Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va acceptar rebre la família Goebbels per prendre el te. Els nens es varen presentar vestits de militar i les nenes anaven amb vestits llargs. Durant una hora i mitja, els Goebbels es varen asseure amb Hitler acompanyats per Julius Schaub i Werner Naumann. Després de la conversa, on Hitler va xerrar abastament, Magda en va sortir tant satisfeta i orgullosa que va comentar que Hitler segurament no aniria a casa dels Göering.

En el front oriental:

A Alemanya:

El grup alemany de Karl Oberg es va establir a Zwickau, al costat de la frontera txecoslovaca, on ja s’havien instal·lat els serveis alemanys per ordre del ministre Heinrich Himmler.

A Hongria:

A Miskolc, les tropes d’Ivan J. Petrov se’ls va unir l’ala dreta del mariscal Rodion Malinovki i, els dos junts, varen conquerir la ciutat.

En el front occidental:

A França:

Tot i els avanços que anaven fent els Aliats occidentals en el front, no tothom estava satisfet i aquell dia el general George Patton va confessar en el seu Diari que la situació era dolenta, ja que havien perdut 11.000 efectius en un Exèrcit de tres divisions blindades i sis divisions d’infanteria.

A Bèlgica:

En un informe de la intel·ligència del 21º Grup d’Exèrcits es descartava el rumor de que els alemanys tinguessin intenció de tornar a capturar Anvers.

A Alemanya:

El 9º Exèrcit va arribar al riu Roer, però el comandant Omar Bradley va considera imprudent creuar el riu pels dics Schmidt, que controlaven la inundació de la vall del Roer, ja que encara estaven sota control alemany.

A Grècia:

Finalment va esclatar la Guerra Civil entre l’ELAS (comunistes) i el govern de Papandreu. El primer ministre Winston Churchill va ordenar intervenir a favor dels monàrquics amb les forces expedicionàries britàniques i aixafar la insurrecció de l’ELAS. Aquella acció del primer ministre li va portar moltes crítiques i varen augmentar les discrepàncies amb la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Les últimes disputes entre els comandants del front occidental, sobretot entre Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery, varen dur al primer ministre Churchill a admetre-li a l’estadista Jan Smuts que havien patit un revés estratègic en el front occidental.

 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va explicar-li en el ministre Joseph Goebbels que a mitjans de desembre d’aquell any atacarien als Aliats en el front occidental. El dictador confiava que amb el factor sorpresa i una gran artilleria pesada aixafarien als Aliats occidentals. El ministre va quedar convençut de que aquella ofensiva seria un èxit i va creure que podria canviar el destí de la guerra.

Després, Hitler es va reunir amb els dos generals que havien de dur a terme aquella operació, els generals Hasso von Manteuffel i Sepp Dietrich, a la Cancelleria del Reich, que defensaven, com els comandants Gerd von Rundstedt i Walter Model, un atac més petit, conegut com la petita solució, en que amb un moviment cap al nord al voltant d’Aquisgrà aïllaria al 1º i 9º Exèrcits nord-americans i destruiria de 10 a 15 divisions. Els dos generals defensaven que els soldats lluitarien desesperadament per la zona d’Alemanya ocupada pels nord-americans. Von Rundstedt, que havia de liderar l’ofensiva, no va assistir a la reunió i va enviar-hi en el seu lloc al seu cap d’Estat Major, Westphal, que pràcticament no va dir res. Hitler no opinava de la mateixa manera que els seus dos generals i volia etzibar un gran cop als anglosaxons per forçar-los a negociar. Per dur a terme l’atac va prometre 38 divisions amb el suport de 2.000 avions. En el seu discurs, el dictador els va dir que mai am la història una coalició tan heterogènia havia fet front a un enemic en comú i els va prometre que els antagonismes que tenien cadascuna d’aquestes nacions estava creixent hora darrere hora i que ara el moment de colpejar-los perquè estava convençut de que es podrien enfonsar. Per Hitler s’havia de fer creure a l’enemic que no tenien la victòria assegurada i els va afirmar que mai capitularia.

---

Josef Kramer va ser nomenat comandant del camp de concentració de Bergen-Belsen.

---

Alfred Rosenberg es va traslladar de nou a la seva residència de Berlín, en el número 20 de la Rheinbabenalle de Dahlem.

