Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els britànics varen atacar sense èxit la ciutat de Mannheim. El resultat va ser decebedor per als britànics; només varen morir 18 dones, 14 homes i 2 nens, i varen perdre 7 dels 200 bombarders.

---

El doctor Felix Kersten va tornar a Berlín després d’estar unes setmanes a Itàlia convidat pel ministre Galeazzo Ciano. El doctor va continuar amb els seus tractaments de massatges a Heinrich Himmler.

A la Gran Bretanya:

Un informe secret del Govern recomanava que, en el futur, el Comandament de Caces donés prioritat als objectius petrolífers alemanys.

A la Unió Soviètica:

El mariscal Kliment Vorochilov va donar ordres de preparar la defensa terrestre a la base naval de Sebastopol.

A Líbia:

Rodolfo Graziani va abandonar Sollum, on estaven sent assetjats pels britànics després de retirar-se i perdre Sidi Barrani, i es va retirar amb les seves quatre divisions a Bàrdia. De prop els va seguir la 7º Divisió Blindada.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, els bombarders de la RAF varen atacar Berlín, bàsicament varen llançar les seves bombes en el barri comercial de Tauentzienstrasse, on milers de vidres varen quedar escampats al terra com a resultat de les explosions.

A França:

A París, en el Museu de l’Home, joves etnòlegs varen difondre el primer número d’un diari imprès en multicopista anomenat la Resistència.

Continuant a la capital francesa, a petició d’Adolf Hitler va arribar a l’estació d’Austerlitz des de Viena les restes mortals del fill de Napoleó Bonaparte, Napoleó II, mort l’any 1832 a l’edat de 21 anys. El seu taüt va ser muntat sobre una carro de canó i va ser transportat fins als Invàlids escortat amb la guàrdia d’honor del Heer més un seguici de gent que portava torxes. Un cop a l’entrada del mausoleu de Napoleó I, l’escorta del Heer li va rendir els honors corresponents a Napoleó II. El taüt va ser posat al costat del fèretre del seu pare. El mariscal Philippe Pétain va representar la cerimònia en el lloc de l’almirall francès François Darlan. Pétain havia declinat assistir a la cerimònia a l’últim moment perquè es trobava en plena crisi ministerial i, com la majoria de francesos, no sentia cap interès per les restes del duc de Reichstadt. També es va dir que tenia por a ser segrestat pels alemanys. Curiosament, aquell mateix dia però de 1840 les restes de Napoleó I varen arribar al port de Le Havre procedents de l’illa de Santa Elena i desenes de milers de francesos varen rebre al seu antic emperador.

A Holanda:

Aquell dia es va produir per primer cop una acció antisemita en un establiment públic quan un membre del NSDAP holandès va entrar uniformat en el Cafè Savoy, en el Leidseplin d’Amsterdam, on ja estaven esperant uns 40 nacionalsocialistes per exigir en els clients jueus que abandonessin el local en un termini de 10 minuts, passats als quals serien expulsats a cops de pal.

A Líbia:

Les tropes britàniques varen entrar al país per atacar als italians.

Dissabte:

En els Estats Units:

En una conferència de premsa, Franklin Delano Roosevelt va justificar la seva ajuda a Gran Bretanya utilitzant la metàfora de mànega de jardí:

Si la casa del veí està cremant, l’home que té una mànega no diu:

La meva mànega costa 15 dòlars i ha de pagar-me aquesta suma abans d’utilitzar-la.

Senzillament li presta la mànega, l’ajuda a apagar el foc i després recupera la mànega.

Roosevelt va afirmar que els Estats Units en el futur prestarien a algunes nacions l’equip necessari per defensar les seves vides i la seva llibertat.

Divendres:

La Directiva número 20:

Adolf Hitler va firmar la Directriu de guerra número 20, l’Operació Aktion Marita, per preparar l’obertura d’un front balcànic tant aviat com les condicions meteorològiques ho permetessin. D’aquesta manera, Hitler, que ja havia ordenat en la Directiva número 18 del 12 de novembre l’ordre d’ocupar la costa septentrional de l’Egeu, ara va donar l’ordre d’ajudar a les forces italianes en conquerir tot Grècia per treure’s de sobre a un aliat britànic. Per dur a terme tal projecte, s’havia d’enviar més tropes a Romania per poder ocupar el nord de Grècia. L’Operació també havia de servir per apoderar-se de les bases britàniques a les illes gregues. En concloure l’Operació Marita, Hitler va informar als seus comandants que es retirarien les forces que hi haguessin intervingut i se’ls donaria un altre destí. 

