Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va obligar en els jueus d’Alemanya a realitzar treballs forçats.

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs antisemita en una conferència davant la Policia de l’Ordre sota les ordres de Heinrich Himmler.

A Polònia:

Un grup de polonesos varen assassinar a actor de Varsòvia, Igo Sym, que s’havia declarat membre de la minoria alemanya. Per aquell fet, els alemanys varen agafar a 160 ostatges perquè entreguessin a l’assassí. Com que no va ser entregat, els alemanys varen afusellar a 17 ostatges, entre ells dos professors de la Universitat de Varsòvia: el professor Kopec, biòleg, que va ser executat al costat del seu fill, i el professor Zakrezewski, un historiador il·lustre.

A l’Atlàntic:

El destructor britànic Wolverine va enfonsar el submarí alemany U-47 provocant la mort de tota la tripulació i del capità i heroi nacional Günther Prien.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El bisbe Konrad Preysing va denunciar l’eutanàsia en un sermó a la catedral de Santa Eduvigis de Berlín.

A Polònia:

Els alemanys varen escriure una disposició, que serviria pels treballadores d’altres nacions, que deia que els treballadors agrícoles polonesos no tenien dret a queixar-se i, per tant, els oficials alemanys no tenien que admetre cap reclamació d’ells. A més, se’ls prohibia assistir a l’església, al teatre, al cinema i a qualsevol altra manifestació cultural. En aquesta disposició també prohibia en els seus soldats tota relació sexual amb dones o noies poloneses.

A França:

Otto Abetz va informar al seu govern sobre una conversa que havia tingut amb l’almirall François Darlan en relació a la nova oficina central dels assumptes jueus i el desig de Philippe Pétain de protegir als jueus natius. Abetz recomanava posar en marxa l’oficina en qüestió per estimular la influència alemanya en el territori ocupat per tal de que el no ocupat es veiés obligat a unir-se a les mesures que s’havien pres.

A Holanda:

Els alemanys varen condemnar a mort a 18 membres de la resistència holandesa. Tots ells varen ser executats set dies més tard.

A la Gran Bretanya: 

Winston Churchill va anunciar que la Batalla de l’Atlàntic havia començat i que tenien que atacar als submarins i els Focke-Wulf alemanyes allà on poguessin.

A Albània:

Els italians varen llençar una nova ofensiva amb 28 divisions al llarg d’un front de 32 quilòmetres contra les 14 divisions gregues a Albània.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar una directriu confidencial sobre la col·laboració alemanya amb la japonesa. El dictador va deixar clar que l’objectiu d’aquesta col·laboració era empènyer Japó a prendre mesures actives a l’Extrem Orient per tal de provocar la immobilització d’importants forces armades britàniques al mateix temps que desplaçaria cap al Pacífic els interessos dels nord-americans. L’objectiu de les dues potències havia de ser, va deixar clar Hitler, la derrota de Gran Bretanya com més aviat millor per, d’aquesta manera, prevenir l’entrada d’Estats Units a la guerra. Considerava l’ocupació de Singapur com a clau per una victòria decisiva per l’Eix.

A Holanda:

Els alemanys varen detenir a un comunista holandès, Leen Schijvenschuurer, a qui havien sorprès repartint papers en els que es convocava una altra vaga. Poc després va ser afusellat.

A Espanya:

A Madrid, l’ambaixador britànic Samuel Hoare es va reunir amb el príncep Max von Hohenlohe, emissari de Joachim von Ribbentrop, per sondejar la possibilitat d’una pau entre els dos països.

A Egipte:

Els britànics varen posar en marxa l’Operació Llustre, que consistia en transportar forces britàniques a Grècia. Per aquest fet va sortir el primer contingent de tropes britàniques d’Egipte per ajudar a la defensa del país hel·lè.

A la Unió Soviètica:

Des de Tòquio, Richard Sorge va enviar en els seus caps a Moscou el microfilm d’un telegrama del ministre Joachim von Ribbentrop a l’ambaixador alemany a Tòquio, que mencionava per mitjans de juny com una data probable per un atac alemany a la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop es varen reunir en secret amb el príncep Pau de Iugoslàvia, i li varen exigir la seva adhesió al pacte tripartit a canvi de la pública renuncia al dret de pas de les tropes alemanyes per Iugoslàvia i de la promesa del port grec de Salònica. Intimidat, el rei Pau va acceptar adherir-se al pacte tripartit a canvi de que el seu país no tingués que participar en la invasió a Grècia.