En el front occidental:

A França:

Per impedir que el 7º Exèrcit travessés el Rin i es dirigís a Colmar, els alemanys varen destruir amb dinamita el pont Kehl.

A Holanda:

Els alemanys varen destruir el dic que es trobava a l’est del pont de ferrocarril d’Oosterbeek. En conseqüència, bona part del Betuwe va quedar inundat.

A Romania:

Els comunistes varen sortir als carrers de Bucarest per manifestar-se contra el govern del primer ministre Constantin Sacarescu. El rei Miquel I es va encarregar aleshores de la formació d’un nou govern a càrrec del general i ministre de l’Interior Nicolae Radescu, que va conservar el càrrec de ministre, i va nomenar viceministre del Ministeri d’Interior el dirigent del Partit Comunista romanès Teohari Georegescu.

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb els seus col·laboradors a Rechlin, Alemanya, per presentar-los els nous desenvolupaments en el sector de l’armament. Sincerant-se amb ells, els va explicar que no tenien noves armes miraculoses i que segurament mai disposarien d’elles. A més, els va mirar de convèncer que des del punt de vista tècnic no eren possibles els miracles que es venien. Speer va criticar obertament la propaganda que es feia dins del Reich d’unes noves armes increïbles que farien guanyar la guerra. Havia comprovat molts cops la preocupació que tenien els cap de les divisions i dels regiments cap a les seves tropes perquè s’agafaven a la fe cada cop més gran de que arribarien unes noves armes que els tornarien invencibles.

---

El SS Hauptsturmführer Joseph Kramer es va convertir en el comandant del camp de concentració de Bergen Belsen després d’haver efectuat al seu aprenentatge en el camp de concentració de Natzweiler Struthof.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va circular amb el seu Cadillac cap al sud creuant el riu Pétrusse per dirigir-se a la Ciutat de Luxemburg per trobar-se amb l’Omar Bradley, que estava engripat a l’Hotel Alfa, per parlar de l’última trobada que havia tingut amb el mariscal Bernard Law Montgomery. El comandant suprem estava furiós amb el mariscal, que criticava a en Bradley i volia que estigués sota les seves ordres per controlar ell un front, i no estava d’acord amb l’estratègia que estaven seguint. Després de calmar-se amb el seu amic i company, el comandant suprem va enviar una resposta del telegrama del dia anterior del mariscal britànic en què li deia que hi havia coses de les que deia que no hi estava d’acord, com que des de Normandia tot havia anat malament. A més, li recordava que la logística britànica en el nord s’havia estirant tant que subministrar només 500 tones extra de provisions diàries li costaven al comandant Bradley tres divisions, privant-les de transport motoritzat. Tot i això, varen acordar la celebració d’una reunió amb el mariscal britànic a Maastricht el 7 de desembre.

---

Els Aliats varen saber que els cursos per Oficials de la Direcció Nacionalsocialista havien sigut cancel·lats degut a una operació especial imminent. Els Aliats no varen donar-hi importància.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va començar una reunió que va durar fins al 10 de desembre de 1944 entre en Iosif Stalin i en Charles de Gaulle.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill li va enviar un missatge al mariscal Jan Christian Smuts per recordar-li que l’exèrcit britànic era la meitat de gran que el nord-americà i que aviat només serien una tercera part. El primer ministre li recomanava agrupar-se i reforçar els exèrcits per una ofensiva a la primavera, però el va advertir de que per ara no era tant fàcil com ho era abans que es fessin les coses que ell volia.

A Birmània:

Els Aliats varen avançar pel país.

En el Pacífic:

Bombarders pesats B-29 que provenien de les Marianes varen atacar l’illa d’Iwo Jima.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Hermann Göering va pronunciar la que seria la seva última al·locució radiada. En ella recordava en el poble alemany com el grup d’espartans havia defensat el pas de les Termopiles contra les hordes perses i, rememorant aquella batalla història, va dir que aquell era l’esperit amb el qual els alemanys havien de defensar la seva pàtria. Llavors, el ministre va exclamar que encara que totes les ciutats fossin arrasades fins als ciments, el poble alemany sobreviure ja que, segons ell, abans de que hi haguessin ciutats el poble alemany ja existia. Continuant amb aquesta línia, Göering va dir que la desaparició de Berlín seria terrible però no fatal perquè el poble alemany ja havia existit en el passat sense Berlín. Tot i això, va senyalar que si els soviètics arribaven a Berlín, el poble alemany hauria deixat d’existir.