A Hitler no li va agradar gens ni mica que els italians no l’informessin de la invasió italiana a Grècia el passat 28 d’octubre, però no tenia cap més remei que ajudar al seu aliat perquè sabia que era una oportunitat per tornar a debilitar als britànics, ja que havien enviat les seves tropes a Grècia.

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder va informar en una reunió amb els caps militars dels plans contra la Unió Soviètica de Hitler exposats el 5 de desembre. Halder va assegurar que la campanya implicaria l’utilització d’entre 130 i 140 divisions contra la Unió Soviètica a la primavera de 1941.

A França:

A Vichy, Philippe Pétain va destituir del govern a Pierre Laval per la seva postura tant clarament a favor d’Alemanya i el va substituir per Pierre-Etienne Flandin. En el Consell de Ministres, Pétain li va dir a Laval que ja no gaudia de la seva confiança i, a la tarda, l’ex ministre francès va ser detingut. Llavors, l’ambaixador d’Alemanya a França, Otto Abetz, va viatjar fins a Vichy per alliberar a Laval.

A la Gran Bretanya:

A Manor Park, a l’est de Londres, dos experts en desactivació de bombes, el capità M. F. Blaney i el tinent James, varen morir quan els va explotar que bomba que estaven desactivant. L’explosió va ser tan forta que també va matar a un sergent primer, un caporal interí, cinc sapadors i un comissari de policia, que observaven l’operació des de l’altra banda del carrer. Pel seu valor, el capità Blaney va rebre a títol pòstum la Creu de Sant Jordi. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va crear un registre racial on s’hi havien d’inscriure tots els alemanys de “raça ària” que haguessin tingut alguna activitat política en un organisme nazi, els alemanys de raça ària encara que no haguessin tingut activitat política, els descendents d’alemanys de raça ària o persones casades amb alemanys de raça ària i els descendents d’alemanys absorbits per la nació polonesa.

---

Wilhelm Frick va ordenar que tots els malalts mentals jueus quedessin a partir de llavors confinats en una sola institució, la Bendorf-Sayn, en el districte de Coblença, que pertanyia a la Reichsvereinigung.

---

Alfred Jodl va llegir per primer cop el nom de l’esborrany de la futura Directiva número 21, aprovada el 18 de desembre de 1940 i on s’ordenava preparar-se per atacar a la Unió Soviètica. La Directiva portava aquells moments el nom de Fritz.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen bombardejar la ciutat de Sheffield, important pel seu acer. 

A Itàlia:

En un sopar, els italians varen retre homenatge al metge Felix Kersten, que portava unes setmanes al país convidat pel ministre Galeazzo Ciano, amb qui es va fer amic, i ara havia de tornar a Alemanya per seguir tractant a Himmler, que portava dies queixant-se de la seva llarga absència. Durant el sopar, el ministre li va entregar la Creu de Comendador de Sant Maurici i Sant Làzaro.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en una reunió del Gabinet de Guerra es va decidir, després de diversos debats, que s’havia d’atacar per aire la moral d’una sola ciutat alemanya mitjana. La ciutat elegida va ser Mannheim, que va ser atacada el 16 de desembre de 1940.

A Egipte:

Les tropes d’Archibald Wavell, amb el suport dels tancs, regiments australians, indis i neozelandesos, varen recuperar Sidi Barrani capturant a 20.000 soldats italians.

A Japó:

A Tòquio, l’agregat naval alemany de l’ambaixada alemanya Paul Wenneker va entregar en persona als oficials de l’Estat Major naval japonès els documents britànics capturats l’11 de novembre de l’embarcació SS Automedon traduïts al japonès. En els documents s’explicava l’estratègia britànica a l’Àsia i les defenses que tenien aquests a l’Extrem Orient. El vicealmirall Nobutake Kondo va quedar molt sorprès i agraït a la vegada per aquelles informacions i va convidar a l’agregat naval a un bon sopar a la capital japonesa.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va dir en una reunió de caps del partit nazi, on també hi havia Joseph Goebbels, que la guerra estava pràcticament guanyada i que la Gran Bretanya estava aïllada i que mica en mica es desmuntaria. El dictador, però, va decretar aquell mateix dia que l’Operació Fèlix no tindria lloc, ja que les condicions polítiques que justificaven aquesta ofensiva ja no existien.