A Noruega:

Els britànics varen posar en marxa l’Operació Claymore, un atac naval britànic i noruec sobre les illes Lofoten per destruir les fàbriques d’oli de pesca, usat en la producció d’explosius. Els britànics varen capturar 215 alemanys, varen matar a 14 mariners, varen rescatar a 300 noruecs i es varen enfonsar 10 embarcacions. A més, varen destruir les reserves locals de petroli d’Alemanya.  Però els britànics no varen aconseguir l’objectiu principal de l’Operació, que era capturar una màquina Enigma utilitzada per la Kriegsmarine, que tenia unes claus que feia impossible desxifrar els missatges. Uns d’aquestes màquines estava a bord del Krebs. El seu comandant, el tinent Hans Küpfinger, va aconseguir tirar-la per la borda abans de morir, tot i que no va tenir temps per destruir altres elements pel processament dels missatges a través la clau Enigma, com els seus documents xifrats. Amb aquells documents, el Servei Secret britànic va poder desxifrar més tard el trànsit naval alemany en les seves aigües territorials.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Jodl per redactar el projecte Instruccions sobre l’assumpte especial adjunt a la Directriu número 21, la futura Operació Barba-roja. Abans de reunir-se amb el dictador, Jodl havia modificat una mica l’esborrany. Hitler li va explicar que la invasió que estaven preparant a la Unió Soviètica no només seria un conflicte armat sinó que també seria una lluita de dues ideologies. Va relacionar els jueus amb el comunisme i li va explicar que els tenien que eliminar amb tots els seus líders i els seus comissaris polítics. Jodl va comentar després el nou esborrany amb les directius operatives de l’Operació Barba-roja en els caps militars i els va explicar el què l’hi havia dit Hitler; que tots els líders o comissaris bolxevics havien de ser liquidats immediatament com a opressors del passat.

A Holanda:

Un jueu alemany que havia buscat refugi a Holanda, Ernst Cahn, va ser afusellat per un batalló d’afusellament a Àmsterdam per haver embrutat per error a un grup de soldats alemanys amb un petit ruixador de protecció que havia instal·lat a la seva cafeteria-gelateria. Cahn va ser la primera persona a Holanda que va morir davant d’un batalló d’afusellament des de l’ocupació alemanya.  

A Polònia:

Otto Wächter va firmar un document en el qual decretava que els 15.000 jueus que encara quedaven a Cracòvia fossin traslladats al gueto de la ciutat que va ordenar construir en el districte de Podgòrze.  

A Grècia:

Les tropes alemanyes varen desembarcar a Grècia per trencar la resistència que grecs oferien als italians després de que aquests intentessin envair el país hel·lè el 28 d’octubre de 1940.

Diumenge:

En el Reich:

A França:

Rebatet, sota el pseudònim de Vinneuil, va escriure en Le Petit Parisien que la pel·lícula Jud Süss estava plena de veritats i demanava estudiar una “solució al tema jueu” perquè s’havia convertit no només en una preocupació de França si no de tot Europa.

A Bulgària:

Les tropes de la Wehrmacht varen travessar el riu Danubi i varen entrar pacíficament a Bulgària amb l’objectiu d’entrar a la frontera grega pel nord-est.

A Somalilàndia:

Les tropes britàniques varen ocupar Dagabur, en el front de Harar.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava molt enfadat amb el dictador Francisco Franco, i li va comentar en el comte Galeazzo Ciano que el dictador espanyol l’hi havia confessat que sense l’ajuda d’Alemanya i la d’Itàlia hauria guanyat la Guerra Civil espanyola igual, afirmació que Ciano va negar. Hitler, rondinant per l’habitació, va dir-li que en els últims mesos Franco no havia sigut un bon camarada. Per Ciano la negativa espanyola d’entrar a la guerra es devia a que Ramón Serrano Súñer era jesuïta i perquè la burgesia i noblesa espanyola, com el Duc d’Alba, volien una aliança amb els britànics abans que amb els alemanys.

---

Segons el doctor Felix Kersten, en el menjador de l’Estat Major de les SS hauria sentit com Reinhard Heydrich i Rauter parlaven d’un pla per deportar a tota la població holandesa cap a l’Est. Precisament, aquell mateix dia després d’una presentació d’Arthur Seyss Inquart, el cap del Departament Econòmic del Govern va escriure que en principi Hitler havia decidit feia tres mesos dur a terme l’arianització a Holanda i que Martin Bormann era conscient de la situació.