---

Joseph Goebbels va publicar un document de 36 pàgines, la Gottbegnadeten-Liste, amb la llista de 1.024 artistes que havien de no ser cridats per anar al front perquè eren considerats patrimoni nacional. Entre ells hi havia el jove director Herbert von Karajan.

---

A la presó de Berlín-Plötzensee, els nazis varen decapitar a la guillotina Elisabeth Charlotte Glöden, Lilo, acusada d’haver amagat a un opositor del règim a casa seva. Juntament amb companys seus, entre ells el professor Jens Peter Jessen, varen ser decapitats en intervals de dos minuts.

---

De dos quarts d’una a dos quarts de dues del migdia va sonar l’alarma gran a la ciutat de Dresden. Es va anunciar que s’apropaven esquadres de bombarders. Tot i que es varen escoltar moltes detonacions a fora de la ciutat, Dresden no va ser atacada. A tres quarts de vuit del vespre va tornar a sonar l’alarma a la ciutat fins a dos quarts de nou.

---

Hannover-Ahlem es va convertir en camp de concentració quan les SS varen començar a transferir presoners des d’una fàbrica de Hannover-Stöcken amb l’objectiu de produir material per la Continental Gummiwerke Maschinenfabrik, que subministrava peces per als avions de la Luftwaffe i els tancs Panzer.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Des del seu quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la localitat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, el mariscal Bernard Law Montgomery va reconsiderar les seves crítiques cap a Omar Bradley i va enviar un telegrama al comandant Dwight D. Eisenhower, que els últims dos dies s’havia reunit amb ell en el quarter, per confirmar-li els principals punts acordats durant les conversacions que havien tingut lloc.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va interrompre l’informe de Charles Portal per criticar que l’últim bombardeig a Holanda hagués causat 20.000 baixes holandeses i només 800 o 900 d’alemanyes. Era terrible fer una cosa com aquesta, va dir. Portal no estava d’acord amb l’estratègia que duia a terme Arthur Harris.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.

En els Estats Units:

Aquell dia va cessar la producció del Curtiss P-40 Warhawk.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Adolf Hitler va assegurar davant dels seus convidats que Jesús no era jueu perquè els jueus mai haguessin entregat als tribunals romans a una persona del seu propi poble. Apostava que Jesús era romà perquè, segons la seva teoria, a Galilea hi havia un gran número de descendents romans, gals en la seva majoria, tot i que no descartava que Maria fos jueva. Inclús va afirmar que Jesús va lluitar contra els jueus i que Sant Pau havia creat el cristianisme jueu que, en la seva opinió, era l’actual comunisme. Martin Bormann va intervenir en la conversa per dir que els mètodes jueus no havien canviat i que sempre havien volgut destruir el poder establert i per aquest fet va defensar que el nacionalsocialisme fos, en conseqüència, antisemita, anticomunista i anticristià. Hitler hi va afegir que Wilhelm Burgdorf li acabava de passar una publicació que tractava de les relacions entre el comunisme i el cristianisme i els va confessar que se’n alegrava de que la gent comencés a relacionar-los.

En el front occidental:

A França:

A prop de la ciutat de Metz, els alemanys que resistien en el Fort Saint-Privat es varen rendir als homes del 3º Exèrcit nord-americà entregant més de 5.000 presoners, molts d’ells amb cremades de fòsfor.

A Bèlgica:

En el quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, els comandants Dwight D. Eisenhower i Bernard Law Montgomery es varen tornar a reunir després de la tensa reunió del dia anterior. Després, el comandant suprem va anar a inspeccionar les tropes britàniques, canadenques i belgues. A la seva esquena, Montgomery va tornar a enviar un missatge a Alan Brooke i li va dir a la postdata que Omar Bradley l’havia errat com arquitecte d’operacions terrestres i li va afirmar que era millor posar-lo sota el seu comandament operatiu.

A Albània:

Els partisans comunistes varen alliberar la ciutat de Shkodra.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.

