Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

L’empresa Messerschmitt va posar en vol el primer exemplar del planador de transport ME-323 remolcat per un JU-90.

---

A Berlín va reobrir el Saló Kitty en la Giesebretchstrasse número 11.

---

La Facultat de Medicina de Berlín li va concedir en el doctor Felix Kersten el títol de Artz für Naturheilkunde, metge naturòpata.

A Holanda:

Després de la decisió del dia anterior, aquell dia es va produir una vaga de solidaritat amb els 425 ostatges jueus d’Amsterdam que havien sigut deportats el 22 de febrer de 1941. Amb excepció de l’Estació Central d’Amsterdam, varen entrar en vaga pràcticament totes les empreses públiques, els treballadors, nombrosos funcionaris i tots els obrers de les drassanes de la capital holandesa i de les ciutats del voltant. La vaga va ser durament suprimida per les autoritats alemanyes. Diversos manifestants varen morir, molts varen quedar ferits i un gran número d’ells varen ser arrestats. Els organitzadors de la vaga varen ser afusellats.

Aquestes festes avui en dia es segueixen commemorant en els Països Baixos amb el nom de Februaristaking, la vaga de febrer,

A la Unió Soviètica:

El general Gregory Zhukov va publicar una directriu secreta en la qual definia a Alemanya com a enemic probable i donava instruccions a les regions fronteres perquè fessin els preparatius adequats per un atac.

A l’Atlàntic:

Els Aliats varen reunir un comboi a 370 quilòmetres a l’est de Cap Sabre; 13 carregadors i 4 embarcacions cisterna portaven 100.000 tones d’avions, peces de maquinària, camions a motor, municions, productes químics.

A Somalilàndia:

Després de que el general Santini retirés l’exèrcit italià sense un pla defensiu clar, els britànics varen ocupar sense problemes Mogadisho, la capital de la Somàlia italiana. Amb aquella derrota els italians varen començar a evacuar la colònia.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va assegurar en un discurs que la victòria estava a prop i que destruiria l’Imperi Britànic. Abans del discurs molts alemanys creien que la guerra podria durar entre quatre i set anys, i molts pensaven que es perdria perquè la Gran Bretanya no havia perdut mai una guerra, però després del discurs del dictador, que va acabar amb l’himne de Horst Wessel, molts alemanys estaven convençuts de que la guerra acabaria victoriosament a l’estiu d’aquell any.

A Holanda:

En una assemblea a l’aire lliure en el Noordermarkt d’Amsterdam es va decidir anar a la vaga general. El partit comunista holandès (que estava en la clandestinitat) va assumir l’organització de la crida i va preparar pamflets que va distribuir durant la nit. La vaga va ser seguida per tota la ciutat, inclosos els transports, les escoles, les botigues i altres ciutats.

A Líbia:

Un petit destacament australià que recolzava a una patrulla del 1º de Dragons del Rei britànic va destruir un camió i un tot terreny alemany i va capturar a un oficial i dos soldats alemanys. Aquell va ser el primer contacte de les forces de la Commonwealth amb els alemanys.

Dissabte:

En el Reich:

A Holanda:

Els alemanys varen deportar a 425 jueus d’Amsterdam, d’edats entre els 20 i els 35 anys, després dels incidents del 18 de febrer. Camions alemanys varen recórrer a tota velocitat els carrers d’Amsterdam i el barri jueu va ser envaït i tancat. Els seus veïns, aterrats, varen intentar amagar-se, però molts pocs ho varen aconseguir. Els arrestats varen ser trets de les seves cases i llocs de treball a cops de culata i varen ser obligats a posar-se boca terrosa en els carrers fins que, amb les mans enlaire, els varen fer caminar cap a la Sinagoga dels Portuguesos del segle XVII, d’on varen ser deportats en camions. Les cases varen ser saquejades i el mobiliari va ser llançat al carrer. 389 joves varen ser finalment deportats a Buchenwald i després a Mauthausen. Només un d’ells sobreviuria. Aquesta acció portaria que el dia 25 es produís una vaga en solidaritat amb els deportats.

A Polònia:

Els alemanys varen anunciar que havien condemnat a mort a una polonesa, Pelagia Bernatowicz, a la ciutat de Grudziadz, per escoltar un programa de ràdio polonès que es transmetia des de Londres.