A Egipte:

Després de l’èxit de la contraofensiva britànica del 9 de desembre, Archibald Wavell va poder enviar a la 4º Divisió índia a l’Àfrica Oriental com a reforç a les tropes que combatien i, en quan va arribar el seu reemplaçament, la 6º Divisió australiana va tornar a reprendre l’ofensiva. Els italians, per la seva part, després de la derrota de Sidi Barrani només resistien a Sollum, a la frontera libanesa-egípcia.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va decidir que no podia dur a terme l’Operació Fèlix, l’ocupació a Gibraltar, per la negativa espanyola del 7 de desembre de 1940 d’entrar a la guerra. Després, Wilhelm Keitel va difondre l’ordre de Hitler de que no s’aplicaria la Directriu número 18 aprovada el 12 de novembre de 1940 perquè no existia la situació política necessària. Després va redactar la Directriu de guerra número 19, l’Operació Atila. En la Directriu va explicar que si sortia una rebel·lió en la part del imperi colonial francès sota el comandament del general Maxime Weygand haurien d’estar preparats per dur a terme una operació militar per ocupar ràpidament a la zona encara lliure del territori francès. Per aquest fet, Hitler preveia apoderar-se la flota francesa de Toló i les unitats de l’exèrcit de l’aire francès que es trobaven en territori nacional. Al final de la Directriu, Hitler va anotar que els preparatius per l’Operació Atila s’havien de guardar en secret i que, fins i tot, els italians no ho havien de conèixer.

Seguidament, Hitler es va dirigir a una fàbrica de municions de Berlín, on va pronunciar un discurs davant dels treballadors i va reforçar la idea en la victòria. En enumerar els seus enemics, Hitler va vociferar que els jueus eren:

aquella gent que sempre creu que pot exterminar nacions amb les trompetes de Jericó. 

Comparant els mons totalitaris i democràtics, va dir:

Mai podrem reconciliar-nos amb aquest món. Un d’aquests dos mons haurà de caure per complet. Són dos mons oposats, i penso que un d’ells s’ha d’enfonsar.

---

En la conferència anual celebrada a Berlín, Heinrich Himmler va exposar en els gauleiter i Reichsleiters l’informe d’Adolf Eichmann del 4 de desembre en què abordava la necessitat de reassentar a 5,8 milions de jueus europeus en un territori encara per determinar, tot i que Madagascar era el pla que més agradava. El cap de les SS també va afirmar que dos milions de jueus serien evacuats del Govern General sense miraments i va assegurar que els polonesos només eren reserva de mà d’obra per ser utilitzada per treballs aïllats o de temporada. En l’informe d’Eichmann també es deia que 501.711 jueus havien abandonat el Reich i que encara quedaven en el Gran Reich 315.642 jueus.

---

Per ajudar els italians al nord de l’Àfrica, els alemanys varen posar en marxa l‘Operació Mittelmeer, pel que va ser seleccionat el Fliegerkorps X (avions especialitzats en atacs contra bucs destinats en un principi a Noruega) perquè es dirigissin al nord de l’Àfrica i lluitessin al Mediterrani.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, al matí, en els carrers de Chlodna i Zelazna les autoritats alemanyes varen agafar sacs de pa, greixos, queviures… dels jueus per la denúncia d’un policia polonès que va assegurar que es tractava de mercaderies de contraban.

A la Gran Bretanya:

A la nit, els alemanys varen bombardejar durament Londres.

A Egipte:

El 10º Exèrcit italià del general Rodolfo Graziani va ser abatut a Sidi Barrani pel 8º Exèrcit britànic després de l’ofensiva del dia anterior. Els britànics es varen fer amb el control de Tummar Est sense masses complicacions.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar l’enviament d’un grup d’avions de transport a Itàlia per millorar el trànsit de subministraments entre Foggia i Albània.

---

Els britànics varen bombardejar la ciutat de Rheydt, la ciutat natal de Joseph Goebbels.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, un soldat alemany va saltar d’un cotxe i va colpejar a un noi jueu amb una barra de ferro fins a matar-lo.

A Egipte: 

31.000 soldats britànics sota el comandament d’Archibald Wavell varen dur a terme una contraofensiva direcció a Cirenàica, Líbia, contra set divisions italianes, que eren molt inferiors. La 4º Divisió índia ja havia ocupar els camps fortificats de Nibeiwa i Tummar i recuperat Sidi Barrani, mentre els carros de la 7º Blindada avançaven pel desert en un moviment de ganxo. A les set del matí, l’artilleria britànica va començar el seu atac, aixafant per complet el camp de Nibeiwa. Els 48 Matilda varen destrossar els 20 carros lleugers italians seguits de les tropes escoceses i índies. A les 10:40, els britànics ja controlaven per complet Nibeiwa i havien fer més de 2.000 presoners de guerra italians. Per contra, els britànics varen perdre 56 homes. A continuació, els tancs britànics varen dirigir-se al nord per ocupar la resta de camps. A les quatre de la tarda, els britànics ja havien ocupat Tummar Oest. La 1º Divisió líbia va aconseguir escapar fins arribar a Sidi Barrani. L’assalt britànic va ser un èxit espectacular superant els camps de mines i va sorprendre completament als defensors italians, que es varen retirar o entregar.