---

A les tres de la matinada, el capità Toshio Abe va ordenar-li en el portaavions Shinano, que des del dia anterior estava sent perseguit pel submarí nord-americà Archerfish, i les seves embarcacions escorta que viressin a l’oest, direcció al port de Kure. Aquella maniobra va ser un error. Un quart d’hora més tard, el capità de fragata nord-americà Jpseph Enright va ordenar disparar sis torpedes, quatre dels quals varen tocar l’objectiu provocant quatre grans forats que varen deixar entrar tones d’aigua a l’interior de la nau. L’escora de l’embarcació va augmentar de cop i, tot i que Abe va virar cap a la costa per intentar embarrancar en aigües poc profundes, va ser impossible. A dos quarts d’onze del matí, el Shinano, que encara no havia entrar en cap combat, es va enfonsar.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre de nou tractament del doctor Felix Kersten, que aquest portava una llista amb els noms de 97 noruecs i 62 danesos que volia que fossin alliberats pel ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther. Himmler va accedir a la seva alliberació, tot i que quan va parlar d’alliberar a uns holandesos es va mostrar més reticent. L’endemà, amb més dolors estomacals, Himmler es va mostrar més comprensible davant del doctor, que de seguida el va tenir que tractar.

A Polònia:

A Auschwitz va ser l’últim dia en que es varen gasejar als presoners.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Tot i que la ciutat d’Anvers havia sigut alliberada el 4 de setembre per la 11º Divisió Blindada, el primer comboi no va poder arribar a la ciutat belga fins aquell dia per transportar subministraments per al 21º Grup d’Exèrcits. Fins llavors no havien pogut transitar per aquelles aigües per culpa de les mines alemanyes situades en l’estuari de l’Escalada i les mercaderies arribaven per via Normandia, una ruta massa llarga. Un total de 19 carregadors varen remuntar el riu Escalada sota una pluja torrencial i a partir de llavors va quedar assegurada una ruta de provisionament.

---

A la tarda, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar al quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, per reunir-se amb el mariscal Bernard Law Montgomery. Davant dels mapes murals de la seva oficina, el mariscal va criticar la falta d’avanços en el front occidental i va instar a que un únic comandament supervisés l’esforç de guerra Aliat contra el Ruhr. Després de retirar-se, Montgomery va escriure una nota per Alan Brooke, on li va explicar que trobava convenient que fos ell qui tingués el comandament operatiu complet al nord de les Ardenes amb Omar Bradley sota les seves ordres. Quan el mariscal britànic va donar la nota al seu assistent, el tinent coronel Christopher C. Dawnay, aquest li va exclamar que Eisenhower no hi estaria d’acord, però Montgomery li va cridar que enviés aquell missatge. Montgomery va entendre que Eisenhower hi estaria d’acord.

A la Gran Bretanya:

En unes conversacions gravades a la segona setmana de novembre en el general alemany Eberbach mentre parlava amb el general major Eberding, capturat uns dies després, es podia sentir com parlaven d’una ofensiva alemanya imminent a l’Oest amb 46 divisions. En una altra conversa amb el Leutnant Von der Goltz, capturat a Zuid, també es podia sentir com parlaven d’una gran ofensiva per la que s’estaven preparant 46 divisions i que havia de començar el novembre. Aquelles conversacions varen ser transmeses a l’Oficina de Guerra pel MI 19 i enviades al SHAEF. La informació no va ser presa seriosament i va ser descartada, considerant-la un rumor desesperadament optimista que circulava entre els oficials capturats. Sobretot la xifra de 46 divisions semblava exageradament alta.

En els Estats Units:

En un informe anglosaxó dirigit per John Anderson i Leslie Goves arribava a la conclusió de que els alemanys no estaven en disposició de construir plantes a gran escala per fabricar una bomba atòmica a temps i que havien canviat les seves prioritats per construir els míssils V-1 i V-2. Tot i això, avisaven de que els alemanys continuaven tenint interès en les armes nuclears i que coneixien el programa nord-americà en termes generals per construir una bomba atòmica. En l’informe també es va posar en ressò dels beneficis de la cooperació entre nord-americans i britànics.

A Japó:

El capità Toshio Abe va ordenar-li en el portaavions Shinano que sortís del port de Tòquio acompanyat de quatre destructors. Tres hores més tard, el portaavions va ser detectat pel submarí nord-americà Archerfish.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va demanar-li en el doctor Theodor Morell rebre noves injeccions de morfina davant la imminència de treball esgotador que l’esperava.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Les tropes aliades varen aconseguir assegurar l’estuari de l’Escalada i varen treure les mines dels accessos al port d’Anvers. Sabent de la importància d’aquell port, els alemanys varen llançar un V-2, que va esclatar a Teniersplaats, provocant la mort de 157 persones i va rebentar les canonades d’aigua.