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Adolf Hitler per explicar-li que creia que Espanya no estava preparada per entrar a la guerra per la forta crisi econòmica i social que patia degut a la Guerra Civil. El dictador italià, que s’havia entrevistat amb Francisco Franco l’11 de febrer, li va dir que de moment Itàlia i Alemanya havien de ser capaces de lluitar soles i que depenen de com anés la guerra podria afegir-s’hi Espanya.

A França:

A Marsella, a Bouches-du-Rhodne, va morir l’ex ministre de Justícia Cèsar Campinchi.

A l’Atlàntic:

A 1.000 quilòmetres de al costa de Terranova, el vicealmirall Lütjens, comandant en cap de la flota alemanya, que anava a bord del Gneisenau i acompanyat pel Scharnhorst, va veure a un grup d’embarcacions mercantils aliades que, degut a l’escassetat d’embarcacions escorta, navegava sense protecció. Els alemanys varen atacar i en varen enfonsar a cinc d’elles. A continuació, Lütjens va tornar a l’altra banda de l’Atlàntic, cap a les illes del Cap Verd, a la costa africana.

A Kènia:

Les forces aliades varen ocupar Moyale.

Al nord de l’Àfrica, les tropes de la França Lliure varen començar a lluitar contra els italians.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler no només volia reconstruir la ciutat de Berlín sinó que tenia pensat remodelar totes les ciutat alemanyes i dels territoris conquerits. Per complir els desitjos del dictador, l’arquitecte Albert Speer va escriure una carta al tresorer del NSDAP per demanar diners per la reorganització urbanística de les ciutats d’Augsburg, Bayreuth, Bremen, Breslau, Danzig, Dresden, Dusselford,Graz, Hamburg, Hannover, Heidelberg, Innsbruck, Colònia, Memel, Münster, Oldenburg, Poznan, Praga, Sarrebruck, Salzburg, Stettin, Waldbröl, Weimar, Wolfsburg, Wurzburg i Wuppertal. A més, ja s’havia pensat reconstruir ciutats com Nuremberg, Munic i Linz. Speer demanava molts diners per portar a terme totes aquelles remodelacions.

A Líbia:

Erwin Rommel va saber que la seva unitat tenia un nom: Deutsches Afrika Korps, DAK.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar una reunió militar on es varen estudiar els informes que havien arribat sobre la força aèria de la Unió Soviètica. Hitler estava indecís sobre si tenia que guanyar primer la Gran Bretanya o a la Unió Soviètica i, al final, va interpretar que si es guanyava primer als britànics el poble alemany no voldria lluitar contra els soviètics i, per tant, s’havia de guanyar primer la Unió Soviètica.

---

Aquell dia va continuar i acabar el Dia de la Policia on es va voler evidenciar la unió entre la Ordnungspolizei i el SD. 

A Polònia: 

La Gestapo va detenir al sacerdot Maximilian Kolbe, que des de l’ocupació alemanya havia ajudat a amagar polonesos i jueus perseguits, i va ser internat a Auschwitz.

A Bèlgica:

A Fort Breendonk, un home gran jueu alemany que patia asma no va poder seguir empenyent la seva carreta i va desobeir les ordres en aturar-se per descasar. El comandant alemany del seu barracó el va tancar i, al vespre, ja era mort. 

En els Estats Units:

El candidat republica a les anteriors eleccions presidencials, Wendell Winklie, va arribar del seu llarg viatge a Gran Bretanya i es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca per informar-lo de la seva trobada amb Winston Churchill. La primera pregunta que li va fer el President va ser aquesta:

És cert que és un borratxo?

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern varen celebrar el 50è aniversari de Hans Günther, el principal ideòleg de la política racial nazi. Se li va concedir la Medalla de Goethe i Alfred Rosenberg va elogiar la seva obra, dient que tenia la màxima importància per salvaguardar i desenvolupar la filosofia nazi. 

---

Aquell dia es va celebrar el Dia de la Policia i un cartell propagandístic il·lustrava l’estreta relació entre la Ordnungspolizei i el SD. 

---

A Munic hi va morir l’antic tinent coronel Hermann Kriebel. 

A Líbia:

Erwin Rommel va decidir actuar al marge de les instruccions que havia rebut d’esperar un atac britànic i, guiat per la seva intuïció que li deia que els britànics no llançarien cap ofensiva contra Tripolitània, va ordenar avançar. Per sort seva va tenir raó i mentre avançava no es va trobar a les tropes britàniques i de la Commonwealth perquè el gruix d’aquests homes havien tornat al Nil per ser rellevades o es trobaven de camí a Grècia.