Kersten molt afectat pel que hauria vist i oït, va trucar a Rudolf Brandt perquè li confirmés aquella informació. Aquella nit, el metge va visitar el despatx del secretari personal de Heinrich Himmler a Berlín. Brandt l’hi hauria entregat en aquell moment un sobre amb les lletres Ultrasecret en que s’exposava el pla per deportar els holandesos. Ràpidament, Kersten va intentar posar-se en contacte amb Himmler perquè desistís de tal pla. Finalment, Himmler renunciarà a la deportació dels holandesos.

---

La Unitat de l’Oficina de Política Exterior del NSDAP d’Alfred Rosenberg encarregada de confiscar les obres d’art de propietaris jueus a França es va traslladar a Berlín, des d’on enviaria emissaris per supervisar l’espoli de museus i biblioteques en la futura Operació Barba-roja.

A Àustria:

A Viena, en el Palau de Belvedere, Bulgària va firmar la seva adhesió al Pacte Tripartit. En la cerimònia de la firma hi havia el president del consell búlgar Bogdan Filov, Joachim von Ribbentrop i Ciano. Com a recompensa, Hitler va permetre a Bulgària annexionar-se la Macedònia grega i Sèrbia.

A Polònia:

A Auschwitz, Himmler visitar el camp acompanyat pels dirigents de l’empresa IG Farben, el gauleiter Bracht, els presidents administratius, oficials de les SS i de la policia de Silèsia, i per Glücks, l’inspector dels camps de concentració, que aquest havia arribat amb anterioritat i havia advertit al comandant Rudolf Höess de que no informés de res desagradable al reichsführer. Himmler va enviar 40.000 presoners a disposició de les fàbriques Buna Monovitz, Auschwitz III, per treballar com esclaus. A través de plànols i mapes, el comandant Hoess li va explicar a Himmler el traçat dels terrenys que s’ocuparien i les ampliacions realitzades, a més de que el va informar de la situació actual del camp. Durant el posterior recorregut per les zones en el cotxe amb Himmler i Schmauser, Hoess li va descriure amb més detalls la situació. En la cantina de l’hospital de les SS, Himmler va parlar sobre els nous projectes que tenia previst per Auschwitz i els va explicar que volia construir un camp per 100.000 presoners de guerra. El gauleiter va formular unes objeccions i el president administratiu el va advertir de l’escassetat d’aigua i dels problemes de drenatge. Himmler va rebutjar aquests advertiments amb un somriure. El gauleiter també el va avisar de l’escassetat de material de construcció, però novament Himmler va rebutjar aquest avís i va ordenar incrementar la producció de les fàbriques de maons i ciment que havien requisat les SS.

Poc abans de marxar, Himmler va visitar la família de Hoess i li va donar instruccions relatives en el comandant perquè ampliés la seva casa pel seu ús com a residència oficial.

A Bulgària:

Les tropes alemanyes varen començar a entrar al país per envair Grècia.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador nord-americà va rebre instruccions perquè s’entrevistés amb el ministre Viatxeslav Mólotov per transmetre-li el missatge de que tenien informacions que deien que no hi havia cap dubte de que Alemanya tenia la intenció d’atacar a la Unió Soviètica.

A Líbia:

Les tropes del general Philippe Leclerc, procedents del Txad, varen ocupar Kufra fent fora als italians després de 22 dies de cèrcol. Aquell va ser el primer èxit de les tropes de la França Lliure.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va escriure una carta per al dictador Benito Mussolini per explicar-li que sabia que Espanya no entraria en la guerra i que aquest fet eliminava la possibilitat de privar en els britànics d’entrar al Mediterrani. Del nord de l’Àfrica, Hitler li va dir que haurien de tenir paciència uns quants dies més, però li va afirmar que creia que tot nou intent dels britànics de dirigir-se a Trípoli acabaria fracassant. El líder alemany també li agraïa que hagués consentit posar les seves unitats motoritzades a la disposició d‘Erwin Rommel.

---

Joseph Goebbels va presidir una reunió de compositors. En la reunió, Richard Strauss es va queixar per la decisió de reduir els pagaments de drets de reproducció als compositors seriosos per recompensar amb uns honoraris extens d’impostors als autors de música lleugera interpretada pel favorit de Hitler, Franz Lehár. Goebbels, però, tenia un as a la màniga, i va llegir en veu alta una carta de Strauss a Stefan Zweig del 17 de juny de 1933 en la qual el compositor criticava al règim. Un cop acabada de llegir, Goebbels li va cridar:

Calli i prengui nota de que no té vostè idea de qui és vostè i de qui sóc jo! Lehár té a les multituds, vostè no! Prou de tonteries sobre la importància de la música seriosa! Això no revalorarà la seva reputació! La cultura d’avui és diferent a la d’ahir! Vostè, Herr Strauss, és d’ahir!