A França:

Els últims focus de resistència alemanya a la ciutat d’Estrasburg varen caure aquell dia a mans de la 2º Divisió Blindada del 1º Exèrcit francès.

A Alemanya:

Els francesos del 1º Exèrcit varen recuperar el terreny que havien perdut al llarg del riu Rin. Preveient que podrien avançar amb certa facilitat, Dwight D. Eisenhower va ordenar que el 7º Exèrcit, després d’haver-se reagrupat, ataqués cap al nord amb l’objectiu de trencar la Línia Sígfrid a l’oest del Rin, direcció a Pfalzerüald.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia es va acabar d’elaborar el document titulat Casa vermella, en el qual evidenciava la col·laboració d’Alemanya amb els bancs suïssos. El document va ser recollit pel tinent coronel John W. Easton, de la secció econòmica del G-2(Serveis d’intel·ligència militar nord-americans) juntament amb el SHAEF. L’informe evidenciava els futur plans dels industrials alemanys per dur a terme una activitat clandestina després de la derrota d’Alemanya; flux de capitals a països neutrals. El document portava el nom de Casa vermella perquè era el nom de l’hotel d’Estrasburg, on es va fer la reunió entre els industrials i oficials militars alemanys per planificar el futur.

A Japó:

Els nord-americans varen bombardejar Tòquio.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de que el dia anterior es produïssin els últims assassinats, a Auschwitz es varen destruir les cambres de gas i es varen aturar els gasejaments per ordres del ministre Heinrich Himmler.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que ara tindrien el problema de com alimentar a les zones alliberades.

En el front occidental:

A França:

A Estrasburg, després de ser alliberada per la 2º Divisió blindada francesa, el general Philippe Leclerc va ordenar celebrar una desfilada militar a la plaça Kleber. Alsàcia estava a punt de ser alliberada, però Adolf Hitler va decretar que cedir Alsàcia no era negociable.

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà es trobava a l’oest de Colònia.

A Holanda:

Spitfires varen atacar dues zones on es feien llançaments de coets V-2.

A Bèlgica:

El port d’Anvers ja va quedar operatiu per descarregar les naus aliades que portaven subministraments.

En el front oriental:

A Hongria:

L’exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

Dissabte:

En el Reich:

A Auschwitz, davant de l’arribada dels soviètics a la zona, varen haver-hi les últimes execucions en el camp de concentració. En total varen morir 1.100.000 persones en el camp, el que representa 1.100 assassinats per dia.

---

Des de tres quarts de dotze a dos quarts d’una va sonar un altre cop l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. La ciutat aquest cop va ser bombardejada.

En el front occidental:

Les forces aliades varen ocupar la ciutat de Belfort. Tot i el potent atac, el memoràndum X-376 de l’Estat Major del 7º Exèrcit notificava als comandants que el pla havia canviat degut a la reunió del dia anterior on el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia ordenat continuar amb el seu pla de no avançar encara cap a l’Alemanya central. De moment no es contemplava travessar el Rin i la direcció de l’avanç havia de canviar cap al nord pels Vosges i seguir el paral·lel del riu.

A la Gran Bretanya:

Poc després de les dotze del migdia, un míssil V-2 va caure en els magatzems Woolworth’s de New Cross, en el districte obrer de Deptforfd, al sud-est de Londres, matant a 168 persones i ferint-ne a 200, en un dels pitjors atacs dels alemanys amb aquestes míssils. Unes rebaixes de cassoles havien atret una llarga cua a una botiga dels magatzems.

A Bèlgica:

A Brussel·les es va produir un gran míting de protesta perquè els membres armats de la resistència havien d’entregar les armes. La policia de seguida va actuar obrint foc i va necessitar l’ajuda de tropes i vehicles blindats britànics. 45 manifestants varen quedar ferits.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va impactar en el portaavions USS Hancock. De seguida el personal de bord va tenir que apagar l’incendi que es va produir per culpa de l’explosió del kamikaze. A Manila, on es produïen combats navals, també un kamikaze va impactar contra la coberta del portaavions Intrepit i, en Golf de Leyte, un altre kamikaze va impactar contra el portaavions USS Essex.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, en compliment de l’Acció 1005, Rudolf Hoess va ordenar destruir les cambres de gas. A la vegada, el Reichsbank va escriure un document per la Casa de la Moneda de l’Estat de Prússia en el qual es mencionava que s’havien extret 127.716 quilograms d’or i plata de les dents de les víctimes de l’Holocaust.