A la Gran Bretanya: 

Pierre Dupuy, encarregat de negocis del Canadà a Vichy i que es trobava a Londres des del 7 de desembre per negociar amb lord Halifax un acord entre els dos països, va telegrafiar en el professor Jacques Chevalier, secretari d’Estat en el Ministeri d’Educació nacional francès, que les negociacions anaven bé. A partir d’aquell missatge els francesos varen pensar que l’acord ja era definitiu, cosa que finalment no va ser.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt estava gaudint d’uns dies a bord del Tuscaloosa, una embarcació de la flota nord-americana, quan un hidroavió li va portar un telegrama de set pàgines que havia redactat Winston Churchill dos dies enrere en el qual l’hi demanava ajuda i ràpid. El President, que havia promès durant la campanya electoral que es mantindria al marge de la guerra, no va concretar-li res al primer ministre.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Otto Wächter va firmar un document en el qual ordenava l’expulsió dels 68.000 jueus de Cracòvia.

A Espanya:

Francisco Franco va rebutjar tirar endavant l’Operació Fèlix, l’ocupació de Gibraltar, amb l’excusa de la debilitat de l’economia espanyola.

A Líbia:

El comandant britànic de la Western Desert Force, el tinent general Richard O’Connor, va contraatacar amb només 31.000 homes, 120 canons i 275 tancs a les forces italianes, que eren quatre vegades superior a la seva i estaven concentrades en les àrees fortificades. Els britànics varen aconseguir situar-se a 24 quilòmetres de la bretxa Rabia-Nibeiwa. Els italians no varen atacar a les forces britàniques i es varen mostrar passius en tot moment. Durant la nit, la 4º Divisió índia, juntament amb 48 Matilda i 72 canons, varen baixar per la bretxa per establir posicions d’assalt a la rereguarda de Nibeiwa. Els italians, però, ara es varen alertar i varen llençar bengales i trets.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, la cúpula militar s’estava preparant per la invasió a Gibraltar, l’Operació Fèlix, i fins i tot el capità general Alfred Jodl estava disposat a viatjar a Madrid per supervisar l’Operació. Però tot va canviar quan aquell dia Wilhelm Canaris es va reunir amb Francisco Franco per intentar que acceptés la invasió. Franco no va acceptar de cap manera la invasió, i va enviar una notificació en què explicava que Espanya no podia entrar a la guerra per les dificultats econòmiques i militars que patia el país i perquè tenia por de perdre les Illes Canàries i les seves possessions ultramarines si l’atacaven els britànics. De fet, Franco estava ressentit amb els alemanys perquè no estaven disposats a entregar-li els territoris que desitjava del nord de l’Àfrica com Marroc. Després de la reunió, Canaris va viatjar a Berlín per explicar la trobada amb Franco i la seva negativa a cooperar.

Però la cúpula militar alemanya estava més interessada en la futura invasió a la Unió Soviètica. Aquell mateix dissabte, Jodl va donar instruccions al seu segon, el general Walter Warlimont, de preparar un esborrany detallat per envair la Unió Soviètica.

---

Bombarders britànics varen atacar la ciutat industrial de Düsseldorf.

---

Erich Hilgenfeldt es va casar per segon cop.

A la Gran Bretanya:

Pierre Dupuy, encarregat de negocis del Canadà a Vichy i amic de lord Halifax, va viatjar a Londres per entregar-li a Halifax el projecte i l’acceptació de Philippe Pétain del dia anterior per arribar a un acord secret entre França i la Gran Bretanya.

---

Winston Churchill va enviar un elaborat telegrama de set pàgines al president Franklin Delano Roosevelt en el qual li va demanar que els prestés ajuda com més aviat millor i el va advertir de que s’apropava el moment en el qual ja no podrien pagar diner a canvi d’embarcacions i altres subministraments.

A Egipte:

A la nit, una patrulla especial d’un vehicle blindat britànic va confirmar la informació de que hi havia una bretxa en un camp de minies italià en particular. Ràpidament, els britànics varen elaborar plans per atacar les posicions italianes el 9 de desembre. A més, la RAF durant aquell dia va atacar els aeròdroms italians de Tripoli, Bengasi, Tobruk, El Adem i Gambut. A Triploi, 11 Wellington procedents de Malta varen destruir a terra 29 avions italians. Aparells Wellington i Blenheim varen destruir 10 aparells més a Bengasi.