---

En una reunió a Berlín presidida pel general George Thomas es va parlar de les futures conseqüències de la futura Operació Barba-roja i es va aprovar el pla de Hermann Göering, anomenat Oldenburg, que consistia en confiscar totes les reserves disponibles de matèries primers i equips de fabricació més valuosos dels nous territoris ocupats. Aquesta Operació havia de quedar dins del Pla Quadriennal, excepte el que feia referència a la confiscació d’aliments, que quedaria a càrrec de Herbert Backe. En la reunió es va deixar clar que tots aquests moviments es farien seguint les ordres de Göering

---

El diari Ostdeutscher Beobachter va treure un article en que explicava que tots els béns i empreses poloneses per les quals s’havia designat un administrador estaven sotmeses a ser requisades en profit del Reich. 

A Romania:

Per tal d’envair Grècia, els enginyers de l’exèrcit alemany varen construir tres ponts sobre el Danubi, des de la riba romanesa fins la búlgara. Durant la nit, les divisions alemanyes varen franquejar el Danubi i varen ocupar les seves posicions a Bulgària. 

A Líbia:

Una unitat alemanya va derrotar sense problemes els britànics a Nofília, a més de 120 quilòmetres de Sirte.

A la Unió Soviètica:

Harro Schulze-Boysen va tornar a informar a Moscou de la possibilitat de que els alemanys els ataquessin i, aquesta vegada, va posar una data per l’inici de l’atac, el 20 de maig. Els soviètics un cop més no li varen fer cas.

Al mateix temps, Rudolf von Scheliha, el primer secretari de l’Ambaixada alemanya a Varsòvia, va informar a Ilse Stöbe, l’amant del periodista alemany a Moscou, Rudolf Herrnstadt, que tenia que comunicar-li a la capital soviètica una informació cabdal. El primer secretari li va ensenyar uns documents que havia vist en el Ministeri d’Afers Exteriors alemany que incloïen un detallat pla operatiu de l’atac que preparaven els alemanys. 

A Itàlia:

A Roma va morir l’antic monarca espanyol, Alfons XIII, que el passat 14 de gener havia renunciat els seus drets a la corona a favor del seu fill Joan.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va informar a Moscou de que era probable que els britànics volguessin ocupar Grècia i confirmava que si això passava les tropes alemanyes es posarien en marxa.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Georg Thomas, l’especialista en economia de la Wehrmacht, va saber per Hermann Göering que un dels primers objectius durant l’Operació Barba-roja era acabar ràpidament amb els líders bolxevics.

A Holanda:

A Amsterdam, després de la vaga del dia anterior a favor dels jueus deportats, es va proclamar l’estat de guerra a la ciutat. El terror va regnar en els carrers. L’alcalde d’Amsterdam va tenir que exhortar als veïns a la calma, amenaçant amb severs càstigs sinó tornaven al treball immediatament. Dirigents socialistes i sindicals varen ser empresonats, així com tots els comunistes coneguts i els funcionaris que s’havien afegit a la vaga. En total varen ser afusellats tres comunistes i 15 dirigents del moviment de resistència. Altres se’ls va condemnar a presó o varen ser internats en un camp de concentració.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta a Adolf Hitler com a resposta de la que el líder alemany li va escriure en ell el 6 de febrer i a on li recriminava no haver-se compromès amb la seva causa. El dictador espanyol va aprofitar la carta per recriminar-li no haver rebut d’Alemanya ofertes concretes per entrar a la guerra, i li va explicar que no podia entrar en el conflicte per només ocupar Gibraltar. També li va dir que els recents fets modificaven sensiblement l’estat de coses que existien a l’octubre i que les negociacions de llavors es trobaven “superades”. Tot i el rebuig de Franco d’entrar a la guerra, el dictador espanyol va acabar la carta dient que volia eliminar qualsevol dubte de que Espanya sempre li seria lleial, que estava llesta al seu costat, sencera i decididament a la seva disposició, unida en un destí històric comú, del que desertar seria el seu suïcidi, va afirmar, i el de la causa a la que ell representava en Espanya.

A la Unió Soviètica:

La flota soviètica del Bàltic va rebre una directriu sobre la seva missió en cas de ser atacats pels alemanys. Els camps de mines havien de tenir un paper transcendental en el pla defensiu.

A Somàlia:

Les tropes britàniques varen ocupar Mogadixo després de fer fora als italians.

En el món de la ciència:

Dos científics, Seaborg i Wahl, varen descobrir el plutoni, que serviria més tard per construir la bomba atòmica.