequers, per donar-li la notícia. El primer ministre va enviar en seguit un telegrama al president Franklin Delano Roosevelt per agrair-li el seu suport en “aquests temps difícils”.