En el front occidental:

A França:

La 2º Divisió blindada del general Philippe Leclerc va acabar de conquerir la ciutat d’Estrasburg i va capturar a més de 9.000 alemanys. A més varen destruir una gegantesca quantitat de material i varen desorganitzar el dispositiu alemany. Però els alemanys varen llençar un contraatac des del nord-est contra Saarebourg, alliberada feia uns dies. Els francesos, tot i que en un primer moment varen cedir terreny, varen poder-los contenir.

---

A primera hora, del matí els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley es varen desplaçar cap als Vosges després d’una breu conferència amb George Patton a Nancy, on aquest els va comentar que el 1º Exèrcit estava cometent un greu error en deixar el 8º Cos estacionari, ja que creia que era molt probable que els alemanys s’estiguessin concentrant a l’est d’on eren ells. El general també havia sol·licitat la devolució del 15º Cos ara en el 7º Exèrcit. Bradley li va assegurar la transferència de dues divisions per reforçar el front de 112 quilòmetres del 3º Exèrcit.

A dos quarts de dotze es varen trobar amb els comandants Jacob Devers i Alexander Patch a Lunéville per dirigir-se per l’autopista N-4 sota una intensa pluja cap al lloc de comandament del 15º Cos a Sarrebourg. Després de dinar amb el general de divisió del 15º Exèrcit Wade Haislip, a les dues de la tarda varen continuar cap al sud passant per Baccarat fins arribar al lloc de comandament del 6º Cos a Saint-Dié. A les sis de la tarda varen arribar al quarter general del 6º Grup d’Exèrcits a Vittel i varen sopar a l’Hotel Heritage. Després de sopar varen analitzar la situació i allí el comandant suprem va quedar desconcertat pels atacs alemanys. Devers no estava d’acord amb el pla d’Eisenhower de netejar tot el marge occidental del Rin abans d’avançar per l’Alemanya central, estava convençut de que podia creuar el Rin amb facilitat per Rastatt, al sud-oest de Karlsruhe, però el comandant suprem es va mostrar inflexible. Cansat de discutir aquell punt, Eisenhower va donar ordres explícites a Devers perquè el 7º Exèrcit donés d’immediat la volta cap al nord, a l’oest del Rin, mentre els francesos acabaven d’expulsar els alemanys a Alsàcia per sota d’Estrasburg. A canvi, Eisenhower es va comprometre a deixar el 15º Cos sota el 6º Grup d’Exèrcits i inclús el reforçaria amb una altra divisió. Poc després els tres generals se’n varen anar a dormir enfadats amb els comentaris que s’havien dit.

A Alemanya:

Tot i que el doctor Theodor Morell considerava que no era necessària, es va veure obligat a administrar-li a Adolf Hitler una dosis de morfina per, segons el dictador, accelerar el seu enfortiment.

---

Els M4 Sherman del 709º Batalló de tancs estava lluitant contra les tropes alemanyes a la localitat de Zweifall.

En el front oriental:

A Hongria:

L’exèrcit soviètic va establir un cap de pont sobre el riu Danubi per avançar cap a Budapest.

A Estònia:

La petita guarnició alemanya que encara resistia a l’illa de Saare es va haver de retirar davant la superioritat soviètica.

En el bàndol Aliat:

Davant la pressió soviètica va haver de dimitir el primer ministre polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, després de quedar-se amb minoria per no haver aconseguit pactar amb els soviètics el futur de Polònia després de la guerra.

En el Pacífic:

El general O’Donnell va conduir des de les bases nord-americanes de les illes Marianes, a 2.400 quilòmetres de Tòquio, els bombarders B-29 del 21º Comandament de Bombarders, que varen dur a terme el primer raid sobre Tòquio. Un dels objectius era atacar les fàbriques de motor de Musashina, però només 24 avions varen ser capaços de trobar-la i de llançar-hi les seves bombes des d’una altura de 10.000 metres. L’operació no va tenir l’èxit esperat.